Ja us ho vam explicar, a mi em falla la memòria,
però diria que fa un parell de setmanes
que el grup escènic Ateneà està de celebració del 50è aniversari
i arrencaven totes aquestes celebracions
amb la representació de Paraules Encadenades,
una obra de Jordi Galcerán,
baixa dalt dels escenaris, com a ells els agrada
i com ha de ser en un grup de teatre
que porta això, 50 anys de militància, dedicant-s'hi.
Avui tenim amb nosaltres tota una personalitat
del grup escènic Ateneà, el José M. Àguila.
José, bon dia.
Hola, bon dia.
Com van anar, però, les Encadenades?
Ah, bueno, jo encara no l'he vist, eh?
No!
No, perquè saps el que passa?
Que el diumenge vaig tindre...
Baixa aquest diumenge, aquest diumenge que ve,
perquè vaig tindre un compromís familiar
que vam anar al camp, va passar el dia a fora, al camp,
i no, però baixa aquest diumenge, eh?
Clar, és que ho feu en dos...
Però, escolta, a la gent que l'ha vist
me l'ha agradat molt, eh?
Molt bé, molt bé, molt bé.
Clar, ho feu en dos tongades,
per tant, ja serveix l'entrevista per avisar
que aquest diumenge torneu, eh?
Sí, sí, aquest diumenge a dos quarts de set
torna a fer-se, sí.
I, a més, ja et dic, eh?
M'han parlat molt bé, molt bé d'ella.
Home, jo, els que surten, són molt bons sectors.
Oh, clar, vés, vés, queda a dir, queda a dir.
I tu, sé, molt bons sectors, però molt bons, molt bons.
Passa que és una obra, ja ens ho deien,
quan els vam fer entrevista,
arriscada en el sentit que és un drama,
és una obra més que dramàtica, és tensa.
Sí, sí, sí.
És de dos personatges, allò, un psicòpata i tant.
Sí, això m'han dit, sí, això m'han dit, sí.
I és que la tenia fet obres de tot, eh?
Molta comèdia.
Sí, normalment la comèdia és el que més, eh?
Però hem fet obres molt dramàtiques
i quan estem preparant una exposició de tots els cartells,
ja veurà la gent que hem fet obres, però molt importants.
Seu preparant una exposició de tots els cartells?
Sí, l'estem preparant, sí.
Ara, final de temporada, són dos cents i pico, eh?
Dos cents set, dos cents vuit o dos cents deu, no me'n recordo.
Uh, com ho ha portat per ser?
Perquè, a més, sou dels que cada any feu, o què?
Cada temporada?
No, no, nosaltres hem fet totes les temporades, sí.
Abans, bueno, quan vam començar, esclar,
llavors era una altra història, no?
Però fèiem sis, set obres fèiem cada temporada.
Sis, set obres per temporada.
Ara fem tres, dos, tres, quatre.
Bueno, no ho hauríeu, eh?
Sí, sí, sí.
Perquè és allò que feu una obra i ja està, no la gireu normalment.
Sí, sí, el Miquel, que és un obre molt actiu,
agafa i porta obres per fora.
Hem portat obres com la Barra de los Tres Inocentes,
que va tindre molt l'èxit i la van fer molts pobles.
Majòrica, vull dir Majòrica, que a part del Che Fortessa,
que va morir ja fa poc, l'autora aquest mallorquí,
que la va fer a televisió con la Mari Sanpere, aquesta obra,
a part d'ell, no volia que la fes ningú.
I a nosaltres la va autoritzar a fer, Majòrica.
I aquesta la vam fer, bueno, un munt de vegades.
Però sí que moltes de les obres que estreneu,
les estreneu i ja està, i passen a millor vida, eh?
Sí, sí, aquest és el problema.
I a més que es fan avui en dia,
les obres es fan de memòria totalment, no?
I la fem dos.
El que passa és que quan té una obra molt d'èxit,
la tornem a repetir a l'altra temporada.
Ara mateix vam fer aquesta de Milagro en casa de los López,
una comèdia de Miguel Miura,
i va agradar tant a la gent que la tornarem a repetir al març,
o així, una vegada.
O sigui, sabeu com aquelles bandes de música,
com aquelles orquestres que tenen un repertori amplíssim, no?
I sempre les podeu rescatar.
És que el que passa és que és molt complicat muntar una obra
i llavors tens de tindre molt d'èxit per tornar-la a fer.
Bé, et diré una cosa,
que nosaltres abans, quan vam començar Ràdio Tarragona,
aquí on és ara el diari de Tarragona,
que teníem una sala d'actes,
i quan no havia teatre a Tarragona,
que vam estar, imagina't, un munt d'anys,
23, quasi 33 anys sense teatre a Tarragona,
fins que se va inaugurar el 84 al Metropol.
I ho fèieu aquí?
Però fèiem quatre i cinc representacions, sí.
Quatre i cinc representacions de l'obra,
i en ple...
Home, eren locals que hi cabien 350 persones,
al Metropol hi caben 500.
Avui en dia el Metropol, d'aquestes darreres èpoques,
és la vostra casa de representació, diguem-ho així.
Sí, sí, des que es va reobrir.
Nosaltres ja veníem de...
Jo ja havia fet teatre al Metropol Antí,
que ara estem preparant també un DVD,
i allà es veuran la foto de quan era el Metropol com era,
i l'Auditori de Ràdio Tarragona del carrer La Unió,
i tot això, també estem preparant un DVD,
amb trossets d'escenes d'un minut i tal,
de vídeos, de totes...
Bé, de totes no es pot, perquè dos centes i pico hora seria...
Allò, la llet se se dormiria, no?
Però estem preparant un DVD que durarà, no sé, mitja hora o...
Ara ho projectarem,
bé, que fan un homenatge ara aquí el divendres,
i aquí projectem la part que està muntada ja,
que és la de Ràdio Tarragona.
Val, ui, si hem de parlar de coses,
perquè, escolti, vostè deia, abans, no?,
abans omplíem i tal.
Sí, sí, sí.
El Metropol encara l'ompliu, també?
Moltes vegades sí, hi ha vegades que no,
perquè és que sap el que passa,
que nosaltres treballem,
com que fem una obra un dissabte i un diumenge,
ara el dissabte i el diumenge,
jo penso que ha millorat molt,
perquè hi ha gent que diu,
me, que, si tinc una calçotada,
escolta, el diumenge no puc...
Esclar, nosaltres treballem amb aquest...
Quan comença la temporada de les calçotades...
Ja malament rai.
Ja malament rai, sí.
O sigui que nosaltres,
ara, aquest mes de novembre, desembre i gener,
és ideal,
però, esclar, també s'ha de coplar
a les dates que es donen,
no podem fer quan volem, no?
Però, bueno, encara que no ompliu,
fa peixoc el Metropol,
no és allò que es quedi amb dos cadires.
Ho dic perquè són 50 anys.
No, no, sí, sí, sí.
Però 50 anys en actiu, eh?
Pense que un grup de teatre
costa molts quartos, eh, mantingui, no?
Molts quartos, eh?
Un local d'ensajos
que es costa ja 350 euros,
penso, no sé què.
i després el Metropol,
ara aquesta temporada,
amb motiu dels 50 anys,
no es cobraran res de les obres que fem.
Però normalment...
Però normalment,
a part de la que fem al cicle Tarragona i tal,
les altres obres que fem per al nostre compte
són...
No cal que m'ho digui?
Bueno, no t'ho dic,
però val qualsevol.
I vull dir que tot...
Nosaltres no tenim més que la subvenció
del públic que hi va,
que paga la seva entrada i tal.
també t'han de dir...
No tenim cap subvenció.
No, no, no.
Bueno, alguna...
No sé si ara han tret alguna cosa,
el Miquel Fernández,
alguna cosa,
però nosaltres els 50 anys hem fet...
Home,
la subvenció et diré una cosa.
Gràcies a don José María Terrassa,
que el célebre...
Imaginet,
el director de Ràdio Tarragona,
que es va obrir l'auditori
quan no hi havia teatre a Tarragona
i allà vam estar 23 anys.
Teníem allí...
Allà ensenyàvem...
Però allà no és una subvenció,
això és un empadrinament,
per entendre'ns.
Sí, correcte, correcte.
Molt bé, molt bé, molt bé.
I després aquí al...
Que hi haguem a ser al Ministeri de l'Interior,
no sé què,
també vam estar 5 anys
i també el que pagàvem
era una quantitat simbólica per...
Però no és el mateix, eh?
I després a Caixa Tarragona,
però subvenció de dir no res.
i tot ha sortit del públic.
Li pregunto perquè avui hi ha bastantes...
A veure, no només companyies de teatre,
sinó grups de gent
que activa dins la cultura,
que vol organitzar activitats
a nivell de teatre,
a nivell musical...
I sembla que l'única via
de sortir endavant
és la subvenció.
Vostès són un exemple a seguir.
50 anys,
avui en dia encara omplint el metropol,
per tant, en funcionament,
sense haver parat
i sense subvenció.
Fes-ho com vostès volen.
Diré una cosa,
jo penso sense cap presumpció.
Jo t'ho dic
en agraïment als meus companys
que han fet tot i això possible.
Pensa que potser
és l'únic grup
en tot l'estat espanyol
que hagi treballat
sense cap subvenció.
Com s'aconsegueix això?
Tirar un projecte d'aquests endavant
durant 50 anys?
No, i això va ser,
ja et dic,
el docent Maria Tarras,
que es va obrir al local,
i vam allí agafar gent,
gent, gent, gent,
i aquesta gent
se va seguir a tots els llocs.
Nosaltres tenim
un grup de simpatissants
sense cobrar res,
vull dir,
que quan fem una obra
li enviem una carta
explicant-li
quan fem l'obra
i tot això,
i són 400 i pico
famílies,
famílies,
400 i pico
famílies,
no dic,
perquè cada família
potser són dos, tres,
o un matrimoni,
i jo sé de famílies
que van als fills també,
no?
400 i pico
que enviem.
Aquestos són,
perquè avui en dia
la propaganda
també és molt complicada,
eh?
És molt complicada,
eh?
Sí, sí,
perquè tu poses cartells,
abans,
quan vam nosaltres
començar a posar
els cartells
per allà per Tarragona
i tu,
ells veien,
i ara queda diluït.
Hi havia una emissora de ràdio
que era Ràdio Tarragona.
Llavors,
sols hi havia aquesta,
l'emissora de Ràdio Tarragona.
I Terrassa
se feia cuñas gratis,
jo me recordo una obra
que es diu
L'educació dels pares,
que havia,
escolta,
baralles per entrar,
perquè ell gravava jo,
se sentia per la ràdio,
tothom sentia Ràdio Tarragona
i sols se sentia riure i tal
i la gent,
escolta,
jo me'n recordo una vegada
que en aquesta obra
que vam fer plens
i vam fer,
no sé si quatre o cinc vegades,
una dona va anar
i no havia entrades,
estava complet
i diu,
escutxe,
és que jo soc la mujer
del sargento de la Guàrdia Civil
i ho sento,
però si no n'hi ha entrades,
no n'hi ha entrades,
no?
Anècdotes.
Que era l'únic grup
que hi havia de teatre aleshores,
fa cinquanta anys.
Aquí es feien molts grups,
però no sé què passava,
que es feien i es desfeien.
Molt ràpid.
Es feien i es desfeien molt ràpid.
Nosaltres,
potser l'Atenea
l'aventatge que ha tingut
que ha sigut un grup obert,
no de quatre amigüets
que se reuneixen,
sinó obert.
El que venia allà a l'Atenea
i venia amb voluntat d'estudi i tal,
aquell era igual que un veterà,
comprens?
I això potser ha sigut el bo,
perquè se feien grups
que eren quatre amigüets,
se barallaven o el que sigués,
o per motius de treball o de família
i ho deixava.
Com va començar tot plegat?
És que vostè li puc preguntar
que fa cinquanta anys.
Quina necessitat hi havia?
Mira, això es va començar
perquè va desaparèixer el Metropol,
es va convertir en cinema,
els anys 60,
no ho sé,
i el grup,
jo perteneixia també
al grup de la SAIE d'allí
que feia teatre al Metropol.
El Desferse
va ser perquè Pepita Dalit,
la gran actriu Pepita Dalit,
va ser una animadora,
va agafar i es va reunir a tots,
i jo,
hem de tirar això endavant i tal,
i en don Emilio Martí Belmonte,
que era president
de les penyes benèfiques
de llavors que hi havia de Terrassa,
la penya a la farsa,
va dir,
escolta,
podíem fer una obra a benefici
de Terrassa,
de la campanya que feia
en aquella època,
i podíem fer una obra.
Es van reunir,
Terrassa s'obriu les portes
i vam fer una comèdia,
nosaltres ja s'hi duem d'aquí,
això surt en aquest reputat,
en el DVD sortirà,
no?
I va agradar tant al públic
i tal,
escolta,
tu,
això ha tingut èxit,
per què no formeu una companyia
i treballeu aquí i tal?
i llavors vam formar
el que llavors es va dir
Teatro Club Atenea
i allí vam estar 23 anys
però en ese tremendo.
Quanta gent va passar per l'Atenea
o ho ha passat durant aquest temps?
Mira,
en el DVD aquest
que s'està muntant,
jo l'aniré recollint
i al final sortirà
com a les pel·lícules
i jo no sé si...
Al final,
els crèdits...
Per obres que hem fet,
per obres que hem fet,
una ha fet 50
i els que ha sortit una vegada
també al final
i ja et veuràs,
no sé,
ja no podria comptar
si són 200 o 300 o no sé.
Ara fareu això,
fareu aquest a DVD
amb imatges d'altres obres,
fareu també,
recollireu una exposició
de cartells,
és fàcil accedir
a tot el material?
Hi ha algú
que s'ha anat encarregant
de guardar tot el material?
Jo, això et diré
que jo he sigut molt mal.
O sigui,
el dolent per això,
però gràcies a Pepita Adelit
que va recollir molts cartells,
me'ls va donar
i jo vaig veure
que pràcticament
estan tots.
I després d'aquests 400 simpatitzants
o així,
deuen tenir algun record,
no?,
entre fotografies o...
Bé,
els simpatitzants
venen al teatre,
tenen els cartells
de les obres que fem,
li enviem una fotocòpia
perquè s'entenin
de què la fem,
no?,
l'obra.
Ara, per exemple,
mira,
jo vinc d'aquí
que han fet una prova
de la pròxima
que fem.
No,
veig,
i això,
veus?
Aquesta és l'obra
que farem al desembre,
una obra simpàtica,
divertida,
per passar el Nadal
simpatia,
no?
Una casa de lios,
eh?
Una casa de lios,
que aquesta la dirigeixes tu.
Sí, correcte.
Ah, és veritat,
sí,
que com he estat
tot dibuixinat.
Sí, sí,
i aquest se fa
en blanc i negre
i s'envia a la gent
perquè ho sàpiguen,
no?,
als 400 i pico.
Molt bé.
No, t'ho dic perquè,
a part de cretells
i imatges,
clar,
evidentment,
no?,
hi deu haver altres coses
tipus el vestuari
que utilizeu per les obres.
Això és cadascú el seu,
escenografia,
sí.
Home,
no teniu una escenografia conjunta.
No, no,
no,
mira,
per exemple,
quan vam fer
aquestes obres de Molière
traduïdes de Sagarra
del senyor Perramont
i del senyor Poporull,
va col·laborar molt
Trono Villegas,
es va dixar els vestuàrics.
Clar,
que aquí hi ha parlant
dos vestuàrics
una mica més elaborats.
perquè els homes
es van dixar
perquè era
segle XVII
o segle XVIII,
no,
segle XVII
era una obra aquesta del...
Clar,
i aquí ja.
Però si no,
amb el que teniu per casa
o el que podeu arreplegar
o el que us ho feia.
No, no,
quan són obres com aquesta,
cadascú porta el seu.
No, no,
esclar.
I a nivell de escenografia,
aquell sofà
que surt sempre a totes les obres
que ja el teniu...
Ara tenim la sort
que Mobles Vilavella,
faig propaganda
perquè s'ho mereix.
Perquè s'ho mereixen,
perquè s'ho mereix
és deixar els mobles
i es porten allà al teatre
i després es venen a recollir.
O sigui que moltes gràcies
a Mobles Vilavella.
Però tot això
són contactes, eh?
Sí, sí.
Això s'ha de poder enredar,
s'ha de poder vendre
el producte amb il·lusió.
Sí,
i després demanes,
escolta,
tu tens això o tal,
perquè en aquesta obra
surt un abrigo de bisón
i es té de buscar,
ah, no,
a veure,
jo tinc un o la meva cosina o tal,
coses d'aquestes,
però això és el bonic del teatre.
Això és el bonic, eh?
Clar.
Quina és la...
Ja anem acabant l'entrevista,
li pregunto ja
per anècdotes concretes, eh?
La millor obra,
la que vostè recorda
amb més carinyo?
És que n'hi ha hagut moltes, eh?
En comèdia pot ser
Ninet i un senyor de Murcia
i n'hi ha moltes de París.
Aquesta la van portar
i escolta,
la podíem...
Tinc anècdotes
de senyors
que han vingut de fora
i han entrat
i dius,
ostres,
aquest grup és aficionat,
no pot ser, no?
Però, bueno,
això és una miqueta de vanitat
que no m'agrada, no?
Home, escolta...
És el públic el que ha de dir, això, no?
Però ara diu obres hem fet...
És que ja veuràs
quan veig si això de dover...
I la més complicada.
Home, és que complicada...
Aquesta que estan fent ara,
és molt complicada, eh?
Sí, és molt complicada, no?
És molt complicada, eh?
Linares ha fet aquí...
Paraules encadenades.
Un treball de peres, eh?
Escolta,
perquè jo he tingut la sort
de sempre tindre gent
que jo sempre deia
la madereta meva,
que han sigut
els que han fet això,
perquè jo sóc bastant
dolent per aquestes coses, no?
Si no tens al costat
un que diu
vinga, va, anem a fer això...
Però aquestes paraules encadenades
he sentit
que fan unes gravacions i tal,
que això és complicat, eh?
Ja m'ho penso
pel tipus d'obra que és.
Ara hem fet obres, ja et dic,
ahir a l'Auditori de Tarragona
fer la Casa de les Xives,
aquesta obra
que era d'una guerra i tal,
i fèiem allí com podíem, eh?
I va tindre-ho així tremendo,
la Casa de les Xives.
I fèiem allò
de les ametralladores
que se sentien,
que en aquesta
en aquesta
tenen anècdotes
perquè, esclar,
llavors vam veure
alguns delits aquí
i no es deixaven
perquè aquella
tenien de sortir fusils i tal
i els militars
van dir que no
no ho deixaven.
Per altra part,
els uniformes
eren de la Guerra Civil, no?
No són...
Estaven...
Havia anacronisme
en l'obra.
Imagina't
que no teníem uniformes
i un...
El germà
d'una que actuava
venia del quartell
d'aquí de Tarragona,
agafava botes i tal,
i els portava
a l'hora de començar
a començar la televisió.
Feien l'obra
i una vegada
van arribar tard
i van haver de tirar
tot per la muralla
per el cabit.
Allò de vinga, vinga,
ràpid que no.
Sí, perquè si no
les castigaven, no?
I jo vaig parlar
en un que va vindre
a veure l'obra
i es va felicitar
i diu,
escolta,
molt bé, molt bé.
I jo vaig dir,
home,
n'hi ha anacronismes
perquè nosaltres
no tenim els medis
dels uniformis
i tal,
diu,
oblida't dir això,
l'obra molt bé
i això m'hi va agradar molt.
Són aquestes petites anècdotes,
recordes també
un altre dia de Caos,
una anècdota
d'aquestes sonades
que sempre sonen als sopars?
Jo penso en el sopar
aquest que fareu
d'homenatge.
Sí, sí.
Mira, anècdotes
i ara comencem
a explicar anècdotes
de coses que han passat.
És per apuntar?
Per apuntar
totes les nècdotes
i ara expliquéssim
l'anècdotes aquí
i tu tens d'acabar ja
i t'estaria molt de rato.
Per exemple,
una vegada que Pepita Dalit
quan va entrar a la porta
se va desprendre la porta
i va entrar a la porta
a mig escenari
i coses d'aquestes.
Sí.
T'explicaria moltes
d'aquestes.
Passar-hi la porta també.
Sí, sí,
t'explicaria moltes
que...
Mira,
una de l'última
me va fer molta gràcia
Rosa Serres
que és la que està muntant
el vídeo fenomenal.
Sí.
El DVD aquest.
I en l'última obra
que sortia
tenia d'entrar
i una entrava
i la porta
la tenia de tancar
perquè tenia
una repercussió
darrere, no?
I se la va deixar oberta
i des de dins la deien
Rosa, Rosa,
la porta,
la porta,
la porta.
I ella no ho sentia
i una senyora
de la primera fila
dice,
nena,
la porta!
I ella sense durar-se contes
va dir,
gràcies
i la va tancar.
I va continuar
com si...
No, però
el curiós del cas
és que quan se va adonar
que va dir gràcies
l'anar cap allà
va dir merda
com dient.
Bueno, ja et dic
te podria explicar molt
però no tenim temps.
A veure quines...
Però jo ho vull veure publicat això.
Jo vull que aquest sopar
algú es dediqui a apuntar
en actituds
i després a veure si es poden
en el programa.
En els programes
que fem
el triptid
aquest que fem
quan fem una obra
aquí hem estat
explicant la història de l'Atenia
i expliquem
les anecdotes.
Sí, molt bé, molt bé.
Sí, sí, sí.
Doncs escolteu, us convidem
a que aneu aquest diumenge
quarts de set
al Metropol
a veure la Sarana
representació de
Paraules Encadenades.
Avui hem tornat a celebrar
l'aniversari del grup escènic
Atenia
amb un dels seus
bé
fundadors
i de fet
un home
doncs que és
més que autoritzat
per explicar-nos com va anar
i com està anant tot plegat
del José M. Águila
José
moltíssimes gràcies
Felicitats
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Felicitats.
Gràcies a vosaltres.