Elena Arcelín, molt bon dia.
Molt bon dia.
Tu, pràcticament, si no vas néixer aquí, has viscut tota la vida,
aquí a les comarques de Tarragona, que jo sàpiga, no?
Sí, sí, i tant. No soc nacionalitzada,
tinc nacionalitat espanyola, però porto aquí des que tenia un any
i em sento catalana, no?
Vas néixer a Haití?
Jo, concretament, vaig néixer a Zàmbia.
A Zàmbia?
És que és una història una mica...
Els meus pares...
Pares viatgers, eh?
Sí, pares viatgers total, no?
De fet, els meus germans de Tarragona, no?
Però sí que els meus orígens són caribenys, no?
Una mica caribenys i espanyols, no?
De quina zona és la teva família?
De Migaguant.
Allà a Migaguant, doncs, la família del meu pare són...
Eren nous germans, no?
Ara són... queden set.
I allà viuen...
Tinc un o dos tiets que viuen allà habitualment
i la resta, doncs, estan fora.
De fet, clar, amb el tema de la dictadura d'Ovalier,
doncs, tots els professionals i els intel·lectuals
doncs m'han marxat al país, no?
Pel tema de dictadura que va durar 40 anys.
i el meu pare, juntament amb el seu germà, l'André,
van estudiar aquí a Sevilla, no?
Van marxar fora per estudiar i van fer la vida fora, no?
El meu pare sí que sempre, quan veia el seu país,
veia les imatges de totes les desgràcies,
plorava, sempre plorava, no?
Era una persona que li costava expressar els sentiments,
però quan veia la pobresa que hi havia al seu país,
sempre plorava, no?
I sempre desitjava fer coses, no?
El teu pare era un gran lluitador.
I també.
Ho va demostrar durant molts anys,
ara no cal que entrem en aquesta qüestió,
però tots ho sabem.
Heu parlat amb la vostra família?
Sí, sí, hem parlat amb la meva família.
Estan bé?
Estan bé, estan tots bé.
Els he anat per pèls.
Per pèls, perquè, a més, justament el meu tiet estava...
Bé, el meu tiet, els dos tiets estaven a Port-au-Prince, no?
I justament em va explicar que li va sentir com un tremolor
i van sortir del cotxe i van començar a caure en els edificis.
i, de fet, està treballant, és metge,
i està, diu, vull treballar per no pensar, però he vist de tot, no?
Per tant, jo m'imagino que també aquestes imatges
que ens arriben de la situació caòtica
en la que s'està visquent de descontrol,
una situació ara incontrolable, sembla, de moment, és real.
Sí, sí, és real.
El que, bueno, aquí hi ha diverses qüestions, no?
Una, evidentment, la cooperació està arribant,
és difícil que arribi, ja és el que diuen totes les notícies.
Les notícies sí que veig que són molt repetitives,
evidentment és una notícia, un impacte brutal,
però una de les coses que sí que volia dir,
el tema de la gent que està lluitant per una mica,
per portar-se pa la boca, no?
Es veuen aquestes imatges, tampoc vull que es quedi aquesta imatge, no?
Com si fossin, entre cometes, no uns salsbatxes, no?
Un país, el país més pobre del món, corrupció, droga, desestabilitat,
a veure, sí que n'hi ha, i evidentment, si passés a un país europeu,
doncs lluites per, has de dinar, necessites portar algun aliment a la boca,
però tampoc és tant.
El que sí que estan fent, evidentment, si van a una casa,
doncs si no tenen, no els arriben els aliments,
doncs van i sequegen, bueno, sequegen, agafen el que hi ha a la casa, no?
En situacions límits, jo m'imagino que això no discriminaria
el teu origen més occidental, o més caribeny, o més nord.
Clar, però veig que són les imatges molt, molt, molt repetitives, no?
Fixa't, potser soc una mica crua, però això que estàs dient és molt important,
perquè les imatges, que és el que ens arriba i el que ens fa valorar determinades coses,
a vegades sí que intenten aquests dies projectar, doncs, persones sense educació,
persones salvatges.
I és molt dur aquest terme, i dius, no?
Són persones que estan al límit, independentment del seu origen.
No, no, i a més a més el que sí que hem de tindre clar
és que tot això té una explicació, té una història, no?
O sigui, a part que ha estat...
A veure, no hem de sempre anar a pensar en anys enrere, sigles enrere,
però sí que penso que és important tindre en compte
que a més a més que va ser un país colonitzat, expoliat, maltractat,
un país d'esclaus, per dir-ho d'una manera.
No, bé, és així la realitat.
A més a més, la història de després, doncs, a veure,
es va tindre molta esperança en els presidents,
va haver-hi una dictadura de 40 anys,
van haver mesures de millora
i es va tindre esperança en alguns dels presidents, no?
Però el que sí que vull remarcar és el tema de l'ambivalència dels països,
tant dels països occidentals, bueno, dels països occidentals, no?
Estats Units, França...
A veure, ara estan ajudant molt i em sembla molt bé, evidentment,
que tinc una repercussió, però, a veure, abans no ho han fet, no?
Si Estats Units ha estat des del 1915 allà i no ha fet res,
ara què ha de fer, no?
A veure, ja esperen Sant Obama, és negre,
diu que molts diners, però és el que jo també...
La meva insistència és que no és una cosa que s'hagi de quedar en l'oblit.
D'aquí dos mesos què serà, aquesta reconstrucció?
No, realment és una foto, és un aprofitament polític,
a més a més econòmic, perquè en algun moment donat també els països americans han estat allà,
perquè han tingut facilitats, no?
Tots sabem que la reconstrucció d'un país necessita capital, necessita empreses,
i aquestes empreses, lògicament, no són les ONGs que operen a la zona,
són empreses que estan creades per guanyar diners.
Per tant, sempre hi ha, després d'aquests desastres,
i això ens ho diu la història, i és objectiu un benefici econòmic.
D'això no hi ha dubte.
Les víctimes mortals es compten fins a 200.000,
llegia avui a la premsa,
però al llarg de la història,
Haití ha esdevingut un espai en el que,
com tu bé deies,
el país més pobre del món.
Realment és un país que ha patit moltíssim,
però a banda ha patit també l'oblit d'Occident,
que no hi ha res que interessi a cap potència a Haití,
que sempre l'ha tingut així una miqueta abandonat,
un cop va explotar el que havia d'explotar en l'època colonial, com deies.
Com tu dius, no hi ha interès,
però suposo que si en el moment...
No teniu petroli ni res d'això.
Tenim, a veure, hi ha mines d'or, hi ha bauxita,
hi ha riquesa d'aigua mineral,
encara que ara mateix, evidentment, hi ha aquests problemes, no?
Hi ha riqueses, de fet, té un potencial,
a veure, de fet, als anys, no sé si va ser als anys 70,
doncs era un país turístic,
i m'ho oblidat de portar un díptic que te'l volia portar,
però era un país turístic,
i que s'estava potenciant, no?
Inclús, l'altre dia, la televisió deia que Mick Jagger
i havien anat famosos, deia, no?
Hi havia hagut un interès, no?, en el seu moment,
però un interès de desenvolupament econòmic
dintre, no?, de potenciació, no?
Però no hi ha, no...
Jo suposo que és això, és que no hi ha interès.
De fet, també una cosa que volia dir
és que el tema de les ONGs,
es diu que és un país on hi ha moltes ONGs.
A veure, hauríem de veure quina tasca fa les ONGs.
No vull criticar,
però potser és una tasca més de donar
que potser el que es deien, no?,
el que falten són infraestructures,
falta gent formada,
hi ha un 70% d'analfabetisme.
O sigui, el que necessitem és gent
que pugui potenciar que hi hagi infraestructures,
que hi hagi educació,
que hi hagi, bueno, tècnics, gent formada, no?
O sigui, no és que et donin el pa,
o que et donin...
T'han de donar el que diuen, no?,
la canya per a pescar, no?
No, no, el peix, ja...
El peix, ja, el peix, clar.
Si et donen el peix...
A veure, si totes aquestes ONGs porten tants anys...
El projecte és a curi llarg termini, no?
No, no, qüestions d'emergència,
que ara en aquest cas és evident
que és el que es necessita
a la supervivència de la població,
però qüestions que no siguin d'emergència, sempre.
Clar, i a més és que ha de ser una cosa,
evidentment, a llarg termini,
no ha d'haver un intervencionisme,
perquè també hem de veure...
Això és que es parla del patriar...
Com es diu? Patriarcado, no?
Paternariado, no?
Anem amb compte, anem amb compte.
A veure, el que sí que està clar
que ara no hi ha govern,
han mort senadors,
han mort membres polítics
i estan, inclús està desbordat, no?, preval.
Però haurem d'anar una mica en compte,
veurem quins interessos hi ha,
perquè la intervenció d'altres països
sempre s'ha fet amb interessos propis.
A veure, França té els dictadors allà...
Vivint allà,
o sigui, ja em diràs tu
quina política han de fer de cooperació.
Per cert, va saber que Duvalier
havia dilapidat tota la seva fortuna
i estava visquent gairebé l'indigència
i mira que va robar diners legítims
del poble d'Aiti, no?
Sí, sí, va haver...
Bé, tots els dictadors
i inclús l'últim l'aristit
tenien molta...
Creien que podia fer coses,
inclús el meu pare, la meva família,
estaven tots recolzant-lo, no?
Però, perquè, bueno,
un senyor catòlic,
nosaltres no som catòlics, no?
Però era un senyor catòlic
que deia que faria moltes coses
i també ha anat i ha robat, no?
O sigui, són governs...
Jo suposo que és un tema de supervivència, no?
És un tema de supervivència,
però sí que a la ment tenim aquesta idea, no?
A Haití, quan es parla...
Ara la gent està coneixent Haití,
però està coneixent la cara
i la misèria i la pobresa
i què és el que és ara, no?
Però també ha sigut un país explotat,
també ha sigut un país amb molta potència,
però després la dictadura, la corrupció,
l'ambivalència dels països europeus
i una mica l'actitud de...
Bueno, ara faig uns grossos, ara no.
Quan m'interessa els Estats Units,
quan l'interessava...
Clar, el duvalier no era ni comunista
ni socialista, no?
Per dir, ni comunista, no era...
No estava a cap màndol, no?
A cap màndol.
I els Estats Units
estaven fent inclús bloquejos, també, no?
Perquè no poguessin desenvolupar-se, no?
Com és? A veure, és un tòpic, eh?
No hi ha dubte.
Diuen que cada societat, cada país
té un tarannà cultural, els francesos
són d'una manera determinada, els britànics, d'una altra.
Com són els haitians?
Així com un tret cultural,
insisteixo, que segur que és tòpic,
però generalitzadament,
són persones, diguem-ne,
que a base de tant de patir,
doncs s'han resignat,
són persones combatives,
tenen un caràcter, diguem-ne,
que són resistents.
Com són els haitians?
Són resistents, evidentment, no?
Venen de l'esclavatge i han tingut molts patimers, no?
També són molt, com a muy suyos, no?
Diríem, no els agrada molt, evidentment,
que intervinguin en els seus assumptes, no?
A nivell de caràcter,
són gent, a veure, tenen el somriure, no?
Ja veiem les imatges, no?,
dels nens que estan patint,
però, bueno, aquells ulls, no?,
que sempre ens criden l'atenció, no?
Igual que els africans, no?
Són gent alegre.
La dansa la tenen a la sang, no?,
ja des de petits, no?
Inclús tot el tema del vodú, no?
És una religió...
Un tòpic, eh?
Sí, és un tòpic, però...
La realitat, també.
És la realitat, és una religió,
de fet, també la van utilitzar per...
Van utilitzar ara també els dictadors, no?,
com a manera que el poble, doncs,
tingués una mica de por, no?
Però el vodú en si mateix és una religió positiva,
de solidaritat,
i, a més, és una barreja també de tèrits catòlics, no?
I és...
Tenen, bueno, ja es diu, no?,
de sang calenta.
Són gent, evidentment, molt patidora,
molt lluitadora,
però sí que jo penso que, ara per ara,
doncs, amb el tema, tot aquest tema
que s'ha reconstruït,
sí que estan una mica més oberts, no?
També són molt seus, eh?
Són molt...
Muy islenyos, no?, que es diu.
Clar, clar.
El meu pare sempre ha volgut tornar al seu país,
volia morir al seu país,
i la seva terra és que l'hi tira tots els haitians,
els hi tira, no?
Hi ha un gran patriotisme ben entès, no?
Això mateix, és aquesta paraula, el patriotisme, no?
I escolta una cosa,
abans del terrible terratrèmol,
hi havia, com bé deies,
molts representants al govern han mort,
en víctimes del propi sisme,
però abans hi havia una estructura política
de partits que pogués, doncs, permetre,
o diguem-ne que tot això
estaria bé que també es reconstruís, ara.
No, evidentment.
Però hi ha potencial al país,
un país tan castigat per la corrupció,
per les dictadures,
crear una base social de militància,
vols dir?
A veure, és difícil,
a curt termini és difícil,
però perquè al final cauen, no?
Sí que els governs solen corrompre, no?
Igual que es diu que els ajuts no arriben.
jo penso, no ho sé,
he de pensar en l'esperança, no?
A lo millor els etians que estan fora,
perquè van marxar molts, no?
A lo millor els etians que estan fora,
doncs, bueno,
tenen la possibilitat de tornar a reconstruir-lo, no?
Tens familiars que volen anar a ajudar,
no saben com,
però que volen deixar les seves professions,
les professions liberals, no?
I han d'ajudar, no?
Penso que a lo millor des de fora,
des de dins,
és que hi ha molt tant alfabetisme,
perquè la classe política és la classe burgesa,
que té el poder,
que té el coneixement,
i, bueno,
si tens la gent en la ignorància,
doncs, no hi ha base, no?
Per d'una manera.
A més a més,
hi ha milícies,
allà que estan una mica abrigades pel govern,
no?
Per d'una manera.
És una situació molt complexa
que s'arrossega dècades i segles d'història,
no hi ha dubte,
i mai s'ha creat un govern en paral·lel
a l'exili o a un grup d'activistes polítics
que en un moment determinat,
naturalment,
amb un terrenat democràtic,
poguessin, doncs,
d'alguna manera,
activar la política al país.
Des de fora.
Des de fora.
A veure,
jo pel coneixement que tinc,
que en aquest cas és una mica reduïd,
en aquest cas,
dir-te que, bueno,
tinc coneixement que en alguns països
els haitians,
doncs,
estaven intentant agrupar
i fer inclús cops d'estats des de fora
i intentar-ho planificar,
perquè han tingut molta esperança
en tots els seus...
No, en Duvalier,
però en Aristit van tindre molta il·lusió
que les coses realment canviarien,
perquè ho venia així,
i de fet el van fer fora.
Però sí que hi ha hagut,
no sé si es diu diàsores,
diàsores de...
Aquests moviments.
Sí, aquests moviments,
però des de fora.
També diuen,
home, des de fora què podem fer?
Però sí que hi ha hagut moviments.
És un país en què hi ha hagut molta emigració
cap a l'exterior,
com altres països amb vies de desenvolupament?
Moltíssima.
Quan el moment que va entrar a Duvalier,
no sé si van ser 16.000,
no sé dir-te el nombre,
però que van anar tant a Estats Units,
a tot el tema d'Amèrica del Nord,
com a Àfrica.
Molts professionals tècnics van fugir d'allà,
perquè no hi havia possibilitats.
Els que estaven qualificats.
Els que estaven qualificats.
Per tant, el país es queda orfe de tècnics,
de dirigents,
de persones preparades intel·lectualment.
És que això també és l'amoi de l'os,
és tota una sèrie de coses,
de circumstàncies,
que han anat complicant-ho tot.
A veure, la naturalesa és el que hi ha.
Si hi ha un terratèmol, hi ha un terratrèmol.
I les estructures, a veure,
si tens diners i tens mitjans,
no pateixen tant,
perquè el meu tiet va anar
a la seu de Canadà a l'Ambaixada
i no li havia passat gairebé res.
Hi havia una estructura nova de formigó,
i no de sorra, com la resta de les cases.
Aleshores, el tema de la formació de la gent formada,
si ha marxat, doncs no, ja va.
Si la gent viu en la ignorància.
Viu en la ignorància, en la pobresa.
Quines perspectives de vida tenen, no?
Esperem que realment la reconstrucció,
que hauríem de veure com ha de ser
i a mitjà termini, no?
Que no és una cosa que ara es parla molt
i que d'aquí dos o tres mesos veurem com funciona, no?
No hi ha dubte que hi ha una gran recança
per la comunitat internacional,
si més no per aquelles persones
que realment creuen en la justícia
que es pugui fer d'una manera adient.
Però, clar, això és molt complicat, molt complexa.
No sabem ben bé si aixecarà cap
i quan trigarà a fer-ho,
però, de totes maneres,
el que sí fora interessant,
i m'imagino que aquest és un pensament que tots tenim,
és que no ens agafi, com sempre,
i ho diem sovint en aquest programa,
un atac de solidaritat, que sigui efímer,
i demà és igual.
A Haití ja ho estava passant malament,
segles enrere.
Ara ho està passant pitjor, si és que era possible,
intentem que es vagi esmenant amb temps
i, sobretot, amb el suport de la comunitat internacional
aquesta situació.
I per això cal conèixer-ho,
i per això cal conèixer-ho de diferents fons,
i una d'elles és aquesta tarragonina,
l'Helena Arcelín,
que avui ha vingut a la ràdio
i estem encantats que hagi vingut.
Moltíssimes gràcies, Helena.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adeu-sia, molt bon dia.
Gràcies.