Dos minuts seran tres quarts d'una del migdia.
Bon moment per sortir a l'exterior
i explicar-vos el que està passant en aquests moments
a la ciutat de Tarragona.
I passa que fa una estoneta s'ha presentat una iniciativa,
un projecte d'intervencions artístiques
que s'ha de dur a terme a l'estació d'autobusos.
Ha començat, ho tinc entès així, amb una primera exposició.
Però tant se val perquè immediatament ens ho expliquen en directe
des de l'estació d'autobusos en Joan Maria Bertran.
Josep Pardila, molt bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
Exactament, què és això que s'ha presentat?
A veure, et faré jo una altra pregunta.
Tu creus que una estació d'autobusos pot ser creativa?
I tant.
Tu creus que sí?
Només cal que seguis un banc i vas mirant, mirant,
i hi ha molta creativitat per tot arreu.
Doncs aquí encara n'hi ha més.
Aquí encara n'hi ha més.
A l'estació d'autobusos de Tarragona
s'ha presentat avui aquesta estació creativa,
un projecte de Kuhnsteiner,
ajuntament amb l'empresa municipal de transports,
per fer intervencions artístiques a l'estació d'autobusos.
Per tant, ens preguntàvem al començar
si una estació pot ser creativa o no pot ser creativa.
Li preguntarem al tinent d'alcalde de mobilitat,
Carles Castillo. Bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya el gerent de l'empresa municipal de transports,
Màrio Cortés. Màrio, bon dia.
Bon dia.
Pot ser creativa, doncs, eh?
Carles, una estació d'autobusos?
Qualsevol espai públic,
nosaltres creiem que pot ser creatiu i l'hem d'aprofitar.
Això va ser una iniciativa de l'empresa municipal de transports,
de Kuhnsteiner.
Com va anar això de convertir l'estació en una sala d'art, també?
Bé, va ser arrel d'una decisió estratègica
de fer... de donar més vida a l'estació d'autobusos en general.
Volem que sigui una estació central de tot el camp de Tarragona
i, per tant, volem donar-li vida.
I al veure, també, que teníem problemes
alguns artistes joves de la ciutat,
que el Kuhnsteiner, doncs, s'havia cremat, també,
allà a la zona del camp de mar,
doncs, vam pensar per què no lligar les dues coses
i aprofitem l'espai públic, que és l'estació d'autobusos,
doncs, per donar-li vida amb cultura jove terragonina.
Per què no?
A més, això serà una continuïtat de temporades, eh?
Com anirà, això?
Bé, de moment s'han tancat dos anys,
però esperem que el projecte, doncs,
tingui una continuïtat més enllà dels dos anys en el temps.
De moment tenim aquests dos anys.
Aquest primer any, doncs, farà Kuhnsteiner.
Són quatre projectes, un per cada estació de l'any.
El segon any també estarà Kuhnsteiner,
m'explico millor, però llavors es farà una mena de concurs públic
de manera que qualsevol artista de la ciutat
o dels voltants del territori, doncs,
pugui optar a tenir l'estació d'autobusos com el seu espai
per reivindicar la seva cultura, la seva manera de fer cultura.
I això és una manera més, també, de dignificar l'estació d'autobusos,
s'estan arreglant pintants, s'estan arreglant també ara els lavabos.
No sé si també és això, una manera més de dignificar l'estació.
Exactament. Volem, com dic, fer de l'estació d'autobusos un espai viu
i, per tant, tot això forma part de l'estratègia per fer-ho viu.
Tot el que hem arreglat, el que hem pintat,
l'arranjament dels lavabos ara, que és el que estava pitjor,
i per què no, com deia al començament, donar-li un toc cultural,
que és el que volem fer amb Kuhnsteiner.
Sí, perquè ens situem, perquè situem els oients,
això està a la planta baixa de l'estació d'autobusos,
s'entreu per l'imperial Tàrraco, a la part de baix.
En tota aquesta entrada hi ha tota una intervenció artística,
aquesta feta, entre d'altres, per l'UNAI Reglero.
Ara li preguntarem que ho tenim aquí al costat.
Màrio, com dèiem, això, la intenció és fer-ho al llarg de dos anys.
No sé si també heu pensat en d'altres activitats,
o en d'altres coses, per donar més vida encara a l'estació d'autobusos.
Aquí, ara, nosaltres estem oberts a fer diferents activitats.
Aquesta és una que està promulguda per nosaltres.
Fa qüestió d'un mes, aproximadament,
el Departament de Joventut de la Generalitat
va fer una altra activitat,
que van ser valls de saló,
durant alguns dissabtes a la nit,
a la banda de dalt, al hall de dalt,
a partir dels 10 de la nit.
Són diferents activitats que volem anar a fer.
Com ha dit el president,
el que volem és donar que l'estació estigui viva.
Jo rectifico una mica.
Viva ja ho és.
El que passa és que era viva fosca.
hi havia molta gent,
per tant, si hi ha molta gent per aquí, és viu.
Però tenia una imatge fosca
i el que volem és que sigui una imatge
més alegre, més solejada,
més diferent a la realitat
que la gent pensa que té l'estació.
Sempre quan vens aquí,
veus gent, potser,
que ve d'un viatge,
o estàs preuant autobús,
amb maletes,
tirat o llançat,
dormint damunt d'un banc,
dona una imatge
que tira cap enrere.
la idea és canviar tot això.
Aquesta gent poden ser igualment,
perquè estan,
i és habitual,
o és normal,
que puguin estar descansant una mica,
però volem obrir-ho molt més a la ciutat,
molt més a la gent
que ve,
o sigui,
que passeja i ve a veure a l'estació
una activitat cultural
que han fet uns artistes locals
i que necessiten espais
per poder diversificar
i per poder posar
tota la seva,
tot el seu art.
Per tant,
que vinguin a l'estació
no només per agafar el bus.
Evidentment,
no és res més que per agafar el bus,
sinó és,
de la mateixa manera
que se va a l'estació del tren
a veure passar els trens,
doncs bé,
aquí no anem a veure
passar els autobusos
perquè ja és una cosa més habitual,
sinó que el que anem a veure
també és altres activitats
i altres coses.
Llavors,
com la pregunta que em feia
és,
bé,
això és un projecte
que en principi
se n'ha cobrirà
les estacions de l'any,
és un projecte
que cada exposició
tindrà tres mesos de vida,
tot el que dura
l'estació de l'any
que cobriran
i d'alguna manera,
doncs això,
cada tres mesos
tindrem una nova exposició
amb un nou projecte
i tal.
La primera etapa
serà una etapa
amb la qual
els artistes
pràcticament
de primera i segona fase
estan ja
no contractats,
sinó
lligats
i després el resto
serà una cosa
que anirem fent
a través d'un concurs públic
amb el qual
constant
i juntament amb nosaltres
farem de comissaris
per escollir
quins són els projectes
que participaran.
Doncs,
Màrio Cortés,
Carles Castilla,
moltes gràcies
per haver-nos acompanyat
i bon dia.
Gràcies a vosaltres.
i animar la gent
que vingui a l'estació
a l'estació d'autobusos.
Que vinguin aquí
a veure la intervenció
de l'Onai Regler.
Onai, bon dia.
Bon dia.
Què és el que pot veure la gent?
Perquè jo aquí veig molt de color.
Deia que volen treure la foscor
que tenia l'estació d'autobusos.
Aquí li heu donat molt de color
de moment.
Sí,
d'alguna manera,
com era la primera intervenció,
jo he volgut que es noti realment
que intervenim,
que hem arribat a l'estació d'autobusos
i que la cosa ha canviat.
I sí,
aquesta intervenció
té molta llum,
ja la veureu,
a més dels miralls distorsionadors
i també les il·lustracions,
jo crec que és una intervenció
molt propera,
encara que té un caràcter
molt crític,
molt reivindicatiu,
però crec que pot interactuar
molt bé amb la gent
que passa dia a dia
per l'estació d'autobusos.
Perquè tu pensaves
que podria ser creativa
l'estació d'autobusos de Tarragona?
És a dir,
tu havies plantejat això
de fer aquesta intervenció aquí o què?
Home,
jo no m'ho havia plantejat
fins que m'ho van comentar,
però sí que he vist
en altres ciutats,
en estacions de tren,
estacions d'autobusos,
a Amsterdam,
a Berlín,
a Madrid,
també,
estacions de tren
intervenides
i que tenen un resultat molt bo.
La gent s'acostuma
i és una manera com altra
d'intervenir en un espai públic,
que és també
una cosa que a Constainer
ens posa molt,
o sigui,
no és posar només en galeries,
sinó treure l'art al carrer
i donar-li un sentit,
anar a buscar el públic,
no?,
i interactuar amb el públic.
Això és molt interessant.
Si veniu avui a l'estació d'autobusos,
m'imagino que encara no ho veureu acabat,
penseu que això s'inaugurarà oficialment
el dissabte a la tarda,
amb una mica d'espectacle,
hi haurà música,
i per tant,
ara veureu els artistes
aquí treballant.
Unai,
em deies que és, a més,
reivindicatiu.
Anem cap allà,
perquè una de les coses
que hi ha posades
són dos dels miralls
d'aquests distorsionadors
que deies,
que aquest també té
un component reivindicatiu,
això.
Sí,
aquesta instal·lació
té diverses lectures.
Hi haurà una lectura,
la més superficial,
la més lúdica,
que t'evocarà una mica
aquest passatge
dels miralls distorsionadors
que trobàvem
als parcs d'atraccions,
però després té altres lectures
molt més profundes
i una,
la que jo vull destacar més,
és aquesta crítica
o aquesta,
aquest toc d'atenció
sobre el paper
que esteu fent
els mitjans de comunicació,
els mitjans de comunicació,
la publicitat,
els polítics en general,
com ens tornen
una imatge distorsionada
de la societat.
És una imatge real
de la societat,
però sempre una mica
distorsionada.
Això ho sabem,
però no està de més
recordar-ho.
I la gent,
vaja,
si es pot mirar els miralls
també pot fer
la seva pròpia,
la seva pròpia idea
del que pot veure aquí,
no?,
l'art és això,
en definitiva.
Es pot distorsionar
ell mateix,
a voluntat pròpia.
Deien el Mario
o el Carles
que això serà
un projecte
una mica continuïdor.
Vosaltres hi sereu,
en aquests dos anys?
Sí,
nosaltres
farem el comissariat,
portarem el projecte,
ho portem tot.
hem començat,
començo la primera instal·lació,
jo,
l'altra,
Salva,
el que volíem
és donar les bases
que ens trobem
amb un projecte
una mica especial
que aquí a Tarragona
no s'ha vist gaire.
Volíem deixar
les bases ben sentades
perquè després
els artistes
no haurem de parlar
tant
què és el que volem.
El que volem
és crear art
on el públic
participi
o bé
en la concepció
de l'obra,
participi en el procés creatiu
o bé
pugui interactuar
amb l'obra
que es trobarà a l'estació.
A més,
és un bon espai,
almenys jo veig això
perquè hi ha dos parets
molt grans
que aquí pots despleiar
tot el que vulguis.
Sí,
no sempre serà aquí,
eh?
No sempre serà aquí?
No,
jo he escollit
aquest,
el túnel
aquest que va a la Sant Dona.
Això ho has escollit tu,
eh?
O sigui,
l'estació de tu bus
és tota l'estació.
Ens han donat,
la veritat,
molta llibertat
i cada artista
o cada col·lectiu
que vingui
podrà escollir
l'espai de l'estació
en vol interactuar.
A mi m'ha agradat
aquest túnel
perquè estava com molt mort
i jo vaig veure aquí
de seguida
aquest passadís
de mil anys distorsionadors.
El dissabte
què veurem?
Què hi haurà dissabte?
El dia fort
és dissabte
que és la inauguració oficial
del projecte,
també la inauguració
d'aquesta intervenció
i hem convidat
a tres personatges
el Santiago Cirujeda,
el Daniel Toso
i el Francesc Perramont
de l'Escola d'Art
sobretot
el Santiago Cirujeda
i el Daniel Toso
són personatges claus
en l'art contemporani
entès
com a participació pública.
Són artistes
molt reconeguts,
molt interessants
i es farà
un diàleg,
una taula rodona
amb tota la gent
que vulgui venir
per entendre bé
què pot donar
de si
una intervenció artística
en un espai públic.
L'altre dia
parlàvem també...
No sé com anem de temps
perquè no porto rellotge.
Doncs tenim cinc minutets.
Ah, doncs mira,
encara, encara.
És que jo li vull preguntar
jo a banda,
l'altre dia recordes
que a Bona Vista
també van fer
un altre colectiu d'artistes
amb aquells grafitis.
Jo no sé si està de moda
això de fer intervencions
al carrer
o si Tarragones
o si Tarragones
té potencià
o per això,
Unai.
El tema
de les intervencions artístiques
en l'espai públic
s'ha fet sempre.
Va començar
també als 60
amb els happenings
però últimament
sí que s'està
reforçant més
o es podria dir
que hi ha una part
dels artistes
que ens interessen més
per aquesta manera
d'interactuar.
i sí,
s'estan fent
de fet
s'estan fent festivals
superpotents
per exemple
a Madrid
hi ha el Madrid Abierto
que coincideix a Marco
i és una manera
com una altra
d'entendre l'art contemporani
que a nosaltres
ens interessa molt.
I a Tarragona
tenim potencial d'això?
Tenim creus llocs públics
on es poden fer intervencions
que van a la pena realment?
Tarragona
és una ciutat
que és justament ideal
per fer-ho
i sí,
s'està fent
s'està fent
ja des d'uns anys
hi ha diversos projectes
podríem dir
que el Gunsteiner
va ser un
perquè estaven intervenint
en un espai públic
a l'Alcambemar
després hi ha uns altres
hi ha el display
que ja començaràs
que ara justament
estava pintant
el Jeffrey White
una cosa molt interessant
que són aquestes planxes
i hi ha més...
aquestes planxes
que hi ha per la ciutat
i hi ha més projectes
que es van fent
cada qual té
la seva personalitat
les seves particularitats
i bé
nosaltres ara comencem aquest
que esperem que funcioni molt bé
ja estarà acabat per dissabte
on és això?
clar que sí
clar que sí
ha d'estar acabat
ha d'estar acabat
doncs ja ho veieu
ara si entreu pel túnel de baix
com dèiem
d'aquesta sessió d'autobusos
veureu dos dels miralls distorsionadors
i els dos artistes
acabant de pintar
ara veureu ja
molts dels colors
que podreu veure en aquests murals
dissabte
a partir de les 8 del vespre
si no m'equivoco
podreu participar
en aquesta inauguració
en podreu veure
doncs aquests
aquestes
intervencions artístiques
i al llarg de l'any
en aquests dos anys
cada tres mesos
una intervenció artística nova
una cosa
un any
això dependrà
de la temporada
és a dir
ara que ve vistiu
hi ha molts colors
o no té res a veure
el que hem projectat
són quatre intervencions a l'any
que canviaran
justament quan canvi
l'estació de l'any
una mica
fent el lloc de paraules
de l'estació d'autobusos
amb l'estació de l'any
i sí
cada artista serà una mica lliure
o què?
cada artista
bueno
nosaltres avaluarem els projectes
i agafarem els que més convinguin
però sí
els projectes són bastant diferents
per exemple
ara comencem aquest
el segon que ve
que és del Salva Borrego
és un projecte de fotografia
que participarà molt
la llet de l'estació
i després acabarà
amb una exposició fotogràfica
de la vida de l'estació
o sigui
seran projectes molt diferents
i també és una manera
de veure un ventall
de possibilitats
dintre de l'art contemporani
doncs un any
moltíssimes
que espero haver-nos acompanyat
deixem que acabis de pintar
que encara tens aquí els pots
i que vagi molt bé
ens veiem dissabte
clar que sí
vinga
fins dissabte
doncs Alma
molt bé
molt bé
ja ho veus
es pot fer art
a l'estació d'autobusos
però un aspecte molt interessant
és que no és una cosa puntual
que a vegades ja tenim això
clar clar clar
no no
dos anys
durant dos anys veurem
l'estació d'autobusos
d'una manera o altra
que té una continuïtat
que això està molt bé
té una continuïtat
cada tres mesos
durant aquests tres mesos
veureu els miralls
distorsionadors
i després més endavant
altres artistes
que faran les seves intervencions
aquí a l'estació d'autobusos
a dalt
a baix
a la paret
potser un dia venim
i tota aquesta paret
que tinc aquí ara
que fora
la fan un gran mural
no ho sé
ja ho veurem
home
val a dir que és un espai
que molts hi passem
no tant per agafar autobus
sinó perquè a més
és un boc noll lloc de pas
molt bé
doncs ja ho veus
gràcies
Josep Ardila
que vagi bé
adeu-siau
i Joan Maria Bertran
cap a casa ja
vinga fins ara
adeu
només dos minuts
la una
amb dos minuts
arriben les notícies
un nou repàs
de l'actualitat
nacional i internacional
els darrers minuts del matí
avui els compartirem
amb Cinta Daufides
de l'Espai Tasta
fins ara mateix