Bona tarda, amics i amigues.
Ens trobem novament a la capella de l'Ermita de Sant Magí
del portal del carro de Tarragona
per tal d'oferir-los la funció de les set paraules
organitzada per l'associació La Salle
i que transmet Tarragona Ràdio
amb la col·laboració del Departament Diocesà
de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Enguany, les il·lustracions musicals
aniran a càrrec del cor Mos Cantars,
que dirigeix el mestre Eduard Pàmies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Quan diem set paraules no cal afegir-hi res més.
Per antonomàsia són les paraules, aquelles frases breus,
que va pronunciar Jesucrist abans de morir la creu
i que el divendres sant sonen arreu del món cristià.
Primera paraula.
Pare, perdona'ls perquè no saben el que fan.
Comenta la senyora Maria Mercè Martorell Comas de la Confereria de Sant Magí.
Pare, perdona'ls perquè no saben el que fan.
Amb aquesta primera paraula jo els proposo que ens traslladem el temps de Jesús.
Ara ja no estem a Tarragona el divendres sant de l'any 2010,
sinó a Jerusalem l'any 33 de la nostra era durant la Pasqua i Jueva.
Cada un de nosaltres som un ciutadà romans de Tarracó
que per qüestions comercials i de negocis hem viatjat a Jerusalem.
Fa quasi una setmana que vàrem arribar.
El diumenge passat vam assistir a un fet totalment innovador i estrany per nosaltres.
Vam presenciar l'entrada triomfal a Jerusalem d'un home anomenat Jesús,
un galileu que tots coneixen com el fill del fuster de Nazaret,
una altra ciutat d'aquesta terra tan llunyana de la nostra Tarracó.
Aquell home va entrar a la ciutat del d'un pollí mentre era aclamat com si fos un rei.
La gent aixecava palmes i rams d'olivera al seu pas
i les posava a terra com una catifa que vestia el camí que Jesús faria per entrar a la ciutat.
I ja han passat cinc jornades des d'aquella entrada triomfal.
Durant aquests dies poc ens hem preocupat dels nostres afers comercials
i dels negocis pels que vàrem venir a aquesta ciutat.
Ens hem passat el temps preguntant, esbrinant,
sobre qui era aquell home i el per què era tractat per la multitud com un rei.
L'hem seguit i hem parlat amb els que l'acompanyen.
I no sé si som capaços de creure tot el que d'ells s'explica,
els seus miracles, les seves predicacions, les conversions,
la seva immensa bondat i sabidoria i el seu profund coneixement de la llei mosaica.
Com a forasters i ciutadans romans ens hem pogut moure amb tota llibertat i discreció
pels carrers d'aquesta ciutat sempre agitada.
I hem pogut esbrinar perquè aquell home era aclamat com un heroi.
Per uns és el Masíes, profetitzat amb les escriptures i esperat des de fa tantes generacions.
Per d'altres és un heroi, un llibertador, que ha vingut a acabar amb la dominació romana.
No és trastranyar.
Aquesta és una província neccionada a l'imperi, però molt llunyana de Roma.
Ells ens veuen com a conqueridors, com a dominadors, i per tant no ens volen en aquesta terra.
D'altres diuen que és un nou rei d'Israel i que com a descendent de la casa de David
ha vingut a ocupar el seu lloc i ha destronat Herodes, un rei corrupte i una marioneta de Roma.
Però ja han passat cinc dies des d'aquell diumenge triomfal
i Jesús ni ha ocupat el lloc d'Herodes ni ha acabat amb la dominació romana.
Ni tan sols els seus deixebles saben el per què han vingut a Jerusalem
ni què pensa fer Jesús en aquesta ciutat.
Mentre Jesús, amb la seva senzillesa i bondat, ha estat capaç d'aglutinar l'esperança del seu poble,
d'altres, els poderosos, el senedrí i el propi Herodes, tenen por.
Por que Jesús sigui el masies de les escriptures, o bé un nou rei, o un líder del poble,
que vingui a acabar amb els privilegis dels dirigents religiosos o del propi monarca.
I això no ho poden permetre.
Tenen que actuar ràpid abans de la celebració de la Pasqua.
Avui, divendres, tot ha canviat.
Aquesta nit passada, Jesús ha estat detingut,
mentre resava en un or prover a la ciutat, envoltat pels seus deixebles.
A Jesús l'ha traït un dels seus propis seguidors.
L'han interrogat, l'han portat d'Herodes a Pilats, l'han assotat cruelment,
ha sofert tota mena d'ultratges i vexacions.
Tot i així, encara no n'han tingut prou.
Els poderosos tenen massa por i volen la mort de Jesús.
Necessiten desesperadament acabar amb aquell perill per la seva existència.
Però, malgrat tot, no poden matar Jesús.
Aquell rei marioneta no pot aplicar la pena de mort.
Només el governador romà pot condenar a mort a Jesús.
Pilats també té por.
No vol una revolta en aquella província llunyana ingobernable.
Només vol acabar el seu mandat i tornar la seva estimada Roma.
No es pot permetre una revolta que el posi en evidència davant l'emperador.
Té que protegir la seva posició i, per tant, condena a Jesús a mort.
I a una mort terrible, la mort a la creu.
Certament aquest poble embogit ha demanat a Crits la mort de Jesús fins que l'han aconseguit.
Aquell home, que ells creien un masies, un rei o un cabdill,
ha estat detingut, assotat i públicament humillat i no s'ha defensat.
El poble, sent traït, defraudat i enganyat en les seves esperances
i amb la seva frustració ha demanat la pena més terrible per aquell home
que no ha estat el que ells esperaven.
Jesús ja ha estat crucificat.
I nosaltres, que hem pogut seguir-lo en el seu camí cap a la mort,
ara ens trobem a prop d'ell i hem pogut sentir unes paraules que mai oblidarem.
Pare, perdona'ls, perquè no saben el que fan.
Aquell home al que només li queda una lè de vida
ha aixecat els ulls al cel i ha demanat al seu pare
perdó per aquells que l'han condemnat, l'han torturat i l'han crucificat.
Ell que està a punt de morir ja els ha perdonat
i la seva mare que plora al peu de la creu també els ha perdonat.
Però en aquell moment de terrible agonia, Jesús implora el perdó del seu pare.
Jesús sap que tot el que ha passat tenia que passar,
que només així amb la seva passió, mort i resurrecció,
la seva missió a la terra s'acompliria.
Jesús sap que tots els que l'han condemnat, insultat, assotat, escopit,
humiliat, abandonat i clavat a la creu
no han estat més que un instrument de la voluntat divina.
Amb el seu comportament, cada un dels personatges d'aquella terrible passió
han estat un element necessari i imprescindible
per arribar a la ressurrecció de Jesús i a la salvació dels homes.
Totes i cada una de les misèries dels seus butxins,
les seves pors, la seva covardia, la intolerància, la desesperació,
el descensís i fins i tot l'abandonament i la negació dels seus deixebles
han estat un instrument de la voluntat de Déu.
Jesús sap molt bé que aquells homes i dones no saben qui és ell realment
ni què ha vingut a fer entre nosaltres.
Per això Jesús demana el perdó per ells al seu pare.
Pare, perdona'ls perquè no saben el que fan.
Tarragona, divendres sant de 2010.
Després de quasi 2.000 anys, nosaltres també hem de dir
quan sovint patem contra el cel i contra tu,
pare, perdona'ns perquè no sabem el que fer.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!







Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
Tercera paraula
Mare, aquí tens el teu fill
Fill, aquí tens la teva mare
Pel senyor Jesús Moreno Ribot
Representant de l'AMPA del Col·legi La Salle
La Bíblia
Vora la creu de Jesús
Hi havia la seva mare
i la germana de la seva mare
Maria, muller de Cleofàs
i Maria Magdalena
Quan Jesús veia la seva mare i al costat d'ella
el deixeble que ell estimava
diga a la seva mare
Dóna, aquí tens el teu fill
Després diga al deixeble
Aquí tens la teva mare
I des d'aleshores en sa
el deixeble la va acollir a casa seva
Després d'això, Jesús
sabent que tot s'havia realitzat
perquè s'acabés de complir l'escriptura
va dir, tinc set
Hi havia allà un gerro i ple de vinagre
Van posar al cap damunt d'un manat d'issot
una esponja xopa amb aquell vinagre
i la van acostar als seus llaves
Quan Jesús hagués pres el vinagre
va dir, tot s'ha complert
Llavors s'inclina el cap
i va lliurar l'esperit
L'Evangeli de Sant Joan
és l'únic que ens transmet aquest fragment
Els altres tres evangelis
Marc, Mateu i Lluc
els sinòptics no en parlen de la presència de Maria
la mare de Jesús en el moment de la seva mort
La nostra paraula
se centra en els moments
quasi ben immediatament anteriors
a la mort de Jesús
Jesús
sentint acabat el seu temps històric
fa testament
ens deixa la mare
a tots
i acompleix amb el darrer deure
davant la tradició
dir, tinc set
per lliurar el seu esperit
La teologia
Ens presenta el fill estimat
i a la mare que estima
No és fàcil reconeixer en aquests dos personatges
de la història de Jesús
una veritable i completa historiositat
en el nostre test
Com sabem, l'autor de l'Evangeli de Joan
és certament diferent
dels altres tres evangelis
Marc, Mateu i Lluc
els sinòptics
Té un interès més teològic
més reflexiu
a cops més dolç
més humà
que no tan històric
a voltes es troba més a prop
del terreny simbòlic
que del biogràfic
El deixeble estimat
i Maria
la seva mare
són dos peces claus
en aquest Evangeli
El deixeble
tot i no poder afirmar
amb una total seguretat
és Joan
un dels dotze
dels més propers a Jesús
Aquest no dir-ho
pot també deixar obert
al terreny
els futurs deixebles estimats
de Jesús
obre un repte
a tot aquell
que vulgui intentar
aquest objectiu
de ser l'estimat
El deixeble
es troba en moments importants
i en una posició predominant
respecte a Pere
al cap de la primera església
El sant sopar
reclina sobre el pit de Jesús
El jac de Tibaredes
afirma la identitat de Jesús
En el sepulcre
arriba abans que Pere
tot i que no s'atreveix a entrar
Rep l'encàrrec
d'acompanyar
custodiar
estimar la mare de Jesús
No és el líder del grup
sinó la mà dreta
l'assessor
el consol de Jesús
Ens convida a tots
a partir d'aquest moment
a fer el mateix
Difícil aventura
La seva mare Maria
té un paper discret
es troba present
en tots els moments importants
des de l'enunciació
la visita a la seva cosina Elisabet
el naixement difícil
la professió de Simeó
sobre el nen
el nen perdut en el temple
i a la vida pública
a les boles de Canà
per exemple
i ara al costat de la creu
Finalment
serà el centre neuràlgic
de la comunitat dels creients
Maria
passa a ser
de mare de Jesús
a mare de tots els creients
Igualment
passa a ser
la primera deixeble de Jesús
la que sempre ha acceptat
la voluntat de Déu
i ha patit
els dolors del part
i els dolors
de la mort de Jesús
i del naixement
de l'Església
Dos infantaments
dos fills tan diferents
però tan estimats
l'escatologia
Jesús
acabant els seus
moments
es troba penjant a la creu
juntament amb dos
condemnats a mort
a un dels lladres
el lladre bo
Jesús li promet
que estarà
avui mateix
amb ell al paradís
El temps escatològic
no és el temps físic
l'històric
el del rellotge
Fa temps que la ciència
reconeix
l'elasticitat del temps
Les coses
no són el que semblen
Hi ha una densitat
en el temps
moments eterns
i moments fugassos
El dia en què
Jesús va traspassar
el pare
va deixar
de ser el mateix
el temps
En el temps
del seu regne
el lladre
es trobra amb Jesús
Igualment
un cop a la dreta
del seu pare
Jesús
no està inactiu
Té molt a fer
Primer que tot
preparar un lloc
privilegiat en el paradís
per a la seva mare
la seva ascensió al cel
la dormició
com ens recorda
el misteri de la selva
Els patiments
d'aquesta pobra mare
es veuran recompensat
tornant al lloc
que li correspon
per a tota l'eternitat
al costat del seu fill
La família
Les mares
i els pares
no volem fins
que ens donin problemes
que ens parlin
manament d'ells
els seus amics
els professors
els veïns
voldríem que tothom
recordés
que són meravellosos
Tanmateix
no sempre és així
Sovint els fills
fan patir
amb el seu comportament
amb les seves amistats
amb les seves notes
amb el poc respecte
a les institucions
públiques i privades
A cops
poden endegar
projectes arriscats
voler canviar el món
fins i tot
de manera violenta
Els pares i mares
estem cridats
a patir
a acompanyar
les decisions
més o menys
encertades
als nostres ulls
dels seus projectes
de vida
Mai els pares
i mares
esperem veure morir
els nostres fills
És inhumà
No té cap lògica
Tots pensem
Qui neix primer
mor primer
Els designis de Déu
no sempre
convenixen
les nostres expectatives
A cops
les mares i pares
han de veure
morir els seus fills
i qui ho ha experimentat
diu que és el pitjor
que pot passar
Els fills
moren a les guerres
per les malalties
per les catàstrofes
els terratrèmols
el tsunami
Però avui també
moren víctimes
de les injustícies
per no estar a cor
amb el poder polític
del país
Són assassinats
per defensar
les seves idees
Volem pensar
que hem avançat molt
i que en el cas de Jesús
avui no és possible
Però els diaris
ens parlen
de les mares
de la plaça de Mayo
de les madres Coraje
de les dames de Blanco
de les viudes negres
que pretenen
la venjança
de la mort
dels seus fills
matant d'altres
Tantes i tantes mares
avui pateixen
la mort dels seus fills
No oblidem mai
les mares
que veuen morir
els seus fills
perquè no poden
beure aigües potables
o perquè no tenen
menjar
que donar-los
quantes morts
injustes
L'associació
La Salle
L'associació
La Salle
acompanya el pas
velleu i pregueu
i el pas
l'oració de l'hort
En aquest darrer
veiem a Jesús
dient
Pare
tot és possible
aparta de mi
aquesta copa
però que no es faci
el que jo vull
sinó el que tu vols
En aquesta presgària
potser Jesús
va pregar per ell mateix
perquè els seus moments
eren molt difícils
volia llorar-se
l'amor
cosa no és gens fàcil
però també penso
que en aquesta pregària
recordava la seva mare
també desitjava
que ella
no passés pel calç
que ell havia de beure
també volia estalviar-li
els patiments
de beure'l
un no res
dèbil
sanguinolent
mort
enterrat
no va poder ser
si el gra de blat
no mor
no dona fruit
aquest va ser
un patiment
fructífer
un patiment
que ens ensenya
la porta petita
que condueix
al seu regne
les lleis
el dret hereditari
en el darrer moment
de la seva vida
Jesús
sense notari
ens transmet
el seu testament
no tenia deutes
hipotecàries
no tenia rebuts
impagats
no tenia deutes
a més enda
no tenia bens mobles
ni immobles
Tonsous
tenia dues coses
la roba
una túnica
sense cultures
sense costures
que els soldats
es van jugar als daus
i la seva mare
Jesús
va voler deixar
la seva mare
el seu deixeble estimat
igualment
va voler deixar
el deixeble estimat
a la seva mare
aquesta herència
és la que tots
hem rebut
al llarg de la història
Jesús
no va acumular
objectes
diners
joies
va emmagatzemar
amor
pau
esperit de sacrifici
servei als altres
aquest exemple
aquesta vida
aquest diari
és el que ens ha transmès
hereus d'ell
avui ens trobem
recordant la seva mort
i no lluitant
per la seva herència
el notari
per rebre la herència
ens demanarà
acceptar els termes
quines han de ser
heu de tenir cura
de la seva mare
i dels meus deixebles
l'església
i en ella
cadascun de nosaltres
acomplim el testament
que Jesús ens va donar
l'àmbit penitenciari
quantes mares i pares
avui també
tenen els seus fills
en mans de la justícia humana
el dolor de les mares
amb fills detinguts
empresonats
pressioners
condemnats
és també el dolor de Maria
entre els delinqüents
condemnats
algú reconeixia el dialecte
algun altre
no
avui també
gràcies a Déu
els drets dels interns
sotmesos a penes de presó
no són els mateixos
que va tenir Jesús
Jesús en 24 hores
va ser un detingut
pres
penat
i condemnat a mort
no va tenir advocat
de pagament
ni d'ofici
no va aportar testimonis
que el defensesi
ni tampoc
es va voler
defensar ell mateix
va ser condemnat
i no va recórrer
fins i tot
les autoritats
van voler-lo indultar
i el poble
no va voler
finalment és condemnat
a mort
i una mort de creu
una mort dura
que dura en el temps
on estaven els drets humans
on estaven les tortures
la pregària
senyor
fes de nosaltres
pares i mares
consert de l'herència
que ens has deixat
que sapiguem
acompanyar
els nous membres
de l'Església
que el teu esperit
ha disposat
a les nostres llars
que sapiguem
ser desitjables
estimats
i estiguem
al teu costat
en els moments difícils
sabem també
descobrir la teva presència
en moments de dubte
que sapiguem
acompanyar
avui també
en la processó
del sant enterrament
la teva mare
que mai la deixem sola
que la festegem
que la celebrem
que la fem sentir
mare de tots els humans
i fem costat
a totes aquelles mares
que pateixen
pels seus fills
en les diferents
situacions dures
que la vida
ens ha donat
tot això
t'ho demanem
en el nom
del teu fill
Jesús
mort en creu
i ressuscitat
per a tots nosaltres
ag verwel
a tot l' ор...
M'agolta
de L'or...
Aкамan
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Representant de les confreries i germandats
acollides a l'agrupació d'associacions de Setmana Santa de Tarragona.
Reflexions sobre la quarta paraula de Jesucrist a la creu.
Déu meu, Déu meu, perquè m'ho ha abandonat.
Moltes gràcies a tots els presents per compartir aquests moments de reflexió sobre les últimes hores de Jesús en el Calvari.
És el migdia de divendres sant a Tarragona, amb la força de la primavera emergent, que s'aprecia amb aquesta llum tan especial,
amb aquest color del cel tan blau i transparent, amb aquests olors de la vegetació que recobre la vida després del parènteses invernal.
és un bon moment per la reflexió davant del nostre senyor Jesucrist.
Va ser un migdia com aquest, amb un cel no molt diferent d'aquest que ens protegeix,
i sobre una terra també com aquesta, amb el Mediterrani no molt lluny.
I amb soldats romans, com butxins circumstancials,
que foren també els que van construir aquestes muralles que tenim darrere nostre
i que per la cronologia és segur que ja estaven edificades
quan Jesucrist va patir aquell terrible suplici.
Aproximació històrica.
La crucifixió era considerada en aquell temps com l'execució més terrible i temuda.
Flavio Josep la considera la mort més miserable de totes
i Ciceró la qualifica com el suplici més cruel i horrorós.
La crucifixió de Jesús no sembla que hagi estat un acte de carnissament especial per part dels butxins,
Les fonts cristianes només parlen de la flaselació i la crucifixió,
a més de burles i humiliacions de diversa mena.
La cruautal de la crucifixió estava pensada per aterrir la població
i servir així d'escarment general.
Sempre era un acte públic.
Les víctimes romanaven totalment nues, agonitzant la creu en un lloc visible.
És fàcil que el pujol del Gòlgota, lloc de la calavera,
no gaire lluny de les muralles,
vora un camí concorregut que manava la porta de Fraïm,
fos el lloc d'execució de la ciutat de Jerusalem.
La crucifixió no s'aplicava als ciutadans romans,
excepte en casos excepcionals i per mantenir la disciplina entre els militars.
Era massa brutal i vergonyosa.
El càstig típic pels esclaus.
Era anomenada servili supplicium.
L'escriptor Plauta descriu en quina facilitat se'ls crucificava
per mantenir-los aterrits,
de manera que es tallava de socarrel
quan s'ha volconat de rebel·lió fugir d'ofur.
D'altra banda, era el càstig més eficaç
pels qui gosaven alçar-se contra l'imperi.
Els qui passen prop del Gòlgota aquell 7 d'abril de l'any 30
no contemplen pas un espectacle a Pietós.
Una volta més,
es veuen obligats a veure en plenes festes de Pasqua
l'execució cruel d'un grup de condemnats.
El ritual de la crucifixió exigia que els cadàvers
romenguessin nus a la creu per servir d'aliment
els ocells repinaires i els gossos frèstecs.
Pot ser que s'actuarà de manera diferent aquesta vegada,
ja que manquen poques hores perquè comenci la diada de Pasqua
la festa més solemne d'Israel.
I entre els jueus,
l'home acostuma a enterrar els ejecutats el mateix dia.
Segons la tradició jueva,
un home penjat en un arbre és un maleït de deu.
Els soldats de Pilat van començar realment a intervenir
de manera oficial quan lluit prefecte els donava l'ordre de flagel·lar a Jesús.
La flagel·lació, en aquest cas,
no és pas un càstig independent ni un joc més dels soldats.
Forma part del ritual de l'execució
que comença en general amb la flagel·lació
i culmina amb la crucifixió pròpiament dita.
Desconeixem els instruments que pogueren utilitzar els butxins de Jesús,
però sabem quin era sempre el resultat.
Jesús queda malparat,
sense gairebé força per mantenir-se d'en peus
i amb el cos en carn viva.
El càstig és tan brutal
que a voltes els condemnats moren durant el suplici.
No fou el cas de Jesús,
però les fonts suggereixen que restar amb molt poques forces.
Pel que sembla,
va haver de ser ajudat a portar la creu
vist que no reixia a carregar-la
i, de fet, la seva agonia no es va prolongar a pas.
Va morir abans que els altres dos reus crucificats
juntament amb ell no trigueran arribar al Gòlgota,
potser a 500 metres de les portes de Jerusalén.
Era un potat, un petit, al Gòlgota,
un petit toçal rocallós de 10 a 12 metres d'alçada sobre l'entorn.
Al costat hi passava un camí molt transitat
que conduïa a la propera porta de Fraïm.
El lloc no pot ser més apropiat
per fer de la crucifixió un càstig ejemplificant.
Jesús és clavat a la creu
entre les 9 del matí i les 12 del migdia.
Ja només resta a esperar.
L'agonia no es perllongarà.
Són per a Jesús els moments més durs.
Mentre el seu cos es va deformant,
creix l'angoixa de la seva asfíxia progressiva.
a poc a poc es va quedant sense sang i sense forces.
Els seus ulls, amb prou feines, poden distingir res.
De l'exterior, tan sols li arriben algunes burles
i els crits de desesperació dels que agonitzen al seu costat.
Aviat li sobrevindran les convulsions.
Després, la ranera de la mort i el darrer, l'er.
Va morir cap a les 3 de la tarda.
El crit, Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat,
és l'únic que té el testimoniatge de més d'un evangelista,
en concret, Marc i Mateu.
Mateu 27, 45-47.
I al redor de l'hora nona va aclamar Jesús en forta veu.
Eli, Eli, la mà s'abecta en mi.
Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat?
Tanmateix, el crit recollit per Marc,
Eloi, Eloi, la mà s'abecta en mi,
és a dir, Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat,
és el més antic a la tradició cristiana
arrelada en els Psalms,
en concret, el Psalm 22.
No l'anomena Abba,
Pare, com el solia denominar normalment,
sinó Eloi, Déu meu,
com tots els essers humans.
La seva invocació no deixa de ser una expressió de confiança,
Déu meu.
Déu continua sent el seu Déu a passar de tot.
Jesús no dubta de la seva existència
ni del seu poder per salvar-lo.
Aquesta és la gran força de Jesús.
Reflexió personal.
Déu meu, Déu meu,
per què m'heu abandonat?
Què cerca està de nosaltres
amb aquesta exclamació
en els seus últims instants com a mortal?
En els seus últims moments
manifiesta aquest dolor.
Jesús demostra la seva humanitat extraordinària
amb aquesta aparente debilitat
ante el suplicio extremo.
Déu meu, Déu meu,
por què m'heu abandonat?
Aquesta aparente debilitat,
aquesta aparente moestra de desaliento,
no és tal
i lo corrobora el atroz martirio
que sofre durant més de 12 horas
fins a derramar la seva última gota de sang.
La vida a la majoria de les persones,
i jo me incluyo entre elles,
no és un camí de felicidad.
Hi ha moments de alegria plena
i altres moments de adversidad,
de tristesa, de desànimo.
Nos formulamos preguntes
a les que no encontramos aparente resposta,
tanto en el ámbito personal e íntimo,
por què a mi,
ante un accidente fatal
de un familiar o un amigo,
por què a mi,
ante la temprana muerte
de un ser querido,
de un hijo,
de una madre,
o de un padre o de un joven,
por què a mi,
ante una enfermedad dolorosa y crónica,
o una enfermedad incurable?
Igualmente,
desde una perspectiva general,
por què ese dolor en el mundo,
ese sufrimiento
de tantas personas sin culpa?
La respuesta
solo puede ser otra
que la de Jesús en la cruz,
la plena confianza en el Padre.
Cuántas veces,
en momentos de debilidad,
esa oración espontánea
nos ha permitido soportar con fuerza
la adversidad,
como Jesucristo
orando al Padre
y resucitando al tercer día.
Desde la cruz,
con los brazos abiertos
nos protege
y nos anima
con su ejemplo.
Que estos brazos abiertos
nos sirvan de cobijo.
Ayúdame, Dios mío,
a caminar por la vida
con decisión y coraje.
Ayúdame
a no perderte
nunca de vista.
Cuando la vanidad,
el egoísmo,
la debilidad
de los apetitos
me perturben,
estén a punto de vencerme,
dame la lucidez suficiente
para no desfallecer.
Dame un poco
de esa energía inagotable
que tuviste
en ese suplicio terrible
que nos salvó a todos.
La expresión de oración,
esa confianza en Dios,
se manifiesta brillantemente
en el Salmo 91.
Empieza
Tú que habitas
al amparo del Altísimo,
que vives a la sombra
de la Unipotente,
di al Señor
Refugio mío,
alcazar mío,
confío en ti.
Y también al final
Se puso junto a mí,
lo libraré,
lo protegeré
porque conoce mi nombre,
me invocará
y lo escucharé.
Con él estaré
en la tribulación,
lo defenderé,
lo glorificaré,
lo saciaré
de largos días
y le haré ver
mi salvación.
La salvación está cerca,
nos la muestra Jesucristo
con su resolución
que pronto
celebraremos.
Muchas gracias.
Salud,
Fins demà!
Fins demà!
Cinquena paraula. Tinc set.
Pel senyor José Ramon Batista, representant dels antics alumnes de la Salla Benicarló.
Cinquena paraula. Tinc set.
Un dels moments més terribles dels crucificats era la set.
La deshidratació que sofrien, deguda a la pèrdua de sang, era un torment duríssim.
I Jesús, pel que sabem, no havia begut res des del capvespre del dia d'abans.
No és estrany que tingués set. Sí que és estrany que ho digués.
La set que va experimentar Jesús en la creu, fou una set física.
Va expressar en aquell moment estar necessitat d'una cosa tan elemental com és l'aigua.
i em va demanar una mica com fa a qualsevol moribunt.
Jesús es feia així solidari amb tots, minuts o grans, sants o malalts, que necessiten i demanen un poc d'aigua.
I és bonic pensar que qualsevol ajuda prestada a un moribunt
ens fa recordar que Jesús també va demanar una mica d'aigua abans de morir.
No feia molt, Jesús, en una població samaritana que es deia Sicar,
cansat de caminar, s'assegué a la vora d'un pou
i va demanar aigua a una dona de Samaria que es presentà a poguar a aigua.
Però no era l'aigua del pou el que demanava,
sinó la conversió d'aquella dona que havia tingut cinc marits.
Tots els que beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set,
però el que begui de l'aigua que jo li donaré mai més no tindrà set.
Sant Joan, que es rata aquest passatge,
vol fer-nos veure que Jesús té una altra classe de set.
És com aquella set de Samaria.
Set de llars cristians on els esposos s'estimen de debò,
és a dir, s'estimen un a l'altre sense esperar res a canvi.
Set de joves que troben sentit a les seues vides,
que no siguin del món i que estiguin disposats a anar contracorrent.
Joves que, com va dir el Sant Pare als joves europeus,
siguin joves de pregària i coratge.
Nosaltres, els cristians, necessitem tenir set d'una vida espiritual intensa.
En aquest món d'avui no es pot ser cristià
més que tenint una profunda vida espiritual,
ben alimentada interiorment.
quan l'ambient és difícil com els dels nostres dies,
quan l'ambient és pagar, increient,
on tot es relativitza,
amb mínims vitals i espirituals,
no es pot sobreviure.
Jesús, des de la creu, diu
tinc set.
Què faríem si en aquest moment
Jesús ens diguera tinc set?
Té set que el nostre cristianisme no sigui rutinari.
Té set que el nostre cor estima així com Jesús ens estima.
Té set que els matrimonis siguin fidels
i manifesten que el nostre model d'amor
és el de Jesús amb la Iglesia.
Té set que donem testimoni de vida cristiana
davant als nostres fills.
Té set que nosaltres, com a fills,
honrem i respectem els nostres pares.
Per als que es trobaven a prop aquell divendres
en què Jesús mori a la creu,
va ser fàcil evadir-se.
Diu l'evangelista Joan,
hi havia allà un gerro ple de vinagre.
Va posar al capdamunt d'un manat
dissop una esponja xopa d'aquell vinagre
i li acostaren els llavis.
És clar que no li donaren aigua,
no li calmaren la set,
només li mollaren els llavis amb vinagre.
Molts de nosaltres,
quan Jesús ens diu que té set,
també li donem vinagre.
Li donem vinagre
quan va passant els anys i els segles
i no avancem en l'unió de les iglesies
i sovint més preiem les altres religions.
Li donem vinagre
quan ens relaxem davant de la societat
al veure que s'aproven lleis
que atenten contra la vida.
Li donem vinagre
quan som insensibles
davant de tant de sofriment
com hi ha al nostre món,
al nostre costat.
Li donem vinagre
quan només beguem
les obres bones que fem nosaltres,
però no tenim en compte
aquelles que podríem haver fet pels demés.
Li donem vinagre
quan som requerits
per prestar qualsevol servei
als necessitats a l'Eglésia
i ens escudem en raonaments
que en el fons
volen justificar la nostra comoditat.
Déu, nostre Senyor,
vol que l'estimem sobretot a les coses
i nosaltres ens conformem
donant-li les obres del nostre amor.
Déu ens demana
que ens estimem els uns als altres
com ell ens ha estimat.
i nosaltres
pensem que és suficient
ser tolerants
amb els que ens cauen bé
i encara fem excepcions.
És a dir,
nosaltres donem vinagre a Jesús
en lloc d'aigua,
però ni tan sols
li donem una bona mesura,
ens conformem
mullant una mica
els seus llavis.
Ho fem així
per tranquil·litzar
la nostra consciència.
Vivim com a cristians
sota la llei
i el mínim esforç.
avui, en aquest divendres sant,
Déu no es deixa guanyar
en misericòrdia.
Ens diu a tots
que també ens troben
asserregats
com volem que canvien
les notícies del nostre món,
que desitgem arribar a casa
contents d'haver fet el bé.
En altres,
que com la samaritana,
volem treure aigua del pou
i ens un es diu
tinc set.
Què li donarem?
Li donarem aigua
d'una conversió sincera
o tornarem a donar-li vinagre
amb justificacions
com que
no tenim aigua,
és a dir,
no tenim voluntat
per allò de fer
que ens demana?
Malgrat tot,
li donem aigua
o vinagre.
Jesús
ha entregat
la vida
per naltros
i està esperant-nos
amb els braços oberts
a l'Eucaristia,
on hi podem calmar
la nostra set.
Jesús
ha entregat
la seva vida
per tu
i per mi
i ens espera a tots
oferir-nos
en la seva salvació.
Tant de bo
aquest dia
comence avui.
comence avui.
La seva 눌러ia
de la seva sang muk
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sisena parauma
Tot s'ha complert
Pel germà Josep Mestres
de la comunitat La Salla Torreforta
Aquí no agrada estrenar
és una moda radical
en la nostra societat
fins i tot en moments
de crisi econòmica
com ens trobem ara
Quantitat de roba
resta inservible
després d'haver-la fet servir
unes poques vegades
Molts cotxes del tot útils
encara passen la reserva
perquè uns altres més atractius
criden l'atenció
S'està bé a casa
però poder estrenar
una nova vivenda a la muntanya
o a la platja
atreu massa certs interessos
No hauria de ser aquest
l'estil cristià
o almenys
no era aquest l'estil de Crist
Des d'aquell
el regne de Déu és a prop
o bé
he vingut perquè tinguin vida
i la tinguin en abundància
fins al tot s'ha complert
Assistim a la consumació
i totalització
de l'obra redentora
Per contra
ens hem acostumat
a una societat
que dansa el ritme
de mítings polítics
financers
o de l'esplai
Tot es promet
els millors objectius
es perfilen
però quants desenganys
d'execució
S'estila avui
el fet de provocar molt
i perfilar ben poc
expressar molta creativitat
però posar un mínim
d'afany de lluita
Provar-ho tot
i no comprometes
gairebé en res
El pitjor és
quan aquesta moda
arriba a l'essencial
i llavors
el projecte de vida
s'intercepta
amb l'avortament
El projecte d'amor
se'l confon
amb la sensibleria
més immediata
o el projecte educatiu
responsable
se'l mediatitza
amb un assembleisme populista
Però avui
els cristians
assistim
en aquest divendres sant
a la més gran
i enriquidora
realització
del gènere humà
Déu estima l'home
fins a donar-li
en rescat
al seu fill
i no hi ha volta enrere
Ho ha dit Jesús
En un moment important
certament
i per molt
que ens costi
de creure-ho
hem d'intentar
descobrir
tot el contingut
que això suposa
Tot s'ha comportat
complert certament
en ell
el Jesús històric
i salvador
el seu missatge essencial
la proclamació
del regne de Déu
és ja una realitat
un regne de Déu
manifestat
en la seva totalitat
en l'escàndol
de la creu
Potser és per això
que digué
que el meu regne
no és
d'aquest món
Tot s'ha complert
diu Jesús
quan sembla
quan sembla que tot
tot s'ha desfet
Un és el fruit
de la seva
extraordinària
predicació
de la bona nova
Un són els seus
deixebles
que es ventaven
que fins i tot
els esperits malignes
els obeien
Un són ara
els cecs
coixos
paralitis
i tant d'altres
malacorosos
curats
i acollits
per ell
Un són tots ara
I aquí rau
precisament
el misteri
de la creu
Aquí es fonamenta
la fe dels cristians
Aquí està
l'essència
de l'Evangeli
Aquí reposa
la verdadera imatge
de l'Església
L'única imatge
per la qual
se la reconeixerà
de veritat
que és del Crist
o que no és d'ell
i no certament
pel seu poder
domini
o prestigi
Potser massa clau
havia expressat
perquè l'entenguéssim
de veritat
No hi ha amor
més gran
que el que dóna
la vida
per aquells
a qui s'estima
Ja no podem
a partir d'ara
repetir
aquella pregunta
obscurantista
i malèvola
que de vegades
hem sentit
On era Déu
en els moments
dels terratrèmols
d'Aïtí
de Xile
o de tantes altres
calamitats?
Déu hi era
molt present
sofrint
més que ningú
però salvant
i lluitant
més que ningú
per la lliberació
de l'home
un Déu talment
para bo
que després
d'haver gosat
crear
per pur amor
l'home lliure
assisteix
al seu enviliment
atret per l'odi
la copdícia
la superbia
el mal en general
i es fa present
com el bon pastor
que cerca
l'ovella
esgarriada
com pare
del fill pròdic
desmanegat
com incapaç
de tirar
la primera pedra
a la dona
d'últera
i dir-li
que jo et perdono
comprensiu
en la negació
de Pere
tot s'ha complert
des de la creu
quan encara res
sembla
que s'hagi
manifestat plenament
l'amor
l'asseja
els deixebles
han fugit
els perseguidors
sembla que per fi
hagin vençut
no es pot parlar
de cap grup religiós
que hagi sorgit
l'església
ni té encara nom
ni es pot preveure
qui creu ara
en aquest moment
de la creu
en la resurrecció
i certament
proclama benalt
perquè tothom
ho senti
que tot s'ha complert
des d'aquell
llunyà
encara no ha arribat
la meva hora
pronunciat
a les noces de Canà
fins al més proper
el que has de fer
fes-ho aviat
per més ajudes
han passat
com uns tres anys
en els que
el regne de Déu
no solament
ha estat anunciat
sinó sobretot
comunicat
com ell mateix
afirmar per boca
del profeta Isaías
he vingut a anunciar
la bona nova
de la salvació
l'esperit
m'ha enviat
a proclamar
els captius
la llibertat
els cecs
el retorn de la llum
a deixar en llibertat
els oprimits
això que avui heu sentit
comptar de mi
és el compliment
de l'escriptura
per això ha vingut
això és el que
ha complert
i per això
mort en creu
la més gran tentació
que rebe Jesús
no és cap
de les tres
del desert
és certament
la que se li proposarà
al Calvari
si ets en veritat
fill de Déu
baixa de la creu
i creurem en tu
qui no hi accediria
si pogués
Jesús
no
ho té molt clar
precisament
perquè és
fill de Déu
romà
no la creu
perquè l'amor
veritable
l'amor de tot un Déu
no té demores
ni condicions
ni alts ni baixos
no està sotmès
a nostres pobres
mires humanes
tot s'ha complert
Sant Pau
ens dirà
dues expressions
que a primera vista
semblen no concordar
amb aquesta afirmació
ens diu
que compleixo
en la meva carn
el que manca
la passió de Crist
a la passió de Crist
no hi manca res
certament
l'amor més ple
de tota la Trinitat
s'ha manifestat
ampli
totalment en la creu
però també és cert
que aquest amor
és tan meravellós
i exquisit
i la seva atracció
és tan fora de mida
que fins i tot
respecta la nostra llibertat
i ens vol fer partícips
de la seva obra redentora
adherint-nos voluntàriament
al seu sacrifici
en segon lloc
diu Sant Pau
si Crist no ha ressuscitat
bona és la nostra fe
i encara estem en el pecat
és bona la fe de pau
i ferma la seva esperança
però no per això
Jesús deixa de dir
que tot s'ha complert
ben abans de la seva resurrecció
Jesús Crist
ha ressuscitat
és clar
i aquest és un pilar fonamental
de la nostra fe
però Jesús
no va dir en cap moment
qui em vulgui seguir
que porti l'insígnia
del Crist ressuscitat
per contres
ben clar
i tots ho sabem
en la teoria
en la praxi
allò de
que
qui vulgui
ser deixeble meu
que prengui la seva creu
i em segueixi
ho hem entès bé
els cristians
sempre que hem acceptat
la vida
en la seva totalitat
fins i tot
la més amarga
i punyent
i a més a més
hem sabut allargar
la mà al pobre
el malalt
el desesperat
i el menys tingut
per contra
ens n'hem apartat
quan hem pretès
centrar en ell
el poder
l'honor
o la magnificència
amb pretensions
de vegades
dins la mateixa
església
i el nostre
tot s'ha complert
no comporta
cap dosis
de pessimisme
que ens ho diguin
si no
els grans
triomfadors
del cristianisme
que són els màrtirs
encara ressonen
al nostre
anfiteatre
ben a prop d'aquí
les paraules
i gestos
dels nostres
sants
auguri eulogi
ja una mica
llunyans
en el temps
però tan nítides
i potser
més entenedores
encara
ens resulten
les últimes
paraules
del Sant Germà
Jaume
i l'Ari de la Salle
martiritzat
ben a prop
d'una estè mare
joves va dir
morir per Crist
és viure
en la matinada
d'aquell 18 de gener
del 37
no encertaren
a disparar
aquest jove
sobre ell
després d'haver rebut
la seva bufanda
i el seu abric
que embolcallaven
una comprensió educativa
d'allò més pregon
el nostre món
està farturós
en diem
que està en crisi
econòmica
malauradament
no ho podem pas
negar
i tots
hem de ser solidaris
de debò
al costat del pobre
de l'aturat
i del menesterós
però potser
encara està submergit
en una crisi
més profunda
o de pitjors
conseqüències
és la crisi
del benestar
sec
del tenir més
que del ser
del voler
ho posseir
tot
sense donar res
del viure
en espais
tan luxosos
com tancats
que impedeixen
l'entrada
de l'aire
renovador
de la natura
de la vida
i en especial
de l'Evangeli
i ens sentim
i volem afirmar-nos
com seguidors
del Crist
sabem
que només donant
rebrem de debò
que només perdonant
serem perdonats
que qui acull
a un d'aquests
més petits
m'acull a mi
que en l'ovella perduda
en el fill pròdic
en la dona adultera
en l'immigrant
de torn
hi trobem
les traces de Jesús
que salva
i comunica
el nou regne
no volem somiar
per no ferir ningú
no volem ser
anunciadors
fàcils
d'evàcues promeses
no volem
defugir
l'estar de peus
a terra
en el nostre món
però sí que volem
donar les mans
ben acollidores
i sense egoismes
obrir els ulls
de comprensió
i de diàleg
els més propers
i els més allunyats
volem fer un cercle
cada vegada
més gran
d'esperança
i de concòrdia
on tothom
s'hi senti
a gust i atret
llavors
i sol llavors
començarem a caminar
vers l'atraient
i pasqual missatge
del tot s'ha complert
que Jesús vol
que ressoni
com signe de salvació
ara i sempre
en el nostre món
caminem-hi tots junts
val la pena
llavors
guetis
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!







Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hem sentit les set paraules que va dir Jesucrista a la Creu.
La Creu on va morir el qui va venir a aquest món per a redimir-lo de les seves culpes.
Els motets els ha interpretat el cor Mos Cantars que dirigeix el mestre Eduard Pàmies que també ha tingut cura del teclat.
Com sempre ha estat un acte organitzat per l'associació La Salle i que Tarragona Ràdio els oferta des de l'ermita de Sant Magí del portal del carro de Tarragona.
Han atès aquesta transmissió en Santi Grimau al control tècnic, en Magí Castells a la megafonia i un servidor Dirac Bertran al micròfon.
Abans d'acomiadar-nos, recordar als nostres amics i amigues que aquesta tarda Tarragona Ràdio i Canal Català de Televisió els oferiran en directe i en col·laboració del Departament Diocesat de Mitjans de Comunicació Social de l'Arquivisbat de Tarragona la retransmissió de la processó del Sant Enterrament.
A tots, amics i amigues oïdors, amics i amics presents aquí a l'ermita de Sant Magí, bon divendres Sant a tothom.