logo

Arxiu/ARXIU 2010/ENTREVISTES 2010/


Transcribed podcasts: 1313
Time transcribed: 17d 17h 13m 33s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Tres minuts seran tres quarts d'una del migdia.
Canviem ràpidament el decorat aquí al matí de Tarragona Ràdio
per parlar-vos d'un simpòsium que justament comença demà.
Es tracta del setè Travelling Simpòsium de joieria contemporània
que arriba a la ciutat de Tarragona.
Una experiència que han viscut altres ciutats europees,
també catalanes, i que ara la tenim aquí a la ciutat.
Són diferents especialistes professionals experts
que arribaran de diversos països europeus
per mostrar-nos la seva feina.
Però no només la seva obra acabada,
sinó també de com desenvolupen, creen la seva obra.
I ho faran d'una banda per als alumnes
de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona,
però també pels professionals i per la ciutadania en general.
Perquè el món de la joieria, el món de l'art,
altres vegades ho hem parlat també en aquest programa
i amb un dels nostres convidats,
és un món que ens interessa absolutament a tots.
Tomàs Palos, molt bon dia.
Molt bon dia.
Ja ha arribat el moment de fer el simpòsium.
Una bella ambició que tenies.
i encantat de poder comentar-ho.
I a més ens acompanya Estela Saez.
Bon dia, Estela.
Hola, bon dia.
Ella és una de les participants i, com deia el Tomàs,
una col·laboradora excepcional en l'organització.
A més, tenim l'oportunitat de tenir-la avui entre nosaltres.
I us vau conèixer justament en el darrer simpòsium
que vau participar tots dos.
Fa dos anys, en Turnov?
Sí.
Fa dos anys, en Turnov,
vam participar en un simpòsium
que també havien deu o tot i...
Ereu artistes invitants vosaltres, aleshores, no?
Exacte, exactament.
Molt bé.
I es van conèixer allà i, bueno,
va haver bon feeling
i és una col·laboradora, bueno,
que a més l'admiro com a artista
perquè és una gran creadora.
A veure, hi ha una part específica
que ja deia que els alumnes de l'escola d'art i disseny,
els alumnes de joieria concretament,
doncs, trauran molt de profit.
Però pel que és la ciutadania en general,
els professionals que ja hem dit moltes vegades
que hi ha molta tradició joiera aquí a Tarragona,
hi ha grans artistes,
nosaltres, com ens arriba això?
De quina manera podem treure-li suc?
A veure, expliquem en què consisteix.
De moment, d'una manera de veure la joia d'una altra manera.
Vull dir, la joia sempre se veu
com un treball més o menys artístic,
el teçà...
A vegades avorrit.
A vegades.
També.
I sobretot crematístic, no?
Sempre la cosa és dir...
Ha de ser oro i plata.
Oro i plata.
Què potes.
Això t'ha costat molt de diners, no?
Qui t'ho ha fet?
I aquí és una joia transgressora, atrevida,
on els materials no importen el preu,
poden haver tot tipus de materials,
i sobretot, el que jo se m'ha acordat dir,
hi ha color i alegria.
Són unes peces que irradien una altra manera de ser
a l'hora de posar-te'les.
A veure, jo no hi entenc gaire,
però per poder treballar amb dissenys una mica trencadors,
per poder treballar amb determinats materials,
s'ha de tenir un nivell tècnic extraordinari.
Bé, i a mi m'agradaria afegir també una miqueta,
això és cert, necessites tenir una molt bona tècnica,
i la tècnica el que t'ajuda és a representar millor
el que tu vols dir.
Però, a més a més, m'agradaria puntualitzar una cosa,
que com molt bé deia en Tomàs,
la joieria, a part de tenir una gran tradició històrica d'artesania,
doncs també té un complement creatiu molt important,
que va més enllà, una miqueta més enllà del pensament...
O sigui, és com una simbiosi entre la realitat del món en què vivim
i el pensament contemporani,
i poder expressar això a través de la joieria.
No estem del tots acostumats a que això passi.
Llavors, arribar a aquest punt, jo crec que també és fascinant.
Perquè, clar, encara hi ha aquest pensament.
A mi m'agrada molt quan el Tomàs diu això,
que sempre s'associa a un valor econòmic,
exclusivament una joia.
I una joia pot tenir un valor econòmic,
naturalment, en funció del material que hem pres i tot plegat,
però una joia és alguna cosa més.
És un moment, és una persona, és un record,
és una circumstància, són moltes coses.
Inclús és com una extensió del cos i inclús de l'ànima, no?,
d'un mateix, no ho sé, jo...
Sí, i que una joia, a vegades, clar,
hi ha joies que treballen sobre la persona
i conèixer-la i dir, te faig una joia per tu.
I una altra cosa és que
els que treballen d'altres d'aquesta manera,
treballem, són egocentristes,
treballem sobre...
Com tots els artistes.
Nostres idees, nostres pensaments.
I després, si a algú li encanta allò que tu has fet
i adivina, i se sent identificat,
estem subent-ho.
Llavors, quan te sents valorat
i completament orgullosa a la teva feina.
Perquè no us agrada treballar, diguem-ne...
No, per encàrrec, no, perquè per encàrrec és treballar,
sinó allò de dir...
Doncs una cosa que a mi em vagi bé.
No, no ho tinc.
Cada artista és diferent, eh?
A vegades pot haver un client que t'ho digui
i tu, llavors, intentar identificar-te en aquella persona,
el que li agrada.
Jo diria no sobre els seus colors d'ulls
ni sobre el tipus de pèl,
que això hi ha molts dies que també ho expliquen.
Això molta gent que sí que ho vol, no?
Sobre la seva interioritat,
sobre com és aquesta persona.
Llavors, si pots anar a descobrir això, sí.
I ho pots traduir-lo en una obra,
és estupendo, no?
Això ho ha dit l'Estela,
i és cert, no?, que és una projecció d'un mateix
que pot demostrar tot el teu interior.
Ara, clar, fent una reflexió ràpida sobre la marxa,
que no ha d'anar temps a fer-la gaire profunda,
però si contemplas una obra d'art
sempre busques alguna cosa més,
un quadre, una escultura.
Doncs una joia és el mateix,
però a més té l'imprompte de la persona que la llueix, no?
Que és funcional.
Això què vol dir?
Això vol dir que directament a la que surt del carrer
i algú se la vesteix és comunicació directa,
perquè no és el tipus de joieria
que un està acostumat a veure,
sinó que de sobte te'n vas al supermercat
o inclús potser si és una miqueta més especial
te'n vas a l'òpera o te'n vas al teatre
i de sobte és aquella persona
amb una peça de joieria que no estàs acostumat
i és que la gent té ganes de preguntar
bueno, què estàs vestint, què estàs portant?
Fa una relació, fa una relació.
És una comunicació directa, no?
D'això, el més orgullós que estic jo
és trobar-me en el Museu Louvre
i una persona que no era ni de París
ni d'allà, era estranyera,
un turista, un visitant,
no sé si me va preguntar
per la meva peça que portava jo.
Això és estupendo
perquè ni et coneix
estàs amb obres d'altres tremendes
i s'ha fixat en tu
que portes alguna cosa
que l'ha cridat l'atenció.
És que hi ha peces que criden l'atenció.
Això per mi va ser
però clar, criden l'atenció
no pel tipus de pedra
no pel tipus de material
sinó pel disseny
allò que expressa les formes
hi ha coses realment extraordinàries.
Però és que a l'escola també és clar
també a l'escola
clar, jo com que feix de professor
i ho saps tu
i fa molts anys ja
fa 35 anys
clar, es parla molt de disseny
i a mi la paraula
jo potser
encara que digu
sí, he dissenyat alguna cosa
no, jo he creat alguna cosa
vol dir
el disseny ho veig molt
no sé
té ressonàncies
fins a matemàtiques
si vols tu
i jo crec que hi ha alguna cosa més
que això
vol dir
és una cosa que de dintre
tu
dones forma.
veurem obra d'artistes
que venen d'Àustria
de Txèquia
d'Alemanya
Portugal
del País Basc
d'Holanda
com heu triat
tots aquests artistes diferents?
Jo imagino
que un dels criteris
és que tingués
un caràcter molt heterogènic
que puguem contemplar
tot el que s'està cuent
en el món de la jolleria ara.

els impòsius
es fan relacionar
i aquests dos impòsius
vas triant
d'un
de l'altre
en aquest cas
aquí la selecció
ha vengut donada
per la Sònia Ruiz-Serkarte
que és la que
diguéssim
té l'empenta
de Traveling Symposium
és la que dóna firme
amb aquest
Symposium
i
per una altra banda
per la part meva
que també l'he donat
o sigui
que ha sigut
una unió
d'uns artistes
d'ella
portats
i uns artistes
que he invitat jo
i d'aquesta manera
s'ha format aquest grup
que esperem
que es coneixin tots
i treballem tots
a una
i disfrutem treballant
Acabo de veure una cosa
parlant de materials
que m'ha fet molta il·lusió
perquè he vist
que fareu
una visita
al museu
de l'alabastre
de Serral
i això no és una casualitat
perquè l'altre dia
amb una de les teves alumnes
en aquest mateix programa
explicava
que el que més
li agradava del món
era treballar
amb l'alabastre
perquè justament
ella és de Serral
i havia conegut molt
aquest material
i estava treballant-lo
i em fa molta il·lusió
de dir
mira el Tomàs
com la sensibilitat
dels alumnes
també l'ha trasllada

però tot això
també
s'ho van comentar
bé donada
pel Centre d'Alticenia
de Catalunya
efectivament
que se va preocupar
que l'alabastre
resolguís una mica
de les seves
cendres
aquelles connotacions
que rinclones
de l'any de la picó
de fer làmperes
només
i figuretes
i columnes
il·luminades
allò
allò era lletjota
amb perdó
bueno no
perdó
a mi no m'agradava
i encara viuen
encara fan taules
i encara viuen
però vam voler
donar una altra sortida
llavors quan vam convocar
van convocar
el majoral
i el mal Montsó
un artista
meldient
i em van invitar
a mi també
com a professor
que veiessin
què es podria fer
amb l'alabastre
ells van fer
obres
ja directament
per comercialitzar-les
i jo vaig
intentar que els meus alumnes
treballessin
i també fessin una obra
l'obra dels meus alumnes
és molt interessant
perquè és clar
és molt particular
és individual
de cada un
conforme
hi ha un munt
de formes
molt atrevides
i molt maques
i de part
d'ara
i aprofitant
aquesta circumstància
dic
per què no
si a aquesta gent
li es ve de gust
treballar
amb aquesta pedra
que també puguin treballar
i bueno
jo crec que
també col·laborem
d'aquesta manera
en la província de Tarragona
a més a més
avui jo he estat a l'escola
a l'escola
on tant Tomàs
està fent
de professor
i ja podeu
la gent pot veure
una mica
aquests exemples
d'aquestes peces
d'alabastre
en què els alumnes
han estat treballats
vull dir
i a més a més
també pels que venim
de fora
o els que venen de fora
el fet de poder treballar
amb un material
que és autòcton
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
jo crec que això també
dona una al·licia
exacte
fa aquesta interacció
entre cultura
material
i
de fet a tot not
nosaltres som treballant
pedres d'allà
d'allà
d'allà d'antre dintre
d'aquesta complexa
Estela
quan i com us veurem
treballar
els que hi participeu
en quin context
de quina manera
s'organitza això
perquè
a veure
jo ho tenia bastant
clar
posa't a treballar
de tal hora a tal hora
un artista
diu

és molt disciplina
que s'ha de tenir
però
és que és això
és que potser
personalment
jo no crec que
l'inspiració
l'inspiració
és un 2%
de tot el que és
de la resta
o sigui
està molt
a vegades tenim
el que és l'artista
aquesta paraula
que té unes connotacions
una mica a vegades
de
aquesta persona
és artista
aquesta persona
i en aquest país
potser més
que inclús d'altres
i jo crec que no
treballar el dia a dia
aixecar-te a les 7 del matí
fins a les 7 del vespre
estar en el taller
dia rere dia
rere dia
llavors la inspiració
aquesta no és allò
que diu
mira cada dia a les 3
et ve la inspiració
sinó que tu vas treballant
vas treballant
vas treballant
i sobretot en els moments
que dius ja
tiraries la tovallola
i dius
bueno encara
és que no em surt res
que no em surt res
quan després
no sé per què
ve aquell moment
que dius
ah
ja començo a veure
potser si seguís per aquest camí
és tot un desenvolupament
és el que es diu
la inspiració
et troba treballant
et troba ell de tu
físicament què estareu
al museu d'art modern
a l'escola
físicament
de moment ara
jo diria que
una més de les que
estan posades al programa
hi haurà 5 exposicions
una a la Diputació
de Tarragona
en el pati
que estarà
tota la part de l'obra
que té el museu
de Turnov
que és precisament
recollida de peces
d'anys
que s'ha fet aquest
aquest simpòsiu
allà
a Turnov
això ho portarà
el senyor gerent
del museu
me penso
no sé si és director
o gerent
no sé quin càrrec té
que es diu Miroslap
i les portarà ell
per les posar-les
en el museu del model
hi haurà
tota l'espalt d'obra
de los participants
en el simpòsiu
o sigui que hi haurà
12 vitrines
per cada una
això és el museu
del Carre Santana
molt bé
del museu del Carre Santana
i coincidint
que en el museu
el que l'hagi
feien una exposició
de joies
que també serà
la primera exposició
de joies
que es farà
en el museu
arqueològic
i que tocarà
un tema
buscant
el fonament
del que era
l'art antic
hi ha una bona col·lecció
de joies
molt antigues
a l'arqueològic
doncs hi haurà
aquesta exposició
i que ells
han volgut
inaugurar
igual que nosaltres
s'han afegit
a nosaltres
i després
va haver un grupet
d'alumnes
que volien també
ganes de participar
i llavors
la galeria
veig jo
que és de joies
també és
més botiga
i més galeria
se va afegir
en aquesta història
i va invitar
a cinc alumnes
perquè també
fessin una exposició
i després
a l'entrada
de l'escola
en l'altre de l'entrada
allà també tenim
sis vitrines
d'obra
que han fet
els alumnes
durant aquests
dos últims anys
o sigui
que a Tarragona
s'inunda
de fi de carrera
llavors nosaltres
crec que estarem
treballant
a l'escola
nosaltres treballarem
a l'escola
en un principi
aquests impòsions
en alguns puestos
es fan
en llibertat
que la gent
pugui entrar
mentre que es treballa
jo vaig fer cas
aquí
a l'Estela
que és realment
que els artistes
treballen
necessites una mica
de concentració
una cosa és que estiguis allà
en una exposició
i està la teva obra
i que algú et vulgui preguntar
i un altre és treballar
però sí
sí que el que he fet
com que les xerrades
que es faran
perquè cada dia
hi haurà dos o tres xerrades
de los artistes
que es posen peces
i explicaran
pel de la seva obra
i podran comentar-la
i podran preguntar
a la gent
sí que una hora abans
que comenci
aquestes xerrades
sí que el taller
estarà obert
a la gent
que vulgui
veure
en aquest moment
com que es treballa
i aquesta
com que és l'última obra
ja és el moment
que plegues
que ja te pots relacionar
que també l'artista
està molt relaxat
i inclús tindrà ganes
de parlar
si convé
Estela
veurem la teva obra
però explica'ns
una miqueta
és difícil
per un mateix
però el Tomàs
com que també
segur que l'ha vist
pot ajudar
i com evoluciona
també
a veure
el que m'inspira
per exemple
diré que m'inspira molt
evidentment la natura
però també
m'inspira molt
la cultura
i la terra
jo vinc de l'Empordà
d'un poble
de 500 habitants
fa 6 anys
que visc a Holanda
i potser
a Amsterdam
específicament
que hi ha un escenari
de la joieria
contemporània
artística
molt més gran
però allà
deuen tirar
molt de material
preguat
de material car
o no
o és un tòpic
també
hi ha el tema
de la joieria
més experimental
que és la nostra
que es dediquen
des de
polièsters
plàstics
paper
acrílics
o sigui
hi ha un desenvolupament
des dels anys 60
que van trencar
amb els materials
metalls preciosos
etcètera
que fa que els doni
aquesta credibilitat
a nivell mundial
5 de les millors galeries
de tot el món
estan a Holanda
i els museus
així com el Rijksmuseu
d'Amsterdam
tenen col·lecció
de joieria contemporània
i segueixen invertint
llavors
una miqueta
jo crec que
al marxar cap allà
diguéssim
aquestes tradicions
catalanes
amb fordaneses
digue-li com vulguis
vaig tenir com la necessitat
de recuperar aquests valors
i llavors
és una miqueta
que des de fora
sóc capaç de veure
una mica més endins
llavors
treballo molt
amb materials
he treballat amb el vidre
he treballat amb el fang
he treballat amb la palla
he treballat amb diferents materials
tot i que la plata
és un element
que sempre em va acompanyant
em fa sentir joiera
és que la plata
mira jo
com a joiera
lògicament
però com a consumida
la plata
té una cosa
especial
no sé
té la humilitat
dels grans
a vegades
donar aquesta sensació
és la que pot agafar
més colors
pots canviar més
i a vosaltres
us deu resultar
molt versàtil
per treballar-la
és dels materials
més bons
per treballar
en aquest tipus
de creacions
que feu
per mi sí
pots dir
fer una descripció
d'alguna de les peces
de l'Estela
Tomà
l'Estela
com que diu
fa una peça petita
de moment
treballa en volum
fa molt de volum
sembla que diguis
aquesta peça
no me la podré posar
no s'aguantarà
pesarà molt
i veus formes
molts de la natura
que no
no te recorden
res de la natura
potser
però tu veus
la natura
tu veus
la natura
perquè són unes formes
que
que a més
a veure
sabien que el modernisme
treballa la natura
aquestes formes
no tenen res de modernisme
i si no
estan allí igual
és un altre concepte
i molt misteriós
a més
donen ganes de preguntar
perquè fica colors
i donen ganes de preguntar
com ho has fet això
quins resultats
i tècnicament
ella es prepara molt
perquè ara
no ho ha dit ella
però estàs fent un curset
a Alemanya
i d'Ulpestain
és una de les
ciutats més importants
de la talla de pedra
i del comerç
de la pedra
i hi ha una grave història
significa que
ella es prepara
per poder fer
doncs l'obra
d'aquests artistes
la gaudiran
i molt
i la tècnica
els alumnes de l'escola
però el públic en general
podem gaudir
de la seva obra
que podrem veure
exposada
en aquests diferents espais
que ara comentava
el Tomàs
l'obra dels participants
ens heu dit
que està al Museu d'Art Modern
després hi ha
l'exposició
que hi ha
al Pati de la Diputació
el dia de la inauguració
es farà un recorregut
a partir del Pati de la Diputació
que hi haurà
la inauguració oficial
de tot el simpòsium
després baixarem
fer un recorregut
propet
el de Càrrec Santana
i després
el Museu Ecològic
i el dia següent
inaugurarem
l'exposició
de la Becchio
o la Becchio
com sigui
aquests 5 alumnes
que també es presenten
doncs comença demà
fins al dia 23
tenim temps
però apuntem-ho
que a vegades
ens adormim
i després ens emparadirem
Tomàs Estela
moltíssimes gràcies
per venir
enhorabona
i que s'hagi complert
finalment aquesta aspiració
exactament
adeu-siau
és la una
les notícies
tornem de seguida
madem-ho