Passen gairebé tres minuts a dos quarts de dotze del matí.
Seguim en directe aquí els estudis de Tarragona Ràdio
en aquest matí de dilluns, 4 de gener,
com qui diu, estrenant el nou any,
que, per cert, aquí a la ciutat de Tarragona
té una cita important des d'un punt de vista d'un aniversari,
del centenari del Metropol.
Ja n'hem parlat en dies anteriors
sobre algunes de les activitats que es volen dur a terme
al propi Teatre Metropol al llarg d'aquest 2010.
Serà just a partir del proper dissabte,
perquè dissabte vinent, 9 de gener,
farà just 100 anys de la inauguració del Metropol.
Una obra de l'arquitecte Josep Maria Lujol,
que, per cert, va deixar moltes altres obres ben significatives
a Tarragona i en altres punts de Catalunya.
Avui hem volgut convidar el sufil,
que és igual, Josep Maria, Lujol i Givert,
i ens acompanya aquí als estudis de Tarragona Ràdio.
Senyor Lujol, bon dia.
Bon dia, tingui.
Estem a 4 o 5 dies de l'aniversari del 9 de gener
del 1910, és quan s'inaugurava el Teatre Metropol de Tarragona.
Simbòlicament, per vostè i per la família,
significarà que tindrà també un sabor especial
aquesta edat, recordant el centenari?
Home, sí, i tant.
Precisament, nosaltres vam estar molt preocupats,
anys enrere,
quan ens semblava que el Metropol el tiraven a terra,
que l'havia comprat una empresa
per fer unes galeries comercials i no sé què.
Allò, esclar, ens va causar una preocupació i un disgust.
I llavors després vam tenir la gran alegria
de veure que l'Ajuntament, precisament,
s'havia involucrat molt seriosament,
ho va adquirir i ho va ressuscitar,
diguem-ho així, no?
I el que havia sigut un teatre,
doncs, que nosaltres hi teníem molta simpatia,
doncs, va tornar a ser el Teatre Metropol, no?
Per tant, això va ser un motiu de gran satisfacció.
Ara, han passat els anys
i precisament estem a punt, doncs,
de fer el centenari,
que lògicament jo no el vaig viure,
doncs, esclar, ens fa moltíssima gràcia
que se'n recordin
i vulguin fer una festa, precisament,
amb una sèrie d'actes,
tinc entès que fan una sèrie d'actes
relacionats amb el centenari del Metropol.
Ara, precisament, amb el Metropol
es van començar les obres l'any 8,
1908, van començar les obres,
els projectes, així ho diu, no?,
1908, i esclar, llocament,
va ser una obra d'embargadura, no?
A més, amb una societat
que no crec que tingués massa possibilitats econòmiques,
les obres es veu que van durar, doncs, un any,
i llavors, en quan ja, tot estava a punt
i es va fer les primeres representacions teaterals.
Era el 9 de gener del 1910,
a principis del segle XX.
En fi, des de la seva perspectiva,
encara que vostè no sigui arquitecte,
què creu que representa el Metropol
en el conjunt de l'obra del seu pare?
Home, tenint en compte
de l'èxit que té entre els artistes,
els artistes plàstics,
els arquitectes que formen part
de l'artista plàstic,
ens donem compte
que aquella cosa que volem,
perquè, clar, nosaltres som família,
i llavors potser hi pot haver més simpatia
perquè és una obra
no solament d'un arquitecte important,
sinó que és del nostre pare.
Per tant, hi ha aquest perill, no?,
que nosaltres ho sobrevalorem.
Però no, jo ara observo, miro i escolto
el que diuen tots aquests artistes
i em dono compte que realment el pare
es va adelantar, potser, 80 anys o 90 anys
a la seva època.
Que per això, quan es va inaugurar,
tenim entès, ho sabem a través de familiars,
que ara ja tots som molts,
que hi va haver gent que ho va rebutjar.
Ho van trobar excessivament modern, diríem ara, no?
O sigui, ho van trobar una cosa exagerada,
una cosa tan diferent dels teatros,
aquests teatros clàssics,
aquests teatros així a la italiana
o a la vienesa, no?
Allò és sorprenent, no?
I llavors, esclar, ara ens agrada molt,
però jo ho entenc, no?,
que hi havia molta societat
de principis del segle XX
que allò ho trobaven exagerat, eh?
Aquelles bananes com si fos un barco,
tot allò, escolta'm,
és revolucionari, eh?
És un teatre revolucionari.
La rehabilitació que per cert es va fer fa uns anys,
ara fa 15 anys aproximadament
que va reobrir el Metropol,
estan contents, estan satisfets
de com... de l'obra que es va fer?
Sí, estem contents perquè s'ha fet...
Primer, jo hi tinc amistat
amb l'arquitecte que va fer, no?,
i li he criticat algunes coses, eh?
La boca de l'escenari l'hi vaig criticar.
Perquè, home, la boca de l'escenari de Jujol
era un arc parabòlic.
Un arc parabòlic, però, que quedava capsat,
perquè, esclar, hauria tingut problemes
per al cortinatge de tancar la boca de l'escenari i tal,
i, per tant, quedava tallat,
però que es veia visible...
Quedava ben de manifesta aquest arc parabòlic,
i dic, home, jo l'hauria tornat a fer.
No intentant imitar allò,
cuidat, eh?
És una cosa que es fa nova,
per tant, no cal imitar-ho,
no ho hem d'imitar,
però sí recordar una cosa
que s'acosti cap a aquella idea, no?
Això és el que jo li vaig criticar,
i quan hi vaig, doncs, ho trobo a faltar, no?
Però, bueno,
el que més s'ha fet amb molt bona voluntat,
s'ha tret més partit del que jo em creia,
s'han descobert coses que ja
ningú sabia que hi fossin, eh?
Perquè s'havien posat guixos ja enganxats
a les parets i a la columna,
aquella columna que està decorada,
personalment,
pel nostre pare,
en parell Jujol,
i en canvi allò, doncs,
resulta que allí,
en Magadet, doncs, hi era, no?
I s'ha tret el partit que se n'ha pogut.
Estem contents.
Ara ha fet mig segle de la mort del pare,
de l'arquitecte Josep Maria Jujol.
Sí, ha complert.
S'ha complert aquest mig segle.
En fi, ja han passat molts anys,
s'han passat cinc dècades.
La família, concretament vostè com a fill,
creu que s'ha començat a reconèixer
en els últims anys com cal la figura
de l'arquitecte Jujol.
Sí, aquí passa aquest fenòmeno
que el nostre país
és un país molt divertit, el nostre.
Resulta que han de venir uns estrangers
per descobrir els personatges,
perquè amb altres personatges
ha passat també el mateix, no?
Jo recordo que d'aquell hi havia gent,
esclar, sempre hi ha hagut gent,
que l'han valorat moltíssim, no?
El pare, a més,
es va donar molt a conèixer
perquè era catedràtic
de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona.
Per tant, hi va haver un moment
que tots els arquitectes de Catalunya
tots havien sigut alumnos seus,
perquè va entrar com a professor,
no sé si és,
al cap de dos anys d'haver acabat la carrera.
Per tant, era un xicot molt jove
i ja va entrar de professor
perquè hi havia professors
que van veure la vàlua que tenia
i el van reclamar per l'escola.
Per tant, tota la vida,
fins que es va morir,
perquè es va morir amb actiu,
perquè encara no havia comprat els 70 anys
quan va morir, tenia 69.
Doncs el coneixien
i el valoraven.
Uns el criticaven,
perquè, esclar,
això en matèria de gustos,
cadascú té els seus, no?
Però el valoraven.
I algunes persones,
al marge de l'arquietat,
doncs també,
però més aviat dirien pocs.
I va ser un professor holandès
que va venir amb els seus estudiants
que estudiant la figura d'on Gaudí
va descobrir que hi havia el Jujol a Catalunya
i llavors es va interessar per en Jujol,
em va venir a trobar a mi,
llavors jo, esclar,
estic parlant de 25, no,
30 anys en darrere,
que jo llavors treballava a Barcelona
i van fer la ruta,
van anar descobrint tots els edificis,
sobretot de Sant Joan d'Espí,
que és el que hi ha més a prop de Barcelona,
i llavors aquests van començar a fer un estudi
i inclús van publicar un llibre allà a Holanda
i a partir d'aquí
l'Ajuntament de Sant Joan d'Espí
doncs va dir,
caramba, aquí tenim un personatge,
no ens acabàvem de donar compte
i després van anar sortint
i de mica en mica,
de mica en mica s'ha anat descobrint,
o sigui,
inclús aquí a Tarrona,
el gran públic,
molta gent m'ho diu,
escolta,
quan feu una altra exposició,
escolta,
quins actes d'això el prepareu?
O sigui que la gent té interès, no?
Ara, precisament en aquest moment,
doncs mira,
jo ja tinc,
pràcticament entregat,
ja està acabat,
un llibre,
titula,
precisament,
Jujol a Tarragona,
és el títol.
Bé,
l'editor em va dir,
ui,
això com que s'ha d'il·lustrar molt bé,
doncs trigarem un any.
Dic, home,
la gràcia fora que surtis ara.
Bueno, en fi,
o sigui,
el tema Jujol,
ara en aquest moment,
interessa a tothom,
els artistes,
els no artistes
i el públic en general.
Puig arribar tard,
però ha arribat.
Ha arribat.
Ha arribat.
Esclar,
què ha passat mentrestant?
Home,
doncs que una cosa així,
doncs esclar,
ha desaparegut aquella casa
que la van tirar a terra
per fer una vulgaritat d'edifici,
perquè,
en fi,
de cases així,
dèiem-ne,
de unifamiliars,
doncs el pare n'havia fet moltes
i han desaparegut.
De quina casa parla?
No,
de Sant Joan d'Espí,
perquè Sant Joan d'Espí
va treballar molt,
va molt,
inclús nosaltres
ja havíem viscut a Sant Joan d'Espí.
I,
doncs esclar,
aquestes cases
que hi havia uns esgrafiats,
els paterrans i tot això,
ja no hi és.
A més,
anys enrere,
tampoc això de la fotografia
no es valorava massa.
I,
casualment,
hi ha una fotografia
en blanc i negre,
lògicament,
d'una casa,
d'altres,
no n'hi ha ni rastre,
no,
és una llastra.
després,
transformacions,
obres que havia fet el pare,
però després,
aquella família,
doncs li ha semblat bé,
anava a dir,
putinejar-ho,
i ho han fet diferent.
En fi,
però bé,
tot i així,
tot i així,
queden uns edificis
molt significatius
de Jujol
i que es poden contemplar,
que es poden visitar
i,
per tant,
que en podem disfrutar.
A més,
hi ha.
I aquesta proposta,
o bé,
proposta transformada en llibre
que veurà la llum
en forma de llibre
de Jujol a Tarragona,
en què consistirà?
Doncs bàsicament,
jo m'he proposat
fer un catàleg.
O sigui,
no aprofundir,
perquè aprofundir,
doncs no fora un llibre,
sinó que en formen diversos,
perquè,
esclar,
el Metropol,
el Metropol,
el Metropol ja dona per un llibre.
Vista Vella,
Vista Vella dona per un llibre
i completíssim,
no?
La Casa Buforull dels Pallaresos,
dona per un llibre,
però completíssim,
no?
Clar,
això no pot ser.
I llavors,
veient que hi ha
una certa desorientació
amb els que han fet
publicacions sobre Jujol,
articles parlant
de l'obra de Jujol,
llibres parlant
de l'obra de Jujol,
veus que
no l'acaben de conèixer bé,
no s'han anat,
no han vingut
a buscar,
potser,
a les fonts directes,
llavors,
doncs jo el que he fet
és un catàleg
de tota l'obra de Jujol,
de tota l'obra
al Camp de Tarragona,
per no fer un massa extens,
no?
Bé,
i llavors,
aquest catàleg
és un catàleg comentat.
Aquesta obra,
intentar veure
com Jujol arriba allí,
fa aquella obra,
per què?
Qui el porta allí?
Qui coneixia?
Algunes coses
he anat descobrint,
hi haurà novetats,
hi haurà sorpreses,
d'obres que ningú sap,
doncs,
de què hi va intervenir Jujol,
i hi va intervenir,
inclús les vulgaritats,
eh?
Per exemple,
doncs Jujol va arreglar
una taulada,
doncs,
amb aquella casa
de pagès d'aquell poble,
que no té cap valoratístic,
evidentment,
no?
Era una taulada
que queia,
i ell,
doncs,
va fer uns reforços,
el que sí,
que consti,
que consti.
i ara que ja està tancat el llibre,
ara m'ha sortit una altra,
una cosa,
clar,
d'aquestes minúscules,
petites,
sense importància,
però dius,
mira,
veus,
allí també hi va treballar.
I quan sortirà la llum,
el llibre?
No ho sé.
I agradaria que fos aquest 2010,
que potser coincidís
amb aquest aniversari,
amb aquest centenari del...
A mi m'agradaria,
a mi m'agradaria,
però això ja depèn del senyor Arola.
Arola Editors,
és la...
És el contacte que vaig tenir,
sí,
em van reconèixer que anés amb ell,
perquè,
i ell ho va agafar amb molt d'entusiasme,
les coses com siguin molt d'entusiasme.
Bueno,
que va dir això,
no?
Va dir,
home,
aquest llibre,
escolti'm,
l'hem de fer en català,
en castellà i en anglès.
Bueno,
un sol llibre,
però amb un resum castellà
i un resum,
perquè aquest llibre està redactat en català.
I jo me n'alegro,
no,
d'aquestes preses,
doncs,
amb tant d'entusiasme,
perquè,
és clar,
és la manera de donar-la a conèixer,
no?
Perquè aquí,
mira,
hi ha un professor,
un professor d'una universitat,
va a Seda,
de Tòquio,
per tant,
del Japó,
que aquest senyor,
cada any,
cada any ve aquí,
cada any ve aquí,
amb alumnos,
eh?
Per tant,
esclar,
cada any són alumnos diferents,
lògicament,
no?
I venen,
doncs,
a visitar l'obra de Jujol.
Això,
esclar,
això és interessantíssim.
No fa gaires dies,
bueno,
fa un mes,
es va presentar,
bueno,
prèviament em va trobar a cas,
esclar,
un senyor que és intèrpret,
bueno,
aquest senyor treballa com a intèrpret,
un senyor japonès,
que treballa com a intèrprete a Barcelona,
i em va trucar,
perquè jo ja havia tingut contactes amb aquest senyor,
i em diu,
solti,
aquí hi ha una noia,
que diu que ara ha acabat la carrera d'arquitecte,
allà al Japó,
que no és d'aquesta universitat,
i que està interessada en el tema de Jujol,
que podria venir,
i diu,
com si jo ja podeu venir,
que ella noieta no sabia altra llengua,
si no el japonès,
i aquest senyor va venir acompanyant-la,
esclar,
i bueno,
vaig veure,
doncs,
que ella noia,
en fi,
que s'havia aprovat moltíssim de la vida de Jujol,
que cap professor n'hi havia parlat,
però ella,
a través d'un article que havia llegit,
i no sé què,
i diu,
escolta'm,
aquest és un tipus interessant,
l'haig d'estudiar,
i diu,
escolti'm,
doncs,
jo ara he intentat començar un treball,
i ara,
amb tots els datos que m'ho estem donant,
doncs,
penso fer un treball allà,
i quan el tingui bé,
doncs,
ja l'hi enviaré,
perfecte,
molt bé,
per tant,
hi ha inquietuds,
i gent del país també,
saps,
i tot,
ara en aquest moment,
doncs,
hi ha un professor d'una universitat de Barcelona,
que està fent,
aquest ja és arquitecte,
ja és professor d'universitat,
però és arquitecte,
i ara,
a més,
els arquitectes poden fer el doctorat en arquitectura,
bé,
doncs,
aquest xicot ha agafat com a tema per fer el doctorat d'arquitectura,
el tema Jujol,
un tema concret,
no?,
els pallaresos,
Jujol els pallaresos,
perfecte,
molt bé,
jo li he donat totes les facilitats que he pogut,
i, vaja,
està molt content i està treballant,
i està treballant,
i al mes de febrer,
doncs,
tornaran a venir i continuarem la feia.
Són exemples de l'interès que desperta el país i fora del país l'obra de Jujol,
abans ens parlava el seu fill d'aquest llibre,
que pot sortir a la llum en els propers mesos,
tant de bo sigui ja aquest 2010,
i el tema de l'arxiu Jujol,
de tota la documentació que segur que té la família del pare de l'arquitecte,
en quin moment es troba?
Perquè fa uns anys n'havíem parlat a través dels mitjans de comunicació,
va haver-hi converses públiques entre vostès i l'Ajuntament de Tarragona.
Com està aquest projecte?
Perquè recordem,
situem els oients,
fins i tot hi havia una proposta,
si no m'equivoco,
de situar-lo just al damunt del Teatre Metropol,
aprofitant aquell edifici que hi ha al número 46 de la Rambla Nova.
Com està tot allò, senyor Jujol?
M'agradaria saber com està.
Jo, de moment,
en representació de la família,
he tingut una sèrie de contactes amb la senyora Rosa Rossell,
regidora de Patrimoni de Tarragona,
que és la que el senyor Ballesteros i el senyor alcalde
van nomenar com a enllaç amb l'arxiu Jujol o amb la família Jujol.
Les converses han sigut sempre molt optimistes
i esperançadores.
Ara, en aquest moment,
potser es comencen a allargar una mica,
perquè nosaltres vam fer una proposta
en què l'edifici,
tot l'edifici,
perquè alguns deien,
alguns de l'Ajuntament deien que un pis,
que dos pisos,
jo sempre he dit tot l'edifici,
perquè dona molt desir,
Jujol dona molt desir, molt.
I llavors,
fer allí una primera planta
que fos el museu pel públic en general
i després les altres plantes
per tots els serveis i pels estudiosos.
L'arxiu, pròpia ben dit,
de cara a l'estudiós del tema,
que hi ha moltes parcel·les del tema Jujol,
el Jujol escriptor,
el Jujol poeta,
perquè va fer algunes filigranes poètiques,
el Jujol decorador,
el Jujol dissenyador de mobles,
hi ha moltes aspectes,
molt,
que val la pena estudiar-los.
I per tant, esclar,
si això es posés organitzat allà,
en un edifici tan cèntric com aquell,
vinculat al teatre,
precisament de Jujol,
o sigui, teatre metropol,
que algú inclús deia,
potser s'hauria dit teatre Jujol,
i ja deia,
no, no,
ja està bé que estigui metropol,
que és tal com l'hem conegut n'altres,
no?
Però,
però,
ja queda constància
que és obra de Jujol,
doncs ja n'hi ha prou.
A més,
el Jujol està allà al vestiu,
o sigui,
que vigilant a tothom que entra.
Bé,
doncs està,
en fi,
esperant,
no?,
que tindrem una reunió,
suposo que tindrem una reunió
al final de mes,
o no sé quan.
Quins entrebancs,
creu que pot haver-hi,
econòmics?
Jo suposo que un dels entrebancs
és econòmic,
penso que és aquest,
no?
Perquè, esclar,
es tracta de fer unes obres,
que no són massa tampoc,
perquè aquell edifici,
primer que tot,
el primer avantatge és que està buit,
no hi ha ningú,
això ja és molt important,
que anys en darrere
hi havia un llogueter.
I ara ja no hi és.
Ja no hi és.
No sé com està,
la situació d'aquest pis
la desconec completament,
no?
Per tant,
no sé si està buit
o si està ple,
però el llogueter no hi és.
Inclús ja és a l'altre món.
Llavors, esclar,
s'han de fer unes obres,
evidentment,
no?
Perquè, esclar,
per fer un arxiu així,
doncs,
que si s'han de fer,
doncs,
uns serveis,
etcètera,
etcètera,
no?
Unes connexions elèctriques,
en fi,
hi ha un gasto,
hi ha un gasto,
no hi ha dubte
que hi ha un gasto,
no?
Però,
inclús nosaltres em diuen,
no?
És que això es podria fer,
fem un pis,
i amb un altre pressupost,
fem un altre pis,
i de pressupost a pressupost,
amb cinc anys,
podríem tenir l'arxiu acabat.
Perquè la documentació,
la informació que té la família
i que podria formar part
d'aquest arxiu,
en fi,
en què consisteix?
Perquè la gent que ens estigui
escoltant es faci una idea.
Què tenen vostès?
Doncs miri,
en aquest moment,
l'arxiu està organitzat
de la forma següent.
Primer que tot,
hem fet una junta,
de forma que si faltés la família,
si faltés jo
i les meves germanes,
que som tres,
doncs hi hauria uns
que es fessin responsables,
perquè això és molt sèrio,
perquè nosaltres no tenim
continuïtat familiar.
I llavors l'arxiu
l'hem organitzat
de dues maneres.
L'arxiu que correspon,
o sigui,
el material que correspon
a la província de Barcelona
i el material que correspon
a la província de Tarragona.
Però és un sol arxiu
i una sola propietat,
la família.
Llavors,
el que fa referència
a la província de Barcelona
ho tenim depositat,
depositat,
al Col·legi d'Arquitectes
de Catalunya,
és a dir,
a la ciutat de Barcelona.
I,
que sabem molt bé,
tenim un contacte permanent
que funciona,
és a dir,
que és molt consultat.
I l'altra,
la part que correspon
a Tarragona,
perquè nosaltres som tarragonins,
ens estimem més,
i volem que l'arxiu
sigui aquí,
tot ell,
el 100%
de l'arxiu
ha d'anar
a l'edifici
metrem molt.
Això,
de moment,
ho controla la família,
però a través d'aquesta junta.
I, esclar,
ho tenim en un edifici,
funciona,
exclusivament de cara als estudis,
perquè, esclar,
no dona per més,
no pot ser una cosa pública,
no en pot venir una entitat
i dir, escolti,
hem organitzat un autocar
de 30 persones
o de 50
per visitar l'arxiu.
No és visitable.
I aquí què hi trobem?
Plànols,
textos...
Aquí hi trobem,
tota la part
pròpiament de Jujol,
és a dir,
documents
administratius,
diguem-ho així,
escrits
de Jujol,
fotografies
poques,
però hi ha
fotografies d'època
i fotografies d'una època,
aquestes n'hi ha a mils,
a mils,
en aquest moment ja n'hi ha a mils.
I després trobem
planos
i dibuixos.
Perquè quan diem planos,
clar,
quan diem planos
la gent pensa,
ah, bueno,
sí,
unes ratlles,
tirar línies,
no?
Una cosa freda.
No,
els planos de Jujol
no són freds,
perquè els planos de Jujol
hi ha dibuixos marginals,
hi ha unes cal·ligrafies,
de vegades,
amb algunes,
unes cal·ligrafies
impressionants,
una altra posaria,
no sé,
menjador,
en un plan
d'una vivenda
i ell també ho posa
menjador,
esclar,
si ho és,
sí,
però amb filigranes
al redó,
o sigui,
disfrutava,
disfrutava,
fent uns lletreros
ben vistosos,
no?
I, esclar,
són planos que
val la pena veure-ho.
Clar,
i tot això tindria
una repercussió
diferent i evident
externa
si estigués
en un lloc públic,
no?
Per exemple.
En un edifici emblemàtic
just al que hi ha
al damunt del teatre.
Per exemple,
una de les coses
que hi ha a l'arxiu
són vidrieres,
vidrieres artístiques,
a damunt natural,
perquè, esclar,
és el dibuix que feia ell,
que a més ho feia ell
personalment,
no és allò de dir,
mira,
jo tinc aquesta idea,
el dibuixant que m'ho faci,
no, no, no,
ell era un,
jo dic,
era un artista complet,
a part de la música,
que no en sabia,
la valorava,
però no en sabia,
era un artista complet.
Però, bueno,
no sé si imagina
que això va sortir
amb una exposició
al Museu d'Art Modern
fa no sé quants anys,
l'any 99.
el rossetó del Vendrell
a tamany natural.
Això sol ja és
una peça extraordinària.
Després,
unes vidrieres
desaparegudes
que havien sigut
de l'Eglésia del Carme,
d'aquí d'Arragona.
Aquell i l'Eglésia del Carme,
a la part darrere
hi ha una cúpula
que és una filigrana
i que, per cert,
està bastant degradada
que s'hauria de restaurar.
Jo els hi vaig dir,
però aquells franes
em van dir
que no tenien quartos.
Diu, home,
si hi hagués una entitat,
em van dir ell,
si hi hagués una entitat,
doncs que ho fes.
Diu, home,
seria bonic,
però jo no li he sabut
trobar l'entitat.
Hi ha un material
que és vistós.
Confien que realment
ara sí
puguin arribar
en un acord
definitiu
amb l'Ajuntament?
per tirar-ho.
Nosaltres l'esperança
no la perdem mai.
Li pregunto
perquè ara fa 4 o 5 anys
amb l'anterior
equip de govern
a l'Ajuntament de Tarragona,
nosaltres,
els mitjans de comunicació,
vam parlar
que l'acord
era imminent,
que la firma
de l'acord
era imminent.
Allò no va poder ser
per les raons que siguin,
ara confiem que sí?
No hem perdut mai
l'esperança.
Confiem
i desitgem
que siguis
que sí.
La proposta
que vostès
van presentar
a l'Ajuntament,
aquesta última,
té un pressupost?
inclou una...
Bé,
nosaltres no vam fer
un pressupost,
això ho haurien de fer
els tècnics municipals.
Vam donar
unes idees,
però una idea
és una idea
molt aproximada.
No, no,
això s'hauria de fer
un estudi ben fet,
no per part nostra,
sinó pels tècnics municipals,
lògicament.
Seria el millor regal,
segurament,
per celebrar
el centenari
del teatre?
Sí,
el bonic
era això,
que al final
de l'any
diguéssim,
doncs escolta'm,
estan marx
ja les obres
de l'Ancius Jujol
a l'edifici
sempre confiem
en això,
anem vivint
confiant en això,
van passant els dies
per això.
En fi,
tant de bo
tinguem aquesta oportunitat
de fer que sigui
una realitat,
de que comenci
a ser una realitat
l'Arxiu Jujol
coincidint
amb el centenari
del teatre
que just
se celebrarà
o es començarà
a celebrar,
millor dit,
el proper dissabte
9 de gener.
Senyor Josep Maria Jujol,
fill,
Jujol i Givert,
fill de l'arquitecte,
moltes gràcies
per venir aquest matí,
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
per recordar-nos
una mica
bastant
la figura
del pare,
de l'arquitecte,
tota l'obra
que va deixar
i especialment
parlant d'aquest
teatre metropolcà.
Que aquest sigui,
esperem un gran any,
Jujol,
aquest 2010
des d'aquest punt de vista.
Moltes gràcies,
senyor Jujol
i fins la propera.
Sempre que convingui.
Adeu-siau.
Gràcies.
Bon dia i bon any.
Bon dia.