Només si diem el titular ja és prou llamatiu.
El titular és que la facturació anual dels càmpings tarragonins,
estem parlant del terme municipal de Tarragona,
que crec que són set, ara en parlarem.
Però vaja, el titular seria aquest,
els càmpings tarragonins, la facturació anual suma 12 milions d'euros.
A veure, 12 milions d'euros són molts diners.
Però si parlem d'altres xifres, per exemple,
s'atreuen 60.000, que havia t'estat dit, 60.000 turistes.
Això només en una temporada.
Són xifres que, home, que noten que és un sector important,
un sector important, però que de vegades és un sector
del que no se'n parla gaire.
Avui en volíem parlar, per això hem convidat
el president dels càmpings tarragonins,
ell és Joan Anton.
Joan, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Aquest estudi l'encarregueu, no?
Vosaltres, els càmpings, el sector.
Diu, escolta'm, fem un estudi a veure com està el sector
i quina és la importància i la rellevància que té.
Que, home, Déu-n'hi-do, no?
Sí, sí, per això ho fem.
Ens donem compte que teníem cert desconeixement a nivell local,
tant per la ciutadania en general com per el propi Ajuntament,
i hem dit que algú ens ho estudi des de fora
perquè no sigui dit des de nosaltres mateixos
i que ens digui quin és el pes específic
en diferents punts econòmics i socials que fem nosaltres.
L'informe recull, de fet, les dades a partir del que dèiem,
el 7 càmpings tarragonins.
Tamarí Park, que és a més el que tu dirigeixes, no?
Caledònia, Trilles, Torre de la Mora,
les Salines, Platja Llarga i les Palmeres.
Sí, senyor, això mateix.
Doncs, ja n'hi-do.
A veure, 12 milions d'euros és molt diner, no?
Sí, són molts diners, són 500 treballadors treballant directa o indirectament
per a aquestes empreses, són 80 hectàrees d'espais verds mantingudes
perquè el client estigui còmode, són 7.000 places de càmping,
a la vegada que els hotels, ho dic perquè tinguem xifres,
i amb la millor bona relació que la tenim amb els hotels,
els hotels tenen 3.000, nosaltres en tenim 7.000,
vull dir, un 70-30 a la ciutat, així estan les places d'allotjament de la ciutat,
i bé, us volíem explicar-ho, no?
Potser un hotel un ho coneix millor i el càmping,
doncs potser no es coneix prou bé,
sobretot amb els canvis que ha evolucionat aquest sector des dels anys 90.
Canvis i inversions molt importants,
la majoria dels que estem parlant,
no estem parlant dels càmpings dels anys 60-50,
és a dir, el càmping aquell de Sol i Platja, en fi, sense seguretat,
estem parlant d'una cosa molt diferent.
Sí, a veure, el món del càmping ha evolucionat,
inicia d'una forma, podíem dir, quasi espontània,
comencen a arribar els clients
i demanen majorment a persones que tenien finques agrícoles
si s'hi podien quedar,
i la gent li va deixant,
després veuen que és un negoci i això comença.
Potser al principi és d'una forma molt més bàsica,
donant poc més que llum i una mica de serveis de bany,
de lavabos, vull dir,
i actualment s'ha convertit pròpiament en una ciutat de vacances
amb grans serveis d'oci i de restauració,
perquè és el que ens demana el client d'avui en dia.
Què és primer, la tenda campanya o la caravana?
És a dir, l'autocaravana.
Què arriba primer massivament aquí?
Els inicis del món del càmping?
O van paral·lel?
Sí, el món del càmping, els inicis, si parlem dels anys 60,
comença la tenda amb un turisme més jove,
a la vegada que la caravana,
més el públic, més nòrdic, venia més amb caravana,
la gent més francesa més amb tenda.
Parlem d'aquest estudi que, entre altres coses,
diu que hi ha una tendència clara cap als bungalows,
és a dir, que molts opten per això, per la comoditat,
és a dir, que la tenda ja queda, tot i que també n'hi ha,
però vaja, més bungalows que tendes, no?
Sí, són tendències.
A veure, per normativa, nosaltres només podem tenir
el 30% dels espais del càmping dedicats a bungalows.
I això sembla que canviarà i evolucionarà cap als 50,
però encara aquesta normativa no s'ha aprovat.
I això és una tendència.
I després l'altra tendència és l'autocaravana,
o bé una caravana de persones que fan llargues estades.
I la tenda, doncs, apareix.
Potser ara, amb la situació en què estem,
hi ha més persones que volen provar aquest tipus d'allotjament,
i compren una tenda perquè és una inversió relativament baixa.
Però la tendència actual és treballar per un cantó,
les persones que volen màxima comoditat en bungalows,
hi ha altres persones que són apassionades del càmping
i d'anar canviant d'escenaris a l'autocaravana.
Per cert, que segur, si algú és assíduo al càmping,
perquè cert, que hi ha persones que sempre viatgen de càmping,
que els agrada, i que és pràcticament això,
el que els agrada fer quan van de vacances,
ja sigui, doncs, anar a la tendència de campanya, amb la relot,
com sigui, però de càmping, en qualsevol cas,
si ens voleu explicar històries de càmpings positives,
naturalment, tenim el telèfon obert.
El 977-24, 4767, també la Facebook,
la pàgina del Facebook de Tarragona Ràdio,
per si voleu fer algun comentari sobre les vostres estades
o preferències a l'hora d'anar al càmping,
amb família, sobretot, perquè, clar,
el turisme del càmping, o sigui,
és fonamentalment turisme familiar, no?, bàsicament.
Sí, sí, és el punt fort.
Les persones poden conviure en un càmping,
un espai obert, on els nens poden viure tranquil·lament,
els pares també, perquè veuen que hi ha unes garanties de seguretat,
i és el principal valor afegit lligat al medi ambient.
El client de càmping, sobretot, vol viure en un espai natural,
i nosaltres ens hem de preocupar molt
en que hi hagi realment zones verdes
i acabin sent parcs ajardinats, el que nosaltres tenim.
A quina s'adiria, Joan Antoni, l'últim crit?
Cap on es tendeix?
Que ha de canviar en els propers anys en el món del càmping?
No, el món del càmping, com ens passa a tothom,
cada vegada volem més confort,
entraran coses d'hoteleria,
vull dir, estem treballant,
el client cada vegada està molt més format
i ens exigeix més,
tot el tema d'espa i wellness,
a molts dels nostres càmpings estem fent ja massatges,
alguns estan pensant,
tot i que actualment no poden fer-ho,
però estan pensant en projectes d'espa,
i després pel que fa més a parcel·la,
la tendència clara és l'autocaravana,
persones que inverteixen un diner important
en comprar cases realment que es desplacen,
i per a aquestes persones se'ls ha de donar serveis,
se'ls ha de donar telèfon,
se'ls ha de donar fibra òptica,
se'ls ha de donar televisió,
volen tenir les mateixes comunitats que a casa,
però en un càmping.
Una autocaravana, per cert,
a partir de quan en pots tenir una?
A veure, hi ha preus de tot,
hi ha preus, una caravana normal,
estaríem parlant d'uns 40, uns 50.000,
hem tingut a casa autocaravanes
que tenien cotxes dins
i valien 500-600.000 euros.
Cotxes a l'interior de l'autocaravana?
Sí, sí, sí, cotxes tipus Smart
o fins i tot algun esportiu,
doncs hi ha caravanes que són així,
autocaravanes.
És pràcticament un pis, una casa amb volant.
Sí, tenen fàcilment...
Aquestes grans autocaravanes,
més estil americà,
que potser les han pogut veure a les pel·lícules,
o gent que fa circ,
són autocaravanes que,
quan paren, s'enxamplen.
Llavors, fan quasi el doble
de l'ample normal,
doncs el tenen guanyat a la parcel·la.
Tornem a parlar d'aquest estudi
que encarreeu vosaltres,
que cae la gamba de comerç,
si no va xerrat,
i que, en fi,
ja determina aquestes conclusions,
aquests 12 milions d'euros
de facturació,
60.000 turistes,
una mitjana d'uns 7.500
pernotacions diàries,
que també és molt.
Creieu que, en certa manera,
hi feu competència, els hotels?
I més en temps de crisi?
És a dir, que la gent opta pel càmping
pel fet, no sé.
No, és...
A veure, els hotels,
jo crec que nosaltres,
com a destinació turística,
no hem de pensar que fem competència
amb uns o els altres.
No és que nosaltres agafem
clients als hotels.
Nosaltres el que volem
és que vingui molta gent
i es reparteixi,
bé sigui amb hotels,
bé sigui amb càmpings.
És una opció...
Hi ha persones que diuen,
ah, tothom va als hotels...
Perdó,
ara tothom va als càmpings
i deixa d'anar els hotels.
Escolteu,
a dia d'avui,
a molts càmpings de Tarragona,
sí que hi ha de diferents categories,
però us puc dir
que a la temporada alta
que comença aquest divendres,
el preu més del bungalows
són 150 euros.
Hi havent bungalows
que valen 190
i altres potser
el preu més baix
seran uns 110.
Els hi puc dir
que hi ha hotels
molt més barats
a dia d'avui,
molt més econòmics
que aquests preus.
No, nosaltres apostem,
i crec que és una política global
en temps de crisi,
en donar més servei
i no intentar
entrar en el tema
dels preus
perquè si no
ens pot fer mal
a tothom.
Això ja s'està parlant
en el sector turístic
en general,
del que s'ha de fer
és donar més valor afegit
i no pas treballar
en temes de preus.
No, és per tant
l'opció barata
que era abans,
el càmping, eh?
No, home,
tu pots agafar...
Abans parlàvem
en aquells inicis, eh?
Si era barat
anar amb el teu tema
de campanya,
doncs col·locar-te
i pagaves,
pràcticament pagaves,
no sé,
7-8 euros.
Sí, home,
a dia d'avui,
a veure,
jo quan m'estava
preguntava
si feien competència
entre els hotels,
estava parlant
amb bungalows,
no?
A dia d'avui,
si te'n vas
amb una parcel·la
de càmping,
el preu mínim
per dia,
entre 40 i 50 euros
te pot sortir
la nit
per unes 4-6 persones,
a part de fer
la inversió
amb el teu equip
de campada.
Tampoc és una cosa
molt, molt barata.
Jo insisteixo
que el càmping
és una forma de viure
i els clients
que hi venen,
alguns potser
fan la intentona,
no diré que no,
perquè els n'hi ha,
per veure si és una cosa
realment barata,
però el client,
sobretot,
té una atracció
cap al càmping
per la seva forma
diferent
de viure
unes vacances.
Creus que arribarà un dia
que els càmpings
podreu obrir tot l'any?
És a dir,
això ho visualitzeu
en un futur?
En parleu entre vosaltres?
A veure,
si no fem
algunes adaptacions,
com et deia jo,
de treballar conceptes
d'espà
i activitats
que puguin ser
d'hivern,
no crec que ho fem.
Almenys els càmpings
de la ciutat de Tarragona
no crec que ho fem.
Tots els càmpings
de Tarragona
no són residencials,
és un dels tòpics
que volem treure.
A Tarragona
no hi ha aquestes
urbanitzacions
que hi havia
al costat
de l'aeroport
del Prat,
no.
Vull dir,
nosaltres som càmpings
d'estiu,
de la gent que passa les vacances,
hi ha gent que està
en dos mesos,
hi ha gent que està
en dos dies
i hi ha gent que sí,
que s'està
als sis mesos cobrint.
Però no és la nostra política.
Nosaltres ja ens agradaria
que el dia d'avui
no ho aconseguim,
que aquests sis mesos
poguéssim augmentar
l'ocupació,
sobretot
els mesos que no són
juliol i agost,
que això és el que més o menys
és, entre cometes,
fàcil d'aconseguir.
Ara, de fet,
el dia 1
ve la temporada forta,
diguéssim, no?
Sí, sí.
Quina per això treballeu?
A veure,
si no farem un complert,
estarem molt a prop,
pel mes d'agost,
pel mes d'agost.
Però insisteixo
que una flor no fa estiu
i tot i que tothom parli
de l'agost,
hi ha moltes despeses.
Mantenir un monstre
com és un càmping
perquè no deixa de ser
un poble,
perquè té les mateixes
necessitats
i problemes,
entre cometes,
d'un poble,
perquè hem de mantenir
clavegaram,
electricitat,
li donem vida
a moltes famílies
i, clar,
mantenir-ho això
només per un mes
no és rentable.
El que ens interessa
a nosaltres és
esponjar
aquesta vinguda
de clients,
de turistes,
que molts són
a vegades
molt a prop
i això ens està ajudant
molt en aquests temps
de crisi.
Però insisteixo
que puguin venir
al llarg de tot l'any.
el mes d'agost
una mica
l'origen
del turisme
de càmping,
en el vostre cas,
recordem
els càmpings
tarragonins,
estem parlant
de Tamarit Park,
Caledònia,
Trilles,
Torre de Mora,
les Salines,
Platja Llarga
i les Palmeres.
Aquest conjunt
de càmpings,
tot i que pot haver-hi
una singularitat
entre vosaltres,
però, vaja,
fonamentalment
d'on es venen els clients?
Ara parlaves
d'un turisme
de proximitat,
que heu notat
certa afluència?
Sí,
tenim clients
de Tarragona
que venen
als càmpings,
clients que volen
trencar
de la seva
rutina diària
a la ciutat.
Per cert,
si escolten
que truquin,
o de Tarragona
si esteu escoltant
truqueu a més.
N'hi ha alguns.
I venen
al costat nostre
perquè realment
l'espai pot ser
realment trencador.
Hi ha persones
que et diuen
per anar-me'n jo
a la platja de Canàries,
doncs potser
tinc el mateix
bastant més a prop.
Déu-n'hi-do
els quilòmetres
de platja
que al litoral
de Tarragona
no són molts,
són dos o tres,
però estan,
diguéssim,
els càmpings
estan llindant
aquesta zona
de platja
i el client
no ho agraeix
i li agrada
i si no,
els càmpings
que no estan
a tocar platja
estan molt a prop.
Llavors,
aquest és un espai
realment atractiu
i hi ha clients
que hi venen.
Responent a la teva pregunta,
a l'agost
sobretot serà 50 i 50,
50 nacional
i 50 estranger.
Nacionalitats,
França
i Holanda
i Alemanya.
Holanda i Alemanya
són uns clients
fantàstics de càmping,
grans apassionats,
a més que ens cataloguen
d'una forma molt bona
els càmpings
de Tarragona,
ciutat
i de la Costa Daurada
també.
Serà doncs el client,
el perfil,
que suposo que també
l'estudi també en parla,
una mica d'això,
del perfil del client
del càmping, no?
Sí, sí,
el perfil del client
del càmping.
El juliol hem tingut
més un client estranger,
podíem dir que
era més un 70-30
i ara
a l'agost,
bàsicament,
perquè encara
en aquest país
tenim la tendència
a fer vacances
més concentrades
a l'agost,
doncs és meitat
i meitat
més o menys.
Hi ha,
com deies,
alguna particularitat
depèn del càmping,
potser algun temps
més nacional,
però en general
tenim això.
Fins quan esteu
oberts
en principi?
Hi ha algun
que tanga
una mica més aviat,
però el pilar
màxim,
el que tanca més tard
és l'1 de novembre.
L'1 de novembre,
és a dir que aguanteu
un temps
que no és de propi
de platja,
diguéssim, no?
Sí,
sí,
aguantem això.
Igual cobrim
per la Setmana Santa,
després aguantem
una miqueta més.
Tenim els caps de setmana,
aguantem amb persones
que potser no treballen
o que estan jubilades
i venen entre setmana
o una cosa
que és molt important
per nosaltres,
treballem en vacances
d'altres països
i, per exemple,
els alemanys i els suïssos
fan vacances
al setembre i octubre.
Això ens interessa molt
per nosaltres.
Una qüestió, Joan,
troba cosa trobar
personal qualificat?
Perquè imagino
que amb tant turisme
haur de tenir
personal qualificat
que almenys parli
o domini algun idioma,
no?
Sí,
a veure,
mira,
crec que és una bona pregunta
i va una mica
de forma indirecta
relacionat amb aquest estudi.
El que volem,
d'alguna forma,
és posar en valor
aquest sector econòmic
que potser no està
del tot valorat,
no?
I que tota Espanya
és un 10%
del PIB
i que la Costa Borada
és molt més
i,
mira,
no és tan fàcil,
no és tan fàcil.
Encara hi ha persones
que es dediquen al turisme
perquè els agrada viatjar
i és al revés.
dedicar-se al turisme
suposa molt més sacrifici
i més esforç
del que sembla
perquè al final
estàs treballant
quan la gent fa vacances
normalment
i és una vocació
de servei contínua
per intentar
que la gent
s'ho passi bé.
Ens agradaria,
de fet avui llegia
el diari
amb certa tristor
perquè els estudis
de turisme
han quedat
amb la mínima nota,
vull dir,
han sobrat places
dels estudis de turisme.
Ens agradaria
que la gent veiés
el sector turístic
molt més atractiu,
hi hagués moltes més persones
que vulguessin estudiar-lo
i sí que és cert
que ens venen
gent preparada
de les universitats
i d'alguns mòduls
però ens agradaria
que hi vinguessin
encara més apassionades
i que gent
que encara no està prou considerat
ens agradaria
que el sector turístic
es veiés
com un vestió important
de la nostra economia.
El turista
que va a, no sé,
canvis com ara el vostre
o els altres
el troben a més a més
de l'estada,
de la platja,
doncs activitats complementàries.
És a dir,
si els hi ha de fer
una mica vestit
a mida, no?
Perquè es trobin a gust
i a més a més
sense moure's allà
puguin també,
si convé,
si no poden moure's allà,
fer activitats.
Sí, sí,
és superimportant
aquest tema que em dius.
Cada vegada
estem invertint més
en l'animació.
Això,
quan parlàvem del càmping
dels anys 60,
això abans no existia
i ara sí,
tenim,
doncs,
cadascú
amb la seva mesura
però tenim
des del més modest
que pot tenir un animador
al que potser tenim més
que en tenim
uns 12 animadors
i donant activitats
per diferents franges d'edat
des dels més petits
a partir de 4 anys
a el que es diuen
miniclubs,
a clubs
de gent més adolescent,
a l'aeròbic,
a vòlei platja,
a l'aquagym,
sí, sí,
les persones
fan la seva,
venen molt aquí
i m'agradaria també
trencar una mica
el tòpic
del sol i platja,
venen a fer un sol i platja
perquè el que volen
és descansar
i aprofitar el clima
i això no vol dir
que no siguin
clients de qualitat
però sí que venen aquí
per qüestions climàtiques
per això fan
mils i mils de quilòmetres
per venir
des d'Alemanya
fins aquí
i a part
volen
en algun moment
si volen
que els oferim
una activitat
d'oci.
Ara en tanca,
ara faig una pregunta
amb el director
del Tamarit Park
perquè em consta
que allà
al costat mateix
el castell de Tamarit
que està tocat el càmbit
i que rep l'influència
d'altres que allà al voltant
organitzar concerts
i demà n'hi ha un
demà mateix
demà d'això
hi ha un concert important.
Sí, demà
amb la Fundació
Castells Culturals
de Catalunya
demà
a les 10 de la nit
fem un concert
d'un cor
de nens
de Sant Andreu
organitzem un concert
al pati
del castell
i sí, sí
és una cita
anual
que fem
i bueno
cada vegada
hi ha més persones
que estan interessades
i que s'hi apropen.
Tornant doncs
a l'estudi
i acabant eh Joan
ja anem acabant
però baix
en qualsevol cas
previsió d'ocupació
pràcticament plena
el mes d'agost
per tant
doncs això
tindreu
un estiu
que fugirà en principi
o que no notareu
la crisi directament
serà així
és a dir
el càmping
podrem dir
no notar
en accés
a la crisi
en ser el contrari
a veure
tindrem ple
alguns hem hagut
de fer
ajustos
en preus
amb
en promocions
econòmiques
perquè el client
vingués
per tant
potser tenim
mateixa ocupació
fins i tot
podrem tenir
una mica més
però hem de ser
molt cautes
amb el tema
de quina serà
la facturació
que no serà la mateixa
després hi ha una part
complementària
amb els nostres negocis
que acostuma a ser
entre un 20 i un 30%
que és
tots els negocis
de restauració
tots tenim
restauració
supermercat
tendes
dins
això ha baixat
d'una forma
important
el client
té menys capacitat
de despesa
i això també
toca
la nostra
compta de resultats
això passa
als hotels
també
sí sí
això als hotels
també passa
i ens preocupa
que acabar
el setembre
a octubre
que sigui
molt més
alegre
abans feien
un agost
i després
feien unes vacancetes
pel pont de la Marsella
això no és tan habitual
això no és tan habitual
molt bé
avui hem volgut parlar
d'això
dels càmpings
de Tarragonins
d'aquest estudi
dels càmpings
que estem parlant
de Tamariparc
de l'Alònia
Trilles
Torre de la Mora
les Salines
Platja Llarga
i les Palmeres
d'un estudi
que reflecteix
que han facturat
l'any anterior
12 milions d'euros
de temporada
i que han atret
60.000 turistes
que no és
poca broma
n'hem parlat
amb el president
d'aquesta agrupació
de càmpings
de Tarragonins
amb en Joan Anton
i en fi
doncs Joan
que suposo que
vacances
trigaran una mica
arribar no?
Sí
m'ha dit
de bones vacances
però no
a principis de novembre
farem vacances
i podem
doncs
a la rebona
moltes gràcies
i que vagin molt bé
fins a la propera
gràcies a vosaltres
fem una petita pausa
i de seguida
anem cap al Pallar Sobirà
cap a Rial
per veure què ens explica
el nostre company d'esports
Quim Pons
i què fa el Nasti