Carragona ja forma part de la xarxa d'espais de la memòria de Catalunya.
Com us hem explicat ja des de primera hora del matí,
ha estat una de les notícies destacades del cap de setmana
que ja hem deixat enrere.
Dissabte es va inaugurar la dignificació de la fossa comuna del cementiri
i també la musealització de l'antiga presó de Pilats, al pretori.
L'espai de la fossa comuna s'ha restaurat
i s'hi ha instal·lat una gran placa de ferro de 17 metres
en què s'han inscrit els noms de les 759 persones
que hi van ser enterrades durant el franquisme.
La majoria van morir afusellats a la muntanyeta de l'Oliva,
d'altres van morir de malalties a les presons.
De malaltia a la presó de Pilats, com la coneixem popularment.
Allà moltes persones hi van deixar la vida,
altres no la vida, però sí la salut tan física com emocional
en unes condicions de vida duríssimes,
com en alguna ocasió hem tingut oportunitat de conèixer amb protagonistes.
Moltes persones van perdre la vida,
però d'altres van sobreviure i resten encara amb moltes forces
per recordar a través del seu testimoni
el que va passar en aquella època.
A l'acte van assistir precisament tres d'aquestes persones.
Antoni Floresbí, Mas, de Tarragona,
Leandra Saúl, de Gandesa i Josep Sobirats, de Tortosa.
La nostra companya, Ana Plaça, va cobrir l'acte
i imagineu-se que són persones que sempre treuen moltíssim l'atenció
tant dels mitjans de comunicació com del públic en general.
Però Ana Plaça va aconseguir recuperar una part dels parlaments
i dels testimonis que van anar esgranant en aquest acte de dissabte.
Escoltem concretament el que explicava Antoni Floresbí
del seu pas per Pilats.
Vaig estar des del 27 d'abril fins al 1er de setembre de l'any 39.
El 1er de setembre de l'any 39 es van traslladar a la presó model de Barcelona.
La presó model va sortir el 23 de juliol de l'any 1941.
A la sortida va estar dos mesos de llibertat
i es van posar en un camp de concentració
i va ser llicenciat
del camp de concentració de Madrid, de Miguel, de Númut
i estar a Toledo es van traslladar al Marroc.
Al Marroc es van llicenciar
el 1er de juliol de l'any 1943.
3. I llavors van lluny d'aquí.
I vam haver de presentar a la policia
i vam quedar altra vegada
vam anar a firmar
perquè estava considerat com un element perillós.
Expliqui'ns una mica
quina edat tenia vostè,
què feia, què es dedicava
i de què se li acusava a vostè.
On? Aquí dins?
Sí, a vostè.
Què feia?
Sí.
Doncs sincerament...
No, per quina raó?
Vull dir que...
Ah, per quina raó?
Perquè m'han fet la denúncia,
diguem-ne 30.000 coses,
un que m'havia sigut company meu al col·legi.
Era un tal...
Sé qui és, eh?
No el vull ennovenar.
Perquè ara ja he aconseguit els sumaris
del meu pare i del meu germà i el meu.
I sé qui són,
que ja ho sabia.
Déu els hagi perdonat per aquest...
I de què se li va acusar a vostè?
Quina edat tenia?
I a què es dedicava vostè?
Tenia 22 anys.
Quan me'l van agafar,
em van fer l'ústia.
A mi em van acusar
que havia denunciat a aquells
del que era d'on i l'edat,
la mateixa 15.
de que l'havia denunciat
com a element de dreta
i que perteneixia al CIM
que jo no sabia què era el CIM,
que va adotar que era
el Servici d'Investigació Militar.
I que era un gran element propagandista
del comunista,
quan jo mai no estigui estat
afiliat a cap partit
i que anava a favorir en pobles
als pobles fent mites de propaganda.
penseu que hi havia com aquell que diu
sortit de l'escola.
I per acabar, m'agradaria preguntar-li
amb què s'ha quedat de tot?
o sigui, què és el que a mi recorda,
experiències, alguna anècdota que recordi
vostè aquí dins, entre aquestes parets?
Amb què s'ha quedat?
N'hi ha moltes...
Aquí, aquí, recordo una,
hi havia un oficial de la presó
que era o havia sigut estibidor del Moll
i el van nomenar com a repressió de la república,
el van fer guardià d'aquí
i van tastar a parlar al castellà.
no sabia ni una paraula de castellà
i feia cada castellà
i tenia un pres que era l'ordenança
que era del com a dir,
i Joan.
I ell li va dir,
mentre que registraven el menjar
que ens entrava cada dia,
hi ha vist?
d'això i baixem la fuente.
I era la fuente i diu,
sí, animal.
i el Foscadó va pujar
el cel de
tot d'ell i va arrencar
la fonda de Txellamà
va sortir tota l'aigua disparada
i va baixar. Va estar
una setmana tancada
per a l'aigua.
A mi em va dir...
Ja no em va molt segur, però no ho he explicat.
Moltíssimes gràcies, igualment.
Era el testimoni
d'Antoni Florez Vimas
de Tarragona que va estar en aquesta
en aquesta presó
de Pilats. Recordem que
al pretori, la presó de Pilats
s'ha musealitzat aquesta sala
on es tancaven els condemnats a mort.
Entre 1939 i
1953
unes 1.400 persones van passar
per la presó de Pilats.
És el cas de Josep Sobirats.
Al matí de Tarragona Ràdio hem tingut
ocasió de conversar amb ell tranquil·la i pausadament
i ens va agradar també molt
trobar-lo aquest dissabte en aquest acte.
Sobirats va ser empresonat
a Pilats i va ser condemnat a mort
i dels que eren condemnats a mort
doncs la veritat és que
va ser tota una peripècia
en sortir-se.
També va ser, com dèiem,
a l'acte de dissabte
i també en a plaça
va poder recollir el seu testimoni.
El senyor Sobirats va dir...
Pot dir bona hora?
Pel que he explicat,
aquest espai era molt diferent fa...
Sí, sí, sí, sí, molt diferent, molt diferent.
Aquella minestra era més petita.
Veig que han restablert la Llaonera,
la porteta petita,
sempre ens emportaven els que havien d'anar a fosellar,
però falta aquí un forat,
que era una cloaca romana
on veníem a fer les necessitats.
I parlava...
A veure si ho recuperen.
Parlava també de xinxes en aquest llet.
Sí, sí, sí, tota aquesta bòveda
tot estava plena de xinxes.
Nosaltres érem 300 d'aquí,
i estàvem de costat,
havíem de dormir de costat,
no podíem dormir plans.
I, clar, per la nit baixaven les xinxes
i l'època,
amb la fam que es passava aquí,
encara que alguns, com jo,
la família es portava al menjar
de tant en tant,
que encara podíem ir assistint,
però no sé què hi trobava en les xinxes,
ja, amb els nostres cossos.
Vostè va estar aquí 3 anys,
era molt jove,
devia ser dels més joves que estaven aquí.
Jo vaig entrar aquí amb 19 anys,
i quan me van condenar tenia 19 anys.
I avui no m'ho he explicat,
però el dia que he tingut
la més gran alegria de la meva vida
va ser quan vaig firmar la reclussió en perpètua,
perquè ja m'afusellava.
i jo tenia 19 anys,
i és clar, llavors vaig pensar,
doncs, mi que la reclussió en perpètua,
en 30 anys,
als 40 i escaig ho sortiré,
i si no arribin a perdre els alemans,
jo compleixo la reclussió en perpètua.
El fet de ser periodista, llavors...
Oh, és fatal.
O sigui que la reclussió periodista
era la pitjor de tot, ja.
Els directors del diari,
que abans meu,
els dos els van afusellar.
I...
Bueno, hi havia un altre director
d'un diari a Tortosa,
que era cego,
i el van afusellar també a Pinaròs.
I el primer que van afusellar
va ser el Rahola,
el de Girona,
però després perquè no em van trobar, eh?
Però...
Entraves de periodista
i sorties...
Al moment, eh?
Sorties condenat a mort,
perquè d'una forma o altra
te posaven articles que havies publicat...
Era d'això, precisament,
del que l'acusaven a vostè.
Sí, sí, sí.
El feria i no d'un diari,
era una acusació,
doncs ja...
Ben mort.
Jo, amb l'assumpte de l'edat,
com que el Còdic Institut Militar
deia que els delictes
entre els 16 i els 18 anys
se'ls condenar a un grado inferior
a la pena que em correspon.
I clar, jo, com a primera guerra,
ja tenia 16 anys,
i quan vaig a directe,
en tenia 17.
I de una forma o altra,
doncs em van aplicar
una pena en un grado inferior
a el que em correspon
de beneficiar al final
la recusió perpèdua.
Però durant 7 mesos
vaig estar a veure,
esperant com que
com nombraven
per emportar-se'l a executar,
doncs,
de José,
perquè llavors això
de Josep no s'estigava,
de José n'hi havia molts.
I a més,
a les nostres comarques
això també hi havia
molts solidats,
de forma que t'havies d'esperar
el segon com nom,
però saber que no era tu.
El moment que li van dir
que pot estar en lliure,
està en llibertat,
què vas sentir?
Com va ser?
Home,
el d'estar en llibertat
ja portava 7 anys
a les presons,
no?
I havien petut els elements,
i jo quan van petre els elements
jo vaig pensar
que d'una forma o altra
netejarien.
i llavors van establir
un sistema
de pressió atenuada,
com ara això del tercer grado,
no?
O sigui que
en aquella època també
al carrer
tampoc no l'acabes de lliure,
o sigui que no tenies
la sensació
de sortir en llibertat.
Va continuar ser periodista,
fer de periodista?
De què?
De periodista de res.
D'aquí ve que
llavors vaig complicar
el sortir a la presó
amb la qüestió clandestina
i dirigia un diari
clandestí
que es deia
Ara,
que era de la Juventut
d'Esquerra Republicana
de Catalunya
a Barcelona.
I al final
me'ls van tornar a agafar
i a la policia
el que volien saber
en quina...
jo,
que estava a l'impremta.
Però jo,
que ja estava molt escarmentat,
no vaig voler saber
mai
en què estava a l'impremta.
Jo estava tan tranquil
i podeu preguntar
el que voleu,
com que no ho sé.
però hi havia un
que deia
que sí,
que jo sabia
perquè...
un altre
me l'havia dit
i la policia
ens va dir
doncs vinga,
a veure,
aquest
que li va dir
eh,
no ens va venir.
I un dels policis
va dir
doncs no perdamos el tiempo.
Si este lo sabe
doncs que no sé.
I se'n van emportar
amb aquella allà
i van descobrir.
I hi ha una impremta
que a més
és fer un semanari
o un periòdic
de la CNT.
I llavors
vaig tornar a anar
a la modal.
I quan vaig sortir
a Terradelles
amb un de Manresa
i que també jove
i jo ens va dir
que ens va dir
que ens separessen
ja de la costó
de la primera
a fer la clandestina
i que ens dediquéssim
a preparar-nos
per a quan haguéssim
de governar
perquè en aquella època
havíem perdut
els alemanys
i hi havia moltes esperances
que tornés a venir
al règim republicà.
I
vaig començar a estudiar
i com que
va tardar tant
a canviar el règim
vaig arribar a ser
doctor en censes econòmiques.
O sigui que vaig fer
i vaig arribar a ser
doctor en censes econòmiques
i professor de la universitat.
I de forma que
clar que alguns
quan va venir
la transició
i vaig anar jo
de senador
de candidat de senador
per l'entesa
me deien
però escolta
com se menja això?
Vostè surt de la presó
després de tants anys
i tantes coses
i ara me'l trobem
a vostè
doctor en censes econòmiques
i professor de la universitat.
I dic
doncs mira
jo era una família modesta
i tot això ho vaig fer
passant ganes
treballant
estudiant
i dormint poc.
També he dedicat molts anys
a recuperar la memòria
del que va passar durant...
Sí, sí
quan vaig
sobretot
quan vaig acabar
el meu mandat
a Luxemburg
volia que tornés
a la universitat
per explicar
la fiscalitat
de l'Unió Europea.
Al final
jo vaig especialitzar
en qüestions tributàries.
Jo vaig dir que no.
Que jo
em volia dedicar
a recuperar
la memòria històrica.
D'aquí ve
els llibres
que he escrit
entre ells
dos de la...
el Pilatus
que han fet
tres edicions.
l'última
en català
i he incorporat
tota la informació
obtinguda
després
d'haver
desclassificat
els sumadíssims.
Per això
ho puc explicar
en molts casos
que eren
els denunciants.
I després
les Oblates
que és un llibre
que estic molt orgullós
perquè
llavors
què passava
amb les dones?
Si semblava
que les dones
que havien estat
en balneari
o què?
Llavors
he explicat
el drama
de les dones.
Però
molt després
de sortir
el llibre
meu
va aparèixer
que una dona
que havia
a la presó
havia deixat
escrit
en forma
d'una mica
novel·la d'edat
les seves pas
per la presó.
I
25 anys
després
de mort
la família
ho va trobar
i ho van entregar
i al final
ho han reconstruït
i hem fet
un llibret
que es diu
La sala llarga
una dona
de Reus.
Però
amb el que diu allí
si l'hagués tingut
jo aquell
hauria aprofitat
bastant
del que diu
allà.
Però
bé
almenys
les dones
ha quedat clar
que van
passar
primer
aquí
i després
a les Oblates
1.400 dones
i les condenades
els sofriments
i tot d'elles
ha quedat
recullit
si no
no hagués quedat.
Moltes gràcies.
No faltava més
a vosaltres.
Josep Sobirats
una vegada més
malgrat
la seva edat
tot i que
es troba
molt bé
Josep Sobirats
Pinyana
atorgant
el seu record
la memòria històrica
i anant-hi
allà
on li criden
perquè no s'oblidi
el que va passar.
Amb ells
em van compartir
aquest cap de setmana
sens dubte
ha estat una de les
notícies importants
perquè la de Tarragona
és la primera fossa comuna
que es dignifica
des de l'aprovació
de la llei de fosses
el passat estiu.