La una del migdia i onze minuts, a la recta final del matí de Tarragona Ràdio,
us volem convidar a visitar i, de moment, a conèixer,
a través del testimoni del president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona,
a conèixer una exposició que s'inaugura aquest vespre
i que es podrà veure durant unes quantes setmanes
precisament a la seu del Col·legi de Metges.
Una exposició, en fi, jo diria que uneix la caricatura, l'humor,
la sàtira amb el món de la medicina, amb el món de la salut.
Ens acompanya el president del Col·legi de Metges de Tarragona,
el senyor Fernando Vizcarro.
Doctor Vizcarro, molt bon dia.
Molt bon dia, Ricard.
De què es tracta aquesta exposició que porten aquí a Tarragona?
Bé, doncs es tracta d'un recull que té la mutual mèdica
i que en el motiu dels seus 90 anys d'existència
és una mutual de prohibició pels metges.
Doncs, del seu fons d'art, han recuperat o han recollit
una sèrie de caricatures d'uns caricaturistes o ninotaires,
com es deien, de principi del segle,
que d'alguna manera van tindre la possibilitat en aquell moment
de comptar en una premsa satírica i sociocultural
de gran incidència popular i que van satiritzar una mica la professió.
Sabem que en aquells moments la professió estava una mica envoltada
una mica de misteri, el metge que era el propietari dels coneixements mèdics
i hi havia una distància bastant important entre el pacient,
la societat i el munt de la medicina, els professionals de la medicina.
Avui aquesta cosa, per molts motius entre ells,
la franquesa, la transparència, la facilitat de conèixer tècniques
i també la millora de les tècniques i dels coneixements mèdics,
tants els metges han pogut comentar en evidència científica
què és el que estem fent i explicar-lo d'una manera molt més clara,
en la qual t'apropes molt més el pacient i el pacient a nosaltres.
Llavors, en aquell moment, aquesta espècie de misteri
que envoltava la professió va estar d'alguna manera caricaturitzat,
no ridiculitzat, sinó caricaturitzat per aquests artistes
que són uns noms molt coneguts de principis del cicle
que els tinc que llegir perquè són molts, són 15,
i Eren Picarol, Bon, Apa, Valentí Castanys, Maria Foix, Ramon Jou,
Joan Llopar, Mezquita, Ramon Miró, Ramiro Mondragon, Arturo Moreno,
Ricardo Piso, Jaume Passarell i Josep Robert.
Eren artistes molt coneguts en aquella època
i molt esperats de la seva caricatura,
el seu comentari diari o mensual a les revistes de l'època.
I aleshores l'exposició estarà al Col·legi de Metges.
Sí, al Col·legi de Metges, que està situat a la Via Imperi,
com tot serà la Via Imperi número 11,
estarà tots els dies des d'aquí fins al dia 22 de setembre,
i també era una manera d'apropar el Col·legi
a la societat tarragonina i a la població
perquè puguen conèixer les nostres instal·lacions
i també de pas poden tenir un motiu molt interessant
perquè són dibuixos molt interessants
i molt curiosos d'aquella època.
És la primera vegada, em sembla a mi recordar com a mínim,
o com a mínim als últims anys,
que es fa una exposició a la seu del Col·legi de Metges.
Doncs sí, és una cosa que teníem pensada des de fa temps
i que no s'ha fet perquè no hi havia motiu.
I aquest any han buscat distintes institucions
que tenen fons importants de Pinnoteca
i aquesta ha sigut la primera que ens ha pogut oferir
perquè és una exposició important que no tindrà moltes seus.
Ha estat a València, la seguint és a Tarragona,
que és l'única que estarà a Catalunya,
després passa a Saragossa, després a Madrid.
I crec que serà molt interessant i és bastant important.
És a dir, que és l'únic lloc de Catalunya
on es podrà veure serà aquí a Tarragona.
A Tarragona.
Salvo també la seu de la Mutual Mèdica,
que tampoc està tot,
es posa a tenir algunes mostres sols
perquè tenen més obres pictòriques, més fons de pictòriques.
S'inaugura avui?
S'inaugura avui a les 8 del vespre, a les 20 hores.
Estarà oberta a tothom.
I quins horaris?
Perquè clar, tenint en compte que no és una sala d'exposicions convencional
al Col·legi de Metges,
l'exposició es pot visitar en horaris de matí i tarda...
Sí, els dies ja...
A part d'avui que estarà a partir de les 8 a les 10 del vespre,
els altres dies l'horari laboral del col·legi
que és de 9 del matí a 2 del migdia
i de la tarda, després de 4 a 8 del vespre.
Això fins a pràcticament la vigila de Santa Tecla.
De Santa Tecla, efectivament.
Això és, clar, caricatures de principis del segle XX.
Del segle XX.
Ha canviat molt, doncs, en un segle la relació de...
Perquè, clar, quan parlem de caricatures,
parlant, clar, doctor Vizcarro, se n'enfotien de vostès?
No, criticaven.
Criticaven.
Criticaven, eh? És distinc, no?
Llavors, però, bueno, satirizaven una situació més que...
No hi ha cap...
El concepte de la societat respecte al metge en aquella època
era... el veia malament.
Jo crec que no, no és que malament,
el veia en excessiu respecte, eh?
I que estava posat en un altre món, no?
Estava posant en el seu...
a la seva cima de la muntanya
i en el seu atril, no?
I parlaven des d'un altre estatus
al reste de la població.
i llavors, el que deia el metge,
doncs ho havia d'acceptar el malalt,
sense tindre dret, pràcticament,
a preguntar, o per què era una cosa,
o per què, o quines oportunitats tenies,
ni se li donava l'opció de triar
o escollir el que ell volia fer
per la seva salut, no?
Avui en dia tot això ha canviat.
Sempre és molt important donar molta informació
als nostres pacients,
cadascú sàpiga què és el que té,
quines opcions té,
i que sigui el malalt el que pugui escollir,
ben aconsellat pel seu metge
o pel seu equip de metges.
I, clar, aquesta cosa, avui en dia,
clar, sí, és una cosa impensable, no?
Que el metge faci el que vulgui,
sense comentar-li ni dir-li al malalt.
A més, avui em sembla que tampoc els metges
no són gaire protagonistes de les caricatures, no?
No, al principi...
O no recordo jo gaire que els temes aquests
que els tinguin a vostès com a protagonistes.
No, jo crec que la cosa ja,
amb la violència científica,
la cosa és molt més sèria,
ja passem a un altre, a un tema
molt més...
A més, diari, i que la gent no compren
perquè pugui satilitzar un metge salvo...
Jo crec que més bé,
el que sí que es pot satilitzar
és la situació, a vegades, no?
O sigui, el tema de les llistes d'espera,
el tema dels hospitals,
el tema de...
Bueno, quan ve una pandèmia o una epidèmia
i no ho és tant,
i més bé la situació sanitària...
El context sanitari més que la professió del metge, no?
El metge, perquè jo crec que...
A veure, nosaltres,
totes les encostes que han de...
de les professions a Espanya,
doncs els metges estem considerats
com una de les millors considerades,
si no és la millor.
Llavors, crec que avui en dia
fem una tasca molt seriosa,
com sempre,
però ara més i molt dedicada a la societat,
i la gent ho valora,
encara que sembla que no ho valoren molt més,
encara que sembla més rutinaria
l'acceptar les coses com són.
Però quan preguntes
i una mica es posa a pensar,
tothom és una de les professions
millor valorades,
per no dir-te la millor,
de tot el context professional del país.
Molt bé.
Doncs si la gent vol fer una mirada al passat
de com tractaven els metges
o com es veien els metges ara fa un segle,
tenen aquesta possibilitat de veure l'exposició,
es titula
El dibuix humorístic i la medicina.
I s'inaugura aquest vespre a les 8
a la seu del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona,
que està a la via de l'imperi romà,
i es podrà veure en horaris de matí i tarda
fins al dia 22 de setembre,
és a dir, fins a la vigília de Santa Tecla.
Aprofitant per avui la conversa,
l'entrevista amb el doctor Vizcarro,
avui també podem dir que és notícia
perquè amb aquest nou curs que arrenca,
avui que és 1 de setembre,
vostè des d'ara serà el president
del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.
Això què significa?
Efectivament.
Bé, per mi, més treball, més dedicació,
perquè ara ja seria,
per explicar-ho de una manera senzilla,
seria com el representant autonòmic
dels metges catalans.
Llavors, és la representació de la comunitat
al rest del país
i representem els 4 col·legis catalans
i seria el portaveu de totes les decisions
que prenem entre totes les juntes col·legials.
Això per molt de temps?
Aquests càrrecs són d'un any, de dos, de quatre?
És un període de dos anys,
és la primera elecció de dos anys.
Fins ara era un càrrec que era per designació,
era rotatori d'un any,
cada un dels col·legis, quatre col·legis.
Ara, des de fa dos anys,
ja van canviar els estatuts
i ho fem per l'elecció entre les quatre juntes col·legials
i aquesta vegada m'han escollit amb mi
per poder representar
i espero fer-ho de la millor manera possible
i amb la major il·lusió
per poder representar els nostres companys
dintre de l'Estat
i els companys també davant de l'administració,
que és molt important en aquestes edatres que estan...
I pujats a representar el col·lectiu de metges de tot Catalunya
i també dels de Tarrón, evidentment,
hi ha algun aspecte o alguna preocupació
o hi ha alguna qüestió
que especialment cregui preocupant
pel col·lectiu de professionals mèdics?
Bé, hi ha diverses, hi ha moltes, no?
Doncs no dir-te diverses,
ara estan canviant molt les coses.
Dintre del professionalisme
doncs hem de defensar el que és
la titulació de la professió,
estan acollint molts metges
de fora del nostre territori,
hem de regular bé aquesta homologació de títols
que és important.
Per exemple, una de les coses,
una altra cosa també seria
la situació dintre de la crisi econòmica.
Sabem que els metges espanyols,
a pesar que som dels millors considerats d'Europa o del món,
doncs els nostres seus a nivell públic
són bastant reient en els últims
dintre dels països de la comunitat europea
i ara amb retallada
també han quedat una mica per sota,
en el qual la gent afecta la seva capacitat econòmica
i ha de treballar més o si és que es pot
i en el qual afecta la conciliació familiar.
És un tema molt complex que hem d'estudiar.
Jo crec que no és just el que se'ns ha aplicat a nosaltres
i tant en la dedicació que té la nostra professió
i que hauríem de mirar les coses d'una altra manera.
i per davant després també
doncs defendre el professionalisme
que sigui un professionalisme
que sigui completament coherent
i que sigui un professionalisme
que beneficiï al malalt.
Nosaltres també una de les coses
que tenim és el bon ús dels nostres comuníssims
perquè la professió sigui la correcta
i que el metge utilitzi els seus comuníssims
correctament per defendre els malalts.
Llavors hem de vigilar per això,
que el pacient estigui ben atès
i que no tingui cap problema.
Doncs, Déu-n'hi-do, les qüestions que s'han de plantejar.
Moltes, sí.
Per cert, que hi ha un tema d'aquells de debat al carrer,
al carrer i als mitjans de comunicació,
que en fi, suposo que els metges també tenen la seva opinió
i no sé si formen part de les temàtiques
que aborden a nivell del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya
o a nivell de tot Espanya.
Què és això de la possibilitat que hi hagi el copagament,
que els usuaris de la sanitat, els pacients,
paguin per determinades visites o per determinades qüestions
relacionades amb la sanitat.
Els metges tenen una postura sobre això unificada, concreta?
Creuen que és un tema prioritari que cal abordar?
Home, el que sí que té a veure és un canvi del sistema.
Realment el sistema s'està agotant tant com és.
no hi ha possibilitats i llavors hem de buscar mitjans
de la sostenibilitat del sistema.
Pensem que tenim un sistema que és universal,
que és un dels millors del món, però no l'he dit el millor,
de cara al pacient i la qualitat de la nostra sanitat és molt bona.
Llavors, l'estat de benestar que s'ha creat al nostre país
en aquest sistema, ni Estats Units el tenia, no?
Vull dir, està claríssim.
Llavors el que hem de mirar és la manera de racionalitzar.
d'usar, jo crec que si utilitzem bé el sistema
no tindrem d'arribar, potser al copagament.
Però potser en algun tipus de coses que siguin,
que se detectin excessos o per controlar una mica,
això com molts altres països del món s'ha de posar una quota.
Podem posar una quota de número de visites a l'any,
que sempre que no estiguin justificades
i que la gent utilitzi el sistema fora d'hores,
per dir-te una cosa, una persona que per comoditat
no acudeix a la visita ordinària del metge de família
i per comoditat a l'atenció continuada
o a les urgències i estigui allà ocupant un espai
o gastant un tipus d'hores i de temps dels professionals
d'una manera indebuda, potser s'hauria de penalitzar.
No ho sé, s'hauria de buscar.
De totes maneres, penso que abans d'arribar al copagament
hi ha uns altres sistemes d'idealitzar,
i no idealitzar, sinó racionalitzar més el sistema
per utilitzar-lo bé i que no haguem d'arribar a aquesta...
que molta gent no podrà fer.
Perquè té un risc important, eh?
aquí potser el que gent que no pugui pagar aquestes
no acudeixi al sistema sanitari
perquè no pot o perquè té temes de no poder acabar,
doncs també seria important.
i per altra banda, a vegades seria un sector de la societat
el que tindria el càrrec de tot aquest...
o el pes de tota aquesta càrrec econòmica.
No sé, és un debat important que s'està mirant molt
i que, a veure si està estudiant,
a veure de quina manera podem arribar
sense tindre que arribar al copagament.
Molt bé, doncs així acabem aquesta conversa
amb el doctor Fernando Vizcarro,
i és el president del Col·legi de Metges de Tarragona
i des d'ara també, durant dos anys,
el president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya,
que això vol dir representar
a tot el col·lectiu de professionals mèdics de Catalunya.
Senyor Vizcarro, moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Felicitats per portar a Tarragona també això de l'exposició,
que és el que comentàvem al principi.
Moltes gràcies.
I això, una invitació a tothom que la vulgui anar a veure,
a la seu del Col·legi Oficial de Metges,
a la via de l'Imperi,
fins al 22 de setembre i a partir d'aquest vespre.
Moltes gràcies i que vagi molt bé.
Moltes gràcies.
Adéu, bon dia.