Passen gairebé dos minuts de dos quarts de 12 del matí.
En aquest matí de divendres seguim parlant d'activitats del cap de setmana,
perquè Déu-n'hi-do, abans a les 11 ja repassàvem les moltíssimes activitats que hi ha avui divendres
i Déu-n'hi-do també el cap de setmana.
Ara també parlant amb la gent del Serrallo, comentàvem que hi ha aquesta festa del mar,
que arrenca avui, que s'perllongarà fins al proper diumenge,
i també al Serrallo hi haurà protagonisme de l'activitat que anem a comentar ara,
aquesta mostra de dansa i de música popular catalana,
que hi haurà, com dèiem, aquest dissabte i aquest diumenge.
Això es titula Mudat, és una mostra que s'estrena per primera vegada,
és la primera edició, la impulsa a l'Ajuntament de Tarragona,
però segurament el més important o el més original és que hi participen
quatre entitats de la nostra ciutat, l'Esbar Santa Tecla, l'Esbar d'Ansaire,
el Casal Tarragoní i l'Agrupació Tarragona Dansa.
Aquí als Estudis de Tarragona Ràdio ens acompanya en Jaume Guas,
que és el director artístic de l'Esbar Santa Tecla.
Jaume, molt bon dia.
Hola, bon dia.
També Josep Lluís Penyalbert, que és el soig president de l'Esbar d'Ansaire.
Josep Lluís, bon dia.
Hola, bon dia.
I ara també podem saludar a través del telèfon a Jordi Grau,
que és el president del Casal Tarragoní.
Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
I de seguida també, d'aquí uns instants,
trucarem per telèfon a Alfred Abad,
que és el president de l'Agrupació Tarragona Dansa.
Primer que res, i abans de parlar de tot el que fareu,
Josep Lluís i Jaume, com valoreu aquesta iniciativa de fer una mena de mostra,
un tas, se l'anomena així, un tas de música i de dansa popular.
Josep Lluís.
Doncs, home, per nosaltres jo crec que és una iniciativa molt bona.
Normalment ja fem activitats,
però això que ajuntem en un cap de setmana diferents iniciatives
és una cosa que, de cara al públic, és bastant positiu.
En un espai curt de terreny i també de temps,
podrà comprovar diferents maneres d'entendre la dansa,
la música tradicional, i per tant, és molt positiu que s'engegui.
Suposo que això és un tast i que aviat arribaran ja els primers plats,
els segons plats, i això anirà increixent-ho.
Fem un tast, fem un entrant, podríem dir, en aquesta primera edició.
Jaume, com ho veus?
Sí, òbviament positiu, clar.
Jo crec que tot el que sigui reparlatitzar la música i la dansa tradicional és positiu,
i així sabrà tothom que hi ha una sèrie de gent i d'entitats
que treballen durant tot l'any,
i no només per Sant Magí i Santa Tecla, amb dansa tradicional,
i jo crec que resseguem i portem i tenim molta gent que li agrada la dansa tradicional,
per tant, troba una idea magnífica.
Jordi, com ho veieu des del Casal Tarragoni?
Per part nostra, jo també ho veig com ells,
poder tindre un cap de setmana on pots aglutinar
tota una arrel de la tradició catalana en quant a la música i en quant a la dansa,
doncs crec que realment és positiu, és una bona idea.
Josep Lluís, és la primera vegada que fins i tot treballeu,
en fi, més que treballar junts, no es tracta de treballar,
sinó que cadascú aporta la seva feina,
en fi, els seus espectacles, els seus muntatges,
és la primera vegada que coincidiu, les quatre entitats?
Les quatre suposo que sí.
Amb l'Esbar Sant Tecla alguna vegada puntualment hem treballat junts,
també per coses de cara a la ciutat,
però les quatre sí, més que res perquè el món de la sardana,
el món de l'Esbar, a vegades ha estat més unit,
i de vegades ara no hi ha tanta relació,
però bé, tot el que sigui treballar en conjunt,
perquè sí que hem treballat en conjunt,
hem fet reunions, hem fet tota una sèrie d'aportacions,
cadascú ha aportat la seva visió particular,
perquè a vegades no és coincident,
i hem aconseguit una cosa conjunta
i que tingui, això que veieu,
un tirar línies per poder anar seguint endavant de cara a altres anys.
Aquesta mostra, Jaume, pot ser l'inici d'un certamen
que es pugui consolidar amb més activitats,
no sé si fins i tot més dies,
però que d'alguna manera sigui una cita anual?
Bé, de fet, és la promesa de la senyora Crespo,
i jo crec que sí que és important que es tornin a repetir,
que vulguem aportar més entitats del nostre àmbit,
perquè encara n'hi ha, que jo crec que han quedat fora,
però bé, jo crec que l'any que ve potser,
si es torna a repetir, que jo crec que sí,
doncs funcionarà,
però jo crec que és bo,
que és bo que aglutinem tota aquesta gent,
perquè tots fem el mateix,
amb diferents versants, però tots fem el mateix,
i per tant, el que sí que hem de potenciar
és la música i la dansa tradicional,
el que tenim de casa, no?
I jo crec que això és important.
El Casal, Jordi, també és la primera vegada,
doncs així, que treballa amb els dos esbars,
amb el de Santa Tegla i amb l'esbar d'en Saire?
No, bueno, nosaltres, a mi,
ja hem estat sempre, doncs, en contacte,
i a veure, i des que nosaltres estem,
la nova junta que estic jo, ja hi hem treballat,
i vam fer un homenatge amb el Gil Membrà del Metropol,
que, doncs, ells van a l'esbar Santa Tegla,
també hi va actuar,
va posar el seu gra d'arena, doncs,
amb això i amb l'esbar Tarragona
i hem fet altres activitats, vull dir,
no, no, nosaltres estem units,
amb ells, i crec que, doncs, ells pensen el mateix,
estan units amb nosaltres,
i el que necessitem, tant l'una entitat com l'altra,
vull dir, estem disposats a ajudar-nos
i a fer el que sigui per tirar endavant les activitats.
Parlem, doncs, Jordi,
del que porta cadascuna de les entitats,
i comencem precisament pel Casal Terraní.
Què promoveu, vosaltres, en aquesta mostra?
Mira, nosaltres, aquí,
el que promovem és que vam preparar
el primer plec de sardanes al Serrallo.
Llavors, doncs,
les primeres reunions que vam tindre,
que anàvem així, doncs,
crec que entre tots una miqueta no per tots,
però a veure què podíem fer,
què no podíem fer,
vull dir, vam trobar, doncs,
que, doncs, el Casal tenia ja preparat
aquest plec de sardanes.
I llavors, agafant com a acte principal
pel diumenge,
com una activitat que ja podíem
incloure aquí dintre,
vam buscar, doncs,
altres actes allà baix mateix al Serrallo
per poder, doncs,
incloure'ls dins del que era
l'activitat, doncs, de sardanes, no?
Per això, doncs, allà mateix,
al Serrallo es faran els tallers,
al dematí, doncs,
els tallers pels rius
i la tarda, doncs,
al Vall de Gralles.
Ara, la nostra activitat principal
amb aquest, aquí, doncs,
és la pleca de sardanes,
que tindem, doncs,
amb les pobles,
la principal de Tarragona
i la Cossetània,
i després de la pleca,
dos quarts de vuit de la tarda,
farem uns ballables
amb valls,
amb valls Jota,
amb polques,
rigodons,
que són el que les coubles
a principis,
a finals del segle XIX,
principis del XX,
és el que realment, doncs,
tocaven per les festes majors
i tindem, doncs,
aquesta mica de ball
també després de la pleca.
Déu-n'hi-do.
La pleca serà, doncs,
en horari de matí de tarda, no?
Sí, sí, el dematí,
comencem el dematí
amb una sardinada
i a les onze
començarà la ballada
al dematí,
fins a quarts o dues,
també tenim,
ajuntament amb la...
i això ha sigut
una idea
de l'Esbar Tarragona,
que les dues últimes sardanes
del dematí
seran sardanes curtes
i ells ens ensenyaran
a ballar aquella sardana,
doncs,
anterior a la que coneixem nosaltres,
perquè tots ens entenguem,
no?
I això crec que pot ser
també una activitat més
i una activitat, doncs,
que realment pot ser divertida
i agradable per a la gent.
I a la tarda
hem intentat, doncs,
posar també sardanes
de dones compositores,
que són les més desconegudes
dintre del món del sardán
en aquest aspecte,
i tindem, doncs,
cinc o sis sardanes
escrites per dones,
compostes per les dones.
Ara que citava el Jordi
la feina de l'Esbarra d'Ensaire
de Tarragona
amb això d'aprendre a ballar,
en fi, fareu això
però fareu altres coses.
Què aporteu l'Esbarra d'Ensaire
a aquesta mostra?
A veure, en principi
hi ha dues coses.
El dissabte a les vuit
farem el festival
que per culpa de la pluja
no vam poder fer
el que tenim de festa major
per Sant Atec Lenguany.
Aleshores,
com que és una cosa
que la portàvem treballant
fa temps
i que tampoc
no era intenció
de deixar-la massa en el temps,
doncs vam trobar
que seria un bon moment
aquest mudat
per posar-ho.
Aleshores, això és dissabte
a les vuit.
Nosaltres l'espectacle
l'hem anomenat
Vora l'Ebre.
Per què?
Perquè nosaltres intentem
reflexar una mica
les diferents danses
que hi ha a Catalunya,
intentar que la gent
conegui les danses que hi ha.
Aleshores,
aquesta vegada
hem cregut
que les danses
que són del sud de Catalunya,
de la banda de l'Ebre,
que són pràcticament jotes
o encara que els noms
són diferents,
però vaja,
els rimes de jota,
doncs agrupar-les
unes quantes
i donar-li
un aire personal
de les bar,
però per donar-les
a conèixer al públic,
per això té aquest nom.
I la música
és en directe,
ens acompanya
a la factoria Folk,
que és un grup
de música tradicional.
És l'espectacle
que volíeu presentar
per Santa Tecla
i que no es va
poder fer.
I les bar Santa Tecla,
Jaume?
Bé, nosaltres aportem
idees,
organització
i col·laboració
en tots els actes,
de fet,
participem en tots els actes
i el que fem
és col·laborar
amb tots ells.
No porteu un espectacle
propi?
No, no, no,
perquè de fet,
no teníem
que portar espectacles,
el que passa
és que ens va anar bé,
doncs,
que els hipopop...
no, no, no...
Entenc, entenc, entenc.
Que les bar d'ençàia
no pogués ballar
perquè van poder
tornar a fer aquest espectacle
o fer aquest espectacle,
estrenar aquest espectacle,
no?
El que sí que,
doncs,
que després d'això
hi ha aquest ball Folk
amb el xarop de canya
i jo crec que també
que acabarà d'arrodonir
aquest dissabte
i bé,
nosaltres aportem,
en guany aportem això,
no?
De fet,
ja aportem prou coses
perquè de reunions
n'hem fet moltes
per poder lligar
tot aquest martingala
de cap de setmana.
Ara,
en tot cas,
podrem veure
què opinen els esbars
i les entitats
sobre el que es pot fer
en properes edicions.
Aquest concert
de xarop de canya
que comentava el Jaume
serà el mateix dissabte
a la Rambla Nova
davant del Teatre Metropol.
Per dir-ho d'alguna manera clara,
el dissabte al vespre,
en fi,
la feina estarà
al Metropol
i a fora del Metropol
a la Rambla
i el diumenge
totes les activitats
es desenvoluparan
al barri del Serraio.
Jordi Grau,
per acabar aquesta connexió
telefònica.
Què espera
el Casal Terraní
d'això que comença
aquest cap de setmana?
Li veu futur?
Home,
jo crec que sí,
jo crec que hi veu futur
perquè realment
les entitats
que estem
amb aquests humans aquí
o els que puguin mirar darrere,
crec que estarem
molts interessats
en què, doncs,
tot aquest mostre
de cultura popular
que podem ensenyar
nosaltres a la gent,
que podem ensenyar
sobretot
a les generacions futures
que això, doncs,
que és la nostra real
i és la nostra història,
doncs crec que realment
té un futur,
un futur que
l'oportarem.
Almenys,
nosaltres
volem que tirin davant això.
Ja t'ho han dit
el Jaume
i t'ho han dit
el Jaume Lluís
que la nostra idea
no és que quedi aquí
i la idea
de la senyora Carme Crespo
no és que quedi aquí
amb aquesta mostra,
sinó que això, doncs,
puguem celebrar
la segona, la tercera,
la quarta, la quinta
i com més edicions,
doncs, millor
fent això, no?
Ensenyant
i demostrant
a la gent
que realment
Catalunya té
una cultura musical
i té una cultura
popular, doncs,
que realment
està viva.
Molt bé, doncs,
en Jordi Grau,
president del Casal Terroni,
gràcies per atendre
aquesta trucada del matí
de Terraona Ràdio.
Gràcies a vosaltres,
bon dia a tots.
Gràcies, en Jordi Grau.
Seguim aquí
als estudis
amb el Josep Lluís Panyalmer
i amb el Jaume Guàs.
Parlàvem de l'espectacle
de l'esbar d'enseia
de dissabte.
També el Jordi Grau
ens comentava
com amb la Factoria Folk
i la Georgina Fa
s'ensenyarà el diumenge,
no?,
a aprendre,
a ballar.
Sí, a veure,
és una altra
de les coses
que volem portar al carrer,
a veure,
de les idees
que van sortir,
perquè, clar,
a veure,
jo suposo,
diu el Jaume,
hem fet moltes reunions,
a veure,
es tenia que muntar una cosa
que no sabíem ben bé
cap a on aniríem, no?
El dia que vam arribar
vam arribar amb un full en blanc
i l'hem anat a poc a poc
omplint.
Omplint, sí.
Passa que, clar,
jo suposo que amb l'experiència
o com vagi en guany,
doncs, a veure,
les coses,
suposo que agafarem ja
una direcció
i la podrem anar fent.
La intenció era
que la dansa
arribés al carrer,
és a dir,
ja veieu que la majoria
de les coses,
tret del nostre festival,
estan posades al carrer
precisament per això,
perquè la gent se la trobi
i vegi que és una cosa
que, a veure,
que és divertida,
que pot motivar
i que es poden apuntar.
Aleshores,
una de les idees
era, doncs,
això,
fer un taller de dansa,
en aquest cas
és diumenge al matí,
en una hora que va bé
per la família,
de les 11
a la una i mitja.
Llavors,
farem danses ballables,
que són senzilles,
que, com totes les danses,
són per divertir-se,
per passar-s'ho bé,
que vegin que,
vull dir,
que aquestes danses
que a vegades veuen
a l'escenari
i que semblen complicades,
posades al carrer,
no són tan difícils,
que pot arribar a tothom.
no està adreçat només
pels nens,
sinó que nosaltres
diem que és familiar,
de fet,
a molts llocs
són gent jove
que porta
grups
que toquen
aquestes danses
i que tenen
un seguiment,
vull dir que
n'hi ha gent
que li agrada molt,
portar-les al carrer
i que la gent
pugui comprovar
que és una cosa divertida.
I com deia el Jordi,
una de les coses
que ens van demanar
és la possibilitat
de fer
la sardana curta,
és un ball que,
abans que hi hagués
tota la revolució
de la cobla,
era la dansa tradicional
i que,
bueno,
la ensenyarem allà
i després
anirem a la plec
i la ballarem allà
perquè tothom pugui comprovar
que no,
a veure,
no és una cosa complicada
i que,
a veure,
que s'assembla molt
a la sardana actual.
La veritat és que
entre les activitats
també de diumenge,
crec que algú
abans l'ha comentat
de passada,
hi ha aquest ball
de graies infantil
a càrrec dels graies
de l'Alfàbrega.
Aquesta és una iniciativa
que també es va estrenar
ara per Santa Tecla.
Recordo d'haver parlat
amb els promotors
dels graies de l'Alfàbrega
a motiu d'aquesta trobada
que es va fer
a la plaça dels Sedassos.
Activitats com aquestes
que comentem
del ball de graies infantil
o aprendre a ballar danses,
ensenyar a aprendre a ballar
danses poblals
com les que comentaven.
Són fonamentals, Jaume,
per intentar tenir
un bon planter
de cara al futur?
Per tenir-lo vosaltres
també com a esbarts,
com a entitats?
Sí, és clar,
òbviament que és
per tindre un bon planter.
Però de totes maneres,
l'objectiu,
òbviament que és tindre
un bon planter,
però l'objectiu jo crec
que és ensenyar,
que no és difícil ballar
i que es pot ballar
i es pot divertir-se
una amb les danses tradicionals.
Jo crec que,
a part de tindre el planter,
jo crec que el que volem
és demostrar que
la dança tradicional
és viva
i que estem a disposició
de qualsevol, no?
I tothom pot aprendre
a ballar,
que és fàcil.
I fins i tot
pot ser divertida,
perquè hi ha molta gent
que pot tenir
aquella imatge de dir,
en fi,
danses tradicionals
són coses de gent gran, no?
Hi ha el concepte
que la dança tradicional
és molt avorrida,
la dança catalana tradicional
és molt avorrida,
jo crec que,
depèn de quan tu mis
i el moment que ho fas, no?
Jo crec que la dança tradicional
al carrer
no és avorrida,
el que passa és
que t'hi has de posar
i t'hi has d'esforçar
i has de veure
el que hi ha, no?
i entrar dintre del món
aquest de la dança tradicional.
Però jo crec que
serà una bona experiència
per la gent que vingui
i jo crec que per nosaltres també, no?
Perquè és la primera vegada
que fem aquestes coses
de sortir al carrer
i ajuntar-se
a aquestes entitats, no?
Jo crec que pot ser
una bona idea
i esperem, doncs,
que aquest tast
duri bastants anys.
Com deia el Josep Lluís,
que després del tast
vingui l'entrant,
el primer,
el segon plat
i les postres.
Deixeu-me saludar
Alfred Abad,
ell és el president
de l'agrupació
Terraona Dança,
que és la quarta entitat
que també participa
en aquesta trobada.
Alfred, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Igual que hem preguntat
el Jaume,
el Josep Lluís
i abans el Jordi Grau,
et pregunto,
primer que res,
la idea,
què et sembla?
Bé, doncs,
em sembla molt bé,
com suposo que t'ho han dit tots,
perquè és una manera
de reunir
el que és dança,
el que és dan a tallers,
diverses activitats
del culte tradicional
i popular
que fins ara,
no sé,
perquè crec que no s'havia fet mai
i doncs em sembla original
i em sembla molt bé.
Vosaltres aporteu alguna cosa
concreta a la mostra?
Nosaltres tenim un petit problema
logístic aquest cap de setmana,
que és que tenim bàsicament
colles de competició
i estem precisament
al punt d'algi
de la competició
en aquest moment.
Llavors,
les nostres colles
estan actuant
el diumenge matí,
i és una mica complicat
i és una mica complicat
de presentar
alguna cosa concreta aquí.
El que sí que farem
és assistir.
Assistir,
no fem una exhibició,
no fem una actuació concreta,
però vindrem
tota la gent
que tinguem disponible.
Explica'ns,
Alfred,
qui sou,
què feu
com a agrupació
Tarragona Dança?
Molt bé,
Tarragona Dança
és una agrupació
que neix
l'any 1980,
que aglutina
colles de competició,
colles de seradanes
de competició
de diferents categories
i de diferents edats,
des de nanos
de 4 anys
fins a adults
de 70 anys,
i que el que fem
és una tasca
d'ensenyament,
ensenyem als nens
i als adults
i als joves
a la llai
i els enfoquem,
diguem,
cap a les colles
de competició.
Evidentment tenim molta gent
que no acaba competint
però que ve,
n'aprèn
i es queda aquí
i tenim molt de jovent
que doncs ve,
aprèn,
tasta la competició
i s'integra
i s'hi troba molt bé
i competeix
i participem
en diferents categories
del Campionat de Catalunya.
Escolta,
ja que parles de competició,
el nostre nivell
que tal està?
El nostre nivell
està, doncs,
francament bé.
Tenim en categoria infantil
una colla
que està competint
en aquests moments
són molt joves
i en el seu cas
la competició
potser els resultats
és el de menys,
però vaja,
doncs estan entre les millors
colles de Catalunya
també.
A nivell gran
tenim la Tarragona Dança
que està en la primera divisió
del campionat,
diguem-ne,
i està lluitant
pels llocs
entre el 4 i el 5,
diguem-ne,
que és molt, molt bon nivell
i a les colles veteranes
la colla toc de dança
es va proclamar
la setmana passada
el Campionat de Catalunya.
Per fer una mica de resum,
potser en els últims 10 anys
la nostra grupació
ha guanyat
de l'ordre
de 16 campionats de Catalunya
de diferents categories
i modalitats,
vull dir que tenim
molt, molt bon nivell competitiu.
Déu-n'hi-do.
Això que comentava abans
que intervinguessis tu
amb el Jaume Guà
sobre, en fi,
una certa sensació
que pot tenir molta gent
que això de la dansa
i la música popular
i tradicional
són coses avorrides,
poc divertides,
aquesta sensació
també moltes vegades
la teniu vosaltres
i la mireu de combatre
precisament
amb tota la gent
que us arriba
a l'agrupació?
Aquesta és una sensació
que té sobretot
qui no ho viu des de dins,
evidentment,
la imatge que es transmet
sobretot
en el tema
de les dones,
per exemple,
és que és una dansa
que està molt lligada
amb la gent
de 60 en amunt,
pràcticament,
per dir-ho així,
i que en el jovent
no hi ha res
d'aquesta dansa
que pugui interessar.
La realitat,
però,
és molt diferent
i sobretot
nosaltres que toquem
la vessant competitiva,
això arrosseguem molt
de jovent,
però és que a més
quan s'integra
s'hi passa molts anys
i disfruta molt,
disfruta molt,
perquè a més
ens permet viatjar,
fem actuacions a l'estranger,
també s'ho passen molt bé,
tenen molts amics
d'altres grups
de tot Catalunya,
i, en fi,
si el jovent
pot fer un grupet
i s'hi troba bé
i s'ho passa bé,
doncs, escolta,
és igual
a d'anars
que a futbol
que a qualsevol altra activitat.
Molt bé,
doncs,
aprofitant que tenim
l'Alfred a través del telèfon
i continuen aquí
els estudis
del Josep i el Jaume,
en fi,
la primera edició
arriba aquest cap de setmana
i segurament és molt aviat,
però posat ja a pensar
en una segona edició,
pensant en l'any que ve,
creuen que més aviat
s'hauria d'orientar
a que fos una mostra
en què cada esbargua agrupació
un muntatge,
una exhibició,
o hauria d'encaminar-se més
a arribar a la gent
a través de l'ensenyament
de determinades danses?
Tenen idees?
Abans que passi
la primera mostra,
Josep Lluís,
cap a on creus
que es pot encaminar?
Si és que creieu
que s'ha d'encaminar
cap a una línia concreta?
A veure,
jo suposo que el que farem
serà fer una sèrie de reunions
i intentar comentar com ha anat.
La idea primordial
i que crec que està en tothom
és que la gent
se trobi al carrer.
O sigui,
la idea d'aquesta mostra,
el tas que ha quedat al final,
és treure la dansa al carrer,
però no pel fet
que la gent s'ho miri,
que això al llarg de l'any,
com deia abans el Jaume,
ja ho fem,
vull dir,
la gent ja veu passar el seguici,
la gent ja...
És a dir,
l'efecte de mirar ja ho tenen
i ja tenen molta oportunitat,
sinó que sigui un moment
en el qual la puguin provar,
la puguin contactar amb ella,
vegin que,
a veure,
que és una cosa divertida,
que hi ha molta gent
que la fa,
que la segueix
i que no és complicat
i que a vegades
hi ha gent
que no sap
ni on adreçar-se
ni què fer
per posar-se en aquest món,
doncs que la pugui trobar al carrer.
Jo crec que,
en aquest sentit,
una de les idees
que tenim
és aquesta,
és a dir,
escampar-la,
que la gent la vegi,
després que li agradi o no li agradi
és una altra història.
Jaume,
i tu cap a on creus
que s'hauria d'encaminar?
No, no,
de fet,
de moment tenim el primer guió,
que això ja és important,
que no teníem res
i jo crec que està bé de moment,
el que passa que
ja tenim que anar...
Jo crec que el que podem fer
l'any que ve
és també
recollir
en un cap de setmana
tots aquests actes
que tenim despenjats
que fem normalment
cada entitat.
Sí,
perquè això precisament
ho anava a preguntar,
perquè clar,
moltes vegades parlem
d'alguna actuació
aïllada de les bars Santa Tecla
que presenta algun espectacle,
alguna altra vegada
la mostra també
que fa les bar d'en Saire,
potser això estaria bé,
no sé,
els hi plantejo.
Jo crec que es pot,
que es podia aglutinar,
sense deixar de banda
l'ascensió,
el que ha dit ell
de posar-ho a carrer,
que la gent s'ho trobi,
però sí,
aglutinar una trobada infantil
o aglutinar alguna mostra
d'una cultura de fora,
d'algun grup folklòric de fora.
Jo crec que podem intentar
aglutinar tota una sèrie de coses
que les posem despenjades
i no tenen el ressò
que tindrien que tindre
i llavors,
en canvi,
dintre d'aquest mudat,
jo crec que això
tindrà més ressò
i llavors podem fer,
no un cap de setmana,
podem fer un divendres,
i sota i diumenge
i llavors podem allargar-ho inclús,
però jo crec que la idea principal
que és que la gent es trobi
la dansa al carrer
i tot això al carrer
jo crec que és el principal,
però llavors aglutinar
perquè no...
Doncs es poden fer divisions
de colles de sardanes,
entre cometes,
o perquè no podem incorporar
la prova dels tres mesos
dels grellers com a músics,
perquè és música tradicional,
dintre d'aquest espai,
no ho sé,
jo crec que tot això
s'ha de sentar i parlar-ne,
però s'hi han de sentar aviat
i triar un mes
que no sigui el mes d'octubre o novembre
perquè realment
al carrer no trobarem
només que aigua,
aigua o fred,
llavors per tant
hauríem de buscar
un mes més càlid
com el juny,
jo crec que sí.
Home, el Josep justament
canviaria la data?
Sí, sí,
això és una de les coses
que vam comentar,
que clar,
si volem fer coses de carrer...
Home,
a totes maneres
aquest cap de setmana
el tindran bo, eh?
Sí, sí, bueno.
Sí, però bueno,
és això,
clar,
el tard de vespre,
doncs a veure el jersellet,
clar,
sí que invita a estar al carrer,
però si saps que hi ha coses,
allò sortir i trobar-t'ho
és més complicat,
de matí i això,
doncs,
bueno,
no hi haurà problema,
però cap al vespre
la gent se recull més aviat,
més cap a mesos de primavera,
estiu,
és més fàcil.
És a dir,
matí junts potser seria...
Sí, jo crec que sí.
Alfred,
en fi,
no s'ha produït encara
la primera trobada,
però cap a on creus
que hauria d'anar
d'aquesta mostra?
Home,
nosaltres ens quedem
una mica en les ganes
de fer una mica
d'exhibició,
d'ensenyar...
Sí, clar,
això ja m'ho imagino,
perquè, clar,
no poder-ho fer
perquè teniu els grups
per allà competint.
De poder ensenyar
a la gent de Tarragona
no d'una manera
quasi clandestina
i a fosques
com passes divendres
a la nit a la Rambla,
sinó en un espai
amb molta llum
i un espai bonic
i amb molta gent
doncs poder ensenyar
què fem
i que ho fem molt bé
i que, en fi,
això ens agrada.
També entenc
que ha d'haver
alguna cosa més
que no tot un seguit
d'exhibicions
o de mostres,
sinó, bueno,
doncs ha d'haver
aquests tallers
o aquesta manera
que la gent
pugui aprendre
a ballar,
si vol,
les danses tradicionals,
les danses simples.
Vull dir,
no penso que hagi de ser
excloent una vessant
i penso que es complementen
però, clar,
en el nostre cas concret
ens agradaria
poder ensenyar
què fem.
I en una altra època
de l'any millor,
doncs, també?
Jo penso que sí.
Octubre,
doncs, mira,
si fa sol molt bé
però, escolta,
és fàcil
que no faci bon dia.
En fi,
aquest diumenge
i aquest dissabte
sembla que farà bo.
És veritat que, clar,
els actes del...
En fi,
el dissabte tenim
l'actuació del Metropol
que és a l'interior,
després sí que tenim
l'actuació a l'exterior
a la Rambla de Xarop de Canya
a partir de dos quarts
d'onze de la nit
i diumenge sí que les activitats
es fan de matí i de tarda
al Serraio
i tot fa indicar
que tindrem un cap de setmana.
Amb això han tingut sort
en tindran un cap de setmana
amb sol.
Amb temperatures de tardor
però amb sol.
En fi,
Josep Lluís Pellalbert,
Jaume Guas,
a través del telefon també
Alfred Abad,
moltes gràcies
per haver participat
aquesta estona
als micròfons
de Terraona Ràdio
i en fi,
que vagi molt bé l'experiència.
Gràcies.
Que s'ho passin molt bé.
Gràcies.
Que més agradin a la gent,
que més molta gent
es pugui apuntar.
I que s'apuntin als horaris
perquè vinguin, eh?
I que s'apuntin als horaris.
Ho anirem recordant
a través de les agendes
del cap de setmana.
Que s'apuntin als horaris
per participar d'aquestes mostres.
Que vagi molt bé
i en fi,
que l'endemà,
a partir de la mostra,
puguin començar ja a preparar
la segona edició del Mudat.
Moltes gràcies a tots tres.
A vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.