Farem els mil. Vine a la marató.
El matí de Tarragona Ràdio.
Tant que té la gloriosa mare dels tarragonins.
Què tenim avui per dinar?
Els diners, els tarragonins!
Qui no coneix a la ciutat de Tarragona aquest so?
Si alguna cosa identifica Santa Tecla,
segurament per a milers de tarragonins i de tarragonines,
és aquest ball de Dames i Vells.
I en guany, a més, serà diferent, serà especial.
Com a mínim, això és el que diu el programa d'actes
i el que han anunciat la gent de Dames i Vells.
Oriol Grau, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Serà diferent i especial, no?
I tant, i tant. Serà el doble, doble ració.
A l'Oriol Grau l'he de presentar com a director de Dames i Vells, suposo.
En guany, sí. Normalment és el mestre del ball, és el Fermi Fernández,
però ell per compromisos laborals en guany ha cedit l'honor de dirigir-lo.
Molt bé, doncs ens acompanya l'Oriol Grau, però també ens acompanya l'Armand Ramos.
Armand, molt bon dia.
Hola, bon dia.
També el Javi Salseim, bon dia, Javi.
Bon dia.
I el Rafalet Duarte. Rafalet, bon dia.
Molt bon dia.
Ells apareixen a Dames i Vells. Com serà aquestes Dames i Vells en guany?
Que han creat tanta expectació.
Doncs, sí, sí. I nosaltres també estem amb un culet així de pretadet.
Sí?
No i sí.
Per què, eh?
Sí, perquè home ens la juguem. Normalment 25 minuts dret, la gent l'aguanten tranquil·lament.
En guany els demanem que aguantin 50 minuts drets mirant el ball.
El que passa és que els hi posem molt fàcil. Ho fem dalt d'un escenari, està ben il·luminat i anem amb micròfons.
Amb la qual cosa la gent el veurà més còmodament. Per primera vegada l'havia de la història, gairebé.
Què vols dir? Que amb això, potser és el primer pas perquè a partir d'ara feu Dames i Vells, doncs?
No, no. Jo crec que tornarem a ser itinerants. En guany no ho som. En guany s'ha de recordar que només ho fem a la plaça de Dames i Vells
perquè l'hem convertit en una mena de corral de comèdies, no?
Però, en que suposo que serà itinerant, no ho sé, ja ho decidirem, no, nois?
Però, suposo que serà com sempre.
I per què el doble?
Perquè fem 30 anys. I hem pensat que 30 anys és una edat bona per fer un espectacle llarg.
Nosaltres tenim ganes, sempre ens queda curda Dames i Vells, no?
Fem 25 minuts i dius, ai, ara aquí haguéssim posat una coreografia, una cosa, no sé què.
I en guany s'han tirat de la moto i ho hem fet.
I els convidats que tenim avui, que t'acompanyen, Oriol, faran el mateix? Faran coses diferents?
És a dir, la gent de Dames i Vells s'ha de preparar aquest any d'una manera molt especial
perquè faran coses radicalment diferents als anys anteriors?
Jo crec que sí, almenys alguns sí.
No vull revelar gaire cosa, però hi ha gent que surt en guany
que no havia ballat mai, per exemple, una coreografia i assajada i tal, no?
Hi ha altres efectes especials que tampoc revelaria que tampoc havíem fet mai de la vida.
Jo crec que sí, que fins i tot per nosaltres és nou.
Però a veure, Armand, tu faràs coses noves?
Sí.
Sense desballar res, però tu faràs coses noves?
Sí, en principi sí.
I això què? Fa que estiguis més...
Sí, una miqueta més en formació.
Val a dir que l'Armand fa quatre personatges diferents.
Un sol actor es canviarà quatre vegades, quatre personatges i són els quatre personatges sorpresa.
Mai tan ben dit, perquè apareixen quan no te'ls esperes.
És a dir, ell assumeix la importància de tenir quatre personatges nous?
Sí, exacte. Alguns molt reals i altres molt imaginaris, no?
Efectivament.
I els assajos, què, com van?
Molt bé, molt bé. Molt divertits, com sempre. I amb moltes ganes.
Però tu què havies fet fins ara?
Havia fet fins ara de dama.
De dama.
Sí.
I ara això que faràs aquest any serà completament diferent?
Completament diferent.
Diferent.
Sense revelar res més, però...
Sense revelar.
I no tens un coquet a l'estómac?
Sempre, i tant.
Què farà el Rafalet, Oriol?
El Rafalet és la dama 3 i és just la que es desmaia.
Sabeu que cada any tradicionalment hi ha una que diu
Ai, ai, tristeta de mi quina basca que m'agafa o el que sigui, no?
Ell és el que es desmaia.
Tu fas el mateix, Rafalet, aquest any?
Sí, jo normalment sempre faig...
El que passa és que dintre del que és la coreografia i tot això,
doncs sempre hi ha una miqueta especial.
I per mi realment, també ho haig de dir,
que per mi és un orgull enguany sortir també dames i vells,
perquè jo he sortit el 20è aniversari, el 25è i ara el 30è.
Jo porto 10 anys enguany a dames i vells
i la veritat és que em considero una dama,
em conservo molt bé per quina dama que tinc.
Home, no, no, ratifico que tens un tipet que...
Però la veritat és que els assajos molt divertits,
treballem molt,
sempre estan les bronques,
però clar, és normal, perquè tot hagi de sortir correctament,
doncs has de, parlant clar i malament,
apretar una miqueta el cul.
I la veritat, amb moltes ganes de l'estrena.
Aleshores, faràs de dama igualment.
Sí, de dama.
Però clar, de dama, el doble de temps, o no?
Sí.
Sí, sí, sí.
Jo faig de dama, en més de 25, 50.
I ha canviat molt aquest any el, diguem-ne alguna cosa sobre els continguts,
no sobre el contingut exacte dels balls,
però canvia molt el fet d'estar el doble de temps a l'escenari?
Sí, perquè com bé, no sé si ho ha dit l'Oriol,
sempre el que a nosaltres ens marca molt els assajos,
és el ritme, que no baixi el ritme,
perquè clar, la que pares una miqueta, llavors la gent, bum,
s'abaixa una miqueta i llavors tornar a arrencar la gent,
clar, deu costar molt.
Llavors ha de ser uns, si dura 50 minuts l'espectacle,
ha de ser en ritme, en ritme, en ritme,
perquè la gent no la caigui,
i a més, nosaltres també, clar, passar-nos-ho bé.
I l'Oriol, i el Javi què fa?
El Xavi Salsen.
El Javi també fa de dama.
Mira, ho he vingut, dues dames,
i acaba d'arribar el vell primer.
Hola, bon dia.
És el Jordi Roig, que fa de vell primer.
I el Xavi què fa?
I el Xavi Salsen fa de dama 4,
i en guany teniu amiguetts nous, no?
Nous amiguetts, sí, sí.
Tenim una parella nova, bueno...
Sí, sí, es pot dir, es pot dir.
Hi ha una parella nova, però no direm la raça.
Ni la tendència, no direm res.
I és una parella nova que ens acompanya aquest any
i que fa que sigui més complert encara si cap a tot l'elenc de dames i vells.
És dames i vells, però elevat a la potència, per dir-ho d'alguna manera.
De luxe, eh, de luxe.
I per tu, Xavi, què representa això d'estar també...
És a dir, de fer un espectacle diferent i especial amb motiu dels 30 anys.
Doncs és això el que comentaven els companys, no?
Molta feina perquè hem assajat més, o sigui, portem tot el mes de juliol.
Sí, intens.
Intens, perquè l'haver variant sobre el ball, doncs, ens hem hagut d'ajustar, no?
També, doncs, més capacitats artístiques, créixes com a personatge
perquè has de fer més coses, per tant, has de créixer, no?
Has d'evolucionar.
No és un dames i vells convencional, és un dames i vells, a més,
que et requereix d'altres habilitats que has de cercar, has de buscar dintre teu
o un personatge diferent, o matisos, o fins i tot tècniques
tan vocals com artístiques diferents.
De cant, també cantem.
Sí, eh?
Sí, cantem bastant.
Oriol, quanta gent participa, doncs, aquest any?
Més gent del normal.
Sí, habitualment som 13 persones que sortim entre dames, vells, autoritats i dimonis,
i enguany som 5 persones més, per tant, 18, oi?
Si no ho dic malament.
18 persones fent 20 i no sé quants personatges.
Aleshores, ho fareu només a la plaça de dames i vells?
Sí.
En un escenari, com i el fo, allò?
Sí, bé, com i el fo.
És a dir, només és l'escenari, l'empostissat, per entès.
L'empostissat.
Posaré un empostissat.
Comenceu el divendres 17, que això també és molt important.
Sí, comencem una setmana abans dels dies pròpiament.
Perquè, aleshores, quan ho fareu, això?
Com ho repartireu, les representacions?
Doncs el dia 17, 18 i 19 ho fem dos cops a la tarda.
Una és a les 6.30, a les 7.00, i l'altra a les 8.00.
I aleshores, els dies 22 i 23, que és la festa pròpiament dita,
ho fem tres cops.
Aquestes mateixes hores i, a més a més, a les 9.30.
Val a dir que, a més a més d'això,
nosaltres ho fem a la plaça de dames i vells,
a la mateixa plaça que hi ha a la sala Trono,
també estrenen, just quan acabem nosaltres,
estrenen una producció de la sala que es diu Killer.
És a dir, que aquella zona bullirà aquests dies.
De teatre, d'actors, de...
Exacte, del teatre popular fins al teatre més sofístic.
De glamour.
De glamour, exacte.
Com ho celebra, de totes maneres,
dames i vells a nivell intern aquests 30 anys?
O només ho celebreu de cara al públic,
de cara a l'exterior,
amb aquest espectacle diferent i especial que veurem aquests dies?
No ho sé, vosaltres teniu la paraula,
però jo diria que sí, que ho celebrem pencant més.
Sí?
Tens la sensació de fer més pinya,
perquè has ensejat més, t'has vist més,
i estàs més en la dinàmica de dames i vells.
És potser un any en què, com que el juliol ja estaves ensejant,
doncs ja t'agafa l'agost, que ja agafes amb la carrerilla,
no? Estàs més empinyat, fas més...
Potser la perspectiva interessant és la del Jordi,
que l'any passat feia de Dimoni,
i en Guany fa de vell primer,
que és el vell que té més responsabilitat
perquè fa el Parlament d'entrada i tal,
diguéssim que substitueix en Guany el Fermi Fernández.
Jo no sé com has vist la progressió,
que ha sigut un salt...
Ha estat un salt brutal,
vull dir, l'any passat de fer el personatge que fèiem en Guany,
vam començar a mirar els temes que es farien
molt abans que l'any anterior,
portem un munt de temps treballant en això,
i per mi, bueno, el que ha dit ell,
i això de fer de vellu,
estic així com una mica cagadet, eh?
Home, ja t'agrada preguntar
si tenies el coquet a l'estómac
i veig que és molt pitjor.
Sí, perquè a més té de parella el Pere Navarro,
diguéssim que la Cama d'Ames és la tremenda, no?
Ostres, Pere Navarro serà la teva parella?
És esplèndid, és esplèndid.
És a dir, és com un salt
en la teva carrera de basiret és espectacular, no?
Molt gran, molt gran, no?
Vull dir, em fa molt content de fer-ho.
Però ho fa molt bé, em va dir-ho, fa molt bé.
I agraeixo que l'Oriol hagi confiat en mi
per poder fer aquest paper,
i espero donar la talla.
Jordi, tu quants anys, a Dames i Vells?
Quants anys portes a Dames i Vells?
El segon any, aquest.
El segon!
És a dir, ja en un any li ofereixes aquest salt...
Sí, mira, va com va.
El planter...
L'any que ve ja passa director, segur.
Si va progressant així, l'any que ve director...
És important el que acaba de dir
també fa un moment l'Oriol,
quan comentava el paper del Jordi,
perquè aleshores el Fermí Fernández,
que és un altre dels elements de les imatges de Dames i Vells,
en guany no el veurem.
Doncs no, perquè tenia compromisos teatrals,
està treballant amb el Toni Albà,
fent obres per tot Catalunya,
i no podia.
No podia de cap manera.
Per a veure, personatges típics de Dames i Vells.
No faltaran, m'imagino.
Els típics no faltaran.
El rector, el Guàrdia Civil, l'alcalde.
Exacte, aquest segueixen sent.
Les Dames i els Vells, clar.
Sí, sí, sí, i a més representant els de veritat,
és a dir, l'alcalde no n'hi diem Ballesteros,
el rector no n'hi diem Pujol,
i al Guàrdia Civil li seguim dient Blasques,
perquè ens fa molta gràcia.
El Blasques.
El Blasques, que havia sigut Guàrdia Civil,
l'ha dit, de Pejull, eh?
I els temes, què?
L'any ha donat de sí?
Sí, ha donat molt de sí,
des de Millet fins a això,
la Pedràstia de l'Església,
fins a, jo què sé, la Valburca,
que i Tarragona ha tingut un cert protagonisme, no?
I després, sobre la...
Hi haurà algun personatge amb burca?
Sí, em dic que això hi ha rebel·les secrets,
però sí, ara que m'ho has preguntat tan directament, sí.
És que me l'he explicat.
Coneixem-vos?
Sí, sí, sí.
Què més, què més? Quins temes més, així, clar.
Per exemple, en guany,
fotem una mica més de canya al govern municipal,
perquè fa tres anys que el governen
i aleshores pensem que ara ja s'ho comencen a mereixer, no?
Fins ara hem estat dos anys benèvols,
però en guany ja qüestionem la política que tenen,
i penso que també és la funció de dames i vells, no?
Has dit una cosa que jo crec que s'havia sentit molt
en els últims anys de dames i vells,
que éreu molt tous amb aquest govern
comparat amb l'època anterior.
Pot ser, perquè sempre us havien arribat aquests comentaris.
Sí, sí, sí, ens havia arribat.
I ara tornem a ser salvatges com vam ser en el govern Nadal.
Salvatges?
Sí, jo crec que sí,
que alguns versots que són veritablement salvatges.
Hi ha algun personatge tarragoní i tarragonina
que rebrà especialment?
I que ho puguem desvetllar, si és que el voleu desvetllar?
Home, no és cap secret que l'alcalde
sortirà amb el cul cagat.
No, però l'arcabisbe també hi surt.
Perquè també tenen tela, aquests, saps?
També ho han fet molt malament.
I aleshores, clar, tothom que ho ha fet malament,
o que creiem que ho han fet malament,
doncs aquests rebran.
Però vaja, la nostra intenció sempre és
amb ànim de fer riure, eh?
Només no anem ni a doctrinar,
ni a moralitzar, ni res.
S'ha perdut, o s'haurà perdut aquest any,
el costum aquell de la primera representació,
del dia 22 a dos quarts de set de la tarda,
en què hi ha hagut alguns polítics.
No sé si els convidareu especialment
a alguna representació.
Perquè aquella representació del 22 a dos quarts de set
es manté?
No, sí, no, a dos quarts de set?
No, no, no.
No, perquè divendres ja estrenem,
que ja és 17, per tant, ja...
Divendres i 17 de diumenge ja estrenem.
Jo crec que vindran divendres.
La vigília no fareu, sí,
però fareu representació a la vigília
a dos quarts de set de la tarda.
El 22 sí, el 22 sí.
El que passa és que, clar, no serà la primera
i, per tant, no tindrà aquest...
No tindrà aquell morbo afegit.
Però no convideu els polítics especialment.
No, no, no, però ells venen, diguéssim.
Tampoc els hi posem una trona especial.
No posem trona especial a ningú,
només amb uns que han dit
que vindrien amb cadira de rodes, no?, un grup.
I aquests sí que els hi fem una zona especial,
però els polítics com el poble,
per un dia que es barregin entre la xusma.
Polítics de fora d'aquí, també?
I de tots els colors?
Catalans i espanyols?
També surten.
Amb no tanta intensitat, potser,
però també surten, no?
Sí.
A més, totem canya, tant a Espanya com a Catalunya.
Perquè és que en guany, clar,
cada any s'ho mereixen, no?
Però en guany especialment.
Què us diuen a vosaltres,
després, durant la resta de l'any,
la gent que us coneix, amics, familiars,
d'això, de sortir de Masivell?
Sarmán.
Home, normalment sempre pregunten
de quins temes estàs preparant per l'any que ve,
et diuen temes,
durant tot l'any et van dient,
escolta'm, hauríeu de dir això.
Et proposen coses?
Sí, la gent t'atura i et proposa.
Això és molt interessant.
I moltes vegades, si no surten aquests temes,
després, és que et vaig dir que...
Però, sí.
I aquest comentari que li deia abans a l'Oriol,
que potser havíeu estat una mica benèvols
aquests dos o tres últims anys,
amb els polítics d'aquí,
també t'havia arribat?
Sí, també ens arriba.
El que passa és que s'ha de tenir en compte
que per molt bèstia que sigui,
sempre hi haurà algú que et dirà,
no has dit no sé què de no sé qui.
I sempre hi ha els altres, també,
que diuen que us heu passat.
Us heu passat.
Cada any us passeu un mes.
I a tu, Rafalet, què?
Fan comentaris, també, durant tot l'any?
La veritat és que sí,
que si, llavors, jo, clar,
com estic allà al bar,
que si és molt fluixet,
que si s'heu passat un munt,
que si aquest no l'heu tocat,
a l'altre tampoc, clar,
a veurem, sempre t'has de fotre amb la gent,
a veurem, perquè has de dir les coses bones,
però també has de dir les coses dolentes,
perquè les coses bones,
durant l'any les diem,
i nosaltres fem el que realment la gent no pot dir,
perquè si això, d'això es tracta de masivells,
però, clar,
fins ara eren 25 minuts,
i en 25 minuts sí que tens contingut,
però no pots abarcar-ho tot.
Llavors, enguany, imagina't,
si l'hem passat o l'altre...
Tractem 60 temes, enguany.
60 temes?
Sí, ja són molts, eh?
Que han estat actualitat durant tot l'any.
Els textos només a carregteu, Oriol?
No, cadascú es fa el seu,
però el de fet es passen pel meu filtre,
és a dir, que jo llenço tot el que hem fet
i torno a fer-ho de nou.
Habitualment és així.
Després hi entreguem amb ell,
i entreguem amb ell,
i ho passa pel col·lador,
i això sí, això no,
però sí, la veritat és que...
Això fa gràcia.
Però sí, però és perquè guanyi coherència, clar.
Ja, ja, per coordinar, no?
Per coordinar.
Tu fas tasques de coordinador.
Sí, sí.
Javier, a tu què et comenten?
A mi la meva dona em diu que estic impossible.
Diu, estàs impossible, xec.
Diu, perquè...
Però des de quant ho diu?
Des d'un mes abans.
Diu, ja es nota que s'apropa la Masivells,
vas sortit com una moto, me'n diu...
Ah, sí?
Diu, la xona, no sé què...
El que passa és que per la nit es deu vestir de dona.
També, també.
És el mórbol.
I el vestir-me de dona, això, clar, ho trobo estrany, no?
Però, clar, vas tot el rato per casa ensejant, que sí...
Que sí?
Neu assajant per casa?
I tal.
Jo sí, recito per casa.
Sí, sí.
A més, és una tècnic de teatral,
em sembla més que t'esfragaven els plats,
doncs...
Sí, sí, fent altres activitats, exacte, és una tècnic.
Sí, sí, sí, és recomanable.
Anar memoritzant mentre fas alguna altra cosa,
sí, perquè et queda més el text.
Jordi, tu que ets nou, clar, de l'any passat,
què et van dir l'any passat quan vas debutar a Damasivells?
A mi l'any passat em van dir, tu vas sortir?
Perquè com que anava de dimoni, anava tot pintat,
ningú no em reconeixia,
llavors, dir-me, dir-me, no,
però els més pròxims sí que em deien això,
que o bé et passes molt amb el que dius,
o amb els dimonis especialment,
que dic, oh, que guarros, aquestes coses que dieu,
que s'hi feu anar a la metralla escopint per aquí amb el cul.
Es lliga molt més si surts a Damasivells?
O com a mínim fas més relacions?
Jo ho lligo igual de poc, així que...
No sé si els altres lliguen més, però...
Però com a mínim sou famosos, no?, en aquest cercle...
Sí, però la gent també et veu a una fila
que no descartes l'amorbo, precisament.
És que a vegades és antimorbo.
Antilucuria, que deien.
El tema dels sassajos.
Heu començat, doncs, aquest any molt abans,
que hi ha moltes mosques.
Sí, la mosca del setembre, no?
Que hi ha una dita del setembre.
N'hi ha dues, no, tres com a mínim.
Sí, perquè van borratxes al setembre.
Ara, per tu.
Oriol, heu començat a, doncs, l'assajar molt abans.
De fet, la primera reunió la vam fer al gener.
Al gener ens vam començar a trobar i a pamar una mica com seria.
L'espectacle la va canviar perquè la primera intenció
era fer-lo al Metropol, després el Metropol no va poder ser,
i vam dir, doncs, va, el fem al carrer i el tornem a canviar.
És a dir, que han sigut molts mesos ja pensant-hi.
I això, clar, tenim unes ganes, és com tenir un mal de ventre
però no acabes de buidar, no?
Tenim unes ganes de buidar i quedar-nos alliberats.
Encara falten assajos?
Sí, però pocs. Només dos dies d'assaig i ja està.
Ho teniu controlat?
Sí, sí, sí, del tot.
Deies que la primera intenció era anar al Metropol,
com pel 25 aniversari.
Sí.
Volíeu repetir d'alguna manera l'experiència i al final,
per què no ho feu?
Sí, perquè deixàvem de fer-ho al carrer
i aleshores des de l'Ajuntament van considerar
que no havíem de perdre aquesta cosa, aquesta quota popular, no?
i aleshores, com que volíem fer un muntatge molt ambiciós al Metropol,
ens era impossible fer les dues coses alhora,
perquè som humans, perquè ja comencem a tenir una edat alguns
i ja no haguéssim pogut.
I aleshores vam dir, mira, doncs què, fem el carrer
i ja farem quan... d'aquí a quatre anys
celebrem el 500 aniversari de Dames i Vells documentat,
que va començar el 1514,
doncs aquí potser sí que farem un superespectacle.
El 2014?
No, va començar el 1514.
Sí, per tant, exacte, sí.
El 2014, un any gran plemàtic per a alguns.
500 anys a Dames i Vells i Tarragona, que sapiguem.
Què esteu preparant?
No ho sé, però retrem un pet com una clau,
perquè imagina't tu, 500 anys no els fa tothom, eh?
Són molts anys.
2014.
Sí, sí, sí.
Ja venen ganes que arribi la data.
Realment ja hi estem començant a pensar, doncs.
Potser el que trobaré més a falta en aquest 30è aniversari
és l'itinerància, això de poder després fer l'espectacle, o no?
Home, de fet, l'itinerància sí que agrada,
agrada canviar d'escenari, canviar una miqueta de lloc,
però també és veritat que fer-ho al mateix lloc com aquest any
ens aporta altres coses, no?
Ens aporta uns altres inputs, no?
Que et donen més ganes de fer.
Teniu la sensació que aquest any tot és com molt més professional?
Sí, en part sí, perquè, clar, ho fas damunt d'un escenari,
llavors, clar, portes els micros, estàs igual...
El que passa és que el contacte amb la gent no el perds
perquè no estàs ben bé en un teatre,
estàs una miqueta elevat, una miqueta bastant perquè fa vèrtic,
una miqueta elevat del públic, però, clar, portes públic i micro,
i, clar, no perds aquella, diguéssim...
El contacte, sí, no?
El contacte, sí, sempre el passa a mi.
El contacte amb el públic.
Quan el fem al carrer és molt més intens, la gent la tens de tocar,
hi ha gent que et toca el cul fins i tot, no?, que si fas de dama,
i això pocs actors ho experimenten, no?
I això ho trobareu a faltar, que us toquin el cul?
Jo crec que sí, i sentir l'alè del públic al Clatell,
jo crec que ho trobarem a faltar una mica,
però bé, és el que ha dit l'Armand, et compensen altres històries.
En total, quantes representacions? Ons fareu?
12.
12.
12, sí.
I quantes en feu, normalment?
Doncs més o menys, eh?
Més o menys, sí, sí, farem les mateixes gairebé.
La diferència és que seran en aquella sola plaça.
I l'aniversari es queda aquí? La celebració Oriol es queda aquí?
Aquí, després, amb el sopar que ens fotrem,
si la gent ha sigut generosa quan passem la barretina,
doncs ens fotem un sopar i en guany espero que arribi pel cava,
com a mínim, no?, perquè s'ho mereix la data.
No hi haurà ni llibre, ni altres coses que s'havien fet...
No, no, no, encara el del llibre encara l'estem venent ara,
el del 20è aniversari fa 10 anys que l'estem venent
i encara en tenim molts per vendre, eh?
Però no, no, pensem que la nostra funció és fer la representació,
en tot cas fer-la més grossa és una celebració, no?
Però altres elements, potser no.
Com veieu, o com veus concretament, Santa Tegla?
Aquesta Santa Tegla del 2010, ja la deixant de banda de Massivells,
la vostra feina.
Jo d'uns anys cap aquí la veig massificada
i no és un terme, diguéssim, benèvol, ho critico.
No m'agrada que hi hagi tanta, tanta, tanta gent
que arriba a un punt en què no pots veure els actes,
no pots gaudir-ne, no?
Suposo que és inevitable, quan s'ha fet famosa,
desbordar les provisions de l'organització.
Però a mi em fa mandra, que si no vaig a actes,
per la massificació de la gent.
A mi em passa, eh?
Suposo que als companys no els passa tant.
Sí, a mi també, eh?
Em passa exactament el mateix.
Però com viviu, els de Massivells-Santa Tegla?
Teniu temps?
Home, tenim els matins.
Enguany tenim els matins i els altres anys tens menys temps.
però, bueno, ja es tracta d'això també, no?
Com ho vius tu, Rafalet?
No, jo la veritat és que es viu molt, molt, molt diferent
que si no surts o, igualment, jo també vaig estar portant la molassa
i es veu, es viu bé.
Però és que viure-ho dintre de Massivells, clar,
és una intensitat, hi ha assajos, comparteixos.
Jo ara l'altre dia els vaig comentar als companys
que jo ara, per exemple, acabarà això de Massivells
i realment, clar, és un any que estàs desitjant
que torni l'any següent i realment els trobes a faltar.
perquè molts els vas veient, de tant en tant i tal,
però, bueno, és una cosa que, bueno,
passa tantes hores amb ells
i llavors els acabes trobant a faltar.
És com l'Emili.
Al final ens estic...
Tu, Xavi, com ho viu, Santa Tecla?
Jo la vic també molt intensament, com deien ells, no?
A mi m'agrada molt viure a la festa
i això, el que passa és que, com comentava l'Oriol, també és cert.
Per exemple, sobretot a la Baixa de l'Àliga,
que és supermassificada, que de jove i anaves i et xalaves, no?
Però ara, clar, pràcticament,
doncs tu mires des d'una altra perspectiva,
però, bueno, els actes més importants,
com ara el pilar caminant, gallina de piel,
totes aquestes coses,
doncs segueixes anant i segueixes disfrutant
i a més et dona temps, no?
Tròpica és molt intens i ho vivim supera a saco,
però és desmaquillar-te i, puuuh, tan mas, no?
El dia que no hi ha sopar, doncs vas directe a la plaça o el que sigui.
I tu, Jordi?
Jo la podré viure més nocturna,
perquè ara que no ho fem pel matí,
doncs, conya, la nit que es poden aprofitar tot fins que surti el sol
i llavors a la tarda fer dames i vells, que ja serà brutal.
És a dir, podràs fer l'empalmada.
Vigileu la veu, eh? Ja sabeu que la veu s'entrescent si no dorms.
Aquí està el professor.
Són 30 anys, són 30 anys de patir-ho.
En fi, comenceu el proper divendres a dos quarts de set de la tarda,
a Tarragona Ràdio, en fi,
anirem escoltant en diferents moments de la programació especial de les festes
aquest dames i vells tan especial dels 30 anys.
Xavi, Armand, Rafalet, Jordi i Oriol, Oriol Grau, moltes gràcies.
A tu, Rica.
Felicitats pel 30è aniversari i, en fi, que vagi molt bé.
No cal que us digui que l'espectacle serà un èxit,
que la gent s'ho passarà molt bé.
Toca, per on?
I que us criticarà sempre perquè més d'un dirà que us haureu passat
i d'altres diran que no heu arribat.
Però, en fi, moltes felicitats a tots.
Gràcies.
Que vagi molt bé.
Adéu.
Adéu.
Adéu.