Passen pràcticament sis minuts de dos quarts de dotze del matí.
Seguim endavant en aquesta cinquena hora del matí de Tarragona Ràdio,
després de l'estrena de l'Espai Tothom.
Aquest espai setmanal que ens acompanyarà cada dilluns
amb Miguel González, després de les notícies de les onze.
Ara canviem absolutament de registre
i us plantegem parlar d'altres qüestions,
a més de gran interès per als ciutadans,
perquè volem parlar de l'empresa d'aigua Ematxa
i volem parlar de tots els projectes d'inversions previstos
per als propers anys.
De fet, ara fa uns dies anunciaven,
després d'un Consell d'Administració d'aquesta empresa mixta d'aigües,
que s'aprovava, es tirava endavant una inversió,
tota una sèrie d'inversions que pujaven a més de 100 milions d'euros.
De tot això en volem parlar durant els propers minuts
amb el director gerent de l'empresa Ematxa, el senyor Eduard Zaragoza.
Senyor Zaragoza, bon dia.
Bon dia.
Parlem de més de 100 milions d'euros en conjunt?
Sí, efectivament.
En conjunt són més de 100 milions d'euros
entre les inversions en aigua i en la xarxa de clavegram.
Fa la diferència entre aigua i clavegram.
Quina seria, per dir-ho d'una manera planera per als oients,
aquests dos tipus d'inversions?
Sí, efectivament.
El que ha fet Ematxa és aprovar dos plans directors,
un per la xarxa d'abastament d'aigua
i un altre per la xarxa de clavegram.
En el cas de la xarxa d'aigua estem parlant d'un pla d'inversions de 28 milions d'euros.
És un pla a llarg termini amb una sèrie d'inversions prioritzades en el temps,
però que acaben pujant a aquest ordre, 28 milions d'euros.
I en el cas de la xarxa de clavegram estem parlant de la xarxa
que recull les aigües residuals de la ciutat i la porta cap a les depuradores.
En aquest cas estem parlant d'uns 80 milions d'euros
dividits entre uns 55 milions que afectarien a la xarxa de col·lectors de clavegram
i després 25 milions d'euros que serien els corresponents a la construcció
de tres d'hipòsis de retenció de pluvials.
És un altre tipus d'obra que també forma part de la xarxa de clavegram.
Per anar per ordre, doncs, parlem primer, si li sembla, del pla director d'aigua potable.
Aquí quines són les inversions o quines són les coses que preveu fer matxa?
El pla director d'aigua potable és una guia, és un estudi que el que pretén
és marcar quin ha de ser el desenvolupament futur de la xarxa
d'abastament d'aigua de la ciutat de Tarragona.
Amb dos objectius, principalment, el primer seria corregir alguna deficiència
que actualment tenim, com pot ser augmentar la capacitat de reserva
d'alguna zona de Tarragona o augmentar el que se'n diu la garantia de suministre.
Què és la garantia de suministre?
La garantia de suministre vol dir que si una zona de Tarragona
pateix una avaria en alguna de les artèries principals,
que tu puguis alimentar aquesta zona des d'un altre punt.
Per tant, algun tipus d'obres que es defineixen en el pla director
van encaminades a millorar la xarxa actual des del punt de vista aquest
d'augmentar la capacitat de reserva i també augmentar la garantia de suministre.
I després, el segon objectiu que té el pla director d'aigua
és donar servei al pou.
Com vostès saben, Tarragona està en vies d'aprovació
d'un pla urbanístic molt important, ambiciós,
que preveu un creixement important des del punt de vista urbanístic a la ciutat.
Per tant, el que fa el pla director és preveure aquest pla urbanístic
en el segon desenvolupament màxim
i planificar quines han de ser les infraestructures a la xarxa
que s'han de construir per donar servei en aquest pla urbanístic.
En els barris, perdoni, que creixeran o que es faran de nous.
És a dir, aquestes zones que es projecten amb un dibuixet en el pou
han de tenir per sota un subministrament d'aigua.
Ah, efectivament.
Altres subministraments, però en el cas que li pertoca a vostè
i a la matxa és el d'aigua.
Llavors, el que hem de tenir present és que el pla director,
i quan parlem d'aquest volum d'inversions,
estem parlant d'un nivell màxim, un nivell màxim d'inversions.
Què vol dir?
Que el que fa el pla director d'aigua és estudiar les inversions necessàries
en cas que aquest pla urbanístic s'arribés a desenvolupar en el seu 100%.
Per tant, estem parlant que aquestes inversions seguirien el ritme
que seguirà el desenvolupament urbanístic de Tarragona
en base a aquest pla director.
Per tant, és un pla a llarg termini
i subjecte al desenvolupament total o parcial d'aquest pla urbanístic.
Aleshores, m'imagino que el pla director d'aigua potable
redactat per a matxa preveu sobretot noves infraestructures
en aquestes zones de llevant, perquè bàsicament són de llevant.
Estic pensant en Terrascavades i en la Budallera, no?
Potser?
Efectivament.
Una de les principals inversions que es preveuen
és un nou dipòsit a la zona de la vall del Llorito,
que seria el que donaria servei a tota aquesta àrea
d'important creixement que agafaria la zona, com vostè diu,
de Terrascavades i Budallera, no?
Pensen, vostès, que no només es tracta de fer un nou dipòsit,
sinó que has de fer les artèries corresponents
que acaben portant l'aigua des del dipòsit
cap a les diferents zones de creixement.
Aquest dipòsit del Llorito tindria un calendari
o anirà molt en funció del desenvolupament
de l'aprovació del POM?
Anirà en funció del desenvolupament
de l'aprovació del POM.
En aquest moment nosaltres ho considerem
una inversió a mig termini.
Mig termini, per nosaltres,
el mig termini són dos, tres anys,
però sempre lligat al desenvolupament urbanístic
del POM, en concret d'aquesta zona.
Això és un gran dipòsit a la zona del Llorito.
En preveuen un segon, però?
Efectivament, el pla de director contempla un segon dipòsit.
Es tracta d'un dipòsit de 15.000 metres cúbics de capacitat
que es farà davant de les oficines de matxa
a la muntanyeta de Sant Pere i Sant Pau.
Aquest dipòsit sí que es farà a curt termini.
Això vol dir que jo crec que el primer trimestre
des del 2011 podrien començar les obres
i és un dipòsit que servirà per millorar
la capacitat de reserva de la zona de Tarragona-Casc.
És a dir, del nucli central de Tarragona.
Efectivament, del nucli central.
Perquè tal com està ara,
amb la infraestructura no és suficient?
Bé, en aquests moments tenim una capacitat de reserva
que pot estar al voltant de les 17-18 hores,
però nosaltres considerem que seria important
augmentar aquesta capacitat de reserva.
I d'aquí la construcció d'aquest dipòsit
a les muntanyetes de Sant Pere i Sant Pau,
que també ens servirà per anar configurant
la nova xarxa en funció del creixement
que pugui tenir aquesta àrea
i també les diferents àrees de Tarragona.
Això seria bàsicament el que hem explicat fins ara,
el més assecat d'aquest pla director d'aigua potable.
Hi hauria algun altre aspecte
que valdria la pena comentar, senyor Zaragoza?
Bé, alguna de les obres que es contemplen,
que penso que també són importants,
seria augmentar la connexió
entre les diferents zones de Tarragona,
de tal manera que,
si hi ha una avaria en alguna d'aquestes zones,
que es pugui mantenir el servei
i continuar alimentant,
donar el servei d'aigua des d'una altra zona.
En aquest sentit,
el que preveiem és
aquest nou dipòsit que es faria a la zona del Llorito,
connectar-lo,
fer una artèria que el connecti
amb el dipòsit de Llevant
i també,
en aquesta mateixa línia,
faríem també,
al llarg termini,
una nova artèria
que uniria els dipòsits generals
amb el dipòsit de Bonavista,
per tal d'augmentar el que se'n diu
el mallat de la xarxa,
vol dir que poder alimentar des de més d'un punt
les diferents zones de Tarragona.
Hem parlat d'aquest pla director d'aigua potable.
Com deia el senyor Zaragoza al principi de l'entrevista,
hi ha una segona pota important
d'aquestes inversions anunciades,
que és el que s'anomena el pla director del clavegram,
que, en fi, com diu el seu nom,
es tracta de, m'imagino aquí,
renovar tot el sistema de clavegueres,
o una part, la que estigui en pitjor estat,
i no sé si fer-ne de noves.
Quines són les actuacions previstes?
Sí, efectivament.
Permet-hi fer un petit abans
per explicar una mica
el que s'ha fet en aquest pla director del clavegram.
El primer que hem fet és un inventari exhaustiu
de la xarxa,
un inventari exhaustiu de la xarxa
i de tots els elements que la composen.
i posar tota aquesta informació
en el que se'n diu
en un sistema d'informació geogràfic.
És un sistema informàtic
que s'utilitza per gestionar
aquest tipus d'informació.
Això ha sigut una tasca bastant feixuga,
perquè estem parlant
de 280 quilòmetres de xarxa de clavegueres,
estem parlant de 8.000 pous
i estem parlant de 6.600 embornals.
Per tant, és una quantitat important d'informació
que s'ha tingut que, diguéssim,
s'ha hagut de fer l'aixecament
i la seva introducció en aquest sistema informàtic.
Llavors, l'objectiu del pla director de clavegram
és similar al que he explicat
pel tema del pla director d'aigua.
Per una banda, simular informàticament
el funcionament d'aquesta xarxa de clavegram,
igual que s'ha fet amb la xarxa d'aigua,
i a través d'aquesta simulació,
veure, detectar mancances actuals de la xarxa actual
i preveure quines han de ser les millores
que hem de portar a terme a la xarxa tal com està ara.
I el segon objectiu, de manera similar amb el tema de l'aigua,
és introduir en aquest sistema informàtic el POUM,
el creixement previst en el POUM,
i simular quina ha de ser la xarxa futura
per tal de donar un bon servei
des del punt de vista de l'evacuació d'aigua residual.
I en aquest sentit, quines són les previsions?
Perquè, aleshores, m'imagino que, igual que parlàvem de l'aigua,
també quedarà preveure aquestes zones noves de creixement.
És on s'hauran de fer les principals actuacions o no?
No sempre.
Sí que s'hauran de fer actuacions en zones de creixement,
però també el que hem vist és que cal fer actuacions
en l'enventa actual de la xarxa per millorar el seu funcionament.
Nosaltres el que fem és simular el funcionament de la xarxa
amb una pluja, el que se'n diu de T10,
que vol dir que és la pluja que es repeteix cada 10 anys,
per tant és una pluja important,
i veure com funciona la xarxa.
I fent això, hem detectat que cal fer algunes actuacions
a la xarxa, en les zones actuals
on ja tenim la ciutat consolidada
i també en noves zones.
A tal d'exemple, estem parlant de, per exemple,
es faria un col·lector nou
de diametro variable entre 800 mil·límetres i 1.200 mil·límetres
que connectaria la Rambla Vella
amb la plaça dels carros a través del vial William Bryan.
Aquest col·lector el que faria és llibrar la part baixa,
que ara va molt carregada,
i evacuar d'aquesta manera les aigües residuals d'aquesta zona.
Un altre col·lector, tal d'exemple,
que delimita el pla director que es portarà a terme,
seria la connexió de la xarxa de residuals
de la plaça Imperial Tarraco
amb la Galeria de Serveis de l'Avinguda Roma
per evacuar també aquesta xarxa.
Una tercera obra important seria un calaix
de dos metres per dos metres
al carrer Torres Jordi,
que derivaria les aigües residuals,
ajudaria a derivar les aigües residuals
cap al riu Francolí.
En aquests moments, aquí ara tenim
un col·lector de diametro 800,
però que s'ha quedat insuficient
i, per tant, caldria ampliar-lo.
I així fins a un total
de més a 500 actuacions
que preveu el pla director
bàsicament totes elles
consistents en fer nous col·lectors
o renovar col·lectors actuals.
Ara fa uns mesos
vam fer una intervenció important,
no només a Matxa,
sinó que a més en finançada en part,
si no m'equivoco,
pel govern de l'Estat al Serrallo.
Allò era, suposo que en un estat,
en fi, no s'havia fet mai una intervenció
i de fet tothom va destacar,
els mateixos responsables de Matxa
van destacar la importància
hi ha alguna altra zona de la ciutat
que necessiti una renovació
com la del Serrallo
i, en qualsevol cas,
això es contempla en aquest pla director
o això va a banda?
Efectivament,
l'any passat vam renovar la xarxa de Clauagram
i també una part important de la xarxa d'aigua,
del Serrallo,
una obra finançada amb fondos de l'Estat,
efectivament,
i també en part amb inversions de Matxa.
La xarxa del Serrallo,
com vostè ve ha explicat,
estava amb l'Estat,
era una xarxa molt antiga
i la seva renovació
era necessària.
Ara,
fa poc,
amb les pluges d'aquest setembre
i finals d'agost,
hem pogut comprovar,
com no podia ser d'altra manera,
que la xarxa ha funcionat bé
i, per tant,
no hi ha hagut cap mena de problema.
La següent gran zona
que contemplarem
per renovar el Clauagram
seria el barri de la Floresta.
El barri de la Floresta,
el primer d'octubre,
farem la renovació
de tota la xarxa de Clauagram
i també d'una part important
de la xarxa d'aigua,
perquè creiem que
és una de les zones
que s'ha d'actuar
i, de fet,
començarem a fer-ho.
En aquest cas,
són obres
que són inversions de matxa
i l'obra començaria
el primer d'octubre.
Estava,
no sé si en un estat
com el del Serraio,
però en qualsevol cas,
clar,
el barri no és tan antic,
però m'imagino
que no s'havia fet
potser mai cap intervenció.
Efectivament,
no estava tan malament,
però calia ja
fer la seva renovació.
I això començarà,
doncs,
el mes d'octubre?
El primer d'octubre, sí.
La durada de les obres
la calculen?
Bé,
acabaran
a finals de març
perquè en època de Nadal
fem una
petita parada
i després
les reprenem
i a finals de març
jo crec que ha d'estar acabat
ja
tota la renovació
de la xarxa.
I el cost?
El cost
d'aquesta
obra de renovació
de la floresta
és al voltant
del mig milió d'euros.
És comparable
a la del Serraio o no?
Per l'abast,
per la dimensió?
No, no.
La Serraio
era una obra
més gran
amb un cost superior
perquè
l'ogitud de xarxa
que es tenia que renovar
era bastant superior
a la de la floresta.
La floresta
és un barri
més petit.
Tenint en compte
que ja que parlàvem
del cas del Serraio
i que tenim un altre barri
especialment antic
que és el de la Paralta
el nucli antic
i que moltes vegades
també se n'ha parlat
en fi
ara que s'està fent
totes les intervencions
del pla integral
de la Paralta
en el tema
en el tema de clavegaram
hi ha intervencions previstes
o que s'hagin fet?
Efectivament
la Paralta
és una de les zones
on
s'han començat
a fer
de manera important
renovacions
de la xarxa de clavegaram.
Ematxa
ja porta
des que vam començar
a portar
el servei
de clavegaram
l'any 2004
portem ja
diversos anys
fent renovacions
a la Paralta
s'han renovat
molts trams
de col·lectors
i
per tant
diguéssim
que és una de les primeres zones
on hem actuat
i
continuarem actuant
perquè
el clavegaram
efectivament
també
encara hi ha zones
que s'hauria de renovar.
Les intervencions
però es fan
per dir-ho d'alguna manera
petites
de carrer en carrer
no necessiten
un pla general
d'intervenció.
Efectivament
la Paralta
és un barri
d'una vista
de circulació
i urbanístic
complicat
i el que fem
és anar renovant
carrer a carrer
efectivament.
Amb tot això
que hem explicat
podem
per dir-ho d'alguna manera
garantir tranquil·lament
el subministrament
d'aigua
la bona circulació
de les aigües
potables
i de les aigües residuals
pels propers
20, 30, 40 anys
o no?
Sí
sí sí
jo
vamos
aquest és l'objectiu
del pla
per això
fem plans directors
per preveure el futur
i per preveure
que el servei
que donarem
és l'adequat
i per tant
jo crec que
amb aquests plans
garantim
que el funcionament
tant de la xarxa
d'aigua
com de la xarxa
de clàgrams
serà l'adequat
en els propers
20-25 anys
efectivament
i un cop repassada
totes aquestes inversions
amb els diners
que suposa
una inversió
de més de 108 milions
d'euros
molta gent
segur que es preguntarà
i això
report que ho tirarà
en la factura?
Bé
hem de recordar
que l'any que ve
la tarifa d'aigua
per la gran majoria
dels clients domèstics
està congelada
per tant
l'usuari
no trobarà
no
no
no
no
tindrà cap augment
i per la resta
d'inversions
hi ha diferents
vies de financiació
una part
de les obres
seran inversions
de matxa
una altra part
de les obres
es financiaran
a través
de subvencions
que es poden demanar
per aquest tipus d'obres
i finalment
les obres
que estan
més lligades
a creixements
urbanístics
és possible
que com a part
d'aquest
cost d'urbanització
es tingui
també
es tingui
que pagar
una part
d'aquestes obres
per tant
jo crec que
en qualsevol cas
l'usuari
la repercussió
de tot aquest pla
en les tarifes d'aigua
serà petita
serà petita
la tarifa de l'aigua
a Tarragona
senyor Zaragoza
si la comparem
amb altres ciutats
amb altres zones
de Catalunya
o d'Espanya
com la qualificaria
estaria en la mitjana
estaria per sota
paguem barata l'aigua
o al revés
la paguem
de les més cares
del país
no
jo crec que
la tarifa
que paga
el ciutat de Tarragona
està a la banda mitjana
és un preu
correcte
i bàsicament
hem de recordar
que
el 80%
de l'aigua
que suministra
la ciutat de Tarragona
prové del Consorci
d'Aigües de Tarragona
i la tarifa
que paga el ciutadà
és una tarifa mitjana
doncs així
acabem
aquest repàs
que avui volíem fer
amb el director
gerent de Matxa
Eduard Zaragoza
de totes les inversions
Déu-n'hi-do
totes les coses
que es preveuen
algunes de més immediates
i altres
molt més a llarg termini
entre altres coses
perquè aquestes altres
més llunyanes
del temps
també dependran
del propi
desenvolupament urbanístic
de la ciutat
quan pensem en POUMS
en el Pla d'Ordenació Urbana Municipal
sempre pensem en carrers
com es pavimenten els carrers
com es fan les voreres
i com s'aixequen edificis
o equipaments
i hem de pensar
que per sota
també s'han de fer
xarxes d'aigües
i xarxes
de clavegueres
senyor Eduard Zaragoza
director general de Matxa
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
als estudis de Terraona Ràdio
i per totes aquestes explicacions
moltes gràcies a vostès
bon dia
fins la propera
bon dia