Josep Ramon Mora, què tal? Bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Com ha anat el simulacre d'aquest matí, especialment aquí al Camp de Tarragona?
Doncs ha anat prou bé, vull dir, del conjunt de sirenes que s'han posat,
s'ha verificat el subfuncionament, han funcionat correctament,
només hem tingut una petita incidència,
precisament amb una sirena del municipi de Vilaseca,
és per al Col·legi Públic de la Pineda,
on hi ha hagut una petita fallada a les bateries que alimenten la sirena
i ha fet que no aguanteix els 3 minuts de durada de l'emissió del so,
però bé, això s'ha fet advertir que cal reforçar la verificació de les bateries,
però diguem que a banda d'aquesta petita incidència,
la resta de les 77 sirenes que s'han activat en el conjunt de Catalunya
doncs han funcionat correctament.
Tornem a parlar aquí del Camp de Tarragona.
En qualsevol cas, en aquest exercici s'han provat algunes noves,
per exemple a Tarragona Ciutat s'han assenat 12 aparells nous,
el Polígon Constantí, l'altre espatllaresos.
Efectivament, sí, aquestes eren sirenes que hi havia el propòsit d'instal·lar-les,
de posar-les en funcionament a la prova del mes de maig.
De fet, la major part de les sirenes noves sempre intentem que funcionin
a la primera prova de cada any,
però per diverses raons, logístiques i administratives,
aquestes no es van poder instal·lar al mes de maig
i sempre intentem que en la prova de final d'any,
allò que ha quedat pendent, es pugui actualitzar i posar al dia
i aquest ha sigut el cas.
La recepció de l'exercici per part dels 112, com ha anat?
S'han rebut més o menys les mateixes trucades que rebem cada any
de gent que pregunta què està passant,
aproximadament al voltant de les 200,
que és més o menys la quantitat que ja esperem que es produeixi,
perquè malgrat que a través dels ajuntaments
es fa un important repartiment d'avisos a la població,
de fet, en el conjunt de Catalunya,
no tinc ara la cifra de Tarragona,
però en el conjunt de Catalunya s'han repartit
més de 320.000 tercetons a domicili
dels 35 municipis afectats,
perquè la gent sapigués que hi havia d'estar a prova,
en total, ja digui, hi ha hagut unes 200 trucades
del conjunt de Catalunya,
moltes d'elles procedents de la zona de Tarragona,
que preguntàvem si passava alguna cosa,
però de fet, ja digui,
és la xifra que més o menys cada prova
tenim de persones que truquen als 112.
Hem escoltat el cap del Servei de Portió Civil a Tarragona,
Manel Pardo,
i ella ha explicat, un cop ha realitzat l'exercici,
que caldrien instal·lar 20 sirenes més al camp de Tarragona
per tal de cobrir tot el que és la població
que resultaria afectada, no?, en cas d'accident.
Sí, efectivament.
Això és una cobertura que progressivament anem fent.
De fet, en aquesta legislatura,
en el conjunt de Catalunya,
s'han instal·lat 40 noves sirenes,
de les quals 24 són noves,
és a dir, són sirenes que s'han instal·lat
en llocs on no n'hi havia,
i la resta, un total de 17,
s'han instal·lat per substituir sirenes
d'un tipus antic, que eren menys potents,
i no eren tan omni-direccionals com aquestes,
i no tenien tanta potència.
Aquesta tasca cal continuar-la.
Hem de pensar que aquesta instal·lació d'aquestes 40 sirenes
ha costat un milió i mig d'euros
al llarg d'aquests quatre anys,
a banda del manteniment de la xarxa,
que també ha pujat en aquests quatre anys
un mig milió d'euros.
Per tant, és una inversió que s'ha d'anar mantenint
progressivament al llarg dels anys,
perquè, a banda d'acabar de completar la xarxa
en els jocs que encara no n'hi ha,
també s'ha d'acabar de substituir
algunes de les sirenes antigues
per assegurar la cobertura del territori.
És a dir, que en qualsevol cas
aquestes 20 sirenes noves
no seran ara per donar prioritat, no?
En qualsevol cas s'aniran posant de forma progressiva
en els propers anys?
Sí, jo crec que en un parell d'any
s'han d'estar totes col·locades.
Si el nou govern manté, d'alguna manera,
el ritme d'inversió que s'ha tingut
durant aquests últims anys,
en un màxim de dos anys hauria d'estar
a la xarxa, hauria d'estar completada.
Com a mínim, aquesta era el nostre propòsit,
l'horitzó amb el qual treballàvem nosaltres.
Perquè fins ara podríem dir que s'ha prioritzat
aquells municipis més propers
als nuclis dels polígons químics?
Bueno, s'ha prioritzat també
en base a diversos criteris, no?
Un criteri és la proximitat, efectivament,
el nombre de persones afectades,
la població,
també la facilitat que han donat els ajuntaments
per facilitar llocs per instal·lar-les.
Tot és un conglomerat d'elements
que fan que es prioritzin una instal·lació
respecte a les altres,
però, evidentment, dintre del Conjunt de Catalunya,
una prioritat ha sigut en aquests territoris
on hi ha més densitat d'instal·lacions químiques
i és evident que aquest és el cas de Tarragona.
També ens seria bo treballar
perquè una manera que permetria d'alguna manera
accelerar aquest procés d'instal·lació
és arribar a alguna mena d'acord
amb el propi teixit industrial,
de manera que potser una part d'aquestes sirenes
es poguessin cofinançar de mutu acord
amb un conveni o alguna fórmula d'acord
amb les pròpies empreses.
Furit de l'experiència d'aquests darrers anys,
et diria que la població està especialment
o prou sensibilitzada?
Jo crec que aquest és un procés
que no s'ha de donar mai per acabat,
que sempre s'ha d'estar treballant,
perquè, com que és una cosa
que afortunadament no passa a la realitat,
però què pot passar?
Perquè el riscero no existeix,
doncs si no es practica aquest tipus de proves
i es combina també amb simulacres
i campanyes informatives,
és més fàcil que el tema es vagi oblidant.
A Tarragona potser no tant,
perquè la presència de la indústria química
és més evident,
potser en altres llocs és més fàcil
que això passi desapercebut,
perquè les indústries químiques estan d'alguna manera
enmig d'un altre tipus d'indústria
que no les fa tan evidents.
Però en qualsevol cas,
jo crec que encara que s'ha fet un esforç gran
de sensibilització
i de fet totes les enquestes que fem sobre risc
indiquen que un tant per cent molt important
de la presència de Tarragona és conscient
i aquestes campanyes han sigut efectives,
no és tan això.
Jo penso que no s'ha de donar mai la feina per acabada
i s'ha de mantenir d'una manera permanent
en aquest tipus d'activitats.
Cal insistir molt en el concepte del confinament,
perquè hi ha qui té tendència a guaitar el balcó,
la finestra, quan sent algun so de la caderta.
Sí, efectivament.
De fet, el problema del confinament
és que és una pràctica
que va potser contra la intuïció humana.
i la intuïció humana és la de sortir corrents
quan hi ha un risc,
la d'allunyar-se del risc i no la de tancar-se
i jo crec que per tant per això cal anar insistint
i anar reiterant aquest Consell,
com també cal continuar treballant també
amb el conjunt d'institucions,
particularment amb el sistema educatiu,
per tal que aquestes coses s'incorporin
d'una manera natural en els coneixements,
diguem, ordinaris que té la gent
i que ja va creixent amb ells
perquè formen part del paisatge habitual.
Quin llegat, diria, per anar acabant,
quin llegat deixa en el futur govern
que entraran els propers dies
en aquest aspecte en què estem parlant,
en protecció civil i especialment en risc químic?
Bé, jo crec que deixem un llegat important,
deixem una protecció civil
que per primera vegada a l'estudi de Catalunya
té una estructura pròpia
amb un conjunt de programes
que fan una organització robusta
i amb molta protecció de futur
que en determinats aspectes
com és el centre de gestió de trucades de Reus
és un referent a tot el país,
a tot l'estat espanyol
i per tant, doncs,
jo crec que hi ha un bon camí marcat
però també hi ha feina per fer
perquè en quatre anys
doncs no es pot fer tota la feina
i jo penso que necessita
encara un procés de maduració
i el que és desitjable
és que no hi hagi una tornada al passat
per part del nou govern
que no torni a implantar models
que estan ja superats per la realitat.
Josep Ramon Mora, director general
en funcions de protecció civil
moltes gràcies per haver de trucar a Tragona Ràdio
Bona tarda.
Bona tarda.