Jordi, molt bon dia. Hola, bon dia.
Benvingut, ja estem gairebé immersos en la temporada d'hivern del Teatre Metropol.
De fet, aquesta setmana ja s'han posat les entrades a la venda,
per tant, val la pena que fem una mirada,
perquè quan es fa la presentació, generalment als mitjans de comunicació,
doncs sembla que és allò, vinga, va, ho posem tot a l'engròs,
i passa de ser percebut, i aleshores tu agafes el desplegable
i comences a mirar i dius, ai, doncs aquesta quasi que l'aniria a veure,
aquesta quasi que també, sí, perquè no te n'adones del nivell
que tenen els espectacles fins que no intentes detallar un per un.
I ja el punt de partida és un duelo al sol, podríem dir,
o a l'ombra del teatre, perquè dos actors damunt de l'escenari, no?
No, són més, eh? Són més?
Sí, ho especifiquem una miqueta, el que passa és que, clar,
les fotografies promocionals a vegades porten una certa confusió, no?
La fotografia promocional fas referència en el Nixon Frost.
Sí, efectivament, que és la primera obra.
És la primera obra, és una de les espectacles que van començar
a la temporada del Teatre Lliure,
un espectacle amb una rebuda excel·lent de crítica i públic.
Teatre polític, dirigit per l'Àlex Rigola,
però amb la seva companyia habitual.
D'aquesta obra hi havia dues versions, va fer l'Àlex Rigola,
una amb llenguatge cinematogràfic, amb components o recursos escènics,
i l'altra, que és la que nosaltres oferim,
que per això té el subtítol d'En pla aquest escènic,
que és una obra amb recursos, purament amb llenguatge escènic,
amb alguns recursos audiovisuals, no?
Bé, és una experiència interessant de donar una doble lectura
a la mateixa obra que ha fet l'Àlex Rigola.
L'espació de Nixon, realment, no és una metàfora de títol,
voldria estar parlant del personatge real...
Sí, sí, naturalment. Ara dic de teatre polític, sí, sí.
Això és una obra del Peter Morgan,
és una obra que primer va ser obra de teatre a Londres,
amb molt d'èxit.
Posteriorment, l'any passat, es va estrenar la versió cinematogràfica,
i ara, doncs, bueno,
el lliure ha fet l'Àlex Rigola, aquesta versió.
És teatre polític,
i el fet parla, bàsicament,
de la famosa entrevista que va fer el Frost,
un periodista molt afamat,
d'aquests de l'Alt Night Show, no?
D'aquests molt coneguts Estats Units.
I era la primera vegada que es produïa això,
que es cobrava molts diners per fer una entrevista,
a 600.000 dòlars de l'època,
i, en tot cas, ha passat als anals de la història,
perquè el Nixon va dimitir pel tema Watergate,
però no es va haver d'enfrontar mai a cap mena de judici públic,
i tres anys després,
accedeix a aquesta entrevista,
i el que més interessant és la reflexió que fa l'Àlex Rigola,
i que fa el mateix espectacle,
sobre el poder immens de la televisió,
de la imatge del primer pla, no?
D'alguna manera o altra,
el poble americà,
amb aquesta entrevista punyent,
molt ben preparada pel Frost,
es va adonar que el seu expresident mentia, no?
I, de fet, al final,
es va veure obligat a demanar disculpes
pel cas Watergate, no?
Allò que els tribunals de justícia no aconsegueixen,
no aconsegueix la televisió.
Exactament,
i això és la primera vegada que es posa de relleu, no?
La potència immensa del primer pla, no?
Que la gent que us dediqueu al mitjà,
encara que en aquest cas esteu a la ràdio,
però els que sou periodistes,
sabeu, no?
La potència...
Bueno, això que a vegades ara també es parla,
el Sebastè Serrano, no?
Del llenguatge no verbal, no?
Sí.
De la comunicació.
Uns més que d'altres, Jordi.
Uns més que d'altres, lògicament.
Sí, uns més que d'altres,
de la comunicació no verbal,
vull dir que realment es poden adonar coses.
És un text molt, molt, molt interessant,
interpretat per una companyia...
Són vuit actors a l'escenari,
però evidentment la part important
se la porta en el que fa de periodista de Fros,
que és el Joan Carrera,
és un dels habituals també de la companyia del Lliure,
i el Lluís Marco,
que no és tan habitual,
per bé que l'any passat ja va col·laborar
amb l'Ales Riguala
amb un dels èxits també del Lliure,
que era el rock and roll d'Estoppard,
i que aquí, doncs, bueno,
Lluís Marco, la gent el coneix moltíssim,
té una trajectòria dilatadíssima,
amb tots els registres que vol.
Amb tots els registres, no?
Ara recordo que va tenir el Premi de la Crítica
per l'adaptació que va fer el Joan Oller
de Soldados de Salamina,
i ell feia narrador,
i estava extraordinari,
era un exercici de contenció molt bo.
Ara potser és més popular,
perquè surt, em sembla, ben del pla,
el Lluís Marco,
però estem parlant d'una gran companyia,
estem parlant d'un gran text
i d'una interpretació excel·lent.
Parles d'un gran actor,
i tenim també un gran actor al Metropol,
però en aquest cas fent de director,
que és Josep Maria Pou,
i amb Conxa Velasco, a més a més.
Aquestes d'aquelles obres que dius,
home, la vida por delante,
aquesta arribarà ja el mes de febrer, concretament?
Sí, és un text també avalat
per un premi Goncourt,
la història d'una prostituta jueva,
expresionera del camp d'Auschwitz,
i que comparteix pis amb un adolescent jove que es diu Momo,
i fa un retrat així molt realista,
molt del món de la marginalitat,
i sorgeixen molts temes,
doncs, això, al voltant de la marginalitat,
de la immigració, de la xenofòbia,
tot un seguit de coses,
però a la vegada és molt tendra,
molt irònica,
amb sentit de l'humor, l'espectacle,
i la Conxa Velasco,
bueno, tots ho sabem,
és una actriu formidà.
Més dirigida per Josep Maria Pou,
que són els millors actors d'aquest país.
Sí, sí, sí.
Jo diria que també ha estat
el segon gran èxit del Teatre Goya,
després dels Nois d'Història,
per començar el segon gran èxit,
amb totes les entrades exagorites
durant molt de temps,
i ens ve molt de gust,
doncs, continuar la temporada
amb aquest espectacle,
que, per cert,
oferim amb doble funció,
a vegades es critica,
hi ha espectacles,
que la gent es queda fora
i tot plegat,
bueno, en aquest cas,
l'esforç de fer una doble funció,
i, per tant,
a vegades hi ha un cert públic
que al vespre,
doncs, a la nit els hi costa més,
doncs, a la tarda
tenen opció de gaudir de l'espectacle,
que també hi ha el Carles Canut,
per cert, de l'espectacle.
Hi ha més teatre,
en parlarem,
en tot cas,
seguim un ordre cronològic
i no pas temàtic,
perquè us organitzeu
a l'hora d'adquirir les localitats.
Gerard Quintana
arriba amb el seu nou treball
de terrat a terrat,
un treball en solitari,
lògicament,
una mica diferent,
i el presentarà també
aquí al Metropol.
Sí, és un treball
que va treure el desembre,
està nominat als Premis en Derroc,
i no sé si parlar
de reinvenció del Gerard Quintana,
però una mica sí,
és a dir,
d'alguna manera
canvia el registre,
sempre se l'associa molt
amb aquest registre
més místic,
més, més, més...
Aquí ve més animadet,
però tampoc no molt, eh?
Sí, és animadet,
tampoc no molt,
però sí que diu
en una mica
que és una mica més terrenal,
no?,
el disc,
parteix una mica
de la seva experiència.
És a dir,
cançons urgents
per una crisi,
doncs diguem-ne
que toca de peus a terra,
segurament.
Toca de peus a terra,
sí, sí, sí,
toca de peus a terra,
té uns certs components
teatrals a l'espectacle,
de fet el disc
està produït
per l'Albert Pla,
l'acompanya en quatre músics,
un dels quals
és la Judit Ferrés
que toca el clarinet
i fa les veus,
que és una de les col·laboradores
habituals dels darrers espectacles
de l'Albert Pla
i bé,
ell parteix una mica
de la seva experiència
al barri gòtic
i té un pis
i una mica
el que està veient cada dia
amb aquesta Barcelona
cada vegada més multicultural
que hi passen tantes coses
i jo crec que és una aposta
per als amants
ja de Gerard Quintana
i per a aquells
que potser a vegades
no els acaba de fer el pes
val la pena tornar
a acostar-se
amb un d'aquests veterans
d'allà recorregut
i que té moltes coses a dir.
Jo és que a xerrada
veig tres espectacles de dansa
potser,
un d'ells és una estrena
i es farà
el mes de febrer també
divendres 19,
no?
Es tracta de la companyia de dansa
Noelia Linyana
i amb el guió
i la direcció musical
de Paco en la luna.
Sí, sí, sí,
és una producció
feta molt a Tarragona
la Noelia Linyana
està fincada aquí
és una noia
que ha ballat en plan B
ha ballat amb el Seix Alader
va ballar
amb una cosa
de l'Oth Brugway
un espectacle
que ara no recordo el nom
en fi
és una ballarina
d'allà recorregut
que comença la seva
trajectòria
a nivell personal
i ho fa
acompanyada
d'una companyia
de ballarins
molt important
em sembla que hi ha
l'Acalió Pepa Niauga
per exemple
gent que també ha ballat
amb el Seix Alader
vull dir
una companyia potent
i la direcció musical
té aquest atractiu
d'un cantautor
ja molt reconegut
i molt estimat
a casa nostra
com el Paco en la luna.
Tenim moltes esperances
en aquest espectacle
com el seu nom indica
és sucre
va una mica
en el fons
en el món de la diabetes
de fet
hi ha uns certs
punts autobiogràfics
però
Noelia
ho explica
que una mica
és enfrontar-se
a això tan comú
que és el sucre
avui en dia
la malaltia
però també ho fa
amb dosis d'ironia
amb dosis de...
I des de la dansa
que és un llenguatge
que a vegades
és molt més directe
que la paraula
i des de la dansa
i per tant
nosaltres tenim moltes esperances
i creiem que serà
que serà un espectacle
que tindrà
molt bon ressò
Torna la companyia
Animalario a Tarragón
i diem que torna
perquè altres vegades
ha estat amb molt d'èxit
sempre amb tots els seus espectacles
i una obra
que ha tingut molt de ressò
com és Urtain
Sí, home
jo diria
nosaltres ho posem a la publicitat
de la difusió
que ha estat
un dels grans esdeveniments
de la temporada
tant a Madrid
com a Barcelona
que ha fet temporada llarga
al Teatre Romea
nosaltres diem
que és un espectacle imprescindible
realment
Animalario
jo diria
que és de les companyies independents
potser la més important
en aquests moments
a l'Estat
és la companyia aquesta
que potser la gent
la coneix més
perquè està capitanejada
per el Willy Toledo
i l'Alberto San Juan
uns insurgents
uns insurgents
uns transgressors
sense concessions
són els que van fer
el que no puc saber
de la boda
de Alejandro Iana
Hamelin
les últimes paraules
de Copito de Nieve
tot espectacles
molt compromesos
però amb un gran ressò
i una gran qualitat
Maratsade
també amb el Centre Dramàtic Nacional
però no abandonen
la qualitat teatral
perquè a vegades
s'aposta més pel panflet
amb tots els respectes
abandonant
aquesta qualitat teatral
i ells ho combinen
bastant
ho combinen molt
argelí no serveix
de dos amos
que nosaltres vam portar
i per cert
aprofito una mica
també per reivindicar-nos
en el sentit
que ben
jo crec que som
un teatre
de les comarques de Tarragona
que ha apostat
per Animalario
decididament
i que ja ve
és la segona vegada
és l'únic teatre
d'aquí que es pot veure
d'aquestes comarques
en el cas d'Urtany
només es podrà veure
el Metropol
i ens ve molt de gust
perquè aquelles coses
jo crec que aquest és un espectacle
que fa olor de Premi Max
sincerament
ho dic perquè
en el Teatre Romea
cada nit
acabava el públic
aixecat
aplaudint
una obra feta
molt de veritat
amb una interpretació
jo diria
extraordinària
si em permets
hi ha coses personals
però
n'he vist molt de teatre
i jo diria
que una interpretació
com la del Roberto Alamo
en el paper d'Urtany
de les millors
que he vist
a la meva vida
i no estic exagerant
vaig quedar
absolutament
impressionat
i corprès
a banda
que la resta de la companyia
està molt bé
i que per cert
no ho diem enlloc
i perquè té un personatge
més secundari
dins l'espectacle
també hi surt
l'Alberto San Juan
en l'espectacle
sí, sí
surt l'Alberto San Juan
per tant
que també és un gust
de veure'l
surt el Marc Martínez
també
un altre dels personatges
importants
bé
és una reflexió
al voltant
de la figura
d'Urtany
molta gent
i de fet
nosaltres destaquem
que és una certa revisió
de la història d'Espanya
des dels últims dies
del franquisme
la transició
i tot això
el que significa
però jo diria
que això és l'embolcall
per parlar més
del drama personal
d'Urtany
d'aquest juguet trencat
com succeix
tantes vegades
i que coneixia
absolutament tothom
en aquest país
exactament
fins i tot
les persones
que no tenien res a veure
ni per plaer
ni per gust
ni per afició
a la Vox
era un personatge
nacional
que sortia
a tots els nodos
a tots els teladiaris
per una raó
o per una altra
i els que tenim una edat
sí, sí, sí
eren petits
però recordem
aquella veu
així una mica gangosa
allò
d'aquell nas
tan trencat
sí, dels boxejadors
així esnoquejats
que d'alguna manera
o altra els afectava
la seva fesomia
d'home del País Basc
tenia tota una sèrie
de característiques
és que aquestes
de les coses curioses
que fins i tot
ell és d'un poble
del País Cestona
del País Basc
i ell per exemple
quan era petit
només parlava basc
no parlava castellà
això surt reflectit
i en canvi
el franquisme
l'agafa una mica
com a símbol
com a bandera
com a icona
dels valors
de l'home fet a ell mateix
que ha sortit
de la pobresa
dels valors patris
això ho feia amb els toreros
amb els boxejadors
segurament era la tendència
amb algunes coses
de futbol
famós coses de Marcelino
també
ara què trauríem d'això
però jo destacaria
una gran obra
jo crec que és
un dels espectacles
imprescindibles
això sí
la gent ha d'estar disposada
perquè el llenguatge escènic
és un llenguatge potent
i sense concessions
però a la vegada
és una estètica
que jo crec
que avui en dia
el teatre necessita
i que és que al teatre
no surtis indiferent
que et colpegi
per tant és molt recomanable
sí perquè ja ens
diguem-ne
es narcotitzen altres coses
d'entreteniment
que estan molt bé
però a vegades també
necessitem que ens sacsegin
des d'un escenari
o des d'una pantalla de cinema
i això està molt bé
tant en el fons
com la forma
i el teatre d'idees
polític
jo crec que és molt necessari
i en aquest cas
la forma
també és contundent
però interessant
escolta Jordi
ja al març
arriba un espectacle
que a mi em crida
moltíssim l'atenció
per diverses raons
que és
la companyia Palmana
que en Don Juan
memòria amarga
de mi
això són titelles
o què són exactament?
Sí
aquest és un espectacle
per això està dins
l'escena metro
que nosaltres
és aquest cicle
que tenim
per donar cabuda
precisament
a espectacles
que si posem un segell
la gent els entén
millor
i ja entén
que són propostes
jo més que arriscades
diria
no habituals
amb llenguatges escènics
que no s'ho vintegen
tant als escenaris
no en el metropol
sinó la resta d'escenaris
en programació estable
i en aquest cas
estem parlant
de teatre
d'objectes
de titelles
de mida humana
manipulades
per un sol actor
el Miguel Gallardo
i aquest espectacle
ha tingut unes crítiques
excel·lents
en tots els festivals
que ha anat
i bé
a partir dels textos
de Zorrilla
de Tirso de Molina
tots els textos
que han tractat
el personatge mític
de Don Juan
doncs
fa una interpretació
molt personal
amb el qual
surten diferents titelles
que fan diferents personatges
i aquest actor que els manipula
teatre intimista
per bé que l'escenografia
dona perfectament
per encabir-se
en un escenari
com el del metropol
està bé que la gent
n'hi aposti
sincerament
no sortirà defraudada
força singular
com aquest espectacle
també de dansa
que trenca una miqueta
amb l'anterior
la companyia
Domus del Caro
contra tango
sí
a càrrec d'un ballerí
de Tarragoni
el Francesc Fernández
que fa una cosa
molt interessant
el Francesc
que és un ballerí
extraordinari
el Francesc
i barreja
dansa contemporània
amb el tango argentí
per tant surt una cosa
jo diria que
molt sugerent
molt sugerent
i molt atractiva
i la gent passarà
una bona estona
música en directe
amb grans músics
si ens recordo
normalment
hi ha el Marcelo Mercadante
amb Bandoneó
per exemple
i sembla que són
quatre ballerins
jo convido
la gent
a que vegi un ballerí
molt bo
que precisament
l'any passat
va guanyar
el primer premi coreogràfic
Roseta Mauri
de Reus
amb la seva coreografia
i bé
ens sembla
que és una aposta
potser més fresca
no tant de dansa contemporània
perquè hi ha el tango argentí
al mig
però que molt interessant
la dansa arribava amb sucre
la música també arriba amb xocolata
amb Divines
que fan una recreació
que pot ser deliciosa
com apunta el mateix nom
de l'espectacle
sí Divines
ja va venir
amb el seu anterior
espectacle
555
i bé
és com una mena
de preàmbul
al Festival Internacional
de Dixieland
que es desenvoluparà
dues setmanes després
i bé
són aquestes
tres cantants
una mica
rememorant
les germanes
Andrius
les germanes
Andrius
cantant allò
de l'Alexander
Racktambain
exactament
i llavors aquí
està situada
moltes de les cançons
i el swing
que predomina l'espectacle
està situat
als anys 30
als Estats Units
a l'època de la Gran Depressió
de l'època del grec
del 29
i també és un concert
bastant teatralitzat
aquest
a diferència de l'anterior
és bastant teatralitzat
i bé
això sí que és un entreteniment
però un entreteniment
de qualitat
parlaves d'un preàmbul
al Festival de Dixi
ja que hem entrat
en aquest territori
en tot cas recordar
i en parlarem
òmpliament
quan arribi al festival
el concert a memòria
de Django Reinhard
que es farà
el 27
és el gran concert
del Festival de Dixi
que es fa al teatre
l'únic de pagament
perquè tothom s'entengui
molt bé
això suposo
tindreu oportunitat
de parlar-ne més endavant
i nosaltres acollim
aquest espectacle de Coloenda
que també
pinta molt bé
aquest concert
a memòria
de Django Reinhard
un dels millors
guitarristes
d'aquest estil
que es diu jazz menúix
d'aquest jazz gipsy
jazz gitano
i bé
ens sembla que pot estar molt bé
jo hem parlat
alguna vegada
amb la consellera Carme Crespo
amb el Jordi
que es dedica
a la programació
que s'intenta equilibrar
molt en els gustos
del públic
i en aquest sentit
tampoc
no falta
aquesta temporada d'hivern
un nom
com el de Joan Pere
Sí
Sí, sí
No us ho perdonaria
el públic
una part del públic
realment
que no hi haguessin
aquest tipus d'espectacles
amb aquests actors
entranyables
i a més que fan espectacles
divertits i propers
Sí, jo aprofito
per dir una cosa
ahir que també
em van entrevistar
una altra cosa
que esclar
vull dir
els que ens dediquem
a aquesta feina
i l'equip
que ens dediquem
a aquesta feina
no programem
pel gust personal
programes conscients
una mica
del servei públic
que ofereix un teatre municipal
com el Metropol
i per tant
ha de donar cabuda
a tot
i esclar
amb la mateixa programació
no té res a veure
una obra
amb l'estètica
d'Animalario
de Portal Joan Pere
però evidentment
hi ha públics
de tot tipus
Fins i tot hi ha públic
que pot anar a veure
Hurtany
i La Glòria del Mercat
Naturalment
Jo sempre poso l'exemple
em sembla
amb tu ho hem dit
alguna vegada
vull dir
em poso per exemple
quan som espectadors
de la cultura
que quan anem al cinema
un dia et ve de gust
anar a veure
una pel·lícula
absolutament d'alt contingut
i més de culte
i un altre dia
t'agrada anar
absolutament a veure
una cosa d'entreteniment
i ets el mateix públic
llavors aquestes coses
s'han de tenir molt en compte
a més a més
a veure
el Joan Pere no l'hem de descobrir
jo crec que és un dels millors actors
que hi ha en aquest país
recordo una vegada
en un estrena
al Teatre Lliure
que hi havia
un d'aquests actors
més veterans
que em deia
clar és que molta gent
no recorda
que el Joan Pere
va començar amb Dramàtic
i era un excel·lent actor
que ha fet de tot
era un excel·lent actor
de Dramàtic
el que passa és que
la vida l'ha anat portant
les distàncies
salvan molt les distàncies
i cadascú lògicament
amb la seva personalitat
però vindria a ser
com va ser
l'Alfredo Landa
en el que és
el món de la interpretació
en castellà
que en determinat moment
de la seva vida
va ser que es van descobrir
una sèrie de registres
que l'allunyaven
només del que era
la interpretació de comèdia
llavors et fan una cosa dramàtica
i et quedes
absolutament agarrativat
grans professionals
sens dubte
sí i en aquest cas
és un espectacle
molt personal d'ell
perquè és una obra
escrita per ell
amb alguns apunts
autobiogràfics
importants
perquè parla
de la seva mare
de venedora d'un mercat
i per tant passa
per diferents èpoques
i bé
ell li té molt de carinyo
i gairebé
un deute que teníem
amb ell
també de portar-lo
no aconseguirem
l'objectiu
d'explicar-ho
absolutament tot
perquè estem
pràcticament
fora de temps
Jordi
abans ho deies
és que és molt difícil
explicar
és molt difícil
per tant
has de venir més vegades
i anar fent
de mica en mica
Sirena en Tierra
una altra
de les propostes
de dansa
això tindreu temps
de parlar-ne
suposo
perquè està en el marc
d'un nou festival
que és eclèctic
festival des de la discapacitat
que organitza
el Departament de Polítiques
d'Igualtat
i aquest també és un espectacle
molt interessant
de poder veure
Té Metropol Familiar
a ti Telles
i no ens pot faltar
el nostre mac
que el Marc Gerard
que torna
al Teatre Metropol
Jordi
Giramé
un plaer
de veritat
i insistirem
una miqueta
perquè val la pena
saber
què és el que ens espera
en el millor sentit del terme
aquesta temporada d'hivern
que sapigueu
això és importantíssim
que les entrades
ja estan a la venda
perquè és important
perquè jo apostaria
i no soc de fer
jocs d'aquests
que alguns dels espectacles
les entrades volaran
per tant feu viar
gràcies Jordi
de veritat
a vosaltres
Gràcies