Resum informatiu de l'any 2010 a Tarragona Ràdio, Política.
La política municipal del 2010 ha estat marcada per la independència de la canonja
i per l'aprovació de la prohibició del burca a les dependències municipals.
Ha estat l'any de la consulta de Tarragona de Cireix i de la retallada de l'Estatut.
L'any de la victòria de Tormàs a les eleccions catalanes i de la prohibició dels toros.
Ha estat l'any del canvi polític a Catalunya.
El procés del municipi de la canonja ha estat aprovat per 126 quarts a favor.
Estic plorant, no? Estic superemocionat.
Com dèiem amb el conseller, tot aquest procés ha estat farcit de dies històrics,
però avui sí que és el dia històric final, no?
15 d'abril, a més és que sona bé, no?
El 15 d'abril del 2010 és quan també a la canonja...
Era la veu de Roc Muñoz, al cauda de la canonja.
És una de les dates d'aquest 2010.
El dijous 15 d'abril, dia en què el Parlament de Catalunya va aprovar la independència de la canonja respecte a Tarragona
i es convertia en el municipi 947 de Catalunya.
Aquell dijous es va viure a la canonja com un dia històric,
recuperant la plana independència de Tarragona després de 47 anys quan es van accionar a la ciutat de Tarragona.
Els veïns van viure un dia d'emoció i d'història pel municipi.
Doncs tornar a ser el que érem, vull dir, era una part nostra que ens faltava i ara ja la tenim.
Home, me siento muy agradecido porque es una cosa que se ha estado luchando mucho tiempo
y entonces, aunque no soy de aquí, me considero un canojín de siempre
y no lo sé, estoy muy contento y que a ver cómo va la cosa, a ver a ser independientes.
Home, yo ven muy bien, siempre que fallen mejores, porque claro, necesito mucho la canonja.
L'altra data es va del 2 de novembre, quan un ple celebrat al Castell del Mar Ricard
donava la plena municipalitat a la canonja, un municipi de 5.072 habitants, el 22 del Tarragonès.
La segregació ha suposat arribar a un acord econòmic amb el consistori tarragoní
que deixarà de percebre 3,5 milions d'euros de les químiques l'any 2011.
Tarragona es quedarà al 60% dels impostos de la gran indústria
i la canonja al 40% restant.
L'alcalde, Jure Fèlix Ballesteros, parlava d'un acord que beneficia les dues parts.
S'ha fet una valoració molt ajustada i acurada del valor dels serveis
que ens comprometem mútuament a seguir-nos prestant.
El transport públic, la brigada, la guàrdia urbana, l'aigua, els residus, etc.
Cap de les dues entitats pateix excessivament.
És evident que Tarragona perd uns ingressos importants,
però també és veritat que fem una mancomunitat.
Tarragona seguirà recaptant els impostos del polígon suri
però això també cobrarà un preu com a recaptadors.
El que va ser conseller de Governació durant el procés d'aprovació de la llei,
Jordi Ausàs, parlava de la llei feta a mida
perquè la canonja pogués esdevenir un municipi independent.
Vam elaborar una llei específica
perquè la llei de règim local no permetia,
donades les circumstàncies, que la canonja pogués ser independent
i vam fer una llei específica, una llei pròpia per la canonja.
Aquesta llei la vam portar després al Parlament.
El Parlament va aprovar la llei
i, per tant, com a conseqüència d'aquesta aprovació,
avui, sis mesos després, es constitueix la comissió gestora
per tant que estableix la creació del municipi
i de la comissió gestora per tal de comandar el municipi
i l'Ajuntament fins a les properes eleccions municipals.
És l'offensa, tu, perquè això no hi ha dret.
El temps que estem, caiguin donant la cara tapada.
A la vegada de les prohibicions, estic una mica farta,
tanta prohibició.
Però, mentre que hi ha un senyor que pot anar tot despujat
i ningú li dirà res,
a mi no m'agrada el del Burka, no m'agrada.
Per tant, la prohibició, prohibició, no ho sé, no ho he pensat tampoc.
Però hi ha coses que jo prohibiria abans.
Home, jo crec que ja estem en un país una miqueta europeïsat, no?
Jo considero que hi ha que haver llibertat perquè tothom vagi com vulgui.
És que es ha de prohibir, perquè és un dret de les dones de ser lliures.
I el burcà és una cosa que limita moltíssim a la dona.
14 de juny del 2010, el plenari de l'Ajuntament de Tarragona aprova la prohibició
d'entrar amb la cara tapada a les dependències municipals,
o el que és el mateix, prohibeix l'ús del burca i el veu integral als edificis municipals.
La moció presentada per Convergència Unió i el PSC va comptar amb el vot favorable del Partit Popular.
A més, i mentre que Esquerra es va abstenir, una moció que també parlava
de la necessitat de treballar per la cohesió social i per evitar situacions d'opressió envers la dona.
Es va rebutjar, però prohibir-la al carrer, com va proposar el Partit Popular.
Per l'alcalde, Ballesteros destaca la importància també de l'educació en temes com aquest.
Però mirin, també hem parlat d'una altra cosa en aquesta moció, i sé que demà no serà titular.
Hem aprovat una cosa molt important, que és l'educació com a eina per aquesta convivència.
La força de l'educació com a eina per aquesta convivència.
El portaveu del Partit Popular, Alejandro Fernández, destacava que, tot i aprovar-se,
una moció de mínims assentava un primer pas cap a la prohibició total del Burka.
Avui hem avançat. Des d'avui està prohibit el Burka en els espais municipals.
Malgrat l'acusació d'oportunisme, la resta de partits polítics s'han sumat a una part
substancial dels arguments del Partit Popular.
Joan Eregio en parlava des de Convergència i Unió.
Estar d'acord amb la diagnosi del problema no vol dir estar d'acord amb el remei.
Mai s'equivoqui en aquest aspecte, mai.
Jo puc estar d'acord amb la diagnosi del problema, però puc no estar d'acord amb el remei que vostè aplica.
I és tan legítima una cosa com una altra, no oblidi mai això.
És que estem en un tema que és molt delicat, té molts matisos,
i l'hauríem segurament d'haver tractat d'una altra manera.
Esquerra es va desmarcar de l'emoció. Sergi de los Rios creia que calien una altra mena de solucions.
Estem parlant de la solució d'aquesta situació.
Per tant, el debat no és prohibició sí, prohibició no, o burqa sí, burqa no, i el que queda clar.
El que estem parlant és com ataquem amb sentit comú i amb intel·ligència aquests casos comptats.
Tarragona, però, no era la primera ciutat que aprovava la prohibició del burqa.
També ho feia Lleida, Cunit, El Vendrell o Reus.
Una decisió que va aixecar Poussaguera i no va agradar a tothom.
Per exemple, la directora de Serveis Territorials d'Interior a Tarragona, Hortència Grau,
destacava que el debat era artificial i no responia a un conflicte real.
Creiem que justament ara no toca i des de l'ego.
La manera com ajudarem aquestes dones a que deixin de portar la burqa o a que deixin de portar el nicap
no és amb prohibicions, perquè així l'únic que aconseguirem és que es quedin recloses a casa.
Tarragona Ràdio reunia el mateix 14 de juny dones musulmanes
que treballen a la ciutat per la integració dels col·lectius d'immigrants.
La mediadora cultural de l'Hospital Joan XXIII, Fàtima Souqui,
entenia que es prohibeixi l'ús del burqa als edificis municipals, però no pas al carrer.
En els espais públics no s'ha de provar perquè cada persona té el dret a la diferència,
però en els espais oficials jo crec que sí.
Si coneixeu l'Azhar, que és la universitat la més famosa del món islàmic,
el rei que Mohamed Seyed Tantawi ha aprovat el burqa
perquè s'han adonat que en els exàmens venen homes vestits de burqas
i passen exàmens per a les dones.
Zara Hermig, d'UGT, destaca que era un error obrir aquest debat
quan la presència del burqa a Tarragona és escàs.
Per exemple, si hi ha solament quatre persones aquí, quatre mujeres que lleven el burqa,
una vegada que entra a l'administració i li piden que destapen la cara,
que poden fer, destapar-la i així no hi haurà problemes, no hi haurà debat ni nada.
Però s'han arribat a aprovir ara la burqa, després viene el velo,
que la veritat genera problema que no hi havia, un error grandíssim.
S'han arribat a aprovirlo en la vía pública?
Llavors, igualment, els musulmanes van a pedir que prohibin també el cura
i les monjas que vagin amb l'informe religiós.
Llavors, és el mateix.
No hem guanyat les eleccions,
les hem perdut, Convergència i Unió ha guanyat les eleccions
i per tant ho reconeixem clarament.
28 de novembre del 2010, Convergència i Unió guanya les eleccions al Parlament de Catalunya.
Tot i no aconseguir la majoria absoluta, guanya a totes les comarques catalanes
i retalla distàncies en ciutats i pobles on el PSC ha obtingut sempre bons resultats.
Convergència i Unió aconseguia 9 diputats per la demarcació de Tarragona,
el PSC 4, el PP 3 i Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya, un cadascun.
El PSC assumia la derrota.
Era la veu, escoltàvem, la de Javier Sabater, candidat al socialista per Tarragona.
Esquerra perdia un diputat i es quedava amb una a Tarragona
i amb tan sols 11 al Parlament, passant a convertir-se en la cinquena força política.
Uns maus resultats per als independentistes.
Sergi de Borrios n'és al cap de llista.
Realment és un cop molt dur per Esquerra Republicana
i avui ho he dit amb les seves paroles, hem perdut.
Hem perdut perquè ens havíem plantejat tota una sèrie d'objectius per a aquestes eleccions,
principalment el continuar sent la tercera força política del país
i ser determinants per sobre del PP i, evidentment, aquest objectiu no l'hem complert.
Convergència i Unió considerava els resultats obtinguts a la demarcació de magnífics.
Crear ocupació és el principal objectiu que es marcava Josep Poblet al seu cap de llista.
He parlat de responsabilitat com a paraula més important que avui descansa sobre les nostres persones.
I, per tant, no podem defraudar aquell entusiasme, aquella il·lusió
i aquella entrega de tantíssima gent del país a favor d'aquesta causa
que nosaltres hem sapigut interpretar ja des de mans de guanyar les eleccions
i que per això ha rebut la validació.
Per tant, entenc que hi ha una perfecta sintonia entre el poble català
i el projecte que nosaltres defensem.
Un dels més contents venit de les eleccions eren els del Partit Popular
que aconseguien un tercer diputat a la demarcació de Tarragona.
A més, retallaven distàncies amb el PSC a la ciutat,
amb tan sols 69 vots menys de diferència.
Rafa Bona n'és al cap de llista.
Hem aconseguit tres objectius.
Els objectius que ens havien marcat.
Primer, que és treure el tercer diputat,
el ser la tercera força política
i, com no, percentualment,
dintre del conjunt del Partit Popular de Catalunya,
ser el partit a la demarcació
que millor resultat ha tret percentualment.
I veure també com amb la capital de Tarragona
i algunes poblacions,
el porcentatge amb el Partit Socialista
s'ha escurçat tant, tant,
que amb aquestes eleccions municipals
jo penso que serà una manera molt positiva
per poder enfrentar-les.
També ho valoraven des de l'Iniciativa per Catalunya,
que aconseguia mantenir el seu diputat per Tarragona,
amb Hortència Grau,
que s'estrena enguany com a diputada al Parlament.
Per nosaltres és positiu,
perquè vol dir que el nostre missatge,
que va ser des del començament,
un missatge d'esquerres,
de valorar l'obra de govern,
ha anat bé i ha encabat
que estem contents de superar el 5%,
també pensant en clau municipal.
però donada la clara majoria
de la senyora Núria de Gispert i català,
és ella qui ha sigut elegida com a presidenta del Parlament.
Enhorabona, molt honorable senyora Núria de Gispert.
El 16 de desembre es constituïa la mesa del Parlament de Catalunya,
presidida per primera vegada per una dona,
Núria de Gispert.
En el seu primer discurs com a presidenta del Parlament,
de Gispert va fer referència, sobretot,
al paper de les dones a la política.
Però som ara al segle XXI.
I al segle XXI les dones comptem amb una imatge més forta,
quan a drets i participació en l'esfera pública.
Però hem de seguir lluitant,
assumint la diferència com a font d'igualtat.
diem de trencar el sostre de vidre,
que no es veu, però impedeix assolir la igualtat real.
Una diputada electa de la demarcació Dolors Batalla
forma part de la mesa del Parlament de Catalunya.
Artur Mas es converteix així en el 129è president
de la Generalitat de Catalunya,
que prenia posició el 27 de desembre.
Mas es sentia un constructor de Catalunya,
dient que faria front a la situació actual del país
amb el cap fred, el cor calent i els peus a terra.
Em sento un constructor de Catalunya.
I crec que si coneixem una mica la història de Catalunya,
ens adonarem que la construcció nacional del nostre país
no és una feina per impacients.
És una feina que requereix fins i tot la plenitud nacional de Catalunya,
a la qual molts aspirem, jo mateix també,
requereix de l'esforç constant,
de la dedicació permanent,
de l'entusiasme, de la il·lusió,
de salvar obstacles,
de no donar mai res absolutament per part.
El 2010 ha estat l'any de les consultes sobre la independència.
Centenars de pobles de Catalunya han preguntat als seus ciutadans
si estaven d'acord o no amb la independència del país.
A Tarragona, la consulta, Tarragona decideix,
arribava el 17 d'octubre d'aquest 2010,
amb resultats pobres.
De fet, Tarragona va ser la ciutat
amb l'índex de participació més baix
de la onada de consultes independentistes
que aquell dia es van fer en sis municipis
de la demarcació.
A Tarragona, la ciutat, només un 5,7%
dels cents va anar a les urnes,
d'un total de, com dèiem, 141.000 persones.
Eren gairebé 10 punts per sota
del que es va registrar a Reus.
L'Or de Marauri és la portaveu
de la plataforma Tarragona decideix.
Tota la resta de municipis
estan en la línia
dels municipis
que són similars
i no res, només podem pensar
que l'estat en properes les eleccions
i que alguns ajuntaments
no han col·laborat gaire o gens,
també pugui haver ajudat
que això hagi dificultat més la tasca
segons quines poblacions que d'altres.
Tarragonis de totes les edats
van participar a la consulta
sobre la independència.
N'hi havia declarament convençuts
i d'altres que dubtaven de la seva utilitat.
Jo crec que són bé,
molt bé, són.
Crec que sí, que són necessàries.
A veure, a poc a poc anirem a lluny.
El que m'estranya és que es facin a Tarragona,
perquè a Tarragona hi ha iniciatives
catalanistes i tal,
no n'hi ha gaires,
independentistes,
i em sembla perfecte.
Que puguem expressar la nostra opinió
en un lloc com a Tarragona,
que semblem que no som del lloc.
Jo crec que tenim dret a decidir,
tot i que ja no servirà de res,
però ja és un vot que tenim,
una manera de dir el que pensem.
Home, jo votaré a favor del país.
Això és segur.
I em sembla que la iniciativa
no ha estat prou apujada,
que no hem sabut notícies fins a l'últim dia.
A Tarragona va votar
el que fins fa pocs dies era
el vicepresident del govern català,
Josep Lluís Carles Rovira.
Va destacar el fet que a Tarragona
organitzés la consulta sobre la independència,
tot i la manca,
de suport de les administracions.
El més important és que se celebri
una consulta d'aquestes característiques
a la ciutat de Tarragona.
De fet, em fa una il·lusió particular
perquè és la meva ciutat,
perquè, a més a més,
ja fa tres anys, el 2007,
vaig proposar una data
per fer un referèndum,
aquest sí, institucional i vinculant,
al 2014,
i per tant,
totes aquestes iniciatives
que estan sorgint de la societat civil
són enormement positives,
perquè vol dir que es va extenent
pel conjunt de la societat
la consciència que el futur de Catalunya
només tenen dret a decidir-lo
els catalans i les catalanes
i ningú més.
Un dels noms propis
de la política municipal aquest 2010
era la designació de Victòria Forns
com a cap de llista de Convergència i Unió
a les eleccions municipals.
El 27 de juliol es ratificava Forns
com a alcautable de Convergència
als comissis del proper mes de maig.
La candidata va exposar
alguns dels seus plans de futur
en presència d'Artur Mas,
que, com dèiem,
va ser present a l'acte.
Projectes com la façana marítima,
el corredor del Mediterrani
o el complex Sant Jordi
eren les prioritats de Victòria Forns.
Cal un canvi,
un canvi que ha de ser
un veritable gir copernicà.
La Tarragona del futur
ha de fer un salt estratègic
que la situï en plenitud
en el segle XXI.
i la transformi
en una ciutat moderna,
dinàmica i referencial
en el seu territori
i arreu de Catalunya.
Una ciutat amb unes polítiques
que treguin el màxim fruit
de les nostres fortaleses,
que en són moltes.
A Tur Mas es va dirigir
el fins ara candidat i portaveu
a l'Ajuntament de Tarragona,
Joan Aregio,
a qui va demanar
que segueixi treballant
per tirar endavant
el projecte del futur del partit.
Però també dic que,
òbviament,
amb el Joan Aregio,
jo personalment,
no sé de quina manera
en aquest moment encara,
però jo amb el Joan Aregio
hi conto i espero demostrar
que en el futur
serà una persona
que podrà seguir
col·laborant
i ajudant-nos
a tirar endavant
el projecte
de Convergència i Unió,
no només a la ciutat de Tarragona,
no només a les comarques
tarragonines,
sinó també
en el conjunt
d'ècades.
Així,
Joan Aregio
abandonava
la política municipal,
com també renunciava
a encapçalar la llista electoral
a les eleccions municipals.
El mes de juny,
Aregio
tancava una etapa
de 16 anys
a la vida política
del consistori tarragoní.
La decisió
va ser complexa
i molt meditada.
Segurament
alguns d'ells
no han comprès
o no comparteixen
la meva decisió,
però me la respecten
i me l'entenen,
cosa que per mi
també és molt important.
I
perquè ells
saben que per mi
sempre ha sigut
més important
el projecte
que les persones
i jo intento
que el projecte
sigui més important
que les persones.
I en cada moment
hi ha d'haver-hi
cadascú
en el lloc
que li toca
i a mi crec
que en aquests moments
em toca passar pàgina
i que hi hagi
altres persones.
Una altra data
d'aquest 2010
és la del 2 de febrer
quan el Parlament
de Catalunya
aprovava
l'enprojecte
de llei de vagaries
que substituiran
les diputacions
provincials.
Catalunya
es dividirà
en 7 vagaries
i la demarcació
es dividirà
en aquest cas
en la vagaria
de les Terres de l'Ebre
i del Camp de Tarragona.
Precisament
la capital
i la denominació
Camp de Tarragona
van tornar aixecar
Pou Seguera.
L'alcalde
Josep Fèlix Ballesteros
considerava
que l'avantprojecte
de llei
contempla Tarragona
com a única capital.
Tot i això,
Ballesteros apuntava
que s'havia de treballar
per canviar la designació
de Camp de Tarragona
per Begueria de Tarragona.
Queda clar
que les quatre capitals
actuals
segueixen sent
capitals
d'aquesta nova
arquitectura.
Per tant,
Barcelona,
Lleida,
Girona i Tarragona
segueixen sent
capitals
de les Begueries
corresponents.
Per nosaltres,
aquesta és la lectura
més positiva
de totes.
És veritat
que surt
Camp de Tarragona,
per tant,
aquí tenim
un recorregut
a fer
en el tràmit posterior.
Ja sospitàvem
que hauríem
de treballar
en tràmit posterior,
per tant,
en tràmit parlamentari.
El projecte parla
de seus institucionals
i no de capitals
i remarca
que la Begueria
es dirà
de Camp de Tarragona.
El president,
José Montilla,
va treure importància
a les queixes
dels alcaldes.
Han estat informades
favorablement
amb el vot favorable
de la Federació
de Municipis
i l'extensió
de l'Associació
Catalana de Municipis
en el seu moment.
Per tant,
són lleis
on escoltem,
hem escoltat
a tothom
i al final
hem pres decisions.
Qui en va sortir
satisfet va ser
l'alcalde de Reus,
Lluís Miquel Pérez,
qui va assegurar
que el document
parlava de seu
del Consell de Begueria
i no pas
de capital.
Ens sentim satisfets
perquè les nostres
tesis
estaven
anclades
amb el que
podíem dir
la racionalitat
administrativa
i també
no ens enganyem
també
amb la legitimitat
històrica
i el que vol
és que aquesta
sigui
una administració
del segle XXI
en la qual
primi
la proximitat.
Per tant,
el concepte
de capitalitat
o sigui
la primacia
d'una ciutat
sobre les altres
no hi figura.
les reaccions
del territori
no es van fer
esperar.
La presidenta
del moviment
Mouta,
Anna Gispert,
confiava que
l'avantprojecte
s'atureix
un cop passat
el tràmit parlamentari.
La valoració
no és gaire positiva.
Tenim en compte
que hem presentat
més de 5.000
delegacions
que encara
no se'ns ha contestat
i aleshores
el govern
resolt
tirar pel dret
i passar
a aprovar
aquest
avantprojecte
i passar-lo
al govern.
D'entrada
entenem
que
per les declaracions
que hem pogut
escoltar
sembla que
mantindrem
la capital
Tarragona
però que la
vegueria
no serà
de Tarragona.
Llavors
això
no ens acaba
d'agradar
en absolut.
El president
de la Cambra
de Comerç
ha obert
a Balló
acusava el govern
de manca
de transparència.
Ens sembla
la de mal gust
la manera
que s'ha fet
la presentació.
Entenem
que hi ha
un principi
general
de les bones
formes
amb la qual
aquí
la ciutat
de Tarragona
es van presentar
5.044
delegacions
entre persones
ciutadans
i institucions
i associacions
i nosaltres
demanem
i exigim
que des de l'administració
ja que això
va ser una exposició
pública
se'n respongui
el més lògic
és que abans
que entrés
el conseller
executiu
se donés
resposta
a aquestes
delegacions.
La llei
definitiva
s'aprovava
al Parlament
després
el dia 28
el ple del Parlament
aprovava
prohibir
les corrides
de torros
a Catalunya.
La proposició
de llei
de modificació
de l'article 6
del text reforç
de la llei
de protecció
dels animals
ha estat aprovada
per 68
vots a favor
55 vots
en contra
i 9 abstencions.
La mesura
entrarà en vigor
l'1 de gener
del 2012
o la iniciativa
legislativa
popular
es va aprovar
amb els 68
vots a favor
55
en contra
i 9 abstencions.
El PSC
i Convergència
i Unió
va donar llibertat
de vot
als seus diputats
per Convergència
l'exalcalde
de Tarragona
i diputat
Joan Miquel Nadal
van votar
en contra
de la prohibició
els diputats
socialistes
per Tarragona
també van votar
en contra
era el cas
de la diputada
Núria Segur.
Jo penso
que en el fons
no és tan sols
un debat animalista
sinó que darrere
de tot això
també hi ha
una autorització
política
d'aquesta qüestió
que utilitzen
determinats grups
per afrontar
Catalunya i Espanya
no qual cosa
no comparteixo
i per últim
també
que també
hauríem de pensar-nos
si la proposta
que hi ha
al Parlament
de Catruñes
mantenir els bous
i prohibir
la cursa
de braus
a més
amb l'únic argument
del sacrifici
o no de l'animal
a la classe
que jo plantejo
que hem de mantenir
els bous
és una tradició
catalana
i també hem de mantenir
les curses de braus
perquè també
recordem
que era una tradició
fortament arrabada
a Catalunya
Per contra
la diputata
de Convergència Unió
Meritxell Ruiz
es va decantar
a favor de la prohibició
És que
aquesta iniciativa
legislativa popular
ho va portar
un total
de 180.000 signatures
que és una possibilitat
que el Parlament
contempla
per tant
és tot un conjunt
de ciutadans
que van portar
aquest text legislatiu
i que evidentment
l'havíem de tenir
en compte
i considerar
i jo personalment
com que Convergència Unió
doncs ens ha donat
llibertat de vot
jo he votat
a favor
de la prohibició
de les corrides
de toros
L'alcalde Ballesteros
es va mostrar
contrari
a la prohibició
de les corrides
de toros
Jo no
no era gens
partidari
de prohibir
les curses
a braus
absolutament gens
partidari
tot i que no soc teoria
no m'agraden
els toros
però no era partidari
per tant
si jo hagués estat
diputat
hagués votat
que no
a la prohibició
10 de juliol
de 2010
Catalunya sortia al carrer
per dir prou
sortia al carrer
en una de les manifestacions
més grans
de la història de Catalunya
per protestar
contra la sentència
de l'Estatut
emesa pel Tribunal Constitucional
la moció posava
de manifest
que Catalunya
és una nació
l'Ajuntament
va aprovar
una moció
més de suport
a l'Estatut
i va fer una crida
a participar
en aquesta manifestació
des de Tarragona
diversos autobusos
d'Òmnium Cultural
van anar
fins a la manifestació
a Barcelona
Joan Andreu Torres
és el seu president
al Tarragonès
es tracta que tothom
davant del resultat
de la retallada
i de la frustració
de l'Estatut
poder manifestar
tothom que no hi estigui d'acord
pugui manifestar-ho
en aquest cas
a Barcelona
però segurament
segur
que també després
les seus territorials
perquè clar
no tothom
podrà anar a Barcelona
doncs aleshores
també
lògicament
les seus territorials
també anirem programant
alguns actes
públics
de cara
a poder
que la gent
pugui manifestar
el seu desacord
amb la
retallada
de l'Estatut
els partits polítics
van assegurar
que la massiva
manifestació
del 10 de juliol
marcava un abans
i un després
en les relacions
amb Espanya
els juristes
i els polítics
ara tenim
una gran responsabilitat
que és
no renunciar
a cap quota
d'autoobert real
i després
hi ha els temes simbòlics
en els que
a mi se me'n refot
el que digui
el Tribunal Constitucional
Catalunya és una nació
i més igual
que diguin que no
jo la sento
la comprenc així
i no em robaran
el concepte nació
per Catalunya
jo crec que és evident
jo crec que s'ha de fer
un full de ruta
que busqui
aconseguir
una majoria social
però ample
com perquè
el dret
a decidir
es pugui
portar a terme
a Catalunya
és així de senzill
vull dir que
evidentment que la gent
pugui opinar
què vol
cadascú opinarà
el que sigui
però crec que Catalunya
és evidentment
una nació
que té dret
a decidir
el seu futur
això ens està indicant
que hi ha un moviment
de fons
en el nostre país
que estan canviant
les bases
estan canviant
les bases
i jo fins i tot
m'atreviria
a dir
que estem a les portes
o si més no
dissabte a la tarda
es va obrir la porta
d'una segona transició
a Catalunya
que et faci perdre
aquest mal ser
i que et portin
al teu mar
també a dintre
les velles
que s'hi
anar a protestar
igual que l'any 75
o sigui que és una cosa
illògica
que si diu que les lleis
demanen del poble
que no facin cas
al Constitucional
quan una llei
demana del poble
avui és un dia
important
per tots els catalans
i catalanes
qualsevol manera
que tinguem de pensar
però és un dia
per sortir
a defensar Catalunya
i intentar
fer entendre
la resta
d'Espanya
que nosaltres
tenim
les nostres necessitats
les nostres
reivindicacions
Som la cinquena generació
de republicans
i esperem que aquesta vegada
sí que vagi de bo
jo crec que sí
farà un efecte rebot
i que
crec que
avançarà
l'autodeterminació
del poble català
El català també ha estat notícia
aquest 2010
d'una banda
pel recurs presentat
pel Partit Popular
a l'Ajuntament de Barcelona
i la Diputació de Lleida
sobre el reglament
d'ús del català
a les institucions
un reglament
que a Tarragona
el PP
va votar a favor
l'any 92
Rosa Rossell
lamentava
l'actuació dels populars
L'any 1991
a finals del mes de desembre
es va aprovar
el reglament
per unanimitat
de tots els grups polítics
va estar exposició pública
no hi va haver cap problema
i definitivament
el març del 92
hi va haver l'aprovació
definitiva
d'aquest reglament
a veure
és un reglament
molt molt molt similar
al reglament
de Barcelona
i de Mollet
i d'aquestes poblacions
jo
la veritat
és que espero
espero que el PP
aquí a Tarragona
no faci el disbarat
de voler
d'horts
també
denunciar-ho
i el català
també ha estat notícia
per la sentència
del Tribunal Suprem
sobre el català
de les escoles
que demana
que el castellà
sigui també
la llengua vehicular
de l'educació
a Catalunya
ha estat un any
marcat
per les sentències
a Catalunya
resum informatiu
de l'any 2010
a Tarragona Ràdio
Política
El
de la
Fins demà!
Fins demà!