Doncs ara si obrim la ràdio de les festes d'aquest dimarts dia 21,
ja comencem ja a entrar en els dies forts de la festa major de Tarragona
de la Santa Tecla d'aquest any 2010, avui amb la baixada de l'Àviga,
el Pregó avui amb Natàlia Rodríguez,
però més enllà del que passi avui, el proper cap de setmana,
també hi ha molts actes programats, moltíssims de fets,
i un d'ells és el Club Baixell.
El Club Baixell enguany celebra 40 anys
i per tant viurà les festes de Santa Tecla d'una manera especial.
I han organitzat diversos actes per al proper dissabte dia 25.
Ens acompanyen del Club Baixell, l'Ignasi Sánchez.
Ignasi, bon dia.
Bon dia.
I també la Núria Boronat. Núria, bon dia.
Hola, bon dia.
Aquest dissabte serà el dia 25 en què celebrareu aquests 40 anys
amb un seguit d'actes que heu preparat per aquest cap de setmana.
Què teniu preparat?
Doncs començarem sobre les 6 de la tarda
amb una actuació del Teatre del Club Baixell,
que és el Teatre Ganyotes,
que serà una actuació més o menys d'una mitja horeta,
i després farem una mica d'animació infantil amb el grup sidral.
Després hi haurà un parell d'horetes així de descans
perquè la gent vagi a sopar,
i després hi haurà concerts fins a les dues de la matinada,
més o menys.
Segueu tot el dia celebrant els 40 anys, eh?
A part d'això, i dins dels actes de Santa Tecla,
no sé si al llarg d'aquest any ja heu fet coses,
o al llarg d'aquest any fareu coses
per commemorar aquest 40è aniversari.
Sí, doncs vam fer diversos actes
per començar a preparar una mica aquest 40è aniversari.
Vam fer una exposició de fotografies,
en primer lloc, doncs repassant una mica aquests 40 anys,
doncs recordant tots els participants que havien passat,
els monitors, una mica aquesta exposició,
itinerant en diversos llocs de Tarragona,
i després vam fer un acte de commemoració
del fundador, de mossèn Tomàs,
que va ser una mica el criador d'aquest esplai,
i una mica són els actes
amb els que ens hem anat preparant aquests 40 anys.
I a partir d'ara hi haurà alguna cosa més,
o el punt culminant de la celebració serà per Santa Tecla?
No, a partir d'ara hi ha algun acte més encara,
tenim previst, bueno, encara està una mica així
per acabar de lligar, però hi ha previst un acte
de celebració amb la resta d'esplais
i agrupacions de Tarragona,
i hi ha previst un sopar també
amb tota la gent que ha passat pel Club Vaixell
durant tots aquests anys.
Deies que un dels actes que teniu preparats per aquest dissabte
és una obra de teatre del grup Ganyotes,
si una cosa us sentiu còmodes
o us heu especialitzat en això, el teatre,
perquè no pareu amb el grup Ganyotes.
Sí, és un grup que ha anat fent cosetes
i s'ha anat creant una fama
i ha anat tenint cada vegada més participants,
i per sort Tarragona també ens ha obert una mica les portes
en aquest sentit, i hem pogut actuar moltes vegades
al Metropoli i per Santa Tecla,
i això ha fet que anéssim creixent
i que el teatre també anés millorant.
Perquè al llarg d'aquests anys
com ha canviat el Club Vaixell,
o almenys des que hi sou vosaltres,
s'ha obert més a la ciutat,
treballa més en col·laboració amb altres entitats de la ciutat?
Home, jo crec que sí,
perquè a mesura que una mica van passant els anys,
també la gent va canviant,
però sempre una mica queda l'experiència
i el treball una mica de tots,
i això també fa que la gent aquí a Tarragona
ens conegui més,
que nosaltres també puguem sortir més de cares en fora,
i trobo que, per exemple, això que deia la Núria del teatre,
doncs també als participants els hi agrada molt
i és una manera també de fer-se veure,
de fer-nos notar a Tarragona,
vull dir que penso que és molt important.
A més, heu tingut èxit rotund
a totes les obres que heu fet,
vull dir que ha anat molt bé la cosa.
Sí, sí, sempre hi ha gairebé ple,
bueno, ple del teatre i dels llocs on anem,
sempre hi ha ple.
I quanta gent deu haver passat
durant aquests anys pel Club Vaixell?
Molta, no?
Moltíssima, moltíssima,
perquè a més hi ha gent que ve i marxa,
hi ha gent que ve i s'hi queda moltíssim temps,
i a més tenim molts participants
i cosa que requereix molts monitors,
i llavors ha passat moltíssima gent.
Ara mateix quanta gent sou
o en quin moment creieu que viu al Club Vaixell?
Bé, els moments són canviants
i és el que dèiem abans,
que hi ha hagut etapes d'uns monitors, d'altres,
i ha anat canviant,
però trobo que sempre hem estat forces monitors
i també una mica el treball que hem anat fent
és molt important
i trobo que tots els moments han estat bons,
trobo jo,
perquè tots han tingut els seus punts,
els seus actes, les seves coses, no?
Sí, eh?
Sí, jo, bueno, ara mateix hi ha èpoques millors,
hi ha èpoques pitjors,
hi ha èpoques que és més gent, menys,
ara potser és quan potser anem una mica més justets,
però bueno, anem prou bé,
però bueno, hi ha hagut èpoques que érem 50 monitors,
ara potser som uns 25 o així,
però bueno, sempre hem sigut prou gent
perquè pogués tirar endavant.
Quants anys fa que hi sou vosaltres?
Jo fa 10 anys.
10 anys.
I l'Ignasi?
Jo farà ben bé 8, potser.
8 anys.
I què tal l'experiència?
És a dir, què et mou a estar cada setmana
en el Club Baixell,
què és el que us mou per col·laborar d'aquest club?
A veure, doncs és una mica,
primer potser,
la inquietud de tenir un temps lliure
i no voler fer,
potser el que fa tothom d'estar-se a casa
o d'anar al cine o el que sigui,
buscar alguna cosa diferent,
i llavors arribes allà i veus que
et trobes amb uns companys
que t'hi estàs molt bé,
que amb els participants també t'hi trobes molt bé,
et diverteixes moltíssim,
et fan riure molt,
ells riuen amb tu
i llavors et trobes molt còmode,
t'ho passes molt bé,
et canses molt,
però compensa el fet que t'ho passes molt bé.
I l'Ignasi?
Jo trobo que és exactament el mateix,
jo vaig començar també quan era més petit
i llavors suposo que al principi
no sabia on em trobaria i tot
i una mica al llarg del temps
també m'he anat acostumant
i el mateix que diu la Núria,
que és que t'ho passes molt bé amb ells,
t'ho passes bé amb els monitors,
fas gru, fas pinya
i trobo que és una experiència molt bona.
Una mica quina és la rutina
que feu setmanalment amb el Club Vaixell?
A veure, el Club Vaixell entre setmana,
diguem que de dilluns a divendres
funciona el que és el centre obert per les tardes
i el dissabte funciona el que és esplai.
I llavors de dilluns a divendres
cada dia hi ha una activitat diferent,
cada setmana les mateixes
i el dissabte és quan se separen
per grups d'edat
i llavors cada grup s'organitza
i doncs o uns van per Tarragona
a veure exposicions
o es fan activitats a l'esplai
o cine o el que sigui.
I llavors, doncs, bueno,
és així cada setmana
i a l'estiu hi ha les colònies
que les fem al mes d'agost.
Hi ha tot tipus d'activitats, eh?
Exacte.
Sí, sí, durant la setmana
el que diu ella
i després els dissabtes
que és com l'activitat pròpiament d'esplai.
on han anat en guany de campaments?
Nosaltres que anem amb el grup de petits
hem anat a Borrassà
que és un poblet que està al costat de Figueres
i els joves han anat a Córdoba
i els més grans han anat a Navarra, els adults.
O sigui, s'ha passat bé cada estiu, això?
No, no, cada estiu s'ho passem molt bé
i algun any han anat a París, a Mallorca
vull dir que sí, sí, ens ho passem molt bé.
Són nou dies intensos però molt divertits.
I què els hi hauríeu de dir a la gent?
O què els hi hauríeu de dir a la gent
perquè de dir, home, animeu-vos a venir al Club Vaixell
que és una bona experiència.
Com els animaríeu?
Home, és que és complicat.
Jo trobo que el kit de la qüestió aquí
és una mica, jo trobo que com la majoria
m'ha entrat una mica de, bueno, va, prova-ho, no?
A veure què et sembla l'experiència, no?
I a vegades sí que és veritat que hi entres una mica
doncs no sé què m'hi trobaré, que no sé què.
Jo trobo que per animar-los és el dir
prova-ho, vine, gaudeja-ho, no ho sé,
vés mirant-ho i jo trobo que una mica arran d'això
també ens hem anat quedant, no?
No hem de fer una gran presentació
sinó de dir, bueno, vine i ajuda'ns
i mira com anem i no ho sé, anar-ho veient.
Perquè a més m'imagino que també som una gran família
de tants anys ja junts, no?
Sí, sí, clar, allà hi ha gent que portem molts anys
i, bueno, va entrar gent nova i veus que també s'hi troba bé
i que també s'hi queden, dius, bueno, llavors és que funciona, no?
I realment t'hi fas un grup d'amics allà
perquè, clar, passes tantes hores i tantes hores preparant
que al final o t'hi sents bé o no t'hi quedes, això està clar.
Llavors acabem sent un grup molt unit de gent.
Són molts anys, són 40 anys de servei a les persones.
Quina importància creieu que ha tingut això per Tarragona?
Home, doncs jo crec que molta
perquè, clar, no hi ha molts llocs on, diguéssim,
les persones amb una discapacitat sí que poden anar en llocs
però n'hi ha que necessiten una atenció més especialitzada i això està clar
perquè és molt important el tema de la integració
però també la integració de segons quines persones és més complicada.
Llavors jo trobo que està molt bé que hi hagi un espai com el nostre,
també està molt bé que s'integrin, vull dir, persones amb discapacitat
que van a esplais que són de gent que no té discapacitat
i també és molt interessant, però també trobo que és necessari un lloc com el nostre
perquè aculls a qualsevol persona, no?
I, bueno, hi surts per Tarragona i també fas que ells puguin fer coses normals,
coses que qualsevol persona faria i ells normalment no fan
doncs potser perquè alguns no tenen aquest grup d'amics,
doncs allà ho poden fer.
M'imagino que hi ha moments complicats, hi ha moments de gratitud, de felicitat,
m'imagino que hi ha moments de tot també, com a tot arreu, eh?
Sí, sí, clar.
Vull dir, és que és bàsicament això, vull dir,
que per això no ho fa treballar en un esplai amb participants amb discapacitat
o no, ho fa realment al tracte amb les persones,
vull dir que tot plegat, tot tracte amb persones, no?
Doncs té moments més complicats i moments que no tant,
però, bueno, jo trobo que és el que dèiem, no?
Que l'esplai el bo una mica és que et compensa
perquè realment hi ha moments que et són més gratificants.
I ara que feu 40 anys, que és una data simbòlica
i que després de 40 anys, ara què?
És a dir, hi ha d'haver, creieu vosaltres,
que potser, bueno, ja fa anys que hi sou,
però potser són els més joves que hi sou,
ha de canviar alguna cosa?
Creieu que alguna cosa pot millorar?
Què necessita el Club Vaixell per continuar 40 anys més, per exemple?
Home, el més important del Club Vaixell és la gent.
El voluntariat.
Perquè, clar, sense el voluntari, doncs, no faríem res.
O sigui, allà tots som voluntaris
i si ara marxéssim tots, doncs, el Club Vaixell s'acabaria.
Llavors, el més important per poder continuar és gent.
Gent que vingui, gent que s'impliqui,
tant és si té 15 anys com si en té 50,
com si és igual.
Gent que vingui allà i que s'hi estigui,
tant un any com 10 anys, com el que sigui,
perquè sense la gent no faríem res.
D'acord, Ignasi, que és el voluntariat o indispensable?
Sí, sí, completament.
Trobo que no només per l'experiència que els hi suposa,
sinó que trobo que a nosaltres també ens fa molta falta
i ho agraïm molt, vull dir, tota la gent que ens pugui ajudar,
com deia ella, doncs, ja siguin uns mesos i un temps
o ja siguin molts anys.
I amb què us quedeu d'aquests anys?
O moments d'aquests que, ara que celebreu 40 anys,
segur que mireu enrere i quan vau començar,
o amb què us quedeu?
Potser et quedes amb els principis,
amb aquella incertesa del principi
que un dia hi vas i estàs allà,
com que no saps què fer ni cap on anar,
i et van obrint les portes,
així també, almenys per mi, va ser molt fàcil entrar,
com si diguéssim, perquè la gent em va obrir les portes,
el grup de monitors que hi havia en aquell moment,
doncs era molt acollidor, com és normalment,
i llavors t'hi trobes molt a gust, molt ràpidament.
I jo crec que per estar a gust allà has d'estar
primer a gust amb la gent que treballes
i després a gust amb els participants, està clar.
I et quedes amb aquests moments
i sobretot amb moments puntuals d'un riure d'alguna gràcia
que t'ha fet alguna cosa que encara la recordem
de fa, de les primeres colònies que vam anar,
encara recordem anècdotes concretes
que se'ns han quedat gravades.
Però són moments que d'anècdotes
n'he de la meva voltes a les colònies.
Moltíssimes.
I l'Ignaci, en què es queda?
Bàsicament és això,
que quan arribes i sobretot quan portes temps
i mires enrere, veus una mica com has arribat
i com estàs ara, no?
A nivell, per exemple,
de les persones que abans eren més introvertides,
una mica com t'ha ajudat l'esplai,
com t'han ajudat els participants,
com t'han ajudat els monitors, les monitores, no?
Una mica com tu també has canviat,
no només el que has vist canviar dels altres,
sinó com tu mateix has canviat, no?
O com t'han ajudat a canviar totes aquelles persones
que t'han ajudat o que t'han acompanyat
durant aquest temps a l'esplai.
I vosaltres per què vau decidir entrar al Club Vaixell?
És a dir, fa 10 anys, fa 8 anys,
per què vau dir, vinga, endavant,
que tinc ganes de col·laborar-hi?
Jo és que el meu va ser així una mica de rebot
perquè vaig entrar perquè uns amics meus estaven allà,
que finalment ells van marxar i jo em vaig quedar
i jo vaig anar un dia de, bueno, us acompanyo.
I ja està.
I ja vaig anar aquell dia i ja m'hi he quedat.
Ja no has marxat.
Ja no he marxat.
L'Ignasi?
Jo també he devia tenir, doncs, que 12 o 15 anys
quan una amiga m'havia dit que ella m'estava amb aquell esplai.
Jo senzillament tenia una mica l'edèria
que em feia gràcia d'estar amb un esplai
i, bueno, de cop i volta l'any
com l'oportunitat d'aquella noia que em va portar allà
i, bueno, doncs, allà m'hi he quedat.
Què enganxa d'això del voluntariat, de l'esplai?
Què és el que enganxa a quedar-s'hi?
Enganxa molt el grup d'amics que fas allà
i, bueno, i el que et comentava abans d'anècdotes que et fan riure,
de coses que normalment no vius, d'ostres, te'n recordes de què et va dir allò
i, bueno, i rius i, bueno, i sobretot això, no?
El grup d'amics que fas quan ets allà
i també que veus que ells estan bé, no?
Quan tu estàs allà, que també és gratificant.
O sigui, veus que ells tenen ganes d'anar a les activitats que tu prepares
i que, bueno, que surts al carrer i t'arregona com aquell que diu Tacull
i, bueno, tot això fa que et quedis allà.
Sí, noina, sí.
Jo trobo que tot plegat et motiva molt.
Et motiva el grup de participants, els monitors i també les famílies, no?
Perquè, d'alguna manera, com dèiem abans, com més una gran família,
per dir-ho així, no?
Doncs la relació que tens amb els pares, amb les mares, no?
El va, muntem una activitat, doncs ara, per exemple, per aquests 40 anys, no?
Doncs el poder fer alguna cosa junts, no?
El retrobar-te amb antics monitors...
Una mica t'enganxa el fet que siguem el que dèiem una gran família.
Trobo que això és el que enganxa.
I això fa encaminar una mica també el vostre futur, per exemple, professional.
És a dir, no sé si treballeu, si estudieu
i si té alguna relació amb això que feu, o no té res a veure...
No, jo no té res a veure.
Jo he estudiat enginyeria química i ara mateix treballo a l'Ajuntament de Joventut,
o sigui que no té res a veure amb cap magisteri ni...
I l'Ignasi?
Jo, de fet, arran de l'experiència de l'Esplai,
em vaig canviar de carrera i vaig començar educació especial.
Sí, ho sabia.
I ho sabia que hi ha casos així,
que això motiva una mica a conduir la teva vida professional.
Sí, sí, de fet, segurament hi haurà altres monitors que els hi deu passar el mateix,
el fet que una cosa t'enganxi de tal manera que diguis,
doncs potser d'això em vull fer la meva vida, vull fer la meva professió.
I a més et dona eines també, m'imagino, per treballar i per estar cada dissabte al Cupvaixell.
Clar, no, no, i t'ajuda moltíssim perquè també trobo que és una cosa com a recíproca,
de la mateixa manera que tu pots aprendre a la universitat i allò ho poses en pràctica,
doncs després l'Esplai mateix també et proporciona unes eines que després et poden servir molt.
En tot cas, la celebració serà aquest dissabte, dia 25.
Recordem una miqueta, Núria, el timing una mica del que teniu preparat per aquest dissabte.
Doncs l'acte és a la plaça del Verdaguer, a l'embalat de la plaça Verdaguer,
i començarà a les 6, amb l'actuació de mitja horeta del Teatre Ganyotes,
que és una versió reduïda de l'obra Remember que portem fent ja fa una mica de temps.
Després hi haurà animació infantil amb el grup sidral,
després hi haurà una horeta i mitja o dues de descans perquè la gent se'n pugui anar a sopar,
i després hi ha concerts de tres grups, fins a les dues de la matinada o així.
Hi ha barra també.
Des de mitja tarda fins a les dues de la matinada, a la plaça Verdaguer,
a la festa del Club Vaixell dels 40 anys.
Doncs que vagi molt bé.
Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a l'Ignasi Sánchez i a la Núria Boronat
per haver-nos acostat avui una miqueta a això,
una pinzellada d'aquests 40 anys d'història del Club Vaixell.
Gràcies i bon dia.
Gràcies.