I aquest divendres al Teatre Metropol, protagonista Un mite, Don Juan,
i arriba amb una mirada singular, diferent, molt atractiva, a priori,
diem a priori, perquè no hem pogut veure l'espectacle,
però sí que podem parlar-ne.
Tenim a l'altre costat del fil telefoni Miquel Gallardo,
protagonista d'aquesta obra, integrant de la companyia Palmana.
Miquel, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada,
perquè sabem que estàs en ruta per autopista,
que volies crear un escenari que fos més senzill per aquesta conversa.
Per tant, t'agraïm molt que tinguis la nostra trucada.
Jo, la veritat, quan vaig veure això de Don Juan i Titelles,
dius que allà que un tractament diferent del mite,
i no he pogut resistir la temptació,
he entrat a la plana web i he vist un fragment de l'espectacle.
I m'he quedat absolutament impressionada.
Què vols que et digui? Així d'entrada tu declaro.
Moltes gràcies.
És una mirada molt diferent, no?
Sí, és...
Bé, no sé, suposo que totes les mirades són diferents
quan t'enfrontes a un mite.
Bé, jo he triat aquest sistema,
he triat estar sol a l'escenari
i enfrontar-me a tres personatges,
que són tres titelles,
i la veritat és que ens està funcionant força bé.
Tres titelles, tamany natural.
El dic que, abans ho deien al sumari els oients,
quan parlem de titelles,
afortunadament avui en dia,
diguem-ne que tots entenem que el teatre és teatre,
i tots aquells elements que utilitzes
poden ser elements perfectament assimilables pels adults.
Però encara, quan has parlat de titelles,
relaciona amb un públic familiar,
aquí estem parlant d'una obra per adults.
Sí, totalment per adults, sí.
És que jo, això és un tema que sempre,
jo fa més de vint anys que m'hi dedico,
i sempre he sentit això, no?
La fama que tenen els espectacles de titelles,
que ja se'ls classifica immediatament per espectacles,
com a espectacles per tots els públics,
o espectacles infantils.
A mi això em preocupa menys.
A mi el que em preocupa
és que els espectacles tinguin qualitat
i que d'alguna manera m'interessin, no?
Per la temàtica, la dramaturgia
o la manera d'expressar-ho.
En aquests moments jo m'estic trobant
que el problema no és tan convèncer
al públic dels circuits de teatre,
diguem-ne entre cometes, gran,
el que està acostumat a veure espectacles d'actor
que vinguin a veure'ns.
Això sí és un hàndicap,
però el problema més gran
és que la gent vagi al teatre a veure espectacles,
en general, quan no són mediàtics,
quan no són actors famosos que surten a la televisió
i quan són companyies modestes
o desconegudes com la nostra,
que vagi la gent, s'animi a anar al teatre
un divendres, un dissabte, un diumenge a la tarda
i que vagi a veure espectacles.
Aquesta és la lluita més gran.
No tant perquè sigui de titelles,
jo m'imagino que si m'afrontés
el Don Juan amb dansa,
em trobaria el mateix problema.
O si fos un espectacle de teatre d'actor,
però sent desconeguts com som,
també ens trobaríem amb el mateix problema.
A veure, és important tot això que expliques.
De fet, nosaltres hi creiem molt.
Hi ha una certa militància en el teatre en general,
però en particular espectacles
que a més venen avalats per gires,
com la que heu fet vosaltres amb el Don Juan,
i heu actuat a moltíssims teatres
i realment les crítiques han estat boníssimes
en tots els sentits.
A vegades, companyies,
que no són tan mediàtiques, com bé dius,
deparen unes sorpreses extraordinàries
i és una llàstima que se la perdi,
en aquest cas, al públic de Tarragona.
Jo et diré més,
amb aquest fragment que he vist a través d'internet,
quan portava segons,
i no t'exagero,
jo no veia tres titelles vestides de frara
i un home o un actor.
Jo veia quatre actors a l'escenari.
Sí, sí.
És que m'ha canviat ràpidament la mentalitat.
No veia tres titelles,
veia tres actors.
Sí, sí.
I això encara s'accentua més
quan veus l'espectacle a l'escenari,
per la distància,
per tot per l'ambient,
per l'escenografia,
que en el vídeo no es veu clarament.
Sí, sí.
De fet, són tres titelles
entre 1,55 i 1,60 m i poc.
Per tant, són titelles de tamany humà
i les seves regles escèniques
són les mateixes dels actors.
Es mouen exactament igual,
parlen igual, gesticulen igual
i una mica era aquesta l'aposta.
Aleshores, sí, sorprenentment,
i jo vaig ser el primer que em vaig sorprendre
quan estava en procés d'assajos
i em van entregar els tres titelles
i estava al local, assajant davant del mirall.
Quan em vaig posar el Don Juan
per manipular-lo,
em vaig sobtar molt
perquè vaig pensar
si és que està viu,
si és que no li he de fer res,
que ja està viu.
És sorprenent, realment sorprenent.
Ja et dic, imagina't,
amb les limitacions que té
una pantalla d'ordinador o un vídeo
i jo m'he quedat fins i tot
impressionada en aquest sentit.
No, no, jo no estic veient titelles,
estic veient actors.
A més, la idea
i el que és tota la dramatúrgia
i el text és d'un gran dramatisme
en determinats moments,
és a dir, que tots els sentiments
com en el Bon Teatre
es porten als límits
i aquí estem parlant
d'un mite com el Don Juan
que també una miqueta
diguem-ne que trenca
amb aquella idea
de l'home que s'assalta a totes les regles,
que mor jove,
aquí diguem-ne que es fa
una mirada amb una perspectiva
més enllà de la mort.
Sí, bé,
aquí la diferència
amb l'òptica
amb la qual sempre s'ha representat
el Don Juan
és que nosaltres
hem buscat un personatge
que fins ara no existia,
que és un Don Juan vell,
un Don Juan que arriba a la bellesa
perquè normalment
sempre el Don Juan
el mite, sempre mor jove,
agil, seductor,
atractiu,
i nosaltres hem envellit
el personatge,
hem fet que arribi a la bellesa
i que pugui
pugui fer una mirada enrere
i mirar la seva vida
i d'alguna manera
jutjar o pensar
les coses que ha fet bé
i les coses que ha fet malament.
Ell no està arrepentit
de viure la vida
com l'ha viscut,
però curiosament
és en la seva bellesa
en els últims anys de vida
quan es retira
en un convent franciscà
que allà troba
un parell de frares
i aquest parell de frares
li donaran
unes quantes sorpreses.
Una d'elles
que començarà
a sentir coses
que no havia sentit mai.
I una mica va per aquí
el tema
de la nostra òptica
del personatge.
Tot així,
heu anat a textos
populars
del que és
el perible
d'on Juan
no sé
en Zorrilla,
Tirso,
heu anat també
a aquestes fonts
a banda de fer
una producció
i una adaptació
pròpia del text.
Sí, sí, sí.
Nosaltres
volíem nodrir-nos
precisament
d'aquesta base
tan gran
i tan extensa
que té el mite
del Don Juan,
començant
pel Tirso de Molina
i en Zorrilla
i sobretot
Molière,
hi ha molt Molière,
hi ha molts
textos
extrets
de Molière
i també
en Josep Palau
i Fabra
que té
cinc
Don Juan
s'ha escrit
i nosaltres
vam extreure
uns versos
preciosos
d'una de les seves
obres
i les fem servir.
Sí, una mica
aquesta era
el que jo
volia enfrontar-me,
volia utilitzar,
a més a més
cada text
que m'estrec
té
curiosament
moltes diferències
amb la resta
i encaixava
perfectament
amb la història
original
que nosaltres
volíem explicar.
Les trames
sí que són originals,
són inventades
per nosaltres,
però el passat
del personatge
en ser el mateix
ens encaixava
molt bé
els textos
en Zorrilla,
tot i que era
vers
en castellà,
ens encaixava
molt bé
i després
molts petits
extrets
del text
d'en Molière
de la relació
que té
amb Don Juan
amb Més Ganarel
que és el seu
criat,
doncs jo
ho vaig
actualitzar
i ho vaig fer servir
perquè
el nostre Don Juan
també té
una relació
semblant
amb el frere jove
que el cuida.
Aleshores
m'anava perfecte
perquè moltes
de les frases
en Molière
anaven encaixant
en el nostre text.
Déu-n'hi-do.
Miquel,
el divendres
a Tarragona
teniu
molta gira
per davant
amb aquest Don Juan?
Sí, sí, sí,
Déu-n'hi-do
no ens ho hem queixat
en aquest 2009
vam fer
tot i que es va estrenar
el maig
vam fer
30 i tantes funcions
i aquest any
i aquestes alçades
que estem
a principis d'any
ja tenim també
unes altres
30 i tantes
contractades
i confirmades
a més a més
anirem a festivals
importants
com el Festival
del Magro
Déu-n'hi-do
i a Catalunya
hem tingut
força funcions
també
espero que el segon semestre
vagi en la mateixa línia
i ja preparant
l'estrena en francès
pel novembre
que si tot va bé
es podrà fer a Toulouse
i estrenem l'espectacle
en la seva versió francesa
per tornar al mercat francès
que jo hi havia
hi havia tocat
amb altres espectacles
i amb aquest espectacle
doncs em fa molta il·lusió
molta il·lusió anar
el Miquel
el Miquel deia
de companyies mediàtiques
no mediàtiques
parlem de figures
i cares
que poden sortir
per la televisió
té una gran experiència
en televisió
el Miquel Gallardo
també
però és una persona
que ja porta molts anys
en el món del teatre
com a companyia
palmanac
o com a projecte personal
ara el Don Juan
però hi ha alguna cosa
en ment
allò
sí
hi ha alguna cosa
en ment
de cara al 2011
el que passa
que
clar
en una companyia petita
que tot tu has de fer
vol dir que
i a més a més
aquesta manera
que a mi
he descobert
perquè és la primera vegada
que ho faig
que és una mica
fer-ho tot molt personalment
escriure el text
tot i que hi ha
una sèrie de professionals
genials
que han col·laborat
amb mi
òbviament
començant per la directora
Maria Castillo
per l'escenògraf
el constructor d'artitelles
etcètera
però
però bueno
la companyia és petita
el productor soc jo
l'actor
l'actor soc jo
el responsable de la companyia
soc jo
això fa que
bueno
els horitzons
s'hagin de mirar
molt més modestament
no
hi ha companyies
que cada any
poden abastar un espectacle
no és el nostre cas
així que estic pensant
hi ha alguna cosa
però anirà una mica
en funció
de com vagi tirant
el Don Juan
si el Don Juan
realment funciona
a França funciona
potser m'hauré d'esperar
un any més
però sí
hi ha un projecte amb ment
segurament serà
amb la mateixa línia
de titelles grans
i un actor manipulador
i bueno
fins aquí
puc llegir
és que no pretenia
que em diguessis
el nou espectacle
perquè això
en el món del teatre
de l'espectacle
és molt lletja
el que volia
són garanties
per saber
que si després
el Don Juan
podrem veure
el nou projecte personal
del Miquel Gallardo
també aquí
a la ciutat de Tarragona
sí
sí
sí
és una cosa
és una cosa
un cop que he començat
és una cosa
que em tiba tant
que m'ha enganxat tant
el fet de
de poder
no només estar sol
en l'escenari
sinó
el fet de dir coses
dir coses
meves
que surten de dintre
que tenen a veure
amb el meu
passat personal
no sé
amb els meus bloquejos
amb la meva psicologia
amb les coses
que he viscut
no
això fins ara
no ho havia fet
i he hagut d'arribar
als 40
per adonar-me
que això és l'essència
d'alguna manera
del teatre
o de tota expressió artística
no
posar a sobre
de l'escenari
les teves
el teu cor
no
el que tu portes
a dintre
no
i això
ho he descobert
i a més a més
és una teràpia
psicològica
fantàstica
molt barata
des d'aquest punt de vista
per a mi
perquè m'hi guanyo la vida
i que
i que
i que em senta
fantàstic
la veritat
veus això dels 40
i la maduresa
també té coses bones
no només envellir
que també
sempre és un valor
recomanem moltíssim
aquest espectacle
als espectadors
del Teatre Metropol
de Tarragona
et veurem divendres
al teatre
i ha estat un plaer
conversar amb tu
Miquel Gallardo
moltíssimes gràcies
molta sort
adeu-siau
moltes gràcies
fins aviat
adeu-siau
Oi que voleu anar-hi
no m'estranya
jo també
977 24 47 67
un magnífic espectacle
si teniu dubtes
entreu a internet
a la companyia Palmanac
podreu veure
algun fragment
de l'espectacle
i la veritat
és que et quedes
absolutament embaladida
mirant aquella feina
si voleu anar-hi
m'heu de trucar
això sí
ara
al 977 24 47 67
us ha una pregunteta
molt senzilleta
i podeu aconseguir
aquestes entrades
m'ha mujer
m'ha pumps