és temps per fer una mirada al passat d'una època molt determinada
de la ciutat de Tarragona.
Mig camí de la dècada dels 60 i dels 70,
des dels 65 fins als 76, en els últims anys del franquisme.
Avui volem parlar de l'entitat, el Club de Joves.
A propòsit de tota una feina que han fet alguns dels seus activistes,
avui, com a conclusió, com a resultat de tot això,
es presenta un llibre, l'autor del qual és l'historiador Salvador Rovira.
Salvador Rovira, molt bon dia.
I els activistes, els membres del Club de Joves
que més hi han participat activament en la recerca de documentacions
són Àngel Cunesa, bon dia.
Bon dia.
I Emili Guillemat, bon dia.
Bon dia.
Parlarem d'un llibre titulat El Club de Joves, 1965-1976,
el ressorgiment de la cultura catalana i catalanista a Tarragona.
Es presenta aquest vespre, com dèiem, a les 8,
a la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona.
La presentació, per cert, anirà a càrrec del catedràtic Joan Castell,
el que va ser primer rector, Joan Martí, perdó,
Joan Martí Castell, rector de la Universitat Rovira i Brasil,
la primer rector de la Universitat de Tarragona.
Senyor Rovira, què és el resultat?
Com ha quedat el llibre?
Han estat, suposo, molt de temps d'investigació,
de recerca, de feina.
Quin és el resultat que es presenta aquest vespre?
El resultat em sembla un resultat positiu,
perquè deixem testimoni d'allò que vam fer en uns anys tots plegats,
i crec que és una bona obra,
en el sentit que permetrà recordar a tots aquells que vam ser socis del centre
el que vam fer,
i a aquells que no vam conèixer el Club de Joves,
doncs el que va significar per Tarragona a aquesta etapa.
El subtítol és
El ressorgiment de la cultura catalana i catalanista a Tarragona.
Aquest va ser la principal contribució que va fer el Club de Joves a la ciutat en aquell moment?
Jo diria que va ser una bona contribució,
no solament a la ciutat, sinó també al país,
perquè el club ho feia tot en català,
consideraven que el català era una realitat viva,
que era la nostra realitat,
i com a tal havíem de viure i comportar-nos en català.
Això en una Tarragona, en una Catalunya dels anys 60,
era quelcom extraordinari.
I sobretot que això ho fessin persones
de 19, de 18, de 20 anys, no?
Això penso que va ser molt important un llevat,
perquè pensa que tot el moviment de la nova cançó,
el teatre en català,
el fer totes les coses en català,
ho va fer el Club de Joves,
i a Tarragona mai s'havia fet.
Viure en català a Tarragona als anys 60
va ser la primera vegada,
i de la mà del Club de Joves,
i per nosaltres era la cosa més natural del món.
I això va ser també una esperança per a aquelles persones,
perquè tots nosaltres érem de la postguerra.
totes aquelles persones d'abans de la guerra,
que havien viscut la guerra,
veure que les noves generacions tenen un sentiment
com els que havien tingut ells,
això els va ser molt animós.
Com ha estructurat el llibre?
El llibre està estructurat fonamentalment en dues parts.
Una primera part parla de la història present a la Tarragona dels anys 60,
per situar el lector,
i sobretot el lector que no va ser soci del club,
és a dir, el lector jove d'avui dia,
que era la Tarragona on es va desenvolupar el Club de Joves.
Una segona part,
despropiament la història del Club de Joves,
i després, no sé si ho podien qualificar de tercera part,
hi ha un apèndix documental en el que hi ha els reglaments del club
i després la relació dels socis,
el mateix rector Martí va ser soci del club,
com també el rector Arola i l'alcalde Nadal,
tots els tres van ser socis.
I hi ha aquest apèndix fotogràfic,
després de la relació dels socis,
hi ha un apèndix fotogràfic
d'unes quantes fotografies
que més o menys vol il·lustrar
la vida i miracles de tots nosaltres en aquella època.
Això va ser un encàrrec?
Ho rep com un encàrrec,
tot i que Salvador Rovira també va ser soci,
membre del Club de Joves?
Jo els encàrrecs els cobro,
com aquest no l'he cobrat,
no es pot considerar un acte d'amistat,
un acte d'estima,
una cosa que va ser també important per mi mateix,
i que ser membre del Club de Joves
per mi van ser uns moments de la meva vida,
uns anys de la meva vida molt satisfactoris.
Per això quan l'Àngel i l'Emili
em van dir
hauries d'escriure un llibre sobre el Club de Joves,
òbviament no vaig poder dir que no.
En quin moment, Emili,
li diuen a Salvador Rovira
ja has d'escriure un llibre?
És a dir, quan sorgés la idea
entre l'Emili, l'Àngel
i potser altres persones del Club de Joves
de dir
anem a recordar aquella etapa,
aquella entitat de la ciutat de Tarragona?
Bé, la idea sorgeix
en el moment
en què a mi em ve a veure una noia,
Agnès Toda,
estudiant de Filologia, em sembla,
catalana de l'universitat,
em ve a veure perquè li han dit
que li puc informar
sobre els esdeveniments
de la cultura catalana
a Tarragona
durant el franquisme.
Me la van enviar,
diu, home,
sé que vostè estava relacionat
amb coses, efectivament.
Es vam reunir un parell de tardes,
li vaig explicar
el que havia sigut al Club de Joves,
li vaig ensenyar
la documentació que teníem,
vam estar parlant
i va fer un treball,
una tessina,
que posteriorment s'ha publicat
que està penjada a internet
i d'això bé.
Aleshores,
allà vaig convidar l'Àngel,
també ha dit
que Àngel vina,
diu que parlaran
i de sobre el club
i van vindre,
van estar parlant
i a la sortida,
bé, escolta,
és una llàstima,
home,
que això, doncs,
no en queda constància,
ja es començava a remenar
el tema de la memòria històrica
i a la memòria històrica
a Tarragona
no sortia al Club de Joves
per allò.
Que ho podríem fer,
que ho fè,
home,
això és complicat,
que si no és complicat
i bé,
passa el temps
i potser al cap d'un any
ens tornem a veure
perquè vam dir
que ho faríem
i bé,
potser sí,
potser no,
s'assentem amb una taula
i amb una bona taula
i un bon menjar,
amb un bon àpat,
és quan s'arreglen les coses,
no?
I així mateix,
amb un sopar,
doncs vam dir
tirem endavant
o tirem endavant.
Doncs vam estar
una altra temporada
treballant-ho amb l'Àngel,
no?
I ara deu fer cosa
d'un any o així
i ja vam fer unes reunions
més en sèrio
amb més gent
i vam veure,
doncs en principi
la idea era
de fer la llió
però doncs bueno,
vam veure
que la cosa es complicava
una mica
i vam anar a buscar
un professional
de les lletres
com és el Salvador Rovira.
I el resultat
és el que...
La criatura
doncs el part
ha durat uns 15 mesos,
no?
Que és el que es presenta
aquest vespre.
I aquí l'Àngel i l'Emili
suposo que han tingut
sobretot
com a objectiu fonamental
la recerca
de la documentació
o recuperar,
rescatar aquesta documentació
que la teníem
perfectament controlada.
Com ha anat tot això?
Perquè
tot el tema
de papers,
de fotografies,
això
els hi ha costat molt?
Jo primer
volia afegir una mica
els imperments
a el que ha dit
l'Emili
que hi havia
un altre factor
que a mi em va picar
molt l'amor propi
i l'amor propi per...
Recordo que una de les...
de Santa Tegla,
de la pregó de festes
de Santa Tegla,
que crec que va fer
l'Alfred Fort,
es va fer tot un resum
de l'època aquesta
predemocràtica i tal
i el Club de Joves
no sortia enlloc.
Jo em vaig empipar,
vaig dir,
com pot ser això?
Una sèrie de persones
que hem treballat i tal,
escolta'm,
això ho hem de posar
sobre la taula.
I després també
hi havia
una espècie
de record
que sempre
l'alcalde Requesens,
sempre que el vèiem
alguna vegada
ens deia
del Club de Joves
hauríeu de fer alguna cosa
perquè si no
no em quedarà res
ell com a historiador
i tenia com aquesta...
De fet,
ell havia sigut
el primer professor de català
que vam tenir
al Club de Joves
i llavors vull dir
que aquesta ha sigut
més motivacions
que ens han mogut
en tot aquest tema.
En quant a la documentació
estava una mica escampada.
Jo, per exemple,
em pensava
que tenia el registre
de socis a algú,
l'altre tenia
el llibre d'actes,
hi havia documentació
comptable
que estava a la parròquia
de Sant Pau
perquè l'havien portat allí,
hi havia gent
que tenia documents,
l'últim president
tenia bastanta documentació
oficial
i, bueno,
la feina que hem fet nosaltres
és aquesta
d'anar recollint coses
i cal dir
que el Salvador Rovira
ens espitjava contínuament
perquè ell treballava
vuit hores cada dia
i nosaltres
aquesta capacitat de treball
no les tenim
i em deia
ja teniu això,
ja m'ho he portat allà
a l'altre,
jo ja he fet això altre
i no hi havia manera
de donar una marxa tremenda.
Nosaltres vam proposar
quan va començar això
vam dir, bueno,
això estarem dos o tres anys
i hem estat pràcticament un any,
no, Salvador?
Vull dir pràcticament un any.
Menys, menys.
Menys d'un any.
En quatre o cinc mesos
vam redactar el llibre.
És a dir,
que l'experiència del Salvador
en aquest sentit
ha empès
que la velocitat sigui...
Definitiva, no?
Definitiva.
Home, vam anar al notari
a buscar una còpia
dels estatuts,
vull dir que...
El notari,
que el notari...
Molta gent s'ha dit fotografies.
S'ha dit fotografies.
Els estatuts
es van signar
a la notaria
d'en Putxel-Elles,
vull dir que...
I el Club de Joves
neix l'any 65
a partir de què?
O d'aquí?
Això, a veure,
té a veure una mica
al Consell Vaticà II,
per dir-ho d'alguna manera.
És aquella època
en què l'Església
fa aquella obertura
cap al laïcisme,
les persones tal,
i hi ha una persona
significativa en aquest cas
que és mossèn Gil,
que no sé si ho sentim parlar
alguna vegada, vull dir...
De fet va presentar
un llibre no fa gaire
que va estar aquí
amb una tertúlia,
amb una xerrada,
però es organitzen
dues setmanes
de la joventut,
dos anys seguits.
Es fan conferències,
cinefòrums, etcètera.
I després d'aquestes
dos anys
que es fan
les setmanes de la joventut,
es fa una convocatòria
més àmplia,
mossèn Gil,
que fa una carta
a l'Emili,
al Ramon Civit,
que va ser el primer president,
amb diferents persones,
i decideixen
tirar endavant
aquest projecte.
Un projecte
que era agosarat,
perquè llavors
s'alloga o es compra
no sé ben bé
un local
que era un forn.
Al llibre hi ha fotos
de com nosaltres
anàvem amb pic i pala
a desmuntar el forn,
a desmuntar les coses
en carretó,
allí treballant i tal,
i bueno,
tirarem endavant
aquest projecte
des d'aquesta perspectiva.
Per això també cal dir
que els estatuts,
els primers estatuts,
s'assignen
al despatx del cardenal
Arriba i Castro,
perquè en aquell moment
nosaltres aprofitem
la llei FRAG,
la primera llei
d'informació i turisme,
però necessitaven
un cert recolzament.
Llavors,
en aquest sentit,
el cardenal
el va donar,
curiosament,
quan se parla
del cardenal
més o menys
molt proper
a les tesis
del règim,
però el mateix
mossèn Gil,
això ho saps tu millor,
Salvador,
fa algunes manifestacions
en aquest sentit,
no?
Què diu exactament?
Tu ho saps millor,
te'n recordes.
Ell va dir
fonamentalment
que no era franquista,
sinó que era espanyolista,
i d'alguna manera
jo el que veig
en tota aquesta qüestió
és l'eterna discrepància
entre el poder temporal
i el poder eclesiàstic.
D'alguna forma,
per a l'Església,
el club de joves
va ser com una oposició
als moviments
de joves
de l'OJ
i de la Falange
i de més
que hi havia en aquest moment.
I alguns de nosaltres
doncs es vam aprofitar
i es van suplujar
sota les sultanes
per fer allò
que creiem
que havíem de fer.
És a dir,
el club de joves
neix amb l'aixoploc
de l'Església,
tot i que
en formen part
persones
no en tot cas
necessàriament
molt vinculades a...
Hi havia de tot tipus,
hi havia de tot tipus.
És obert a tothom
i la prova és que
en la llista
que presentem
en el llibre
hi ha més de 500 socis
però jo crec que
van passar més gent
inclús pel club.
Hi ha una qüestió
que és molt curiosa
que també aporta
llum
a la capacitat
que vam tenir
de fer aquestes coses
és que en aquell moment
no tothom estudiava
a la universitat.
Hi havia molta gent
de nosaltres
que ens quedàvem a Tarragones
i començàvem a treballar
als 16 o als 17
o als 18 anys
començàvem a treballar
i llavors això
era una mica
el nostre hobby
i havíem de buscar
algun lloc
per fer coses i tal.
I una mica
això explica
que tingués aquest èxit
en aquell moment.
i quines activitats
promouen des del principi?
És a dir
neixen sota aquest eixopluc
de l'Església
de l'Arcabisbat
però què pretenen
al principi fer?
Bé
tenim això
mentre no tenim
els estatuts aprovats
actuem
amb l'eixopluc aquest
ara una vegada
tenim els estatuts aprovats
ja vull dir
ja no hi ha res a dir.
Aleshores
el club
l'estructurem
amb dues vessants
que en dèiem
seccions
i serveis.
Seccions
eren doncs
per exemple
hi havia una coral
hi havia un grup de teatre
hi havia l'excursionisme
i hi va haver ciclisme
a veure
segur que me'n deixo
Filatèlia
Filatèlia
Numismàtica
Mims
Mims
La colla sardanista
Una colla sardanista
Les bars Santa Tecla
cal dir
que també va
estava muntant
les bars Santa Tecla
no tenia lloc
que es va aixopluc allí
també va servir
de aixopluc
per la colla
de xiquets de Tarragona
quan mossèn Tomàs
no tenien cap local
no tenien on deixar es caure
van fer cap allí
i després tenien
el que en dèiem
serveis
i serveis era
tot el que podia fer
el club
envers a la ciutat
de cara a fora
poder organitzar
conferències
xerrades
col·loquis
festivals
en fi
i en aquest àmbit
en aquest segon àmbit
què és el que més
destacaríem
va haver-hi alguns moments
o alguns espectacles
o algunes activitats
especialment
remarcables
tenint en compte
el context
en què vivíem
que en plena dictadura
cal remarcar
que en aquella època
vull dir
qualsevol cosa
que fessis
vull dir
s'havia de presentar
un informe
a govern civil
i a informació
i turisme
en el mateix llibre
hi ha unes fotos
que són molt curioses
es van fer una xerrada
sobre sexualitat
en aquella època
i això era una cosa
difícil de fer
ells va fer
el doctor Fontanet
que hi va presentar
unes diapositives
es van fent
dos o tres dies
si no recordo malament
però es van tenir
que presentar
totes les diapositives
i tot el text
a informació i turisme
el programa
hi posava
autoritzat
per mayores
de 18 anys
i no cal dir
que la sala
estava plena
això seria una qüestió
jo recordo una altra anècdota
que vam fer també
una xerrada
sobre el cardenal
Vidal i Barraquer
que va fer
el mossèn Montanyola
que era el biògraf
realment del cardenal
i recordo
va ser l'entrega
de premis
del concurs literari
exacte
que també fèiem
un concurs literari
cada any
fèiem un concurs literari
ell va fer de mantenidor
va fer de mantenidor
i va explicar això
sobre Vidal i Barraquer
i me'n recordo
que ell anava parlant així
amb el colltor
que parlava així una mica
i se'l veia una mica apurat
perquè deia coses gruixudes
per aquella època
que estàvem
i el sortia
diu
i aquell senyor
que hi havia allà
a la primera fila
era dels grisos
o què?
era de la secreta?
dic no
aquest era un fuster
d'allà al Carre Real
que anava a totes les conferències
d'aquestes
m'acatxo la mà
és que m'hi estan de dir
alguna cosa
perquè em pensava
que era de la secreta
i ara
amb la perspectiva històrica
que ens dona el temps
senyor Rovira
quina creu que va ser
la principal contribució
del club de joves
en aquella època?
normalitzar
el poder viure
en català
a Tarragona
jo voldria
dir dues coses
si m'ho permets
i una és
que si el club de joves
va poder desenvolupar-se
com es va desenvolupar
hi ha dos factors
importants
que ho fan
una
que en l'Estatut
perquè el cardenal
ho va imposar
hi havia un conciliari
el conciliari
va ser mossèn Gil
l'actual rector
del Callà
que podia vetar
tots els acords
de les juntes
però
ell no va exercir
mai aquest debet
i senzillament
va complir
la seva funció
però es va deixar
totalment lliures
i d'aquesta forma
el club
va desenvolupar
una tasca
que no l'hagués
pogut desenvolupar
si ens hagués fiscalitzat
això
per una banda
i per una altra banda
que la gent
de la junta
tot i ser
gent molt jove
eren molt madurs
i van saber
en tot moment
nedar
i guardar la roba
relacionant-se
molt bé
amb les autoritats
del moment
les autoritats franquistes
des d'incluso
de formació i turisme
fins al governador
i fins a l'alcalde
és a dir
en res
van deixar de fer
el que creien
que havien de fer
però van ser
en tot moment
van gastar
molta masquerra
i van saber
tractar
i acaramelar
les autoritats
sense renunciar a res
i aquesta intel·ligència
aquest
fer les coses
ben fetes
de les juntes
d'aleshores
penso que
l'Àngel
va ser un dels presidents
i una de les persones
que va gastar
aquesta tècnica
va permetre
el club
tirar endavant
el club de joves
ha estat una entitat
fins ara poc coneguda
o reconeguda
al fil del que comentava
abans l'Àngel Conesa
i d'alguna manera
el llibre que presenten avui
contribueix
a omplir un forat
un buit
jo diria que sí
d'alguna altra forma
també diria
que és l'última
contribució
que fa
el club de joves
de Tarragona
perquè almenys
deixa fixada
una pàgina
de la història
de Tarragona
que sense aquest llibre
que és un llibre
i un treball col·lectiu
que jo senzillament
he redactat
però que és
l'aportació
de tots
els que llavors
érem uns xicots
i unes xicotes
joves
deixa això
una fixació
i assenyal
el que va ser
una de les realitats
de la Tarragona
dels anys 60
i dels primers 70
el club neix
el 65
i s'acaba
el 76
s'acaba
perquè arriba
la democràcia
s'acaba
perquè els joves
ja no són joves
i es fan grans
hi havia aquesta dificultat
podria ser sòcia
del club de joves
dels 21
als 30 anys
això era una gran limitació
en aquella època
per les mateixes raons
que jo he apuntat abans
potser la gent
es casava
amb els 24
25
26 anys
tenies criatures
i les coses
es complicaven
i després
per altra banda
amb la democràcia
comencen a sortir
tot el tema
del seguici
surten altres activitats
castells
vuit valls parlats
etc
que faciliten
aquestes coses
a mi m'agradaria dir
si em permeteu
que a més a més
el club de joves
no sol va ser útil
per Tarragona
sinó que
degut a que els estatuts
ho permetien
es van obrir
quatre delegacions
del club de joves
que van ajudar
amb altres poblacions
a desenvolupar
aquesta cultura
democràtica
catalanista
que impregnava
el club de joves
que era
Abelianes
Altafulla
Torre d'Embarra
i Arbeca
si no recordo malament
curiosament
vull dir
també dir
que nosaltres
que hem portat
a terme
aquesta tasca
jo diria
que ens sentim
plenament recompensats
en aquest moment
després de la presentació
del llibre
fem un sopar
i tenim 96 persones
apuntades
vull dir
el qual
ens omple una mica
de goig
de satisfacció
he fet una fenya
que
perquè moltes
no han perdut
el contacte
durant aquests anys
bueno
hem anat
localitzant
el millor record
Emili
d'aquella època
com a membre
del club de joves
recordaria alguna cosa
en especial?
home
vull dir
diverses
diverses en són
vull dir
quan fes una activitat
i omplies el local
i per exemple
el dia
que vam poder portar
en Lluís Llach
allà
a l'auditori
del camp de mar
que aquí hi ha
el cartell
fotografia
on hi ha
ja el cartell
després
vull dir
quan
el teatre
també s'havien fet
unes obres de teatre
molt contestatàries
per exemple
que explicava
vull dir
representar
l'any 69 o 70
a l'Esperant Godot
a Tarragona
a Ràdio Tarragona
quan allí
només es feien
comèdies
de Carlos Arnitxas
i coses d'aquestes
vull dir
en fi
eren tot un seguit
d'activitats
d'això
ara
una mica
una espina
clavada tens
perquè
també una de les idees
del muntar això
també preteníem
que això
hagués sigut
hagués sigut
la llavor
d'un futur
Ateneu
o d'un cercle
d'una entitat
doncs més
més gran
que dures
perquè a Tarragona
vull dir
entitats d'aquestes
tipus
centre de lectura
de Reus
que és un enveig
que li tinc enveja
vull dir
a Tarragona
això
no existia
i no existeix
actualment
i una de les coses
que teníem en ment
era de poder
arribar
a una cosa
però això
va ser impossible
degut
amb el relleu
generacional
amb moltes coses
i el fill d'això
últim que diu
l'Emili Guillemat
des de la perspectiva
d'historiador
per què creu
que el Club de Joves
no té aquesta continuïtat
senyor Rovira
no té aquesta continuïtat
senzillament perquè els estatuts
el mercat
que els 30 anys
se n'havien d'anar
doncs això
no va permetre
continuar
perquè la generació
d'aquells
que en naixen
als anys 40
i aquells que en naixen
als anys 50
són dos mons
l'any 40
són gent soferta
que no
no
no viu en la bondó
en els anys 50
en canvi
ja entren en la bondó
la gent se'n va
a estudiar
a Barcelona
tenen altres jerarquies
i posen la jerarquia
de valors
la pàtria
per exemple
no que ocupa el primer lloc
sinó que ocupa el primer lloc
una altra cosa
que no diré
però que ja podeu entendre
llavors
si haguéssim pogut continuar
aquells que tenien 30 anys
aquests haguéssim pogut
tirar del carro
mentre altres
se preparaven per
però
la substitució
d'una generació
per l'altra generació
que no veia les coses
de la mateixa manera
i que pensava
més en ells
que no pas
en la societat
va fer
que no pogués donar
el pas
de club
com a tal
a Teneu
que molts d'aquestes
persones
que quan van deixar
el club
per tenir uns 30 anys
veien
i hagués pogut ser
una perfecta possibilitat
Àngel
no
ens deixem una cosa
però que és molt important
és que el club de joves
se lligava molt
i de fet
molts matrimonis
van sortir d'allí
però
és broma
però és una realitat
en aquell moment
en què les relacions
noi-noi
eren complicades
també era un element
bàsic
per aquest tipus de relacions
i penso que és un tema
molt important
ja anava a preguntar
a l'Àngel
coneix pel millor record
del club de joves
però segurament és aquest
jo vaig conèixer
la meva dona
un dia jugant
en un campionat
de fronton
a l'institut
i la dona
de l'Emili
també era sòcia
i la meva dona
t'acaba de ser sòcia
tot i que allí
no va sortir
la relació
a posterior
és a dir
que nosaltres tres
som tres parelles
del club de joves
i el mateix
del club de joves
la seva dona
també era sòcia
vull dir que també
doncs el primer rector
de la universitat
Joan Martí Castell
farà la presentació
del llibre
aquesta tarda
com dèiem
a les vuit
en una sala d'actes
de l'Ajuntament de Tarragona
que segur que plegarà
molta gent
que recorda
aquella època
el club de joves
el ressorgiment
de la cultura catalana
i catalanista
Tarragona
aquest és el títol
del llibre
que ha coordinat
Salvador Rovire
que ha comptat
amb la participació
de diverses persones
entre les quals
hi ha l'Àngel Cunesa
i l'Emili Guillamat
que també ens han acompanyat
aquest matí en directe
als estudis de Tarragona
Ràdio
senyors
moltes felicitats
per la feina feta
i perquè el resultat
es vegi ja
a partir d'avui
a les llibreries
i que en fi
es pugui adquirir
aquest llibre
editat pel Cercle
d'Estudis Històrics
i Socials
Guillem Oliver
del Camp de Tarragona
a tots tres
moltes gràcies
que vagi molt bé
fins la propera
bon dia
bon dia