This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
És un quart d'una del migdia.
Aquí seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio
parlant ara, com dèiem, d'integració de persones novingudes
que es poden integrar al nostre país, a la nostra cultura
i ho poden fer a través del món dels castells.
De fet, una trentena d'agrupacions castelleres de tot Catalunya
participen enguany en un programa d'integració de novinguts
al món castellet que s'anomena, que es titula
Tots som una colla, un programa plantejat
com una manera de convidar aquestes persones
que acaben d'arribar fa poc temps a les nostres ciutats
o als nostres pobles perquè s'integrin en la cultura catalana
a través d'uns tallers d'introducció al món dels castells.
És una iniciativa de la coordinadora de colles castelleres de Catalunya
en la qual també hi col·labora la Generalitat
a través del Departament d'Acció Social i Ciutadania
i el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional.
De la trentena de colles, hi ha sis que pertanyen
a les comarques terrenines.
I avui ens acompanyen els representants de dues d'aquestes colles.
Una que és l'Anna Guàs, que és de la colla jove xiquets de Tarragona,
però que a més a més ve aquí en qualitat de vicepresidenta de la coordinadora.
Anna, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya l'Alfons González,
que és membre de la junta directiva de la colla dels nens del ventrell.
Alfons, també, molt bon dia.
Bon dia.
Anna, per què participeu en aquesta...
Primer, com a colla jove,
tu ets vicepresident de la coordinadora
i aquesta és una experiència que ella es va impulsar l'any passat,
però com a colla jove,
per què heu decidit fer aquest pas de participar-hi aquest any?
Bé, doncs precisament perquè aquest projecte
és un projecte que impulsava i que l'impulsa la coordinadora.
L'any passat es va fer una prova pilot.
És un tema que,
històricament, a les colles,
sempre ha tingut cabuda la gent immigrant.
Vull dir, hi ha gent que ve sud-americana,
i nosaltres tenim gent del Brasil, tenim un nen napalí,
vull dir que,
històricament, ja les colles acullen gent.
Llavors, la coordinadora es havia plantejat aquest tema
de fa bastant de temps,
però no acabava de collar mai.
Al final, l'any passat, el mes d'octubre,
es va poder fer una prova pilot,
mitjançant la Generalitat,
que ens va ajudar amb el que has comentat tu,
de la Secretaria d'Immigració,
que també col·labora,
i es va portar a terme en quatre ciutats
on tenen un alt índex d'immigració,
com és Vic, Sal, Guisona i Vendrell.
Vull dir, aquestes quatre poblacions
van fer aquesta prova pilot
i el resultat va ser molt positiu,
en tot cas, després, a la font ens pot explicar més,
perquè ja hi van participar l'any passat,
i vam veure que era una manera,
primer, d'acostar a tota aquesta gent nouvinguda
als castells, cosa que a les colles agraïm molt,
perquè, d'efectiu, sempre en fan falta,
i, a la vegada, també a la cultura catalana,
a la nostra cultura, no?
El que sí que és interessant dir
és que, a part de què coneguin els castells,
vull dir, tots sabem que en una colla castellera
té cabuda tothom,
vull dir, des d'un nen ben jovenet o ben petita
hasta una persona gran,
vull dir, sense...
poden ser gors, vull dir, prims, grans,
vull dir, té cabuda tothom.
De totes les professions, de totes les classes socials...
Això, religió, etcètera, no?
Aleshores, doncs, vèiem que era molt important,
vull dir, portar a terme,
i com que l'any passat va anar tan bé,
doncs, aquest any, doncs, s'ha fet ja a palesa
que el projecte es tira endavant,
i per part de les comarques de Tarragona
som sis colles les que entrarem en aquest tarannà,
doncs, per poder-ho fer.
Molt bé. Ara explicarem també de seguida una mica
com la gent de Tarragona Ciutat,
si vol participar i vol col·laborar en aquest taller
que es farà a la colla jove,
doncs, hi podrà participar.
Però, primer, al fons,
coneguem, doncs, una mica l'experiència del Vendrell
de l'any passat.
Què vau fer i quin balanç en feu?
Doncs, bueno, vam organitzar tres tallers
d'introducció als castells.
Un primer taller en el que es feia una aproximació
al que és el fet casteller
i explicant també la història de la nostra colla.
Un segon taller en el que ja es parlava concretament
dels diferents tipus de castells
i com es munta una pinya,
i ja hi havia una part pràctica
on els propis assistents al taller,
doncs, podien enfeixar-se
i podien participar en la construcció d'una pinya
i fins i tot fer, doncs,
petits construccions amb tersos, segons,
potser posaven dosos i una cassoleta,
perquè ells mateixos ja poguessin provar
el que és fer un castell,
i el tercer taller que era directament participar
en el que és un assaig de veritat, no?
Això és el que... com vam organitzar
i la veritat és que he estat molt contents dels resultats
perquè van participar aproximadament
una vintena de persones en aquests tallers,
gent que venien...
que ja tenien un cert interès en el que és la nostra cultura,
perquè són gent que participaven majoritàriament
en cursos de català, de cultura i de llengua catalana,
o també a l'escola d'adults allà al Vendrell,
doncs, que es van apropar,
acompanyats pels seus monitors, pels seus professors,
i que per primera vegada van trepitjar el que és un local,
la Colla Castellera.
I això ja per nosaltres era tot un repte,
i després quan ho vam aconseguir,
doncs, una satisfacció, no?
Veure gent que vivien des de fa uns quants anys allà al Vendrell
i que de sobte sí que havien sentit,
havien vist diades castelleres a la plaça Vella,
però que venien al local
i que es quedaven enlluernats
veient aquests vídeos de presentació
i enfaixant-se,
doncs ja era tota una fita, no?
És a dir, que era el primer objectiu dels tallers,
aconseguir aquestes persones
doncs coneguessin de primera mà els castells.
Que després es volen quedar, doncs, encantats.
D'aquests, alguns s'han quedat.
I tenim aquest any, doncs,
alguns que van assistir a aquests tallers
i que en aquests moments ja estan fent castells.
Alguns ja fins i tot han parat castells com a baixos
i alguns nens ja han fet de dosos
en algunes de les nostres construccions.
I per tant, des d'aquesta perspectiva, éxit total, no?
I aquest any es van tornar a apuntar
i ja han fet dos dels tres tallers
aquesta setmana passada i aquesta...
I els perfils de les persones que vau tenir l'any passat
i que teniu aquest any són molt diferents?
És a dir, persones d'edats diferents
o són gairebé tots, en fi, amb el mateix perfil?
Bé, una mica, jo crec que el perfil dels assistents
d'aquest tipus de llest té molt a veure
amb el tipus de població nouvinguda de cada població.
Per exemple, en el cas del Vendrell,
la majoria són d'origen magrebí
i, per tant, la quasi totalitat d'assistents
al taller eren magrebins,
tot i que teníem també algun sud-americà
i algun romanès,
i eren majoritàriament homes
i alguns nens, també.
Alguns nens que, per exemple, estan participant
en els tallers del Pla de Barris
que està finançat per la Generalitat de Catalunya,
doncs que amb els monitors van venir també allà.
Aquest era el nostre perfil,
però, per exemple, els tallers que es van fer a Salt,
doncs la població és diferent.
Hi ha població magrebina,
però també de l'Àfrica subsahariana,
hi ha molta gent de l'Àfrica subsahariana,
depèn una mica dels perfils,
però essencialment era gent nouvinguda.
Tot i que aquest any els tallers
és per gent nouvinguda,
però a vegades no pensant només
en els nouvinguts de fora de l'estat espanyol,
sinó també gent nouvinguda de població
que poden venir d'altres parts del territori espanyol.
I, per tant, aquest taller d'introducció als castells
està obert a tota aquella persona
que desconeix com funciona la colla per dins
i que vol aprofitar, doncs, per conèixer la colla
i, si vol, per apuntar-se a fer castells.
I una curiositat, els tallers els fèieu
i els feu la pròpia gent de la colla?
Sí, sí, sí, som nosaltres mateixos.
No ve ningú de fora, evidentment,
sinó que som vosaltres.
Som nosaltres,
però comptem amb l'assistència de la coordinadora.
La coordinadora, de fet, aquest any,
per exemple, després de l'experiència de la prova pilot,
ens ha presentat un dossier
on una mica ens diu pas per pas què és el que hem de fer,
com hem d'aconseguir, doncs, enganxar.
Ens han donat uns materials de suport
que són molt interessants,
des de tríptics a pòsters,
a uns DVDs especialment fets
on s'expliquen com es fa el castell pas per pas
o s'explica en dos minuts només
i visualitzant-ho com el que deia l'Anna, no?
Gent de diferent condició física,
de diferent edat,
de diferent sexe,
de diferent extracte social,
doncs, pot fer castells.
En dos minuts veies gent de diferent raça,
gent gran, gent joveneta,
tots allà fent castells
i després, quan aconseguint aquests castells,
abraçant-se, disfrutant-ho
i veient que és una fita col·lectiva
amb un resultat que és meravellós.
Aquest és el paper que juga la coordinadora, no?
Perquè, clar, estem parlant
que l'any passat va ser una prova pilot
de quatre ciutats,
clar, ara estem parlant ja
d'una experiència,
en fi, que és extrema per tot Catalunya,
és a dir, vosaltres com a coordinadora
doneu suport i material, no?
Perquè tothom més o menys pugui fer el mateix,
aquests tallers.
Sí, sí, aquest és el tema.
Jo hi ha una cosa que voldria remarcar
que és important,
que abans ho he dit també l'Alfons,
i és la coordinació que hi té a haver
amb els serveis tècnics de l'Ajuntament,
amb el tema d'immigració,
i també amb el Consorci de Normalització Llingüística.
Per què?
Perquè precisament costa molt
arribar amb aquests col·lectius,
perquè sí que te'ls trobes pel carrer
o amb algun lloc al barri i tal,
però, clar, ells no s'acosten,
primer perquè ho desconeixen,
i després suposo que hi ha també la barrera
d'això que fa com a cosa, no?
Entrar en un lloc on no.
O no hi has entrat mai.
Sí, i bé, que per ells és una barrera real, no?
I aleshores, doncs,
si no és per mitjançant d'aquesta gent
que et posa en contacte amb aquests col·lectius,
vull dir, és molt difícil poder-hi arribar.
Aleshores és importantíssima aquesta via, no?
Perquè per mitjà d'ells, doncs, ja,
ells ja et porten,
o els acompanyen ells,
o et posen en contacte,
i a partir d'aquí fas ja una reunió amb aquesta gent,
perquè, bé, tots tenen el seu patriarca,
el seu jefe,
vull dir, les persones que realment coneixen a tota la comunitat, no?
I aleshores, a partir d'aquí,
és quan tens una possibilitat real
que et pugui venir algú,
perquè si no, només amb els materials escrits
és molt difícil,
perquè la veritat és que no és que no llegeixin,
però no llegeixen els diaris que nosaltres fem, no?
O la propaganda que nosaltres fem.
Sí que et poden veure algun cartell,
o inclús aquest dit que hem fet amb moltes llengües,
però realment el que és, és el boca a boca.
És el que...
És el que funciona.
I aquestes passes ja les heu fet, per exemple, a Tarragona Ciutat?
I ara parlant ja més com a Colla Joven, no?
Encara no.
Ara, és a dir,
els propers passos és parlar amb serveis socials tècnics de l'Ajuntament.
De Tarragona estem la Colla Joven i els xiquets del Serrallo.
I els xiquets del Serrallo.
Del Serrallo.
Llavors ens hem de posar en contacte amb aquesta gent,
i llavors ja hem de fer un calendari
i a partir d'aquí ja l'hem de fer.
Hem de veure també quines dates són les més adients.
Perquè hi ha una cosa també que s'ha de dir
és que l'any passat es va tindre que fer a l'octubre,
aquesta prova de pilot,
perquè, bueno, per mitjà de la Generalitat
és quan hi havia el finançament
i es va tenir que fer amb aquest temps, no?
Clar, a l'octubre ja moltes colles
ja havien acabat la temporada.
I aleshores aquest any s'ha pogut agafar
amb aquest marc
que estem ara al maig
i que creiem que la majoria de colles
ho acabaran abans de la temporada.
I aleshores dintre de la temporada
inclús poden veure
molt millor en la pràctica
com funciona tot
i a l'acabar
sempre pots tenir un lligam
amb aquestes persones.
Perquè, bueno,
abans ho explicava l'Alfons
que, clar,
va acabar a l'octubre, al novembre
i la gent va marxar,
ja no es van fer castells
i aleshores el lligam
amb aquesta gent
va quedar una mica al descobert, no?
Una mica trencat en aquest sentit.
I aleshores, bé,
creiem que abans que acabi la temporada
aquests tallers els podrem haver acabat.
Perquè les activitats,
els tallers s'acostumen a fer
per l'experiència ja de l'any passat
en horaris d'assaig habitual?
Bé, el que fem...
O ho fan en unes altres hores...
En el nostre cas
hem fet coincidir parcialment
amb els assajos.
És a dir,
el primer taller va ser
independent dels assajos
perquè volíem parlar amb ells directament,
ensenyar-los també una mica el local
i la història de la nostra colla.
En canvi, el segon taller
es va solapar
amb un assaig de canalla
perquè després aquesta canalla
un cop amb ells
els haguessin fet
les instruccions tècniques
de com es fa un castell
pogués participar juntament
amb aquests participants
en el taller
en petites construccions.
I ja el tercer taller
és directament un assaig
i per tant és allà.
Participa directament
amb el que fem nosaltres.
Gaudeix d'un assaig
com gaudim nosaltres
o com patim nosaltres.
Quina seria la filosofia, Anna?
És a dir,
ja sabem per què...
És a dir,
què es fa,
però per què ho feu?
Perquè realment voleu
portar més gent
a les colles castelleres,
als assajos,
tenint en compte
que el que explicaves
al principi de l'entrevista,
que de fet sempre
el món casteller
ja ha estat per si sol
un motiu d'integració
de moltíssimes persones.
En altres anys
i en altres dècades,
persones d'altres zones
de la península,
d'altres zones
de l'estat espanyol,
que havien immigrat
a Catalunya
i que entraven
en qualsevol
colla castellera.
Ara hi ha un motiu
també de voler
portar més gent
i intentar tenir
més efectius
a les colles?
Jo també hi seria,
però crec que
el principal objectiu
és que la coordinadora,
un dels seus objectius
és donar a conèixer
els castells,
vull dir,
arreu del món.
Ja ho estem veient,
com ara
la colla vella
s'ha anat a Xangai
i els altres
han anat a altres països,
però un dels objectius
és donar a conèixer
els castells,
la cultura catalana
que és en què estem
participant
i precisament
els castells
en aquest programa
vull dir,
és un dels nostres
objectius principals
i precisament
tal com està avui
la societat,
vull dir,
que tenim
una immigració
molt alta
i la necessitat
també
de les colles
tenir efectius,
vull dir,
es poden complir
una mica
totes les coses,
totes els dos
objectius.
I una última qüestió,
si hi ha alguna persona
que de manera individual
s'adreça
a una agrupació
castellera,
en aquest cas a Tarragona,
els xiquets,
el Serraio,
la Colla Joga,
també hi poden participar?
I tant.
O tot això
és a través que dèiem
de vehicular-t'ho
a través dels ajuntaments?
No, no, no,
vull dir,
perfectament
poden adreçar-se
a la colla
i allí,
si volen participar
ja estaran
en el lloc idoni
per poder-ho fer.
En el cas del Vendell,
vau tenir algun cas així,
de manera individual,
que us va arribar a la colla?
No,
el que sí que és cert
és que, per exemple,
els castellers d'aquest any
s'han incorporat
a alguns dels castellers
que feia poc temps
que hi eren
a la nostra colla,
perquè els hi ha anat molt bé
amb tres sessions
de rebre aquestes lliçons
tècniques
i d'història
de la colla,
és a dir,
impregnar els nostres nous castellers
també de la nostra història
també és una cosa
que es podia fer
a través d'aquests tallers.
I hem acabat integrant
a tothom.
Doncs, en fi,
una experiència molt interessant
que ja es va viure
l'any passat,
la temporada passada,
en quatre municipis de Catalunya
que ara s'extèn
a 30 agrupacions castelleres
del país,
d'entre les quals
hi ha sis
a les comarques terragonines,
com és el cas
dels nens del Vendrell
o de la Jove de Tarraona
que avui ens representen aquí
en aquest programa
l'Alfonso González
i l'Anna Aguas.
Moltes gràcies,
moltes felicitats.
Gràcies.
Que vagi molt bé
en el cas del Vendrell
i com que ja ha anat molt bé
esperem que ara
s'acabi molt bé
aquesta segona edició
i en el cas de la Jove
i també dels xiquets
del Serrallo
que participen
en aquesta iniciativa
a nivell de la ciutat de Tarraona
doncs que la puguem explicar
d'aquí un temps
i que hagi funcionat molt bé.
Moltes felicitats.
Gràcies.
Gràcies, adeu.