Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
com dèiem, però, són els protagonistes
i segurament ens acompanyaran al llarg d'aquesta retransmissió.
Una retransmissió que podrem compartir amb dos tarragonins
que des de diferents vessants professionals
ens ajudaran a comentar aquesta processó del braç de Santa Tecla.
Ens acompanya el gestor cultural,
durant molts anys va ser tècnic de l'àrea de festes
de l'Ajuntament de Tarragona, Jordi Bertran.
Jordi, molt bona tarda.
Bona tarda, Santa Tecla.
I també ens acompanya la periodista tarragonina,
durant molts anys acompanya els micròfons de Tarragona Ràdio,
ara residem fora de la ciutat,
però que ha tornat per viure aquesta jornada de Santa Tecla aquí a Tarragona.
Jolanda García, Jolanda, bona tarda.
Hola, bona tarda de Santa Tecla, a tothom.
Un plaer compartir amb el Jordi Bertran i amb la Jolanda García
aquesta retransmissió conjunta de Tarragona Ràdio i de TAC12.
Jordi, una primera impressió de l'ambient que podem veure
a aquesta hora de la tarda, quan encara no ha començat la processó.
Doncs una mica l'ambient que històricament ha tingut aquesta ciutat per Santa Tecla,
que és milers de ciutadans i de visitants aquí,
als carrers de la part alta d'aquest cor de la ciutat,
que ens ha permès que des de l'edat mitjana fins ara,
cada tarda del 23 de setembre,
tinguem aquesta magnífica professor
que recorre els carrers de la ciutat.
Jordi, esmentaves l'edat mitjana.
Amb la referència que tu tens,
quant podien durar les festes a l'edat mitjana,
les festes de Santa Tecla?
Home, poc més d'un dia i mig.
D'acord, i ara diem a vegades,
com pot ser que duri tant i tant les festes de Santa Tecla?
L'home, entre altres coses serveix per anar acumulant emocionalitat,
que es va increixent.
El primer dia anem fent actes, diguem-ne,
una miqueta més intrascendents,
va pujant, va pujant el nivell,
fins a arribar al dia d'avui,
el moment abans, previ a la processó,
que aleshores diguem-ne que la càrrega d'emocionalitat
que tenim tots és el que dona després aquest esclat
que experimentarem en directe a través de Tarragona Ràdio d'aquí una estona.
Home, és una mica allò que també s'acumula el cansament
i també et fa veure les coses amb una certa emotivitat diferent, no?
Jo diria que això ajuda també a tenir aquesta càrrega especial, no?,
que té aquesta tarda, no?
Veiem...
Allà comencen a arribar les autoritats.
Comencen a arribar les autoritats,
entren a l'interior de la catedral,
darrere també la banda de música,
podem veure també a través de les imatges de TAC-12
la plaça de les Cols i el carrer Major ple de gom a gom.
En fi, la tarda promet, com sempre,
és el moment culminant de la festa,
del dia gran de la festa major de la ciutat de Tarragona.
Hi ha hagut l'anada a processó,
ara precisament la banda Unió Musical de Tarragona
se situarà en aquest punt del pla de la seu.
Prèviament, tots els elements del seguici popular
s'han anat col·locant en els carrers que envolten la catedral,
carrer Les Coques, carrer Sant Pau, pla de Palau,
també el carrer del Claustre, Escribanies Velles,
i suposem que d'aquí uns instants
el Vall de Diables sortirà i començarà aquesta processó.
Jordi, la disposició tal qual d'aquesta anada a processó
dels elements, col·locant els elements darrere de la catedral,
això és un fet recent, ja fa molt de temps?
De fet, antigament, l'anada a processó
arrencava des de la plaça de les Cols
i arribava aquí davant de la catedral,
i per tant, podem dir que aquesta anada a processó,
entesa com un itinerari una mica més llarg,
que comença actualment a la plaça de la Font
i arriba fins aquí, donant aquest tomb a la catedral,
no és anterior a l'any 1860,
que és quan es trasllada de lloc l'edifici municipal.
traslladant-se, per tant, també tots els actes
o la majoria d'actes en què la corporació surt
acompanyada de tots els elements del seguici,
també d'aquests elements particulars,
com poden ser la bandera de la ciutat,
els ministres, etcètera, etcètera.
Home, el Ricard esmentava...
De fet, des que hem començat aquesta retransmissió,
com succeix cada any, parlem de tradició,
per tant, hem de fer referència a temps enrere,
i aquest matí, justament amb altres persones
relacionades amb festes, parlant de festes de Catalunya,
parlàvem com van evolucionant les festes,
com s'adapten als canvis generals de la societat,
que també necessiten una adaptació.
Sembla que les festes perten un timing
i una evolució bastant més lenta,
que és un moviment molt més lent que el que pot fer la societat.
I a vegades, una de les proves,
probablement una anècdota és el tema de l'àliga
i aquesta vegada l'APE, una de cada any,
surt un debat de burca, que dic jo,
que és que és necessari això perquè es dinamitzi
i la festa realment necessita d'uns canvis,
com a vegades es reclama,
o no n'hi ha per tant?
Bé, la festa es va fent a poc a poc,
jo crec que té un tempo.
És un tempo diferent, el de la societat, no?
Sí, si agaféssim un fragment
de La família dels Garrigues,
que és una novel·la
que el novel·lista tarragoní,
Josep Pini Soler, va escriure
en el segle XIX, en la segona meitat del XIX,
però que concretament retrat el que seria
una fotografia de l'any 1859
als 62,
aproximadament pels detalls
que apareixen, com per exemple
la presència de la Negrita,
que no apareix en anterioritat
a aquesta data del 59,
doncs és més o menys cap a aquella data.
Jo sí, nosaltres, en lloc de fer la retransmissió
com hem començat,
haguéssim llegit el fragment
de la família dels Garrigues,
jo crec que no s'hauria notat la diferència.
És a dir,
hi ha uns elements que apareixen,
d'altres que desapareixen,
però crec que hi ha un fluï,
que és diferent.
Ah, no en sentit positiu del terme,
la festa ha de ser conservadora, o no?
La festa és en si mateixa
una evolució constant de la societat
i ara ens pot semblar
que és molt conservadora,
però realment només amb els elements
que descriurem avui
veurem que hi ha elements
que neixen en l'any
que ja arriba el braç de Santa Tecla,
el 1321,
pràcticament només hi ha
tres elements en aquell moment,
o quatre, podríem dir, no?
El braç pròpiament dit,
les campanes assumpta i fructuosa
que repicaran,
seran dues de les que repicaran,
i els músics populars,
perquè la resta d'elements
que van rebre el braç aquell any
no existien, no?
I això, doncs,
vol dir que a base d'anys,
de dècades, de segles,
doncs, es va configurar en un paisatge.
Avui en dia seria
inimaginable
veure aquesta processó
sense els grups de foc,
obrint-la, no?
doncs, l'any 1984
va ser el primer cop
que es va recuperar
al Vall de Diables
després de dècades
sense sortir, no?
Per tant, crec que per molts,
aquest moment de l'encesa
dels setrots de Lucifer la Diablesa,
que s'està produint ara, justament,
en aquest moment, doncs,
ja l'han vist tota la vida,
però va haver un moment determinat
que ens el vam haver de reinventar, no?
Veiem com els elements de foc
començant pel Vall de Diables
i continuant pel drac, el bou
i ara la víbria
s'han anat col·locant
en aquest pla de la seu
i d'una manera força puntual
comença aquesta processó
de Santa Tecla,
els membres del Vall de Diables
comencen a baixar pel carrer
Pariglès,
a continuació la gent del drac,
el bou i la víbria
també que podem veure
situats en aquest pla de la seu,
envoltats de moltíssima gent,
molts tarragonins i tarragonines
que no es volen perdre la festa,
segurament molta gent també
vinguda de fora,
potser també turistes ocasionals
que han coincidit amb la seva estada
a Tarragona
amb el dia gran de la festa
i aquí els tenim, no, Jordi?
La desfilada dels elements de foc
que, com deies, obren la processó.
Sí, obre primer el Vall de Diables,
el Vall de Diables és un entremés,
és a dir, una lluita del bé i del mal
que té els seus orígens
amb uns primitius personatges
que van sortir a finals del segle XIV,
però que no van aparèixer
en una representació, doncs,
de lluita entre l'arcàngel Sant Miquel
i els Diables
fins a l'any 1426, no?
Nois, ens hem deixat un element importantíssim
a la Diada de Santa Tegla,
l'element meteorològic,
no hem fet esment,
és com estrany, no?
Però, home, pot...
Perquè sempre es parla del temps, no?
Quan comencen aquest tipus de retransmissions.
Toquem fusta.
No seria el primer any,
els últims hem tingut pluja, eh?
Toquem fusta, toquem fusta,
tot i que estem al costat d'un balcó d'enferro.
Per cert, deixem aprofitar
per donar les gràcies un any més
a l'Escola Cantorum,
a l'Associació Amics de la Catedral,
que ens presten el seu balcó
per poder oferir als oients
de Tarragona Ràdio de TAC-12
aquesta realment panoràmica extraordinària
del que és aquesta anada processó
de les festes de Santa Tegla.
És veritat, calia fer aquest esment,
aquest agraïment,
perquè nosaltres estem en aquesta posició privilegiada.
També tenim instal·lades
una de les càmeres de TAC-12,
les altres estan repartides
entre el Pla de la Seu
i la plaça de les Subcols
per a els telespectadors de TAC-12
de la televisió pública de Tarragona,
com ara poden veure aquesta imatge
del carrer Marceria
amb les arcades,
com el Vall de Diables
arriba precisament
a la plaça de les Cols
per a enfilar després
el carrer Major.
I mentrestant,
des de la nostra perspectiva,
encarant el carrer Pariglès,
podem veure el bou
i darrere la víbria.
La víbria, el ser de llongues.
Sí, el drac, el bou i la víbria
serien els tres elements
de foc
que estan representats pel bestiari.
Avui en dia, també,
aquests tres elements
ens expliquen l'evolució de la festa,
perquè ni el drac sortia sol,
ni el bou sortia sol,
ni la víbria.
De fet, la víbria és l'únic element
que podem dir
que no té llarga documentació històrica
perquè va ser una recreació
a partir dels elements
que tenia la corona catalana,
que, entre d'altres,
el rei home primer
portava aquest element
en el cap,
com a element emblemàtic,
element heràldic destacat.
Escolta, s'ha aturat l'àliga.
No tindrem la sort
que hi haurà un emperitu ara.
Potser sí.
Sí, home, arrencaran segur.
No tindrem aquesta sort.
Arrencaran segur.
Magnífica de poder oferir
un emperitu roc
als oients de Tarragona Ràdio
als espectadors de TAC-12.
No perquè camina.
Mira, se'n va.
Llàstima, llàstima.
Però potser abans
d'acabar doni el Pla de la Seu
tindrem aquesta sort.
Doncs al Serrallonga
just davant de l'àliga...
Mira, mira com es mou.
Mira, mira, mira, Jordi.
Ei, que vol ballar, eh?
Vol ballar.
O toca, no?
Jo crec que vol ballar alguna cosa a l'àliga.
Normalment arrenca una miqueta.
Estan afinant.
Estan, vinga, vinga,
que encara ho pillarem, eh?
Al davant el ball de Serrallonga
que és aquesta representació,
aquest ball parlant, no?
Dedicat al bandoler
Joan Salàlia Serrallonga
el bandoler català del segle XVII
que representa aquesta captació de bandolers
que, doncs, va anar fent
per les muntanyes i pels amagatalls
a on ell era, no?
El ball de Serrallonga, curiosament,
és la manera que tenen les autoritats de l'època,
les autoritats, sobretot les il·lustrades
del segle XVIII, no?
De fossilitzar el que serien
uns elements paramilitars
que eren les milícies populars,
podríem dir,
en castellà, les soldadesques,
que eren, doncs,
abans que els exèrcits
estiguin absolutament oficialitzats,
sortien aquestes menes de sometents, no?
Aquesta mena d'armes populars
i perquè es portessin bé
i deixant-los de manera testimonial
els van posar les processons
tant de festa major
traduït en un llenguatge antisistema,
com el sistema assimila
aquells elements esters
que volen una mica destorotar
el propi sistema, no?
Exacte, exacte.
I avui en dia és l'únic ball
dels que s'anomenava
de sang i fetge,
o sigui, un ball amb armament
que es conserva
aquí a la ciutat de Tarragona,
tot i que si tornéssim a fer referència
a aquella novel·la de Piní Soler,
doncs podríem veure
que n'hi havia molts altres, no?
Com el ball, doncs,
de la Sebastiana del Castillo,
la Rosaura, Pedro Negro,
Juan Portela, etcètera, etcètera.
Mentrestant, a la plaça de les Colts,
el ball de Diables,
la Cucacera,
protagonitza una carretillada espectacular
que poden escoltar
a través de Tarragona Ràdio
i poden veure a través
de les imatges d'Atac 12.
Tenim el ball de Diables
a la plaça de les Colts,
tenim al darrere,
al carrer Marceria,
el Draca, el Bou,
el carrer per a Iglesias,
la Líbria,
el ball de Sarrallonga,
i ara, al pla de la Seu,
encara podem veure l'àliga,
al mig, pràcticament,
davant de la porta principal
de la catedral,
com balla la Molassa,
i just al darrere tenim
la Cucafera.
A més a més,
cada element,
l'àliga,
acompanyada de la banda
de l'Escola i Conservatori Municipal
de Música de Vilanova i la Geltrú,
la Molassa amb els graiers
dels quatre garrofers
i la Cucafera amb els ministrés
Matralla.
La banda de Vilanova,
precisament,
és una de les bandes
que en aquest moment
doncs està pujant,
diguéssim,
en el panorama festiu
de Catalunya.
És una banda
formada
per alumnes
i professors
que,
en guany,
entre d'altres,
ha realitzat
un concert especial
amb la banda
o escorri del País Basc
amb un treball
que han estat fent
durant tot el curs.
Per tant,
és una banda
que, d'una manera o altra,
també escudeix
amb músics professionals
i que té
una llarga vinculació
festiva
en els tres toms
de Sant Antoni
de Vilanova i la Geltrú,
el Carnaval de Vilanova
i també la seva festa major
de les Neus
al mes d'agost.
Deixeu-me fer una pregunta.
Clar,
la gent que ens escolta
a través de Tarragona Ràdio
que veu aquestes imatges
a través de TAC12,
tota la gent
que està al carrer
i al pla de la Seu
estan pendents
del que passa al carrer.
Jordi,
aviam,
a dins del temple,
a dins de la Seu
que han entrat les autoritats,
què és el que,
segons la tradició,
està passant ara?
Perquè és una cosa
que la gent
que està al carrer
no pot veure
i que probablement
no ha vist mai
perquè s'estima més
el que passa al carrer.
Què està passant ara?
En aquest moment
el més probable
és que hi hagi
una parte,
podríem dir,
entre el consistori
i el capítol
de la catedral
perquè és un moment
de preparació.
Què fan exactament?
Bé,
hi ha uns moments
que es descansa
perquè antigament
doncs ja només
que arribava
el seguici
a la porta de la catedral
ja estava el braç
com qui diu preparat,
no?
Això es va veure
que amb la multiplicació
d'elements
calia deixar
un cert temps
per respirar
i aquesta part oficial
està a dins
tranquil·lament
d'unes dependències
més reposada
segurament
doncs
esperant
a que
el canonge
responsable
de l'organització
de la professora
en la part eclesiàstica
avisi ja
que ja
s'està apropant
el moment
en què
les Codes Castelleras
sortiran
que és el moment
recomanat
perquè
d'una manera o altra
ja la part religiosa
es col·loqui
a la porta
normalment
aquesta part religiosa
com a tantes altres processons
la precedeix
la creu processional
i va acompanyada
de dos cereals
per tant
jo diria que en aquest moment
res important a l'interior
de la catedral
més allà
que aquests comentaris
altra cosa és quan
per exemple
doncs pot haver
situació
doncs
que ja plou
o que hi pugui haver
més previsió
en què normalment
és un moment delicat
en què
l'autoritat civil
i l'autoritat eclesiàstica
pacten
el que es fa després
no?
però normalment
doncs no
si no tot
si tot va mínimament bé
no
una relíquia
que quan surti
del temple
es trobarà
en un ambient
absolutament
emboirat
fruit
fruit
de tot aquest fum
que estan deixant
anar els elements
de foc
sí
ara el pla de la ceu
ja té
aquest color
especial
també
també aquest aroma
a pòlvora
no?
que es va impregnant
és que s'han de tecla
només es veu
i s'escolta
s'olora
s'accent
sí
t'han dedicat l'emparit
en aquest cas
la festa dels cinc sentits
ha estat el grup metralla
que majoritàriament
és de Reus
vull dir que
no passa res
no tenim perjudicis
poca broma
els que acompanyen
a la cocafera
si no
enverro
no?
sí
sí
i anirem a Reus
alguna vegada
fer alguna cosa
per Sant Pere
des d'aquí?
home
no sé
Sant Pere té
les claus del cel
suposo que ens podríem
convidar alguna vegada
sí
jo crec que sí
i ara surt
de davant del pla de la seu
la molassa
que és
ui ui ui
està brava
com dirien
els latinoamericans
un element
que
enguany
també té una especial
significació
perquè el perpetuador
de les festes
ha estat el Joan Salvador
Genó
que va ser el fuster
que va construir
l'estructura interna
de la peça
no l'escultura
que és l'obra de Joan Serramià
però sí
la part interna
d'aquesta figura
no?
la molassa de Tarragona
podríem dir que d'una manera o d'altra
té els orígens
amb un doble element medieval
que és
per una banda
una figura
que en deien
el cavall
dels pallissers
era una peça
que està
pocs anys documentada
però que sortia
a l'edat mitjana
i per altra banda
també
hi ha un altre entremés
una mica posterior
també dins de l'edat mitjana
al segle XV
que és l'entremés
de Betlem
o la nativitat
aquest entremés
representava
com tota la processó
una part
d'un passatge bíblic
que era el naixement de Jesús
i el bou
i la molassa
anaven junts
normalment
el bou
aleshores
no
segurament no disparava pirotènia
i en canvi
sí que ho feia la molassa
perquè la molassa
en la tradició cristiana
és una mica
el símbol
doncs
de la infertilitat
de la part més maligna
mentre que el bou
té aquesta vinculació
amb acollir el nen Jesús
a l'establia
i en donar-li escalf
vull dir
per tant
una mica
aquesta evolució
de la inversió de papers
avui en dia
la molassa
ja no tira foc
el bou sí
però si anéssim
per exemple
a Berga
veuríem
que les moles guites
o molasses de Berga
encara mantenen
aquesta tradició
de tirar foc
o per exemple
la molassa de Reus
la peça antiga
encara tenia
el mecanisme
fixat
però que permetia
veure que el coll
s'estirava
amb aquesta
més que possible
acció
d'estirar-lo
per tirar foc
cada element de la festa
va fent la seva evolució
també podem contemplar
la víbria en aquests moments
que comença a encendre
no?
Sí
la víbria
l'arribada a passar a les cols
fa el seu ball
és una de les peces
doncs
més
podríem dir
menys tradició
dins de
dins de la festa
perquè
no
no
no
no
hi ha documentació
de la seva sortida
no?
Tot i així
és un element
de clara vinculació
heràldica
en aquest cas
a la monarquia catalana
i a Tarragona
jo crec que
es va utilitzar
una bona
un bon procés
de recuperació
heràldica
que va conduir
el Didac Bertran
i que va
permetre
doncs una mica
basant-se en escuts
heràldics
retrobar aquesta imatge
avui tan característica
que tan familiar
pels nens
sabeu que em crida
molt a mi
tots els elements
del seguici
elements de foc
sobretot
aquesta cosa
del bé i del mal
vull dir
la denominació
que fa cadascú
la víbria
per exemple
és un element
que té
molta devoció
el drac
l'àliga
a veure
podem establir
elements de votat
o de maldat
en cadascun dels elements
o diguem-ne que
és absolutament subjectiu
en funció de la passió
que cada tecle
cada tecler
té per cadascun
dels elements
del seguici
totes aquestes
bèsties de foc
eren
diguéssim
elements
més o menys
vinculats al mal
no?
tot i així
també hi ha d'altres
com per exemple
la cucafera
que ho representava
la cucafera
està sortint
en aquest moment
pel carrer
per a Iglesias
la cucafera
està onflada
perquè és una foto
del moment
en què
Santa Marta
o Santa Margarida
és engolida
no?
per la cucafera
no?
aquests darrers dies
doncs
alguns nens
en comenten
perquè els col·legis
doncs
els hi expliquen
aquesta llegenda
que dins
de la cucafera
va una tal Marta
que tira els caramels
i estan esperant
que la Marta
els hi tiri els caramels
no?
per tant
és una mica
aquesta tradició
bonica
que fa
la festa
no?
el Vall de Serrallón
que està fent ara
la seva actuació
de fet
tots els elements de foc
i tots els elements express
Jordi
van actuant
a la plaça
de les Cols
no?
bé
a Tarragona
són molt placeros
diria jo
perquè tant
la plaça
de les Cols
com la plaça
del Rei
el pla de la Seu
són llocs d'actuació
de fet
això
alguns dels festers
de fora
de Tarragona
ens ho critiquen
una mica
perquè
el que serien
sobretot
els valls
blancs
els valls
que venen
a partir
de les figures
que es diuen
normalment blancs
perquè van
amb molta
indumentària
de color blanc
tenen poques figures
itinerants
no?
és una d'aquestes
crítiques
que de vegades
se sent
per les càmeres
estem veient
una magnífica
imatge
del pla de la Seu
i de la plaça
de les Cols
amb totes les escales
plenes
que realment
hi ha imatges
ja amb xilografies
i primeres imatges
fotogràfiques
de finals del segle XIX
en què
ja es veia així
de plena
no?
Mentrestant
al pla de la Seu
veiem el Magí
de les Timbales
avui a càrrec
del senyor Albert Ballvé
exacte
regidor de l'Ajuntament
de Tarragona
ja sabem que el Magí
fa tors
eh?
els treballadors
de la Rap Sol
que fan tors
eh?
l'àliga
avalla
ara a la plaça
de les Cols
amb aquestes escales
de la catedral
plenes de gom a gom
realment són múltiples
les imatges
que podem comprovar
les imatges
de televisió
i les imatges
que podem tenir
aquí en directe
des d'aquest
de Balcó
al pla de la Seu
ens permeten veure
la riquesa
i la varietat
dels elements
del seguici popular
l'àliga
majestuosa
a la plaça
de les Cols
i mentrestant
el lleó
encaran
pràcticament
i el carrer
para iglesias
amb la banda
de Cardona
una altra
de les bandes
convidades
a aquestes festes
amb una coreografia
molt arregladeta
tot el dia que la tiro
la banda de Cardona
és una banda
molt torera
podríem dir
ja es veu ja
s'han fet
una coreografia
espectacular
a Catalunya
a banda
de les Terres
de l'Ebre
que per cert
des d'aquí
jo dono
les felicitacions
els suports
als companys
de Terres
de l'Ebre
perquè
han aconseguit
també
que sigui declarat
el correbous
com un element
patrimonial
cosa que està bé
també solidaritzar-se
però en tot cas
a Cardona
els companys de Cardona
tenen el correbou
i aquesta banda
també és una
de les habituals
en aquesta celebració
de bous
populars
al carrer
curiosament
els dos animals
més majestuosos
que acostumen a ser
l'Àliga
i el Lleó
en aquelles poblacions
que el tenen
en el cas de Tarragona
en dos van acompanyats
per bandes de metall
que són
les darreres
formacions
que d'alguna manera
o altra
es van incorporar
al seguici
a finals del segle XIX
i sobretot
eren aleshores
bandes de característiques
militars
hi ha la famosa
participació
dels regiments
del Mansa
o de Lutxana
que eren els que
tenien
quartier a Tarragona
caserna a Tarragona
i tenien també
les bandes pròpies
que les llogaven
per fer
el seguici
per fer
les rebelles
per fer
tots els actes
més o menys
populars
i oficials
de la festa
que guapes
que llueixen
les gegantes
com sempre
per les festes
que les seves
perruqueres
i és veritat
les empolainen
d'una manera
d'allò
i les joies
que li treuen
tota la lloguenta
sí o no?
sí
les tres gegantes
la negreta
estan guapíssimes
les gegantes
en general
és una cosa
curiosa
de veure
com si ens fixem
en els elements
femenins
sobretot
les dues parelles
de gegants
no tant
amb el cas
de la negrita
la negrita
és més austera
és diferent
les altres
doncs diguem
que van
com a més
avillades
més empolainades
però tenen
poc aspecte
moro
tot i que
els seus companys
són moros
i aquests dies
estàvem comentant
una mica
que
curiosament
les gegantes
s'incorporen
als gegants
posteriorment
no van entrar
al moment
primer va haver-hi
gegants
i després van venir
les gegantes
és a dir
rotllo
costilla d'Adam
sí
van fer les gegantes
de la costella
del gegant
del gegant
Goliath
concretament
aquest anava
abans
que les gegantes
llavors
aquest ram
curiós
en el fons
és una mica
la tolla
del casament
en què
dues persones
una
clarament
jo a la geganta
vella de Tarragona
o a la geganta
anomenada mora
tampoc els acabo
de veure un aire
molt moro
si mirem
el color de la pell
més aviat
són de casa
llavors
aquestes
caucasianes
que dirien
el CSI
quasi que sí
i aquestes
dues gegantes
una mica
simbolitzen
amb aquesta tolla
jo crec
el moment
en què
l'església cristiana
va intentar
captar
aquesta
aquesta unió
aquesta integració
d'aquests personatges
moros
que moltes vegades
ens plantejem
però per què els van fer moros
no?
doncs jo crec
que és aquesta
captació
de l'enemic
no?
hi ha un gegant
molt semblant
o uns gegants
molt semblants
en quan
però gegants
mai han representat
el mal
com aquelles bèsties
que esmentaves abans
tot al contrari
no?
bueno
Goliath
en el seu moment
massa bo
no era
em sembla
però
el bo era David
però en tot cas
aquests gegants
tan armats
amb les espases
amb les cimitarres
amb la porra
el gegant
no però des de la perspectiva
popular
mai han representat
cap amenaça
ara no
ara no
però jo crec
que en un moment determinat
realment
se'ls domestica
una mica
no?
se'ls fa més
propers als ciutadans
precisament
amb aquesta unió
amb les dones
amb les gegantes
que s'incorporen
i que d'una manera
o d'altra
jo crec que pacifiquen
l'ambient
hi ha un cas
que és el gegant
de l'Arbós
el gegant
Xabran
que va ser construït
dos anys després
del gegant vell de Tarragona
el 1827
i aquest gegant
és un general francès
que va arrasar
el Penedès
i bona part del camp de Tarragona
i que en canvi
quan encara era viu
perquè aquest senyor
va morir a mitjans del segle XIX
li van fer un gegant
a l'Arbós
i en canvi
el van casar
amb una geganta
que representa
una princesa cristiana
i d'on era aquesta geganta
també de l'Arbós?
aquesta era Llúcia
de l'Arbós
això és crònica social
del món dels gegants
poca broma
els fitxaven a tots
mentrestant
la Mules
a la plaça de les Colts
que ha fet el seu tradicional ball
a més saludant molt
els nens i les nenes
enfila el carrer Major
al pla de la Seu
veiem
en fi
tots els nanos
no?
encapçalats pel nanocapità
que en fi
ja enfilen el carrer
per a Iglesias
després de veure
tots els gegants
que comentàveu
els nanos vells
els nanos vells
els nanos nous
efectivament
són els dos grups
de nanos
els vells
s'anomenen vells
perquè van ser construïts
l'any 1865
per l'escultor
Bernat Berderol
un escultor
important de l'època
que entre altres
també té les figures
de la façana
del Palau Municipal
de la plaça La Font
i els altres
els nanos nous
van ser construïts
en diferents èpoques
del segle XX
per tant
posteriors
alguns dels oients
o dels espectadors
encara recordaran
haver vist
els nanos pescadors
que és la primera parella
dels nanos nous
amb els nanos vells
perquè precisament
durant molts anys
no va haver
nanos nous
perquè només
n'hi havia dos
de nous
i anaven incorporats
a nous vells
Jo penso que ara
a la plaça de les Cols
algú busca que la Marta
surti de la cocafera
amb els caramels
que dèiem abans
perquè ara és el moment
que està actuant justament
en aquesta de les places
doncs realment
escenari
tradicional i natural
de la festa
la cocafera
que fixa't que és un element
que si té seguidors
està envoltada
queda com a
no sé
un parell de metres
respecte a aquesta rotllana
que ja ha fet el públic
que s'hi ha plega
és la peça més voluminosa
de les del bestiari
i té aquesta característica
particular
de tenir
la coberta
de cuir
una mica recordant
el fet
que va sortir
a càrrec
del gremi
de cuireters
i precisament
es va recuperar
aquesta textura
que jo crec
que és molt maca
perquè precisament
a aquesta hora de la tarda
i així li dona
com un to
com a molt especial
i molt diferent
a la resta de peces
de fet els animals
de Tarragona
l'àliga amb el lleutor
o la cocafera
amb aquest cuir
crec que
tenen
un d'aquests sentits
que tu deies abans
que és el tacte
que també es poden tocar
i ser diferents
i per tant
jo crec que el valor artesanal
d'aquestes peces
doncs és
és impressionant
una pregunta
que alguna vegada
s'ha valorat
crematísticament
econòmicament
que pot costar
cadascuna de les peces
per exemple
a l'Ebay
què costaria l'àliga?
l'àliga va costar
perquè va costar
d'una banda
i què podria costar?
va costar molt barata
tal com està
el tema de la borsa
d'elements festius
no sé ara
què voldria costar
però l'àliga
en el seu moment
va costar
però se li posa preu
a aquestes coses
tenen preu?
sí
normalment per fer l'assegurança
el preu del pressupost
l'assegurança
i tot això
això té un preu
per on ens movem?
en quines quantitats?
no m'atreviria a dir-t'ho
però el que sí que es pot
dir és que l'àliga
va sortir molt barateta
i va sortir
parlem de fa anys
l'any 86
la va construir
Antonio Mas
per 300
com bona part dels elements
del seguici
bueno no
en aquest cas no
a Tarragona no
és veritat
té l'àliga gran
i la petita
és cert
i té la part
de la cocafera
de tota l'estructura
de varilla
que porta interior
per què va costar
l'àliga?
300.000 pessetes
que era barateta
ara que ens podria costar
o no ho podem calcular?
ara jo crec
que no hi hauria
ningú que la fes
allò com l'anunci
de la tele
no té preu?
no té preu
aquestes peces
no tenen preu
home de fet
hi ha un altre element
de l'àliga
o d'altres figures
com les corones
diguem materialista
però és una curiositat
no?
sí
bueno de fet
els escultors
han tingut sempre
una participació important
a les festes
i les imatgeria
doncs del bestiari
dels gegants
sempre s'ha fet
per part d'artistes
que abans
és els que feien
doncs les escultures
a l'interior
dels temples
no?
podem crear un paral·lelisme
no sé
ara potser
entra en un jardí
que no ve a tom
però podem crear
un paral·lelisme
des del punt de vista
de valor
artístic
creatiu
tradicional
d'una talla
per exemple
d'alguns elements
que puguin sortir
en les processons
de Setmana Santa
amb els elements
que puguin sortir
en una festa popular
jo crec que sí
des del punt de vista
artístic
jo crec que hi ha un paral·lelisme
aquí
és un valor
vull dir
parlem d'escultors
que treballen d'una manera o una altra
que treballen materials diferents
per objectius diferents
però no deixa de ser
un patrimoni material
immaterial
no?
sí
igual que a Setmana Santa
hi ha peces més rèixides
que d'altres
si anéssim
el dia 21
a l'arrencada
veuríem diferents nivells
de realització
perquè hi ha engegants
que són molt escolars
pràcticament
que surten
a l'escola
aquell dia
i hi ha altres peces
que tenen aquesta
dignitat
de la imatgeria
d'un seguici
declarat
d'interès nacional
un dels magnífics elements
que tenim
de la Setmana Santa
obra de Jujol
des de diferents punts de vista
es podria comparar
amb un dels elements magnífics
que tenim del seguici?
mira, el Jujol
ja que tu has posat aquest cas
va fer
l'arcàngel Sant Miquel
del
del Vall de Diables
de Vallmoll
és a dir
per tant
eren escultors
que treballaven
de les dues maneres
és a dir
que treballaven
d'una manera
sense compartida
és a dir
no era un problema
és a dir
jo crec que la imatgeria
no és un problema
de la motivació
sinó de l'obra d'art
en si
i del seu significat
sí
de fet
si remuntéssim
als orígens de la festa
els que feien
el retaule major
després feien peces a dins
vull dir
allà fora al carrer
vull dir que no era
una cosa estranya
no?
mentrestant veient
anàvem a dir
que veia
el Magí de les Timbales
arribant al
pla de
de la seu
aquí el veiem
com sempre
un dels elements
que més agraden
als nens i nenes
el pla de la seu
mentrestant
turcs i cavallets
el Magí de les Timbales
Ricard
és un dels personatges
curiosos
de la festa
perquè
tampoc
com a tal
tot i que a algú
li pugui semblar
que és supertradicional
el Magí de les Timbales
rep aquest nom
al segle XIX
perquè hi havia un senyor
que durant molts anys
el va fer
i es deia Magí
i tocava les Timbales
i tocava les Timbales
ja està
i una cosa tan sembla
que
antigament
hi ha un altre escriptor
molt creatius
a l'hora de posar-li el nom
hi ha un altre escriptor
que és el baró de Maldà
Rafael de Mat
baró de Maldà
Maldà és una població
que
descriu
la festa major
de finals del segle XVIII
i precisament
diu que
van uns gitanets
tocant els atabals
de coure
vull per tant
que això era una cosa
que abans
no feia
ni persones adultes
sinó que ho feien
nens en moments determinats
però l'origen
és l'antiga cobla
de ministrés
de l'Ajuntament
la cobla del Consell Municipal
que avui en dia
podeu veure
encara a cavall
el convit de Sant Magí
el primer dia de Sant Magí
a la tarda
i el primer dia
de Santa Tecla
de la Crida
no a cavall
sinó des del balcó
de l'Ajuntament
i són aquests cinc músics
que van vestits
amb la seva indumentària
de color carmesí
d'aquest color
semblant al grana
amb els barrets
de copa
i que eren els músics
que tocaven
la cobla de ministrés
això va separar-se
posteriorment
i van quedar
per una banda
els músics de vent
els trompeters
que fan el toc de pregó
i per altra banda
va quedar
el Magí de les Timbales
aïllat
Ricard
són prop de 50 elements
que han d'anar passant per aquí
fent tot l'itinerari
que poden escoltar
els oients de Tarragona
i veure
els telespectadors
de TAC12
que van fer
50 elements
aproximadament
i amb diferents
perspectives
sí sí
perquè hem de comptar
també totes les bandes
de música
que participen
i que poden escoltar
de fons
la veritat és que
els sorolls
que s'escolten
en aquests moments
aquí al Pla de la Seu
i a la plaça
de les Cols
en fi
demostren
la gran quantitat
de varietat
de músiques
que acompanyen
aquesta tarda
de festa
aquí veiem
els diferents
gegants
com han anat
passant
per la plaça
de les Cols
i van enfilant
el carrer
major
aquesta imatge
que poden veure
els telespectadors
de TAC12
és des de
l'antic
ajuntament
i mentrestant
aquí al Pla de la Seu
els diferents
valls
que comentaven
Turks i Cavallets
el vall de Patatuf
o el vall
de Cercolets
que
d'alguna manera
són ja la part final
podríem dir
no?
encara queden uns quants
eh?
home però ja
ja anem fent
anem fent via
darrere de la imatgeria
venen els valls
com bé deia el Ricard
i aquests valls
doncs
són normalment
identificats
per algun estri
no?
el bastó
el cèrcol
la cinta
el cas de la gitana
el cosi
amb el barret
amb el tipus de barret
cadascú té una
una particularitat
i són els elements
que d'alguna manera
o altra
en diferents èpoques
es van anar incorporant
no?
i deixem aprofitant
que tenim les imatges
dels nanos
a la plaça
de les Cols
que el nano Capità
l'hem estrenat
aquest any
no?
d'alguna manera
restaurat
gràcies a la feina
de l'àngels Cantos
el nano petit Capità
el nano petit Capità
no gran
és veritat
ja no sabem
a quin dia estem
en tants elements petits
com que tenim duplicats
això ens portaria
a un altre debat
sobre
cercaviles petites
correfocs petits
baixadetes
i baixades
escoles i escoletes
escoles i escoletes
però aquí tenim
el nano Capità
món
Catalunya en miniatura
també
ja us ho dic
ara
és aquesta part
de formació
del futur
en tot cas
la imatgeria
dona pas
en aquests valls
que veiem
cada un d'ells
va ser
portat
per gremis
majoritàriament
és a dir
cada un dels gremis
de la ciutat
portava
un dels valls
amb certesa
sabem
que
els valls
de Cerculets
el vall
de Gitanes
i el vall
de Cocis
són bastant
més anteriors
que els altres
tenim notícies
del segle XVI
sense cap problema
per al vall
de Gitanes
i el vall
de Cerculets
de fet
van ser recuperats
l'any 85
de manera
conjunta
per cada un
dels esbars
de la ciutat
els bars
Santa Ticle
i l'esbar
d'Ensaire
i han tingut
un procés
d'evolució
bastant continuat
el vall
de Cocis
és una mica
anterior
sabem que
té notícia
en el segle XV
i després
també va sortir
en mans dels gremis
durant molt de temps
aquest que veiem ara
és el vall
de Valencians
el vall de Valencians
és un procés
curiós
s'ha de tenir present
que la paraula
és molt clara
vall de Valencians
és un vall
que va arribar aquí
en un moment
en què
les processons
del barroc
intentaven portar
elements exòtics
diferents
i aquesta dansa
va tenir molt d'èxit
no només aquí
perquè la tenim
documentada
a Andalusia
a Madrid
a Navarra
i aquesta dansa
es va intentar copiar
però també
va tenir un procés
d'evolució
concret a Catalunya
que va fer
que hi hagués un procés
d'evolució tècnica
de manera que
les construccions
van anar pujant
de torretes
de tres
pisos en amunt
per exemple
la primera imatge
fotogràfica
d'un vall
de Valencians
català
és de Tarragona
i la va dibuixar
un seminarista
que estudiava aquí
a Tarragona
nascut a dues aigües
a la població
de dues aigües
i va pintar
un vall
de Valencians
amb un pilar
de tres
de fet
les primeres notícies
dels castells
a la ciutat de Valls
per exemple
són d'un pilar
de tres
també
adjunta
amb un pilar
de cinc
per un pilar de tres
que va a la processó
per tant
estem
en una fase
molt originària
molt embrionària
del que després
seran els castells
que es desenvolupen
i escolta Jordi
ara que deies això
que feies esment
que hi ha la presència
d'estructures
com el vall
de Valencians
a llocs tan diferents
de la resta
de l'estat
el que és la mostra
de folclora viu
ja ho ha fet
el vall de Valencians
de portar grups
o encara és una
de les assignatures pendents
que es va complint
un any rere a l'altre
hi ha hagut
diferents mostres
de torres humanes
on s'han vist
diferents exemples
de valls de Valencians
sí que seran vist
jo recordo un parell
és perquè la memòria
hi ha unes valletes
i l'hi fan
i no sé si alguna vegada
hem tingut
en presència
de diferents grups
per exemple
de Peníscola
de Tauste
de GMSI
diferents poblacions
ara estem veient
també imatges
del vall
de Pastorets
que estava també
repicant
aquest és un vall
del segle XVII
que s'inicia
al segle XVII
ja des dels seus inicis
sabem que feia parlaments
i sembla que era un vall
que no era gremial
a diferència dels altres
que us he esmentat
cosis
gitanes
o cerculets
quan no eren gremials
volia dir que venien gent
de fora de la pròpia ciutat
quan Santa Tecla
tenia més
doncs
diners per moure
o hi havia èpoques
més esplendoroses
i concertava
amb l'organització
la seva participació
amb els actes rituals
però després també
tenien el dret
de captar diners
en diferents actes
fora dels oficials
de manera que es feien
com una gratificació
extraordinària
el Vall de Cosi
al Pla de la Seu
i anteriorment hem vist
al carrer Marceria
el Vall de Turs i Cavallets
anterior en la recuperació
de la festa
de fet
el Vall de Turs i Cavallets
jo ho recordo
de sempre
més o menys
tampoc és de sempre
però home
és bastant més antic
la recuperació
que el de Cosis
per exemple
sí
el Cosis va ser
un dels últims
valls a recuperar-se
els Turs i Cavallets
és un element
que representa
el bé i el mal
també perquè estan
per una banda
els Turs
i per altra banda
estan els cristians
és claríssim
quins són els bons
i els dolents
exacte
és una dansa
que tenim
per exemple
a Tarragona
documentada
amb el segle XIV
la presència
d'uns cavallets
tot i que després
s'hi afegiran
aquests Turs
que inicialment
anaven acompanyats
d'uns instruments
molt primitius
com són els timbals
portant tota aquesta
parafernàlia
de dolçaines
i percussió
que després s'incorpora
també és un ball
dels gremials
i que té
una llarga
trajectòria
des d'aleshores
pràcticament
fins al segle XIX
principis del segle XIX
en què els gremis
sobretot a partir
de la Constitució
i les cos de Càdix
de principis del XIX
van desaparèixer
com les cèl·lules
econòmiques
que movien
tot el treball
es canvia molt
el sistema polític
i el sistema
de treball
i això
també genera
uns canvis profuns
en la celebració
de Santa Tecla
i d'altres festes
Tenim doncs
els turcs i cavallets
que comencen a enfilar
el carrer Major
encara veiem
el Vall de Cosis
a la part final
del Pla de la Seu
a prop del carrer
per Iglesias
i ara
entren els
set pecats
capitals
també
des de la nostra
perspectiva
del Pla de la Seu
que també
és d'una recuperació
recent
i com el seu propi nom
indica
són els
set pecats
capitals
tu te'n recordes
quins són?
de memòria no
ah
pecador
pecador
hi ha la luxúria
l'enveja
la mandra
la gola
la verícia
la verícia
la gola
Ricard
has perdut el compte
ni idea
sou una colla
de pecadors
no us en recordeu
m'estava fixant
a les imatges
d'una banda
del que veiem
al Pla de la Seu
i d'una altra banda
de les instituts
teologals
si que us en recordeu
tu segur que sí
fer esperança
i caritat
molt bé
iolanda
mentrestant
el ball
el ball de Patatuf
a la plaça
de les Cols
aquest és el ball
amb els protagonistes
més petits
no?
dels que surten
a la processó
aquest ball
no és un ball
pròpiament
els seus orígens
de festa major
aquí se reintrodueix
en l'any 81
com a
els inicis
de la festa major
com un ball
de seguici
però
nosaltres el tenim
documentat
com una dansa
de carnaval
del segle XIX
que es feia
i es ballava
com fa el pas a la festa?
perdó?
com fa el pas a la festa?
perquè en el moment
o sigui
aquesta dansa de carnaval
hi ha un moment
que es entra
amb el corpus
de valls
populars catalans
i quan es busca
en el seguici
dels anys 80
alguna figura
o algunes figures
que puguin
doncs augmentar
un seguici
aleshores molt escàs
que venia de la postguerra
a partir d'un inventari
que tenim
del corpus
de la festa
incorporem tot
cap a Santa Tecla
tot allò que em sembla
que és coherent
i adient?
bueno
en aquell moment
es va incorporar
el que van poder
jo et diria
i una de les coses
que van poder
va ser
aquesta recreació
infantil
una mica com a escola
doncs
de futurs festers
no?
ara el pla de la seu
entre la Moxiganga
la Moxiganga
igual que els set pecats
capitals
no és ben bé
un ball
és una representació
alegòrica
en els dos casos
doncs
se representen
moments
doncs
bíblics
podem dir
en el cas
de les virtuts
i dels pecats
doncs
està clar
que és aquest
enfrontament
i en el cas
de la Moxiganga
doncs
es representen
els quadres
de la passió
de Cris
això és un moment
que
és a finals
del segle XVIII
en què l'església
tenia molta por
que els castells
prenguessin
molt de protagonisme
a la
festa religiosa
i llavors
intenta fossilitzar
per exemple
amb aquests pilars
de dos o tres pisos
el creixement màxim
de
les construccions
per això
la Moxiganga
utilitza
aquests pilars
màxim
de tres pisos
que intenten
a base
d'una subvenció
fins i tot
en alguns casos
superior
a la que reben
els valls
de Valencians
que són
l'embrió
dels castells
prodigar-se
la festa
l'església
doncs
com d'altres moments
d'altres autoritats
ja fos la reial
o la civil
no va aconseguir això
sinó que els castells
sobretot
van evolucionar
van créixer
en alçades
però
la Moxiganga
també es va consolidar
fins al punt
que
per exemple
hi ha una magnífica
descripció
de l'Adolfo Alegret
un escriptor tarragoní
doncs en què
hi ha aquesta entrada
que veurem avui
al vespre aquí
a la pla de la seu
amb les haxes aquestes
que veiem
que porten enceses
i també recreant
un moment
que després
passarà als castells
perquè és aquesta creu
que fan normalment
a base de pilar de 3
pilars de 2
al costat
que queda fossilitzat
amb el que aquí
a Tarragona
es comenta
o s'anomena
el vano
el vano
és una construcció
precisament
molt originària
de la ciutat de Tarragona
i que
durant
molts anys
pràcticament
només es va veure aquí
que és un pilar
més en el centre
i altres pilars
més baixos
és a dir
hi ha una clara vinculació
entre Moixiganga
Valencians
i després castells
la retransmissió radiofònica
i televisiva
d'aquesta processa
de Santa Tecla
a més ens permet
veure
en fi
tres o quatre coses
alhora
de tal manera
que podem parlar
de la Moixiganga
al Pla de la Seu
mentre treballava
al ball de Cercolets
i es podia veure
a través
de TAC-12
al Pla de la Seu
ara per exemple
entren els bastoners
els bastoners
de les bars Santa Tecla
al Pla de la Seu
que ara faran
la seva actuació
mentre podem veure
com apareixen
al Pla de la Seu
les colles castelleres
per ordre d'antiguitat
primer
els xiquets de Tarragona
a continuació
faran la colla jove
després els xiquets
del Serrallo
i després
els castellers
de Sant Parell i Sant Pau
i com dèiem
mentrestant
els bastoners
de les bars Santa Tecla
fent la seva actuació
a la plaça
de les Cols
és un moment relaxat
ara
relaxat
t'ho diries
jo més aviat
m'estic perdent
doncs mira
no parlo per nosaltres
però en general
per experiències
d'altres anys
del seguiment
de la processó
és un moment relaxat
si veus
sí que el seguissi
doncs va seguint
el seu ordre
va fent els seus valls
però el que és
els tarragonins
i tarragonines
en general
van prenent posició
on se situen
esperant que realment
comenci la processó
religiosa
i que ara per cert
poca broma
perquè està a punt
de sortir
la relíquia
per la porta
de la seu metropolitana
de la catedral
de Tarragona
sortirà
jo us deia que el moment relaxat
ara comença
aquest increixendo
que dèiem abans
la relíquia quan surt
la relíquia surt
en el moment
que
les darrere
els darrers castellers
han abandonat
diguéssim
ja el frontal
de la catedral
és a dir
van just darrere
de les quatre
colles castelleres
exacte
per tant
aquesta seqüència
està a punt
de complir-se
i ja veiem
mira
ja podem veure
les persones
que estan en aquests moments
encara tardarà uns minuts
encara tardarà uns minuts
però les persones
que estan tot
just davant
de la porta
de la catedral
ja veuen
tota la lluminària
que acompanya la relíquia
es posen a la pole position
per sortir
val la pena
potser comentar
Jordi
per què les colles castelleres
només surten
a la processó
tenim tres sortides
completes
al seguici popular
la cercavela
l'anada a ofici
al matí
de Santa Tecla
i aquesta processó
i només en el cas
de la processó
surten les quatre
colles castelleres
per quina raó?
els castells
igual que la resta
d'elements
de la festa
sortien moltes més hores
al carrer
pràcticament
arribaven al migdia
abans
quan les colles de castells
eren per exemple
dels xiquets de valls
o d'altres poblacions
i estaven
el 22
el 22-24
pràcticament
vivint al carrer
llavors
no només
se sortien
els actes
oficials
sinó que sortien
d'altres
va haver un moment
ja en temps
recents
que les colles
van impulsar
molt més
les actuacions
de plaça
amb construccions
que a diferència
per exemple
dels anys 70
ja van començar
a ser de 8
i de 9 pisos
això va
fer considerar
que potser
es cremava
d'una manera o altra
els castellers
amb la cercavila
per exemple
de llarg recorregut
i no valia massa
la pena
llavors es va deixar
jo et diria
efectivament
com bé dius
a la processó
on antigament
era molt tradicional
que els castells
fessin el pilar caminant
en el cas de Tarragona
servia per assajar
encara de fet
els xiquets de Tarragona
ho fan habitualment
el pilar del dia
de la Mercè
però
antigament
és que era
la figura obligada
és a dir
el pilar caminant
estem parlant
d'èpoques
en què els castellers
no portaven
aquestes quantitats
enormes de gent
per exemple
la colla xiquets de Tarragona
quant podrien ser
Jordi
jo no tinc
un comptador aèri
iolanda
però
en aquest moment
per exemple
la colla xiquets de Tarragona
va pràcticament
des de paraiglès
fins davant
de...
però en aquella època
les colles castelleres
molt menys
les descripcions
parlen d'un màxim
de 40 castellers
que es podien moure
de plaça en plaça
i que després
si comparem
amb el nombre
que hi ha ara
el que passa
que en la pròpia plaça
hi havia
doncs
encara hi ha familiars
descendents
d'aquells castellers tarragonins
que ajudaven
doncs
en aquests castellers
ballencs
en el cas de Tarragona
el casteller
potser més famós
perquè va parar
una de les construccions
mítiques
va ser
l'esperidió
que dona nom
avui en dia
en una plaça
davant de l'ocat
de la colla jove
i el bolletí
d'aquesta entitat tarragonina
però per tant
podem dir que aquí
també hi ha hagut
una llarga evolució
ara el fet
dels castells
a les processons
era per caminar
amb el pilar
bàsicament
doncs ara tenim
la colla jove
entrant davant
de la catedral
mentre el ball de Valencians
estan fent
la seva actuació
a la plaça
de les Cols
que és el que podem veure
a través de les imatges
d'atac 12
recordem que després
la processó
clar en fi
ara el ball de Diables
que encapçula la processó
vés a saber on està
recordem que és carrer major
baixar de misericòrdia
giren pel cos del bou
tornen a pujar
baixar de peixateria
plaça del rei
carrer Santana
recordem a més
que des de l'any passat
si no m'equivoco
Jordi
s'amplia una mica
el recorregut
pel carrer Granada
l'any passat
va haver una mica
de lío aquí
el brau va per una banda
i els balls per l'altra
ho recordem ja
però vaja
ara tenim davant
de la nostra posició
el pla de la seu
com estan passant
tots els membres
de la colla jove
que potser avui
són els més contents
suposo que la presència
de camises a la processó
va en relació
a l'actuació castellera
del migdia
jo crec que és directament
proporcional
si ha anat molt bé
la gent té moltes ganes
de sortir
i no es quedant a casa
avui en el cas
de la jove
han tingut una gran actuació
amb la tripleta jove
i això fa que
en fi
ara ocupin
les camises de color lila
ocupin
en fi
un tram llarguíssim
d'aquest pla
de la seu
ara tenim
el plaç a les cols
el ball de Cosis
potser del ball de Cosis
és interessant comentar
d'on ve aquest nom
i com s'organitza
els Cosis
són aquest barret
tan allargat
que tenen ells
amb aquest plomall final
que els dona nom
el Cosi
amb el plomall
doncs és aquest
element més distintiu
i el color
d'aquests
barrets
que és aquest color
d'arena
de platja
també ens intenta explicar
per què
aquests Cosis
existien a Tarragona
el Cosi
era un estri
de pesca
que encara s'utilitza
per exemple
encara
està viu en la parla
de les terres
del nord de Castelló
i que aquí
pràcticament
no s'utilitzava
però aquesta platja
era el lloc
on se col·locaven
aquests Cosis
dels pescadors
que era un sistema
de pesca artesanal
no?
vull dir
i a partir d'aquí
vam
no van anar
a qualsevol
altra
exacte
una altra
de les coses
característiques
d'aquest vall
són aquests cascabells
que ara estan llançant
en l'aire
i també aquest to
blabeu
blabenc
que porten
en les seves armilles
amb els seus faldellins
que és bastant diferent
de la resta de valls
perquè normalment
el color predominant
dels valls
és més aviat
el granatós
el carmesí
que és aquest color
els colors calents
fonamentalment
i no tan colors freds
era un color
molt propi
de la festa medieval
de fet
els domassos
d'un ajuntament
acostumen a ser
en general
d'aquest color
si anéssim a Vilafranca
al Penedès
des de fa uns anys
com estan en la reivindicació
de la bageria del Penedès
són de color verd
una mica pel tema
de la vinculació
amb la vitna
per una vaginada
aquesta vinculació
amb les arts de la pesca
amb el món de la mar
està directament vinculat
al Serrallo
al port de Tarragona
o diguem-ne que ho importem
de la resta de la Mediterrània
no, no, no
aquest tema dels cosis
realment
la teoria
sobre aquest element
ens porta
cap a la illa de Mallorca
però a la banda
on hi ha un ball
que és bastant diferent
que són els cociers
són un ball
que podríem dir
també representa
la lluita
entre el vell i el mal
però més enllà
d'aquesta vinculació
a través de la Mediterrània
fins a Mallorca
jo et diria
que té poc a veure
amb el món marí
no
hi ha algunes descripcions
que en els barrets
apareixen unes xarxes
no
com el cas de Reus
curiosament
el ball de Cocis
i Prims de Reus
doncs portava
unes xarxes
no hi ha uns preciosos dibuixos
al cap
no
aquí a Tarragona
doncs des del 1514
sabem que aquest ball
utilitzava
el que en deien
les ximerres
o plumalls
que coronen uns barrets
que porten aquest nom
no
i aquesta és una característica
d'un ball
que tenia
molt poc a veure
amb els gremis tradicionals
de la mar
perquè precisament
el va portar
entre l'any 1403
fins al 1804
el gremi
dels Corders
ja veus
és a dir
tenia poc o res a veure
amb el món marítim
el que passa és que
clar vull dir
d'una manera o altra
doncs cada ball
era representat
per alguna
per alguna
entitat
en el cas dels valencians
que abans en referíem
durant bona part
del segle XIX
la primera meitat
va anar a càrrec
de pescadors
i pagesos
tot l'origen
de tot aquest tipus
de manifestacions
són gremials
sí
bona part
a l'entrada
de l'any 1321
doncs sabem
que hi ha
els diferents gremis
sense conèixer
els noms dels valls
sinó que
els cronistes
descriuen
la relació de gremis
i aquesta relació
de gremis
doncs sabem que sortia
el ball
dels cuiraters
o el ball
dels escenadors
o sigui
se'ls denominava
per l'ofici
mira els pacats
es retiren
a fer penitència
segurament
home es retiren
es retiren
pel carrer major
amb aquesta imatge
podria semblar
que es retiren
es retiren
de la nostra imatge
millor dit
ei
atenció
perquè tenim
la sortida
de la imatge
amb aquest so
de trompetes
és l'himne
la marxa
de Santa Decla
que és una marxa
característica
de
l'acompanyament
cerimonial
del braç
de Santa Decla
es toca
sempre
la sortida
de la relíquia
de la patrona
de Tarragona
i normalment
la saluda
la guàrdia urbana
de Gala
aquí
al Pla de la Seu
jo crec que és
una de les marxes
boniques
i a vegades
amb els companys
que ens agraden
també temes
de música
de Setmana Santa
diem que té
un aire processional
impressionant
escoltem una mica
aquesta marxa
de Santa Tecla
de la Seu
la banda
Unió Musical
de Tarragona
situada
en aquest racó
del Pla
de la Seu
mentre
continuen
la representació
dels valls
a la plaça
de les Cols
però ara
en aquest moment
solemne
important
de la processó
amb la sortida
de la relíquia
a punt
en aquest
Pla de la Seu
ple de gom a gom
veiem també
les camises
dels xiquets
del Serrallo
dels Castellers
de Sant Veri
i Sant Pau
que seran
els últims
en desfilar
ara es pot veure
a través
d'aquesta panoràmica
de la televisió
de TAC 12
la imatge
de la relíquia
just
a l'entrada
de la porta
principal
de la catedral
de Tarragona
amb la interpretació
de la marxa
de Santa Tecla
a càrrec
de la banda
Unió Musical
de Tarragona
d'aquesta
de la
Fins demà!
Aquesta marxa, Jordi, només es toca un cop a l'any, en aquests moments?
Sí, sí. És una marxa que va escriure un compositor que es deia Leth B.
Jo crec que és d'aquestes peces que realment forma part del corpus sonor de la ciutat.
Normalment tots cantem molt l'amperito, que és un pas doble, faster.
Això té una solemnitat pel moment que la fa diferent, no?
Especial. Jo crec que és dels moments més bonics.
Avui l'ha tirat molt aviat, la banda, l'ha arrencat molt aviat.
Vull dir que faran unes quantes tirades llargues d'aquesta marxa.
Sí, perquè la sensació que jo tinc és que la banda sonora, aquesta solemne de la festa,
que és aquesta marxa, està durant més que altres edicions, sí o no?
Sí, normalment s'espera una miqueta més. Es passa que el braç...
També sé que a les colles, és el que deia el Ricard, la quantitat de camises que han desfilat per aquest pla de la seu,
fins que ara ja les camises verdes van retirant-se i jo m'imagino que ara ja començarà a sortir la relíquia.
Per això, com tu bé deies, la banda ha hagut d'allargar una mica el que és la marxa de Santa Tecla, no?
Sí, sí, no. De fet, la creu processional amb els cereals ja està col·locada més aviat al davant, al mig,
i de fet estan esperant aquí per arrencar.
Aquesta sortida de processó també és un dels moments, jo diria, desconeguts,
encara que queda a Tarragona a la festa de Santa Tecla,
perquè és una mica un moment en què t'ha d'agradar molt, això, per vindre a veure-ho.
Jo crec que és dels moments, potser encara, que hi ha una certa intimitat,
un cert recolliment dins de la voràgine de gent que hi ha, lògicament, aquí.
Que hi ha moltíssima, i Déu-n'hi-do, d'aquí una estona,
quan tornin els grups festius i el braç faci l'entrada al pla de la seu,
si seguim la seqüència de cada any, en aquest pla de la seu no hi cap ni una agulla.
Els elements de festa estan absolutament apretats de tanta gent.
És un moment realment dels culminants. Ara ja surt, ara ja la podem contemplar.
acompanyat dels angelets, el braç no va mai sol,
sempre porta aquests dos angelets tan macos que la custodien,
i que moltes vegades passen desapercebuts, però jo crec que tenen un encant especial.
Generàlia eclesiàstica, quin és el protocol que segueix el que és aquest inici de la processó?
Sempre com mana el costum, primer va a la part eclesiàstica,
que presideix lògicament el senyor arquebisbe,
i a continuació ja s'inicia la part civil,
en què hi ha primer el que serien autoritats no municipals,
però a continuació la tancarà la corporació.
Sí, però hi ha la presència de l'exèrcit, de la Guàrdia Civil,
vull dir allò de les forces vives, que es deia antigament, no?
Bé, és una processó, la de Santa Tegla, igual que totes les festes patronals,
que pertany a l'estructura, el que se'n deia, l'antic règim,
l'antic règim anterior a aquest constitucionalisme que arriba en el segle XIX,
i que en canvi el constitucionalisme no va canviar,
sinó que va enfatitzar encara més en la presència i la creació de càrrecs,
com per exemple el governador civil.
I després quan entren les autoritats municipals?
La corporació. De fet, jo sempre dic que no presideix la corporació.
Fixem-nos en bé...
Deixa'm ser una mica allò marujona.
Els senyors amb traje, les senyores de negre. Estricte.
Això no ho diu enlloc, però...
No, no, ho dic jo perquè totes el tablem,
jo no sé si ho diu el protocol o no, però és el que podem veure.
Els senyors de traje, les senyores de negre.
No, si ara fàssim una referència, per exemple,
a la veïna Ciutat de Reus,
l'Ariel Santa Maria Juanxi...
Aní a la ciutat, és clar.
Va bé el bisnou, vull dir que cada poble té el que li toca.
No, no, és veritat. Escolta, aquí som austers i regios, clar.
En tot cas, jo em referia que, de fet,
la presidència l'ostenta la senyera de la ciutat.
Si us fixeu, jo crec que és un moment...
La reliqui i la senyera és el que destaca en tot aquest riu de gent, no?
No hi ha ni per Corpus, ni per Sant Magí,
ni per Divendres Sant, ni cap altre processó
que la presideixi la senyera de la ciutat.
És un tret distintiu d'aquest dia
en què es dona, doncs, aquesta particularitat, no?
I, de fet, jo crec que el moment, evidentment, és especial,
com també ho és les mateixes ornamentacions
que porta, doncs, el senyor arquebisbe,
que, doncs, també llueixen les capes específiques,
doncs, i especials, no?,
que es porten aquestes grans solemnitats.
O, per què no, també, doncs, aquest caire miracle
que sempre ha tingut el braç de Santa Tecla,
igual que altres advocacions...
Ara que dius això, Ricard, si a tu et sembla bé,
hi ha la tendència, en general,
de donar les coses percebudes.
Ara és un temps que la relíquia va fent
el seu itinerari.
No és mal moment de recordar
o fer una mica de pedagogia,
de coses aquelles bàsiques, la relíquia.
Sembla que tot ho sabem.
Hi ha coses que no comentem
perquè ens imaginem que tots les coneixem.
Parlaves dels anys dels custodis de la relíquia.
És allò, diguem,
la relíquia està dipositada
en un element de plata.
Expliquem que la relíquia és l'oci...
Allò que tu penses que tothom sap
i que no s'explica mai perquè se suposa
que tots sabem
i que no preguntem per por a dir
ui, soc tan tarragonita, tan tarragonina
que ho he de saber i no ho sé.
Per què no ho aprofitem per explicar-ho?
Sí, de fet, és un element central del dia d'avui
i jo crec que no està de més, realment.
Aquesta relíquia de Santa Tecla
arriba aquí
per la vinculació
que s'estableix entre Sant Pau i Tecla.
La història explica que Tecla era deixeble de Pau
i en el segle XIV, en aquell any de 1321,
en un moment en què les ciutats
estaven realment encara per configurar-se.
Es venia d'una època d'invasions
encara musulmanes de clar nivell.
S'estava reconstruint el país, com qui diu.
És un moment de gran crisi demogràfica, econòmica,
política, social.
Llavors, les ciutats van buscar referents.
I una manera d'estructurar les ciutats
va ser creant aquestes grans processons
que eren del corpus i de la festa patronal.
En el cas de Tarragona va ser Santa Tecla.
Això ajudava a crear identitat
i aquesta motivació perquè la gent treballés
justament per aquesta reconstrucció.
Exacte.
I en el cas de Tarragona,
amb participació i col·laboració
de l'autoritat reial
es va aconseguir portar la relíquia de Santa Tecla
a canvi de comprar-la.
Això no us penseu que anava sol,
sinó que antigament es compraven les coses.
I la relíquia tenia uns preus
que eren menjar, que eren cavalls,
que el rei català va pagar al rei d'Armènia
perquè pogués tenir Tarragona aquesta relíquia.
I formatges, no?
La llegenda parla de formatges, també, no?
No sé n'hem de bola o no,
però un munt de formatges
que van pagar perquè vingués al braç.
Hi ha una cosa prou particular
que és que Santa Tecla
és del segle XIV, diguéssim,
la devoció i la tradició de la festa.
Hi ha moltes festes, com Sant Fèlix, per exemple,
o les Santes de Mataró,
que perden la credibilitat
i, per exemple, en el segle XVIII,
a finals del XVIII,
són canviades els antics patronatges
pels nous patronatges
que abans semblen de tota la vida,
però que realment no són anteriors
al segle XVIII.
En el cas de Tarragona,
curiosament, això passa
amb el mal copatró de la ciutat,
amb Magí,
que realment la primera processó
i la primera, podríem dir,
festa organitzada com a tal
és del segle XIX,
després de la Guerra del Francès,
que li guanya una mica la partida a Fructuós,
que Fructuós és el màrtir,
màrtir d'hivern, diguéssim,
però que es veu que no va fer tant per nosaltres
com Sant Magí a la Guerra del Francès.
Tenim la reliqui aturada,
perquè a més de fons ho estarem escoltant
els oients de Tarragona Ràdio
i ho poden veure els telespectadors de TAC12,
sonaven les gralles,
se sentien aplaudiments
de les escales de la catedral,
perquè els xiquets de Tarragona
havien decidit de fer un pilada 4.
Que va baixant.
Com si fos el dia de la Mercè.
Sí, això és habitual, Jordi.
Això és el que dèiem abans
i que realment els xiquets sempre
ho han utilitzat una mica de manera altra
per assajar una mica també...
Però l'údia, saps,
li podem dir com vulgui,
però és veritat que és una colla
que altres anys ja ho hem contemplat.
I molt tradicional,
i de fet el fet de portar el pilar a la processó,
us deia que hi ha aquestes imatges
de dibuixos del segle XVIII
en què els valencians porten aquest pilar caminant
i també les primeres referències a valls
del pilar caminant a la processó de la Candela,
de les festes de la Candela.
Doncs aquest pilar dels xiquets
és el que ha aturat una estoneta la processó
perquè de fet des de la nostra perspectiva
al pla de la Seu encara podem veure
la relíquia aturada al carrer per a Iglesias
mentre veiem milers de persones
movent-se amunt i avall pel pla de la Seu
i en canvi el que es pot veure és la gent ben asseguda
a les escales de la catedral
saludant i contemplant, per exemple, ara
els membres de la colla jove xiquets de Tarragona
que arriben a la plaça de les Cols
pel carrer Marceria.
Ho fan lentament, això fa preveure
que aquesta part final de la processó
vagi una mica més lenta
del que havíem contemplat fins ara.
Deixeu-me també apuntar
que mentre sortia fa una estoneta, res, fa 5 minutets
la relíquia sentíem de fons
el ball de Diables
suposo que els heu sentit
i se sentia també a través dels micròfons
de Tarragona Ràdio i de TAC12
això vol dir que la capçalera de la processó
la tenim ja molt a prop.
Un altre dels distintius
bé, no sé si és un distintiu, no?
El cap i la cua es mengen.
El cap i la cua es mengen.
No, que ha de ser una hora aproximadament, no arriba.
Tardarem més, eh?
Jo crec que aquí, vull dir, la processó dos hores
no li treu ningú, no?
Vull dir que això està clar, total.
No, no, dic des del moment que ha sortit la relíquia
perquè torni cap a les 9, com és habitual.
Una horeta, una horeta.
Ara són les 8 del vespre, gairebé 9 minuts
tenint en compte experiències anteriors
cap a les 9 del vespre
és el moment que fa entrar del braç
que hi ha aquell moment d'emoció
que s'aixequen els quatre pilars
que es dispara l'Europell
que comencen els grups festius
i és aquella eclosió
per això queden uns 50 minuts aproximadament, eh?
De totes formes, com per segon no podem donar res
també fora bo comentar, per exemple
que aquest braç de Santa Tecla
sobretot els telespectadors de TAC12
hauran vist que a dalt de tot
hi ha un dels atributs importants de la ciutat
i del braç
que és la tau grega
aquesta inicial del propi nom de Tecla
i que també és l'inicial de la paraula Tarragona
va ser símbol i és símbol
de la seu eclesiàstica tarragonina
de l'antiga província eclesiàstica tarragonina
la que se'n deia província eclesiàstica tarragonense
o es diu
és a dir, aquesta denominació de tarragonense
en lloc de tarragoní
perquè té aquesta vinculació històrica
amb la història de la ciutat
anterior a la creació de la paraula tarragoní i tarragonina
i d'alguna manera o altra
també és símbol en què ens hem anat identificant
d'onze anys, rere anys, els tarragonins
l'atau és un element realment egipci
que significava el triomf de la vida sobre la mort
i la lleta inicial de la transcripció llatina
de la paraula teos
d'un mot grec
que fou adoptada pels primers cristians
com a signe de la redempció
i la seva presència aquí en la festa
no només en Santa Tecla
sinó en moltes altres festes del litoral mediterrani
doncs constitueix un signe evident
amb aquesta vinculació religiosa
amb la divinitat de la festa
té de tau de transcendència en aquest cas
allò de traspassar l'amor, restant la memòria
tot plegant
deixeu-me dir, deixeu-me apuntar
perquè a més ho podem veure els telespectadors
de TAC12
que la jove també farà un pilar, no?
dos, o un vano
no, vano seria si hi haguéssim tres
no, no, són dos pilars, no?
exacte, el vano com a mínim hauria de ser de tres pilars
i en aquest cas, doncs, com una mica cada cap de colla
a l'inici del carrer Major?
sí, sí, sí, sí
estan mirant la catedral
estan mirant les escales de la catedral
i en fi, comencen a aixecar-se els pilars
que en aquest cas és un parell de pilars
que es realitzaran de cara a les escales
també és una de les salutacions habituals
dels castellers tarragonins
cap a l'auditori aquest que tenim col·locat
a la plaça de les Cols
normalment també és dir que
a la processó hi ha més pilars que a castells
de quants sempre són del mateix els pilars?
no, no, cada colla pot fer del nom
de l'alçada que vulgui
normalment a les processons
sempre són de quatre o de cinc
que és el que s'acostuma a fer
en aquest cas la colla jove fa d'aquests dos pilars de quatre
simultanis
aquests són els aplaudiments dels milers de persones
ara que parlàvem de l'evolució de la festa
el casc dels canxanetes
és un element d'evolució claríssima
tampoc ha sigut un trauma per ningú
no, no, no, no és un trauma
però Jordi, hem de convenir tots
que és una maquinària molt lenta
aquesta de l'evolució de la festa
a vegades
que a vegades no és necessari que corri
altres vegades potser sí, no sé
fins que algú va tenir la idea
ha passat molts anys
però vaja, aquest tot cas
però escolta, t'imagines
és que és el de sempre, no?
amb quina naturalitat
ara contemplem el casc
Ricard, Jordi
si fem memòria
vosaltres us en recordeu
no fa tants anys
la gran polèmica
la gran polèmica que va haver-hi
i ara ningú diu ni Piu
pel fet que
genetes pugin amb el casc
de fet, alguns altres elements
Jordi, del pom de dalt dels castells
comencen
o en alguna colla castellera
comencen a provar
també anar amb casc, no?
Sí, de fet, amb els dosos
i també s'estan provant
els protectors vocals
que és un dels elements característics
de fet, jo crec que
Sembraran els jugadors de futbol americà
al final, eh?
No ho crec
jo crec que són evolucions lògiques
no amalen la seguretat de les persones
a principis
és més que raonable, no?
Als anys 70
els pocs baix de diables
que queden a Catalunya
cap d'ells portava taps
a les orelles
jo crec que avui en dia
és una pràctica molt recomanable
que els diables
els portadors dels dracs
bous, víbries
o altres bèsties
portin uns taps de seguretat
Ningú es va revolucionar, no?
pel fet que es posessin taps
a les orelles
No, de fet, hi ha gent
que no se'ls posa
però vull dir que
seria recomanable portar-los
perquè és una mesura
de protecció
davant de
de les detonacions
que es van constatant
en aquests seguissis
de llarga durada
Una cosa que no hem pogut escoltar
però és el toc de les campanes
que acompanya
la sortida del gas
Subta Fructuosa
i moltes altres
i moltes campanes
que acompanyen aquest repic general
al braç de Santa Tecla
Normalment els campaners
de la catedral de Tarragona
és un dels elements
que precisament
es fa esment
en aquesta recent declaració
de Santa Tecla
com a festa patrimonial
d'interès nacional
per part del govern
de la Generalitat
que substitueix
l'antiga denominació
de festa tradicional
De fet, val la pena
de remarcar
que Santa Tecla
té una doble distinció
la de nacional
en tant que festa
declarada pel govern
de la Generalitat de Catalunya
i d'interès turístic estatal
en tant que la declaració
del govern
de l'estat espanyol
Ho dic perquè
darrerament
en aquesta declaració
que s'ha fet
s'han nivellat
algunes festes
d'altres poblacions
i en canvi
l'altre dia
l'alcalde senyor Ballesteros
manifestava
que realment
l'equidistància
cap a altres festes
que tampoc
s'hi acabava
d'estar d'acord
perquè evidentment
en aquest paquet
hi han entrat
diferents celebracions
que no tenen
ni l'antiguitat
ni la tradició
de Tarragona
i per tant
jo crec que és bo
també de remarcar
que en aquest cas
Tarragona
té aquesta doble condició
prou singular
en el panorama
ha estat
en el panorama
de Catalunya
i que remarca
molt clarament
aquesta preponderància
de la festa
El fil d'això
que comentes Jordi
i aprofitem
que estem en aquest
una mica impàs
al Pla de la Seu
i també
a la plaça de les Cols
on continuen passant
les colles castelleres
creus que
en un dia com avui
el dia de la patrona
Santa Tecla
els tarragonins
i tarragonines
ens ho creiem
reialment
que aquesta és una
de les millors festes
dels països catalans
i fins i tot
a nivell d'estat espanyol
amb totes les distincions
que comentaves
que té Santa Tecla
Jo crec que sí que
ens sentim
molt tarragonins
i tarragonines
i això crec que és important
i ens sentim
d'una manera
jo diria popular
Aquest matí
estàvem amb el Pere Navarro
la dama primera
de Dames i Vells
La primera dama
La primera dama
La primera dama
de Dames i Vells
Aquí a la Corilla
dels quatre cantons
De fet
una situació
prou estranya
perquè sempre ells
al matí actuaven
i enguany
amb aquesta
qüestió
que no han pogut actuar
al Teatre Metropol
que han actuat
aquí a la plaça
de Dames i Vells
amb molt èxit
al matí
no s'ha fet
la representació tradicional
que es feia aquí
a les escales
de la Passa a les Cols
Ens hem creuat
en un moment
amb la Carme Torné
durant molts anys
cuinera del restaurant
Barquet
i la Carme
felicitava
el Pere Navarro
per la representació
de Dames i Vells
i quan ha marxat
la Carme
el Pere Navarro
m'ha dit
diu
això sí que és Tarragona
i és una mica
aquesta popularitat
en què la gent
es troba
d'una manera espontània
jo crec que té aquest nivell
de festa comunitària
d'identificació
de tots els elements
i que
sí que realment
és un moment
molt singular
probablement
en Santa Tecla
recuperem aquest punt d'orgull
que ens falta altres vegades
en altres terrenys
de la vida quotidiana
com a ciutat
és a dir
ens ho creiem bastant
a la pregunta
que feia el Ricard
aquest sentit de la festa
jo crec que sí que ens ho creiem
potser aquesta autoestima
l'hauríem d'emprear
en altres terrenys
home hi ha moments
que potser és més val
que no els venguem més
perquè si no
haurem d'ampliar
els terrans de l'escala
que no es volgui comprar massa
tenim el problema
de la massificació
potser en alguns actes
sí però vaja
jo crec que
la festa té un
té una cura maca
i fa per exemple
això que avui tinguem
a la Yolanda García
des de Madrid aquí
tot i que devia parar
en una estació
que precisament
va ser invectiva
també de les Dames i Vells
en la representació
o és invectiva
i que és de les gràcies
que fa
i jo diria que aquest tema
de l'estació del Camp
ens donarà
molts episodis
de diables
de Dames i Vells
de debat polític
i de tot
durant dècades
i dècades futures
de fet només
amb això
només ens supera
l'estació de Lleves Guadalajara
en què encara està
una mica
que també aquesta
deixa-la anar sola
és una mica pitjor
que la del Camp
de Tarrer
jo quan vaig parar
una vegada
per un incident
l'any passat
arran de
que vam anar a Madrid
a negociar el tema
de la pirotècnia
dels diables
i de les bèsties
que feliçment
on som ara per cert
en aquest tema
i després
està resolt
està exceptuat
doncs
podem continuar
l'anècdota
de Guadalajara
doncs
va haver un incendi
veníem de negociar
diferents institucions
catalanes
amb el govern de Madrid
i va haver un incendi
i ens vam parar
no sé quants trens
allà a Lleves Guadalajara
i ens vam adonar
que no n'hi havia
ni bar
tu
en aquesta estació
home
doncs
el Camp de Tarrer
ara sí que hi ha
bar, restaurant, cafeteria
ara esperem que l'hagin posat
jo
deixeu-me dir
mentrestant
que el Checats del Serraio
també han fet el seu pilar
això realment està lentint
aquesta part final
és el tempo
és el tempo
però forma part de la tradició
és el que anava a dir
tu creus que els valls de Diables
deuen estar aturats
en algun punt
des d'on estem
nosaltres hauríem de veure
les primeres carreries
que no hem vist
hem sentit els trons
jo crec que
s'han parat una miqueta més amunt
però encara no
no crec que estiguin
a punt d'entrar
per aquí
pel carrer
nou
del Patriarca
home
a través de les càmeres
el que sí veiem
és que al carrer Major
la plaça de les Cols
totes les escales
estan plenes de gom a gom
les escales segur que estan plenes
des de fa 3 o 4 hores
des de fa hores i hores
vull dir que
si algú ara
volgués atensar-se
que ho intenti
el pla de la seu
ja apuesto
ja ho podem avançar
aquells que vulguin
viure aquest moment
de l'entrada del braç
de moment
ja apuesto
ara tenim els castellers
de Sant París i Sant Pau
que també s'aturaran
a la plaça de les Cols
a fer el seu pilar
i darrere
just darrere
i de seguida
veurem després del pilar
arribarà la relíquia
del braç de Santa Tecla
que ha sortit ja fa uns minuts
de l'interior
d'una catedral
per ser en obres
en alguna de les imatges
de fons
d'Atac 12 en visa
algunes vestides encara
però en fi
que no han impedit
la celebració
pràcticament normal
d'aquesta processó
del braç de Santa Tecla
encara que sí que va obligar
a que un dels actes
més tradicionals
de la festa
com és el retaule
es fes
a fora
aquí a la plaça
al pla de la seu
el vas veure per cert Jordi?
jo no el vaig veure
perquè estava
en un altre acte
en aquell moment
però
la impressió
que va bé
és que evidentment
l'espai natural
és l'interior de la catedral
però que
el retaule
va quedar
doncs
notablement
destacat
en l'espai
amb l'entorn monumental
d'aquest frontal
de la catedral
de Tarragona
per tant
crec que
home no per tradicionalitzar-lo
però en tot cas
sí que va quedar
dignificat
suficientment
va fer patir una mica
també la pluja
perquè
durant la tarda
va ploure
en diverses ocasions
i clar
en aquest cas
un acte
que es feia normalment
a cobert
podia acabar sent
suspès
per la pluja
no va ser així
sortosament
i tot que es va agafar
aquest mar del pla de la seu
a més
un retaule
segurament especial
per la noia
que fa de tecle
per l'amor
del seu pare
ara fa pocs mesos
un dels membres
del ball de Diables
i que va rebre
per cert
a títol pòstum
la distinció de tecle d'honor
al principi
d'aquestes festes
mentrestant
veiem encara
els castellers
de Sant Pere i Sant Pau
aturats
a la plaça
de les Cols
esperant formar
esperant de fer
de construir
aquest pilar
de salutació
a tota la gent
que hi ha
a les escales
de la catedral
i la imatge
que tenim aquí
al pla de la seu
és una també
d'aquelles imatges
tradicionals
en què molta gent
doncs
espera
espera no?
espera
es mou
busca
llocs estratègics
per després
poder gaudir
de la visió
més àmplia
del que serà
l'esclat
de la festa
de Santa Tecla
jo quan era petit
podies
veure la processó
en diferents moments
tu recordes
la processó
de quan eres petit?
jo recordo
la processó
en blanc i negre
l'altre dia
amb el llibre
de paraula de tecla
que els companys
de normalització
lingüística
doncs
m'han van fer
fer una introducció
vaig intentar
recordar
que hi ha
imatges
en blanc i negre
i eren
realment
un seguici
pobre
amb alguns elements
distintius
que encara tenim
per sort
però
hi havia
algunes imatges
que sí que no
se m'han esborrat
jo recordo
que els nans
ara que els veus
pel carrer
i et van donant la mà
aleshores
et donaven uns mastegots
amb els vanos
que portaven
que eren impressionants
és una de les imatges
que tinc de petit
és a dir
que hi havia
nanos
que donaven cops
és a dir
que de fet
forma part
encara de la tradició
per exemple a Saragossa
els nanos del Pilar
van amb
unes bufetes
que van donant cops
o d'altres poblacions
també és així
vull dir que
realment
cada temps
tenia el seu
i aquests dies
que en alguns mitjans
de premsa
escrita
s'ha aparegut
i fotos
de l'arxiu històric
de Tarragona
es veu
en algunes imatges
aquelles fotos
en blanc i negre
dels anys 60
i dels anys 70
en què realment
el paisatge
local
era bastant
diferent
per Santa Tecla
unes festes
molt oficialitzades
més encara
que les de
Sant Magí
on hi havia uns
tarragonins
que ens quedaven
i d'altres
se n'anaven
al cort inglès
de la plaça Catalunya
vull dir
cosa que ara
sembla que a partir
de l'octubre
això ha passat
a la cosa
de les llegendes urbanes
que per Santa Tecla
la gent se n'anava
al cort inglès
això és més antic
que en Apeu
però a partir
del mes d'octubre
podran tenir de tot
Santa Tecla
i cort inglès
però això és veritat
no hi havia
un interès tan gran
per aquesta celebració
perquè el conjunt
d'elements
que sortien
era per pobra
era molt estimulant
tampoc
era petit
diguéssim
era pobre
vull dir que
per petit
l'enxanidor
dels cassellers
de Sant Perí
Sant Pau
que ara estem veient
a través de TAC12
amb el so
amb el so de les graies
a fons
quan
fan aquest
pilar de 4
també mirant
cap al públic
que està situat
a les escales
de la catedral
puja
molt a poquet
a poquet
és molt petit
o petita
no sabem si és
casc
l'han forrat
de roba
de color verd
val a dir-ho
els altres atzanetes
el portaven negre
i aquest atzaneta
petitíssim
com deies
potser també val la pena
de comentar
una de les anècdotes
de la festa major
d'enguany
de Sant Atecla
l'altre dia
el cap de colla
de la jove de Tarragona
en un moment determinat
quan
per encoratjar
és molt petit
t'ha quedat zaneta
perdoneu
sí o no
sí
hi ha més de petits
per encoratjar
els seus castellers
els va dir
en lloc de treballeu
els va dir
treball treball
i es va entendre
avall
i van desmuntar el castell
va ser
una anècdota
però
sí sí
Déu-n'hi-do
el pilar camina
el pilar camina
i enfila també
el carrer major
ha fet
un tom sobre si mateix
i també
el castellers de Sant Pere
Sant Pau
entoman aquesta pràctica
també tradicional
de la processó
que precisament
en aquesta declaració
de festa patrimonial
d'interès nacional
recordo la discussió
entre els tècnics
de la Generalitat
i diferents experts
en què els comentàvem
que les colles
tarragonines actuals
la més antiga
que són xiques de Tarragones
fos de l'any 70
no impedia reivindicar
una tradició
que ja el baró
de Maldà
parla
a finals del segle XVIII
i que
com en un article
relativament recent
de l'historiador
Vendrellenc
Pere Ferrando
que recorda
o recupera
un text
del professor
Sánchez Real
doncs ja ha traspassat
en què se'ns explica
que Tarragona
va ser la primera ciutat
en què es té constància
de castells
de set pisos
amb motiu
d'una visita real
a principis del segle XIX
a l'any 1802
en què
realment
es van aixecar
aquestes construccions
aquí una imatge
magnífica
per als telespectadors
de
TAC12
amb què el braç
passava
entre mig
de les arcades
pràcticament
visualment
d'aquestes voltes
del carrer
de Maceria
Quins són els portadors
del braç?
Han de ser
alguns personatges
algunes persones
determinades
o això és aleatori
vull dir
no té més?
Hi ha gent
que fa molts anys
que hi va
però diguéssim
que
no m'agradaria
dir uns noms
i deixar-me uns altres
però
jo diria que és una mica
allò consuetud
és a dir
qui porta el braç
el que sí que podem explicar
és que en els temps
antics
el braç
i el
pali
que cobria
aquest braç
de Santa Tecla
el braç
sempre havia sortit
sota pali
eren
els consellers
de l'Ajuntament
i també
hi havia altres
trets característics
el nombre
de per exemple
atges
que havia de portar
el braç
acompanyant-lo
avui en dia
d'atges
de futbol
només queden
testimonialment
les de la Moxiganga
que en tot cas
sí que es van recuperar
de manera
curiosa
incorporant
l'escut
dels cònsuls
de la ciutat
i dels antics regidors
de la ciutat
que portaven gravat
aquest escut d'armes
de Tarragona
i això
la Moxiganga
quan ho va recuperar
ho va voler fer així
veiem ara també
com sortien
de la catedral
i ara estan passant
per la plaça
de les Cols
i el carrer major
les autoritats
ara veiem
la corporació municipal
encapçalada
per l'alcalde
Josep Félix Ballesteros
però abans
com comentava
el Jordi Bertran
abans de la corporació
municipal
van altres autoritats
civils
enguany per exemple
el president
del grup parlamentari
de Convergència
i Unió
Artur Mas
el president
de la Diputació
de Tarragona
Josep Poblet
i alguns altres
diputats
i senadors
a Madrid
i també diputats
al Parlament
de Catalunya
són autoritats
que van
per davant
de la corporació
municipal
una corporació
que també
com deia abans
el Jordi
va encapçalada
per la senyera
de la ciutat
una cosa curiosa
és que
va haver un període
de la història
en el segle XIX
en què la processó
Santa Tegla
i d'altres processons
no les presidia
l'alcalde
sinó que les presidia
el governador
civil
és a dir
és la imposició
del govern central
que va voler marcar
aquesta figura
que es va crear
en el segle XIX
substituint
l'anterior
distribució
territorial
que havia estat
en aquest cas
també de corregiments
que se'n deia
que era una
distribució
anterior
a la
de les províncies
i que també
va substituir
la cara
antiga
i pròpia
del país
que van ser
les vagaries
per tant
en cada època
el vaguer
el corregidor
es diu normalment
en castellà
perquè precisament
va ser una certa
imposició
de les lleis
espanyoles
després
el governador
civil
i finalment
es va tornar
a recuperar
aquest pes
de la municipalitat
que en definitiva
és la presidència
del consistori
municipal
i de l'alcalde
davant
la banda
unió musical
de Tarragona
que tanca
la processó
veiem ara
com enfilen
el carrer
major
i en fi
des d'aquest punt
de vista
des d'aquesta
perspectiva
de la plaça
de les cols
i de les escales
de la catedral
es tanca
aquesta processó
de Santa Tecla
una processó
que us estem oferint
en directe
a través
de Tarragona
ràdio
el 96 punxet
de la freqüència
modulada
també
una salutació
a tots aquells
tarragonins
i tarragonines
o en fi
qualsevol persona
que ens estigui
escoltant
des de qualsevol
lloc del món
a través d'internet
a través de la web
tarragonaradio.cat
segur que hi ha més
d'un tarragoní
o tarragonina
que per motius
de feina
d'estudis
per motius personals
es trobi fora
de la ciutat
i fora del país
i potser està
sintonitzant
en aquests moments
la ràdio
de la ciutat
aquesta retransmissió
és en directe
a través de Tarragona
ràdio
i és en diferit
a través de
TAC12
que us l'està oferint
el diumenge
26 de setembre
és a dir
l'últim dia
de les festes
des de dos quarts
de vuit del vespre
una col·laboració
entre Tarragona
ràdio i TAC12
entre la ràdio
pública
la ràdio municipal
de la ciutat
de Tarragona
i la televisió
pública
de Tarragona
i del conjunt
del camp
de Tarragona
en fi
podem veure
com la gent
també un cop
ha passat
la banda
unió musical
de Tarragona
a la plaça
de les Cols
i al carrer
Marceria
doncs
alguns
tirant avall
seguint
la mateixa
processó
altres
segurament
encara intentaran
pujar
cap al pla
de la seu
la nostra
perspectiva
des d'aquí
és magnífica
perquè podem veure
això
centenars
i milers
de persones
aplegades
voltant
amunt
i avall
d'aquest
pla de la seu
i suposem
Jordi
que de seguida
arribaran
al
Vall de Diables
potser
alguns anys
sabien
al cap i la cua
com dius tu
sabien
gairebé
menjat
sí
bé
de fet
aquesta ampliació
que
fa
un doble
tomb
a la plaça
del Fòrum
i va
parar
al carrer
a la passeta
de Sant Antoni
permet guanyar
una miqueta
de recorregut
jo crec que
ara també
això dona
un cert marge
i crec que
en pocs minuts
també hi haurà
la pistonada
final perquè
entri cap al pla
de la seu
el conjunt del seguici
però jo crec que
en tot cas
aquesta ampliació
que ja es va viure
fa uns quants anys
permet
això
és a dir
que no tinguis
d'entrada
una aturada
aquí
ja hi ha un indicador
claríssim
a quin ritme
s'acosta la processó
que és la quantitat
de persones
que ara es van aplegant
aquí al pla de la seu
fa escasament
en 10 minuts
un quart d'hora
dèiem
hi ha molt d'espai
hi ha espai
aquí a la plaça
de la seu
però ara
cada cop més
l'espai
s'està tapant
escolta Jordi
feia senyals
que estan callant gotes
sí
estàvem aquí
és a dir
que l'element
però què seria
una santa tecla
què seria
una entrada del braç
sense aquestes
jo prefereixo
que no la tingui
però de totes maneres
escolta
són quatre gotes
inofensives
no em siguis
tan exigent
aquí als balcons
hi ha hagut alarma
la pluja
de totes maneres
la pluja
ja va caure
amb prou intensitat
el primer dia
la primera tarda
coincidint amb la crida
de les festes
però en els últims anys
Ricard
hem tingut moltes processons
moltes entrades de braç
en pluja
i algunes d'elles
realment contundents
jo ho recordo Jordi
tu també segurament
ho recordaràs
fa un parell d'anys
que Déu-n'hi-do
la pluja
que ens va caure
tot just
a més a pocs moments
que sortís el braç
del temple
de fet no es va poder fer
tot l'itinerari
no es va poder fer
el recorregut
i van haver de fer
el recorregut
a l'interior de la seu
hi ha hagut vegades
que només s'ha pogut sortir
el braç aquí
treure el cap a la porta
perquè què diu el protocol
quan plou
intensament
s'ha de fer dins
quan plou
no es pot fer
ara depèn de com t'agafi
perquè clar
si tu tens el seguici
aquí dalt
i el tens
a vegades es pot entrar
dins de la catedral
també en algun cas
s'ha ballat
a dins de la catedral
amb el vistiplau
del capítol catedral
llavors l'entrada
diguéssim
diguem-la així
es realitza
doncs només
amb un ball
a dins de la catedral
conjunt
que també
per als que l'han pogut veure
també és molt espectacular
la veritat
no és recomanable
però si es dona
i si plou una mica
que és el que podria passar
una mica
doncs no res
arriba aquí
seguim la festa
que no passa
és aigua
és aigua
i segur que beneïda
perquè és el dia de Santa Tecla
de moment han sigut
unes gotes
quatre gotes
Jordi
que ets un exagerat
els tècnics
aquí
el tècnic
una ràdio
i l'atac 12
també han fet
el mateix
és més
jo no he notat
ni una gota
jo crec que
esteu obsessionats
molt bé
molt bé
esperem que tinguis
tota la raó
del món
però vaja
en tot cas
sí que hi ha
aquest procés
d'intentar
sempre fer l'entrada
perquè aquesta és
una de les premisses
és a dir
que sempre procurar
i més quan ja s'ha sortit
com és el cas
i en aquest moment
clar
si es donés el cas
el que s'hauria de fer
és tirar el més ràpid possible
fins al pla de la seu
per fer l'entrada
de la manera que fos
jo és el que comentàvem
en aquell any
que el pitjor
és que comenci a ploure
i amb intensitat
quan surt
si comença a ploure
ara escolta
no hi ha més remei
que acabar la processó
i entrar
vull dir que ja està fet
el tema
sí de fet per Sant Magí
no té res a veure
la processó de Sant Magí
ni el volum d'elements
però Sant Magí
va entrar
juntament amb la corporació
municipal
i recordo
el ball de bastons
de Tarragona
doncs xops
absolutament
perquè van fer l'entrada
doncs allà
al portal de Sant Magí
doncs com van poder
és a dir
això quan ja estàs
recordo
Sant Magí
les autoritats eclesiàstiques
les autoritats civils
i el ball de bastons
picant
una mica com van poder
és a dir
les coses es fan
doncs com es poden
el que està clar
em sembla a mi
per l'experiència
d'altres anys
és que aquest allargament
del recorregut
fa que
entre el final
de la processó
i l'arribada
del ball de diables
és a dir
entre la cua
i el cap
que comentàvem
això s'allargui
recordem que en guany
i en el programa
de festes
es parla
que el processó
puja pel carrer
Santana
plaça
el Fórum
i després
encara va pel carrer Granada
fins al portal del Sant Antoni
el carrer Mercè
la plaça de l'Oli
Peixateries
velles
i nou del patriarca
aprofitarem aquest instant
també Jordi
per comentar
una altra de les anècdotes
en fi
no sé si dir-ne anècdotes
o no
d'aquesta processó
d'enguany
processó
o professor
enguany
per primera vegada
en el programa
de festes
es parla de professor
amb EFA
que és en fi
una paraula
molt tarragonina
hem de trucar
els lingüistes
o no
per abordar aquest tema
cal o no
de fet
qui va decidir
això
o qui va aconsellar
això va ser
tècnics
de normalització
lingüística
de Tarragona
per tant
és un localisme
professor no?
sí
passa que
com sempre
jo aquí
m'ho poso
amb el tema
filològic
doncs
hi ha moltes coses
que no reflecteixen
per escrit
és a dir
bueno
no sé
els principis
de la democràcia
els primers anys
ara sí que sentim
el ball de diables
de fons
vull dir que
per tant
estan entrant aquí
a la passada
les peixateries velles
i estan arribant ara
és a dir
això permet
el que està clar
és que la processó
cap
dèiem això
que al principi
dels 80
va haver el gran debat
sobre si s'havia de traduir
negrito per negret
o negrita per negreta
com va fer
els lingüistes
de la segona república
en els anys 30
i es va acordar
que no
perquè negrito
doncs negrita
havien entrat perfectament
dins de la terminologia
pròpia
ara també
els companys del diari
el punt
i l'avui
normalment tradueixen
la carretilla
dels diables
per carretonada
o cosa que no
és així
permet-me un parèntesi
Jordi
jo tota la vida
la gent gran de Tarragona
gent que ara pot
té 70-80 anys
tota la vida
els seixentat
dir
professor
jo tota la vida
he dit
professor
i si vols que et digui
la veritat
però si vols que et digui
la veritat
és igual
jo crec que no té més
i que en tot cas
hi ha molts casos
en què
la variació
d'una lletra
no d'un fonema
no acaba
determinant-se
amb la grafia
no passaria res
perquè efectivament
la gent
diu el que sigui
aquí hi ha un altre procés
que és el procés
de normalització
que comporta
la tele
que comporten
els mitjans
de comunicació
les escoles
en què
hi hagi una estandarització
de les paraules
i per tant
doncs és molt normal
que aquí es diguin nanos
i a verga es diguin nans
i no passa res
no?
és a dir
i la tele que digui el que vulgui
qui viu la festa
és la gent
al carrer
i continuaran
dinty professor
o processó
en funció de la seva
experiència festiva
sí
sí
de fet
jo crec que
bueno
si s'accepta
com a tal
és una mica
atent debat
que sempre
s'ha tingut
entre la normalització
tenint en compte
doncs els trets
més dialectals
o més locals
i el que seria
un estàndard
vull dir jo
tampoc
la curiositat és que
en Guany per primera vegada
apareix en el programa
de festes
i que aparegui
amb EFA
doncs això
en un document
escrit
doncs té la seva
en cursiva
en cursiva però
té la seva
gràcia
sí sí
però en fi
però ja apareix
veiem samarretes grogues
per aquí
són de l'àliga
per això que
que celebren els 25 anys
ho han celebrat
aquests dies
d'una manera molt intensa
amb moltes activitats
més enllà de les tradicionals
la baixada nocturna
de l'àliga
s'ha estrenat
la baixadeta
de l'àligueta
de la molasseta
i del lleonet
en Guany Jordi
per cert
i abans d'escriure
l'entrada
del Vall de Diables
al Pla de la Seu
podem també comentar
l'oclusió
que hi ha hagut
d'activitats
per la canalla
és a dir
el futur de la festa
no sé si
està més assegurat
que mai
però
corre a foc petit
baixadeta
el temps ho dirà
el temps ho dirà
però tenim planter
com a mínim
o com a mínim
si tant
tenim forma planter
sí sí
hi ha hagut
ho diu algú
que era molt petitet
quan va començar
el Vall de Diables
sí o no?
sí
era molt petitet
era molt petitet
ara en aquest moment
precisament
el Vall de Diables
entra
entra
aquí
al Pla de la Seu
amb aquesta formació
de carretilla
normal
aquesta és de les imatges
boniques perquè sí
però boniques
perquè sí
de fet
també no és una imatge
de sempre
perquè avui que el Ricard
comentava aquest canvi
era d'itinerari
antigament
no s'entrava
per aquest carrer
sinó
vull dir
encara recordem
com
s'entrava
pel carrer
per a iglesias
és a dir
s'acabava de fer
pel carrer
per a iglesias
pujava aquí
però clar
la recuperació
d'elements
ha anat fent
buscar l'espai
s'allarga la processó
s'ha d'allargar
l'itinerari
exacte
de fet
antigament
quan tu parles
d'aquest recorregut nou
encara és un recorregut
jo crec que inferior
al que tenim documentat
en altres èpoques
o per exemple
quan es parla
de baixar
el cost del bou
efectivament
abans arribava
al carrer
la nau
només
és a dir
que
hi ha hagut una evolució
ara la processó
que seria
més semblant
a la que vam viure
als anys 70
és la del corpus
que fa un recorregut
una mica més reduït
perquè només surten
els elements
del magí de les timbales
els negritos
els gegants moros
els gegants vells
i les autoritats
pròpiament
per tant
seria una mica
aquest
com hauria quedat
ja veiem també
darrere el drac
de Sant Roc de Tarragona
que també
doncs
en guany
commemora
una mica també
aquests 25 anys
tot i que es va crear
un any diferent
de l'àliga
cadascú compta com vol
el drac
es va recuperar
l'any 85
l'àliga
l'any 86
i
en aquest cas
el drac
de Sant Roc
porta aquest nom
de Sant Roc
no perquè lluités
amb el Sant
en temps medieval
sinó que lluitava
amb Sant Jordi
sinó perquè
els veïns
que el van recuperar
jo us recomano
una visita a l'aparador
del Jordi Heredia
al carrer
al carrer
Portalet
on veureu
unes magnífiques
fotografies antigues
ja
de fa 25 anys
no
de gent
d'avui en dia
doncs
molt
molt
coneguda
en aquesta
bèstia
que
d'una manera o altra
doncs
també
han fet història
no
jo crec que també
és important
i potser
també convé
recordar
que en aquest cas
el barri del Cos del Bou
ha sigut un barri
doncs
molt
històricament
molt vinculat
a la festa
i que
per exemple
els gegants vells
també han estat
sempre
relacionats
bé
com a mínim
des de l'any 1904
relacionats
amb aquest barri
perquè
quan ningú els volia portar
van ser ells
els que el van portar
per tant jo crec que
això és
és bo recordar-ho
i aquestes vinculacions
de cada barri
de cada element
de la ciutat
doncs
amb una
icona
amb una imatge
crec que són
especialment
interessants
la gent
expectant
el Pla de la Seu
amb aquesta imatge
que tenim
al fons
del carrer
nou del Patriarca
amb el
Vall de Diables
al darrere
el Drac
i en fi
vindran de seguida
tots els elements
de foc
que portaran
fins aquí
fins al Pla de la Seu
la relíquia
de Santa Tecla
d'aquí uns minuts
també podrem veure
com tots els elements
es van col·locant
al Pla de la Seu
en una posició
per cert
perfectament
estudiada
estudiada
no?
sí
aprofito
un SMS
que ens arriba
recordant-nos
una cosa
que també és bo
que hi hagi
aquesta participació
perquè t'has equivocat
o perquè t'has oblidat
no, no, no
perquè
precisament
em dic
que el Drac
feia aquests 25 anys
i que
hi ha hagut
concretament
una sèrie de persones
Fernando Rodríguez
la Pac
i l'Antoni
Cantos
i el Jaume Uller
que
diguéssim
que fa 25 anys
que surten a la festa
i per aquelles coses
dels oblits
doncs a vegades
no són nomenats teclers
en tot cas
fem esment aquí
d'aquesta aportació
que fan els veïns
del Cos del Bou
i del Drac
no?
d'una sèrie de persones
que realment
sí que es veu
que fa 25 anys
que participen
desinteressadament
a la celebració
concretament
amb el Drac
i que
d'alguna manera
o d'altra
també els correspondria
aquest honor
no?
el que passa és que
això ja crec que és
una mica difícil
de comptar-ho
quantes persones
hi ha en aquesta ciutat
que de manera
absolutament invisible
de manera anònima
i desinteressada
han treballat per la festa?
sí, sí
el que passa és que
això és difícil
però no està de més
sempre que hi hagi
l'oportunitat
de ressaltar alguns homes
sí, en aquest cas
com veu que va bé
aquest oblit
també és bo
d'estacar-lo
recordem que estem
en directe
per Tarragona Ràdio
recordem també
que aquesta és una retransmissió
en diferit
per TAC12
que podeu veure
aquest últim diumenge
de festes
el diumenge 26 de setembre
l'últim dia de festes
des de dos quarts
de vuit
a través de TAC12
ara som pràcticament
tres quarts de nou
en directe
pels oients
de Tarragona Ràdio
tres quarts de nou
pràcticament
d'aquest dijous
23 de setembre
diada de Santa Tecla
i escolteu
tot aquí ho visquem
cada any
i des d'aquesta perspectiva
tu no comences a tenir
una mena de formigueig
a l'estómac Jordi?
ara que s'acosta el moment
això de l'entrada
és un moment divertit
un moment divertit
un moment emocionant
i un moment
que si ho visco cada any
però és que cada any
és diferent
bueno de fet
l'entrada
és com una renovació dels vots
sí o no?
sí
i l'entrada
no és una cosa
també
que puguem dir
que estan als orígens
de la festa
sinó que realment
agafa força
en el segle XIX
quan la pirotècnia
es fa més popular
i precisament
no la pirotècnia
aquesta que escoltarem
ara
del Llucefeu
de la Diablesa
del Vall de Diables
sinó de la pirotècnia aèria
que també acompanya
tota la celebració
no?
de fet
té poc
té poc a veure
la foto d'avui
amb la foto segurament
d'altres èpoques
no?
i potser
també és un moment
de recordar
qui va començar
fent aquesta festa
no?
possible no?
i els primers
que van ser
van ser els 12
els 12 gremis
no?
12 gremis
que per exemple
doncs a Reis
determinats
doncs
els hi generaven
molt de plaer
no?
hi ha descripcions
per exemple
una del 1514
que
una hora
diu
totes les confraries
fent aquí
els entremessos
amb gran concert
i pleguer tant
ha dit senyor
rebreix a
Alfons d'Aragó
els entremessos
i ciutadans
que dic
els senyors de cònsuls
que anaven tan bé
els entremessos
si mai n'hagués vist
és a dir
Alfons d'Aragó
el 1514
entre les imatges
de Tatbotsa
i la veu del Jordi Mercant
hem fet una petita
incursió en el temps
hem fet una imatge
una imatge
de viatge
Déu n'hi do
la imatge
la imatge
que poden veure
els telespectadors
aquest diumenge
a TAC 12
d'aquesta autèntica
festa de foc al clar
de la seu
amb el ball de Diables
sí, jo crec
en aquest moment
peten el Lucifer
la Diablesa
a la porta de la catedral
també com van a la tradició
i ara deixaran ja pas
que entri
el drac
de la ciutat
jo espero que tinguem
l'habilitat
quan falti poc
que arribi
al braç
a la ciutat
que tinguem l'habilitat
nosaltres modestament
de cedir
el so d'ambient
i deixar de parlar
perquè hi ha un moment
en què entre
els crits de la gent
la música
de les bandes
i el so
dels elements de foc
val la pena
escoltar
només el so
de la festa
i nosaltres
modestament
ens retirem una miqueta
tant de bo
que tinguem aquesta habilitat
perquè els oients i els telespectadors
puguin gaudir
si en tot cas
intentarem veure una mica
aquest retrocés
amb la història
també d'aquests elements
els pescadors
sortien a la festa
els joves menestrals
els vastaixos
descarregadors
i forners
els teixidors
de lli
els pagesos
i bracers
els corders
els mestres
de cases
o paletes
els fusters
els paraires
els sabaters
els sastres
els ortolans
els cics
si hi havia cicles formatius
en aquella època
els argenters
tota una sèrie d'elements
que d'una manera o altra
encara podem veure avui en dia
pels carrers de la Paralta
en aquestes cantonades
que encara mantenen
aquests noms antics
d'alguns dels gremis
que hem muntat
i que d'una manera o altra
van fer possible
que això que estem aquí
veient avui en dia
en aquesta celebració
de gran importància
en el calendari festiu
de tots els països catalans
també
tingui un pòsit al darrere
i tingui una història
és a dir
que no sigui
tan sols
una cosa
nova
actual
sinó que també
tingui aquest llegat
que precisament
la renovació del llegat
és el que
el fa
crec
encara més important
i que és això
que estem a punt
d'experimentar
d'aquí uns minuts
ja comencen a concentrar-se
tots els elements
al pla de la seu
veiem el drac
la molassa
continuen
entrant tots els elements
primer com sempre
ja ho sabeu
del seguís
i els elements de foc
i ara és quan comença
aquest incretxendo
que esmentaven fa
gairebé dues hores
quan iniciàvem
aquesta retransmissió
i que ara comença
ara és aquell moment
que tots esperem
aquesta que veiem
és la víbria
no?
allà al fons
sí, sí, és la víbria
portada per la colla
diables bona mar
del Serrallo
que també en guany
celebra aniversari
celebra els seus 20 anys
i que precisament
l'altre dia
va recuperar
una de les
tècniques més patrimonials
del foc
a la zona del Camp de Tarragona
i del Penedès
que és la carretillada
aquesta roda de foc
d'una duració aproximada
d'uns 20 minuts
no?
i que
com deien alguns companys
diables
d'altres poblacions
que van vindre a veure-la
doncs realment
l'espai de la plaça
a les Cols
és un espai
idoni
per fer-la
no?
aquesta pràctica
no?
ja tenim col·locat
el ball de diables
que són els primers
que han entrat
el drac
i el bou
ara la víbria
s'aniran col·locant
podem explicar
sí
aprofitant avui
que també tenim
les imatges
les retransmissions
conjunta de ràdio
i televisió
podem explicar
com s'aniran situant?
bé
la col·locació
és hereva
de com s'ha anat
recuperant cada peça
de fet
el ball de diables
ara sí que plau
Jordi
sí
ocupa una posició central
en el pla de la seu
però és el que està
més lluny de la porta
per un doble sentit
un perquè evidentment
té foc
i pot cremar més
diguéssim
a la part del braç
i de les autoritats
que venen
però també una mica
per un sentit simbòlic
és a dir
realment
el foc
sempre està
a les antípodes
del cel
o del vell
i per tant
per això
els diables
el drac
el bou i la víbria
es col·loquen
a l'altra banda
del pla de la seu
a continuació
es col·loca
la fila de les bèsties
que
no tindria foc
és a dir
el lleó
que està més a prop
de la zona
més allunada
des d'on estem
retransmetem-vos
després
l'àliga
en posició central
perquè va ser la primera bèstia
sense foc
que es va recuperar
i la
la molassa
serien aquestes tres peces
la cucafera
va quedar
ja
queda en una altra banda
per el seu volum
és a dir
està col·locada
just sota
la façana principal
i tancant el cercle
aquí davant
fent corredor
perquè pugui entre el braç
es col·loca el ball de Serrallonga
el ball de Serrallonga
és l'únic grup d'armes
de bancàrrega
i per tant
té una altra posició
aquest matí
em comentaven
alguns membres
de la corporació
que les salves
del Serrallonga
havien estat molt intenses
s'ha de dir
que
en guany
per primera vegada
les dosis
estan regulades
per una normativa
que és aquest nou reglament
d'artificis pirotècnics
i cartutxeria
que inclou
aquestes quantitats
en un gramatge determinat
això
fins l'any passat
no mai hauríeu vist
el ball de Serrallonga
amb aquestes
cantimplores
dosificadores
que en canvi
sí que es podien veure
per exemple
les festes de moros i cristians
de la comarca
de l'Alcullà
al País Valencià
o d'altres poblacions
Jordi
pel que fa a regulacions
hem arribat
ja està tot arreglat
o encara
hem d'anar més enllà
ens hem quedat curts
ens hem passat
sota el teu punt de vista
la teva experiència
jo crec que s'ha fet
una sèrie d'excepcions
que són les que pertocaven
sota el teu punt de vista
home
jo crec que hi ha hagut
un gran acord institucional
perquè això sigui possible
des del meu punt de vista
hi ha un excessiu intervencionisme
de l'Estat
a l'hora d'autoritzar
algunes festes
però bé
això també passa
en els correbous
i passa en els castells de focs
per tant
doncs bueno
podem estar d'acord o no
però
oferim un emparitó
als oients
i als espectadors en directe
vinga va
no és un emparitó
però és
un ball de l'àliga
un pas doble
amb el torero
també
l'àliga
que es va col·locant
al mig
en una posició central
mirant
a la porta principal
de la catedral
amb aquesta imatge
ara que tenim
per TAC 12
un primer pla
realment esplèndid
l'àliga de Tarragona
amb la seva corona
comptal
que també ha estat
motiu de polèmica
quan va sorgir
perquè l'àliga de Tarragona
sempre havia portat
la colona
reial espanyola
i en el moment
de la recuperació
es va fer un treball
heràldic
per posar
la corona
comptal
del comte
de Tarragona
d'herència medieval
i per tant té aquest nombre
de perles determinades
que presideixen
aquesta peça
i que la dona
aquesta estètica
molt bonica
és un element
en pedigrí
en pedigrí
la corona
és del taller
del Joan Blatquet
la peça
de l'Antoni Mas
l'única peça
de Lleutor
que actualment
surt al carrer
tot i que està
inspirada
i diguéssim
copiada
en el bon sentit
de la paraula
de l'antiga
àliga de Girona
que també
excepte el cap
estava tota construïda
en metall
o està construïda
perquè encara es conserva
al museu
de la ciutat de Girona
jo recordo perfectament
l'Antoni Mas
de Vilaseca
anant a mirar
la peça original
per aprendre
la tècnica
per sisellar
aquesta magnífica
àliga de Tarragona
que es va recuperar
l'any 1986
per part
del Vall de Diables
de Tarragona
que va ser
impulsor
d'aquesta peça
que és propietat
de l'Ajuntament
entre la molassa
mentrestant
la més juganera
la més riaiera
podríem dir
la més divertida
una de les peces
més divertides
la peça que està més vegades
documentada
que s'ha trencat
en la història
de la festa
no aquesta
sinó les antigues
perquè precisament
era una peça molt moguda
i com bé deia el Ricard
molt juganera
molt atrevida
a més a més
perquè quan després
acaba ja el braç
i comencen a fer
la baixada
de les escales
de la catetal
diguem-ne que
element i element
fan com una mena
de repte
a veure
qui ho fa més difícil
qui ho fa més complicat
amb les seves campanes
que ha de portar
tota mula
perquè les mules
porten campanes
i no porten
picarols de cavall
per tant també
un altre detall
aquesta peça
també és una qüestió
de pedigris
si ets mula
o cavall
i el domàs
tot el que seria
tota la coberta
de la molassa
no només el domàs
tot el que seria
tota la gualdrapa
de color verd
amb el serrer i negre
també aquest color
és històric
de la molassa
de Tarragona
ja al segle XVIII
es tenen descripcions
i es va mantenir
així recuperat
fixeu-vos com es col·loca
a supluig
perquè efectivament
quan deia la Yolanda
estan caient algunes gotes
i s'ha col·locat
també que la cocafera
ha quedat col·locada
just a davant de la porta
d'una de les portes laterals
de l'església
de la catedral de Tarragona
i ja no entrarà
més cap aquí
cap al pla de la seu
sí que ho farà
el Lleó
que és aquesta figura
que rememora
la llegenda
un dels passatges
de la llegenda
de Santa Tecla
que precisament
s'escenifica
en el retaule
del dia 20
a la nit
que és aquest passat
en què Santa Tecla
és llançada
a les feres dels llons
perquè té diferents
martiris de llons
i se'n salva
se'n surt
després també
una de les icones
molt característiques
de gojos
de diferents
maneres
de representar Santa Tecla
és aquesta Santa Tecla
amb un lleó
o una lleó
en els peus
i és aquesta imatge
que tenim documentada
amb uns antics carros
que sortien
a la processó
de Tarragona
que eren els carros
anomenats
roques
o castells
que eren uns carros
triomfals
que representaven
diferents figures
de quina època parlem
estem parlant
del segle XV
només s'han mantingut
a la ciutat de València
i aquests carros
tenen un museu dedicat
la Casa de la Festa
de València
la Casa de les Roques
precisament
recull tots aquests carros
que eren una mena de passos
que eren estirats
per cavalls
o bé per persones
i que el lleó
de Tarragona
hem d'imaginar-lo
col·locat
en una roca
d'aquest tipus
més que
amb aquesta figura
més moderna
amb les cames
per sota
també amb aquesta imatge
preciosa
del lleó
coronat
en aquest cas
per una corona
com a rei
de les bèsties
amb totes les figures
la corona
obra del taller
de Serramia
en aquest cas
la imatge
és realment fantàstica
el lleó
veiem darrere
la banda de Cardona
a continuació
el magí
de les timbales
la banda de la Cardona
que jo diria
la més moguda
de les bandes
que tenim a la festa
tenim els negritos
i després
la resta de gegants
amb una perspectiva
que ens dona
tant les imatges
de TAC12
com la nostra pròpia
que tenim
pels ullens
de Tarragona Ràdio
realment sensacional
de l'arribada
de tots els elements
i el pronòstic horari
es va complint
sí
i també
aquest moment
o aquesta imatge
de veure
el pla de la seu
ple de gom a gom
i aquella sensació
de dir
no hi cap més gent
no hi caben
però hi cabran
acabaran entrant
tots els elements
sempre passa
sí
en aquest cas
els negritos
precedeixen
aquests gegants
moros
gegants vells
negritos
que curiosament
va ser inspirats
en un moment
en què una marca comercial
que era el rom negrita
s'iniciava
i sembla que Bernat Berderol
d'una manera o altra
es va inspirar
en aquells moments
en aquella imatge
que acabaries
de venir històrica
de fet la negrita
les imatges més antigues
les tenim amb el vestit
amb la iconografia
de color de ratlles
blaves i blanques
una mica com la imatge
del rom negrita històric
perdona Jordi
tu t'hi fixes
a la banda de Cardona
és fantàstica
jo no recordo
mai una entrada
jo mai he vist
una banda
que pugui tocar
coreografiar
i portar aquesta animació
i aquest moviment
hi ha dins d'aquesta banda
una persona
un dels tubes
que és el David Parra
que és una persona
llargament vinculada
a la festa de Tarragona
l'ovació de tot el públic
que hi ha al Pla de la Seu
a la banda de Cardona
quan han acabat
la seva peça
ha desfilat
amb diferents
formacions
de bandes de música
de bandes de Dixilan
etcètera
jo crec que també
li dona un coneixement
de la ciutat important
veiem ara
la imatge general
de la banda
que ha fet la seva peça
just al darrere
tenim els negritos
i la resta
de gegants
estan caient
algunes gotes
en fi
però tot això
ho salvarem perfectament
perquè d'aquí pocs minuts
arribarà
la relíquia
en el moment
més espectacular
de la festa
aquest gegant negrit
té la particularitat
també de ser
de morfologia
antigua
és a dir
encara veiem
les cames del portador
és a dir
és un dels símbols
més antics
dels gegants
les faldilles
doncs
no es van generalitzar
de manera
global
fins a temps
una mica
posteriors
també
alguns detalls
d'aquesta figura
del negrito
el fet que sigui
un personatge exòtic
amb l'època que es crea
i que es crea
tres anys
abans que la negrita
precisament
la ciutadania de Tarragona
reclamava una companya
pel negrito
perquè el van posar
allà davant
dels altres gegants
i anava sol
desaparellat
i va ser
el clan popular
el que va fer
que sorgís
aquesta
parella
tan estimada
avui
és a dir
que al llarg del temps
els gegants
se'ls ha anat
buscant parella
mica en mica
tots
estàvem molt solitaris
pel que explicaves abans
i també
per exemple
aquests gegants
vells
del cos del bou
també dic
que són dels més antics
que hi ha documentats
i les peces
són originals
són de l'any 1825
es coneix perfectament
el seu autor
Antoni Verdaguer
que és un dels autors
més importants
d'imatgeria
d'aquells moments
pertanyia als fusters
de Tarragona
i va fer una feina
que ha perdurat
amb la història
d'aquesta ciutat
i del panorama festiu
la posició dels gegants
a l'entrada
a banda i banda
de l'entrada principal
de la catedral
els gegants
per una banda
les gegantes
per l'altra
és una posició
una posició de gènere
no sé per què
però les fotos més antigues
ja estan així
i no s'ha volgut mai alterar
al final
anem a la tradició
que és el de sempre
ho diu la tradició
ho hem fet així
i ho continuem fent així
i els valls
com els que entren ara
torcs i cavallets
cerculets
patatuf
també tenen el seu lloc
va molt de pressa
va molt de pressa
te n'adones Ricard
van a un ritme molt picadet
i nervis
això de l'aigua
pot fer
cada un dels elements
en el moment de ser recuperat
de manera moderna
doncs s'ha col·locat
en un lloc
aquí sí que hi ha hagut
una adequació total
diguéssim
al que
l'espai permetia
l'espai no?
sí, sí, per tant
no es podia fer
de massa altra manera
potser també
s'ha de recordar
que algunes peces
doncs
com per exemple
els turcs i cavallets
doncs
necessiten
per la seva composició
més espai
que
d'altres valls
confonem els elements
de foc
amb els llampecs
que hi ha ara
a la ciutat de Tarragona
sí o no?
de lluny
això ja està
de lluny
de lluny
Ricard tens raó
de lluny
però
bueno en tot cas
però fem via
fem via
fem via
els turcs i cavallets
van ser portats
durant molts anys
pel gremi de pagesos
i bracers
i precisament
doncs
aquest és un dels elements
que doncs
més anys
està documentat
a la història de la ciutat
des del primer cavallet
diguéssim
dels primers cavallets
que hi ha a finals del 14
que és
de les primeres notícies
de cavallets
de tot
els països catalans
fins a
pràcticament
a principis del segle XIX
que continuen en mans
d'aquestos pagesos
després aquí els pagesos
assumeixen més el rol
de portar
un dels valls de Valencians
que dóna origen
als castells
però van ser
un dels elements
també
doncs
més importants
va ser recuperar
posteriorment
doncs
per les bars Santa Tecla
i els cavallets
són obra
del Joan Serramià
que és un dels bons escultors
que ha tingut
la imatgeria
de la ciutat
doncs al costat
d'altra gent
alguns hi ha desapareguts
com per exemple
no els hem dit tots
perquè és impossible
però
doncs
la Montse Canudes
va ser
la fantàstica escultora
que ens va deixar
del Bou
o
d'altres persones
que encara estan a nosaltres
com
la Dolors Veena
autora del Lleó
per posar-ne algunes
de moltes
d'aquesta part artesanal
que hi ha darrere la festa
és a dir
qui cuida
qui pentien els gegants
la Magda Bernaus
per exemple
una persona
que se n'encarrega
d'aquestes feines
més
que passen a l'ombra
i que també
és bo recordar
aquest treball
petit
que hi ha
com abans
feien referència
al Joan
Salvador
que és un fuster
que com a obra
visible
no la té
perquè no són els caps
no són les mans
de res de tot això
però si totes les estructures
internes
de moltes de les figures
que surten a la Santa Tecla Gran
i a la Petita
veiem el Vall
de Valencians
en aquest passadís
estret
però en fi
passadís
al cap i a la fe
que s'ha obert
el Pla de la Seu
també veiem de fons
el Vall de Cosis
en fi
els últims elements
de la processó
que també tenen el seu lloc
encara que s'hagin recuperat
fa relativament poc temps
tenen el lloc estratègic
que cadascú sap perfectament
on s'ha de col·locar
no sé si com al teatre
posen aquells espadrars
al terra
però l'encerten
hi ha un croquis
no hi ha les creus
al terra
i curiosament
ara també
hi ha una alteració
de l'ordre
perquè si fixeu
la part de la colla
castellers de Sant Ferrer
i Sant Pau
s'ha avançat
perquè sempre tenen
molts problemes
per entrar
jo crec que han donat
consignes als pilaners
per saltar-se l'ordre
és que recordem
que han d'aixecar els pilars
quan arribi la relíquia
si no recordo malament
i Holanda
vam estar dient
és que no li donarà temps
a aixecar Sant Ferrer i Sant Pau
és veritat
no hi seran
no hi seran
i no podran aixecar
de manera simultània
els quatre pilars
molta picardia
per part de la colla
castellers de Sant Ferrer i Sant Pau
que ha desviat
bé que els pilaners
cap a aquesta posició
ja del pilar
hi ha nervis
és el que toca
és un moment d'aquells
estem tots ja esperant
que hi arribi
aquell moment culminant
arriben els set pacats
capitals
també
fan la seva entrada
al pla de la seu
i les ganxes
de la Muxi Ganga
també es veuen
al final del carrer
el ritme s'està accelerant
de fet la pluja
acostuma
i de fet hi ha el recorrecent
del dia de Sant Magí
que la cosa va anar
molt apretada
i així vam anar
que va entrar al Sant
tot sota pluja
però vaja
això ja és imparable
ara és allò
que el temps
se t'escapa de veritat
en guany s'han de declarar
fins diumenge
però en aquest moment
ja una mica
la festa s'està escapant
de les mans
jo crec que
és tot molt més ràpid
és a dir
hi ha aquest moment
de brugit
de moment bastant únic
que tenen aquestes entrades
de Santa Tecla
i que d'alguna manera
o altra
fan aquesta cosa màgica
que pràcticament
no passa en cap altre moment
de l'any
que és que tothom
se senti part
d'aquesta cosa
que es diu Tarragona
d'aquesta ciutat
que es diu Tarragona
i d'aquest sentiment
de pertanyença
a una comunitat
que precisament
les seues batalles
justament això és el que
exalta
una situació
i un acte com el d'avui
el sentit de pertany
a aquel com col·lectiu
no?
sí
i en aquest espai
del Pla de la Seu
que ens porta
doncs
molts records històrics
no?
és a dir
aquí
doncs
en aquesta catedral
doncs
s'han defensat
els murs de la ciutat
durant diferents batalles
no?
l'any que ve
es commemorarà
doncs
el bicentenari
del setge de Tarragona
no?
i la ciutat
malgrat el setge
devastador
no?
d'aquella guerra
contra els francesos
va tornar a créixer
precisament
Santa Tecla
va ser un dels moments
en què es veu ràpidament
si tu computes
entre el 1811
i la descripció
estupenda
de mitjans de segle XIX
del Pini Soler
però fixa't que descrius
un fenomen similar
al que deies abans
després de la
a l'època de la reconquesta
és un fenomen similar
no?
del fet de Santa Tecla
que sigui un estímul
de creixement
de la ciutat
sí
jo crec que la festa
ho té
i això
es veu en aquests moments
doncs
molt especials
no?
de fet
els espais
no són casuals
sinó que els espais
tenen
tot
un sentit simbòlic
i no és el mateix
fer l'entrada
del braç de Santa Tecla
aquí
on estem ara
no?
que fer-lo
a la platja de la Rebassada
és evident
que no
la diferència
no és el mateix
tenim ja tots els elements
col·locats
i només falten
les colles castelleres
encara es queden
a Sant Pere i Sant Pau
que s'han avançat molt
xiquets de Tarragona
que entren ara
entren els xiquets de Tarragona
i a continuació
entraran també
la jove
i els xiquets del Serrallo
s'havia obert
fins i tot
un paraigües
per tapar
un company
càmera
d'atac 12
però ara fins i tot
s'ha plegat el paraigües
perquè realment
el que cau
només són
quatre gotes
mal comptades
i esperem que això
es mantingui així
durant els propers minuts
perquè el moment
culminant de la festa
el moment culminant
de l'entrada del braç
està
a tocar
a tocar
i que es mantingui
perquè després d'aquest esclat
que tu deies
el moment magnífic
és quan totes les bèsties
comencen a ballar
i precisament l'any passat
per culpa de la pluja
aquest moment de després
que és tan magnífic
no el vam poder gaudir
com tots desitjàvem
justament per la pluja
a veure si en guany
jo i Holanda ja em perdo
no sé si va ser l'any passat
o fa dos anys
jo no sé
jo tampoc no ho recordo
jo diria que la vam acabar
sencera l'any passat
va ser fa dos anys potser
no ho sé
tant se val
el que importa és que la puguem acabar
en guany
la Holanda està aquí
amb els dits creuats
perquè no passi
que això és el més important
no va perquè
és un gust poder gaudir
és un cop l'any
i tant de bo que no ens ho perdem
no?
de fet aquest moment
ara d'entrar
a les colles
és un moment
que els tècnics
de l'Ajuntament
i les entitats
s'han d'esforçar
perquè realment
no és fàcil
i
és difícil avançar
i entrar a la plaça
per part de les colles
tothom vol estar
jo crec que avui
s'ha de reconèixer
que Castellers de Sant Pere i Sant Pau
han tingut una idea
brillant
que és avançar
els pilaners
jo crec que
quedar-se la resta de components
de la colla enrere
i només avançar els pilaners
perquè hi hagi més espai
tothom
bé, ells pateixen
per allò de l'any passat
jo crec que tothom
d'alguna manera o altra
clar, vol entrar
però és que per fer els pilars
no cal tota la colla
ara
doncs són d'aquelles coses
que un cop passa a la festa
s'ha d'analitzar
i plantejar-ho per l'any vinent
és igual
continuarà sent igual
segurament
perquè forma part de la festa
tothom vol estar aquí
i això és així
i té el seu tempo
aquí les gralles
intenten avançar-se
bueno, és una mica
cauen
ja no són quatre
són vuit gotes
ara són vuit gotes
i coloració geomètrica
ja no sé si aquests
de Tarragona es van col·locant
sí, sí
el ventet aquest
que aixeca les banderes
de Tarragona
que són un dels elements
bonics que tenim
a Tarragona
aquesta bandera
amb aquestes zones
comencen a obrir-se
per aigües
aquí al pla de la seu
i déu-n'hi-do
ara ja no són
quatre gotes
ni vuit
Ricard
ara plou
plou
sobran més
plenerament
ja plou
sobran més paraigües
els xiquets de Tarragona
mentrestant
intenten accelerar el pas
enmig de la multitud
darrere veiem també
les camises
de color lila
de la jove
i darrere
en fi
moltíssima gent
més paraigües
al fons
del carrer
nou del Patriarca
en la imatge general
d'Atac 12
podem veure
els primers paraigües
com s'han desplegat
els colors
de les camises
de les colles castelleres
les ratllades
dels matalassers
podem veure també
com
algun dels gegants
els protegeixen
amb un plàstic
jo crec que s'han de fer
uns xubatsqueros
arregladets
i els gegants vells
són extraordinaris
la colla
molt preparada
saben que porten
les peces
el 1825
i està claríssim
que la seva gent
no deixa que passi
res a les seves peces
Jordi Jolanda
esteu preparats
per retransmetre
una entrada
una mica diferent
del braç
jo diria que
molt accelerada
serà
i també us diré
jo estic segura
que podrà entrar
però en aquest moment
dius com
pot entrar
el braç
en aquest moment
si és que no hi ha
un pas
els gegants
estan entrant
alguns a la catedral
per protegir-se
de la pluja
que s'estan
el braç
ja enfila
el carrer
nou del Patriarca
jo crec que això
ja
ara no té aturador
és a dir
el braç entrarà
i veureu
entrarà
enmig del ball
en aquest cas
també dels paraigües
jo crec que
és evident
però
els pilars
de les colles castelleres
podem preveure
els faran
aquesta entrada
ja
ara
s'entrarà
com toca
clar
què passa
els músics
per exemple
potser no podrem gaudir
de la part més sonora
d'aquest moment
els músics
estan entrant també
a la cara
els instruments
s'han de protegir
d'aquí no res
sentiràs la primera salva
de pirotècnia
i ja veuràs
que
les salves aquestes
jo crec que
conjuren
tots els esperits
de la pluja
des d'aquí ja veiem
el braç
com comença
com comença
com comença
ja
entrar el braç
a la seu
el braç
ja el podem contemplar
des d'aquí
en aquest moment
passant ja
per
ara ja plou
amb una certa intensitat
per davant
dels primers valls
per exemple
la moxiganga
està muntada
perfectament
igual que
muntaran també
però escolta
què farem
sense músics
estan entrant
tots a dins
de la catedral
en aquest moment
no pot estar
sense música
la cucafera
s'està aixecant
també
les salves
tiren igual
jo crec que
és una mica
funcionarà igual
ja els veuràs
com el fó
mira els castellers
de Sant Pere i Sant Pau
i del Serrallo
i del Serrallo
comencen
a fer la pinya
a començar
a aixecar els pilar
que diuen Ricard
que potser és dubte
no no
mira mira mira
comencen a a aixecar el pilar
i tant
la relíquia va avançant
amb un pas
realment molt ràpid
perquè la pluja
comença a caure
amb una certa intensitat
veiem també
els diferents elements
però els festers
fixa't-hi
no tenen por de la pluja
la gent aclama
el braç
de la patrona
de Santa Tegla
que comença
mica en mica
i en la mesura del possible
entra per aigua
comença a avançar
cap a l'entrada del pla
l'únic que no farà
perquè és que és impossible
girar-se cap a la ciutat
no podrà
no podrà
no podrà
però de moment està parat
l'al·líga
l'al·líga
l'al·líga
l'al·líga
l'al·líga
l'al·líga
l'al·líga
l'al·líga
l'al·líga
l'al·líga
l'al·líga
l'al·líga
l'al·líga
jo crec que porta per aigua
fins i tot el mossèn
el que no és
el ball de valencians
també s'ha aixecat
els pilars comencen a aixecar-se
i entra el braç
a la catedral
en aquest moment màgic
del dia de Santa Tecla
els diables comencen a encendre les carretillades
ni pluja ni res
l'uropell
ja cau l'uropell
Jordi
magnífic l'espectaca
és magnífic
i ara entra
entra el braç
de la patrona
a la catedral
el ball de valencians
també amb la torreta aixecada
ens esborronem
i no de l'aigua
que ens cau a sobre
sinó realment
del moment
absolutament emocionant
que estem gaudint
i compartint
amb els oients
de Tarragona Ràdio
i els espectadors
de Tachotxia
ara l'aèria també
en aquest cas de la bibliotècnica
Volcano
que m'ha guanyat el concurs de focs
també es suprallant
ara no s'hi veu res
tot es veu de fum
els tocs de campanes
és el moment aquell brillant
i el serraio
que descarrega el seu pilar
aquí a l'entrada
de Santa Tecla
la corporació mullada
la guàrdia urbana mullada
s'estan mullant els micròfons
Ricard
que és el que toca en aquest moment
és a dir
que Santa Tecla
es conjura amb la pluja
i es fa l'entrada
entren les autoritats municipals
que són els últims
de la processó
entren ara a la processó
i aquest és el so de la festa
l'alegria dels tarragonins
i tarragonines
que canten improvisadament
l'emperito roca
i el ramat de pirotècnia
també molt bo per Paracàs
i a més amb els trons de bis finals
també
i el ramat de pirotècnia
a Iolanda patia per la música
però ja veus que la banda sonora
a cap a ferra
no necessitem instruments
l'han posat els tarragonins i tarragonines
i tarragonines de manera improvisada
quan el braç
ha fet la seva entrada espectacular
a l'interior de la catedral
veiem una imatge
realment fantàstica del pla de la seu
amb centenars
amb centenars i milers de paraigües
de colors diferents
que li donen realment
una estètica
ara sí que és l'emperito
ara sí
una imatge bastant diferent
a quan no plou
però també molt bonica
i bueno
desafiant
com pertoca
doncs aquesta pluja
d'aquest 23 de setembre
de l'any 2010
i des del pla
i des de la plaça de l'Escolz
amb les escales de la catedral
veiem ja
els elements de foc
a punt de baixar
amb el ritme
de
ara el punt de l'envolta
però Ricard se l'emporta
sens dubte el pla
el pla
i la gent
que l'emple aquest pla de la seu
els tarragonins i tarragonines
jo crec que ara aquí
ja és igual
els elements
perquè pràcticament
hi ha ni els meus
jo crec que
és una mica
el moment aquest
final
en què
el caos aquest
organitzat
que existeix
aquesta simfonia
de colors
de músiques
de paraigües
que ja serà
amb aquesta baixada
també d'ara del foc
encenen
el ball de diables
que faran
baixen
amb els portuguesos
que és aquest element
també característic
que es va incorporar
a partir de la presència
de la pirotècnia
Úbeda
ja fa molts anys
aquí a Tarragona
i que actualment
ja es fabrica
amb la denominació
de Tarragona
per part de la pirotècnia
igual
de Canyelles
i baixaran darrere
això ja serà una mica
càmpic
és complicat
perquè rellisca molt
el terra
i a vegades
aquests elements
del seguici
aquestes figures
renuncien
en cas de pluja
perquè és molt perillós
crec que rellisca moltíssim
el paviment
de les escales
en aquest moment
ja es fa el que es pot
l'àliga potser
no baixarà
està protegida
està protegida
per un plàstic
com hem pogut veure
les imatges
que ens ofereix
la televisió
les imatges de televisió
ens ofereixen
una imatge fantàstica
dels diables
baixant pel carrer
si no m'equivoco
allà
amb la càmera
d'atac 12
absolutament foada
pel Quebec
és a dir
ja està puntets
en algun moment
la pluja
realment Jordi i Jolanda
ara és intensa
ha anat en el moment
en el moment de l'entrada
ha estat un efecte adicional
que ens ha volgut
fer regalar Santa Tecla
vull dir
aquest moment
algun dels elements
el bou
em sembla
que va cap a les escales
valent valent
vol baixar
jo crec que la gent
ara també baixarà
la majoria dels que puguin
la vibria
em sembla
hi ha el drac col·locat
hi ha el drac col·locat
per tant
la majoria
d'elements
potser els elements
de foc
no sé si són
els més atrevits
per fer
aquesta baixada caòtica
encara estàs aquí dalt
llavors tens dues opcions
o t'amagues
o tires cap a baix
llavors
jo crec que és
el moment
l'únic que no hem vist
com abans comentàvem
la Jolanda
és aquests
sortidors aèris
és veritat
ja és el segon any
consecutiu
que els sortidors aèris
no hi són
i que
creuen aquest pla de la seu
i que la veritat
li donava molta especularitat
això ens ho comentaven
aquest matí
els companys
de l'administració
de Sant Fèlix
Vilafranca
que és un dels punts
doncs
en què una mica
l'entrada de Sant Tegra
guanya clarament
a Sant Fèlix
i bueno
és que quedaven una mica
jo crec que
arrodonien
aquesta presència
per contra
crec que avui
a l'Oripell
ha estat
molt més
ben tirat
que no pas
l'any passat
i crec que
ha arrodonit
molt també
aquesta entrada
per Aiguera
és el so de la festa
és el so de la festa
malgrat la pluja
el so
la música
el pla de la seu
a la plaça de les Colts
amb aquestes imatges
espectaculars
dels elements
de foc
alguns han baixat
les escales
veiem com
en fi
faran ara
la seva baixada
a bon ritme
pel carrer Major
després
d'haver actuat
a la plaça
de les Colts
en fi
en un altre dels moments
més màgics
de la nit
de Santa Tecla
també seria bo
explicar com va començar
aquesta baixada
perquè realment
aquesta baixada
no es feia
era de rigorós
pas
per la
el que seria
el paraiglésies
i el que res més seria
i un bon dia
doncs es va decidir
tirar pel recte
i qui va començar
qui ho van decidir
amb els que van al davant
sempre
els diables
que per això
són els primers
i són diables
doncs
ells ho van decidir
es permeten aquestes llicències
és una cosa que
era també lògica
en aquell moment
perquè era una manera
d'agilitzar
la sortida
d'aquí al Pla de la Seu
per exemple
en aquest moment
avui
en una situació
com la que hem viscut
les escales
et donen el joc
evident
de poder marxar
i després
per altra banda
també crec que
és interessant
de veure
com les escales
els elements
recuperats
de la festa
ja han aconseguit
també reinventar-se
perquè les escales
i ara se les devem
als nostres ancestres
que les van construir
els pilaners
del segle XIX
que es van barallar entre ells
i van fer aquestes competicions
per pujar-les
però està clar
que la festa del segle XX
les torna a utilitzar
i se les recrea
cada vegada
i avui en dia
la baixada
totes les baixades
totes les baixades
que té la festa
la baixada
la nit del XXI
la d'ara
la tarda
la demà
al migdia
els pilars
totes aquestes baixades
de les escales
de la catedral
són un moment especial
i aquests 20
esglaons
que té
les escales
aquesta grada natural
una mica
ens recorda
aquesta manera especial
que té
aquesta plaça
de les cols
que només
penso que només
és comparable
a la plaça
de la Patum de Berga
aquest anfiteatre natural
que tenim
en les Tarragones
i els Tarragones
i que li dona
aquest caire
absolutament distintiu
a la festa
aquest moment
després de l'entrada
al braç
és realment impressionant
però tinc la sensació
Jordi i Holanda
que avui la pluja
a última hora
ha contribuït
que ara
la gent encara
encara vol més festa
estigui més contenta
i tingui més ganes
de ballar
i de cantar
l'emparito roca
que és l'himne
d'alguna manera
de Santa Tecla
perquè és un no parar
tot i que
l'àliga s'ha quedat
al mig del pla
amb el seu plàstic
ben protegida
i també veiem
la molassa
amb un altre plàstic
que la cobreix totalment
aquí veiem
sentim
els aplaudiments
de fons
de la gent
mentre la víbria
baixa
per les escales
de
per les escales
del pla
de la plaça
de les cols
i del pla de la seu
el pla de la seu
ja fa olor
també a pluja
crec jo
en aquest moment
barrejat
amb aquesta
amb aquesta
pirotècnia
dels grups de foc
amb les armes
de la pòlvora
de les armes
del Serrallonga
amb la música
que se va escapant
i bueno
i ara
una mica
amb aquesta baixada
en què
veiem des d'aquí
els tècnics
de l'Ajuntament
concentrats davant
de la porta
de la catedral
en què
jo crec que hi ha
un moment
que se t'escapa tot
i que
els grups van
una mica
com poden
i que l'organització
fa el que pot
perquè això
vagi funcionant
però ja penso
que fins i tot
els mateixos elements
fan més
ja
del que habitualment
i el que deia el Ricard
la pluja no fa
que la gent
s'acobardeixi
i plou
no no
la gent continua
la festa
i Déu-n'hi-do
perquè encara la festa
aquesta nit segueix
hi ha els focs
actuacions
és a dir
la festa de Santa Ticle
continua
i aquest any més que mai
perquè recordem
que les festes
oficialment no s'acabaran
fins al proper diumenge
i torna
malgrat la pluja
ara ha baixat una mica
la intensitat
de la pluja
però torna
la música
de les bandes
enmig dels paraigües
moltíssima gent
al Pla de la Seu
i en fi
amb tots els elements
de foc
ara també
amb el ball de Serrallonga
baixant per les escales
fins a la plaça
de les Cols
més música
és l'emparito roca
és la música
de la festa
quina millor manera
que acabar la retransmissió
és una sintonia perfecta
amb l'emparito roca
de fons
una manera ideal
perfecta
per acomiadar
els nostres comentaristes
Jordi Bertran
i Holanda García
gestor cultural
periodista
respectivament
tarragonins
tarragonines
que avui ens han acompanyat
per fer
aquesta processó
i l'entrada
del braç
de Santa Tecla
a través de Tarragona
Ràdio en directe
i de TAC12
en diferent
alguna cosa
per acabar
Jordi
jo jo jo
home
no ho hem dit
en tota la retransmissió
visca Santa Tecla
i visca Tarragona
i tant
visca
visca Santa Tecla
visca Tarragona
Yolanda
Jordi gràcies
i fins la propera
ha estat un plaer
gràcies a vosaltres
ha estat un plaer
compartir aquesta retransmissió
amb Jordi Bertran
amb Yolanda García
transmissió en directe
a través de Tarragona
Ràdio
transmissió
en diferit
a través de
TAC12
des d'aquest punt
del pla de la seu
amb les imatges
de la plaça
de l'Escolzi
al carrer Major
i amb el so
de l'emparito roca
tanquem
aquesta retransmissió
de la processó
de Santa Tecla
des d'aquests micròfons
molt bona festa
Major
a tothom
Tarragona Radio
es la radio
de las festas