Obrim la sisena hora de la media a Tarragona Ràdio.
Benvinguts, benvinguda, si us incorporeu en aquests moments
a la sintonia de la ràdio de la ciutat.
Estem seguint des de primera hora del matí
tot el tràgic succés que ens ha arribat des d'Alemanya.
Us recordem que estem de dol, estem de consternació,
a Tarragona també, Cambrils,
per la mort de dues joves estudiants
en un festival de música tecno, un dels més multitudinaris,
i que ha tingut lloc a Alemanya,
aquest cap de setmana, concretament dissabte.
Hem anat recollint una reacció,
ens hem escoltat veus des de la Rovira i Virgili,
amb el director de Filologia Anglesa, Joaquim Romero,
que ens ha explicat que han decretat dos dies de dol oficial
a la Universitat Rovira i Virgili,
i també estem pendent d'escoltar altres reaccions
al llarg del matí, que podrem escoltar de seguida.
Ara el que volem fer és establir una connexió
amb Alemanya, concretament amb la ciutat de Bochum,
on volem conversar amb una jove estudiant tarragonina
que està fent l'Erasmus justament en aquesta ciutat, a Bochum,
i que ella va assistir el dissabte al festival Love Parade.
i ella és la Geni Gilbert.
Geni, molt bon dia.
Hola, bon dia.
On et trobes ara, Geni?
Doncs ara mateix a la Universitat de Bochum, a la ciutat.
Tu ets a Tarragona?
Sí, d'Altafulla, sí.
D'Altafulla, concretament.
Explica'ns, Geni, com vas viure dissabte,
els fets, com vas viure la situació?
Doncs nosaltres vam arribar en part,
perquè ja des del migdia o així
ja hi havia problemes amb els trens,
s'havia ficat gent a la via
i estava bloquejat el tren des d'Essens,
que estava abans d'arribar a Duisburg fins a 12 o 12,
o sigui, passava la ciutat,
i el tren es va per la mitja de via,
vam estallar potser tres quarts d'hora,
al final ens van deixar a una estació secundària d'Essens,
vam haver d'agafar un metro
i després un bus per arribar fins a Duisburg,
i després un cop allà va ser quan es van donar compte
que és que era massa gent,
o sigui, és que no cabíem a la ciutat, bàsicament.
De quantes persones es parla?
Es parla de millor i mig, o poder més,
però és que el recint en si tenia,
o sigui, hi cabien 300.000 persones com a molt,
però és que ja, o sigui,
jo no vaig poder arribar fins on estava el festival
perquè estava ja bloquejat perquè acabava de passar l'incident,
però és que ja als carrers i tot era molt difícil caminar
i és que era massa gent, o sigui, no hi ha més.
Tu ets estudiant de publicitat, no?
De la Rovira Virgili?
Sí, sí, sí.
El túnel del que es parla,
on van succeir aquest esclafament,
com era el túnel?
Com és aquest túnel?
Doncs és un túnel que és antic,
que van construir, em sembla, el 2060,
i era l'única entrada pel festival,
i, bueno, era un túnel estret fosc i va estar llarg
i és que va servir d'embús
perquè per allà havia de passar tothom que havia d'anar al festival
i el que va passar allà és que
es van trobar, la gent,
van tancar les portes del festival
i la gent va començar a recular
i es van trobar al mig del túnel,
la gent que reculava
i la gent que es pitjava per intentar entrar al festival
i allà va ser quan va passar la llau aquesta i la desgràcia.
Us coneixeu amb el grup de 30 persones
que estaven fent l'Erasmus aquí de Tarragona?
Sí, jo a la Clara la conec, sí.
Ens acompanyem en el sentiment, Jenny.
En cas de bocàs, quant tornes tu cap aquí?
El dimecres.
El dimecres de la setmana vinent, eh?
Per tant, acabes l'Erasmus, no?
Sí, una mica, sí, molt amarga al final, però bueno.
Saps alguna cosa de la resta de companys,
dels familiars, fins i tot d'elles?
Vaig parlar amb una companya de la Clara
que és una estudiant de Sevilla
que està allà amb un servei d'Erasmus amb ella
i estan tots els amics molt malament.
Estan desfets per la notícia.
Era el final de l'Erasmus,
de tot aquest grupet de gent
i la veritat és que ha sigut un final molt tràgic.
I sé que la família d'ella va viatjar aquí a Alemanya
perquè va haver de reconèixer el cos
i no sé si encara estan aquí o ja estan cap a Espanya.
Què diuen d'altra banda, Jenny?
Ja acabem, eh?
Perquè no ho podem entretenir gaire més.
Però què diuen la societat d'aquí a Alemanya,
els diaris, la gent del carrer?
Què expliquen?
Doncs la veritat és que tothom està bastant enfadat
per la mala organització.
Tothom culpa els organitzadors.
I jo, parlant amb altres estudiants alemanys,
el que diuen és que la ciutat de Duisburg
està en una situació econòmica bastant dolenta ara mateix
i que, tot i sabent que potser hi havia riscos,
organitzar l'avena es va tirant davant de totes formes
i la gent està dolguda i una mica enfadada.
Els diaris se'n parlen força, imaginau-te'n?
També vas portar els diaris?
Sí, se'n parlen.
Les televisions, clar.
Perquè era un festival que feia molts anys que es feia,
era la primera vegada que es feia aquesta ciutat
i la veritat és que s'hauria d'haver previst
perquè l'any passat, em sembla que es va fer a Dormut,
van assistir un milió i mitja persones o més
i aquest any era la primera vegada que es feia un recinte tancat
i ho van habilitar per menys d'una tercera part
del que hi hauria allà.
I la veritat és que no s'entén.
Nosaltres no ho entenem encara.
Lene Gilbert, estudiant de publicitat a la Rovira i Virgili,
d'Altafulla, però estudiant aquí a la Rovira i Virgili.
Gràcies per atendre els micròfons de Tarragona Ràdio.
Decidem que tinguis bona tornada, bon viatge.
A vosaltres.
I una forta abraçada per nostra.
Gràcies, adeu.
Adéu.
Doncs és una estudiant, com us deien,
de publicitat de la Rovira i Virgili,
que ella va viure dissabte els fets del Dofaparell,
aquests fets que han causat, malauradament,
la mort de dues joves tarragonines.
Ho estem explicant des de primera hora del matí.
són Clara Zapater, de Tarragona, estudiant de psicologia,
i Marta Costa, de Cambrils, estudiant de filologia anglesa
a la mateixa Rovira i Virgili,
que, com us hem explicat, han decretat ja dos dies d'Altafulla.
Podríem escoltar també en una anterior connexió
amb la nostra unitat mòbil
el director de filologia anglesa de la Rovira i Virgili,
Joaquim Romero,
també un altre dels responsables, en aquest cas,
d'un altre estudi, que ens parlava de Clara Zapater,
molt coneguda perquè sou pare,
l'àmbit universitari, sou pare, mare que ella estudia,
a l'autònoma, el seu pare era el Paco Zapater,
conegut advocat de Tarragona i antic cinc nit de greuixes
de la mateixa universitat Rovira i Virgili.
Des de diferents estaments s'han fet arribar
nos mostres de condol per la família,
pels familiars, pels amics.
També hem escoltat veus, per exemple,
del delgat del govern de Tarragona,
Gb Sabater, que també ha comparegut,
no fa gaire estona,
ell parlant, coneixent, a més a més,
coneixió personalment de la família,
si més no, de Clara Zapater,
també des de primera hora ja ens deia
que Tarragona està consternada,
que la ciutat està consternada,
i també, naturalment, a Cambrils,
on era l'altra jove.
Escoltarem, en fi, més tard, també,
anem recollint reaccions,
el que ens expliquen des de l'Ajuntament de Tarragona,
doncs, que també és previst que comparegui,
en una compareixença, doncs,
que es produeix la porta-meu del govern a Begoña-Flòria.
En fi, estarem pendents de tot esplegat,
i, a mesura que vagin avançant al matí,
s'anirem informant puntualment
de tot el que doni de si, doncs,
les reaccions al voltant d'aquesta notícia,
doncs, que consternar, com us dèiem,
la ciutat, però també Cambrils.