Cambres amb armaris mal tancats, d'on van sortint sons encantats,
on neix la rebel·lió de la innocència que estava adormida.
Sales de casino i cabaret, on els diners no valen res, on els talons provoquen passos falsos...
I és una de les característiques de l'estiu, ho comentàvem ara fa un moment,
aquesta possibilitat de desenvolupar activitats encuriosits, a vegades per mons absolutament desconeguts,
però que volem descobrir tard o d'hora.
Per exemple, a molts o a moltes ens agradaria tenir la capacitat d'inspirar determinats sentiments a les altres,
i si dius tenir la capacitat de fer riure als altres, bé, això ja és per nota.
Home, jo no sé si podem assolir aquesta categoria, però sí, intentar-ho,
i per això també es necessita formació com a tota la vida,
i el Teatre al Magatzem de la Cooperativa Obrera us proposa fer cursos de pallassos o pallasses,
depèn del vostre sexe, de clau, cursos de clau o de clau d'hospital,
perquè ja fa temps que sabem que perfectament el riure, a banda de ser necessari, també és terapèutic.
Ens acompanya Paloma Mateo, bon dia, Paloma.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Ella és la responsable d'uns dels tallers de clau,
hi ha el taller de clau i el taller de clau d'hospital,
que ho farà la Núria Pareto, que no ha pogut venir avui,
però diguem que treballeu juntes, eh?
Sí, sí, nosaltres som una associació de pallassos d'hospital,
pallassos terapèutics, i bé, ara ja tenim conveni aquí a Joan XXIII,
estem venint des del gener a fer actuacions,
i llavors vam pensar que bé, que podríem fer un curs de clau i clau terapèutic aquí a Tarragona,
per tal que la gent coneixés una miqueta la nostra feina
i coneixés el món del clau, que és meravellós.
El tema dels claus terapèutics, jo recordo que en vam parlar,
però fa molts mesos, aquí en aquest mateix programa,
i sabíem que fèiem unes accions puntuals,
i que estàveu pendents, justament, de poder regularitzar-les a través d'aquest conveni,
doncs, escolta, una bona notícia, no?
Estem molt contents, sí, perquè portem treballant,
doncs, anant els divendres, els dissabtes, a pediatria, amb els nens,
a ciberaula, fent actuacions, i finalment l'hospital,
doncs, per la feina que ha vist, doncs, hem aconseguit aquest conveni,
i estem molt contents de poder portar l'alegria allà a l'hospital,
que és molt necessària.
Parlarem dels tallers, però si no et sembla malament,
incidim una miqueta en aquesta experiència,
que ja la teniu a l'Hospital Joan XXIII.
Treballeu sobretot amb nens,
o el clau d'hospital, diguem-ne, que va adreçat a qualsevol pacient
que estigui, doncs, en un hospital ingressat?
Realment va adreçat a qualsevol pacient.
El que passa és que nosaltres hem fet conveni amb pediatria,
i ara anem allà a la planta de pediatria,
i també estem a ciberaula.
Llavors, a ciberaula fem espectacles els dissabtes,
i ve tothom que vulgui de l'hospital.
La gent gran, fins i tot gent gran que està a Francolí,
doncs hi ha uns voluntaris que també van a buscar-los,
i venen a veure l'espectacle que és d'una horeta.
I, clar, és que el clau és per adults, per nens, per tothom.
És universal, intemporal...
I, no sé, ojalà poguéssim arribar a altres plantes
i poder donar aquest bon rotllit a tothom.
Però, escolta, què pot donar-li un clau d'hospital a un nen
que, per exemple, a més té la seva televisió?
Què podeu oferir-lo que no li ofereixi un altre element de lleure
o de distensió, o que l'allunyi una miqueta de la seva situació,
a vegades de dolor físic, de patiment emocional?
Què podeu donar-los a vosaltres?
Perquè fer riure, com a cosa genèrica,
hi ha moltes coses que ens poden fer riure.
Bé, la situació del nen en un hospital
és una situació de molta pressió, de molta ansietat,
i no tan sols del nen, sinó també dels familiars.
Els familiars encara tenen més pressió.
Estem parlant d'una mare, d'un pare que està patint.
I el simple fet d'entrar quan nosaltres anem habitació per habitació,
estar amb el nen, un personatge alier a l'hospital.
A més, nosaltres anem de doctors.
De metges, no?
De doctors, sí, sí.
I no som...
Clar, no és el doctor que arriba amb una xeringa o que arriba...
És un doctor tronat.
Exacte.
Llavors, el nen pot canviar la seva visió.
I fa que aquesta tensió i aquest malestar baixi.
I ja no és tan sols riure per riure,
sinó veure que l'hospital...
I és trencar la rutina, no?
Clar, la rutina hospitalària és terrible.
Sí, és molt dura.
I veure els pares que el miren, que somriu,
que està emocionat per una cosa diferent.
I els pares és que també es relaxen moltíssim.
I bé, ens tenen com a recolzament també...
els donem un carinyo, perquè és el que més donem.
Potser més que fer riure, que és anar a donar tendreça, carinyo...
Hi ha un taller de clau d'hospital que es farà el 17 i el 18 de juliol a la sala Núria del Clos de la Cooperativa Obrera,
però prèviament, aquest l'impartirà, com dèiem, Núria Parató,
però prèviament el 10 i 11 de juliol, és a dir, ja, aquesta setmana,
hi ha el taller de clau que impartirà la Paloma Mateo.
En principi, està adreçat a persones que tinguin ja una certa experiència
en el món del teatre, de l'espectacle, en el món del clau, directament,
o ni que no hagis fet mai res?
Si no has fet... Fantàstic.
Si no has fet mai res, fantàstic.
Quasi millor, no?
Perquè vas obert a omplir-te, no?, de nou,
i va adreçat a adults, a gent a partir de 18 anys.
I bé, és un taller en el que treballarem tècniques teatrals del clau,
però també treballarem l'esperit, farem tot un viatge.
Llavors, és un taller que també aconsellem,
no tan sols com a instrucció teatral, que el clau,
a més a més és una de les disciplines més difícils del teatre.
Normalment, a les escoles de teatre de moviment,
si durant tres anys els estudis,
l'últim any, els últims mesos, se fa el clau.
Vas a tenir una certa base, no?
Sí, però per això, que és la importància del clau.
Però bé, a més a més d'aquesta part tècnica,
nosaltres tractarem la part emocional del clau
i ens obrirem.
Ens obrirem a trobar el nostre nen intern.
I clar, aquest viatge és fantàstic,
perquè acabes aquest viatge de cap de setmana
i has fet un viatge cap a la teva, cap a la sinceritat,
cap a obrir-te, cap a...
I això sí que ho podem dir per l'experiència,
que tothom que fa un curs de clau,
quan acaba aquest curs,
troba que ha fet un viatge i que està diferent,
que s'ha obert a la vida,
que ha positivitzat la seva actitud
i que pot veure tot d'una altra manera,
des d'aquest esperit, des de l'esperit del nen,
des d'allò que moltes vegades maixaquem,
perquè som adults i ens hem d'imposar,
i ens hem de...
de ficar rígids i davant la vida hem de...
No, nosaltres obrim aquest,
però això és un viatge emocional.
Escolta una cosa, jo sempre m'he preguntat,
parlaves d'aquesta treure,
doncs aquesta ingenuïtat,
aquesta petita parcel·la
de la nostra època infantil,
que encara tots conservem,
però dins del que és l'imaginari del món del clau,
no hi ha el clau dolent?
Bé, no és el clau...
El clau és...
Però dius, oh, tan bo, tan bo, tan bo,
escolta una mica de marxa, no?
No, no, és que a veure,
el clau, el nostre nen intern,
pot tenir tot tipus de...
Sí, perquè hi ha nens que deixa'ls anar soltos, eh?
Nosaltres, per exemple,
fem cabarets,
jo feia un espectacle fa un temps
que era Txelito,
i llavors aquesta clau
li encantava els homes,
ja anava darrere d'ells,
però clar, des de la innocència seva del clau,
però els seus pensaments...
Hi ha aquell punt d'ingenuïtat, no?
Hi ha el punt d'ingenuïtat,
però els seus pensaments
eren de,
oi,
bueno, tractar temes d'adults,
però des d'aquesta ingenuïtat,
que és la que fa riure,
és la que fa riure,
és la que...
Fem una mofa de n'altres mateixos.
I aleshores, com planteges?
Perquè clar, estem parlant de dos dies,
l'ofici de clau és un ofici
que necessita molt de treball,
molt d'estudi,
com tots els bons oficis,
sens dubte.
És una aproximació,
bàsicament,
és un inici,
el que proposeu
per aquest cap de setmana,
que és intensiu.
Estem parlant el dissabte
i el diumenge
de 10,
del matí a 2 de la tarda,
de 4 a 7 de la tarda,
i el diumenge
de les 10 a les dues.
Com estructureu el curs?
Què és el que faràs exactament, Paloma?
Sí,
nosaltres al curs,
bé,
treballem diferents temes,
treballem el compromís amb la veritat,
la veritat del clau,
anar cap a aquesta veritat
d'anar a nosaltres mateixos,
allò que oferim sincer,
desinhibició i desbloqueig,
treballarem molts exercicis
que faran que la nostra ment
i el nostre cos
s'obri una miqueta més a la vida,
un entrenament corporal,
però sempre adequat al grup
i a les persones,
o sigui,
ho dic per gent que...
No cal tenir una forma física excedent.
No, en absolut,
perquè hi ha gent que pot dir
ui, un entrenament corporal,
unes tècniques de mim bàsiques,
una exploració d'energia creadora,
o sigui,
de com crear gags,
com agafar la nostra vida,
començar per la nostra vida
i poder transformar
totes aquelles coses
de la nostra vida
que potser en un moment
ens feien
ens podien crear un malestar
i transformar-les cap a l'humor,
que és l'últim...
l'últim punt, no?
És el punt fantàstic, no?
Quan les persones podem transformar tot...
Quan podem riure'ns de nosaltres mateixos, no?
Exacte, quan podem riure
i fer una caricatura.
Treballarem el fracàs i el ridícul,
perquè el clown
fracassa constantment,
però té alguna cosa fantàstic
que tots hauríem d'aprendre.
ell fracassa,
però segueix amb il·lusió.
I sempre ho torna a intentar, no?
I sempre ho torna a intentar.
És el típic número
de quan fan un estri,
amb una cadira,
amb el que sigui,
cau, cau, cau,
però torna a pujar
i torna a pujar.
Exacte.
Nosaltres dèiem,
entre alguns companys,
sempre dèiem el clown,
caure en la merder,
però continuar amb il·lusió.
I així, no?
I també, esclar,
a la vida és la manera,
també, doncs,
ficar-ho, no?
A la nostra vida.
El nen intern,
treballarem,
o sigui,
treurem la ràbia,
també farem uns exercicis
de treure la ràbia,
que moltes vegades
és el que ens crea
aquesta impotència
davant la vida,
i un cop ens buidem
d'aquesta ràbia,
començar a introduir
aquest amor
i aquest humor del clown.
I bé,
després acabarem fent
unes improvisacions,
unes búsquedes d'acció
i anirem al carrer.
Ui!
Qui vulgui,
qui vulgui.
No forçareu la cosa,
no?
No forçarem.
Però vaja,
que si hi ha aquesta experiència,
aquesta pressa de contacte
amb el públic,
és interessant.
Qui vulgui,
evidentment.
Igual que el curs
de clown d'hospital,
el que...
el que oferim
en el curs
de clown d'hospital
és després
una pràctica,
ja ho tenim acordat
amb l'hospital
Joan XXIII,
i oferim una pràctica
hospitalària
per a aquelles persones
que vulguin.
Que no falla mai,
Paloma,
sigui quin sigui el públic,
què és allò,
aquell gest,
aquest moviment,
aquella cosa
que no falla mai?
Un somriure.
Això no fracassa mai?
No fracassa.
Pots crear de tot.
Si tu crees emocions,
ja estàs.
A vegades un somriure
depèn de les persones
que hi hagi
com a públic.
Un somriure
el pots contagiar
o pots crear
en altres persones
un estat...
No,
perquè m'està donant
massa sinceritat,
massa amor
i pots tancar,
però aquest tancament
és l'inici
que aquesta persona
comenci a obrir-se,
no?
Al veure que
hi ha alguna cosa
que està passant
davant d'un somriure.
Em passa que, clar,
tu veus el panorama
del tipus de públic
que pots tenir
un moment determinat
i ja saps quins recursos
aplicar en cada moment,
no?
Perquè cada auditori
és diferent,
cada escenari
és diferent
i cada públic
és diferent.
A veure,
encara hi ha places
i les inscripcions
són on les hem de fer?
A la mateixa cooperativa?
Sí,
a la cooperativa
hi ha la pàgina web
que és www.elmagatzem.org
i després hi ha un telèfon
977-21-11-48
O passar físicament.
O passar.
Que és...
Al carrer Rèding?
Carrer Fortuny.
Carrer Fortuny, exacte.
Carrer Fortuny 23.
Carrer Rèding és l'entrada
del teatre.
Sí, l'entrada del teatre.
Doncs és una sala
adjacent
que està al costat.
I això.
Doncs el que sí que és cert
és que com és
aquest cap de setmana
el de clau
cal que us inscriviu
abans del dia nou
i en el cas del de clau
d'hospital
doncs les inscripcions
si les feu abans millor
però teniu una miqueta
més de marge.
Com a entitat,
com a associació
que plega els claus
teniu projectes?
Fareu més cursos
més endavant?
Perquè ara l'histió
és una mica complicat
a vegades
tot on va i bé.
Clar, voldríem mirar
de poder fer
algun curs al setembre
i després
estem també
a Reus
a Sant Joan
d'allà de Reus
estem al centre
de drogodependències
a la Illeta
portem tot un any
fent allà
taller de clown
setmanalment
amb persones
que tenen problemes
d'addiccions.
Exacte,
està funcionant
prou bé
hem aconseguit
convent i també
a Barcelona
que ens interessava
a Vall d'Hebron
o sigui
o sigui que estem
també setmanalment
allà a Barcelona
i tenim
com un projecte
que ens agradaria
molt fer
aquí a Tarragona
és fer una marató
clown.
Ah, mira,
ben pensat.
Oberta a tothom?
Oberta a tothom
fer una marató
on s'oferissin
ja la vam fer
a Cunit
l'any passat
I què tal va anar bé?
Va anar molt bé
les festes del poble
vam portar
dos escenaris
un d'aeris
i un altre
d'espectacle clown
es va fer també
Cercavila
i voldríem així
una miqueta
a la ciutat de Tarragona
doncs
donar-li aquesta energia
no?
Per fer una feina
en aquest cas
com a entitat
als hospitals
que lògicament
no és visible
ara està molt bé
que es puguin fer
aquests cursets
i anar preparant
futurs i futures clowns
per participar
en aquesta marató
que tant de bo
que la pugueu fer
Exacte
també és que és això
busquem voluntariat
a través d'aquests cursos
gent que vulgui
que vulgui col·laborar
en el voluntariat
que fem als hospitals
etcètera
Doncs sí, sí
digues, digues
Paloma
Perdona, m'oblidava
que ara
al Centre Sociocultural
per Alta
iniciem uns tallers
de risoterapia
els divendres
per qui vulgui
apuntar-se
Que estan fent molts
eh
això de la risoterapia
en un dels cursos
de la Universitat
Rovira i Virgili
es va fer la setmana passada
va estar dedicat
també a la risoterapia
fins i tot
aplicat
al que és després
determinats estudis
des d'infermeria
de les facultats
de Ciències de la Salut
però és una
és un element
o un instrument
que va aparèixer així
com una cosa
molt de temps
de lliure
per riure
i no faig
l'acudit fàcil
i Déu-n'hi-do
el valor que se li està donant
no?
i la dimensió
sí
doncs clar
és que
ens adonem
que cada vegada
que sana
és que
riure
sana
realment
i ara
s'han fet uns estudis
a la Universitat
de Califòrnia
que la part
de l'humor
és una de les parts
més desenvolupades
del cervell
doncs ningú diria
eh
o sigui
que les persones
més sàvies
són aquelles
que saben
treballar més
amb l'humor
ningú diria
perquè sí que hi ha
afortunadament
molta gent
que riu
però encara
hi ha molta gent
molt apretadeta
per la vida
les coses com siguin
doncs
molt bé Paloma
i començareu
a la part alta?
sí
a Sociocultural
per alta
començarem
ara
és que jo ho dèiem
malament
riure teràpia
riure teràpia
els divendres
i bé
costarà
20 euros
mensuals
vull dir que
és un preu
molt assequible
i qui vulgui
qui vulgui
informar-se
dels cursos
no sé si puc donar
un telèfon
és el 680
40
95
19
i si no
doncs el tindrem aquí
a la ràdio
que ens truquin
i els facilitaríem
si no els ha donat temps
d'agafar-los
Paloma Mateo
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
gràcies a tu
i que tingui molt d'èxit
tots aquests projectes
de moment
tot el que heu posat en marxa
està funcionant
i molt bé
a veure
i p'alante
moltíssimes gràcies
moltíssimes gràcies a tu
adios
i au
exceedu