Aquí un minut serà un quart d'onze del matí.
Estem aquí en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Ara fa un moment en el sumari, ja us avançaven,
que podríem parlar durant uns minuts de temes relacionats amb l'educació,
perquè ahir arrencava el període de preinscripció
del segon cicle d'educació infantil de primària i d'ESO
ja de cara al curs vinent.
En quan aquesta preinscripció s'ha avançat una mica,
s'ha avançat unes quantes setmanes,
potser perquè també el curs vinent, recordem,
que començarà també una setmana abans,
serà el dilluns 7 de setembre.
En fi, hem volgut fer coincidir aquesta data,
aquest inici del període de preinscripcions,
per convidar el regidor d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona,
el senyor Joan Saneuges,
per comentar diferents qüestions d'actualitat educativa.
Senyor Saneuges, bon dia.
Bon dia.
Com dèiem, arrencava ahir aquest període d'inscripció.
Si no vaig equivocat, en P3 l'oferta de places
aquest any a Tarragona supera les 1.700, no?
Sí, s'han augmentat, a més, tres noves línies,
una al Col·legi de Tarragona,
que començarà ja a les noves instal·lacions,
segurament al mes de setembre.
La segona és al Col·legi de la Floresta
i la tercera al Miracle, al Col·legi del Miracle.
Per tant, tres noves que són 75 places més.
I això vol dir 1.700 i escaig, aproximadament.
Sí, aproximadament, jo diria que 1.725.
Amb aquestes dades...
Un 62% són places públiques i un 38% són places concertades.
Déu-n'hi-do, no?
La presència de l'escola pública,
quan moltes vegades als debats diuen que hi ha una presència desmesurada
de l'escola concertada.
Bé, el que passa és que en els últims anys,
els últims tres anys,
ha augmentat l'oferta de l'escola pública
i la de la concertada s'ha mantingut.
S'ha mantingut exactament com estava,
però augmenta la de la pública.
Aquest període començava ahir,
s'allargarà fins al dia 16 de febrer.
En fi, després ja hi haurà tota una sèrie de tramitacions
fins al període de matriculació,
que serà molt més endavant.
Fins al juny.
La matriculació és del 7 al 11 de juny.
Preveuen alguna novetat respecte a anys anteriors?
Els pares i mares ja suposo que estan perfectament informats
de tot el que han de fer,
però hi ha alguna novetat?
A veure, els pares dels alumnes que l'any que ve farà en P3,
el curs que ve farà en P3,
se'ls ha enviat personalment a cada un,
de tots els alumnes,
1.700 i escatx,
se'ls ha enviat l'oferta que hi ha,
l'oferta que hi ha en tota la ciutat
perquè ells puguin escollir,
indicar-los i els dies que poden fer la matriculació,
els llocs on poden anar, etc.
Bé, el matriculat de preinscripció,
hem de parlar amb propietat,
és la preinscripció.
Aquesta és una informació que es fa cada any.
Aquest any ho han fet una mica diferent
perquè els hi han posat una espècie,
és un tripti,
bé, un tripti, un desplegable
en el qual hi ha un mapa
on estan situats tots els centres dins de la ciutat
perquè es puguin veure exactament on està cada un d'ells.
Han fet una mica més didàctic
perquè els pares puguin triar.
Lògicament, també els hi han posat
totes les dresses electròniques
i les webs dels centres
perquè puguin entrar i puguin veure
les característiques de cada un dels centres.
I les preinscripcions, on s'han de fer?
O quin és el sistema per fer les preinscripcions?
Les preinscripcions es poden fer
o bé als mateixos centres,
a l'OME,
a l'Oficina de Matriculació,
d'Escolarització,
i també als serveis territorials d'ensenyament.
Es poden fer en aquests tres llocs.
Amb aquesta oferta de places
cobrim tota la demanda que tenim a la ciutat?
Sí, cobrim tota la demanda que hi ha a la ciutat.
Cobrim amb Escreix, amb Escreix.
Hi ha alguns centres,
per exemple, l'any passat vam fer unes previsions
i algunes de les aules que vam obrir
no es van omplir.
Vam haver de anul·lar d'alguna manera.
Aquest any tornem a fer una bona oferta
i esperem que s'ompli tot.
O si no, farem el mateix que vam passar,
les anul·larim.
O sigui, sempre anem més llarg
del que teòricament hi ha al padró.
Perquè fins ara, als últims anys,
hi havia una forta immigració
i hauríem de preveure.
Seguim amb la mateixa dinàmica,
però ja ens no vam donar compte l'any passat
que aquesta dinàmica potser la tindrem...
Aquest any també ho hem fet,
però probablement a partir d'ara
la tindrem que canviar.
Sí, perquè les aules d'immigració
suposo que han baixat...
Han baixat moltíssim.
Molt.
Moltíssim, moltíssim, sí.
Més d'un 50%.
Per tant, aquella problemàtica que hi havia,
o en fi,
aquella característica que hi havia
que crec que anomenaven la matrícula oberta,
és a dir, en el sentit que...
Matrícula viva.
Matrícula viva,
que en qualsevol moment del curs
es podien incorporar nous alumnes,
en qualsevol curs.
En fi, això segurament,
aquesta qüestió s'ha pagat molt, no?
És moltíssim, moltíssim.
A veure, la matrícula viva en aquests moments...
L'any passat parlàvem d'uns 600 alumnes
a matrícula viva.
Aquest any, doncs,
no sabem el que serà,
però sabem que baixarà molt.
I respecte al curs anterior,
també va baixar moltíssim.
Per tant, doncs, bueno,
cada vegada ens podem ajustar més.
A veure, això per les previsions nostres,
tant del Departament d'Ensenyament
com de l'Ajuntament,
ens va bé perquè tenim un padró
i ens basa sobre el padró.
No tenim que esperar sorpreses, no?
Bé, doncs,
d'alguna manera podem planificar millor, no?
Clar, això facilita,
sens dubte, la feina a les administracions.
En fi, com dèiem,
el període començava ahir,
s'allargarà fins al 16 de febrer.
No cal dir que tots els pares i mares
que estan amb el tema
ja saben totes les informacions,
la pàgina web,
on poden tenir tota mena d'informació
d'aquest procés.
Al marge d'això, però,
val la pena repassar, per exemple,
qüestions en matèria d'equipaments.
Ara citava el senyor Sanaujas
que al curs vinent
podrem estrenar el nou col·legi Tarragona,
el que s'ha de construir,
el que comença ja a construir-se
a la zona de Joan XXIII.
De fet, l'altre dia vam posar,
simbòlicament, podríem dir,
com la primera pedra,
més o menys,
estarà a punt realment
pel curs vinent al col·legi?
Abans d'acabar el tema
de la prescripció,
dic que tots els centres de Tarragona,
tots,
fan les jornades de portes obertes.
Jo els dic als pares,
que per conèixer el centre,
sí que es pot entrar a la web i tal,
però una manera és
de conèixer el centre,
és anar al centre,
a la jornada de portes obertes
i conèixer el centre.
El tema Col·legi de Tarragona.
El tema Col·legi de Tarragona,
bé, l'altre dia el que es va fer
va ser l'acte de replanteig
que vol dir que és l'inici d'obres.
En realitat,
ja havíem començat abans,
però bé,
és el dia de l'acte de replanteig
que vol dir que les administracions,
la Generalitat,
que és la que construeix,
i l'Ajuntament,
que és el que posa el terreny,
doncs estem d'acord amb el projecte.
I bé,
s'han començat les obres.
Aquestes obres
es poden acabar al mes de setembre?
Doncs és molt probable que s'acabin.
És molt probable
que el Col·legi
estigui acabat al mes de setembre.
Ara bé,
si no està acabat del tot
el que és l'edifici principal
a l'alumni iran...
Estem parlant del Col·legi Tarragona,
que té P3, P4, P5,
primer i segon.
Estem parlant d'un col·legi
no molt gran,
o sigui, no complet,
i per tant,
la zona d'Aulari,
la zona de l'Aure,
això estarà acabat al mes de setembre.
Què pot estar sense acabar?
Doncs la millor part del gimnàs o tal.
Probablement estigui tot acabat.
A veure,
per l'experiència que tenim nosaltres,
ho porta una empresa,
que és de tota la solvència,
és l'empresa DAU,
que va fer la construcció
de l'IES Sant Salvador.
L'IES Sant Salvador
van començar el dia 15 de desembre del 2008
i el dia 15 de juliol del 2009
estàvem fent el trasllat,
el trasllat del mobiliari.
Per tant,
estem parlant d'un IES molt més gran,
etcètera.
Nosaltres creiem que sí que es pot acabar
i si no està acabat,
quedarà alguna cosa per acabar,
però nosaltres creiem
que al mes de setembre
els alumnes del Tarragona
començarà el nou edifici.
Quants alumnes podran estrenar,
doncs, al col·legi?
Sí, en aquests moments hi ha
un P3, un P4,
dos P5 i dos primers.
Per tant, són set cursos,
uns 700-800 alumnes.
Ah, perdó.
No.
Per 25, uns 200 alumnes,
aproximadament.
Després el col·legi anirà creixent?
Sí, sí, clar.
Cada any va creixent,
cada any va creixent un curs.
Van començar amb P3,
P4, P5,
aquest d'ara serà el cinquè curs.
Per tant, hi ha segon,
estan a segon.
Aquest col·legi anirà a la zona de Joan XXIII,
no cal dir que és una zona nova d'expansió,
creixement.
De creixement de la ciutat,
donarà cobertura també a altres alumnes,
a alumnes que, a més,
ara estan en mòduls prefabricats.
Més enllà d'aquest col·legi,
però,
hi ha previsions de noves construccions?
Ha d'haver-hi nous equipaments escolars
a Tarragona en el futur?
O tenint en compte,
això que dèiem,
que la immigració ha baixat,
l'arribada de nous alumnes,
de possibles alumnes de fora
que vinguin a viure a Tarragona,
ha baixat moltíssim
i que, en certa manera,
s'ha pogut estabilitzar la població escolar,
no caldrà fer més col·legis?
Bé, jo faria una distinció
entre ampliació de centres
i construcció de nous centres.
Ampliació de centres, sí,
perquè ho estem veient,
aquest any, per exemple,
a la floresta,
hem d'ampliar,
és l'ampliació d'un centre,
el centre ja és,
però hem d'ampliar,
és un centre d'una línia
i probablement haurà de passar
a dues línies,
perquè aquell centre
estava pensat per la floresta,
però estava a la floresta
i l'Albada,
això implica
que haurem d'augmentar una línia.
Aquest any ja comencem amb Petres,
està claríssim
que allà hi ha d'augmentar una línia.
Després hi ha algun altre centre
que la millor
també el haurem d'augmentar,
per exemple, és el Miracle.
El Miracle també és una zona
que toca la vall de la Rebassada
i per la tant molts pares
també volen portar
els seus fills al Miracle.
Per tant,
un altre centre
que té una línia
i alguns cursos,
dos,
però probablement
haurem d'augmentar
una segona línia
al centre del Miracle.
I de moment,
nosaltres hem fet una previsió
que dintre d'uns dies
la presentarem
fins al 2015,
de quina és la previsió
de creixement.
de moment
no ens calen més centres,
no ens calen més centres
a la nostra ciutat.
A partir del 2015,
amb el desenvolupament
del POUM i tal,
és probable que sí.
En quines zones
poden ser?
Doncs a la zona de llevant,
perquè hi ha
tot el tema
de la budellera
i per tant
és una zona
que segurament
hi tindrà
que anar a altres centres.
En aquest moment
fins al 2015
en principi
no necessitem cap més.
Ni centres de primària
ni de secundària?
No, ni de secundària.
De secundària,
a veure,
el centre de secundària
amb la creació
de l'estat de Tarragona 2,
bueno,
doncs ja
cobrim la demanda
que hi hagi.
I
amb els centres
de secundària
tenim un tema
que és que
els batxillerats
estan baixant
i en canvi
està pujant l'AFP,
no?
Això vol dir
reconvertir centres.
Ja hem començat
amb un,
un que és el
Vidal i Barraquer,
Vidal i Barraquer
doncs, bueno,
l'estem reconvertint
amb un centre d'AFP
que és, bueno,
on t'enem
en aquests moments
la demanda, no?
Altres centres
que estan creixent,
doncs el Calípolis
a la laboral,
el Pere Martell
a la laboral
també estan creixent,
bueno,
els centres d'AFP
estan creixent
pràcticament tots.
Pensem que
a Catalunya,
Espanya en general,
i a Tarragona,
lògicament,
tenim aproximadament
un 52 o 53%
d'alumnes
que l'acabar a l'ESO
fan batxillerat
i un 45-44%
que fan AFP.
Això és al revés
que a Europa.
A Europa hi ha més gent
que fa AFP
que fa batxillerat,
però aquí estem
pel camí
d'apropar-nos
amb aquestes cifres
que donen Europa.
Es pot girar la tendència,
doncs, no?
S'està girant.
S'està girant.
Acabaran havent-hi segurament
més alumnes d'AFP
que de batxillerat.
Per tant,
caldrà reconvertir
altres centres.
Deia Vidal i Barraquer
que ja s'està fent
o ja s'ha fet,
en part.
S'està fent.
S'està fent.
I algun altre institut
potser també caldrà...
O creixement
d'altres instituts,
per exemple,
els de la laboral,
doncs, bueno,
aquests instituts
poden créixer
perquè no hi ha
problemes d'espai, no?
Parlem d'instituts
i del Tarragona 2.
Com està aquest...
Com està el procés
del projecte?
Bueno, el projecte...
A veure,
ara la primera part
que era la...
Donar,
fer la cessió
del terreny
a la Generalitat
que ja està feta.
Per tant,
en aquests moments
el terreny ja és
de la Generalitat
i a partir d'aquí
la Generalitat
ho ha de fer
és encarregar el projecte
i fer la construcció,
licitar-ho
i fer la construcció, no?
Quan calcula,
encara que sigui
aquesta una competència
del Departament d'Ensenyament?
Bé, a veure,
això depèn fonamentalment
d'un acord de govern,
un acord de govern
vol dir diners
i bé,
abans que acabi
la legislatura
i que hi ha
un acord de govern,
el que no sé
si serà
el mes de març
o el mes de juny,
però vamos,
sobre aquestes dates...
Abans de l'estiu
jo crec que hi haurà
l'acord de govern.
Mentrestant,
els alumnes i professors
del Tarragona 2
que estan a l'edifici
de...
l'antic edifici
de Lletres
de la plaça Imperial
Tàrraco,
com estan en el curs?
Bueno...
Li consta que hi ha
algun problema
o està funcionant sense...?
Està funcionant,
hem tingut algun problema
perquè, bueno,
l'edifici sí que és un edifici...
Era un edifici escolar,
però, bueno,
durant un temps
una part d'aquest edifici
havia estat en desús
i vam tindre al començament
un problema de calefacció
o un problema d'un,
però, bueno,
l'hem solucionat,
i saltava la llum i tal,
però s'ha fet
la solució adequada i tal,
i el problema de la calefacció
també l'hem solucionat, no?
Estan satisfets
professors i alumnes?
Sí, sí.
Li consta que...
La setmana passada
vam estar el dia
de les portes obertes
i vam estar precisament allí
amb els pares
que ja tenien els seus fills allí
i els que estaven interessats
i, bueno,
no va sortir cap problema així
que diguessin,
bueno,
és que ens falta això,
ens falta allò, no.
A veure,
tots som conscients,
tots els pares
i les administracions
som conscients
que és una cosa provisional,
és provisional.
Ja saben que els alumnes,
per exemple,
quan han de fer esport
han d'anar al camp
que hi ha una mica més amunt,
bueno,
una espècie de camp
que hi ha una mica més amunt,
al mateix carrer.
Bé,
ja saben que
tot el que són
tot el que són
les aules,
doncs bé,
són unes aules
que en aquests moments
estan preparades per aules,
però que els laboratoris
i tot això
doncs, bueno,
no estan com
tindrien que estar,
no.
Sí que estan bé,
però podrien estar molt millor,
no.
I que, per exemple,
el saló d'actes,
doncs, bueno,
és el que hi havia
a l'antiga facultat
que l'hem arreglat
i l'hem adessantat,
però, bueno,
som tots conscients
de que és provisional.
Parlant d'instituts,
ja que parlàvem
del Tarragona 2,
tenim també com a,
no com a recent,
l'Institut de Sant Salvador,
del qual per ser ens havien dit
que volien fer-li canviar el nom.
No sé si li consta a l'Ajuntament.
Sí, sí,
ja li consta a l'Ajuntament.
Això ho fan els consells escolars,
no?
Fan una proposta de nom
i la proposta
és que es digui
pont del diable,
no?
L'ha fet el Consell Escolar.
Nosaltres sempre,
l'Ajuntament,
l'Ajuntament,
que és el que fa la proposta
definitiva
al Departament d'Educació,
que és el que fa
el canvi de nom,
doncs.
Bé, nosaltres sempre
que arriba
una proposta
per unanimitat,
com és aquest cas,
doncs, bueno,
l'Ajuntament
li dona el visiplau
i, per tant,
bueno,
es dirà
institut pont del diable,
CES,
secció secundària,
doncs,
es dirà
pont del diable.
Això serà d'aquí
segurament uns mesos
quan ho acabi de provar.
Sí, quan acabi la tramitació.
La tramitació
al Departament d'Ensenyament.
Recalcar que
he sigut
del Consell Escolar
i per unanimitat,
vull dir,
lògicament,
l'Ajuntament
no ens oposarem
a qualsevol,
i a més,
i ens sembla bé,
ens sembla bé,
és un bon nom.
Deixem, doncs,
el tema,
ja que hem parlat
d'educació infantil,
hem parlat
d'educació primària,
d'educació secundària,
parlem de les llars d'infants,
competència
de l'Ajuntament de Tarragona,
pel que fa a la gestió
i pel que fa
a la construcció.
Aquí hi ha
un ambiciós pla
de llars d'infants
que s'està desenvolupant.
Ara fa uns dies
quan l'alcalde feia
la conferència
sobre l'estat
de la ciutat,
menys d'un any i mig
del final d'aquest mandat
deia que el que volia,
que el que més
el satisfaria
seria poder
estrenar
totes les llars d'infants
previstes,
totes les places
de llars d'infants
previstes.
Així que això és competència
del senyor Saneúges
en primera línia.
Com tenim tots
aquests projectes
en marxa o pentents?
Ara en aquests moments
s'estan licitant
tres,
estem en licitació
de tres,
la de
Joan XXIII,
que va precisament
al costat
del col·legi
de Tarragona.
Hem intentat
que les noves
estiguin al col·legi
del costat
o les llars
estiguin al costat
del col·legi.
La de la Mora,
aquesta
com que no hi ha
centre,
i la de Sant Pereix
en Pau,
que està precisament
al costat
del col·legi
de Marcelo i Domingo.
Aquests tres
estan en període
de licitació,
segurament a finals
de febrer
estarà licitat,
a començaments
de març,
i la construcció
començarà ràpidament.
La de
Joan XXIII
i la de Sant Pereix
en Pau
serà una construcció
bastant ràpida,
perquè és construcció
industrialitzada
en un terreny
que no té
problemes,
i per tant
aquesta pot anar ràpida,
aquests tres dos
poden anar ràpides,
i és molt probable
que al setembre
o com a molt a l'octubre
puguin començar
les classes.
La de la Mora,
aquesta és una mica
més complicada
perquè està al costat
del mar,
la capa feriat
i que es veu
que no pot ser
la construcció
tan ràpida
com aquesta.
Aquestes tres,
la licitació
s'està acabant.
I després
ens queda
la de les Clarisses.
Aquesta és
una llar d'infant,
no tinguin mala idea,
però sí
amb molts problemes,
perquè ens van sortir
restes,
van tindre
les obres,
van estar molt
temps
per a les obres
parades,
després vam demanar
permís a veure
si la podíem fer
una mica més avall
dins del mateix recinte,
ens van dir que sí,
però que havíem
de fer unes cates,
després quan vam fer
les cates
ens van dir
que presentéssim
el projecte
per on anirien
els fonaments
i llavors
tornar a fer cates
a cada un dels llocs
que hi havia el fonament,
23 cates,
les primeres
i després 23 més.
Per tant,
ha sigut complicat.
Ara ja tenim
el projecte,
tenim el projecte,
la Generalitat
ha dit
que el projecte
és l'adequat,
cultura i educació,
perquè lògicament
passa pels dos llocs.
I ara
tenim que començar
la licitació,
no hem començat,
aquesta no està començada
la licitació.
Quan començarà
la licitació?
Abans de l'estiu
començarà la licitació,
això segur.
El que sí que és
i es pot confirmar
i concretar
que allà
hi podrà anar
una llar d'infants
i que el projecte
ja està fet
i ara que ha de començar
tot el procés
d'administració
per licitar
i després adjudicar
les obres.
Amb aquesta llar d'infants
portem dos anys
i...
quasi que...
Dos anys i mig.
Tot el mandat municipal.
Tot el mandat municipal
que es va començar
el mes d'octubre del 2007,
es van començar les obres,
el partit ha de parar
i, bueno,
doncs vinga
fent tramitacions,
demana i tal.
El problema va ser
que no es van fer les cates,
vull dir,
a la nostra ciutat
iniciar una obra
sense abans
fer les cates
és pràcticament
dir que et pararan l'obra després,
no?
Per exemple,
en el cas del César August,
sí que era al costat del riu
i hi havia menys possibilitats
i tal,
però van fer les cates,
van sortir tres monedes
i no sé què més,
van poder seguir endavant,
però, clar,
abans van fer les cates,
no?
Amb aquestes quatre llars d'infants
i comptem també
la de les clarisses,
confiant en poder arribar
al mandat municipal
amb les quatre funcionant
o amb les tres
que dèiem primers?
Tres segur,
i la de les clarisses
aquesta no ho puc assegurar
que funcioni
a l'acabament del mandat,
no?
Quantes places noves,
doncs, serien?
Perquè cada llar d'infants...
Bueno, les tres,
aquestes que,
aquestes sí que començaran a funcionar
durant el mandat,
aquestes segur,
però són de 94
i la de les clarisses
són de 61 places,
més les 94
de la del César August,
no?
Aquestes són.
Estaríem parlant,
doncs,
que amb les noves tres llars d'infants,
la de la Mora,
la de Joan XXIII
i la de Sant París-Sant Pau,
són de 94.
És a dir,
gairebé 300 noves places,
més les 60
de les clarisses,
més les 90
que ja estan funcionant,
del César August.
amb tot això,
creuen que hauran arribat
a complir la demanda
de places públiques
de llars d'infants o no?
A veure,
si la demanda
es manté com ara,
es manté com ara,
sí.
Ara bé,
què està passant?
I això ho vam notar l'any passat.
Que, clar,
a veure,
una llar d'infants municipal
surt una mitjana
de 115 euros al mes.
Una llar d'infants
que sigui subvencionada
surt uns 200 euros al mes.
i una de privada
surt 400 euros al mes.
L'any passat,
què vam notar?
Doncs que molts pares
que tenen alumnes
o que tenen els seus fills
a nadons,
o sigui,
de zero a un any,
pel segon,
per un a dos,
s'acollien a la demanda,
o sigui,
fent demanda a la pública,
no?
I, clar,
si això ens torna a passar,
bueno,
no sé si ho aconseguirem.
A veure,
la idea en aquests moments
és que sí.
Ara,
si això és massiu,
és massiu,
i, clar,
estem en una època de crisis,
ens pot passar,
ens pot passar,
no?
Que augmenti la demanda,
clar,
estem parlant
de 115 euros
en una municipal
a 400 euros
en una privada,
clar,
la diferència,
doncs,
és molt gran.
És abismal.
I més en un context
de crisi.
En un context de crisi.
Ja que parlem de crisi
i de diners,
la setmana passada
ja explicàvem
als oients de Terraona Ràdio
que finalment
l'Ajuntament
havia trobat els diners,
el crèdit,
per poder fer
les obres
de l'Escola Oficial d'Idiomes
a la Xar 3.
Aquesta és una obra
que ha de fer
el Govern de la Generalitat,
ho tornem a recordar,
però l'Ajuntament
avança els diners.
Això vol dir,
doncs,
senyor Saneuja,
que ara sí que tenim
tot el panorama
clar
perquè pugui
començar
a tirar endavant
el projecte
de l'Escola d'Idiomes
a la Xar 3.
Sí,
ara tenim el panorama
clar,
després de 20 anys
que estàvem
amb unes instal·lacions
provisionals.
Doncs bé,
ara d'alguna manera
veiem la llum
al final del túnel.
Ja ho tenim clar.
Hi havia tres coses
que s'estaven fent.
El tema dels diners,
que ja està desencallat.
Hi havia també
que hi ha una part
de l'edifici
que està que enderrocar
que necessitava
permís de cultura
de la Generalitat.
També el tenim.
Per tant,
s'ha estat treballant
en diverses coses.
I una tercera part
és que es tenia
que refer el projecte.
També està refet.
Potser el més llamatiu
era el tema dels diners,
però les altres dos coses
són importants.
Les altres dos coses
també estan solucionades
i el tema dels diners,
bueno,
doncs ara és el moment
d'acabar de polir
l'acord amb Caixa Tarragona
i que jo des d'aquí
els agraeixo
que segueixin apostant
pel municipi de Tarragona.
i a partir d'aquí
vindrà la licitació.
És una licitació
que al ser
de més de 5 milions d'euros,
l'obra puja
a 8 milions,
més,
després hi ha honoraris
i,
etc.,
són un 9 i pico.
És una obra
de més de 5 milions
i per tant
ha de passar
per Europa.
Totes les obres
de més de 5 milions
d'euros
a tota la Unió Europea
han de ser publicades
i passar per la Unió Europea
perquè qualsevol empresa
de Finlàndia
o de Txacor-Cloàquia
o de Txàquia
pugui
adoptar l'obra.
I això,
lògicament,
aquest tipus de licitació
alenteix una miqueta
més
el temps.
Tot aquest procés
de licitació
que ara comenta,
però,
el fa l'Ajuntament
o el fa la Generalitat?
No,
a veure,
el fa l'Ajuntament
a través d'Esmausa.
És a dir,
que com que és qui
posa els diners,
encara que el projecte
després
l'hagi fet
el Departament d'Educació
de la Generalitat,
aquest control
o aquest lideratge
de tot el tema
de licitació
i adjudicació
el portarà l'Ajuntament.
A través d'Esmausa.
Pensem que
aquesta és una obra,
l'Escola Oficial
de l'Ajuntament
és una obra singular
a Catalunya.
Per què dic singular?
Primer,
perquè totes les EOIs
que hi ha a Catalunya
els solars
són municipals.
en aquest cas no,
és un solars
de la Generalitat.
Per què?
Perquè totes les obres
es fa directament
també la Generalitat,
en aquest cas
la fa l'Ajuntament,
sí que després
rebrem els diners,
a nosaltres no es costarà res.
Però
és una obra singular
especial.
Podem dir
que aquest any
2010
es posarà
la primera pedra
d'alguna manera
o que començarà
el projecte
a veure's ja
màquines treballant-hi?
Molt bé,
jo crec que sí.
Inclús
bastant aviat
perquè
com que primer
s'han de fer
els enderrocs
que és el que ens ha donat
ja el premis
la Generalitat,
doncs jo crec que
abans de final d'any
segur,
per allà al setembre
o per allà
podríem veure obres.
Inclús abans.
Dues qüestions,
senyor Sano,
ja és molt concretes
per acabar,
per fer balanç
de dues
de les iniciatives
engegades
en aquest mandat municipal
per l'àrea
d'ensenyament
de l'Ajuntament.
Una,
el bus,
el bus gratuït,
la targeta escolar,
com està funcionant?
a dia d'avui
quin balanç en fan?
Bé,
en aquest moment
hi ha prop de 9.000
targetes
que estan utilitzant,
aquest any
la poden utilitzar
des de P4
fins a tercer d'ESO,
l'any que ve
ja s'irà fins a quart.
Bé,
s'estan fent
aproximadament
uns 45.000
viatges al mes,
els alumnes
l'estan utilitzant
força,
l'estan utilitzant molt.
Lògicament,
al ser els pioners
en posar en marxa
la targeta
de transport
per a escolar,
doncs anem fent
variacions
segons vèiem.
Aquest any,
per exemple,
quan entra els alumnes
de tercer d'ESO,
són uns alumnes
que,
bueno,
entren als dels instituts,
entren a les 8 i mitja classe
i per tant
començava a les 8 del matí
poder-la fer funcionar,
ara comença a les 7 del matí
i també són alumnes
que fan esports
fora,
als camps de fora
de la ciutat,
bueno,
als voltants de la ciutat
i també
a les 9 de la nit
alguns d'ells
doncs,
bueno,
segueixen fent esport
o acaben en aquell moment
i ho hem allargat
fins a les 10.
Per tant,
bueno,
ara en aquests moments
està funcionant
des de les 7 del matí
fins a les 10 de la nit,
no?
Bueno,
anem fent variacions.
És positiu,
es veu,
inclús,
inclús ens estan dient
que es nota
amb la circulació
de la ciutat,
no?
Molts pares
que portaven
els seus fills
amb cotxe
fins al centre
i tal,
doncs,
bueno,
en aquests moments
no ho fan,
agafen l'autobús.
I l'altra qüestió
concreta
que li volia preguntar
que també ha començat
aquest mandat municipal,
obrir les instal·lacions
esportives
de diferents col·legis
per a l'ús
d'aquestes instal·lacions
fora de l'horari escolar.
Ara mateix,
quines instal·lacions
s'estan utilitzant
i quin balanç
se'n fan del seu ús?
Bé,
en aquests moments
hi ha 5 centres
de la ciutat
que s'estan utilitzant
i el balanç
és divers.
Divers,
no?
Hi ha alguns,
per exemple,
el Col·legi Saavedra,
aquí al centre de Tarragona,
doncs que,
bueno,
l'ús és
molt alt,
és molt alt,
vull dir,
hi va és el dissabte,
no,
el dissabte a la tarda,
no,
el diumenge a la tarda
i el dissabte és el dematí
i tal,
bueno,
el rest dels dies,
durant la setmana
de 6 a 10 de la nit.
En canvi,
en altres llocs,
com per exemple
Sant Salvador,
doncs,
bueno,
el ser,
potser,
no ho sé,
el ser més ampli
en el sentit urbanístic,
no?
El barri,
doncs,
s'utilitza menys,
s'utilitza menys.
Estem fent una revisió
de si,
com ve,
segons quins centres,
obriu uns moments,
uns altres,
tal,
no?
És una experiència que,
bueno,
aquest és el segon any
que està funcionant,
bueno,
però aquest és el tercer,
en realitat,
ja,
aquest és el tercer curs,
doncs,
bueno,
farem algun tipus de revisió,
no?
En general,
està funcionant bé,
però hem vist que,
bueno,
s'hauran de fer retocs,
segurament,
no?
Exacte.
Molt bé,
doncs així acabem
aquest amplíssim repàs
a qüestions educatives.
Avui hem volgut convidar
el regidor Joan Saneu,
jo s'aprofitant que ahir
començava aquest període
de preinscripció
però, en fi,
hem parlat de moltíssim
les altres qüestions,
de llars d'infants,
d'instituts,
de la targeta de bus gratuït
i, en fi,
hem parlat de diferents temes.
Senyor Saneu,
ja,
moltes gràcies,
doncs,
per venir aquest matí en directe
als estudis de Terraona Ràdio.
Que vagi molt bé
i fins la propera.
Molt bé,
gràcies.
Adéu-siau,
bon dia.