Dos quarts del migdia us proposàvem aquesta obra de teatre
que arriba demà al Teatre Metropol,
però ja que ara el cap de setmana, déu-n'hi-do,
fixeu-se que som a dimarts
i ja podem comptabilitzar més d'una convocatòria
d'aquelles que es preveuen multitudinàries.
Ahir, per exemple, us parlàvem de la Fira del Vi,
de la Deo Tarragona,
que s'instal·larà a la Rambla Nova aquest cap de setmana.
Una convocatòria multitudinària,
l'altra arriba signada per una de les entitats centenàries de la ciutat,
el gremi de pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre,
que organitzen les festes de Sant Isidre
i que comencen justament aquest dissabte.
Parlem-ne i ho fem amb en Joan Sala Jordà i Pere Joan Sala Esmanyer,
són secretari i vicepresident respectivament del gremi.
Joan, Pere Joan, bon dia, benvinguts.
Molt bon dia.
Ara estàvem parlant d'una mica d'heràldica,
vull dir-ho així, amb els nostres convidats,
perquè clar, hi ha tot un seguit de coincidències, de cognoms,
per això ja ve de davantpassats, eh?
Ve l'antic.
Pensem que l'entitat més antiga de Tarragona
és la del gremi de pagesos,
que venint el primer document escrit des de l'any 1363.
Imagina't si pot haver-hi heràldica des de l'edat mitja.
Tota.
I abans passats vostres ja hi eren, al gremi?
Sí, jo vull fer un incís.
Jo, el meu besavi, ja era un dels principals del gremi de pagesos,
que abans el gremi de pagesos estava compost per 30 persones,
no n'hi podia haver més.
Ah, però per alguna era una de les normes.
Era una de les normes, 30 pagesos.
I per què era? Ho recordes?
Ho heu sabut alguna vegada?
O és una tradició d'aquelles que es perd la raó en el temps?
No, no, no.
Resulta que el gremi de pagesos abans era els amos,
i pràcticament els treballadors no estaven considerats.
llavors van fer una munió de 30 persones,
que eren els que governaven la població, pràcticament.
Eren els poderosos, com si diguéssim.
Els poderosos, perquè Tarragona estava composta principalment de pagesia i de pescadors.
Era el que hi havia en aquell temps.
Que, per cert, tenien la seu, l'ermita aquí baix a la Unial Arosqui Ara,
l'ermita de Santa Madalena.
I l'any 1353 es va inaugurar l'Iglésia de Sant Llorenç,
fruit que es van unir els treballadors amb els 30 aquells poderosos que hi havia.
I aleshores van formar el gremi de pagesos de Sant Gidre i Sant Llorenç de Tarragona.
Ja veus.
Però, Joan, de casa teva també ve la tradició de ser de l'entitat?
O t'has incorporat tu?
Suposo que...
Bé, jo de tota la vida,
de tota la vida, que a casa meva només s'ha respirat el gremi de pagesos,
i jo calculo des del que tenia 7 anys,
que nosaltres organitzem la producció de la Setmana Santa,
organitzem festes de Sant Gidre,
organitzem...
O sigui, entrem dintre de les festes associatives de la ciutat,
som participants.
I jo, com a fill de casa de pages,
recordo d'haver participat tota la meva vida en totes les festes de la ciutat.
Per tant, s'estimem.
Jo penso que, a part d'estimar-les al gremi,
s'estimem la ciutat com el que més...
Som tarragonins de prou, tant de gremi com de persona.
Doncs s'incorpora ara, Joan Oliver, bon dia, Joan.
Si vols seure, si ets tan amable.
Home, una persona també absolutament...
Ja he vingut abans, eh?
Sí, vinculada i, a més, integrada.
Al gremi estàvem fent una mica ara d'antecedents dels integrants.
Tu també fa molts anys.
Sí, doncs l'octubre del 94.
I amb els tres toms, bueno, tot el conjunt.
Amb els tres toms històricament, eh?
Sí, perquè l'entitat és com una enciclopèdia, no?
Hi ha de tot.
Ara deia el Pere Joan, participem a les festes.
A veure, el gremi té un patrimoni material importantíssim,
molt rellevant.
Ara que estem, a més, amb tota la celebració del modernisme i de Jujol,
doncs tenen molt a dir des d'aquest gremi.
Però també té un patrimoni immaterial, que justament forma part d'aquesta tradició.
Tradicions com, per exemple, mantenir, que amb el Joan hem parlat moltes vegades,
de la festivitat, el concurs de paneres, fruites i verdures.
Això és d'aquells actes bonics, que això no s'ha de perdre mai, eh?, aquest concurs.
Doncs aquest acte, jo que ja començo a tindre uns certs anys,
l'any 1940 ja es va tornar a fer el concurs de paneres.
Llavors va tindre bastants anys molt d'èxit.
En aquells moments estava amb la secció femenina,
participava, i l'exèrcit, el bisbe, el clero...
Ja veus, eh?
Llavors Tarragona era...
Hasta el governador, l'havia diut que bon.
I es feien les paneres, i després...
I això era cosa de senyores, sobretot, eh?
Sí, de senyores.
Ara segurament també, ja en parlarem.
I llavors es van a perdre la tradició.
I llavors fa 30 anys, principalment, el senyor Joan Oliver i altres persones,
que en aquells moments jo no hi estava en actiu amb el Grèmit per qüestions de feina...
El Grèmit, com ho sé.
El Grèmit, doncs van tornar a recuperar.
I enguany és la trentena edició de la recuperació.
La recuperació la tinc per far de culpa, perquè fa 30 anys...
Ara ja veus que tenim tot ple de canes.
I fa 30 anys no hi havíem nascut, nosaltres, encara.
Jo n'he quasi recient nascut, en aquell moment.
Resulta que vam agafar tota una sèrie de gent...
Oh, perdó, on vas néixer? Aquí al davant?
Aquí, a la presó.
Aquí, tota una sèrie de gent jove.
Vam tornar a agafar les riendes del gremi, perquè és el normal, no?
L'evolució fa que la gent se va fent gran i tal,
i llavors tota la gent jove ens vam tornar a volcar amb el gremi.
I me'n recordo que tots els que teníem 20 anys en aquell moment
ens va ocórrer de tornar a recuperar el concurs de paneres.
I vam tindre unes grans feinades, a veure què és el que fèiem,
i tots festejàvem, o començàvem a sortir amb algú i tal,
i vam començar a fer cistelles amb les nòvies,
i les vam presentar.
Van ser les primeres...
I ho convençen les xiquetes que participessin?
Sí, sí, és que...
Si vols que te digui, el fet que l'èxit que el gremi hagi tirat en bon,
va ser que nosaltres vam tornar a portar les nostres nòvies
i les vam posar dintre de la junta del gremi de vellos.
Digues, sí. Més o menys, vull dir que...
Jo van revolucionar-ho d'una mica, no?
Digues, digues.
Jo vull explicar un cas, com que ja he comentat abans,
que ja començava a tindre anys,
sobre l'any 40...
No, 50...
50, 49, 50,
es feien moltes festes també per Sant Isidre i per Sant Antoni,
però per Sant Isidre en concret
es van fer unes curses de...
de bicicleta que mirava d'encertar les anelles,
que ara això no sap ningú del que es tracta.
Les gincames.
Si unes gincames posaven unes anelles penjades
i passaves amb la bicicleta i amb un pal
intentaves d'agafar-ne.
I hi va haver molta participació.
Un servidor vaig quedar al tercer,
però el que em queda més d'anècdota
és que allà vaig conèixer la meva senyora.
Ah, és a dir que...
Te va col·locar l'anella, eh?
El gremi, per tant, ha estat una miqueta
l'escenari natural de la vostra evolució personal, també, no?
Sí, perquè igual la senyora, com jo,
doncs tots venim pràcticament a Tarragona,
tots en venim.
I, escolta, una cosa.
Això de les paneres,
tenint en compte experiències dels anys més recents,
com ha anat la cosa?
La gent s'anima.
Qui fa paneres?
Com són?
Jo crec que cada any ha anat a millor.
Home, bueno, m'esquema Joan.
Són 30 anys de la recuperació del concurs.
Hi ha hagut algun any més o menys,
però pensa que Tarragona és una ciutat evidentment agrícola,
ara ja és una mica bastant industrial,
però encara conservem el que és l'agricultura de cap de setmana.
i tots fem verdures, fruites i, a més, el carinyo i l'amor al gremi,
encara que no ens dediquem a l'agricultura,
el tenim, no?
Jo penso que en aquest moment
els que van davant s'han d'esforçar una miqueta més
que altres vegades per aconseguir una bona quantitat de paneres.
inclús si ja quan el Raül Font era responsable d'Espinza,
se li demanava, home, mireu que la gent d'Espinza
sensibilitzi la gent del mercat,
aquelles senyores que estan a la rebeta i tal.
I últimament, no ho sé, deu fer uns 3 anys,
van començar a correspondre un parell de puestos de mercat,
que per cert, el guany també s'ha demanat.
Però s'ha d'estar més al damunt.
Abans era normal, no?
Home, però no tothom té gràcia, tampoc, eh,
per posar-ho, perquè a voluntat pots tenir molta,
però això s'ha de fer bonic.
L'olta gran ja no genera verdura, no?
No, abans el que passa és que hi havia
molta competició entre les famílies
i tothom s'esmerava a veure qui la feia més bonica.
Aleshores no hi havia fruits
que venien de fora, del Maria o de l'estranger.
Tot era d'aquí, de Tarragona.
És el que deia el Pere Jo,
producte que potser 4 enciams, 4 tomàcats,
que feu al tros allò una mica de hobby, no?
I tots els pagesos s'esmeraven a veure
qui podia tindre les fruites més primerenques
i les hortalisses més primerenques
per posar-les a les paneres.
Però hi ha normes?
O es pot posar tot tipus de fruita?
És a dir, podem posar una papalla i un fiui?
Igualment, menys flors,
però podem posar-hi productes que vinguin d'altres llocs?
Ara sí, abans no.
Quan s'hi va recuperar, no,
tot tenien de ser productes autòctons.
Perquè, a més, és el que estava dient el Joan,
és que hi havia la lluita a veure qui tenia les patates primerenques,
qui tenia les primeres fruites,
i llavors era...
Era una rivalitat.
Exactament.
Era una rivalitat entre els pagesos.
I ja deien,
oh, jo aquest de l'Horta Gran,
oh, hi ha l'altre que...
el del Mas de l'Oliver,
l'altre, els de l'Emília,
el del Mas de l'Emília,
els del Mas del Por.
Bueno, una sèrie de masos
que són molt anomenats a Tarragona.
I cada u també...
Així us feu la competència,
el Mas de l'Emília i el Mas del Por.
A veure, potser una altra en la presentació,
sinó quins tomàquets,
quins tomàquets aquelles són més petites,
aquestes estan més madures...
I cada set del mateix dia, fresquet, no?
Clar, clar.
Ara són diferents,
però quina previsió feu?
Unes quantetes sí que arribem.
Sí, jo crec que una vindessa.
Una vintera està molt bé.
Sí, sí.
Com ho sé?
No, hi seran, hi seran.
De 15 a 20...
De tota manera, aprofitem
per convidar a qualsevol terremia a participar.
Però no cal que siguin del Gremi.
No cal que siguin ni tant.
El dissabte a la tarda,
a partir de les 7 de la tarda,
al Gremi de Pagesos,
que està a la plaça de la Pagesia,
on ara està ubicat el parc de Jaume I,
que no el veurem funcionar mai,
allí s'esperem a tots.
Farem un hort,
un hort d'aquestes ecològics,
tipus d'Arna, clar,
què et sembla?
Sona bé, no?,
la plaça de la Pagesia.
Sona bé.
És una cosa que hem recuperat.
Molt interessant.
Esperem que a l'escalinata
estigui plena de gent
mirant els actes del Gremi de Pagesos.
Poca broma, imagina't,
el sistema de terrasses,
que és molt mediterrani,
aprofitar les escales
i fer un hort ecològic o alguna cosa.
Sí, senyora.
Un horto sacramental un dia.
És una idea.
Et agafem la idea
i et fem gerent
de l'empresa municipal
d'horticultura terrenys.
Molt bé, jo aniré a acabar.
I si no,
dintre del parc
hi podríem cultivar champinyons.
També és precisament, jo.
Això també és agricultura,
d'una altra mena.
I degut a què està
davant del Gremi de Pagesos,
seria una cosa
molt ecològica,
molt bonica.
Doncs, escolteu,
és allà d'on es farà
la benedicció de les paneres,
les bossetes de cireres,
que no poden faltar,
la missa...
que repartiran entre tots
els assistents
a acabar la missa.
Molt bé.
mossèn del FIF,
que tenim un...
Capellà gran, però jove.
Gran, però jove d'Esprit,
que va ser missioner
a Guatemala.
Només té 87 o 88 anys.
I en guanya,
la professora del divendres Sant
va vindre,
jo crec que ha sigut
la persona de més edat
que ha fet la professora.
Tota sencera.
Tota sencera.
que després ja venim naltros,
no?
Sí.
Bueno, vosaltres,
que jo soc el més jovenet
de tots, eh?
És veritat.
Elles es marquen
generacionalment parlant,
eh?
El Pere Joan.
I el diumenge,
la Festa dels Tres Toms,
Joan,
quants anys s'organitzen
la Festa dels Tres Toms, eh?
El gremi té
un contingut de gent
i per això...
I us aneu especialitzant
tots una mica, no?
En diferents coses,
per dir-ho d'alguna manera.
La Festa dels Tres Toms
era molt natural,
no exigia
tota aquesta preparació
i problemàtiques
que té ara,
perquè la pagesia
s'exhibia i tal.
Allà estem que
m'he deixat una foto
de l'any 17
d'un carruatge
en 5 cavalls
davant del Convent
de Santa Clara,
per cert, eh?
si la poguéssim publicar
algun dia.
Però vull dir
la pagesia
i com el Joan
i el Pere
i jo
ja als anys 40
ja s'hi anava,
es feia festa,
era quasi
tan important
com el Sant Isidre,
perquè...
I perdoneu,
els carros
anaven enguernits
en palmeres,
tal,
i tota la joventut
s'abeneïen les coques,
a la plaça Cursini
es feia una parada,
s'entregaven les coques,
les parades de venda
de verdura
que la major part
eren les dones
dels pagesos
que anaven
amb els carros.
I llavors,
també,
com alguna altra vegada
s'ha dit,
s'anava cap al Serrallo,
que també hi havia
molt bona relació.
La gent del Serrallo
i l'agricultura
sempre hi ha hagut,
recordeu?
Perquè a l'estiu
moltes senyores,
moltes dones del Serrallo
anaven a col·laborar
a plegar ballanes,
a la vinya,
i els pagesos
en contrasentit
també anaven,
llavors no hi havia
higiènicament
les conduccions
que el sistema
que ara
es anava
a recollir
en portadores
tota la...
Tota la modícia.
Sí,
que servia
per escampar
el camp
en que van,
no?
Bé,
i llavors ja està.
El Pellet
és el primer reciclador
que hi ha a la història.
Sí,
i el gallinassa,
eh?
I bé,
i llavors
hi ha una gran empenta
el 92,
el 93,
jo me'n recordo
que encara
la meva senyora
estava a l'Ajuntament,
93,
i l'Ajuntament
té molt d'interès
en potenciar
els tres tombs
amb una línia
molt digna,
no?
I...
i ho encomana
amb una tercera persona
que té un museu
de carruatges
a Torre de Barra
i al Grèmit
doncs la col·laboració
normal amb la imatge,
l'ajudar i tal.
I a partir del 93-94
l'Ajuntament segueix
fent la influència
en el Grèmit
que doncs
mirarien d'ajudar
i tirar
aquesta línia ascendent.
I l'Ajuntament
no ha fallat mai
des de llavors
perquè esclar,
a diferència
d'agrupacions
d'aquest tipus
en moltes ciutats
amb l'esola
diversos
tenen els propis socis
que les quotes
només són pels tres tombs.
En canvi,
a nosaltres
és un cuidado
de la tradició
i llavors
doncs
ens ajuda
el sentir
la finalitat
de la Generalitat
al Departament de Cultura
és que això
es potenci
tal.
I així
l'Ajuntament
i la Diputació
potser
amb menys
del que
es voldria
s'ha seguit
i s'ha tirat endavant.
Tant és així
i que tots sabem
que els testos
de Tarragona
estan dins
els 10 primers
de Catalunya
en la Zola
el Prat
i l'Igualada
i Tarragona.
La diferència
és que a Tarragona
hem d'arrondar
això
perquè aquestes entitats
tenen patrimoni
propi.
La refineria
i l'avinguda
de la petroquímica
va precipitar
una mica
potser
no és engegar
la peixasia
a treure-se
davant
els carros
i tal.
Camus
els altres
pestos
van quedar
més relegats
amb el temps.
La part
de Villafranca
van conservar
i van empermar
aquesta filosofia
del museu
de guardar.
Tu vas a la Zola
i tenen un magatzem
sense ordre
però hi ha una mà
de carros
de tot tipus
d'enterrament.
Però tot i així
sempre hi ha hagut
una alta participació
no de públic
que els carrers s'omplen
sinó fins i tot
la desfilada
que era prou lluita.
Sí, perquè l'objectiu
de la Junta
sempre ha sigut
donar-hi
una línia
de dignitat
i una projecció
cultural.
No vol dir
no respectar
els carrers petits
però
els que poden
il·lustrar
molt bé
aspectes
molt concrets
del comerç
del transport
i tal.
I d'aquí ve
que
dins del que es pot
es mira
de fer vindre
carruatges
que no es puguin
repetir massa
amb altres anys
i que siguin
significatius
en aquest aspecte.
El punt de partida
sí, perdona.
No, que tingui
una funció didàctica
per tot a la hora.
Això és l'important.
Ells, per exemple,
que són més grans que jo
ells ho han viscut
i jo
quan
deixem-me cap
ells ho han viscut
més
que jo ja he nascut
dintre del món
del tractor.
Per tant,
per mi
els tres toms
ja per mi
han sigut
una funció didàctica
i he vist
diferents tipus
de corruatges
i de peros
de treball
de la paisesia
que jo
si no arribés a ser
pels tres toms
no ho hauria
conegut mai a la vida.
Començareu a les 9
i però
diguem-ne la concentració
però després
el que és la desfilada
ja per al públic
cap a quarts a dotze.
D'on sortirà?
Els tres toms
concretament
sortiran enguany
des del pàrquing
que tenim
a la vora
de la tabacalera
perquè resulta
que el parc
de la ciutat
està amb obres
i l'Ajuntament
ha necessit
el pàrquing aquell.
Crec que serà
un bon lloc
es pla
es planer
per poder passar
els carros
sortiran
per Francesc Bastos
empalmaran
amb la vinguda
de Ramon i Cajal
i a la font
del centenari
que agafaran
Rambla
on es faran
els tradicionals
tres toms.
El segon toms
es beneirà
els animals
i el tercer tom
hi haurà
el repartiment
dels records
i de les coques beneïdes.
I ja, doncs,
fins que acabi.
Això s'haurà
acabat
l'algunament
per allà
a les dues trenta
o sigui
totes quarts de tres.
Esperem que el temps
ens acompanyi
perquè tenim previsions.
Tenim dades
concretes
d'unitats
40, 70...
Sí,
enguany
en guany
anem als 80 carros.
Els 80 carros
han trucat a casa
5.
Sí, però ara ja no...
Ja els he dit que...
És a dir,
que estava més o menys
tancat
però ara surten altres...
Però és que
si no,
no acabaríem mai.
No acabaríem mai.
L'heu de posar
el límit
en un moment determinat.
L'organització.
Jo crec que ja està bé.
Per la meva part
jo hi vaig dir
tanquem i tanquem
perquè és que
si no
estarem el dissabte
encara...
Som dimarts
fins dissabte
si s'hi poden apuntar
participants, eh?
Hi havia
en alguna ocasió
hi havia gent
que el mateix dia
si podies...
Acostumats
amb tres doms
d'algú poble...
Que desdanyem el seu cavall
o el seu carro
i incorporar-se
de manera intensa.
De tota manera
ens hem de felicitar
per poder morir d'èxit
és el millor que...
una entitat
és el millor que pot
aspirar, no?
Perquè me'n recordo
que van passar
els anys 70
tota una davallada
amb el...
Que jo me'n recordo
que l'any 85-86
vam recuperar
una altra vegada
els tres doms
igual que a totes
les altres coses
i llavors
del 85
o 84
que es va recuperar
fins a l'any 92
que es va fer
un conveni
amb l'Ajuntament
amb el que es feia
d'uns tres doms
pobres
que dic jo
de casa
de paisesia
i l'any 92
en combinació
amb l'Ajuntament
i la Diputació
es va poder fer
uns grans
tres doms
didàctics
que serveixen
per donar
a conèixer
tot això
que deia el Joan
de cara
a la ciutat
és el que s'ha anat feria
anant apretant
les subvencions
i...
L'agradaria
que el Joan
convidés
a la ciutat
a participar
i crec que la ciutat
cada any
participa molt bé
amb els tres doms
i la prova
és que la Rambla
normalment
està de gom a gom
però des d'aquí
els micròfons
de Tarragona Ràdio
fa una crida
a tots els ciutadans
de Tarragona
perquè és un acte
i principalment
per la canalla
que veuen animals
que no són fàcils
de veure
i un món
desconegut
per ells
els animo
a que el dia 16
estiguin
a la Rambla Nova
a presenciar
els tres doms
en tota la canalla
és un acte molt maco
però a més
no s'acaba aquí
perquè ja l'altre cap de setmana
hi ha més activitats
sí
és que
el Granada de Pagesos
desenvolupa
moltes activitats
al cap de l'any
ara estem parlant
de les festes
de Sant Isidre
parlaríem
de les de Nadal
parlaríem
de les de Sant Antoni
però ara
en concret
ensenyem
les de Sant Isidre
i comencem
el dia 15
a partir de les 7
de la tarda
tenim un ofici
a l'església
de Sant Llorenç
on es porten
es veniran
les paneres
que han aportat
els concursants
després de la Santa Missa
ja ho actuen
les dues corals
de l'àncora
i gregal
i després
continuació
el repartiment
de prèmits
i un pica pica
amb Vallanes
i Vermutí
i Zaguirre
que ens ha cedit
sentiu
per nosaltres
continuem
amb els tres toms
que ja hem anomenat
però aquí no s'acaba
el dijous
com que
supluga moltes entitats
que es veu
que s'hi troben bé
dintre del gremi
l'organització
del Centre Cultural
Alegonès
de Tarragona
també
hi fa un concert
o sigui
els manyos
com popularment
diem
que ja em penso
que és el tercer any
i
estan molt a gust
i llavors
doncs fan un concert
no n'hi ha prou
amb això
que l'Escola Municipal
de Música
des de fa
si no recordo malament
16 anys
aquest farà el 17
des del 95
també fa
el seu
el seu concert
de l'Escola Municipal
d'acabament de curs
tampoc no n'hi ha prou
amb això
cada any se celebra
una excursió de primavera
aquest any se va
a Sant Julià de Lòria
o sigui
a Andorra
per visitar
la bonica població
i a més a més
la fàbrica de tabacs
a què esteu tots convidats
i per acabar
la cursa de la mina
on els fundistes
de Tarragona
participant
en el Gràmi de Pagesos
surten de Sant Llorenç
i van
la cursa
a peu
fins a la boca
de la mina
és una de les curses
esperades
d'aquestes curses
populars
la de la mina
ja està més que integrada
en els fundistes
l'any passat
i en Guant també
el límit el poseu
en el 475
però clar
s'han de fer la inscripció
prèviament
com és habitual
en aquestes curses
a més a més
hi participen molt
de voluntariat
és una cursa
molt maca
i la que queda
tothom molt satisfet
tots i esteu convidats
a totes les festes
escolteu una cosa
ara diré una
alguna cosa lletja
no sé
però
Sant Abdó
i Sant Senen
amb vosaltres
no
per què?
perquè
quan us diuen
que Sant Isidre
és molt madrilenyo
què penseu?
a veure
perquè doncs
conservem les tradicions
no
conservem les tradicions
simplement
no no
ho pregunto
perquè no ho sé
per què Sant Abdó
i Sant Senen
es diu que és
els autèntics patrons
de la pagesia
però no
són corrents de pensament
no sé fins cap massa
això
no hi ha cap pressió
de res
aquí Tarragona
no ha relat
no ha relat
altres punts
sobretot del nord de Catalunya
potser sí
cap allà a la Garrotxa
i Sant Galdarí
Sant Galdarí també
i llavors
això més aviat
jo crec que
en qüestió de sants
val més que
tots els fem amics
i tant
però Joan
saps què diria
que potser
Sant Isidre
com que
es va situar
a tots
els sectors agrícoles
per exemple
cooperatives
i tal
és com
és una força
que no
si hagués estat
només un sol sector
potser sí
però primer
que nacionalment
va ser tot el país
i a Catalunya
totes aquestes entitats
agrícoles
i per tradició
ningú canvia
jo no crec que
ho veiem com una
com una
com un sant imposat
o una
home doncs es va imposar
fa molts anys
eh perquè
sí
però
no ho veig
com una
però aquests altres patrons
que estàs anomenant
són després
de Sant Isidre
ah són posteriors
són posteriors
o sigui
venien aquí
a ferir-se
el primer
va ser Sant Isidre
bueno
les persones
es van anomenant Sants
a fi
efecte de que
les seves vides
doncs
i escolteu-te
una cara de bona persona
aquest Sant
que s'ho mereix
ser el patro
de la pagesia
a Catalunya
i allà on convingui
és que tots els pagesos
tenen
que són moltes persones
van treure la cara
d'un photoshop
van fer un càsting
entre els pagesos
a l'hora de triar
qui posaria cara
al Sant
una mica com
el pas de la pietat
que la mare de Déu
és la dona
i que ara no el posem diferent
ah sí sí
ja ho veig aquí
molt bé
és veritat
ben diferent
la mare de Déu
de la pietat
la vés de la pietat
és la cara
de la dona
de Josep Maria Jujol
sí sí
clar
ja veus
en fi
que sempre és un plaer
de veritat
conversar amb representants
d'una entitat
com el grevi de pagesos
aquí a la ciutat
de Tarragona
hem parlat
amb el seu vicepresident
Pere Joan Sales
amb el seu secretari
Joan Sales
i ens ha acompanyat
Joan Oliver
integrant també
des de fa molt de temps
al gremi
i una miqueta
la persona
que és president
i que ha coordinat
els tres toms
durant moltíssims anys
moltíssimes gràcies
senyors
i ja que ens han posat
tant del sant oral
visca Sant Isidre
visca Sant Isidre
que vagi molt rebé
adeu-siau
esteu tots convidats
estar reunint
el
ens