Doncs això anem a fer, marxar cap al Metropola.
Bé, avui ja anem simbòlicament via telefònica,
però us convidem a anar-hi dissabte a la tarda.
A partir, mireu, de dos quarts de seta per assistir a un espectacle familiar
que es diu Maduixes i que ens porta a la companyia La Bleda.
En parlem amb l'actriu principal, l'Helena Escobar.
Helena, bon dia.
Bon dia.
Jo viso. Esteu molt atents a l'entrevista que farem amb l'Helena
sobre les Maduixes, sobre La Bleda,
perquè després obrirem línies telefòniques
i us regalarem entrades per assistir a aquest espectacle
que, tot i ser, a més de ser familiar,
és per a públic molt, molt, molt, molt petit.
Vull dir, és d'aquells familiars d'anar-hi amb criatures gairebé de pit, eh?
Oh, no, no tant, eh? No tant, no tant.
Tres anys, home.
De tres anys.
Sí.
De tres anys amunt.
És que crec que és dels espectacles, això,
per edats més petitones, eh?
Sí, però diguéssim que a partir de tres anys, eh?
Sí.
A partir del pit, no, del pit no.
No, no, no, exagerat.
El pit és molt...
Hauria de ser un espectacle molt i molt específic.
Exagerat, sí, sí.
No, no, a partir de tres anys ja ho atxi.
Què feu, Helena?
Tu em sembla que plantes Maduixes, no?
Sí, jo soc la Pallassa.
Jo soc la Pallassa Bleda.
Sí.
I ja fa, bueno, ja fa força temps que l'estigui voltant per tot Catalunya i això, no?
I amb aquest espectacle, que és l'últim, que es diu Maduixes, que l'has dit molt i molt bé, eh, el títol,
perquè les maduixes són molt sucoses i molt dolces i boníssimes, per això hem fet així, Maduixes.
Doncs aquest és l'últim i, sí, sí, la Pallassa Bleda es dedicarà a plantar Maduixes.
Però no li surten, eh?
Però no li surten, eh?
És que no surten fàcilment, no?
No és tan fàcil.
Té el seu intríngulis, eh, això de plantar Maduixes.
I llavors què hauràs de fer?
Perquè si no et creix, què fas?
Ah, pacificiència.
Has de tenir pacificiència.
Llavors això sí, regar, cuidar-la, parlar amb ella...
Bé, és que a la Bleda li passen un munt de coses, eh?
Sí, fins i tot.
Has d'anar sota terra, fins i tot, no?
Fins i tot, fins i tot.
Fins i tot a sota terra, a veure què passa, perquè aquell arrel no sap què passa, més que res la impaciència.
La impaciència li fa fer moltes coses.
Per tant, la moralina de tot plegat o el missatge és paciència, sobretot.
Una mica de paciència, no cal córrer perquè llavors la maduixa surt massa gran
i és que, clar, si parlo molt, molt, molt, molt, molt, molt, explicaré tota l'obra, no?
És una obra molt visual, em sembla, no?
Sí, sí, és molt visual.
Amb molt de colorido.
Hi ha molt de colorido, hi ha unes músiques precioses d'una orquestra, de l'orquestra Firelucce,
que ells toquen amb instruments de joguina.
Els Firelucce?
Sí.
Sí, sí, ja els coneixem per aquí.
Sí, sí, sí.
Doncs ja que són guais.
Molt bé, sí, sí, sí, són allò, de Firelucce, una barreja.
Exacte, i me l'han feta, doncs, expressament, i la veritat és que lliga perfecta, no?,
amb l'obra i la pallassa, saps?
Vull dir que realment s'ho passaran molt bé.
I els grans, també.
Clar, és el que t'anava a dir, no tinguem por, eh?, d'acompanyar els més petits,
perquè és per a tots els pares.
Que no, perquè nosaltres, des de la companyia, sempre hem tingut molt clar que qui acompanya els nens al teatre són els pares,
o els avis, o les tietes, els tiets, estan acompanyats d'un adult, no?
I llavors volem que a l'espectacle tothom s'ho passi bé, no?, i que tothom surti rient i dir,
ostres, doncs m'ho he passat molt bé avui, no?, acompanyant el meu fill, i ha sigut un espectacle per tots, no?, realment.
Aquesta és la idea.
Quan treballo per teatre familiar, eh?
Clar.
Per on l'heu portat, el Maduixes?
Doncs mira, està en Cultura en Gira, actualment, això amb el programa aquest de la Generalitat, que ajuda els ajuntaments,
i realment hem anat per tot Catalunya, de veritat, eh?
Vull dir, hem estat a Girona, hem estat a Manresa, hem estat a Lleida, hem estat a mil llocs, saps?
Vull dir, a pobles petits, a pobles més grans, a tot arreu.
I la reacció dels nens sempre és la mateixa?
No, depèn, no, els nens, cada nen és únic i intransferible, no?
Però surten molt guais, no? Vull dir, molt bé, veient l'obra.
Però clar, cada poble és una història, cada funció és irrepetible.
Helena, què estàs fent com a bleda? Et dediques a això, 100% al teatre familiar?
Sí.
O tens altres projectes?
Jo tinc el meu company, que és en Pere Osta, també director de Maduixes,
i ell és clown, ell és clown per adults, i per espectacles, per adults especialment, no?
I llavors jo col·laboro moltíssim amb ell també, amb els seus espectacles, saps?
Bàsicament amb els espectacles familiars de la bleda i llavors col·laborant amb el Pere Osta.
T'ho dic perquè és això, no? En el món del clown sabem que això t'especialitzes bé,
o tires cap a la branca més familiar o més infantil, o també hi ha tot aquest vessant de clown per adults.
I veig, pel que em dius, veig que combineu les dues coses, doncs.
Sí, sí, sí, sí, combineu les dues coses.
Molt bé. No ho sé, algun moment de l'espectacle, doncs, Helena, que ens puguis dir,
per a tots els nens que et vinguin a veure, alguna frase, algun moment?
Que guatxi, és la frase de la bleda.
Sí? Val.
És la frase de la bleda per excel·lència, quan tot li va bé, diu, que guatxi.
I em sembla que li va tot bastant bé, no? És bastant positiva, vaja, molt positiva, l'obra.
Tot i que la maduixa costa de créixer...
Però és igual.
No, no, el pallasso sempre té un sí, eh? Mai té un no.
Molt bé.
El pallasso sempre té un sí.
Molt bé. Nas vermell durant tota l'obra?
Digue'm.
Nas vermell durant tota l'obra?
Sí, sí, sí, jo sí.
Molt bé.
Jo sí, reivindico el nas vermell.
Sí, sí.
Que a més et fa joc amb aquesta maduixota enorme vermella, també, no?
Que hem vist a la fotografia que li cal donar aquest color.
Sí, m'ajuda molt treballar amb nas vermell, sobretot per teatre familiar, saps?
Amb aquesta estètica que té la bleda.
No sé si has pogut veure imatges, però és molt nena i molt pícara i llavors el nas m'ajuda molt, saps?
Ah, a posar-te en el paper, no?
Exacte.
A transformar-te.
Exacte.
Bé, doncs ja està.
Helena, jo diria que ja hem donat les claus a partir d'aquí, doncs, que vinguin tota la família.
Sí, sí, sí.
Clar que sí.
Tota la família, això estan convidats tots i res, tu, allà plantarem maduixes i aprendrem moltes coses, eh?
I els grans també s'ho passen molt bé.
Hi ha molts, molts gags per a ells, eh?
Sí? Doncs vinga, ens quedem amb aquesta idea, una obra possiblement per comentar després, eh?
Per sortir del teatre i seguir-ne parlant.
Sí, sí, sí, i tant, i tant. Vull dir que si em voleu tornar a trucar, jo després ja podré desvetllar més coses, saps?
Un cop s'hagi vist.
Ens expliques com és el públic tarragoní, els llocs de Tarragona.
És molt guai el públic tarragoní, eh?
Sí, escolta, perquè riuen, aplaudeixen, havent-hi criatures tan petites, és això, no?
T'he deus trobar amb una cridòria des de baix a les butaques, no?
Sí, però això a mi m'agrada, eh?
Clar.
M'agrada perquè estan amb mi, estan amb mi i amb el que li està passant a la Pallasa.
T'ajuden, no? T'adonen consells.
Sí, sí, sí.
Allò reba, l'arregla.
I tant, i tant, ells en saben molt.
Ja els dic, vosaltres sou els guionistes, sembla que l'haguéu vist ja.
Sí, bé, en saben molt més que la bleda, home, t'ho diràs.
La bleda és això, una bleda, i la volen ajudar.
Home, i tant, però això és fantàstic, no?
Això vol dir que estan enganxats, que els hi agrada,
que ningú va fer un pipí, eh?, quan estic actuant, ja t'ho dic, eh?
Home, home, i tant, pobres d'ells.
No, no, no hi van, eh?
I em diuen, això és bon senyal, eh?, que no vagin a fer pipí.
I fixeu-vos, mira, diem la durada de l'espectacle, és veritat,
perquè quan parlem de nens val la pena, no?
Són 50 minutets, no arriba una hora, és un temps raonable.
Sí, sí, sí, 50 minutets.
Que passa volant, molt bé.
Això són les Maduixes, que ens porta la bleda, l'Helena Escobar, en definitiva.
Moltíssimes gràcies, Helena, i t'esperem dissabte,
recordem dissabte, dos quarts de set, Teatre Familiar, al Metropol.
Molt bé.
Una abraçada, Helena, gràcies.
Apa, allà us espero.
Adéu, adéu.