Ràpidament sortim o tornem a l'exterior.
Us ho dèiem fa un moment, a les 12 del migdia.
Una miqueta més tard estava previst i de fet o s'ha fet
o s'està fent el lliurament aquest migdia
l'atleta Natàlia Rodríguez del Trofeu Ciutat de Tarragona.
Allà està la unitat mòbil amb Josep Ardila.
Hola, Josep, bon dia.
Hola, bon dia.
Has remenat molt les olles al Quim Quimà?
Sí, ja ho heu vist que com que no he parlat massa...
No, no, tenies la boca plena, segurament per això no parlava.
Estava la massa que estava fent el francès, ja.
Molt bé, i escolta, ja s'ha fet l'acte de lliurament,
es fa en aquest moment.
Explica'ns una miqueta què està passant avui a l'Ajuntament.
Sí, s'acaba de fer fer res una estona
l'acte aquest de lliurament d'aquest trofeu de Tarragona.
El més gran de tots ens acompanya per explicar-nos
el José Cosano, regidor d'Esport de l'Ajuntament de Tarragona.
José, bon dia.
Què tal, bon dia.
És el més gran aquest, eh?
Sí, és el tamany més gran que tenim, és complet.
O sigui, el trofeu de Tarragona està fet per fases, no?
La fase, diguem, primera, la més bàsica, és la part més fosca de la ciutat,
és la que tenim la història, que no tenim massa dades d'ella,
però que hi havia gent i que hi havia, diguem,
tenia moviment aquesta ciutat en aquell temps, no?
La pedra, quan comença la pedra, és quan ja es tracta
de l'avinguda dels Romans i tot el que suposa la pedra
per a la nostra ciutat.
I a partir d'aquí, quan comença la part metàl·lica,
és la part de la cultura de Tarragona, la cultura més immediata,
de la cultura més de l'edat mitjana o la cultura més d'ara mateix,
o sigui, amb la il·lusió de l'esport, no?
Les ales són les ales màgiques, de l'atleta que vol volar, no?
I la fletxa, doncs, és l'objectiu que té sempre l'atleta pujant el més alt possible.
Vull dir, aquest tipus és el tipus més gran que n'hi ha del trofeu de Tarragona,
del trofeu de Tarragona, ben dit,
i, per tant, el que fèiem era, en principi,
no teníem que donar d'or, com és aquest, a la Natàlia,
per allò que va passar al Campionat del Món.
No teníem el d'or, vam fer una entrega simbòlica d'un de bronze,
però el de bronze no l'hi van donar,
i ara el que hem fet ha sigut entregar-li el d'or.
A la placa hi diu primera a Berlín.
Al Campionat del Món de Berlín 2009, sí, sí, sí.
Va ser la primera en arribar a la meta.
El que va fer ella ho fan altres atletes i no passa absolutament res.
O sigui, si ella va corrent cap a la meta
i la companya que va davant intenta protegir-se perquè no li passi
i li tanca la sortida i li deixa pràcticament sense pista,
lògicament s'apoya en ella, no?
La que va davant hi va tan justeta de forces que es cau.
Ella no necessitava, diguem, apoyar-se en ningú per guanyar la prova.
La demostració és que una vegada que es va quedar una mica aturada,
després va esprintar una altra vegada i va arribar primera
perquè se la van passar dues davant, no?
Vull dir que per nosaltres és la que va arribar primera.
Un augment és la guanyada, eh?
Sí, clar, i això és el que li fiquem a la placa primera
al Campionat del Món de Berlín 2009,
encara que no tingui el reconeixement de la Federació Internacional d'Atletisme.
Aquest és un nou reconeixement de l'Ajuntament de Tarragona.
Això mateix. Nosaltres sí que la reconeixem a això.
Potser la Federació Internacional d'Atletisme
li haurà de reconeixer proves que farà a partir d'ara, no?
Però per nosaltres ja ho és.
I ara, si et sembla, José, parlarem amb la Natàlia Rodríguez,
que és la protagonista d'avui.
A veure si m'arriba... Crec que m'arriba la senyal, sí.
Natàlia, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal?
Pues bien, muy contenta.
A la placa és el que deia José Cosán.
I diu, primera a Berlín.
Uns mesos després, ja en perspectiva,
com ho veus, això?
Pues bueno, la verdad es que, bueno,
fue una experiencia un poquito desagradable, ¿no?
porque ver que llegas primera y que no se te reconoce ese resultado,
pues oficialmente, pues la verdad es que, bueno,
te llevas un chasco bastante grande.
Pero bueno, son cosas que pasan, hay que seguir adelante
y la verdad que ahora voy muy motivada.
Estoy entrenando para preparar el campeonato del mundo en pista cubierta,
que es de aquí a un mes.
Y bueno, la verdad que muy il·sonada, la verdad.
¿Contenta amb el reconeixement de l'Ajuntament?
Pues sí, sí, sí.
Ya se hizo simbólicamente cuando vine de Berlín
y bueno, pues esperaba con muchas ganas este momento.
Ja t'ho podràs emportar, això,
perquè m'han dit que pesa una miqueta.
Lo he probado y sí, sí, que pesa un poco.
Bueno, me ayudarán, supongo.
Com deies, en guanyes un any de fites, també,
i tens tres campionats importants.
També dius que t'estàs preparant.
Quines són aquestes fites que tindràs aquest 2010?
Pues ahora, a corto plazo,
que es estar el campeonato del mundo,
que es de aquí a un mes, en pista cubierta,
es en Doha, en Qatar,
y luego ya en verano,
que es el objetivo más importante,
es el campeonato de Europa en Barcelona.
¿Com ho veus, això?
Sents preparada?
Sí, sí, sí.
Si no hay ningún contratiempo a nivel de lesiones,
yo creo que siguiendo entrenando como entrené el año pasado
puede llegar en un buen nivel.
Suposo que l'entrenament aquest
deu ser constant, deu estar tota la setmana, no?
Sí, hombre, respetando los descansos de los domingos,
que es sagrado.
Eso es sagrado.
Sí, pero bueno, hay que entrenar bastante,
hay que doblar sesión de lunes a viernes
y bueno, es simplemente mentalizarse,
tener claro cuál es el objetivo y trabajar.
Doncs Natàlia, moltes gràcies
i que vagin bé tots els campionats i els entrenaments.
Muy bien, muchas gracias a vosotros.
La Natàlia Rodríguez, l'atleta tarragonina,
avui l'Ajuntament li ha volgut fer aquest reconeixement
amb aquest trofeu Tarragona,
ens ho explicava el regidor José Cosano,
que és el més gran de tots,
és el d'or, Déu-n'hi-do, ara ho dèiem,
perquè és força voluminós i per tant pesa una miqueta,
Déu-n'hi-do el que pesa,
però vaja, és el reconeixement que ha volgut fer l'Ajuntament
a l'atleta Natàlia Rodríguez.
Ja dèiem, en guany aquest 2010 té fites importants,
el campionat del món també en guany,
per tant, els entrenaments són molt durs,
ja ho ha dit, de lluny a divendres,
exceptuant els diumenges,
per tant, un any també important
a la carrera de Natàlia Rodríguez.
Molt bé, tot val el seu pes en or,
en el sentit literal i en el sentit també metafòric.
Escolta, que has de continuar la teva torner, eh?
Avui sembles una curista d'aquelles antigues,
d'un lloc a l'altre.
Has començat des del Quim Quim, ara a l'Ajuntament,
i d'aquí una estoneta t'esperen al Metropol
i assistiràs a l'assaig de l'espectacle
que s'estrena demà de dansa al Teatre Metropol, no?
Sucre, eh? És l'espectacle.
Sucre, sí, sí.
I és un espectacle no només per persones dolces,
sinó per totes en general.
Salades també.
Molt bé, Salau, ens retrobem d'aquí una estoneta.
Fins ara, que vagi bé. Adéu-siau.
Adéu-siau.