Comença una nova hora del matí de Tarragona Ràdio,
ja és la sisena.
Tenim pel davant una bona estona
per compartir amb tots vosaltres
i amb l'actualitat de la ciutat de Tarragona
aquest dijous esplèndid pel que fa al temps,
ja us ho dèiem, a primera hora del matí a les 7,
que ens trobem sota el domini d'un anticicló
que ens deixarà temperatures molt i molt altes.
Ara tenim gairebé 24 graus
a l'exterior dels estudis de l'Avinguda Roma.
Passaran moltes coses,
hem de estar-hi fins al final,
però la cita més immediata
la tenim ara al Teatre Metropol de Tarragona.
Ha arribat Mr. Malkovich,
ens ho expliquen tot seguit.
Joan Maria Bertran, Josep Ardila, hola, Pep.
Encara no, bon dia.
No ha arribat, però estava previst que arribés ara?
Està previst que arribés a les 12 en punt,
passen 4,6 minutets aproximadament,
per tant no creiem ja que triguï massa esperat.
Però uns minuts de cortesia.
Clar, això són els minuts de cortesia de sempre.
Estem, com dèiem, just a les portes del Teatre Metropol.
Hem estat fa una estona ja aquí,
a l'expectativa ja estàvem al darrere,
hem parlat amb diversa gent que ara els escoltarem.
I escolta, Josep, com a les Bodes Reals,
la gent ha llogat balcons a prop del Metropol o alguna cosa així?
Doncs no, vaja, estan molt tranquils tots els balcons.
Només hi ha dos cubons al de damunt.
Ah, mira!
Però de... no, no, no, això no ha passat.
Però hi ha expectació, no?
Hi ha força expectació més aviat mediàtica,
i també de la gent que acompanyarà Malkovich a fer aquesta visita
per l'interior del Teatre Metropol.
Penseu que ell està previst, com deien,
que arribi d'aquí a uns minuts cap a les 12 passades,
i llavors el que farà és fer una visita totalment privada
per l'interior del Teatre Metropol.
Totalment privada vol dir que els mitjans de comunicació no l'acompanyarà.
Evidentment. Els mitjans de comunicació, un cop entri Malkovich durant aquesta estona,
tancaran tant la porta d'au davant com la dau darrera,
i per tant Malkovich farà aquesta visita per l'interior,
acompanyat de l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros.
També l'acompanyarà el fill de l'arquitecte, autor d'aquest Teatre Metropol,
Josep Maria Jujol, que es diu igual que el seu pare.
També l'acompanyarà Antonio Salcedo,
ell és professor d'Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili,
i per tant també podrà explicar,
i de fet ells dos participaran també en aquesta taula rodona
que es farà posteriorment a partir de la una
a dalt de l'escenari del Teatre Metropol.
Per tant, aquest és una miqueta el plan que té Jom Malkovich.
Aleshores, fa aquesta visita a porta tancada,
sense mitjans de comunicació, la taula rodona,
i en algun moment està previst que tingui contacte amb la premsa?
Sí, està previst.
Almenys la premsa està convocada a dos quarts d'una,
just al davant del Metropol,
i en principi quan acabin aquesta visita,
abans de la una, el que farà la premsa és entrar,
i hi haurà una mena d'atenció als mitjans.
Es diuen que no saben exactament si parlarà molt o si no parlarà,
almenys s'abudarà als mitjans,
sí que parlarà l'alcalde de Tarragona, Josep Hèlix Ballesteros,
i esperem també sentir la veu de Malkovich.
I just a la una, els mitjans de comunicació podran enregistrar
els tres primers minuts d'aquesta taula rodona.
Només tres minuts?
Només tres minuts.
Almenys això és el que ens han comentat.
Només es podran enregistrar els tres primers minuts d'aquesta taula rodona.
Espero que sigui el Mr. Malkovich qui parli,
perquè si ho fa el presentador o l'espeaker,
no sé què vols que et digui.
Allò esperem que sí, esperem que sí.
Nosaltres almenys hi haurà un problema, no sé com ho solucionarem.
No, no, jo tampoc sé com ho farem, això.
Entrarem en directe, però clar, Malkovich parla en anglès
i el que passarà és que molta gent que hi sigui
portaran uns auriculars personals per cada una de les persones
per sentir la traducció simultània.
Alguna cosa ens inventarem per intentar sentir el Malkovich
o almenys entendre'l.
Sentir-vos-hi perquè posarem el micròfon, però almenys entendre'l.
Ja ho provarem.
Escolta, Josep, hi ha una altra...
A veure si ho esbrines, si és que no ho saps,
així com parlaves d'aquesta traducció simultània
mitjançant auriculars, m'imagino que un sistema similar
hi haurà per la representació
aquesta nit i demà d'Infernal Comedy, no?
Perquè també és en anglès.
Doncs això ja ho preguntaré.
Doncs mira, ho podries preguntar i així ho sabríem també.
I després ho sabrem.
Doncs escolta, tenim la línia oberta,
hem de parlar amb diferents convidats,
amb Jordi Llorens, hem de parlar amb Lucas Ruiz,
que no tenen res a veure amb Malkovich,
proposen altres històries a la ciutat de Tarragona,
però en tot cas, donada la incertesa
de quan arriba, quan parla amb nosaltres i tot plegat,
doncs vosaltres meneu, teniu la paraula.
Perfecte.
Jo ja he parlat també amb la gent, eh?
Gent que hi havia per aquí.
He parlat, no, no, no.
He parlat amb el fill de Josep Maria Jujol,
el fill de l'arquitecte,
he parlat amb Antonio Vinares,
ai, Antonio Vinares, no, Antonio Salcedo,
i també he parlat amb la tinent d'alcalde de Cultura,
Carme Crespo, que ens explicaran una miqueta.
Jo us he volgut preguntar quin recol li ensenyaran,
sobretot Josep Maria Jujol, quin recol li ensenyaran a Malkovich
perquè marxi de Tarragona, no marxi a Tarragona
sense conèixer-ho al Teatre Metropol.
Ells diuen que és un apassionat de la figura de Jujol,
però que al Teatre Metropol encara li faltava.
Diuen que és l'agra nova de Jujol,
per tant, avui completarà aquesta passió de Malkovich
per l'obra de Josep Maria Jujol.
Jo us he preguntat quins són els tres recons
que creuen ells que ha de veure Malkovich avui al Teatre Metropol,
i de seguida, si vols, ho escoltarem.
Molt bé, doncs fem una petita pausa per la publicitat
i tornem immediatament.
Molt bé, fins ara.
Tres minuts, un quart d'una del migdia,
tornem a les portes del Teatre Metropol.
En Josep encara no ha arribat?
Encara no ha arribat, encara no.
Ui, ui, ui, ui, ui, ui.
Està trigant molt, és que se li acumularà la feina.
Està pregat, està pregat, està pregat.
Estarà buscant aparcament, potser, no sé.
Potser sí, el que sí que està augmentant
és una mica l'expectació mediàtica.
I també ens hem comentat que en aquesta taula rodona
també hi assistiran, no a dalt, a la taula rodona,
sinó com a públic, estudiants de la Universitat Rovira i Virgile
que han volgut venir expressament a escoltar Malcovich.
Com dèiem, és una persona, una figura apassionada
de l'obra de Josep Maria Jujol
i, per tant, volen conèixer quina és la seva visió
d'aquest arquitecte, autor del Teatre Metropol,
que, com dèiem, tot això és perquè enguany compleix el seu centenari.
Encara no ha arribat, però, si et sembla,
el que farem mentrestant és escoltar la veu del fill
de l'arquitecte Josep Maria Jujol,
que també es diu igual que el seu pare,
perquè avui també està present en aquest acte,
participarà, com dèiem abans, en aquesta visita
que es farà personalitzada només per John Malkovich
i també serà present a la taula rodona.
Jo veig que van arribant cotxes d'aquests...
No sé quin cotxe ha d'haurà portar, jo no?
Com a oficials.
Sí, però el cap d'ells ho és.
De moment, no.
És un moment com a...
Mira, podries pensar que estàs en un festival d'aquests
de cinema internacional, no?
Amb la gent i els cotxes i l'espectació.
Falta la catifa vermella, només.
No n'hi han posat.
No n'han posat, no n'han posat.
Què et fem?
Si ens escoltarem el fill de Josep Maria Jujol.
Doncs escoltem el fill de Josep Maria Jujol
i tot serà que arribi tot just
quan estem llançant aquest enregistrament recent.
En tot cas, el podem tallar l'enregistrament
i després el recuperem.
Doncs vinga, endavant.
El fill de Josep Maria Jujol.
Josep Maria Jujol, bon dia.
Bon dia, tinguem.
És el fill de l'artista,
de l'arquitecte que va fer aquest teatre a Metropol.
Compleix cent anys i, per tant,
avui és un dia especial.
Es fa un d'aquests actes que fa molt de temps
que s'espera, fa molt de temps que s'està preparant
i és que ve una persona apassionada
de l'obra de Jujol.
Ara sí, Jolanda,
acaba de parar un cotxe
just al davant del teatre a Metropol.
Com dèiem, molta expectació mediàtica.
Ens has de descriure com va vestit, què fa...
Josep, com va vestit, què fa,
qui l'acompanya.
Volem tots els detalls.
Ja que el veurem poquet, com a mínim, aprofitem-los.
Doncs ara ell va a Soio amb un vestit,
amb una americana, de color blanc.
De quin color? Blanc.
Blanc?
Blanc no, és un color com a crema.
Un blanc trencat.
Sí, un blanc trencat.
Molt bé.
Americana blanca, els pantalons, com?
Americana blanca.
Els pantalons també, igual.
Un vestit blanc.
Amb corbata i amb la camisa blanca.
Com una corbata amb unes ratlles.
El que està fent ara és, com dèiem,
just aparat amb el cotxe,
tots els mitjans, les càmeres, els fotògrafs,
l'estan gravant.
I el que està fent ja és dirigir-se cap a l'entrada del Teatre Metropol,
com dèiem, acompanyat ara mateix...
Saluda la gent, la gent el saluda,
ell saluda la gent...
Saluda la gent, com va...
Sí, sí, està donant les mans i acaba d'entrar ara mateix
a dins, a l'interior del Teatre Metropol.
Ara es tancaran les portes perquè, com dèiem,
el que farà és fer aquesta visita privada i única per en vell,
doncs perquè pugui visitar tots els racons.
Ara mateix s'acaba de...
Ja està?
S'acaba de tancar aquesta...
Ui, que ràpid!
Ja està, ja està.
Que ràpid que ha passat, això?
Ha entrat ràpid, ha entrat ràpid.
Han tancat ara i ja tanquen la porta del Teatre Metropol
i, per tant, ara ja Malcovitch estarà durant una estona
a dintre soles amb les persones que l'acompanyaran
i que li explicaran tota l'obra, tot el Metropol.
Josep, jo ja sé que tens...
Ha fet ràpid, no?
Però és que no, baixar, però un pim-pam, eh?
Ha baixat, ha saludat i ha tornat a entrar.
Jordi Giram entrava, l'acompanyat Jordi Giram.
Sí, sí, el responsable de la programació del Teatre.
Fem una cosa, Josep, si ho podem, eh?
Perquè jo no sé exactament com estàs,
no sé el volum de persones que hi ha.
Persones que no siguin de la premsa
o persones que no estiguin relacionades amb el Teatre,
que hagin anat a veure Junts Malcovitch, a veure què en pensen.
Què et sembla?
A veure què ens expliquen.
A veure, bon dia.
Bon dia, què diuen?
Vostès han vingut a veure el Malcovitch avui.
Sí.
Com és, seu i jo?
Com és, perquè som fans d'ell,
perquè al vespre tornarem a vindre al teatre nosaltres, sí.
Veniu al teatre, va, al vespre ja ho veniu a veure amb ell.
Ara sí.
Ja s'ha agradat molt de veure-lo en pel·lícules
i veure'l ja fa anys, que el coneixem.
Però ara poc l'han vist, eh?
Ara l'han vist de persona, de prop, ara, eh?
I tant, i tant.
Home més gran, ja.
Per estona que espereu per aquí o no?
No, un quart d'hora o així, encara no, sí.
Molt bé.
I vostès què n'esperen d'aquesta taula rodona?
Ho vau sentir...
No ho sabien que era apassionat de Josep Maria Jujol?
Ho vaig llegir, sí.
Ho vam llegir, tot això.
Sí, home.
Però ja ho coneixíem.
Sí, però no l'havia vist mai al teatre,
perquè a veure que se l'ha mirat a veure com era.
Perquè no l'havia vist mai, eh?
No crec que no.
Molt bé, gràcies, que vagi molt bé.
Molt bé, molt bé.
A veure, perquè hi ha algú altre.
Jo no sé si algú pretenia,
algun autògraf o alguna cosa,
em penso que s'ha quedat amb les ganes.
Sí, això serà molt complicat.
Ja us dic que hi ha força restriccions,
està tot molt controlat
i per tant això suposo que serà més complicat.
I ara veig...
No, encara hi ha les portes obertes, eh?
Ah, mira.
Veig que hi ha les portes obertes,
però hi ha les de l'interior ja tancades.
Aquesta sí que ja no s'hi pot accedir ja més enllà.
A veure, entrarem just a dins.
A veure si et criden atenció, Josep.
No, si estic entrant amb tothom.
Ah, bé, bé.
Suposo que m'estàs sentint...
Sí, m'arriba la senyal encara.
Sí, sí, et sentim perfectament.
M'arriba la senyal.
Ara està just a l'entrada,
al hall d'aquest teatre metropol,
acompanyat, segur tant, ara mateix a l'alcalde,
Josep Fèlix Ballesteros,
i a la resta d'autoritats que l'acompanyen en aquesta visita.
Com dèiem, la porta de just a fora al carrer està oberta,
però l'altra ja està tancada.
És un grup molt nombrós,
els que acompanyen d'autoritats,
de persones relacionades amb el món de la cultura.
A veure, home, potser hi ha una vintena de persones.
Una vintena.
Aproximadament, potser una vintena de persones
que l'estan esperant.
També penseu que han obert les portes
perquè les taquilles del Teatre Metropol
s'obrien també aquest matí
perquè la gent pogués venir a recollir les entrades
per aquesta nit.
Per tant, també les han obert, aquestes,
perquè la gent pugui entrar.
Però sí que les més endins,
aquestes ja estan totalment tancades.
Doncs ja ho veus, força expectació,
força gent que ha volgut venir avui a veure
a John Malkovich.
La gent continua a la porta, no marxa?
No, ara ja han entrat, ja són dins,
perquè suposo que molts han entrat
d'agafar les entrades.
Ara són a l'interior.
No sé si podem acabar d'escoltar
aquesta conversa amb Josep Maria Jujol.
Ho deixem per més endavant.
Una miqueta...
Vosaltres teniu la paraula,
perquè és com una mica incert tot això.
El podem escoltar ara
i a la següent connexió
ja escoltarem la resta de convidats
que hem gravat fa una estoneta.
Molt bé, doncs ho fem així.
Doncs vinga, som-hi.
Escoltem Josep Maria Jujol.
Fins ara, adeu-siau.
Josep Maria Jujol, bon dia.
Bon dia tinguem.
És el fill de l'artista,
de l'arquitecte que va fer
aquest teatre a Metropol.
Compleix cent anys
i per tant avui és un dia especial.
Es fa un d'aquests actes
que fa molt de temps que s'espera,
fa molt de temps que s'està preparant
i és que ve una persona apassionada
de l'obra de Jujol,
John Malkovich.
Realment, el Malkovich ens ha demostrat,
ja ho ha demostrat fa anys,
que coneixia l'obra,
que va sorprendre molt, no?
Un home de teatre,
un gran artista de teatre,
que precisament també és un coneixedor
i és un entusiasta,
perquè és clar,
hi ha gent que ho coneix en l'obra,
però ell és un entusiasta de Jujol.
I precisament, doncs,
que vingui el Malkovich
a celebrar el centenari del teatre,
un teatre que ara fa, doncs,
cent anys que s'aguanta
i que funciona,
això des de la Gup,
per la família,
doncs és un motiu d'alegria
i de satisfacció.
Per tant, un dia important per vosaltres,
per vostès avui.
Sí, sí, sí, molt important.
Important perquè, a més,
ja tots sabem,
els Tarragonins sabem
que va tenir alts i baixos,
el teatre,
que s'hi tiraven a terra,
que és això,
i, clar, la solució va ser, doncs,
que l'Ajuntament el va comprar
i el teatre, doncs, s'aguanta
i el teatre funciona
i, per tant,
una gran alegria.
No sé si ha parlat vostè mai
amb Jujol Malkovich de tot això
o serà avui el primer dia que es vegin?
No, de tot això no.
Amb el Malkovich
vam coincidir
al Palau Nacional de Montjuïc,
o sigui, a Barcelona,
amb una exposició que hi havia llavors
que era Jujol dissenyador,
que la va seguir amb molt d'interès,
moltíssim,
i és un home, doncs, molt sensible,
encara que l'aspecte, doncs,
sembli, doncs, molt dur,
és molt sensible
i va a disfrutar molt
vivint aquella exposició.
I ara, després de no sé quants anys,
doncs, ens tornarem a trobar.
Què s'espera de la tal barrodona d'avui?
Ah, jo espero, doncs,
que es diguin coses encertades,
perquè fins ara, doncs,
se n'han dit moltes
i continuaran dient-se'n,
suposo, no?
Bé, que després de 100 anys
el Teatre Metropol
encara està aquí aguantant,
continua oferint, doncs,
obres de teatre.
A partir d'ara i més endavant,
quin creu que ha de ser el futur
o hauria de ser el futur
d'un teatre com el Metropol?
Continuar viu,
i continuar viu vol dir
continuar fent teatre,
continuar fent concerts,
és la missió d'un teatre.
Per tant, un teatre,
convertir-lo en museu,
per exemple,
no hi estic d'acord.
Un teatre ha de ser teatre
i ha de funcionar com a teatre.
Sí, però que una part,
i era la intenció de la família,
és que una part de l'escenari,
el pis de dalt,
això és diferent, això és diferent.
A veure, aquí, en realitat,
ara estem precisament davant
de dos edificis
que estan enganxats.
Aquests dos edificis són,
un és el teatre,
que ha de funcionar com a tal,
i l'altre és l'edifici Metropol.
Per tant, l'edifici Metropol,
encara que estigui enganxat,
és separat del teatre.
Per tant, la idea de muntar
a l'arxiu Lujol a l'edifici
no priva gens ni mica
d'aquest teatre.
No té res a veure.
Són dues coses
agermenades,
juntes,
però separades.
Centenari del Metropol,
per tant, com dèiem avui,
un dia especial,
la visita de John Malkovich.
No sé si...
Ara són les 11,
l'estem gravant,
són les 11 i 20 minutets,
els han convocat una estona abans.
Ara fareu una visita
per l'interior amb John Malkovich.
Exacte.
A mi m'han convocat
els organitzadors,
precisament perquè
acompanyi Malkovich,
perquè li expliqui una mica
el teatre,
o sigui,
l'obra,
l'obra arquitectònica
del teatre Metropol.
Llavors, esclar,
això ho farem
una estona abans,
el que passa és que em sembla
que vindrà justet de temps
i haurem d'anar
una mica de pressa,
en canvi ell,
jo crec que amb els racons
meravellosos que hi ha
en aquest edifici,
ell disfrutaria molt,
però haurem d'anar de pressa.
Què vi explicarà?
Quin creu que és el racó
que John Malkovich
no pot marxar
sense veure-ho
d'aquest teatre?
Hi ha un racó
que jo sempre
el recomano a tothom
i és el més desconegut
del teatre,
perquè molta gent,
assidus
i que venen
a totes les representacions,
no el veuen.
No el veuen
perquè és dalt de tot
el segon anfiteatre
i amb un racó
del segon anfiteatre,
que és un raconet
on hi ha un seient,
que hi ha unes obertures
que ens recorden
les formes marines,
que hi ha un joc de colors,
que és el detall,
és el racó
més deliciós per mi,
el més deliciós
de tot el teatre.
En John Malkovich
no podrà marxar avui
sense veure-ho.
Sense anar
al raconet aquest,
perquè val la pena,
val la pena.
I els que ens estan escoltant
i no coneixen aquest racó
quan vingui al teatre
i els hi recordo,
que puguin fins dalt
i busquin aquest racó
perquè val la pena.
Doncs Josep Maria Jujol,
fill de l'arquitecte,
l'artista d'aquest teatre
metropol
que compleix cent anys.
Moltíssimes gràcies
i que vagi molt bé
el dia,
la taula rodona
i que gaudiu d'aquest dia.
Moltes gràcies a valtros.
Era la veu
del fill
de l'arquitecte,
Josep Maria Jujol,
que es diu el seu pare.
Com dèiem,
ara ja estan realitzant
aquesta visita.
Ja ve que no estan
just a l'entrada,
sinó que ja deuen haver començat
tota aquesta visita
per a l'interior del teatre.
T'has quedat amb el lloc
que deia el fill
de Josep Maria Jujol,
amb aquell raconet.
Sí, sí, ja el buscarem,
un altre dia.
Avui no és el dia.
El primer dia que vinguem
al metropol
el buscarem
quan estigui més en calma.
Avui és un dia
que si veiéssiu ara
l'entrada
en aquest metropol,
potser hi ha una trentena
de periodistes
entre càmeres,
fotògrafs,
ràdios i premsa
que estan expectants
per quan que ha pagat
dos quarts d'una
Joan Malkovic
juntament amb l'alcalde
faci una petita atenció
als mitjans de comunicació.
Doncs ja et trobarem a tu,
ja et buscarem
i ja et trobarem segur que sí
aquí al Teatre Metropol.
En tot cas,
d'aquí uns minuts
tornem a connectar
perquè ara tenim una altra cita
per tot un seguit
d'indrets del món.
Són els nous audiovisuals
que arribaran a Caixa Tarragona
a través de Jordi Llorenç.
En parlarem després
de la publicitat.
Fins ara, Josep.
Fins ara, que vagi bé.