Avui la notícia de portada, com us hem explicat,
és que la candidatura de Tarragona 2016 a Capital Cultural
ha quedat descartada.
En volem parlar amb dues personalitats destacades
a l'àmbit cultural de la ciutat,
la professora de Can i senadora tarragonina Teresa Valls
i el també senador i actor Oriol Grau.
Amb ells hi parla en Josep Sunyer.
Teresa Valls, bona tarda.
Bona tarda.
Oriol Grau, bona tarda.
Hola, bona tarda, Josep.
Primeres reaccions?
Home, quina ràbia.
La veritat, fa ràbia que no ens ho hagin donat.
Entre altres coses, perquè no tant per l'esdeveniment en si,
que començarà i acabarà, diguéssim,
però sinó per el que quedava la ciutat, no?
Jo penso, i malauradament penso que ara s'han de realitzar
algunes obres que són imprescindibles,
com per exemple la de la tabacalera.
No sé com ho veu la Teresa.
Sí, bueno, a veure, segons a dir l'alcalde,
les infraestructures no quedaven tocades fa un ratet quan ha parlat.
De totes maneres, jo penso que de tot s'han de...
s'han de treure la part positiva, no?
I penso que l'excusa del 2016 ha servit per fer un tipus de feina
que si no, potser no s'hagués fet.
I que aquesta feina ha de servir com a full de ruta per continuar-la
i veure què hi falta i què no hi falta.
Per tant, també des d'aquí vull dir,
a veure, agrair, suposo que felicitar la gent
que han fet aquesta feina
i que en aquest moment potser estan una mica decepcionats
perquè sembla que la cosa no tira endavant, no?
Estem parlant de 31.000 persones adherides, no?
Més de 1.000 voluntaris llargs, eh?
1.000 voluntaris llargs.
Compartiu l'opinió de l'alcalde, Josep López Vallesteros,
que diu que no entén els criteris de selecció.
O dit d'una altra manera, què té Tarragona
o què té Burgos, Segòvia, Les Palmas, Saragossa, Donòstia i Còrdoba
que no tingui Tarragona?
Bé, jo crec que hauríem de fer una mica de revisió,
almenys pressupostària.
Per exemple, l'aposta que es va fer aquí a Tarragona
era ridícula en comparació amb les ciutats.
Jo vaig estar a Còrdoba aquest estiu
i era espectacular com la ciutat realment s'ho creia.
Absolutament tota la ciutat, eh?
No era una cosa que aquí de sobte veia una pancarta i tal.
És a dir, que allà s'ho van creure.
Perquè, tinc entès, a Santander havien fet una aposta grandiosa, també.
Havien implicat a tot el territori,
és a dir, no era només la ciutat de Santander,
sinó tota la comarca del voltant
també estava implicada amb la capitalitat,
cosa que aquí tampoc passa.
És a dir, que si féssim realment una revisió
potser trobaríem algunes coses que no s'han fet del tot bé.
Sumo la Teresa, la felicitació a tota la gent que ho ha intentat, eh?
Sí, no, jo penso que per mi la sorpresa
ha estat que Santander no passés, no?
Perquè sé que hi han invertit molts diners
i sé que les que a Còrdoba eren dos potents,
eren molt potents les candidatures
i també lluitàvem contra gent
que fa molt de temps que hi treballen.
I, bueno, hem arribat fins aquí.
Doncs, bueno, ha arribat, s'ha fet una feina
i jo penso que aquesta feina s'ha d'aprofitar.
Creieu que no s'entès bé l'essència,
podríem dir, del projecte tarragoní,
com diu la tinta d'alcalde de Patrimoni, Rasa Rossell?
No ho sé.
És que, clar, això que ho entenguin o no ho entenguin...
No ho sé, no ho sé,
perquè no estem al cervell d'aquesta gent, no?
No, esclar.
No ho sé, no sé dir-te això,
perquè, clar, no sé en quin criteris miren les coses,
no sé exactament.
Suposo que si estàs allà, doncs veus més coses,
però així, amb els quilòmetres pel mig,
és molt difícil opinar d'això.
El treball ha començat l'any 2004,
va ser quan es va decidir per anonimitat
a presentar la candidatura a Capital Cultural Europea.
Home, han passat sis anys,
creieu que s'ha avançat molt en aquests sis anys,
s'ha fet feina,
és a dir, ens quedarà tot això que ja ho tenim, diguéssim?
Jo crec que s'ha fet feina administrativa,
és a dir, a qüestió de papers,
les coses sembla que estan a punt.
Ara, el totxo, diguéssim, encara...
No sé si hi ha estat a les beceroles,
encara no ha començat.
Home, sembla que el pla d'infraestructures
s'ha fet basant-se molt...
Vull dir, ha sigut molt l'excusa de tot això, no?
Clar, clar.
Per tant, penso que és això el que queda,
siguin les que estiguin acabades o no,
però sí que estan planificades,
i si no queden afectades, com s'ha dit,
doncs penso que la feina tampoc se'n va.
De tota manera, jo,
malgrat que parlin els polítics i l'alcalde, Teresa,
jo crec que l'obligació de tot Tarragoni
serà fer un seguiment,
i exigir si no estigui passant els passos previstos.
Perquè em fan més por que una pedrega de seca,
per l'alcalde.
Els polítics es fan molta por, és veritat,
ells només tenen un punt de vista
de 4 anys en 4 anys.
I, clar, ha tenit...
És que el temps passa molt ràpid, eh,
això dels 4 anys,
que suposo que et deus d'anar al final, ja, no?
Exacte, l'any que ve, diguéssim,
aquests també estaran en joc,
potser canviï el govern,
tornem a iniciar coses...
Home, no, jo per això penso que...
Bueno, no, a veure, no ho sé,
la meva opinió és que no,
perquè penso que si hi ha un full de ruta
que s'ha fet una feinada per presentar fins aquí,
ostres, l'ideal seria seguir això,
continuar això,
i no començar a una altra vegada a zero,
o sigui, no acabarem mai.
Parlant de qüestions en concreta,
per exemple, el Teatre Tarragona,
que el veurem ben aviat,
en principi l'any que ve,
aquest pla d'equipaments culturals...
L'Oriol deia,
home, és que hi ha algunes coses
que haurem de fer el seguiment,
a veure si evolucionen o no evolucionen.
Quines serien les que et fan patir més, Oriol?
A mi, per exemple, la Tabacalera.
la Tabacalera és un gran projecte,
molt interessant, molt ambiciós,
però justament per això,
per l'embargadura,
penso que se'n pot ressentir.
És a dir, que no tinguin ara tanta pressa.
És a dir, teníem una data límit, no?,
que era el 2016.
Ara no hi ha data límit.
Bé, però no ho hem de seguir.
Vull dir, és això el que deia.
Si hi havia una data límit,
que era el 2016,
ja ho sé que l'excusa aquesta tan gran
ara no la tenim,
però han de ser esforços
per continuar-la tenint,
perquè si no...
Esclar amb això, estem d'acord,
però no ens coneixem.
No, però hi ha coses,
vull dir que estan per fer,
i que segurament,
si s'hagués tingut el 2016,
haguessin sigut la gran excusa
per tirar-les endavant.
No sé, ja penso, per exemple,
penso ja per la formació professional,
penso en un auditori de música
que no existeix,
que clar, que si hagués hagut el 2016,
hagués sigut l'excusa, segurament,
per si no es té procurar tenir,
però penso que s'ha de seguir fent igual,
perquè si no està clar
que mai podem escoltar música
a condicions,
tot arreglant.
A nivell personal,
creieu que hi ha hagut
durant tot aquest període,
sis anys,
un revulsiu,
un repunt,
en el món cultural de la ciutat,
en el món artístic,
en el món
dels diferents disciplines
que l'integren?
Home, jo penso que
quan fas coses
sempre hi ha
gent a favor
i gent en contra,
i és natural
que hi hagués gent
que hi estava molt més implicada
per la raó que fos
i que això ho volgués tirar endavant,
i d'altres que potser,
bueno,
que tothom no hi pot ser,
doncs s'han quedat més al marge
i potser aquesta gent
de més al marge,
bueno,
si no s'expliquen bé les coses,
doncs potser tampoc
les acabes d'entendre,
no?
No ho sé.
Oriol.
Sí,
estaria d'acord,
en tot cas,
jo penso que ara,
suposo que es farà una revisió
del que ha passat i tal,
i s'atribuirà
a una de les culpes
al problema de comunicació,
no?
No ens hem sabut comunicar,
etcètera,
que és una cosa,
una excusa molt habitual política,
però jo penso que també és veritat,
que a vegades les coses
es planifiquen només en despatxos
i no es fa la feina
de consultar-ho,
de compartir-ho
amb la gent
que està treballant
en la matèria,
no?
Sí,
jo penso,
bueno,
no ho sé les altres coses,
però que en el cas d'això
concretament,
jo penso que sí,
que s'ha portat molt
cap endintre,
no?
Perquè també crec
que s'ha de fer aquesta feina,
no de secretisme,
perquè no és la paraula,
però sí de preservar
una sèrie de coses,
no?
Perquè si no,
clar,
si tothom diu la seva,
això pot ser ja,
bueno,
però implicar més
el...
Però implicar més
la gent,
jo penso que sí,
suposo que en altres candidatures
la ciutadania
estava molt més implicada
que en aquesta,
malgrat que aquí sí que hi havia
gent implicada també,
però suposo que ha quedat
gent al marge
i això,
doncs,
bueno,
no ho favoreix.
Sí,
esteu dient en definitiva
que creieu que hi hauríu
de ser dintre,
persones que esteu vinculades
al món cultural
de la ciutat
dintre de la candidatura?
No,
no tant això,
no tant això,
sinó fer-nos partíceps
dels plans,
del que se farà,
de les campanyes,
de tot plegat,
no només als agents culturals,
a tothom,
de fet,
eh?
Jo, per exemple,
vaig veure una recollida de firmes
ara aquests dies
de festa major,
no sé si l'havia vist
amb tanta presència
com fins ara,
i, esclar,
a una setmana vista
era corre,
corre,
que me cago una mica,
saps?
Sí,
no,
ara,
jo penso que una feina
dels tècnics
que s'han de fer
de fortes en dintre,
no?
Hi ha una feina
de despatx
que, evidentment,
la gent no té per què
por allà el mas,
perquè encara
ho desarriaríem tot,
però sí de fer,
no ho sé,
de fer-la arribar
més cap a fora,
que això és el que,
bueno,
si ja he de fer una crítica
és el que he notat
a faltar.
Ja per anar acabant,
un minut cadascú,
per anar acabant,
a partir d'ara què és?
A dir,
ara mirant el futur,
en un minut?
Ara que mirem el futur.
Ara, clar,
mirant el futur,
però el seguiment
que els plans
s'executin.
Aquesta és la nostra feina.
O sigui,
jo trobo que la feina
que s'ha fet
és el full de ruta
i s'hauria de seguir
que es fes aquesta feina,
aquest full de ruta
que ja és feina feta,
perquè si no,
d'aquí quatre dies
no tornaran a començar
aquesta feina.
No, ja és feta.
Hi ha una gent
que ha dedicat
moltes hores
i molt d'esforços
a escriure tot allò.
Doncs allò que està escrit,
la gent hauríem d'estar
al tanto
de què realment es fes.
Exacte.
Per part nostra,
com a senadors,
diguéssim,
com a senat,
també ens pronunciarem
al respecte
i farem el seguiment
i, escolta,
la plaça és aquesta,
el límit és aquest
i fa tres mesos
que s'underarrereix.
Què passa?
Naturalment, no?
Ens mereixíem passar...
I els mitjans de comunicació
també, naturalment, Josep.
Naturalment, eh?
En tobem també
la part que ens toca.
Ens mereixíem passar,
que creieu vosaltres,
sí o no?
Ens mereixíem passar?
No ho sé.
Jo ho sé,
és que, clar,
jo no sé,
les coneixo les altres
candidatures.
És molt difícil,
ara,
aquí posar una nota
quan el punt de referència
no el tens, no?
Vull dir,
el tall no sé on és.
És més difícil.
Sí, a mi també,
a mi també.
Jo no tinc prou coneixement.
en qualsevol cas,
a nivell,
i per acabar,
a nivell de sentiments,
com ho viviu?
Home,
a mi m'ha decebut,
m'ha decebut.
Sí,
pensava que la ciutat
té prou elements
com per tenir punts,
no?
Per ser,
per quedar finalista,
com a mínim,
com a mínim quedar finalista.
Sí,
per haver passat
el primer tall,
almenys, sí.
Sí, sí, sí.
No sé si és decebut,
la paraula,
per part meva,
però, bueno,
sí,
una mica decepcionada,
sí.
En tot cas,
això valdrà la pena
que fem una revisió,
ara,
de veure què podem millorar,
no?
Clar,
no,
i també,
vull dir,
com s'ha portat
i les coses com han anat,
perquè si s'ha fallat
alguna cosa,
alguna cosa ha fallat,
doncs,
per poder-ho arreglar,
no?
Vull dir,
ja no encara que no sigui
la capital de la cultura,
és igual,
la cultura de tirar endavant,
que tinguem un títol,
el tinguem.
Per tant,
s'han de sentir
tirar les coses endavant
igual.
Bé,
ser-hi que,
malgrat no haver passat l'escull,
en seguirem parlant,
no?
Creieu vosaltres?
Sí,
sí,
i no de la derrota,
sinó del futur,
ben bé.
Sí,
sí,
sí.
Teresa Valls,
Oriol Grau,
moltes gràcies,
i efectivament,
seguirem parlant d'un futur,
gràcies,
bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Adéu.
Adéu.
Carragona Ràdio,
les notícies.