I després de l'agenda, com dèiem, pendents de la connexió
amb la unitat mòbil, amb el rectorat de la Universitat Rovira i Vergili,
perquè aquest matí, al migdia, d'aquí una hora,
començarà l'acte institucional d'investidura
com a doctor honoris causa del periodista Joaquim Maria Pujol,
una de les persones, segurament, amb una trajectòria més dilatada
en l'àmbit del periodisme i de la comunicació del nostre país.
Abans de l'acte, ara fa uns minuts,
hi ha hagut una compareixença pública del rector de la Universitat,
Francesc Xavier Grau, i del propi periodista Joaquim Maria Pujol.
Anem, doncs, amb la unitat mòbil, ja la tenim a punt,
la connexió a la seu del rectorat, amb Joan Maria Bertran i Josep Verdila.
Josep, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Què ha dit Joaquim Maria Pujol en aquesta compareixença
davant dels mitjans de comunicació?
Doncs encara no ha acabat i ha començat aproximadament a les 10 i 5 minuts.
Per tant, ja veieu que està sent realment molt interessant.
M'ha costat escollir una mica els talls de veu, les veus que ara escoltareu,
perquè realment ha fet una gran exposició.
Joaquim Maria Pujol aquest matí a la Universitat Rovira i Virgili
ha començat parlant al cap dels estudis de comunicació de la Universitat,
en Jordi Ferrer, que ha comentat que avui és una festa gran pel món del periodisme
i també un acte de justícia, doncs, investir doctor Honoris Causa en Pujol.
Pujol, de tot el que ha parlat, ha parlat del moment actual del periodisme
i ell assegura que el periodisme està en crisi
i sobretot que estem massa amoïnats pels problemes dels empresaris
i no pels problemes dels propis periodistes.
També ha parlat de la llengua, sobretot s'ha centrat molt el seu discurs
en parlar de la llengua catalana, de quina és la situació actual
i quin és el paper dels mitjans de comunicació a l'hora de parlar bé aquesta llengua.
Però, si us sembla, escoltarem uns dos o tres talls de veu,
unes diverses intervencions de les que ha fet en Joaquim Maria Pujol a la roda de premsa
que recordem encara ara, si no és que ja s'ha acabat, encara ara està Durant.
Ha parlat d'això, de crisi del periodisme i que estem massa amoïnats,
com deia, pels problemes dels empresaris.
Molt bé, doncs, anem a escoltar.
És un problema greu que a mi m'ho heu unic al respecte.
El preu del paper, la globalització, la diversificació de mercats,
el conjunt de plataformes, l'interferència d'internet,
un problema greu, però que és un problema als empresaris.
Estem massa amoïnats pels problemes dels empresaris del periodisme
i nosaltres el que hauríem d'estar amoïnats és pel periodisme.
I el sentit és el que deia en Joaquim Maria Pujol en referència a això.
En la crisi del periodisme també ha parlat, sobretot, dels contractes escombriaris
i d'aprofitar aquest moment per reconèixer a tothom.
Ell no ha volgut destacar només la seva feina,
sinó que creu que aquest és un acte de justícia per tota la professió del periodisme
i per tota la gent que fa la comunicació,
que, com deia, no és només una persona, sinó que en moltes ocasions són un equip de gent.
Nosaltres tampoc hem de ser herois.
Jo comprenc perfectament que en les circumstàncies actuals
és molt difícil mantenir totes les variables que ens han assenyat a les facultats
quan, per exemple, els nostres estudiants surten amb uns contractes d'escobraries en el mercat.
Per tot això estic dient que la situació del periodisme és dura, és difícil.
I per tot això estic dient que aquest dia d'avui, que és un dia feliç, que és un dia de confuisme,
jo voldria aprofitar-lo, he dit abans, perquè reflexioneu
i perquè situeu en l'eix del reconeixement l'equip i no la persona que teniu davant,
siguin els meus equips, també les persones que van confiar en una manera de fer ràdio, televisió,
però també per fer una ullada sincera, franca, real, despullada sobre aquesta feina que no morirà.
Perquè la gent, amb la tecnologia que sigui, seguirà parlant-se, seguirà escoltant-se,
seguirà dient-se coses.
Els missatges seguiran circulant.
Nosaltres ens hauríem d'amoïnar perquè aquests missatges fossin, tant com siguin possibles,
ajustats a principis que hem de considerar bàsics.
I com dèiem, ell ha parlat molt de la llengua catalana,
la eina dels mitjans de comunicació a Catalunya.
Diu que sovint ell fa ganyotes quan algun interlocutor està al seu davant
i no parla correctament el català,
sobretot persones que ell ha qualificat de sàvies o persones de consciència social alta,
és a dir, persones que realment influeixen a la resta de la societat.
Parlant, doncs, de consciència lingüística dels catalans.
I moltes vegades són persones importants, són persones capdavanteres a la societat,
persones que són registres lingüístics de prescripció,
persones que prescriuen comportaments, persones que són models,
persones que saben moltes coses.
però, en canvi, parlen en la llengua plena d'incorreccions,
amb un menyspreu que a mi em sembla impropi de la dignitat i del prestigi
que una llengua la que sigui ha de tenir pels seus parlants.
Aquesta manca de preocupació individual per la llengua,
que no té res a veure amb les institucionals campanyes,
que no té res a veure amb les situacions dels conflictes sociolingüístics,
que no té res a veure amb les polítiques de comunicació,
que no té res a veure amb si els diaris estan en català o en castellà
i que no té res a veure amb els pobres emigrats.
No té res a veure.
Aquesta situació té a veure amb la consciència lingüística dels catalans,
amb la nostra dignitat lingüística.
Aquest punt a mi em sembla que és un punt altament preocupant.
I això s'ha de dir amb aquesta contundència que vol dir també amb el màxim respecte.
Amb el màxim respecte.
o ens arremenguem o perdrem la llengua.
I ja acabem i posem ja el darrer tall d'aquesta llarga roda de premsa
que ha fet en Joaquim Maria Pujal aquest matí al rectorat de la universitat,
dient que amb ella el que més li agrada a la vida és la comunicació.
No sé si el tall és molt llarg o no,
però l'escoltarem almenys un trosset perquè parlava
i ha fet, tal com ell fa als partits de futbol,
una perfecta retransmissió de la roda de premsa.
veureu que, com deia, el que més estima a ell és la comunicació
i així ho ha dit a la roda de premsa.
La tercera cosa que podria dir, i acabo,
perquè si no no farem una roda de premsa,
és que el que més m'agrada a la vida
deixar endavant de satisfer les passions
és la comunicació.
Res no m'agrada més
que pensar què esteu escrivint,
que pensar què està mirant aquest senyor
que ara té el visó al davant i l'he tocat ja dues vegades,
que pensar per què riu aquella persona
que a la meva dreta està rient i s'està tocant el nas,
que pensar si això que estic dient s'està entenent o no s'està entenent,
que preguntar-me per què el rector tombeu la cara i ara em mira,
que saber per què riu també l'altre company que tinc allà.
I per què ha triat aquest moment aquell senyor per fer la foto
i no ha triat un moment anterior?
Potser perquè ara ha trobat un riure?
Doncs bé, li donaré aquesta ploma
i li agradarà aquesta ploma i farà una foto.
Vol dir que som amics
com aquells que al teatre fan màgia i que diuen
ah, jupa't que ara serraré, aixeca't que ja he serrat i ara surt sencer,
no ben bé.
Vol dir que els que fem comunicació, els que analitzem la comunicació,
els que coneixem la comunicació, els que coneixem els processos comunicatius,
els que entenem el mar, la situació, la circumstància,
els que entenem que hem vingut fa un quart d'hora,
que heu aparcat, que heu esmorzat,
ves què dir al Puyal, tu què creus, no sé què,
he de marxar corrent, em fan venir aquí,
ara què volen, un saltillo, dos minuts,
em voldran deu, jo no ho gravaré, me n'he d'anar,
si m'esperaven o no sé on.
Eren les paraules d'en Puyal, ja ho veieu,
que ha fet una perfecta retransmissió del que era la reda de premsa,
ja ho veieu, que ha parlat sobretot a la llengua,
la consciència lingüística dels catalans,
ha parlat de la situació actual del periodisme
i d'això, que el que ell estima més a la vida
és comunicar i que ell estima les llengües,
no només la llengua que parla, sinó totes les llengües que parla,
per tant no ha volgut fer distinció en una o en l'altra,
sinó que les llengües, cadascú qui les parli,
que les parli correctament.
Molta expectació a la sala de...
Déu ni dos, sí, sí, sí, molts mitjans de comunicació.
Recordem que l'acte d'investidura serà a partir de les 12 del migdia.
Aquí el parent del rectorat de la Universitat Rovira i Vergili.
Josep Ardila, moltes gràcies.
Adéu-siau, vagi bé.
Gràcies a Josep Ardila amb Joan Maria Bertran.
Està també un plaer escoltar,
encara que sigui només amb petits fragments,
les paraules de Joaquim Maria Puyol,
un segurament dels referents en el món de la comunicació
al nostre país,
des de l'any 1976,
fent les retransmissions en català de futbol,
dels partits del Barça
i també director, creador
d'alguns dels programes de televisió
de més èxit dels últims 20 anys a Catalunya,
com, per exemple,
vostè llotja la vida en un xip
o un tomb per la vida.
Avui, Joaquim Maria Puyol
és protagonista de l'actualitat
a la ciutat de Tarragona.
Així, amb aquesta connexió amb la unitat mòbil,
tanquem ja la quarta hora del programa.
El matí de la ràdio de la ciutat continua endavant.
Ara, a les 11, repassem en titulars
l'actualitat general del dia
i de seguida reprenem el fil del programa
amb altres continguts.