Ja el tenim entre nosaltres, Magí Seritjol,
coordinador d'aquest cicle Històries a la Fresca,
que una vegada més, un estiu més,
ens ofereix al Museu d'Història de la Ciutat.
Magí, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Que bé que estem aquí, eh?
No ens mullíem de la ràdio.
Tu que vens del món exterior, terrible, no?
Fa molt de fred, tapeu-vos.
I ara amb aquestes tecnologies estupendes que tenim,
he vist que tenim ja 30 graus aquí fora.
Què et sembla?
Fantàstic.
Tampoc no marxaràs de la ràdio, tu, em penso, eh?
No, no, aquí s'està molt bé.
Ja has vist que han instal·lat com uns llits tours
i unes literes i unes coses aquí a la ràdio
perquè ningú vol marxar, eh?
Amb la calor que fa al carrer.
Però les nits seran fresques.
Bé, sí, més no de títol, no?
Nosaltres, com a mínim, ajudem psicològicament, no?
La temperatura no la poseu vosaltres.
No, però...
Però a més, històries a la fresca,
sembla que ja el títol refresc una mica, no?
Clar, però a més és com quan et fa mal alguna cosa.
Si et distreus i no hi penses...
Doncs sí.
Doncs la calor passa millor, no?
És com l'economia, no?
Que hi ha un alt component psicològic,
doncs en les activitats també hi és present aquest toc psicològic, no?
Però vaja, si no fa fresca, com a mínim, estarem bé
i són activitats per gaudir-ne tots
i, per tant, suposo que tindrem la mateixa o més influència que altres anys.
Són visites guiades, són itineraris històrics,
alguns d'ells coneguts, la majoria mig coneguts
i una bona part desconeguts també,
fins i tot per a molts tarragonins i tarragonines.
Això ho diem cada any, però és que és cert
i jo sóc la primera que aixeca el braç que segurament
si em fessin un examen d'algun d'aquests itineraris
no sabria les respostes.
No és que tingui cap obligació,
és que m'estic perdent una cosa molt interessant i molt curiosa.
Sí, i no estem ja per examen.
No, no, que jo digue en el sentit d'aquest, no?
Les coses han de fer per ple
i per conèixer millor la teva ciutat si et ve de gust
i disfrutar-ho.
El Magí, quan parlàvem de Tarraco Viva, us en recordeu?
Dèiem, any de crisi, any de tot,
però encara apostem més, més activitats, més coses.
Doncs amb les nits a la fresca també.
Una novetat, enguany.
Aquest any hi ha diverses novetats.
Una és les visites territorialitzades a la Tarragona modernista.
Nosaltres intentem que, evidentment,
la Tarragona romana pesa molt,
però intentem que no sigui l'únic tema que toquem,
sinó que hi ha altres temes de la Tarragona medieval,
altres temes de la història de Tarragona.
I aquest és molt interessant,
perquè la Tarragona modernista està enfocada
no és només a que veurem una sèrie de llocs modernistes
i de cases modernistes,
sinó és el moment històric del modernisme,
que és molt interessant,
perquè a finals del 19, començaments del 20,
és una època en la qual
s'han generat una sèrie de plusvàlues econòmiques
gràcies a l'exportació dels alcohols i del port.
Doncs després de 30 anys de plusvàlues econòmiques,
la ciutat té diners, diguéssim,
i d'alguna manera va fer un canvi urbanístic molt important
i va posar-se al dia,
posar-se a l'època moderna
amb l'estil que es portava aleshores,
que era el modernisme.
Aleshores, no és només una cosa d'arquitectònica,
sinó una cosa social i política.
La vida quotidiana, una mica com es vivia,
com era aquí a Tarragona.
És un primer pas.
Això ho volem fer també aquest any per provar,
perquè si va bé, que jo crec que sí,
per l'any que ve l'altre, quan puguem,
intentarem ensamplar una mica més això.
El pas del 19 al 20 a Tarragona
és un moment molt important per a la ciutat,
és un moment de creixement econòmic, social, urbanístic,
i és un tema poc explicat per a la ciutat,
i per tant és un tema que ens sembla que pot donar molt de sí,
i aquest és un primer pas que fem per veure si fins on arribem.
Alguns dels itineraris tenen l'expertesa
d'alguns guies més que coneguts a la ciutat de Tarragona,
però aquí opteu una miqueta pel tema de la teatralització.
Sí, aquesta és una proposta que ens va arribar
a través de l'àrea de cultura de l'Ajuntament,
amb les quals hem col·laborat sense cap problema contrari,
estem encantats,
i ens vam proposar una cosa que ells havien ja fet abans,
i d'alguna manera vam intentar localitzar
aquesta activitat teatral dins del nostre àmbit d'actuació,
que és la història,
és a dir, clar, no ens interessa tant el teatre
o el teatre com les escèniques,
perquè nosaltres som l'àrea de Patropón,
i per tant, bàsicament els interesses
donar a conèixer la història de la ciutat.
Però dit això, vam pensar que és molt interessant,
tot el guió explica una sèrie de coses,
sobretot de tipus social,
que crec que és molt interessant.
és una manera també d'entrar-hi,
això fa que la gent segueixi d'una manera més lúdica.
Creiem que és una bona aposta,
provarem,
jo crec que ens sortirem contents tots,
i si va bé, doncs ja li dic,
intentarem altres anys ampliar-ho.
Podrem contemplar, doncs,
a través d'aquesta visita,
diferents edificis, immobles,
i també segur que ens expliquen el que no hi ha,
i que hauria d'haver-hi.
unes cases d'aquests que van desaparèixer en alguns determinats moments,
però és de l'època també.
I això, no?
La història és una miqueta...
És com el cos humà, també.
Nosaltres ens reconeixem el perfil humà de les nostres vides,
però allà les nostres vides,
les nostres càl·les se regeneren.
I no som sempre els mateixos, no?
Sí.
És a dir, que és una metàfora del que és també el patrimoni històric, no?
La ciutat és reconeixible, com a tal,
però, clar, canvia bastant la pell.
Vull dir, aquell edifici d'insectes desapareix,
aquella vinguda no hi era.
La Rambla, per exemple, molta gent no sap que la Rambla era un muralles.
Tot el que ocupava la part central de la Rambla,
fins a la meitat del segle XIX,
eren muralles.
Eren tot fortificacions.
I es va poder fer perquè eren terrenys militars,
per tant, de l'Estat,
i perquè es va evitar l'especulació immobiliari allí,
i aleshores es va poder fer aquell passeig, no?
Però no era un passeig,
eren fortificacions.
Això és una evidència de sentit comú.
Estaríem encara al hipotètic temple d'August
a fer la processó de Santa Tecla,
si no s'haguessin anat construint coses.
Per tant, la història, bueno,
per altra banda,
va desaparèixer aquell castell del Patriarca, per exemple.
Sí, però també s'han anat fent coses noves.
És a dir, la història és una cosa viva,
i les ciutats són coses vives,
que es van transformant.
I les activitats que proposeu també,
perquè hi ha una altra novetat,
ja ho deia el Magí, són diverses novetats,
una deia de Tarragona abans i ara.
És prou eloquent el nom,
però com plantegeu aquesta...
Sí, és una proposta de redescobrir llocs,
diguéssim, llocs que han desaparegut, no?,
o coses que han canviat molt.
És un itinerari, bàsicament,
per el centre i la part alta de la ciutat,
i tota una sèrie d'edificis i d'espais
que existien i que ara han desaparegut,
i els nous que s'han creat, no?
Aquesta és una passejada
per la Tarragona que va ser i ja no hi és,
i hi ha alguns exemples, no?
La gent a vegades no sap que l'Ajuntament
resta és un convent,
i que encara hi ha elements visibles,
hi ha dos claustres que són els dos claustres del convent,
és a dir, que potser no sap que l'edifici
que hi ha tan problematiu de la ciutat era un convent,
o, per exemple, que existia el cinema modern,
o, en fi, coses d'aquestes que...
Al cinema modern l'hem vist nosaltres.
Jo sí.
Jo també.
Jo ja soc molt jaio.
Jo també l'hi he vist, eh?
I tant que l'hi he vist.
El cinema modern era molt bo
perquè tenia aquelles llumetes fora
i els títols de les pel·lícules
se posaven amb llumetes fora, no?
Llavors posaven, no ho sé...
No hi havia neo, eh?
No, no hi havia neo, aleshores.
No hi havia neo, llumetes, allò.
I era molt xulo perquè a l'anís era molt bonica,
les llumetes il·luminades, no?
Ah, doncs és bonica també.
Aquesta visita s'em guia, eh?
Sí, sí, t'ho és guia.
Més convencional des d'aquest punt de vista.
Tres terrasses, un monument,
el Fòrum Provincial, una altra nova proposta.
Sí, aquesta és una proposta
que vam presentar a Tarragona
i l'hem volgut seguir fent a l'estiu
perquè hi hagués més gent que la pogués veure.
És una miqueta...
Un repàs...
El principal...
El que penso que és el monument més gran
que ha tingut mai Tarragona,
no s'ha fet mai res tan gran com el jo,
que és el Fòrum Provincial de la Ciutat de Tarragona.
És un monument que, per donar una dada,
a la plaça central,
que seria l'eix central del monument,
era més gran aquesta plaça
que la plaça més gran de Roma.
Aleshores dius, mare meva,
és a dir...
Sorprent, no?, aquesta dada.
Sí, els nostres van passar,
es van passar dos estadis, que diríem ara, no?
És a dir, va fer un gran monument,
que és el Fòrum Provincial.
Aleshores han quedat moltes restes exteriors
i proposem una passejada
des de la catedral fins a la zona del circ.
Llavors, a través d'una passejada exterior,
anirem veient restes d'aquest monument
que es conserva tota la part alta de la ciutat, no?
Estan bastant emmascarats
i que, si no, t'ho expliquen,
a vegades és difícil que ho puguis entendre, no?
Però al mateix temps,
i a veure les restes,
s'anirà explicant el per què es va construir aquest monument, no?
És a dir, en quin moment es construeix
i per què els tarragonins de fa 2.000 anys
es van embarcar en l'obra,
ja dic, potser més faraònica,
potser ha extret el que és les obres del port, no?
Potser el port seria l'únic equiparable.
Però com a monument
no s'ha fet mai més res tan gran com allò, eh?
Ni la catedral.
No, i alguna vegada ho heu explicat, no?
El que va suposar també d'importació de materials
que venien de fora, no sé, clar.
És que es va tirar literalment la casa a la finestra.
No hi havia prou amb les pedreres del mèdol.
És que es van comprar marbres
de les pedreres imperials italianes,
tant a Carrara com a l'Uni,
i també es va importar granit de Turquia.
És a dir, imagineu-vos fa 2.000 anys
transportar aquests materials,
comprar-los i transportar-los, no?
És a dir, era haver un dispendi realment enorme, no?
No, Déu-n'hi-do.
Aquestes són tres novetats,
però el que és la tàrraco romana
continua la visita a la ciutat romana.
Bueno, la que fem des de fa uns anys,
que és la tàrraco patrimoni mundial,
que és les muralles, l'apartori i el circ,
és la primera que vam començar amb aquesta.
Només el primer any no ho vam fer,
o va ser només aquesta visita.
Això és com el menu dels restaurants,
que sempre hi ha uns plats
que no pots treure mai de la carta,
perquè els clients s'enfaden.
I aleshores, vull dir,
sempre mantenim això,
o mantenim perquè sempre hi ha gent
que la vol veure.
No, realment és molt interessant
perquè entres per les muralles il·luminat,
passejant tranquil·lament,
vas a l'apartori,
també poses dalt de la terrassa,
ves la ciutat...
És a dir, té molt d'encant
i és una miqueta l'activitat més històrica
que tenim i, per tant, la mantenim.
Les fonts de Tarragona,
també la manteniu?
Ja l'havíeu fet en una altra edició?
Sí, sí, aquest ja l'havíem fet altres anys
i també és molt interessant,
sobretot per la gent de Tarragona,
no?
Anar descobrint les fonts
i en quins moments s'enfant,
perquè les fonts també expliquen històries,
és a dir, la lluita per l'abastament d'aigües
i, a més, no és una cosa
que hagués sigut baladir,
és a dir, realment ha sigut un...
Estem en un clima sec
i en un lloc sec,
a més, la portada d'aigües
i el consum d'aigües
indica el creixement econòmic
i social de la ciutat.
Per tant, a més fonts monumentals,
més riquesa, no?
I, per tant, també a través de les fonts
també pots explicar
història econòmica i social de la ciutat.
Jo saps, Magia, allò que dèiem
per la gent de Tarragona,
per la gent de Fran,
ara en parlarem una miqueta
aquí, va adreçada.
Dius, home, tots més o menys
sabem de la ciutat,
però quan fas una visita d'aquestes,
fins i tot un itinerari
que ja coneixies
i que tens la referència
a través d'altres visites
i els llibres,
sempre, sempre, sempre
descobreixes alguna cosa nova.
Jo ara faré una cosa
que és una mica perillosa
perquè puc quedar fatal,
que és convidar els oients
si algú, algú,
ha fet alguna d'aquestes visites,
que ens truqui.
Ara diran, no, no,
no ens trucarà ningú
i jo puc quedar fatal,
però és igual, m'arrisco,
que ens truqui.
977-2447-67.
Algú ens escolta,
el que passa que s'ha de donar
la casualitat o la circumstància
que hagi fet alguna d'aquestes visites.
Si algú de vosaltres
l'heu fet mai,
per què no ens truqueu
i ens expliqueu l'experiència?
Ho dic,
perquè altres persones
que ens estiguin escoltant
la podrien aprofitar.
Jo no et garanteixo
que ens truqui ningú.
i més la gent està a la platja,
però seria interessant l'experiència.
A veure, Magí,
entrevistes,
ai, no, entrevistes,
són visites en català,
en castellà,
perquè és interessant
per la gent de Tarragona?
La majoria són en català,
el que passa a la gent
és en castellà.
Perquè hi ha demanda
de gent que ve de fora, no?
Sí, el que passa que,
a veure, aquestes activitats
estan pensades bàsicament
per la gent de Tarragona
i del territori,
és a dir, claríssimament
pensada per la gent d'aquí.
Passa que hi ha un parell
d'activitats que les fem
al Tarragona,
a la ciutat romana,
a la visita de la Maqueta
del Volta al Pallol
i el de Tres Terrasses
en un monument,
fem alternant
un dia en castellà
i un dia en castellà.
S'hi anem alternant
perquè és cap de setmana
i possiblement
a un públic de fora
li pot interessar
aquestes dues activitats.
Sabeu que truquen, no?
Sí, sí, sí.
Ja és dona.
Però és que jo ja sabia
que tenim uns oients
que els agrada molt
participar de les activitats
de la ciutat.
Hola, molt bon dia.
Molt bon dia.
Amb qui parlo?
Doncs mira,
sóc en Josep Maria Boqueres.
Què tal, Josep Maria?
Home, tu de les visites
en coneixes, eh?
Sobretot del modernisme.
No, bueno,
però aquestes
comencen per primera vegada,
la qual felicito
el Departament de Cultura
i el Magí Seritjol
que per primera vegada
es faran aquestes visites
modernistes,
que sembla ser
que pugui s'hauran d'ampliar
perquè jo he intentat
apuntar-me amb alguna
i de moment
quan consulto
veig que diu
exaurita, exaurita, exaurita.
O sigui,
està tot ja col·lapsat.
Però, bueno,
però esperem que tingui sort
i que em pugui ofegir
en alguna
perquè, a veure,
va ja estar
a les que feien ara
del centenari
del Metropol.
Sí.
Doncs que feien també
alguna visita
teatralitzada dintre,
però esclar,
va ser un dissabte,
dos dissabtes,
els dematins.
Però a la pregunta
que feia u altres
a la invitació
de participar
a l'any també
del 150è aniversari
de la Rambla
vaig poder assistir
amb alguna
de la de la Rambla
que feia el Jordi Rovira.
Sí, sí, sí.
I, bueno,
i com es tractava
d'explicar
l'experiència,
jo crec que són pràctiques
que tot tarragoní
o no tarragoní,
doncs jo crec
que la gent
s'hauria d'apuntar
perquè és veure
i sentir la ciutat
d'una altra manera
diferent.
És que la gent,
anem pels carrers,
mirem les paradors
de les botigues,
les rebaixes,
no rebaixes,
les pasteleries,
el que sigui, no?
I, en canvi,
doncs tenim un patrimoni,
una sèrie de coses
que si no te les expliquen
potser no pares compte.
Perquè, a veure,
tu m'has dit,
i Holanda ja ens coneixem,
doncs, bueno,
doncs que bé,
jo agafo el vestió
del modernisme
de la ciutat de Tarragona
com una gran assignatura
oblidada,
ignorada
per la majoria de gent
i, bueno,
però jo crec que últimament
estem entrant
en una dinàmica positiva
d'esglou, esglou
i dia a dia, no?
Però, esclar,
però jo cada dia
descobreixo coses noves.
Jo, per exemple,
ara estic preparant
amb un amic,
totalment en plan altruista,
un reportatge
en tipus vídeo
que durarà,
pot durar 40-45 minuts
i, esclar,
jo ja estava acostumat
a fer fotografies
d'edificis modernistes,
però la fotografia
feia la foto
i marxava,
feia la foto
i marxava.
Com ara resulta
que estem gravant,
doncs tinc ocasió
de veure
coses que mai havia vist.
I vas traient més detalls,
oi?
Vas descobert.
Va, vas traient detalls
perquè vas entrant,
vas entrant, vas entrant
i això és el mateix
que jo dic,
doncs, que la gent,
doncs, bueno,
ja he tingut ocasió
a través del Minyum Cultural
o a la llar del jubilatge
o el que sigui,
fent algunes visites
també que jo explico
per la Rambla
dels edificis o el que sigui
i me trobo
amb la gran sorpresa.
No, a veure,
potser tampoc
no és cap sorpresa, no?
No, és que molta gent
a lo que és
la Iglesia del Sagrat Cor,
on tenim
l'única obra
d'Antoni Gaudí
a la província de Tarragona,
doncs que la gent,
és que,
a part que no sabia
que havia això,
és que mai havia entrat
a la Iglesia aquesta, no?
Per tant, vull dir,
ja està,
i és dificultós
entrar allà
perquè si no
és el moment
que celebren la missa,
que fan l'Eucaristia
i pots entrar 20 minuts
mitja hora abans
perquè si no,
esclar,
no pots entrar
quan s'estan celebrant
i perquè molestaries
el que sigui,
doncs, esclar,
tens que anar
els diumenges
a dos quarts d'una,
doncs tens que estar
ja a les 12.05,
12.10,
que et doni el biciplau
el mossèn Martínez Sovies
i pots allà
fer una mica
l'explicació
i marxar, no?
Però sí que és cert
i el Josep Maria Boqueres
ho sap
que el modernisme
ha estat sempre
una assignatura
pendent
a la ciutat de Tarragona,
però que d'un temps
cap aquí,
Déu-n'hi-do,
la sensibilitat
que se li està aplicant.
Hem entrat a una...
Vaja,
jo també vaig estar
un dia aquí
parlant amb el Magistre Ixol
i, bueno,
perquè ells tenen
l'experiència
del Tarracoviva,
i a part que jo
sempre dic,
la Tarragona romana
s'ho menja tot
i llavors, esclar,
això costa,
però, bueno,
jo crec que n'entrem
en aquesta dinàmica
perquè, bueno,
també no podem pas
obviar
el turisme cultural
i, bueno,
i ja dic,
jo sempre dic,
jo agafaré l'avió,
agafaré el cotxe
o el que sigui
per veure la modernitat
perquè és el meu interès
tal, tal
i la meva passió.
Però, esclar,
però si no es dona a conèixer,
doncs la gent,
doncs,
això no ho aprecia.
Però, bueno,
però la tasca
que s'està fent
des d'Apartament de Cultura
en totes aquestes visites
i històries a la fresca
que ja fa molts anys
i més aquest any
també han incorporat
això d'abans i ara
i tot això,
doncs jo crec que això
interessa
i suposo que
com estan
les places
molt exaurides
i a més a més,
esclar,
no es poden demanar
d'aquí a un mes més.
Es té que fer
una setmana abans,
d'uns dies abans,
el que sigui,
doncs, bueno,
doncs jo crec que potser
doncs si l'experiència
és bona
doncs s'hauria de...
Que jo ho he dit
el Magyarit Jol
amb el tema del modernisme
doncs que segurament
depèn del què
de cara a l'any que ve
doncs fer-ho
d'una manera més...
T'anuncio Magyarit
que segurament
a la tardor
coincidint amb l'Escan
hi haurà un ratll
fotogràfic modernista
amb l'ocupació fotogràfic
de Tarragona.
Doncs adéu-n'hi-do
si trepitjaré modernisme
i amb ganes.
A mi que s'omple pica, vinga.
Molt bé, Josep Maria,
gràcies per la teva trucada.
Al contrari,
agraïts de la teva trucada.
Adeu-siau, bon dia.
A veure,
el Josep Maria ha apuntat,
no tinc places
per anar a fer
la visita modernista.
una és, es pot ser per internet
i després d'una manera presencial
a Casa Castellarnau
i es fan, diguéssim,
una setmana és per l'activitat
de la setmana i l'altra setmana.
És a dir, cada 15 dies
es renoven les d'això, no?
Per tant, a veure,
és possible que ja hagi anat
i ja no en quedi.
És possible, perquè, clar,
no...
No són grans grups.
No són jo grans grups, no?
El que passa que, a veure,
nosaltres intentem...
Cada any se repeteixen,
és a dir, que si no es veu un any
es veu un entrany.
Per tant, jo crec que
tardor ho podrà veure.
Molt bé.
Doncs a través d'internet
i presencialment
a la Casa Museu Castellarnau
i sempre, lògicament,
té una explicació
que a vegades en altres edicions
el Magí ens ha explicat,
el fet que s'hagin de fer
de mica en mica
i no reservar tot l'estiu
perquè, lògicament,
a vegades es reserven
i no hi van
i és una llàstima
que es perdin aquestes places.
És una mica per intentar
compensar tothom.
Venint de l'hora anterior del matí,
dins del que són
les històries a la fresca del museu,
hem parlat també
del nou cicle de concerts
a les Muralles,
un cicle de quatre concerts
amb música antiga,
ens deia
el seu responsable
Jordi Romero
que tenint en compte
que és una activitat
que parteix
del Museu d'Història
aquest sentit històric
que també l'ha de tenir
en el repertori,
en els instruments,
però no és l'única música
que podem sentir
a les Nits a Tarragona
organitzat pel Museu d'Història
perquè també tenim
el vuitè cicle
Nits a Minerva
i aquí ens decantem
cap a un altre estil de música
que també forma part
de la història de la ciutat,
que totes les ciutats
tenen les seves bandes sonores
a través del temps.
Sí, a veure,
els dos cicles
tenen una mica de diferenciat.
El que és música
a les Muralles
davant d'August
és música clàssica,
formal,
i a Minerva
són músiques molt diferents,
hem tocat
tot un munt de gènere,
des del fado,
el flamenc,
la cançó,
en fi,
cada any intentem
donar visions diferents
i visions més,
diguéssim,
de música popular,
més, diguéssim,
més posada al dia,
i llavors aquest any
hi ha quatre concerts,
també un de jazz,
un de cançó
i popular català,
un de jazz flamenc,
una cosa amb aquesta fusió,
i l'última
és un homenatge
que es fa
als 50 anys
de la cançó El vent,
amb una proposta
bastant original
amb projecció d'imatges
i d'interpretació
d'aquesta cançó.
Per tant,
és bastant variat
i aquí intentem buscar
més buscar
músiques del dia,
més músiques contemporànies,
i més popular,
són les dues tipologies
dels dos cicles de concert.
Tot i que el nostre interès,
no és tant
les arts escèniques
que no és el nostre,
és a dir,
nosaltres estem a l'àrea
de patrimoni
i al Museu d'Història,
en principi,
no és el nostre camp
el potencial
de les arts escèniques,
és a dir,
això li correspon
a cultura,
però sí que utilitzem
les arts escèniques
com un element
per dinamitzar
el patrimoni històric.
És clar,
Minerva,
per exemple,
tot aquell raconet
allí de Minerva,
aquest cicle,
és que té un encant
molt especial,
la gent realment
està sentint un concert
a la nit
amb la Torre de Minerva,
que és l'edifici romà
més antic
de la península ibèrica,
té una màgia especial.
Avui m'ho deia
una noia d'Irún,
del Museu Romà d'Ollasso,
que aquest cap de setmana
han fet
les primeres jornades
romanes d'Ollasso,
d'Irún,
i em deia
hemos hecho un concerto
de música
amb l'Odiacén,
i sí que són
els que venen acabant,
però t'he de dir
que no és el mateix,
perquè escoltar l'Odiacén
en les murades
de Tarragona romanes
és una cosa,
i escoltar-ho en la plaça
de Nuestra Emoció
és una cosa.
Són diferents.
És diferent,
és molt diferent,
teniu el que teniu,
però realment,
clar,
aquest és el que ens interessa
a nosaltres,
que la gent,
a través de la música,
a través de les escèniques,
s'acosti al patrimoni
i que tingui interès
per conèixer.
Doncs l'interès ja veus,
vosaltres ho sabeu
millor que ningú,
a mesura que es van demanant
les invitacions
que l'interès hi és
i Déu-n'hi-do
de quina manera.
És una obvietat,
segurament ho sabeu,
però l'entrada
a tot aquest tipus
d'aquestes activitats
és gratuït.
L'únic,
doncs això,
reservar la invitació,
però absolutament
tota l'activitat
és gratuïta.
Magisteri,
John,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres,
com sempre.
Farem algun viatger
a nivell personal,
professional,
perquè et costa molt desllegar
a tu,
perquè com que vas a llocs així,
curiosos,
històrics,
algunes vegades,
dic calla,
que li preguntaré enguany,
que tornem a la Toscana,
Itàlia,
que és el lloc...
Aquest any ho he mirat
entre vegades
amb tu hem parlat
de la Toscana
i hem parlat de Roma.
I de la Campanya.
I de la Campanya.
Tu ets a Itàlia,
vull dir que tant
anirem a Egipte.
Que bé,
anirem a Egipte.
És que Itàlia
és com la teva
segona residència,
aquí té la parcel·la,
tu tens Itàlia.
Sí,
és que Itàlia realment sí,
la veritat és que sí.
Magisteri,
moltíssimes gràcies,
un plaer com sempre.
Adéu-siau,
bon dia.