Per tercer any consecutiu,
l'àrea de salut de l'Ajuntament de Tarragona
i tot un col·lectiu de professionals de l'àmbit sanitari
han iniciat la campanya Tasta la vida sense fum.
Nosaltres, d'alguna manera, des d'aquesta sintonia,
el dimarts passat ja vam donar el tret de sortida
en una campanya a la qual també hem donat suport,
lògicament, per la part que humilment
puguem tenir per difondre-la.
Primer que tot, deixeu-me dir-vos que fins al dia 31 de maig
als centres d'assistència primària de la ciutat
i d'altres localitats properes, que també s'hi afegeixen,
us podeu inscriure, us podeu apuntar a la campanya Tasta
i també ho podeu fer el mateix dia 31 de maig,
en Dia Mundial Sense Tabac per Iniciativa de l'OMS,
a l'estant que hi haurà ubicat a la Rambla Nova.
Tots aquests detalls us ho estem explicant al llarg del matí,
però ara volem centrar la nostra mirada en un dels aspectes
que volem abordar en aquests programes que al llarg del mes de maig
incidiran aspectes molt generals.
Al mes de juny ja entraríem en programes de suport
per a tots aquells i aquelles que heu decidit deixar el tabac.
Saludem el metge epidemiòleg, el doctor Enric Rovira.
Bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut, Enric.
A veure, ell és el responsable de l'Observatori de la Salut i el Medi Ambient,
però deixeu-me dir-vos també que fa molts i molts anys
que treballa en qüestions relacionades amb la salut pública
i en particular ha treballat també molt directament
en temes relacionats amb el tabaquisme.
Per tant, que el coneixement global del tema,
l'Enric podia ser avui per parlar d'això,
però qualsevol altra cosa que estigués vinculat
amb aquesta campanya que esperem que us animeu a participar.
L'altre dia amb un altre de les nostres col·laboradores,
Cinta Daufí, dèiem,
em guanya aquesta campanya com a mínim en aquests missatges de la ràdio
és que volem trencar tòpics.
A veure, hi ha coses que per sentir-les justifiquen a vegades
coses que són injustificables.
Quantes vegades no ho hem dit a fumadors?
De dir, home, jo ja sé que el tabac em fa mal,
jo ja sé que el fum està afectant el meu organisme
i que pot provocar determinades malalties,
però clar, si amb l'aire tan contaminat que respiro cada dia
ja no ve d'aquí.
Si ve d'aquí, no ve d'aquí.
Què fa més mal?
Una cigarreta, com deia la cançó aquella,
mata massa el tabaco que los aviones.
En aquest cas, no diré mata, que és un verb molt fort,
però què ens afecta més en quant a la nostra qualitat de salut?
La contaminació atmosfèrica?
El fum que inhalem d'una cigarreta?
Tot s'ha de posar amb el seu punt just
i s'ha de posar dins d'una balança.
Però quan fem això,
hi ha una certa distància.
En general, no parlo d'aquí Tarragona,
perquè és un tema que estem estudiant,
però en general la repercussió del tabac sobre la mortalitat,
sobre el càncer, sobre moltes malalties,
està molt lluny i molt per endavant
de la que pugui tenir la contaminació atmosfèrica.
Quan has parlat d'aquestes estadístiques,
la incidència que té el tabac en determinades malalties,
no només el càncer de pulmó,
que sembla que només pensem en això,
de fet ens pot provocar malalties en tot el que és l'itinerari
de totes les substàncies que inhalem i eliminem.
Per tant, han de fer tota una trajectòria pel nostre organisme
que poden deixar la seva empremta.
Són estadístiques reals?
És a dir, es pot saber amb certesa
una persona que pateix una malaltia
o que pot perdre la vida per una malaltia
que estigui provocada pel càncer i no cap altre factor?
És una pregunta molt bàsica,
però a vegades les estadístiques són molt complexes.
Sí, justament el que s'ha volgut,
i això s'ha fet no només amb el tabac,
sinó amb altres malalties,
el que s'ha volgut és quantificar
quin era l'impacte del tabac
i què és el que ens podríem estalviar,
no només de despeses econòmiques,
sinó amb qualitat de vida, amb estat de salut.
I això pel tabac s'ha quantificat.
Hi ha un treball publicat fa molt poc,
el Bullet Epidemiològic de Catalunya,
amb dades de l'any 2006,
quantifica el nombre de funcions relacionades
amb el tabac, malalties respiratòries,
malalties de l'abrell circulatori i càncer,
i la conclusió té una bona notícia,
que és que el nombre ha disminuït
respecte a anys anteriors,
però no deixa de ser encara el 15%
de les morts que hi van haver a Catalunya
l'any 2006.
Si ho traduïssim per fer-nos una idea,
sembla que són 8.000 i escaig morts,
entre 8.000 i 9.000 morts,
suposa una mort cada hora.
23 morts cada dia.
Cada dia a conseqüència del tabac.
A Catalunya.
Això és molt, no?
És unes dimensions extraordinàries.
Això espanta una mica.
És probablement la causa principal,
n'haurien de buscar també algunes altres,
però probablement és una de les principals causes
de mortalitat del nostre país en aquests moments.
Un altre dels top és, no, no, escolta,
el meu avi ha fumat tota la vida,
va viure fins als 94 anys
i mai ha tingut cap problema.
Això és una qüestió d'estadística,
evidentment qui juguen els gens
i la sort i l'àngel de la guarda de cadascú,
però estadísticament el tabac
és un tòxic molt potent.
Pensem que...
És una xifra que espanta una mica.
Són molts productes
que entren directament a l'organisme
durant molts minuts al llarg del dia
i probablement això explicaria
el per què el fum del tabac fa més mal
que no pas la contaminació atmosfèrica.
És cert,
al nostre territori
estem acostumats a veure xumaneies amb fums,
a vegades blancs, a vegades grisos,
a vegades negres,
però tenim un engran aliat
que és l'aire,
la circulació de l'aire,
el vent i últimament també la pluja,
que això ajuda a disminuir
la concentració d'aquest producte
que podem arribar a respirar
a una certa distància,
evidentment molt més diluït.
Quan inhalem el fum del tabac,
sobretot si ens en passem el fum,
ens en passem ben a dins,
ens fa una quantitat de productes
carcinogens, irritants...
Negrem un compartiment estanc,
aquí no entra pluja ni aire,
com la contaminació.
Sí, sí.
Això pel propi fumador que entra a dins,
però està demostrat també,
i això ho podem constatar tots
quan anem a un restaurant o a un bar
que sortim amb la roba que ens fa olor,
doncs de la mateixa manera
estem respirant en aquest ambient tancat,
estem respirant de la mateixa manera
que ho fa un fumador,
potser no amb la mateixa intensitat,
però també he demostrat
que produeix efectes importants
sobre la salut,
i especialment amb els nens.
Malalties com l'asma,
malalties com l'otitis,
malalties dels nadons,
doncs estan relacionades
amb la inhalació passiva,
o sigui, estem parlant
d'aquests dos efectes,
exposició directa
i una exposició ambiental
pel fum del tabac sense fumar.
Basat en un estudi epidemiològic
fet a Catalunya,
i ho dieu,
bé, però parlem de la contaminació.
De fet,
s'estan treballant
i les línies de recerca
justament de l'Observatori
de la Salut i del Medi Ambient
van a aquesta línia.
Coneixer els índexs
de contaminació
que poden operar,
si em permets el verb,
aquí al Camp de Tarragona,
i de quina manera
incideixen la nostra salut.
Home,
aquests treballs
necessiten un temps,
tot el que són estudis epidemiològics,
però fins al moment
tot el que,
o les dades de les que disposeu,
realment hem conegut
que poc o molt
incidències sobre la salut
de la població del Camp de Tarragona
té la contaminació?
El que estem fent
és tenir més informació
a partir de les dades
i fons d'informació disponibles.
Això ja és un gran pas.
El que passa és que
els nostres estudis
sempre quedaran
en un àmbit
purament descriptiu.
Les defuncions
o els contaminants a l'aire
no porten cap etiqueta
de si venen del trànsit,
si venen del port
o si venen de la refineria,
no porten aquesta etiqueta.
Les defuncions
per càncer
o per malalties
de l'aparell respiratori
tampoc porten aquesta etiqueta.
Moltes vegades
s'hi ajunten
diversos factors.
De moment,
el que estem intentant conèixer
és com és la condomació.
Fem estudis de present
per intentar conèixer
quina és
l'exposició
que té la població
als contaminants
a la zona
del Camp de Tarragona
i estem també
mirant amb força lupa
les dades de salut,
els indicadors de salut
de la població
del Camp de Tarragona
per veure si
hi ha més mortalitat,
hi ha més càncer
respecte
amb altres territoris.
Aquestes són
les línies
de treball
principals
en aquests moments.
Coneixer més coses
sobre la nostra situació.
I això com es treballa?
Quina metodologia
se segueix?
Perquè clar,
tot això és multifactorial.
Has de tocar moltes tecles
per poder, doncs,
posar-ho una miqueta
en ordre,
tot plegat.
No,
no es paten,
de moment,
a fer cap relació causal
perquè no la podem fer.
No té cap sentit
relacionar una cosa
amb una sola causa.
La contaminació
té molt
i diversos fons
i les malalties
també tenen moltes
i diverses causes.
Penso que aquest
és el primer pas,
és el més senzill.
Fer establir
causalitats
implica
estudis
molt més complicats,
molt més
complicats
de disseny
i que necessiten
molt més recursos.
A la vegada
ens pot donar,
aquests estudis descriptius
ens poden donar pistes
per aprofundir
en unes malalties
i no en un altre.
i més quan
la contaminació atmosfèrica
s'està demostrant
cada vegada
que té més efectes,
no només
sobre les malalties
de la presa respiratori,
sobre el càncer,
sinó
sobre
efectes
sobre la reproducció,
efectes
sobre el desenvolupament
neuroconductual,
sobre
l'aprenentatge.
Són estudis
molt més complicats,
molt més difícils
de fer
i que
potser
tirarem endavant
d'aquí un temps,
però que en aquests moments
el que toca
és conèixer
la nostra situació,
conèixer la contaminació
que és el nostre present,
conèixer la situació
de salut
de la població
que correspondria
amb exposicions
passades,
exposicions
contaminants
de fa
força temps
i aquest és el treball
que estem desenvolupant
en aquests moments.
És el treball,
per tant,
els resultats
s'han de veure
en mitja
en llarg termini,
no s'han d'un dia
per l'altre,
però m'imagino
que un dels elements
amb els que treballeu
també és fer estudis
comparatius
amb altres zones
de la resta del país,
una mica
la creença,
certa o no,
jo no ho sé,
però sempre dic
no, no,
és que a Tarragona
hi ha més casos
de càncer,
més d'asma,
més de malalties
cardiorespiratòries
que a la resta del país
pel complex químic
que ens envolta.
Això es pot dir,
es pot afirmar,
però això s'ha de demostrar
una miqueta
per no crear alarma
en la població.
té estudis,
mirar altres estudis
que s'han fet
en altres zones,
el fet d'aquest comparatiu
també us ajuda,
no, una mica?
Sí,
evidentment,
descrivint la nostra situació
i comparant-nos
amb altres territoris.
Això ho podem fer
perfectament
amb dos grans registres
que són els
que tirem més mà
últimament,
que són el de mortalitat
i aquí ens comparem
amb la resta de Catalunya.
Podem dir
si aquí n'hi ha més
i n'hi ha menys
en conjunt
i per determinades causes
i per grans causes
i també ho podem fer
per la incidència
de càncer.
Tenim un registre
de càncer
que funciona
a la demarcació
de Tarragona
i aquest registre
de càncer
periòdicament
rendeix comptes
a una organització
internacional,
l'Agència Internacional
del Càncer,
que és una agència
de l'Organització Mundial
de la Salut
i periòdicament
cada cinc anys
surten comparacions
de les taxes,
és a dir,
del nombre de casos
dividit per la població
comparades
amb altres territoris
amb els que ens puguem comparar.
I aquí tenim la sort
que al nostre territori,
a l'estat espanyol,
hi ha altres registres
de càncer
i a Catalunya
concretament
hi ha un altre
que és el de Girona.
Girona
probablement
la població
té un nivell
socioeconòmic
una mica més elevat
que el de la província
de Tarragona
però té una diferència
que és que no hi ha
indústries contaminants.
El mateix
podem fer
amb altres
demarcacions
o amb altres comunitats
autònomes
de l'estat espanyol
amb la qual ens puguem comparar
com per exemple
el País Basc
com per exemple
la Navarra
amb el que potser
hi ha una presència
més important
d'indústria.
tenim Saragossa
més a prop
tenim Múrcia
que també hi ha
una instal·lació
petroliura
hi ha una refineria
amb aquesta comunitat autònoma.
Són tots aquests estudis
amb els que intentem
comparar-nos
és obligatori
i a més
hi ha mitjans
per fer-ho
i a més
ho podem fer
d'una manera
tècnica
mitjançant tècniques
estadístiques.
Ja hem comprovat
si estem millor
o pitjor
o igual?
Aquí pel brot gros, eh?
És difícil
agrupar
nosaltres estudiem
tots els càncers
en conjunt
que és una
comparació
molt grullera
perquè estem ajuntant
pomes i peres
i són els càncers
càncers.
El càncer és una malaltia
molt variada
i les estem ajuntant
tots
però si ens fixem
és en càncers
molt concrets
que puguin estar
relacionats
amb contaminació
atmosfèria
com puguin ser
el càncer
de pulmó,
el càncer
de feig,
el càncer
de tiroides,
el càncer
de cervell
i en aquest sentit
estem fent
les comparacions.
Desgraciadament
les dades
no tenim
dades molt
recents
i esperem
tindre-les aviat
per poder
donar resultats.
Dins d'aquesta
campanya TASTA
i en particular
dels espais
que fem
al matí
de Tarragona Ràdio
val la pena recordar
que vindran
integrants de la Lliga
contra el càncer
de les comarques
de Tarragona.
Parlaran
del tabaquisme
perquè tenen
un registre claríssim
d'aquests casos
que deia
el doctor Rovira
que constata
no certificen
d'alguna manera
que la causa
de determinades malalties
i en aquest cas
de determinats càncers
provenen
de l'ús del tabac.
Totes aquestes línies
de recerca
que esteu fent
des de l'Observatori
de la Salut
i el Medi Ambient
jo m'imagino
que sou conscients
que tenen
una demanda social
que la societat
busca respostes
i no sempre
és fàcil
donar-les
en aquesta línia.
Jo crec que
estem en un moment clau
per donar
per donar
difusió
a tota aquesta informació
que l'esforç
que s'ha fet
i les línies
de recerca
estan encarrelades.
Jo crec que
en aquests moments
podem començar
a explicar
què és el que estem fent,
com ho estem fent
i quins són
els primers resultats
que anem tenint.
Jo crec que és
és bàsic
perquè
aquesta informació
s'ha de tornar,
s'ha de tenir
una correspondència
cap a la població
i cap a tots els sectors
implicats.
Des del Departament de Salut
som conscients
que de la mateixa manera
que tradicionalment
s'ha controlat l'aigua,
s'han controlat els aliments
a tot el país
i especialment
al Camp de Tarragona.
l'aire,
la contaminació atmosfèrica
és un element
que havíem d'afegir
amb aquesta vigilància
de la contaminació
i de la salut
de la població.
Per d'aquesta manera
donar confiança
a la població
sobre
justament la vigilància
que s'està fent
d'aquest aspecte.
En parlarem més enllà
de la campanya tastada
tota aquesta tasca
que es fa des de
l'Observatori de la Salut
i el Medi Ambient.
De moment,
en tot cas,
jo crec que el que hauríem
de visualitzar aquí
és una mica absurd
que ens posem una mascareta
en sortir al carrer
perquè hi ha molta contaminació
i després ens tanquem
en un local
a inhalar el fum
d'una cigarreta.
És una mica
un contrasentit.
És molt gran la diferència.
Els estudis
que han intentat
que han intentat
donar
i és molt difícil
de fer-ho
donar un percentatge
atribuïble
tant a la contaminació
com al tabac
calculen
que al voltant
del 25-30%
dels càncers
serien atribuïbles
al tabac
mentre que la contaminació
només ho seria
al voltant
d'un 3%.
Ens quedem
amb aquesta xifra,
doctor Rovira.
Moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
A vosaltres.
Fins la propera.