Seguim, doncs, al matí de Tarragona Ràdio,
com dèiem en aquesta cinquena hora del programa.
Ara ho dèiem un fa moment en el sumari,
avançant de la publicitat, parlant d'un acte molt especial
que tindrà lloc demà dijous a la tarda
al Palau Firali de Congressos de Tarragona.
Un acte d'homenatge als represaliats pel franquisme,
bàsicament de les comarques del Tarragonès i del Baixapenedès.
De fet, aquesta és una iniciativa del Departament d'Interior,
Relacions Institucionals i Participació,
i també de l'Ajuntament de Tarragona,
i és un acte que, a més, en els propers dies,
també es repetirà en altres punts de la demarcació,
com ara Montblanca i Reus.
Però demà, com dèiem, demà dijous es farà aquí a Tarragona.
Per parlar d'aquest acte d'homenatge,
avui podem conversar durant els propers minuts
amb la directora dels serveis territorials
del Departament d'Interior aquí a Tarragona,
la senyora Hortència Grau.
Senyora Grau, molt bon dia.
Bon dia.
Aquesta és la primera vegada que, d'alguna manera,
el govern de Catalunya fa un acte d'homenatge
als represaliats pel franquisme,
bàsicament d'aquestes comarques?
Bé, d'aquestes comarques sí,
perquè ja va haver un acte central
que es va fer al Palau Sant Jordi, a Barcelona,
que van assistir més de 5.000 persones.
Va ser un acte molt emotiu,
perquè, a més, hi havia diferents personalitats,
va intervenir el Pi de la Serra, el Serrat,
va tancar l'Orfeó,
i el que vam veure en aquell acte
és que hi havia moltíssima gent
i que calia això territorialitzar-ho,
que, d'alguna manera,
el Palau no havia complert les expectatives
i tothom no havia anat.
Llavors, amb aquesta idea,
des de la Direcció General de Memorial Democràtic
i des del mateix Memorial Democràtic,
que pertany al Departament d'Interior,
es planteja la idea
de fer aquests actes territorialitzats,
que s'han anat organitzant
des dels diferents serveis territorials,
amb col·laboració amb els ajuntaments.
El que veia molt important
era la implicació dels ajuntaments
i dels alcaldes,
i, de fet, l'estructura de l'acte
es basa molt en això, no?
És l'alcalde de la ciutat
que rep l'homenatge
al que està, diguéssim,
cooficiant l'acte ajuntament,
en aquest cas amb algú del memorial,
en aquest cas serà amb mi,
la que vindré en representació
de la Direcció General,
però també pugen els alcaldes de la ciutat
en què hi ha persones
que han estat o preses o represaliades.
I, per tant, la idea aquesta
són, crec que, 24 o 25 actes
arreu de Catalunya.
Ja n'hem fet a un munt de llocs, eh?
Manresa, Santa Coloma...
I ara comencen els d'aquí de la demarcació.
I com han preparat l'acte de demà?
Perquè hi haurà, segurament,
més enllà de les intervencions polítiques,
els representants del govern
i de l'Ajuntament o dels ajuntaments,
hi haurà, imagino,
el testimoni de persones represaliades.
Home, doncs mira,
la veritat és que protocolàriament
són uns actes complexos
a nivell de protocols
són actes complexos
perquè el que aquí més ens interessa
és l'homenatge
de les persones
o les seves famílies
en el cas de què...
Perquè moltes d'aquestes persones,
desgraciadament,
ja no estan entre nosaltres.
Aquest és un tema també a tenir en compte.
És que arriba massa tard
aquest homenatge,
tant de vol haguéssim...
Estiguessin les condicions
per haver-lo fet abans, eh?
Tot i així sabeu
que aquests temes
continuen aixecant ampolles
perquè només hem de veure
allò del jutge
a Baltasar Garzón, no?
Però, bueno,
hem pogut fer-ho.
El problema que hem tingut
és que protocolàriament,
ja et dic,
nosaltres tenim uns cens,
uns cens que és el de les persones
que van demanar l'ajut
aquí al govern de Catalunya
i hi ha un altre cens
de persones represaliades,
empresonades en camps
que és el cens de Madrid.
Nosaltres no hem tingut,
desgraciadament,
no hem pogut tenir accés
al cens aquest
i, per tant,
les nostres bases de dades
són les dels cens de Catalunya.
Què vol dir això?
Que és probable,
perquè ja ens ha passat
en altres localitats,
que...
Perquè nosaltres hem enviat
invitació personalitzada
a les persones
o a les famílies.
Perquè, clar,
enviàvem a les persones
i alguns d'ells,
doncs,
amb tot aquest procés
de preparar l'acte
se'ns van morint,
desgraciadament,
no?
Són gent molt gran.
Aleshores,
el problema pot ser
que hi hagi gent
que digui,
ostres,
jo vaig estar empresonat
o vaig estar en un camp de treball
o vaig estar represaliat
i no l'hàgim invitat.
En aquest sentit,
nosaltres hem muntat,
com que vindrà gent del servei,
allí mateix
per agafar les dades
i, igual que si ara
molta gent ens està trucant
i ens diu,
escolta,
perquè s'han enterat,
jo no he rebut invitació
però vaig estar.
Llavors,
ens aporten les dades,
ho enviem tot
i aquesta gent,
vull dir,
com que l'acte és obert
estan invitats
i el que s'hi aprofito
per dir és
que tota aquesta gent
encara ara
la nostra convocatòria
està oberta
i no és contradictòria,
o sigui,
no és excloent
amb la convocatòria
de l'Estat.
Per tant,
si faig aquí una crida,
ja que m'ho permeteu,
que hi ha persones,
familiars,
que tenen una persona
que va fer la,
va cobrar la subvenció
de l'Estat,
però no a la de Catalunya,
que és a temps
de demanar-ho.
Nosaltres tenim
una convocatòria oberta
i amb un mínim
de documentació
que porti
o bé des dels serveis
territorials
li podem informar
i enviem tota
la documentació
a Barcelona
i allí tenim
un servei important
d'historiadors
que se'n cuida
si falta documentació,
de buscar-ho
a través dels arxius,
a través de cartes,
altres documents.
Sí,
perquè segons les dades
que té el govern
de Catalunya
hi ha prop de 2.000 persones
d'aquestes comarques.
De la nostra demarcació,
sí,
i segurament
en deu haver més,
perquè a veure,
clar,
les dades de la repressió
que va exercir
el franquisme
són esfereïdores,
no?,
de tota la gent
que va arribar bé
a les presons.
Per tant,
a veure,
2.000 que nosaltres
sabem que van demanar
les ajudes,
però,
per exemple,
l'any 40
hi havia 280.000 persones
a les presons de Franco
i durant el règim
van estar empresonades
700.000 persones.
O pensem
que a part dels anys durs,
per exemple,
pensem en les vagues
del 70,
que de vegada
que hi havia una caiguda
de gent de comissions,
de gent del PSUC,
de gent del Partit Socialista,
aquella gent
i l'empresonaven.
No sé,
l'altre dia
una sindicalista
d'aquí molt coneguda
em passava una nota
i em deia
ostres,
Hortència,
que no sé si heu avisat
aquest,
aquest,
gent que havia anat caiguent,
en diferents radades
i que havia estat...
Clar,
van haver empresonaments
fins a l'any 75,
que va morir el dictador,
per tant,
és un gruix important de gent.
I, bueno,
en aquest sentit
el que hem intentat
és això,
ells o a les seves famílies
invitar-los
i, clar,
per això et deia,
protocolàriament,
perquè gent molt gran,
que haurem de...
Els que ens han confirmat,
dels que encara viuen
que vindran,
doncs volem que tinguin
un lloc
preponderant
en aquest acte,
que siguin ells
els protagonistes,
perquè ja no ens en queden molts.
Bé,
de moment tenim confirmada
gent de diferents poblacions,
de Tarragona,
el Creixell,
d'Andrell,
de Canonga,
Torre d'Embarra,
Vilallonga,
Calafell,
i el que farem,
el que intentarem també és
que,
de cada localitat
on hi ha gent,
els alcaldes
puguin venir
i puguin estar
al nostre costat
per lliurar
el diploma,
per lliurar el document.
i en nom de tots,
tinc entès
que parlarà
una de les persones
també més conegudes
i que més s'ha distingit
també en els últims anys
per portar el seu testimoni
a tot arreu,
especialment a escoles,
a centres culturals
de tota mena.
Ella, d'alguna manera,
serà la que intervendrà
en l'acte?
Sí.
La Carme Casas,
parlem,
que viu a Tarragona.
A veure,
això s'ha fet a tot arreu,
el format de l'acte
ha estat similar a tot arreu,
perquè també
amb aquesta idea
del territori,
que tots els territoris
hi hagi aquest equilibri,
no?
Llavors,
el format ha estat
les paraules
de benvinguda
de l'alcalde,
una intervenció
d'un historiador local,
en cada cas
hem triat
un historiador diferent,
ens interessava sempre
un historiador
que estigués lligat
a aquella ciutat,
d'alguna manera,
per exemple,
en el cas d'aquí de Tarragona
és el senyor Lluís Valar,
director del museu,
en el cas de Montblanc
és el senyor Andreu Mallaio,
que a més va ser alcalde,
en el cas de Reus
és una historiadora local.
A veure,
la qüestió és
que buscàvem
un historiador local
i també
una persona
de les represaliades
que fos
d'aquella ciutat
o d'aquell territori
i una miqueta representativa,
i anem a dir-ho tot,
i que també encara
pugui,
perquè bé,
els 90,
a 90 i escaig d'anys,
no totes les persones
estan amb la mateixa frescura.
Llavors,
clar,
la Carme
ens ho ha posat molt fàcil,
perquè la Carme,
a part que manté
el record i la memòria,
és una persona
molt implicada
en la lluita
per la recuperació
de la memòria,
vull dir,
ella mateix ha estat
el seu,
el llibre
de la seva obra
que van fer
uns historiadors
de l'Aragó,
ha rebut el premi
de l'equivalent
al Memorial Democràtic
d'Aragó,
que es diu
Amarga Memòria,
ha tingut el premi,
no?
I a part,
la Carme
és fundadora
de les dones
del 36,
que van ser
les primeres
a intentar
recuperar
la memòria
històrica
que el temps
de la transició,
que aquesta transició
del silenci
havia imposat,
no?
I a part,
a mi el tema
de la Carme
per mi
és especialment
simbòlic
perquè té
aquest doble
component
que a més
és dona
i moltes vegades
la història
de les dones
sempre queda
com més oculta
i més silenciada
mentre que les dones
tant a la guerra
com a la postguerra
i durant la república
van tenir
un paper
molt important,
no?
Llavors,
bueno,
pensàvem que
ja li hem fet
molts homenatges
a la Carme,
a la ciutat,
a tothom,
però, bueno,
pensàvem que
era una persona
que podia representar
molt bé
tot aquest esperit
i el que va ser
la lluita
perquè tant ella
com el seu marit
van estar empresonats,
tornats a empresonar,
Leandra va estar
condemnat a mort,
van rebre tortura
i, per tant,
pensem que encarna molt bé
el que volíem homenatjar.
L'acte tindrà lloc demà
a dos quarts de vuit del vespre
al Palau Firal i de Congressos,
un acte obert a tothom,
no només a les famílies,
per tant,
hi pot assistir tothom,
fins i tot
si alguna persona
ens està escoltant
i està en el cas
que deia l'Hortensa Grau
que és familiar
o coneix alguna persona
molt gran
que va estar represaliada
i encara que no hagi rebut
aquesta invitació directa
per part del govern
i pot assistir.
Deia, Hortensa Grau,
que potser l'homenatge
a l'acte
arriba massa tard
perquè moltes d'aquestes persones
ja s'han mort,
les que estan vives
són molt grans,
però realment
s'ha fet en els últims anys
un esforç
per recuperar la memòria
i per homenatjar
aquestes persones
que no s'havia fet mai
i que encara que arribi tard
val la pena.
Home, i tant que val la pena.
Jo penso que
des del govern
aquest govern
aquest govern
d'alguna manera
seguint el mandat
que ja li deia l'Estatut
l'Estatut ja deia
recuperar la memòria
en concret
l'article 34
de l'Estatut
feia un mandat
al govern
el nou Estatut
feia un mandat
al govern
que diu
la Generalitat
i els altres poders públics
han d'avallar
pel coneixement
i manteniment
de la memòria històrica
com a patrimoni
i per tant
aquest govern
ja en l'anterior
legislatura
en què es crea
la Direcció General
de la Memòria Històrica
fa un gran esforç
un gran esforç
amb la creació
del Memorial Democràtic
amb tota la xarxa
d'espais de memòria
que aquí per exemple
tenim tot el tema
de l'Ebre
però a Girona
tenim a l'exili
o sigui
tots els eixos
de la memòria
i dedicant
juntament
col·laborant
invertint molts diners
per col·laborar
amb els ajuntaments
des del que és
la recuperació
dels espais
dignificar espais
a l'aprovació
de la Llei de Foses
i a la Llei de Foses
l'important
és sobretot
poder senyalitzar
i dignificar espais
on hi ha molta gent
enterrada
perquè això
d'alguna manera
és també un deute
amb les famílies
o tot el tema
de documentació
perquè hi havia
una versió
oficial
recordo
les paraules
d'un escriptor
que m'agrada molt
el Vázquez Montalbán
en el llibre
de la biografia
de Franco
deia que
si continuàvem així
diu
Franco
acabarà
passant a la història
com un dictador
que gràcies a ell
ens va portar
al desenvolupament
i a la modernització
al desenvolupament econòmic
i a la modernització
d'Espanya
hi ha com un intent
d'ocultació
del que realment
va significar
l'atemptat
contra un règim legal
i tota la dictadura
i encara
vull dir
encara ho veiem
amb membres del tribunal
vull dir
hi ha com
un sector
que nega
aquesta part
de la història
jo penso que
tots els països
han fet
aquest esforç
de memòria
de memòria
col·lectiva
i sobretot
han rendit
homenatge
a la gent
que va lluitar
per recuperar
perquè la democràcia
no ens la va regular
a veure
Franco va morir
però
el franquisme
el vam recuperar
i el vam recuperar
gràcies a tota aquesta gent
que s'hi va esforçar
Andalusia
ha fet actes similars
de lliurement
de diplomes
França els va fent
el seu moment
i per tant
aquesta és la nostra feina
una feina
que també aprofito
per dir que
dins d'aquesta feina
de la memòria
el dia 20 de març
s'inaugura
a casa nostra
en concret
a Barcelona
un gran centre
que serà
el centre
del memorial
el memorial democràtic
que havia la Lletana
que ja en parlarem
però pensem
que serà un espai
molt important
perquè el fet
de tenir un lloc
simbòlic
també per a la gent
és important
En qualsevol cas
ens quedem
amb el més immediat
que és aquest acte de demà
recordeu que comença
a dos quarts a vuit
que comptarà
amb el testimoni
de la Carme Casas
com dèiem
aquesta dona nascuda
a Oscar
fa 89 anys
però vinculada a Tarragona
pràcticament
des de fa tota la vida
també intervindrà
l'historiador
Lluís Valar
tancarà l'homenatge
a l'actuació musical
del Cor Ciutat de Tarragona
en fi
serà un acte presidit
per Hortència Grau
i per l'alcalde
de la ciutat
Josep Félix Ballesteros
i és un acte
obert a tothom
Recordeu que el de demà
és el primer
dels tres homenatges
que se celebraran
a la demarcació
ja que també
el dia 6
el dissabte
n'hi haurà un
a Montblanc
a la Conca de Barberà
i el dia 10 de març
hi haurà un tercer
a Reus
Tot això forma part
d'aquests actes
d'homenatge
als represaliats
pel franquisme
per part del govern
de la Generalitat
Aprofitant avui però
la presència d'Hortència Grau
en aquest programa
li vull fer una pregunta
sobre un tema d'actualitat
perquè avui precisament
els mitjans de comunicació
ens estem fent ressò
d'un informe
del síndic de Greuges
de Catalunya
Rafael Ribó
sobre aquell accident
sobre aquell incident
que va haver-hi
el passat estiu
a Arcros
Segons
entenem
de les conclusions
de l'informe del síndic
que l'activació
del pla secte
aquell dia
del mes de juliol
es va fer de manera correcta
però que l'avís a l'alcalde
de Tarragona
en aquest cas
en aquest cas
es va fer
amb retard
ell quantificant
37 minuts
el moment
des de l'activació
del pla secte
fins a l'avís
a l'alcalde
Josep Félix Ballesteros
davant d'aquest informe
o davant d'aquestes informacions
sobre l'informe
del síndic de Greuges
què n'ha de dir
senyora Grau?
Bé, doncs
diverses coses
mira
en primer lloc
que jo
la informació
encara
la tinc pels mitjans
és a dir
jo encara no he pogut
veure l'informe
per tant exactament
vull veure
el que diu exactament
el síndic
el Rafael Ribó
jo sé que ell va demanar
informació i documentació
a la direcció general
de protecció civil
el Josep Ramon Mora
que ahir vaig parlar
amb ell d'aquest tema
jo la informació
que tinc
del que diu l'informe
exactament
és el que tu has dit
que es va activar
o sigui
es va estar
va estar bé
activar
perquè hi havia el risc
i que
exactament
però jo
veus
tinc la percepció
que no diu
exactament
l'alcalde
sinó
l'avís
entre que
s'activa
el pla
i s'avisa
els ajuntaments
no sé si diu
l'ajuntament de Tarragona
o els ajuntaments
en general
és massa lent
jo aquí
el que
ah i la desactivació
també
s'avisa amb retard
bé
jo aquí
en primer lloc
diverses coses
1
tots els protocols
són millorables
i per tant
segurament
els tempos
o les ràtios de temps
les hem de millorar
i amb això estem en l'esforç
en col·laboració
d'a més amb els ajuntaments
però també
en el cas aquest d'Arcross
jo el que vull recordar
és que és una fuita
en la que es produeixen
una sèrie
es produeixen
una sèrie
d'inconvenients
diem-ho així
per les quals
l'empresa d'Arcross
té una sanció
una sanció
que ells han recorregut
però té una sanció
que li va imposar
la direcció general
és a dir
el retard
amb tota l'operativa
es produeix
en part
perquè
l'empresa
que té uns protocols
també d'avís
perquè tot va
tot va encadenat
amb una emergència
no?
els protocols del pla secta
van encadenats
té un retard
en informar
tot això
fa retardar
l'operativa
i el que sí que és cert
és que
i això
t'ho estic dient de memòria
perquè no tinc els documents
abans
però recordo perfectament
del report nostre
de trucades
que a més és clar
és un report
de les trucades
que es fan
a l'Ajuntament de Tarragona
se l'avisa
molt ràpidament
però clar
s'avisa
els telèfons
d'emergència
que ens passa
a cada ajuntament
que solen ser
els de la policia local
nosaltres sempre tenim
uns telèfons
a part tenim els mòbils
dels alcaldes
però tenim els de la policia local
clar
en aquell moment
que a més jo estava
a la sala
el tempus
que passa
entre que la policia local
estableix
també
dins dels seus protocols
l'avís
a l'alcalde
al regidor
sí que es produeix
aquest decalatge
haurem de revisar
i millorar tot això
i en aquesta línia
estem treballant
de fet
ja hem tingut
més d'una reunió
amb el regidor responsable
amb el senyor Carles Castillo
amb el tècnic
de protecció civil
amb el Montesinos
i vull dir
cada dia estem treballant
per tant
nosaltres continuarem
treballant
per acortar
els temps d'avís
que en una emergència
el temps
i més en una emergència
de risc químic
el temps és el primer
en qualsevol cas
l'avís a la policia local
de Tarraona
sí que va ser ràpid
l'avís va ser ràpid
i a més això està reportat
vull dir
ells ho tenen també
després
que hi ha coses millorables
segurament sí
clar segur
sempre
i a més hem de reduir-lo
aquest temps
perquè
aquella fuita
quan el moment
i això sempre ho hem reconegut
quan nosaltres vam activar
el pla secta
el núvol
estava molt avançat
però clar
és que nosaltres
no podíem activar
fins que no tinguéssim
tota la seguretat
i per això
justament
també s'ha imposat
la sanció a l'empresa
perquè l'empresa
està obligada
segons els protocols
del pla secta
i la normativa
a enviar uns faxos
a enviar una informació
especificant
i això
va
va sofrir retards
no?
bueno
a part del tipus
d'avís que van fer
que s'incidència
accident
etcètera
però bueno
amb això
anem treballant
i bueno
i de fet
hi treballem i molt
augmentem
per això
volem també posar
més sirenes
en els barris
per això també volem
fer cada any
dues proves
d'implantació
del pla
perquè a veure
els plans
els has d'anir implantant
perquè quan els implantes
amb l'operativa
és quan te'n dones compte
del que funciona bé
i del que no funciona
però clar
hem de millorar
i amb això
aquest és el nostre objectiu
molt bé
doncs amb aquest
a punt concret
sobre aquesta qüestió
d'actualitat
del dia que vam
aquesta conversa
amb Hortència Grau
i és la directora
dels serveis territorials
del Departament d'Interior
aquí a Tarragona
avui l'hem convidat
aquí al matí de Tarragona Ràdio
per parlar precisament
com dèiem
d'aquest homenatge
que tindrà lloc
demà dijous
a partir de dos quarts
avui del vespre
homenatge
a tots els empresaliats
del franquisme
de les nostres comarques
serà a partir
de dos quarts
avui del vespre
com dèiem
al Palau de Congressos
de Tarragona
senyor Grau
moltes gràcies
per venir aquest matí
als Estudis de Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
l'acte de demà
gràcies a vosaltres
esteu invitats
gràcies
adeus i bon dia
gràcies