El vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, els ulls al vent, el vent del món.
I tots, tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant a Déu, el vent del món.
Aquesta cançó, el vent, de Raimon, fa ara 50 anys del seu naixement, de la seva creació.
I aquest dimecres, aquí a Tarragona, a les Muralles, a la Torre de Minerva, i per tancar el cicle de concerts d'aquest estiu,
el grup Bersel ens oferirà un espectacle, un concert, que d'alguna manera vol commemorar aquests 50 anys del vent.
Ara mateix tenim línia directa amb un dels components d'aquest grup Bersel, que és l'Alfons Olmo.
Alfons Olmo, molt bon dia.
Bon dia, què tal?
Qui sou, Bersel?
Bersel, som un equip creatiu, un grup de música que fa, doncs, bueno, hi ha tres treballs, més o menys,
que van començar el nostre viatge, doncs, a través de la cançó, no?
Som un grup que ens dediquem a la cançó.
I en aquest cas, doncs, hem seguit un peu la nostra línia creativa, que, bueno, a nivell de, com a llibre, com a CD, com a DVD,
oferim això, un producte més complet, que simplement el fet de crear un CD, no?, musicalment parlant.
I en el cas de pujar a un escenari, doncs, això ho portem d'una manera un poc especial, no?
És a dir, en essència és un concert, en essència la nostra matèria primera i objectiu final és la cançó.
Però, a través de diferents mòdus d'expressió i de sentits de l'espectador, és que ens posem en comunicació, no?
I, bueno, doncs, fem un espectacle en el que tenen cabuda de videoprojeccions, una part recitada, pot ser,
pròpia de ràpsodes o també el teatre, no?, acciós teatrals o imatges reals, diguem-ho així, no?
Aquest producte, aquest espectacle del que parles, és el que anumeneu petjades?
Sí, aquest és com el dia, no?, el tercer que fem...
Vam començar amb un que es deia País Viatge, un segon Sàmara,
i en aquest cas, el tercer petjades, Vercel, Canta Raimon, és el pseudònim.
D'alguna manera el que hem fet és una obra a partir d'una obra, és a dir, hem agafat cançons del Raimon
i a partir de la seva obra hem creat una pròpia, no?, perquè, bueno, defugim un poc de, en si,
de fer duplicacions de les cançons, de fer de Raimon, no?, perquè per a fer de Raimon que millor que ell, no?,
que continuen actius i, a més a més, possiblement siguin unes persones amb major producció i major carrera
i que continuen actius, no?, nosaltres hem pretès fer un treball a partir del seu treball,
és a dir, respectar en si les melodies, les lletres, però portar-ho un poc a la nostra manera d'entendre això,
no?, actualitzar-ho amb els nostres referents musicals i, d'alguna manera,
doncs fer-ho més proper a una nova gent que puga descobrir el Raimon
o gent de tota la vida que el coneixi i és, d'alguna manera, toques el seu Raimon, no?,
per dir-ho així, però el descobreixen o el veuen des d'un altre punt de vista, no?
I com enteneu vosaltres, precisament, o com voleu que entengui la gent d'ara
aquests 50 anys de música de Raimon?
Doncs d'una manera més completa, no?, potser el Raimon l'hem identificat massa sovint
només en la cançó protesta i de lluita, que sí que forma un dels seus àmbits
o treballs en els que ell més o menys ha circumstantat,
però nosaltres volem fer un homenatge a l'ofici de fer cançons
a través del primer que va començar, que és el Raimon, no?,
llavors, doncs, bueno, ell, com considera una hòrbita extractés, no?,
ell gira entorn el mateix ells, que és en si el seu ofici de fer cançons,
i escriu cançons d'amor als 18 anys, com treballarà el teu cos,
i avui en dia, a 69, possiblement un proper disc que treurà en el futur,
doncs, escriu sobre l'amor des d'un altre punt de vista, i això és la cançó, no?,
és l'ofici de dedicar tota una vida a unes mateixes temàtiques,
però veure-les a través del temps i la honestedat que se'n respira d'això, no?,
és un Raimon molt més complex, un Raimon que ens porta als poetes,
ens porta als poetes igual més complexos i els fa propers, com l'Espriu,
o més antics, com l'Ausias Marc, o canta l'amor, amb cançons com Un puny, o...
És a dir, és un Raimon, jo penso, que més fidel a la seua complexitat i riquesa,
però també és cert que és el nostre camí, no?, és a dir, nosaltres hem triat un camí des possibles, no?,
hem fet un viatge multimèdia, dient nosaltres, a través de la seva obra,
però és una de les opcions, perquè hi ha moltíssimes,
tantes com es puguen dibuixar en el seu univers, no?, és a dir,
nosaltres hem triat una constel·lació que hem dibuixat,
i unint cançons i volem contar una història, no?,
que és, en si, com vos deia, no?, l'homenatge a l'ofici de fer cançons.
Una curiositat, sou el grup, tots de València, del País Valencià?
És a dir, som nascuts al Coi, en origen, jo he vist que a Barcelona ja fa molts anys,
i per altra banda, avui en dia tenim aquesta doble, entre cometes, dic nacionalitat,
perquè mateix a Pau Romero, que és músic i productor de Barcel,
és nascut a Barcelona, però també de descendència del sud del País València,
concretament de Viard, Montgermà, que és qui porta Daniel Olmo,
la part, diguem, de plàstica i de les videoprojeccions,
i ha creat el còmic del llibre, etcètera,
ell viu a prop de València, a l'Ocau Llíria, i és nascut al Coi,
és a dir, tenim, sobretot actuem en tot el territori, no?, dels Països Catalans.
I una altra curiositat, l'espectacle que plantegeu,
tenint en compte que aquí a Tarrón el veurem a l'aire lliure, al costat de les muralles,
és un espectacle tant per un espai interior com per un espai obert?
O creieu que fins i tot hi ha algun espai que l'afavoreixi més que un altre?
És a dir, la qüestió és adaptar-te als espais,
és a dir, el millor espai és el...
Si tu tens un format adaptat per a aquest espai,
és a dir, no hi ha problema i a més a més ho potencies, no?,
és a dir, si és, en el cas de la Torre Minerva, no?,
pel que m'han parlat i tinc moltes ganes d'actuar,
és precisament per la proximitat,
és a dir, cada lloc té un valor i en aquest cas és la proximitat
i hem adaptat en diferents ocasions el nostre repertori
a una formació més acústica, no?
i abans o fèiem una formació elèctrica completa de banda o fèiem una formació molt senzill acústica.
En aquest cas és una formació acústica, però amb tots els ingredients,
amb tota la instrumentació, amb tots els companys que, bueno,
hi ha percussió, hi ha un baix acústic,
tot està, com diguéssim, adaptat a eixa privadesa, a eixa intimitat,
a alguns ambients molt menys acollidors, no?
Després, ja el dic, potser estem en un teatre, en un espai obert,
en un auditori en el que té cabut un format elèctric
i potser el senyim pot ser més a les versions que estan enregistrades al disc, no?,
que són més complexes, tens opció d'alguna manera farxir de tots els arranjaments, no?,
d'elèctrics, electrònics també, no?, bases electròniques,
de tot tipus de cordes, etcètera, no?
Això ho pots fer, doncs, igual en altres tipus d'espais, no?
I la selecció de les músiques i de les lletres de Raimon, com ha anat?
Quantes apareixen en l'espectacle?
I d'alguna manera quin criteri heu seguit a l'hora de seleccionar
de l'extensíssima feina feta per Raimon durant aquests anys?
Doncs sí, perquè l'obra del Raimon està alçada de qualsevol cant d'autor,
pot ser de la cançó francesa, italiana o llatina-americana, estadounidense,
i era molt complicat, però també és cert que ho hem fet amb el cor a la mà,
des del bon començament, ja fa dos anys que es van plantejar el projecte,
i quan s'ho plantegem, és a dir, a l'hora de fer la tria,
és una feina més subjectiva, més creativa, no?,
i llavors fem una primera selecció de 60 cançons,
entrem en contacte amb el Raimon,
li proposem el treball que volem fer,
ell d'alguna manera confia, creu en el que volem fer,
d'alguna manera veu que són clars i que anem de cara, no?,
per dir-hi sí, i coneixem la seva obra,
no és senzillament un interès que tenim amb la cançó del vent,
és més, defugim en el nostre criteri d'anar a les tòpics,
altra cosa és que finalment hi ha cançons com Jo vinc d'un silenci,
o com Un puny, que són grans clàssics, o bé les events,
però tot i així no és, en si la prioritat és tot el contrari,
intentar subjectivament, vol dir, a nivell creatiu,
i d'ahir ve allò de crear una obra a partir de l'obra,
intentem fer un recorregut que sigui el més fidel a donar tot aquest ventall,
de cançons que té el Raimon, totes les vessants,
tots els estats d'ànim d'una persona.
Llavors, en l'ofici de fer cançons,
el cas és que agafem com si fos la vida d'una persona que escriu cançons,
a través del que pot passar a través d'un dia, no?,
llavors, una persona que es lleva, que es lleva a prop d'una platja,
a vora mar, i llavors, un primer contacte amb el seu entorn,
la natura de les events, no?,
és a dir, i d'aquí, d'aquest origen,
van passant dir coses al personatge,
i aquest personatge és que viu i experimenta una sèrie de vivències
que el porten a escriure molts diferents tipus de cançons, no?,
i hi ha 15 cançons en el disc,
en l'espectacle, més o menys,
assenyem a aquest ordre de cançons,
més o menys, perquè l'espectacle sempre respira uns altres ritmes,
però, bueno, un poc el criteri ha sigut
anar escrivant d'aquest 60 primeres cançons fins a 15 que han quedat, no?,
amb el, jo el dic, amb sempre la coneixença per part del propi Raimon
de com anàvem avançant en el projecte,
les versions que triàvem, el contingut, el títol mateix, no?
I per anar acabant, Raimon, entenc del que dius, doncs,
que està d'acord, que us ha ajudat fins i tot en el projecte,
aquest és un espectacle només per fans, fans, fans, fans de Raimon?
Tot el contrari, és a dir, clar,
la gent que més o menys ha conegut el treball que hem fet,
nosaltres, és un disc més de la nostra discografia,
i això vol dir que hem intentat que sigui com cançons nostres, no?,
i això és el que fa, com et deia al principi, no?,
al començament, que la gent que ja el coneix pot redescobrir-lo,
però, sobretot, el que ens interessa és que gent que ja ens coneix a nosaltres,
gent que pugui conèixer el Raimon o altra gent,
descobris que un Raimon que, igual,
per una sèrie de diferències generacionals o estilístiques o de gustos,
no l'haverà conegut,
i, en canvi, nosaltres intentem portar-lo a unes sonoritats diferents, no?,
i també pot ser una sensibilitat diferent,
ni millor ni pitjor,
simplement és, en aquest sentit, ja el dic,
que per a fer de Raimon ja està el Raimon i continua en actiu i promet,
vull dir que no és una persona que estiga ni molt menys pensant en la classe,
sinó tot el contrari,
més aviat en llançar-se de nou a un nou treball, no?,
i nosaltres hem fet una obra a partir d'una obra i tenim un llenguatge i una sensibilitat
i pot ser, doncs, bueno, és a dir, són maneres d'entendre-ho diferentment, no?,
que fes una cançó d'ell i la potenci, es potenci la seua força i la portes al teu terreny
i la fas molt més mediterrània i la fas molt més canyera, entre cometes,
i altres cançons, potser les entenem d'una manera més tendra
i les hem portat a un altre terreny, no?,
i té una altra forma, jo penso, d'entendre la tendresa i són complementaris.
Aquesta reinterpretació de Raimon la podrem, doncs, veure i escoltar aquest dimecres
a partir de les 10 de la nit en el darrer concert,
en la darrera cita del cicle de concerts de les Nits a Minerva
que ha organitzat durant tot l'estiu el Museu d'Història de la Ciutat.
Recordeu que l'accés s'ha defectuat pel passeig de Torroja,
l'espectacle és gratuït, cal recollir prèviament invitacions
i que ja us trobareu amb aquesta gent del grup Bercel
que interpreta, reinterpreta, a la seva manera, molt personal
i des de diferents punts de vista, la música, l'obra de Raimon.
Alfons Olmo, de Bercel, moltes gràcies per atendre aquesta trucada
del matí de Terraona Ràdio i que vagi molt bé aquest concert de dimecres.
Vinga, adeu, gràcies.
Adéu.


Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Grans i pocs peis
a records correran
i cercaran
amagat aixecret
fugint del mar
com són modrits
de feix per gran remei
en terra i girant
Amor de vos
jo en sent més que no en sent
ple que la part
pitjorment romandrà
que de vos sap
tot qui se'ns vos està
a xop de daus
vos acomparares
i optem la mort
per no ser-vos absent
perquè amor
per mort
és anul·lat
ma jo no creu que mon voler
sobrat
busca ésser
per tal departiment
jo sóc gelós
de vos
tres cas voler
que jo morí
no me tamé en oblí
sol és pensar
de tal
del món de lín
carlos viví
no creu
se busca
fer
però
no creu que
de boles