la recollida dels misteris, tot aquest ambient realment singular
que es crea a la ciutat de Tarragona.
El dijous, recordeu que serem a la plaça del Rei,
davant de l'església de Nazaré, en aquest programa especial
que fem cada dijous, que combina d'una part
alguns dels aspectes de la setmana estanta, com ara la música,
que serà el que ens ocuparà i altres qüestions, diguem-ne, més lúdiques.
Ara, però, volem desplaçar-nos, de fet, ja fa una estoneta
que la unitat mòbil estalla fins a la plaça Verdaguer.
Hi ha la carpa instal·lada en la que podem contemplar bona part
dels passos de les confreries de la setmana santa tarragonina.
Allà, com és habitual, Josep Ardila, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Estàs ja a dins, a l'interior d'aquesta carpa.
Estic ja.
Sento molt d'ambient.
Sí, sí, hi ha força gent.
De fet, normalment la tanquen a la una, però vaja,
avui han esperat que acabem la nostra visita
per tancar la carpa que hi ha a la plaça de Verdaguer.
Estem doblement acompanyats.
Dèiem que ens acompanya en Juna Maria Sabete Bosch,
el cronista oficial de la setmana santa de Tarragona.
Bon dia.
Bon dia, bona hora.
I també ho tenim per allà.
Ara el saludarem al Joaquim Julià,
el president de l'agrupació d'associacions de la setmana santa,
doncs perquè ens expliqui també què tal va, vaja,
aquest primer dia d'obertura.
Es va obrir ahir, mentida, es va obrir ahir,
què tal va aquest segon dia d'obertura d'aquesta carpa.
Josep Maria, però on li sembla que comencem a fer aquesta petita visita guiada
que hem volgut fer aquest matí en aquesta carpa,
on trobem gairebé una bona representació, no tots, evidentment,
però una bona representació dels misteris de la setmana santa de Tarragona.
Jo aprofitaria per fer una miqueta de catequesi.
I la catequesi es comença el diumenge de Rams
i comença amb un misteri que és relativament nou,
vull dir, fa uns quants anys que la germandat de Nostra Pare,
Jesús de la Passió, va tindre la bona idea de fer el misteri del diumenge de Rams
o del diumenge de Passió,
que és el que popularment es coneix amb el nom de la Borriquita.
Aquest és un misteri que el va fer un escultor que es diu Santiago Lara Molina,
la data és de 2003, vull dir que pràcticament només té set anys de vida,
però és el que reflecteix la processó dels Rams.
El que passa és que no surt el dematí del diumenge de Rams
perquè la processó dels Rams ja està feta a les coques,
allí a la plaça de l'Ensenyança fins a la catedral,
aprofitant l'ofici del diumenge de Rams,
però a la tarda tota la canelleta que ha venit al palmó el dematí
pot seguir una processó i pot tindre una expressió escultòrica
del que és la Borriquita, amb uns nens al voltant,
amb remets de llaurer i els palmons tradicionals,
que és l'entrada a tota la Setmana Santa.
A partir d'aquí podríem anar seguint més o menys el pas de la Passió
i tot seguit faríem un salt molt gros
perquè ja ens aniríem a dijous sant.
A dijous sant directament, eh?
Des del diumenge de Rams a dijous sant?
Hi ha viacrucis durant tota la setmana aquí a Tarragona
perquè el dimarts demà hi haurà el viacrucis
de la germandat de Jesús Nazaré,
dimecres hi haurà la processó del dolor o el rosari del dolor,
però ens anem el dijous sant perquè el dijous sant
és el dia que es commemora el Sant Sopar.
El tenim allà baix.
El tenim allà baix.
Ara anem d'una banda a l'altra d'aquesta carpa,
d'aquest museu, diríem, temporal de la Setmana Santa,
i ens trobem amb el Sant Sopar, que és un misteri també relativament nou,
ja té 15-16 anys, el van inaugurar l'any 1995.
És del mateix escultor que va fer l'Exceomo,
un escultor que es deia Soler, Emili Soler, andorrà,
i que per reflectir el Sant Sopar va fer una taula rectangular bastant llarga
a fi i efecte que pogués sortir per la processó.
D'alguna manera, certament, es podia haver fet una taula rodona,
d'alguna manera, o un altre sistema, tots asseguts a terra,
però d'aquesta manera es reflecteixen els 12 apòstols,
amb la figura de Jesús,
i la característica d'aquesta representació del Sant Sopar
és que les cares dels 12 apòstols es corresponen a personatges de Tarragona,
personatges més o menys coneguts,
perquè la immensa majoria d'ells són del Serrallo,
només n'hi ha un que és una miqueta postís,
un parell que són postissos,
el més postís de tots és el que us està parlant,
que és el que va...
Sí, perquè anava a dir, n'hi ha un que em sona a vostè.
Exacte, exacte.
És el que està aquest racó d'aquí al capdavall,
que representa la figura d'Ajudes,
que porta una bossa amb les 30 monedes,
que els amics del Serrallo,
per vinculació ja d'uns quants anys,
no van tindre cap inconvenient,
ni jo tampoc,
amb que donés la cara a un dels apòstols,
i com el tema dels Judes pot comportar
tot un seguit de renoms per la posteritat,
els Serrallo tenen molt de costum d'anomenar la gent,
no pas pel nom, sinó pel renom,
jo no vaig tindre cap inconvenient
que la història em conegués com els Judes
del Sant Sopar del Gremi de Marejans.
Perquè, a més a més, ara veia que un company m'hi deia,
mirin, que aquest és el Judes que surt en el pas del Gremi de Marejans.
Exactament, la canalla petita en vol.
Reproduir la cara i tot que fallà.
A veure si soc tan dolent com els Judes,
però vaja, ja ho dirà la història.
A partir d'aquí ja deixaríem el dijous Sant,
ens aniríem a la nit cap a l'Hort de les Oliveres,
i a l'Hort de les Oliveres veuríem,
en primer lloc, l'Oració de l'Hort,
que correspon a l'associació La Salle,
l'Oració de l'Hort, en què hi ha Jesús de genolls,
amb l'àngel que li ofereix el calça de la passió,
que és dels alumnes de la Salle,
i dels antics alumnes correspondria ja
al segon misteri de la mateixa agrupació,
de l'associació La Salle,
que és el vetlleu i pregueu.
És, diríem, entre la nit de dijous Sant a divendres Sant,
a partir del moment en què ja entren,
d'alguna forma, els que van a prendre Jesús,
i ja tindríem a l'altra banda d'aquesta...
Aquests són dels més antics, perdona, Josep Maria,
són dels més antics, de l'any 43?
Més antics, antics, diríem,
són el dels pagesos, que és el Sant Sepulcre,
perquè és el Sant Sepulcre que es va poder
conservar almenys la figura del Crist iacent,
es va poder salvar de la crema que hi va haver
amb els fets del juliol,
i també, però que no estan aquí
perquè els pagesos tenen la seva seu
a l'Església de Sant Llorenç,
i aleshores el Museu dels Pagesos
ja és l'Església de Sant Llorenç,
com ho és també pels nazarens
el misteri del Sirineu,
que és el que es va aconseguir salvar també
de la guerra, perquè estava en un maquetzem
i no el van trobar ni ho van pensar,
i tres figures de, diríem, la Verònica,
que també es van poder salvar,
tres figures i el vestit del Jesús nazaré,
que és el que dona nom als nazarens.
Després els nazarens van fer una altra figura,
que és un altre misteri,
que és Jesús es despullat a les seves vestidures,
però pràcticament la immensa majoria de misteris
són de després de la guerra,
i aquest sí, aquest és del 43,
perquè abans d'aquest misteri
n'hi havia un de semblant d'un escultor llimona,
preciós, però va ser cremat com es van cremar
molts altres misteris.
Quin seria el següent, José Maria?
El següent ja ens aniríem a la presa de Jesús.
Encara dijous sant o no?
No, això ja som la nit de dijous a divendres sant.
La nit de dijous a divendres.
Segons la tradició i segons l'Evangeli, no?
La presa de Jesús és un misteri
que van recuperar els de la Cofredia de Pescadors,
que tot just deu tindre 50 i escaig anys,
vull dir, 51, pràcticament,
perquè és del 1956,
bueno, 51, 54, 54 anys, no?
Perquè els pescadors van voler deslligar-se
d'alguna forma del gremi de Marejans,
la Cofredia de Pescadors tenia un altre,
diríem, un altre sentit,
era tradicional com a Cofredia i com a gremi,
perquè Marejans vol dir gent de la mar,
pescadors i no pescadors,
però ells van voler un misteri particular
i aleshores van fer construir aquest misteri
que és d'un escultor també famós,
l'escultor Satorres,
i ells volien que hi hagués una temàtica
que apareixés Sant Pere,
i Sant Pere apareix tallant l'orella
d'un dels criats del governador,
que és Malcus, que allà està allà darrere.
Hi ha els que, el Judes també,
que és el que el traïciona,
aquest misteri es coneix com la presa de Jesús
o el petó de Judes també,
de les dues formes.
A partir d'aquí, ja ens n'aniríem,
ara pràcticament ens n'aniríem
a l'escena posterior al prendiment,
que és l'exposició de Jesús al poble,
després d'haver passat pel Judici de Pilats,
que és l'Ecceoma.
L'Ecceoma és un misteri també
del mateix escultor que va fer el Sant Sopar,
el que passa que l'Ecceoma és anterior al Sant Sopar.
El Sant Sopar hem dit que era de 1955,
i aquest és de 1994,
del mateix Soler,
escultor andorrà,
que són els dos misteris més nous
fets amb la tècnica de la fibra actual
que fan aquestes talles,
que no són talles,
que són d'alguna manera un sistema nou
i que reflecteix,
doncs, si Pilats,
Jesús ha exposat al poble,
aquí el teniu,
l'home, després del Judici,
amb la seva capa vermella,
la seva púrpura,
d'alguna forma,
i un soldat romà.
I d'aquests,
Josep Maria,
quins es porten amb rodes
i quins són els portants?
Perquè el del Grèmi de Marajan
sí que el porten els portants.
El Sant Sopar el porten els portants.
Els dos que han vist de la salle,
un el porten a ombros
i l'altre el porten encara amb rodes.
La presa de Jesús és un misteri
que té una peana molt forta,
molt grossa,
però tot i ser forta i grossa,
també fa relativament pocs anys,
ja deu fer,
doncs,
què et diré jo,
doncs,
17,
18 més o menys,
que els pescadors
el porten també a espatlles.
A l'Ecció,
també,
és portat a espatlles,
vull dir que avui en dia
pràcticament la immensa majoria
són portats a espatlles,
tret d'aquells
que pel seu pes natural
obligarien a portar molta gent.
I com els misteris
de la processó de Setmana Santa
de Tarragona
no tenen l'estil
d'aquelles barres
que porten Andalusia
i en altres llocs
que hi poden posar
50, 60,
d'allò,
aleshores és pràcticament impossible,
vull dir,
hi ha alguns
que ens els saltarem de seguida
perquè a l'església de Nazaret
de la Sang
hi ha els assorts,
la flagellació,
que també és un misteri
amb unes figures molt fortes,
amb un pes extraordinari
que si no és amb rodes
i si no és amb les barres tradicionals,
però hem de comptar
que aquelles barres
pels carreronets
que passem per Tarragona
no podrien girar.
Hi ha alguns d'aquests misteris
que tenen els seus problemes
a l'hora de girar
per aquells carreronets
i per circular,
sobretot de la part alta.
I quin seria el següent?
Ja, breument,
que se'ns està acabant el temps,
quin seria el següent pas?
Pràcticament, ràpidament,
perquè aniríem
amb la davallada
del descendiment de la Creu,
de la congregació
del benerat cos
de Jesucrist
del descendiment de la Creu,
que enguany
ha inaugurat
les tres figures
que faltaven
des de l'any mateix
de la seva construcció.
És un misteri
que es va construir
l'any 1953
i hem hagut d'esperar
pràcticament
aquests 57 anys
perquè poguessin
completar-lo.
S'han completat
amb les tres figures.
Quines són els que s'han completat?
S'han de la mateixa,
Sant Joan
i la Maria Salomé,
que és la que està
al costat també.
Són tres figures
que l'han completat
i s'han completat
amb uns tallers
de la província
de Guadalajara,
amb un escultor
d'avui en dia
que ha seguit,
que ha seguit,
diríem,
el patrol
amb aquesta original
que hi havia
en el seu moment.
A partir del
davallament aquí
ja ens trobaríem
amb el retorn
del Calvari,
després això
el davallament
és el Calvari,
el retorn del Calvari
que és el misteri
de la cofredia
de Sant Magí Màrtir
de Barcelona,
els anomenats
popularment
maginets,
que són aquests
tarragonins absents
que cada any
com a diríem
moixonets
d'aquestes
oranetes
que retornen
per la Semana Santa
a Tarragona
i després ja
aniríem
al Sant Enterrament
que és el que
dona nom
a la processó
que és un misteri
també de després
de la guerra
de l'any 1942
i 1944
pràcticament
de la mateixa època
d'aquests
de la salla
que es van refer
en aquells moments.
El Sant Enterrament
és d'un escultor
d'aquí
de la terra
de la canonja
de Salvador Martorell
que quan va sortir
exactament com aquest
del davallament
de la creu
tampoc va sortir
després de la guerra
amb totes les figures
perquè no hi va haver
temps material
amb el poc
temps que hi havia
després
i amb la penúria
econòmica
que hi havia
però amb dos anys
es va poder completar
el misteri
i és el mateix
que fins fa
21 anys
anava a rodes
a la primeria
encara anaven
tots a ombros
però amb el temps
es van posar
a les rodes
i ara
fa 20 anys
hem tornat a recuperar
a portar-los a espatlles.
Déu-n'hi-do
un guia excepcional
per fer aquesta
petita visita
que també si saludem
el Joaquim
ja que ho tenim aquí
ja per acabar
aquest recorregut
que hem fet avui
a la Carpa
Joaquim
bon dia
és el segon any
que es repeteix
aquesta experiència
jo no sé
si això és un primer pas
cap a un futur museu
ja estable
de la Setmana Santa Tarragonina
se n'ha parlat
de vegades
això ja
sí
aquesta és la intenció
d'alguna manera
és que hi hagi
un local estable
perquè els passos
estiguin ben cuidats
estiguin
la gent els pugui veure
i d'alguna manera
que la Setmana Santa
estigui en lloc
on li pertoca
dintre de la Setmana Santa
d'Espanya
de l'Estat
a més aquí
pot venir la gent
hi ha uns cartells
que expliquen
bona part de la història
que en dos dels misteris
això ho agraeix la gent també
sí, sí, sí
la prova està
que és
és incessant
l'entrada de gent
que mira
i que
i que d'alguna manera
clar
aprèn com són els passos
qui és l'escultor
els detalls
en fi
una sèrie de propietats
una sèrie de característiques
dels passos
de la Setmana Santa
de Tarragona
també
recordar
que les tres esglésies
Natzaret
Sant Miquel del Pla
i Sant Llorenç
estan obertes
i també allí
hi ha passos
de Setmana Santa
de les cofredies
de les esglésies
i també
la soledat
que està
el Col·legi d'Inginis
que no hi són tots aquí
també hi ha aquesta ruta
hi ha uns
díptics aquí a l'entrada
on es pot fer
tota la ruta
exactament
aleshores
no solament la carpa
de la plaça Verdaguer
sinó convidem
els tarragonis
i tarragonines
que es donguin un tomb
per la part alta
donguin un tomb
per la plaça Verdaguer
que és bonic passejar
i a més a més
veuran
la seva Setmana Santa
els seus passos
no sé si teniu
estipat una mica
quanta gent
espereu que vingui
en base a la gent
que va venir l'any passat
l'any passat
si
si diem
que
les persones
que van recollir
un fullet
d'aquí
doncs aproximadament
van passar
entre 8.000
i 10.000 persones
amb el que és
no arriba la setmana
o sigui
són 5 dies i mig
per entendre's
d'alguna manera
no arriba la setmana
van passar
entre 8.000 i 10.000 persones
això
és una satisfacció
per la Setmana Santa
de Tarragona
que tanta gent
de les cofredies
i no de les cofredies
i a més a més
gent que ens visita
per Setmana Santa
s'apropin
tant a les esglésies
com aquí a la Carpa
a la plaça Verdaguer
Joaquim, gràcies
i molt bon dia
gràcies a vosaltres
Joaquim Jovell
president de l'agrupació
d'associacions de Setmana Santa
i també gràcies
al Josep Maria Sabater Bosch
el col·lonista oficial
de la Setmana Santa
per aquesta visita
excepcional
en els misteris
que hi ha a la plaça Verdaguer
a la Carpa
és la veritat
que sí
una visita
d'Andalucsa
i a més
s'ha fet a Amida
li agraïm moltíssim
la col·laboració
que sempre ens presta
Josep Maria Sabater Bosch
doncs ho deixem aquí
Josep
demà pensa que has d'anar
al càsting de Torreforta
sí, sí, sí
a veure que
no es poden portar pírcings
no?
mira, no es poden portar pírcings
ni les celles depilades
les senyores
de moment compleixo els requisits
requisits
ni el cabell tallat
així modern
ni el cabell tanyit
s'han de tenir
entre 18 i 80 anys
ah, doncs ja vols
m'hi poder presentar
sí, tu pots presentar
et treus les ulleres
perquè a l'edat mitjana
no es portaven ulleres
però això no és cap problema
cap problema
demà ens hi anirem a presentar
perfecte, doncs demà
ja anirem
moltíssimes gràcies
Josep per dir-me
fins ara
a veure, qui també es podria presentar
és en Josep Sunyer
perquè du barba