Pedres que ratllen, és el nou disc de Cris Juanico,
són lletres magnífiques.
D'aquest disc, totes són composicions seves,
són les seves lletres i petites històries en forma de cançó.
Però ara us volem parlar de petites, grans històries
en forma de llibre,
les que us anirem regalant cada dia
aquí al matí de Tarragona Ràdio,
tot preparant Sant Jordi.
El dijous, per exemple, us regalarem un llibre de cuina.
El divendres, una guia d'aventura i natura.
Avui, un llibre de narrativa.
Cada dia, preparant Sant Jordi, us regalem un llibre.
Quina és la particularitat?
Jo diria que dues són llibres de moltíssima qualitat
i que estan fets aquí a casa.
I tots ells són novetats en el mercat editorial.
Sense anar més lluny, avui us volem regalar
un exemplar de l'escriptora tarragonina Tecla Martorell.
La passada tardor literària presentava la seva primera novel·la,
no el seu primer llibre,
perquè ja havia fet altres col·laboracions d'un altre tipus,
però com a narrativa, com a primera novel·la,
Tecla Martorell ens presentava Del sols i les llunes.
Una novel·la escrita en primera persona i de caire intimista
que explica les experiències de la Remei,
una noia de poble que forma part d'una família
marcada per la Guerra Civil.
La protagonista descriu tradicions de la ciutat i del poble
amb aquells ulls de criatura inodrida pels mestres i savis
que ens ho pega per la vida quan ve a estudiar a Tarragona.
Una barana del balcó del Mediterrani difuminada.
És la portada d'aquesta novel·la que us regalo ara mateix,
si em truqueu al 977 24 47 67.
Jo us feia una mica la sinopsi d'aquesta novel·la,
però què tal si recordem com la mateixa autora
ens parlava d'aquest personatge i d'aquest llibre.
Em penso que ja tenim a punt aquest petit record
de com la Tecla Martorell definia la seva novel·la.
La nena que neix en un poble que és fictici,
vull dir, no té cap referència en cap concret,
i neix en una família de gent treballadora, humil,
que es busca la vida de postguerra,
i ella va sentint històries i coses
que la fan agafar preferències.
O sigui, ella té una tendència a apropar-se a gent
que li sembla que sàvia
i allunyar-se una mica de la gent que veu que és bastant mediòcra.
Doncs mira d'escapar-se de tot això
i sembla una mica ingenua, no?
Perquè s'ho creu una mica tot,
però jo té una amiga aquí molt espavilada
que la posa al dia de...
Tot i que això no és biogràfic,
perquè jo ni sóc de poble ni tinc germans nois
ni res de tot això,
però sí que a casa meva hi havia un any zero,
que aquí em faig referència.
Tot ho situaven a casa meva abans o després de la guerra, no?
Quan deies, fins i tot quan explico història a l'escola,
ho dic, tots tenim un any zero segur, no?
I ens el busquem, doncs quan em vaig casar o quan...
I en aquesta història, l'any zero d'aquesta família és la guerra, no?
Tot ho situen o abans o després de la guerra.
I llavors, ella, el passa que és una noia com molt innocent
i tampoc el llibre no pretén fer ni una recerca històrica,
ni de memòria, ni de res.
Ella explica, doncs, com jugava al carrer,
com es movia, amb qui es relacionava,
la gent aquesta, doncs la prepotent,
que sempre ha volgut manar,
i uns pares, doncs, bastant intel·ligents,
que es mantenien molt al marge
i al final acabaven fent el que volien.
Doncs això va a aquest llibre,
dels Sassols i les Llunes,
de Tecla Martorell,
una tarragonina diplomada en magisteri,
llicenciada en pedagogia,
amb una llarga experiència en el món educatiu,
de fet exercit com a mestre d'adults
als barris de Ponent de Tarragona des de 1981.
I com us dèiem, aquesta no és la seva primera publicació,
perquè ha col·laborat en la col·lecció de quatre ceders
sobre la història dels barris de Ponent,
tarragonins editats pel Museu d'Història de la Ciutat,
i juntament amb Pilarín Vallès
també va publicar les petites històries
de la Rambla de Tarragona.
Aquesta és la seva primera novel·la
i us volem convidar a llegir-la.
I tenim algú que ja aconseguirà aquest primer llibre
que us regalem tots aquests dies
al matí de Tarragona Ràdio i també als Ja Tardes.
Hola, bon dia.
Hola, Yolanda, bon dia.
Amb qui parlo?
Amb la Dora Rioja.
Què tal, Dora? Com va tot?
Molt bé, molt bé.
Ja hem passat les festes i ara el descans.
Ja ha passat tot el descans.
Se suposa que havíem de descansar
aquest període que hem deixat enrere,
però em penso que no hem parat, no?
Tots intentant aprofitar el temps de lleure.
Bueno.
Molt bé, Dora, doncs...
Molt interessant, molt bonica, una història...
Jo que vaig néixer l'any 41, ja som, doncs mira...
Doncs tens aquesta referència, no?
De la pròpia guerra, diguéssim.
Doncs jo crec que t'agradarà moltíssim.
Hi ha moltes referències a la ciutat de Tarragona,
al territori que ens envolta.
I aquí la tens a la ràdio, eh?
La pots venir a buscar quan vulguis.
Gràcies a tu per trucar, Dora.
Bon dia, gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Doncs la primera novel·la que regalem de les moltíssimes
que us obsequiarem des de la sintonia de la ràdio de la ciutat
al matí de Tarragona Ràdio, al Ja Tardes,
des d'avui i fins al dia de Sant Jordi,
que serem a la Rambla Nova, escenari natural
d'aquesta excepcional celebració.
I ara, doncs, és el moment, sí,
d'anar-nos fins al Polígon Francolí de Tarragona
i aturar-nos en l'editorial tarragonina,
que és Arola Editós.
Em penso que la nostra unitat amb mòbil ja està a punt
amb Joan Maria Bertran i Josep Pardila, bon dia.
Josep.
Hola, bon dia.
Esteu a punt ja, no?
Estem a punt i jo estic sentint ja la olor de la tinta.
Oh, quina oloreta més bona.
Una oloreta molt bona perquè estem just a prop
on em fan la impressió dels llibres
que d'aquí uns dies veureu també per Sant Jordi
a les llibreries i, per tant, les novetats per enguany.
Escolta, pots veure que estan impressionant
ara en aquest moment?
Ara ens hi acostarem i ens ho explicarà l'Alfred,
perquè estem acompanyats del director de l'Arola Editós,
l'Alfred Arola. Bon dia, Alfred.
Hola, bon dia.
Ara em deia que aquests dies és feina frenètica gairebé, eh?
Sí, cada any passa el mateix, no?
La recta final de Sant Jordi és una bogeria,
però bé, ja estem acostumats i endavant.
Perquè quins són els preparatius que aquests dies
un editorial com l'Arola Editós té
per aquest dia, el dia del llibre, per Sant Jordi?
Bé, els preparatius són la recta final de,
jo diria que tota la temporada que estem treballant.
o sigui, ha acabat Sant Jordi, tenim uns mesos de tranquil·litat,
després ja ens posem tot de ple de campanya naval,
que és una campanya important,
i ha acabat la campanya naval, corrents, corrents cap a Sant Jordi
per tindre totes les novetats a punt pel dia del llibre,
que en un dia ens ho juguem tot.
Per tant, ja fa uns mesos que hi treballeu.
I tant.
Ara ja pràcticament tot està decidit,
tot està acabant d'imprimir,
i esperar això que va d'imprimir,
acabar d'enquadernar i distribuir,
i que estiguin el dia del llibre a les lliburies.
Perquè, per exemple, com es decideix?
Aquí tenim, ens ha portat l'ofred,
la mostra, el catàleg que s'imprimirà
per aquests dies de Sant Jordi,
amb les novetats d'enguany.
Com es decideix quin llibre és novetat, quin no?
A quin se li donarà més protagonisme per Sant Jordi?
Bé, nosaltres presentem
una cinquantena de novetats a aquest Sant Jordi.
El nostre catàleg està repartit,
o provem de repartir-lo d'una manera pensada i meditada,
i inclou potser un 50%, una mica menys,
però gairebé el 50% del que seria ficció,
o sigui, narrativa, poesia i teatre,
i l'altre 50% no ficció,
que la meitat seria saig propiament dit,
i l'altre seria l'altra part més lúdica,
d'excursions, diverses de cuina, etc.
I quines serien, per exemple, les novetats?
Aquí tenim algunes, per exemple, les de ficció, no ficció,
les de ficció, per exemple,
quines serien les novetats per enguany?
A veure, nosaltres de ficció, de narrativa,
sempre, o cada any, volem treure una traducció,
una traducció que en aquest cas és la dona guerrera,
és una traducció d'una autora xinesa
que va emigrar als Estats Units
i que explica tota la seva vida i els seus orígens,
i realment és una novel·la, jo crec, fantàstica
i que entres dins un món apassionant.
Cada any fem una traducció perquè creiem que és interessant
i fem també una novel·la d'algú proper a casa nostra,
com és aquest cas, la tecla Martorell,
amb els sols i les llunes, que el van presentar no fa gaire
i que està tingut molt bona acollida.
Després, enguany, tenim una experiència nova,
que és una xicota de Lleida,
una noia que l'any passat ja li van publicar el seu primer llibre,
que eren les històries de la Vepra.
Aquesta noia va escriure aquest llibre en 14 anys,
o sigui, molt joveneta,
és una història que els crius s'hi enganxen molt
i, de veritat, s'està venent molt bé,
perquè, al parlar el seu llenguatge,
els nois de 10 o 12 anys s'hi enganxen de veritat.
L'any passat vam treure la primera història
i, enguany, traiem la segona.
També, de narrativa, traiem un conte infantil,
que es diu El gat cantaire,
crec que és un conte molt simpàtic i molt ben il·lustrat.
Això seria, en quant, narrativa.
Perquè també teniu teatre,
i, últimament, a més enguany,
no sé si per Sant Jordi,
amb la revista Hamlet,
que fa, no sé si ara sortirà allà el tercer número,
si s'hi donarà també una importància superior
o més important al teatre.
Sí, nosaltres, cada vegada,
hem apostat més pel teatre.
I no és una cosa nova,
ja que al començar l'editorial,
si no recordo malament,
el segon llibre ja era de teatre,
ja vam començar la col·lecció de teatre
al principi de l'editorial.
En portem, dins de la col·lecció,
un centenar de llibres,
de textos teatrals,
però, últimament, cada vegada,
ens hem anat aprovant més
a llibres que estan al tor del teatre,
com la història del teatre català,
que crec que és un llibre cap d'alt.
I aquesta evolució ens va portar
a plantejar-nos l'edició de la revista Hamlet,
que hi hem apostat de valent
i que, realment, estem molt contents
perquè ha collat perfectament.
No sé si el tercer número s'està imprimint,
ara o no.
Estan imprimint ara el tercer número,
ara estan màquines.
Mira, ara ho anirem a mirar,
perquè estem justament,
perquè us situeu,
estem just a l'opulígon francolí,
on hi ha, doncs,
ara l'editor,
just a l'entrada, a baix,
és on hi ha aquesta sala
on fan la impressió.
A dalt, quan hem pujat,
hi ha tota la gent on fan maquetació,
on fan el disseny.
També és una part important d'un llibre
que l'aspecte visual sigui atractiu.
També es treballa en molts mesos d'antelació, això.
Home, és fonamental, no?
Pensem que avui en dia
s'editen molts llibres,
molts, però molts, eh?
I hem de fer que el llibre
no passi desapercebut, en primer lloc,
i lògicament,
un llibre és un objecte
que perdurarà per sempre,
per tant,
no pot ser un disseny baladí,
no pot ser un disseny sense estar pensat,
ha d'estar equilibrat,
perquè creiem
que el contingut és fonamental,
lògicament,
però la forma que se li dona
és imprescindible
i nosaltres l'acollem,
l'acollem i veiem molt
perquè ens agradi a nosaltres,
a l'autor,
i que realment
a les llibreries
faci...
faci petxoca, no?
La imatge de portada
es decideix aquí, al fred?
Sí, la imatge de portada
es decideix aquí,
es decideix amb els paràmetres
de col·lecció,
perquè quasi tots els llibres
s'emparen dins d'una col·lecció,
per tant,
en primer lloc,
quan posem una col·lecció al carrer,
la pensem molt bé,
o sigui,
dissenyem la col·lecció,
i després,
cada llibre de la col·lecció
l'anem adaptant
dins els diners d'aquesta col·lecció.
No sé si em sent l'Alfred, Josep.
No, no et sent,
però espera,
perquè això ho arreglarem,
un moment,
que vi deixaré una part dels...
Compartim orelles.
Compartim orelles.
Ara sí que et sentirà.
Hola, Alfred, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ara parlàveu del disseny
que, sens dubte,
és una marca que caracteritza Arola.
Tu saps que no és una voluntat de Falagarta,
perquè això és un comentari
que fa tothom que coneix el treball d'Arola Vitos,
que teniu aquest segell,
aquest puntet elegant
de les edicions tan ben cuidades.
I, curiosament,
ja parlàveu de l'olor de la tinta,
dels catàlegs,
però no hem d'oblidar
que la primera feina,
jo m'imagino,
que és quan us arriben
centenars d'exemplars,
probablement,
d'escriptors novells o no,
i que heu de decidir
que publiqueu i que no.
Jo m'imagino
que aquestes de les parts més complicades
és molta feina, a més a més.
Perquè arriscar-te a rebutjar un exemplar
perquè et fa mandra llegir-ho
és molt arriscat, realment,
des del punt de vista de negoci, fins i tot.
És molt complicat,
però nosaltres tenim un seguit de paràmetres
que tenim en compte.
No editem qualsevol cosa,
i quan dic qualsevol cosa,
no vull dir que només editem coses bones,
a veure si m'explicar.
Coses necessàries, també, editeu, no?
Sí, coses necessàries
i coses, sobretot que vagin
dins la nostra línia editorial
i la nostra filosofia, no?
O sigui,
no fa massa,
va arribar un original
de la Mando a la Cueva,
per exemple,
que jo crec que és un bon escritor,
és un escritor de casa nostra,
de Tarragona,
però ell fa un tipus de narrativa,
un tipus de novel·les
que no es cauen
dins la nostra línia editorial.
M'entens?
Llavors...
Sí, sí, que teniu els criteris propis
a l'hora de determinar
què està en sintonia amb vosaltres
i què no.
Per tant,
ja fem una preselecció,
o sigui,
quan un original
no casa amb la nostra línia editorial,
ja n'hi entrem, no?
Així no serveix una mica de criba,
perquè si no seria impossible,
degut a la quantitat d'originals
que rebem,
sobretot des que hi ha internet,
perquè arriben originals
d'arreu del món, no?
i el criteri és aquest,
no?
Quan veiem que casa
dins les nostres col·leccions,
llavors és quan comencem a estudiar
i mirem la seva vivitat.
Parlàveu, per exemple,
de col·leccions absolutament veteranes
com la de teatre,
realment, Arola,
com altres editorials,
han estat vinculades
a premis importants de teatre.
De fet,
sou la gent que veu apostar
des del començament
a publicar premis teatrals.
Però ara esmentaves,
per exemple,
si no recordo malament el títol,
La dona guerrera,
que és la traducció
de la novel·la
d'una autora xinesa.
Com us arriben aquests textos
i opteu per traduir-los
o no traduir-los?
Això és una proposta
de la Vanessa Coronado,
que ella fa traduccions
de l'anglès.
L'any passat
ella ens va proposar
una traducció
que a mi em va agradar molt,
que era
La casa de Mango Street.
Aquest any
m'ha proposat aquesta.
Ella busca
narrativa anglesa
que no sigui
en un circuit tan comercial
i que als Estats Units
funcionin molt bé.
I realment
aquests dos llibres
als Estats Units
han funcionat molt bé.
Per tant,
és anar portant
treballs
que funcionen bé fora
traduir-los aquí.
El buscarem
aquest Sant Jordi.
Per cert,
aquesta oloreta
de tinta
que esmentava
el Josep
envejable
perquè és una olor
molt característica.
A veure,
això que t'explicaré ara,
fent un símil
molt d'anar per casa,
però es deia
que quan apareixeria
la televisió
la ràdio
es moriria,
lògicament
són dos formats
diferents.
Com ho porteu vosaltres
al tema
del llibre digital
com a editorial?
Francament,
amb prudència
i amb paciència.
M'explico.
Jo crec que
se n'ha parlat molt
últimament
del llibre digital,
com totes les novetats,
quan surten
se'n parla molt.
Jo crec que
falta temps,
falta temps
perquè funcioni bé,
perquè realment
està començant a funcionar bé
no només amb llibres
de text,
nosaltres,
per exemple,
els llibres en imatges
encara no funcionen bé
i creiem
que el paper
és el paper
i que hi ha
un tipus de llibres
que sí que
suportaran molt bé
el format digital
i lògicament
desbancaran
l'altre format,
com puguin ser
diccionaris,
llibres de consulta,
però crec que
hi ha una sèrie
de llibres
que difícilment
desbancaran
el paper.
Aquest Sant Jordi
el tindem
de paper
i amb aquesta tinta
que s'està ara movent
aquí
als tallers
d'Arola Editors.
Jo no sé,
en Josep,
des d'aquí
si podeu afegir
alguna cosa més.
Ens hi acostarem
per acabar
la connexió
al fred
perquè m'expliquen
una mica
com funciona
el dia a dia
i més ara
que ens acostem
a Sant Jordi
que per tant
s'ha d'acabar tot
d'imprimir
aquesta sala.
Veig que hi ha piles
de papers
de fulls
que ja estan
acabats d'imprimir.
Sí,
estem als últims llibres
l'última revista
a Hamlet
estem imprimint
el número 3
que és el que estem
imprimint en aquest moment
i a la màquina
petita
s'estan imprimint
portades
i no sé...
La revista
és això que veiem aquí?
Això són
les planxes
de la revista
les planxes
perquè això
s'imprimeix
amb les planxes
com funciona això
exactament?
Bé,
es prepara
tot a dalt
la preimpressió
es dissenya
es maqueta
es corregeix
i un cop està
a punt
se passa
amb planxes
i les planxes
se posen a les màquines
i s'imprimeix
amb l'opset
convencional
que són
quatre planxes
els quatre colors bàsics
que la suma
dels quatre colors
fan
tot color.
Aquí veiem
que estan
a seleccionar
aquestes planxes
ja per acabar-les
sentim el sorollet
i tot
oh si se senten
el soroll
de les màquines
gairebé olorem la tinta
gairebé
gairebé
doncs bueno
marxem
si et sembla
amb això
ens quedem
amb aquestes
planxes
que d'aquí poc
re d'aquí poc
sortirà
el tercer número
de la revista
Hamlet
que per tant
l'esperarem
ja també per Sant Jordi
aquesta revista
de teatre
el que edita
ara el d'editors
Alfred
moltíssimes gràcies
per atendre'ns
no us canseu massa
fins a Sant Jordi
que vagi molt bé
moltes gràcies
a vosaltres
moltíssimes gràcies
Alfred
per obrir-nos
les portes
dels tallers
de l'editors
Josep
ja quasi que
tornem cap a casa
som-hi
ja el tenim això
doncs vinga
ens retrobem d'aquí uns moments
fins ara
ara ens separa un minut
de dos quarts d'una
fem una petita pausa
i si voleu saber
com hem d'encarar
el món