Com sabeu, ho hem explicat àmpliament ja aquest matí a l'informatiu
la Unitat Canina de Rescat i Salvament Canou del Creixell
tornava divendres passat a procedent d'Aitia
on ha participat a les feines de suport d'ajut
a les persones afectades pel terratrèmol.
Ens acompanya Pere Frutos, és el seu president.
Pere, molt bon dia.
Molt bon dia.
President, conductor, voluntari, activista...
Guia, guia.
Guia caní abans que avessis.
Guia caní.
Guia caní, això és el més important.
El Joan Fuster, bon dia, Joan.
Hola, què tal, com esteu?
Ens explicàvem fa uns dies que el vam convidar amb ell
i altres organitzacions no governamentals a Tarragona
una mica per fer una crida que la gent participés
fent aportacions econòmiques.
Ens comentava, a veure si com que tinc ja la memòria tu,
però ens deies, és impressionant perquè ells deixen de menjar,
deixen del que convingui perquè el seu gos estigui bé,
estigui ben alimentat, i si algú ha de beure aigua,
primer beu el gos i després vosaltres, no?
Per això és important aquesta acotació que feia.
És veritat.
Mira, el Joan sembla que hagi treballat amb nosaltres tota la vida.
Té tota la raó del món.
Nosaltres primer és el gos perquè ell és el que ha de treballar més fort
i després nosaltres.
De fet, ens han ofert hotels a vegades amb els aeroports
que hem estat 9 hores i si el gos no pot anar,
doncs dormim a terra.
El gos per nosaltres és tan important com un company.
De fet, fa tota la feina.
Home, el Joan sembla que hagi estat amb nosaltres.
De fet, el Centre de Cooperació i el Desenvolupament,
URB Solidària, és una de financer, en certa part, no?
Aquesta ONG que està especialitzada en recerques
de persones desaparegudes o talarrones.
Sí, de fet, aquesta és la part essencial de la història que ens uneix.
Vull dir, nosaltres el que fem amb ells, amb la ONG Canau de Creixell,
és finançar-los la logística que ells requereixen per sortir
i per fer la seva feina ben feta.
No oblidem que la seva feina té sentit quan es fa ràpidament,
perquè ells són un grup especialitzat en trobar persones vives,
sobretot. Per tant, per trobar persones vives han d'arribar al lloc
de la manera més ràpida possible.
El seu taló d'aquíl·les justament era la part econòmica,
com amb la majoria d'ONGs, la qual cosa feia que quan es traslladaven,
moltes vegades no podien fer-ho amb la rapidesa que calia.
Amb el nostre ajut crec que això d'alguna manera ho hem solventat.
Encara podem millorar, però Déu-n'hi-do.
Quantes accions aterratrèmols has fet fins ara, Pere?
Aquest és el número 10.
És important remarcar el que ha dit el Joan,
que nosaltres teníem un veritable problema.
Sempre lluitàvem amb totes les companyies aèries
perquè no ens alliberaven els gossos.
I ara que l'ORB s'ha fet càrrec, entre cometes,
d'aquest problema important,
no deixen de banda lluitar cada dia,
perquè, de fet, el lluit de retratrèmol portàvem als salons dels gossos,
però, gràcies a Déu, treballem a vegades amb companyies
com, per exemple, Lufthansa, que està feta de sers humans.
Costa de dir i fa mal.
Però nosaltres hem trobat amb companyies KLM i Lufthansa
que ens han dit, perdone,
vostè viaja amb una companyia de sers humans
i no li vamos a cobrar los perros.
Quan aquí a Espanya han tingut veritables problemes
amb companyies conegudes per pagar els gossos.
Bé, és de les moltíssimes coses,
la mínima, segurament, de les que costa d'entendre
les situacions que us hi trobeu vosaltres.
Sembla mentida, realment.
Vosaltres no aneu de turisme amb el gos
perquè no el voleu deixar a casa.
És evident que és...
En fi, com que coses grosses, segur que us heu trobat,
està bé i és imprescindible que hi hagi organitzacions,
parlem de la URB Solidària o d'altres,
que puguin donar suport material econòmic
a entitats com aquesta,
perquè són persones que, cal recordar-ho,
no són professionals que van complint una feina,
són persones que són voluntàries.
Vull dir, sou professionals en el sentit
que sou persones formades i preparades,
però que aquestes accions específiques
aneu perquè voleu, voluntàriament.
Sí, de fet, jo soc jardiner.
Me guanyo la vida amb això.
La gran sort que tinc és que la meva dona
treballa en ensenyament
i m'entén quasi bé la família,
perquè sempre estic fora.
A part d'aquesta tasca que fem ara,
que l'important surt dels terratremors
que no s'oblir la gent,
que nosaltres fem recerques a Catalunya
cada setmana, de volataires,
de demència senil, d'Alzheimer,
també hi anem.
Nosaltres no guanyem un duro.
I ja sé que costa de creure,
i ho dic ara que aprofito aquests mitjans,
que hi hagi gent que fa coses a canvi de res.
I és així.
Ja sé que molta gent es pensa,
i m'ho diuen,
i alguns tenen la valentesa
de dir-me,
se'l posen al davant i em diuen,
és que clar, amb el que guanyeu,
nosaltres,
jo fa 10 anys que no hem fet vacances,
perquè tots els diners de les meves vacances
s'han anat als terratremors.
Des de fa un any i mig
que estem d'acord amb la URB solidària,
podem sortir de vacances
que tenim anat a París per Nadal,
com algo excepcional,
amb la família.
Tot ho hem pagat del nostre butxaca.
Costa de creure,
però és la realitat.
Saps per què?
Jo intueixo modestament
que quan us diuen això
de amb el que guanyeu,
amb el que feu,
d'anar als terratremors i als llocs,
perquè clar,
com que tenim aquesta tendència
a mesurar-ho tot econòmicament,
les accions en les que participeu
són tan grosses,
que dius, home,
si l'acció és tan grossa,
segur que guanyen molts comuns.
quartos.
Aquesta deu ser la proporció
que nosaltres fem.
Per això us fan aquesta pregunta, segurament.
Jo, tu pots ser molt bona persona.
Jo estic més cremat.
Nosaltres comprem el nostre gos,
l'entrenem cada dia,
l'alimentem, el vacunem,
ens comprem la roba,
dormim als aeroports,
estem tres dies sense menjar,
a vegades dos dies sense aigua,
i ho fem amb il·lusió i amb ganes.
Qui vulgui creure que ho fem
perquè ens hi surt del cor,
molt bé, el que no,
ja fa temps que m'ha deixat de molestar.
El que passa és que la feina
que feu vosaltres
d'aquesta recerca de persones,
important el que has dit,
que no és només en aquests casos
espectaculars,
tremendos,
com a IT,
sinó que dia rere dia,
en el vostre entorn més immediat,
també treballeu a la recerca de persones.
I és una tasca més desconeguda,
segurament,
perquè no és tan espectacular.
desconeguda per la gent del carrer,
però molts familiars ens hi truquen
i ens donen les gràcies cada dia.
Nosaltres, de fet,
som el grup d'apollo d'InterSos.
InterSos és l'associació de familiars
de persones desaparegudes,
que per una raó o una altra
un dia marxen
i sense saber per què no han tornat.
Aquests els anem a buscar nosaltres.
En el cas de la Carmen Lorente
d'aquí de Reus,
que la vam trobar a Cadàver
els quants dies,
i molta més gent d'aquí
que no surt,
però per la seva família
sí que som importants.
Però no és el vídeo que els cossos
de Seguretat de l'Estat
estan uns dies buscant
i quan passen 4 o 5 dies
t'hi trobes tu sol
buscant el teu familiar
amb els teus amics,
germans i pares,
ningú més.
I ja està el canó,
com sempre,
un dia de Nadal,
un dia de Reis,
perquè sempre ens passen aquestes dates,
estem treballant
perquè aquesta família
no estigui sola
i pugui tancar una etapa
de la seva vida
i és o trobar-lo viu,
que malauradament no és així,
quasi bé,
o poder-los enterrar
i tancar una etapa
de la teva vida.
Dies,
el més important
són els nostres gossos.
Com són els vostres gossos?
Què tenen de particular
respecte als altres?
Són gossos increïbles.
Són gossos que se'ls han ensenyat
de petitets a treballar,
només treballar,
treballar i treballar,
on es passen 32 hores
tancats amb una gàbia,
amb un avió,
no es pixen,
no fan res,
surten d'allà,
es puja en un helicòpter
i es posen a treballar 12 hores
amb un sorbet d'aigua,
no es queixen,
sempre estan disposats,
sempre estan a terra
mirant-te quina hora han de fer
i fins ara no s'ha emmarcat mai
una víctima que no estigués.
Això és, no sé,
per nosaltres no té preu.
El meu gos,
per mi,
és una part meva de la meva família,
ell viu amb nosaltres.
Com es diu el teu gos?
Aitor.
Aitor.
Aitor.
No l'hi vaig posar jo,
també ho he de dir,
no em vas,
però...
Sí, sí.
És un nom de persona.
És un nom ben bonic, no?
Sí, però no l'hi vaig posar jo.
L'humanitza encara més, segurament.
No, no, no,
jo no humanitzo els gossos, eh?
Ho tinc molt clar,
que és una eina de treball.
Aitor,
aquest és l'últi terratrèmol que fa,
ja es jubila
i es quedarà per ser un gos falder,
un gos de casa.
Estàs ensinistrant un altre?
No, ja el tinc acabat.
Ja el temps ha acabat.
Nosaltres no podem esperar
que passi un desastre
per començar un gos.
Nosaltres,
quan el gos té 6 anys, 7 anys,
adquirim un altre gos,
abans surt bé,
una altra vegada és malament
i començo a entrenar.
Ara porto una gossa
que es diu Cara.
Escolta una cosa, Pere,
quan arribeu al lloc,
un terratrèmol,
com arribeu allà al gos?
El deixeu anar?
Com, quin és el...
És que trobo una cosa tan complexa
de ser fora.
Ja, perquè nosaltres,
el fet de ser veteranos,
ja i ens sapiguem
bellugar molt bé.
Ens vam trobar nosaltres
a l'aeroport de Sant Domingo
molts grups de 50 persones
de Puerto Rico,
polac, txecs,
mexicans,
que no sabíem bellugar.
Nosaltres vam aconseguir
una vaga de força aèrea
que ens portés a Puerto Príncia.
I com ho vau fer
per l'experiència?
Clar, nosaltres ens belluguem molt,
molt i contactem amb tothom.
Teniu uns quants quilòmetres a sobre?
Molts, masses.
i sabíem buscar-nos un foradet,
per això anem sempre a sis,
perquè sis i cabem bé
amb dos helicòpters,
sis es poden col·locar en un avió
i el que fem és arribar,
deixem un campament
al personal que portem de logística
amb el calaix del gos,
el menjar nostre,
l'estenda i tal,
i anem a treballar.
Nosaltres sempre ens posem
a les ordres del comandament.
I en aquest cas,
perquè un dels grans problemes
que hi ha encara a Haití
és que no se sabia qui manava,
no sabia qui tenia el comandament.
Vosaltres arribeu allà
o no és com aquí arribar?
No era tan caòtic com semblava?
Jo, la veritat,
molta gent m'ha preguntat
de Mèdicos del Mundo,
que ens hem trobat i m'ha dit
és la primera vegada
que m'expliqui algú
les notícies com són.
Mira,
Defensa Civil de la República
de Santo Domingo
està fent una feina increïble.
No m'ho imaginava,
jo he de dir,
mai a la vida m'heu imaginat.
Ells són els que estan portant
la càrrega del terratrèmol d'Aïti.
Ells són els que fan el transport
de la gent,
dels malalts,
del menjar,
dels equips de rescat,
que et donen apoio
amb la minustà,
que són els cascos blaus.
Ells se n'encarreguen de tot.
I què et diuen?
Nosaltres anàvem de Gimany,
que està a uns 30 quilòmetres
de Portoprins,
i ens deien,
aneu a P4,
una altra base d'ells
cuidat pels cascos blaus,
i deien,
avui Pere treballes en aquesta zona,
demà treballes aquí,
aquesta tarda anem aquí,
aquí a aquest edifici.
Ho coordinen perfectament
i ho tenen supercontrolat.
Que hi hagi grups
que han treballat,
sí,
ho comentàvem abans amb el Joan,
que hi ha molta gent
i se'n va en un terratrèmol
amb la filla,
amb unes amigues,
sense vacunes,
sense saber on anar,
contactes,
i això es crea més
un conflicte
que no un ajuda,
perquè és veritat.
Com i l'heu de més destorp
que no passa ajuda, no?
Per molta bona voluntat.
Clar,
és que després
hi ha els que queden ferits,
els que han atracat,
els que expliquen històries
que no són ben bé la realitat.
Aquí també atracen la gent.
Heu de pensar
que Haití és un país gran,
hi pot passar de tot,
però vaja,
nosaltres no hem tingut
aquesta sensació
perquè sempre hem portat seguretat.
Però vosaltres allà,
com imagino que us passen
altres accions que feu,
heu de fer alguna cosa més
que només portar
el vostre gos,
en aquest cas Aitor,
perquè busqui persones,
perquè al final jo m'imagino
que davant
de la dimensió
d'aquesta desgràcia humanitària,
al final segurament
feu moltes més coses.
Sí, evidentment,
quan la nostra tasca acaba
ens quedem,
com en el meu cas,
dintre del P4,
que era la defensa civil
allà a Puerto Prince,
hi havia un petit departament
on deixaven entrar
alguns haitians
que no els tenia ningú.
on els metges
estaven desesperats,
eren estudiants tots
de medicina
i volien,
estàvem amb els matxetes,
metges,
perquè, clar,
la gent diu
mi pueblo se está muriendo.
Els feien d'intèrprete
i vam fer una jugada
que ha sortit reflectada
en alguns mitjans.
N'hi havia tres hospitals,
un espanyol,
un rus
i un israelità.
Nosaltres vam agafar
aquests malalts,
els vam enfarinar en pols
com si els haguessin tret
de les runes
i els vam entregar
com a ajuda internacional
que els havien trobat
perquè els acceptessin
a l'hospital,
si no,
no els acceptaven
perquè estaven carregats.
Em va dir un oficial
de l'Hospital Israel
i diu
que el problema
és que jo t'accepto un
si tu t'emportes un
del que hem curat
perquè no volen marxar.
i nosaltres amb els parets
i així els acceptaven.
Hem trobat escenes
que més val no narrar.
Jo vaig dir
el primer dia
vaig quedar impactat.
Però tu estàs acostumat
a veure moltes coses, no?
Sí, estic acostumat
a veure morts,
a veure gent patir
però a veure nens cridar
que han de fer una amputació
sense anestèsia
això no s'està preparat mai
i el dia que estigui preparat
per això
us deixo el rescat.
No,
em deia que té una altra cosa
realment.
Llavors, clar,
que afecta.
Tu saps el que és
una nena de quatre anys
plorant de dolor
i li desemboliquen
i té penjant el muñó
i li han de tallar
sense anestèsia
amb un pot de suero
l'únic que tenien allà
per tirar-li
i ella plorava
i li deia
no passa res
en Francesc
me posava suero a l'aigua
perquè veiés
i li deia amb el Paulo
quan parlàvem en portugués
coge la fuerte
perquè no entengués
que tallarà ara
i el metge
claca, tallava.
Com cridaven?
Això no se pot oblidar
mai a la vida.
Mai.
I els metges
no deixen firmar
perquè deien
qui vulgui firmar aquí
que porti un aparell de regics
que porti menjar
si no aquí no firma ningú.
Nosaltres tenim imatges
que porto un casc
amb una càmera jo
que el fem servir
per als nostres entrenaments
després
per aprendre dels errors
i ahir ens ho miraven
i no són imatges
per ensenyar.
És que segurament
no cal
per saber la dimensió
tan tremenda
d'aquesta desgràcia, no?
No.
La veritat és que
és més
del que la gent
es pugui imaginar.
Bastant més.
Han tingut ajudes
però és que és de tan benitud.
no havien passat ni 24 hores
que aquí
escolta
sortien avions
de tot eh
és que de tot sortia
es quedava bloquejat allà a la frontera
aquí a una criatura
de 4 anys
li hagin d'emputar
a un membre
sense anestèsia
amb els milions
i milions d'euros
sota el teu punt de vista
i l'experiència
per què no arribaven
les coses allà?
No, és molt fàcil
i jo tinc la clau
és que
a l'espai aèrio
la torre de control
de protoprims
va quedar destruïda
i a l'espai aèrio
ho controlaven
els marines nord-americans
jo vaig estar dues hores i mitja sobrevolant
amb un avion de força aèria espanyola
amb la UME
l'Ejército
sense poder aterrar
n'havien 20 avions
donant voltes
i marxaven
perquè se'ns acabava el combustible
ells donaven accés
a quin ells creien oportú
jo no sé si ho feien bé
o malament
no soc ningú
però està clar
que a Medicina
i a Anestèsia no arribava
potser
és que no s'ha sabut com fer-ho
perquè clar
quin interès pot tenir
interès no n'hi havia cap
segurament
ineficàcia
clar, evidentment
no saber-ho fer
el darrer dia que vam estar aquí
i vam parlar
jo us vaig parlar
allò de la tempesta perfecta
és a dir
Haiti s'ha convertit
en la tempesta perfecta
aquesta expressió
que ara està tan de moda
en un país desgovernat
en un país
amb una població empobrida
en una població
que no està organitzada
un país
on no hi ha
infraestructures bàsiques
tot això
afegeix-li
un terratrèmol
i ja tens el caos
i la tragèdia
llavors clar
aquest mateix
desastre
en un país
preparat
en un país ric
al Japó
per exemple
òbviament
hagués estat
d'unes dimensions
colossals
però no hagués arribat
a la magnitud
que ha tingut
el cas d'Aiti
entre moltes altres coses
evidentment
perquè les cases
estarien més ben preparades
però
un punt fonamental
hagués estat
el millor estat
de les infraestructures
i de la logística local
aeroports més grans
aeroports més organitzats
aeroports amb torres de control
que no haguessin caigut
etcètera
això hagués facilitat
molt la logística
d'emergència
el cas d'Aiti
ha estat
la tempesta perfecta
Aiti no és un lloc segur
però no només
pels sismes
per les persones
que anàveu
també a treballar
en aquest cas
com ara vosaltres
era un lloc segur
us podíeu moure
amb una certa tranquil·litat
en el sentit
que ningú
sempre hem viatjat
sempre hem treballat
amb protecció
tots els grups
sortien
la premissa era
ni en cap grup
treballa sense seguretat
de fet
els haitians
són molt els sectats
de seguida criden
aixecant la veu
perquè si tu saps
controlar la situació
si tens una certa
com diria
com diuen que esteia
a tables
no tens cap problema
tenies la minustà
que són els cascos
sempre controlant
la situació
nosaltres no hem tingut
aquesta sensació
de perill
en cap moment
perquè sempre
ens hem allugat
amb protecció
hem tornat
al capament
amb protecció
i tots els grups
que treballen
fèiem el mateix
i la veritat
és que
sí que han hagut ferits
però això es passa
en qualsevol terratrèmol
passa de tot
aquí també hi ha lladres
també hi ha assassinats
el que passa
que ja té
una altra dimensió
el que passa
que m'imagino
que en les situacions límits
és a dir
si la teva criatura
necessita beure aigua
i estan repartint
ampolles d'aigua
t'hi deixes la pell
no cal que siguis
un delinqüent
t'hi deixes la pell
per aconseguir
una ampolla d'aigua
ens va passar
pakistans
que ens van assaltar
les furgonetes
i jo ho entenc
perquè tu tens el teu fill
fa 5 dies que no beu aigua
passa una furgoneta
amb un equip
completament equipat
i una caixa d'aigua
darrere dius
el meu fill no es morirà
o sigui
passen aquells
que beguin després
és lògic
jo ho entenc
però
tampoc cal
fer tant
tant de soroll
no va ser tant
tant com representa
el que passa
que quan hi ha gent
que no està preparada
i sent que han matat
un cooperant
la por s'estén
una barbaritat
nosaltres
sempre dèiem
a la sortida
n'hi ha protecció
sí
endavant
perquè jo
vaig anar fins allà
per fer la tasca
per la qual estic preparat
si no hi ha seguretat
jo me'n torno
amb l'equip
ho tinc
que véssim cap a casa
no me quedo a cap puesto
me torno
perquè a casa
estic millor
nosaltres vam treballar
amb seguretat
i vam treballar bé
veu veure
que tampoc
no podíeu fer res més
i allà
a l'hora de trobar persones
però ja són massa dies
a vegades
hi va sorpresa
que després de 7-8 dies
apareix una persona
per això
sí
però la nostra tasca
som un grup
o GRI
que es diu
el grup de ràpida intervenció
nosaltres arribem
marquem
i marxem
arribem
marquem
i marxem
durant els 3 o 4
5 dies primers
una vegada aquí
decidim si
per un cas d'ajudes
amb els hospitals
som necessaris
i si no marxem
i és el que ha fet la unitat
ha estat una setmana
s'ha replegat
i
i ara
assimilar tot el que hem fet
el que hem fet bé
i el que hem fet malament
i millorar pel pròxim
heu començat ja
a fer valoració
bueno encara no hem tingut gaire temps
perquè entre els mitjans de comunicacions
que tots
no us deixen viure
exactament
avui tindria que estar treballant
i ara m'han dit
que tinc la gent de plena avui
la llàstima que no s'omple
la compta corrent
que és el que m'ha faltat
en paral·lel
de totes maneres
espera
vau arribar divendres
jo m'imagino que vau descansar
que és lògic
que mitjans de comunicació
televisió
sobretot
en diaris
has tingut ocasió de veure
diguem que estem rebent
una informació
més o menys
equilibrada
de tot el que està passant
i de la situació allà
ho dic
perquè hi ha moltes persones
afortunadament
que volen ajudar
econòmicament
o d'altres maneres
i és bo que sàpiguen
i que coneguin
de primera mà
sobretot amb testimonis
com ara tu que heu estat allà
de les autèntiques necessitats
i no allò de
ah no no
jo és que no dono
perquè clar
ves a saber on aniran
a parar aquests diners
a vegades no
aquesta cosa
que ens amaguem
ho comentava amb el Joan
que ell té més experiència
amb aquest tema
i jo li deia
jo si a mi personalment
m'ho demanessin consell
jo els adreçaria
a una persona
de defensa civil
de Santo Domingo
que són els que jo he vist
que estan treballant
i que aporten coses
i paguen coses
enviar diners
no sóc un expert
però m'ho dona la sensació
que ojo
amb l'enviar diners
on van
perquè normalment
el que està ja
sota la runa
sense casa
no acostuma a rebre
gran cosa
és una opinió personal
sempre des del punt personal
i el que jo he vist
a mi m'agrada donar diners
o col·laborar amb gent
que realment sé
que s'ho guanya
que sé on va parar
què es fa
i què no es fa
donar diners
ho trobo estubendo
però s'ha de saber
on va
sobretot que es pugui treure
un profit
nosaltres a Xeixell
estem fent una recollida
d'aliments
on
amb el cònsol d'Aiti
i vam quedar d'acord
que ell havia aconseguit
un vaixell
per poder enviar-ho tot
gratuïtament
al seu país
això és una altra història
però el tema dels diners
soc bastant cauto
la recomanació
que hem de fer
a la societat
a tothom que estigui interessat
és a donar diners
és que
vigilin molt bé
allà on ho fan
que preguntin
que truquin
les ONGs de debò
que n'hi ha moltes
afortunadament
tenen un telèfon
o un respon
algú
si les persones
no n'estan segures
el que han de fer
és trucar
fins i tot
allunyar-se
de crides estranyes
de coses rares
d'ONGs
que no havien sentit
ni vist mai
de cop i volta
apareixen
sobres que posa
per als damnificats
d'Aiti
i que han de saber
ONGs
hi ha les de sempre
la majoria
saps què passa
que ara
em podria dir moltes
però com que me'n deixaria alguna
perquè n'hi ha tantíssimes
doncs no voldria fer
però les de sempre
les que se sap
que treballen directament
sobre el terreny
ho poden fer tranquil·lament
i si no estan massa segurs
que truquin per telèfon
els atendran perfectament
veuran que hi ha una persona
que respon
i si no és així
que s'allunyin
sobretot que s'allunyin
de donacions estranyes
coses rares
coses que no et puguin garantir
personatges
ara
ho comentàvem
mentre veníem
de cop i volta
apareixen personatges
estranys
que no havies vist mai
doncs de tot això
t'has d'allunyar
perquè
dèiem una frase ara
que quan
quan es descobreix un tresor
sempre s'hi apareix el diable
i si no sempre està
a tu d'aquí que tingui dubte
sempre està l'ONG
que no de Castell
perquè
vam marxar al terreny
i hem tornat
amb els mateixos diners
6 euros tenim a la compta
i
i bueno
no ja estaria bé
rebre alguna ajuda
perquè nosaltres
per desgràcia
no tenim cap mena d'ajuda
vosaltres no rebeu cap subvenció
rebíem
feia tres anys
bueno
a part de la Rovira Virgili
que em paga
el més important
que de fet
perquè veus com és aquesta ONG
el Joan em va dir
quants diners necessiteu
i nosaltres li vam dir
jo primer me'n recordo
jo no vull diners
jo vull si em podeu pagar
els viatges
no vull tocar ni un duro
vull
me solucioneu un problema important
i ells van dir endavant
nosaltres tenim una ajuda
6.000 euros
tot el llibre de Castell
fa dos anys
per la crisi
que no l'hem rebut
llavors
tots els gasos
que comporta
tota una expedició
d'aquesta manera
ho paguem naltros
perquè prou fa l'ORB
si em deixes afegir
una curiositat
jo el dia
que els vaig trucar
perquè els vaig trucar jo
per oferir-los
el nostre ajut
es van estranyar
es pensaven
que volia
alguna cosa
aquí hi ha algo
i em va costar
fins i tot
convèncer-los
de dir no no
si és que no vull res
l'heia a portar
que no ens ha passat mai
no m'estranya
que amb els temps que corren
és bastant poc usual
va ser molt curiós
perquè
perquè no s'ho acabaven
no ho entenien
no ho entenien
escolta mira
des de la universitat
tenim un compte d'emergències
que gestionem de tal manera
i volem canviar-lo
i ara ho volem gestionar
de tal manera
que volem ajudar
directament
amb una ONG
de casa nostra
en aquest cas
ells són de Creixell
per tant són de casa nostra
que actui directament
sobre situacions d'emergència
i volem donar-los diners
directament
de tu a tu
ells estaven
bé
vale
però això potser
no ho sé
i feien unes preguntes
i volem dir
aquest què està dient
encara ens cuidem
per mi una cosa
quan se n'entenen
que dormim a terra
en un aeroport
ens busquen un hotel
jo
els vull cuidar tant
a la universitat
que dic no
no gastem
ens quedem a l'aeroport
no no
i dormim a terra
ens donen diners
per pagar els passagem
dels gossos
que a vegades ha costat
12.000 euros
portar un gos
i m'ha fet dos talons
i els he negociat
perquè jo no deixo
anar els calés
de la universitat
els tracto
com si fossin
de casa meva
no els deixo anar
com així
lluito amb el responsable
a l'aeroport
de la companyia
i hem aconseguit
que no paga els gossos
i torno
i li dic
Joan
que hem aconseguit
els gossos gratis
té els talons
però a nosaltres
és molt important
saber que ens ajuden
però no perquè t'ajudin
t'has de gastar els diners
saps què passa
Pere?
amb tot això
que estàs explicant
de com aneu als llocs
de com us financieu
o no us financieu
millor dir
amb aquest ajut
de l'URB
és a dir
que de cop
que vosaltres
heu sortit
amb una desgràcia
com aquesta
abans parlaves
d'Afganistan
ara haïti
diguem-ne que hi ha
molta ressò mediàtic
en aquestes comarques
i home
potser representa
que sou una unitat
no sé què dir
professionalitzada
en plan G
ho saps
i carregats de duros
i carregats de duros
i que aneu allà
i arribeu amb helicòpters
i tot això
i la veritat
és que jo t'agraeixo
moltíssim
que hagis vingut avui
tot i que tens
l'agenda pleníssima
perquè és lògic
que els mitjans de comunicació
volen que hi siguis
perquè expliquis
no, no, som un grup
de persones modestes
que tenen la seva vida
i que tenen
el seu gos
i la voluntat
i les ganes
i l'expertesa
per poder donar
un servei
a la societat
ja sigui aquí o a Haití
jo crec que és important
que això se sàpiga
de posar-li cara
a les ONGs
si em permets
et diré un cas
que es passa aquí a Catalunya
quan es perd algú
ens truquen de seguida
i sortim cada setmana
i quan anem caminant
amb un familiar
amb el pare
de la persona que s'ha perdut
o la mare
o la dona
em diuen
i Pere i vosaltres com ho feu
qui us paga
dic no, no
jo he pagat
la forneta de la ONG
és de la meva propietat
la benzina la pago jo
el Teletac també
i a l'amuseu dels companys
els hem pagat nosaltres
i diu
no pot ser
i la Generalitat
no ens ajuda
i no ens ajuda ningú
doncs mira
fem una cosa
quan això s'acabi
sigui bo o dolent
m'adones un número de compte
i us passaré 100 euros
pels gastos que heu tingut
m'assembla bé
per poder mantenir
aquesta ONG
quan arribem
al 90% dels gastos
el trobem mort
amb la pena
que té aquesta família
jo no tinc nessos
d'anar a demanar-li
els 100 euros
i quan el trobem viu
amb l'alegria que tenen
no se'n recorden de nosaltres
per tant
els 100 euros
el posa
la senyora Estèr Antic
que és la meva dona
i el Pere Frutos
que soc jo
i així continuem
i serà
per els siglos de les siglos
Pere, què passa?
que busques un racó al cel?
no, no
perquè jo i el cel
no ens en portem gaire bé
per què ho fas doncs?
no, ho faig
perquè jo me sento bé
perquè la meva dona
i les meves filles
estan contentes
el que faig
i dormo molt tranquil
i això és important
molt important
jo cada dia
m'estiro al llit
dient
no seré bona persona
però jo faig
el que realment
m'ha de gust
i la meva dona
com que em recolza
que és la que realment
m'interessa
endavant
i aquests dies
com aniràs
no oblidant
però sí
diguem-ne racionalitzant
tot el que has viscut
perquè ho necessites
no?
no tinc gaire temps
dilluns
dilluns marxo a Xile
a donar un curset
sobre cadàvers
que sóc un expert
de busca de gossos
de cadàvers en gossos
on tampoc cobro
i on estem donant formació
a tota Sud-amèrica
des de fa 4 o 5 anys
a grups de rescat
que no tenen mitjans
i inclús aquest any
hem portat un grup
que li vam presentar
al Joan d'Argentina
que estan 18 dies integrats
a la CERVA
buscant un avió
s'estavellat
on no tenen recursos
i jo els vaig pagar
el passatge
els vaig portar
a casa meva
el vaig estar formant
i ara
els vaig comprar un gos
que m'ha costat
uns calerons importants
l'he format
i ara l'hi porto
i li regalem
aquesta ONG
perquè tingui un gos
de qualitat
potser tindré un lloc
al cel
no ho sé
ja parlarem
amb Sant Pere
amb la RUG
solidària
que us posen el transport
sí
i parlem de intermediaris
ràpidament Joan
el que dèiem
posar cara a entitats
com aquesta
i també posar cara
i noms
als treballs que fa
el Centre de Cooperació
i el Desenvolupament
de la URB
segurament
que a vegades parlem
en l'enginyeri
i en la formació
tot plegat
sí
perquè saps què passa
ara estem parlant d'Aïtí
que és el que s'ha de fer
però hi ha molts haitís
hi ha molts haitís
i jo ja et puc dir
quan es deixarà
de parlar d'Aïtí
i serà quan vingui
el proper desastre
que no trigarà gaire
perquè segur que
d'aquí dos dies
a l'Àfrica
o en algun altre lloc
sortirà un conflicte bèl·lic
una malaltia
un altre terratrèmol
i se'ns oblidarà a Aïtí
i no recordem
que hi ha Palestina
que hi ha el Xat
que hi ha Somàlia
que hi ha Sudán
que no ha canviat res
no, no
que tot continua igual
que hi ha el Sàhara Occidental
que hi ha el Tibet
i això
en aquests moments
ara allí també està morint gent
i estan passant persones
i aquesta és la nostra feina
és a dir
nosaltres col·laborem
amb Canou
perquè és una feina de rescat
que nosaltres no podem fer
ni és la nostra missió
per tant
la nostra missió
és fer sensibilització
és fer formació
capacitació tècnica
i promoure la recerca
per al desenvolupament
perquè per això
som una universitat
quan hi ha alguna cosa
que no podem fer
el que fem és ajudar
que la faci una altra
i en aquests Aïtís
que ara estava parlant
nosaltres tenim
molta tasca a fer
i molta feina
perquè això és el que se'n diu
cooperació per al desenvolupament
i és bàsicament
allò per què nosaltres treballem
cada dia
totes les hores
probablement alguns oients
estan decebuts
en part d'aquesta conversa
perquè probablement
esperaven que
des d'aquesta ràdio
intentéssim dibuixar
imatges terribles
però jo crec que
les imatges han abondat
per tot arreu
jo crec que tots tenim
les imatges
del que ha suposat
aquesta desgràcia
a Aïtí
i han volgut aprofitar
aquest temps valuós
de ràdio
per conèixer
qui hi ha darrere
d'entitats
com el Canou
de Creixell
moltíssimes gràcies
per a Frutós
que tingui una bona vida
l'Aitor a partir d'ara
que engreixi una miqueta
que no treballi gaire
i espero que tornis
quan vulguis
i que ens recordis
la feina que feu
persones com vosaltres
gràcies
a vosaltres
Joan
fins la propera
fins la propera
sigui parlant
de desgràcies
però també alhora
amb optimisme
perquè es veu
que hi ha una feina
que s'està fent
bé
ja sabeu que estem
a la vostra disposició
gràcies Joan
Molt bon dia
Adéu-siau