Hola, bona tarda. Acaba de començar a mereixer aquesta sessió.
En aquest moment s'està votant l'urgència de la moció presentada.
Grup Municipal de Convergència i Unió.
Grup Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Sí.
Per tant, s'aprova l'urgència per 16 vots a favor i 7 abstencions.
No.
4 abstencions.
I 19 vots a favor.
S'acaba, com dèiem, de votar l'urgència d'aquesta moció,
l'únic punt de l'ordre del dia d'aquesta sessió extraordinària,
una moció en defensa de l'Estatut.
Ara hi ha un tema de mètode, senyor secretari.
El grup del Partit Popular va presentar una moció
en el seu moment sobre l'Estatut.
hem de votar també l'urgència sobre la seva, o no?
Perquè es plantejaria com esmena la totalitat dins el debat global.
Passem, doncs, al punt 2.1,
que és moció presentada conjuntament pels grups municipals
d'Esquerra Republicana de Catalunya, Convergència i Unió
i Partit dels Socialistes de Catalunya
en relació a la sentència del Tribunal Constitucional
sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Tota vegada que és una moció presentada
pels tres grups polítics esmentats,
donaríem inici en aquest punt de l'ordre del dia
donant la paraula en ordre de menor major
als tres grups que presenten la moció.
Primer hauríem de presentar la moció
que és objecte de l'ordre del dia d'aquest plenari.
Després el Partit Popular presentarà en l'ordre d'intervencions
a la seva esmena o moció com a esmena a la totalitat
i procedirem a la discussió i a la votació.
De totes maneres, l'ordre del dia
hauria de ser primer els tres que la presentem.
Això, això, això és el que estic dient.
A veure, insisteixo.
Parlem als tres portaveus dels grups que presenten la moció.
Com a oponents.
Com a oponents.
o, si volen, la donem per llegida o la llegim.
No, no.
És que no perdrem torns.
Si els sembla,
aleshores, en un primer torn,
en l'ordre d'intervencions de cadascú,
tothom podrà plantejar la defensa de la moció
o l'esmena alternativa,
o l'esmena a la totalitat, perdó,
i en un segon torn,
per tothom,
podrà haver les rèpliques corresponents.
queda clar el mecanisme?
És a dir, ningú perd torn d'intervencions.
D'acord.
Per tant, els grups que presenten la moció
tenen la paraula en ordre habitual de menor a major.
té la paraula el senyor Sergi Dó Riós en nom del grup d'Esquerra Republicana.
Moltes gràcies, senyor alcalde.
Molt bon dia.
Efectivament, avui és un ple municipal simbòlic,
simbòlic perquè tot arrenca d'una sentència llargament esperada,
de fet, pràcticament quatre anys perquè el Tribunal Constitucional sentenciés sobre el recurs presentat,
entre d'altres, per el Partit Popular en l'Estatut d'Autonomia de l'any 2006 ratificat en referèndum pel poble de Catalunya.
i entenem que aquesta sentència,
que des del nostre punt de vista és una sentència que és una agressió directa contra la democràcia,
una agressió directa contra la democràcia i contra el poble de Catalunya,
calia que tingués una resposta clara i contundent.
Una resposta clara i contundent per part de la ciutadania,
de fet, demà mateix hi haurà una important manifestació a Barcelona,
un dels punts de la moció efectivament és donar suport en aquesta manifestació convocada
per l'entitat Òmnium Cultural i a la qual s'hi han adherit centenars d'entitats del nostre país
i per tant el poble, la gent, catalans i catalanes tindran l'oportunitat d'expressar aquest rebuig
demà mateix, però també les institucions, en aquest cas el nostre Ajuntament
i la ciutat de Tarragona com una de les principals ciutats del nostre país,
també havien de dir alguna cosa.
I de fet, és aquí on s'emmarca aquest ple extraordinari,
i per tant aquesta moció presentada conjuntament per als grups municipals
del Partit Socialista de Catalunya, Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya.
En primer lloc, valorar aquesta moció presentada precisament per aquests tres grups municipals,
per aquests, anava a dir, aquests tres partits, són quatre partits,
hi ha Unió Democràtica i Convergència Democràtica de Catalunya,
per aquests quatre partits que tenen una cosa en comú
i que només la tenim aquests quatre partits representats en aquest Consell Plenari,
que és la nostra llarga tradició democràtica i catalanista.
Democràtica i catalanista.
I no és estrany que precisament dels únics grups municipals
que tenim una llarga tradició democràtica i catalanista
sorgeixi, precisament, sorgeixi aquesta moció conjunta.
Per tant, aquests tres grups municipals hem aparcat les nostres legítimes objectius de país,
tenim objectius diferents, tenim ideologies diferents, tenim programes diferents,
però també tenim punts en comú.
I en aquest cas, entenem que aquesta moció reflecteix aquests punts en comú.
Confiança en l'autogovern,
per proclamar que som una nació i que formem un sol poble,
en definitiva, donar suport a la convocatòria de la manifestació unitària
convocada per Òmnium, com deia, per demà mateix,
per dissabte 10 de juliol.
De fet,
la renovació, o el nou estatut,
sorgeix l'any 2003.
L'any 2003 estàvem en una campanya electoral del Parlament de Catalunya.
De fet,
el novembre del 2003 es van produir aquelles eleccions.
I, precisament,
tots aquests grups municipals
de llarga tradició catalanista i democràtica
portàvem a dins dels nostres programes
que havia arribat l'hora
de superar l'estatut del 79
i anar a elaborar un nou estatut.
De fet,
el govern que sorgeix d'aquelles eleccions
i el pacte de govern,
anomenat el pacte del Tinell,
va reconèixer, precisament,
la voluntat d'aquell govern
de tirar endavant
el nou estatut.
Va ser un estatut difícil
que va passar per diferents etapes.
A més,
des del punt de vista del nostre grup municipal,
d'Esquerra Republicana,
la millor va ser aquella data
del 30 de setembre
del 2005,
quan és aprovat en el ple
del Parlament de Catalunya,
el text que, posteriorment,
va ser enviat
a Madrid.
Evidentment,
es va passar per les Corts,
va rebre el que nosaltres vam anomenar
la primera retallada,
fet pel qual,
l'Esquerra Republicana,
en el referent d'un posterior,
va demanar
el vot contrari.
però,
després d'haver vist
el resultat
d'aquest referèndum,
després d'haver vist
que la majoria
del poble de Catalunya
el va votar,
nosaltres
l'hem defensat
de la primera lletra
a l'última.
De la primera lletra
a l'última.
I, de fet,
amb el seu desenvolupament,
a través de les diferents lleis
que s'ha anat generant,
hem demostrat,
pel dret i pel revés,
que ens creiem
aquest estatut
perquè havia estat ratificat
pel poble de Catalunya
i nosaltres,
des d'Esquerra Republicana,
només acatem la democràcia.
Només acatem la democràcia.
I, precisament,
en un text
que en el referèndum
vam demanar
el vot contrari,
com el resultat
havia estat
el de donar-li suport,
vam acatar
aquell resultat,
vam acatar
la democràcia.
Repeteixo,
l'únic
que acatem
des d'Esquerra Republicana
de Catalunya.
La democràcia,
el que diu la gent,
el que diu el poble,
el que diuen les urnes.
I aquest,
i aquest,
precisament,
és el nostre límit.
El límit
el fixa la democràcia,
el fixen les urnes,
el fixa
el que la gent diu,
com pot exercir
el seu dret
a decidir.
Efectivament,
aquesta sentència
del Tribunal Constitucional
ens posa
en una situació
en la qual
nosaltres considerem
que
el procés autonòmic
ha fracassat,
el procés autonòmic
ja no tira endavant
i,
millor dit,
si ara,
si ara,
agaféssim el text
de l'Estatut
de l'any 79
i el poséssim
a consideració
de l'actual
Tribunal Constitucional
absolutament
desprestigiat
i deslegitimatat,
realment el tornaria,
el retallaria.
El retallaria,
aquell Estatut del 79
posat en l'actual
Tribunal Constitucional
que, repeteixo,
per nosaltres
està absolutament
deslegitimat
i desprestigiat,
el retallaria.
i això és un retrocés
en el procés
de construcció
d'un anomenat
Estat de les Autonomies.
Això és un retrocés.
No és que s'hagi aturat
el procés
de descentralització
i de l'Estat
de les Autonomies,
és que van retrocés
d'allò
que va sorgir
després
de l'anomenada
transició.
Davant
d'aquesta situació,
jo crec que els partits
hem de tenir,
i repeteixo,
els de tradició
democràtica
catalanista
hem de tenir
una resposta
unitària
de contundent
com reflexa
aquesta moció
de rebuig
amb aquesta sentència
al Tribunal Constitucional.
Però a partir d'aquí
no ens enganyem,
tots tenim
solucions diferents.
Tots tenim
solucions diferents.
I per tant,
jo crec que la unitat
té sentit
quan estem parlant
de rebuig
a una sentència,
però a partir d'aquí
tots els partits
que he dit abans
que teníem objectius
pel país
diferents,
teníem ideologies
diferents,
posem la nostra solució
també diferent
en aquest
azucac.
Per part nostra
no hi ha més remei,
estat propi.
Aquesta és la sortida.
Estat propi.
I nosaltres
no decidim
per la gent
com altres
pretenen.
El nostre partit
no vol decidir
per la gent
com altres pretenen.
el nostre partit
posarà
consideració
de la gent
i per tant
que siguin
les urnes
les que parlin,
que sigui la democràcia
la que parli
perquè realment
el límit
el posa
la democràcia.
No els partits
polítics
ni les lleis
per molt constitucionals
que siguin.
Res més,
aquesta és la nostra
primera intervenció.
A partir d'aquí
ja acabarem
de concretar
aspectes
que sortiran
al debat
en la segona intervenció.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Té la paraula
el senyor
Joan Eregio
portaveu
de
Convergència i Unió.
Moltes gràcies
senyor president.
Jo crec
que el que ens ha portat
a signar aquesta moció
almenys
de Convergència i Unió
són
dos grans
grups
de raons.
Una és
una raó
que jo vaig qualificar
fa tres mesos
quan es va
discutir
una moció
en aquest mateix
plenari
el tombant
de la necessitat
que es dictés
sentència
pel part del
Tribunal Constitucional
que recordo
que llavors
se'ns va
tillar
que feien
precampanya
electoral
ho dic perquè
deu formar
part de la
precampanya
electoral
la sentència
que ha fet
el Tribunal
Constitucional
jo vaig dir
que era una qüestió
de dignitat
com a poble
i de senzillament
de principis
democràtics
i segueixo
pensant
que és una qüestió
de dignitat
com a poble
i de principis
democràtics
no m'hi
extendré
excessivament
però
una sentència
que triga
tres anys
en dictar-se
i que es dicta
per part
d'uns magistrats
que no estan
legitimats
des del punt
de vista
legal
perquè els hi ha
caducat
el seu mandat
és
com a mínim
i ho dic perquè
si a algú
se li acudeix
em sembla que
un alcalde
va tindre problemes
una vegada
per allò que va dir
que la justícia
era un catxondeo
doncs jo ho repeteixo
per si algú també
em vol buscar problemes
a mi
és un catxondeo
que això
hagi passat
d'aquesta manera
és un autèntic
catxondeo
és allò que es diu
en català
enfotre-se'n
enfotre-se'n
de la voluntat
de la gent
d'un país
que també té
drets col·lectius
no solament
Espanya té
drets col·lectius
Catalunya també
té drets col·lectius
també té drets
que l'identifiquen
com a país
i com a nació
i té dret
a treballar
i a buscar
un futur
millor
i un futur
dins
del marc
de la Constitució
el que no pot ser
és que alguns
utilitzin la Constitució
com un arma
per agredir
permanentment
a aquells
que volen
senzillament
estar sota el paraigua
si s'hi ha d'estar
i ahir estarem
però és que tinc la sensació
que fora del paraigua
ens hi estan
fent fora
espentes
i aquestes espentes
precisament
no les està donant
el poble de Catalunya
sinó diria més aviat
que potser una Espanya
cada vegada més
una
i segurament
cada vegada més grande
i espero també
que cada vegada més libre
ens està fent
fora espentes
per tant
segurament
ens trobem
com ens trobem
per una visió
cada vegada més estreta
del que era
el pacte constitucional
fet ja fa
una pila d'anys
25 o 30 anys
per tant
és una qüestió de dignitat
però també és una qüestió pràctica
aquest estatut
que ha quedat
és ostensiblement pitjor
que el que tenim
és estrictament
una qüestió pràctica
i després ja hi entraré
no hi vull entrar-hi ara
perquè no
no vull esgotar
tota l'argumentació
al començament
però
després parlarem
de les qüestions
pràctiques
que significa
aquesta sentència
crec que val la pena
perquè estem massa acostumats
a sentir
el discurs aquell
de dir
home
és que tenim altres problemes
ara molt grossos
molt grossos
la crisi econòmica
això
per parlar de segons quines coses
que no interessen a ningú
després els explicarem
el que interessa
del que ha passat
amb aquesta sentència
a la gent
ho explicarem
i ho deixarem clar
perquè sàpiga
la gent
que va votar
a favor d'aquest estatut
que els seus representants
a Madrid
van votar
a favor d'aquest estatut
que els seus representants
a Catalunya
van votar
a favor d'aquest estatut
el que significa
aquesta sentència
no només és una qüestió
de politiquer
o d'allò que diuen
els polítics
que s'entreten
en segons quines coses
no, no
l'estatut
és una llei
important
que té moltes coses
que tenen a veure
directament
amb la vida diària
dels ciutadans
per tant
aquesta sentència
l'agradeix
de manera clara
què pretén
aquesta moció
que hem presentat
més enllà
de possibles
altres pretensions
que pugui tenir
cadascú
dels partits polítics
que ha firmat
aquesta moció
pretén
d'aquestes coses
molt senzilles
una
rebutjar la sentència
així de senzill
en un país democràtic
això també es pot fer
això també es pot fer
els tribunals
també són representants
del poble
i estan escollits
pel poble
i estan pagats
pel poble
perquè el sou
que cobren
també el paguen
els ciutadans
per tant
es pot rebutjar la sentència
sí
es pot opinar sobre ella
sí
es pot criticar la sentència
i tant
solament els països
dictatorials
no es poden criticar
les sentències
per tant
rebutjar-la
i criticar-la
segona cosa
convidar a tots
els tarragonins
i tarragonines
que van votar
aquest estatut
i que majoritàriament
van votar
que sí
que demà
es manifestin
es manifestin
per una qüestió
insisteixo
de dignitat
és així de senzill
és això
el que pretén
aquesta moció
tot l'altre
tot l'altre
avui
pels problemes
reals
que tenen els catalans
és tirar enrere
perquè el que ha fet
aquesta sentència
és laminar
qüestions
bàsiques
per la vida
i pel funcionament
del país
i dels seus ciutadans
ja està
després insisteixo
i ja me'n referiré
algunes de concretes
vaig acabant
segurament
algú es podrà refugiar
en què
algú es podrà refugiar
en què l'Estatut
se li ha suprimit
tot allò
que segons
la versió
d'uns senyors
que insisteixo
tenen un mandat
caducat
potser ells
també estan caducats
però tenen un mandat
caducat
tot allò
que no és legal
tot allò
que no és legal
doncs jo voldria recordar
almenys
una cosa
que no és legal
i que els senyors
del Tribunal Constitucional
s'han carregat
que és que els catalans
paguem més que els altres
això sí que no és legal
això és una vergonya
això és un expoli
això és un expoli
i això
la sentència del Tribunal
s'ho ha carregat
això vol dir
que segons
el Tribunal Constitucional
i la Constitució Espanyola
és legal
que els catalans
seguim pagant
la festa
doncs no
jo m'hi revelo
contra això
m'hi revelo
i quan m'he dotat
d'un instrument jurídic
aprovat
legalment
que ha fet
tot el recorregut legal
que havia de fer
que
com a mínim
em diu
escolti
vostè
els catalans
han de pagar
com paguen els altres
ja està bé
de pagar la festa
doncs que això
s'hagi declarat
il·legal
això sí que és
una autèntica vergonya
i insisteixo
crec que contra això
tenim tot el dret del món
a rebel·lant-se
i a criticar-ho
i la manera democràtica
de fer-ho
és
un
dient-ho
a les institucions
i dos
manifestant-se
lliure i pacíficament
i és el que nosaltres
proposem que es faci
en aquesta moció
i moltes gràcies
Moltes gràcies
senyor
Arejo
té la paraula
la senyora Beguanya Florian
en nom del grup
del partit dels socialistes
de Catalunya
moltes gràcies
senyor alcalde
en nom del grup dels socialistes
de Catalunya
el que faré ara
és explicar
el per què presentem
aquesta moció
conjuntament
amb Convergència Unió
i Esquerra Republicana
de Catalunya
i contextualitzar
les raons
que ens porten
a demanar avui
aquest Consell Plenari
i aquest pronunciament
institucional
com diem
com diem
en la mateixa moció
al llarg d'aquests anys
el món local
ha expressat reiteradament
el seu suport
a l'Estatut
perquè estem convençuts
que es tracta
d'una eina
de govern
que respon
a la norma
constitucional
i que està
destinada
a favorir
el desenvolupament
del país
i és en aquest marc
que
malgrat el soroll
que pot haver
aquests dies
estem a prop
d'unes eleccions
els posicionaments
algunes vegades
en clau electoral
evidentment
i il·lícitament
fan que
en algunes qüestions
no estiguem d'acord
o que puguin haver
fins i tot
determinats
moviments
tacticistes
per part
d'alguns partits
malgrat això
estem en un moment
molt important
per Catalunya
perquè hi ha hagut
una sentència
que ha estat
no
no qüestionem
el Tribunal Constitucional
però sí
l'actual situació
del Tribunal Constitucional
i per tant
és una situació
no mola
i hem de manifestar
la nostra
indignació
per aquesta
sentència
és per això
que el
Partit dels Socialistes
de Catalunya
entén
que l'Ajuntament
de Tarragona
s'ha de sumar
a la resposta
política
i institucional
contra
aquesta sentència
perquè tenim
l'objectiu
i hem de contribuir
com a tarragonins
a l'objectiu
de recuperar
la literalitat
de l'Estatut
i és per això
que presentem
aquesta moció
conjuntament
com dèiem
Convergència
i Esquerra Republicana
de Catalunya
per tal
que aquest projecte
que nosaltres entenem
aquest projecte de Catalunya
que com a socialistes
entenem
que ha de ser compartit
amb la resta d'Espanya
tot i que entenem
també que hi hagi
altres partits
que mantinguin
posicionaments diferents
nosaltres tenim molt clar
cap a on volem anar
cap a un model federal
on la identitat
de Catalunya
quedi perfectament
declarada
en el marc constitucional
a partir del seu estatut
amb un projecte compartit
insisteixo
amb la resta d'Espanya
però un projecte
que ha de partir
de la base
d'unes regles del joc
que estiguin ben estructurades
i és per això
que nosaltres entenem
que el Tribunal Constitucional
en la situació actual
no està
si legitimant
legament
però no moralment
per fer la sentència
que ha fet en aquest sentit
per tant
aquesta moció
també pretén
sumar-nos
a la crida
que ha fet
el president
de la Generalitat
José Montilla
a la suma
per participar
demà
a la manifestació
per manifestar
la nostra veu
com a poble
per refusar
aquesta sentència
i per seguir treballant
per l'objectiu
com deia
de desenvolupar
l'Estatut
amb tota la seva literalitat
ara sí
a partir d'una resposta
política
institucional
i també jurídica
que és en la que tots
hem de treballar
moltes gràcies
moltes gràcies
ara
iniciem doncs
un cop presentada
la moció
pels tres grups
polítics
que la subscriuen
passaríem
al primer torn
d'intervencions
aquí
tenen la veu
òbviament
els quatre grups
municipals
de menor major
per tant
té la paraula
el senyor
Sergi Dó Ríos
gràcies
senyor alcalde
efectivament
en ratifiquem
amb l'exposició
feta
quan hem presentat
aquesta
moció
bàsicament
afegir
alguns punts
que ens han quedat
pendents
en primer lloc
entenem
que
una llei
ratificada
pel poble
a través de les urnes
no pot ser
mai
modificada
per un tribunal
constitucional
i aquesta és una premissa
que nosaltres posem
a sobre de la taula
que posem a sobre de la taula
una llei
ratificada
per un parlament
i després
ratificada
per
el poble
mai
mai
pot ser
modificada
i per tant
deu persones
no poden canviar
el resultat
d'unes urnes
és allò que dèiem
en la nostra primera intervenció
acatem la democràcia
i per tant
el nostre límit
està en la democràcia
el nostre límit
el fixen
les urnes
i precisament
aquest
aquest
és el que garanteix
que tinguem
una democràcia
en estat pur
en segon lloc
l'Estatut
ens afecta
el dia a dia
i en definitiva
en la pròpia
moció
parlàvem
o parlem
que aquest text
és un text
on es garantia
el progrés
i el benestar
del nostre país
i de la nostra ciutadania
i en aquest sentit
un estatut
recull
moltíssims títols
que afecten
a tots els nivells
des de
l'àmbit
de l'organització
judicial
l'àmbit
de l'organització
territorial
des de l'àmbit
econòmic
i aquí sí que
hem de fer
una autoesmena
el que he dit abans
deia que Catalunya
no tenia encaix
a dins d'Espanya
o que Espanya
ens havia dit
que no teníem encaix
a dins d'ells
amb una salvatat
els 18.000 milions
d'euros
anuals
que es recapten
a Catalunya
i que no tornen
aquests sí que tenen encaix
aquests sí que tenen encaix
aquests sí que tenen encaix
quan precisament
altres territoris
que actualment
formen part
de l'Estat
amb altres sistemes
de finançament
com pot ser
els règims forals
que aquests diuen que sí
que encaixen
dins de la Constitució
aquests
sembla ser que sí
resulta que aquests
sí que tenen encaix
en aquest text
constitucional
quan estem parlant
d'ajuntaments
principalment
d'Euscadi
i de Navarra
que com bé sabran
no estan passant
la situació econòmica
que estem passant
ajuntaments
catalans
sense anar més lluny
aquest mateix
sense anar més lluny
aquest mateix
per tant
aquest encaix
sí que el volen
només pels diners
en cap cas
volen un encaix polític
un encaix polític
del que ha decidit
la majoria
de la població
i efectivament
i tant
que millora
la qualitat de vida
i tant
que afecta
l'economia
del nostre país
el tenir un estatut
o no tenir-lo
tenir un estatut
en determinats
preceptes
o tenir un estatut
amb aquests preceptes
absolutament
retallats
per tant
estem parlant
d'una qüestió
que afecta
a la gent
perquè si no
afecta a la gent
per què demà
hi haurà milers
de persones
a Barcelona
i ho sé
que deu afectar
no a la gent
si demà
hi ha milers
i hi haurà milers
de persones
a Barcelona
potser sí
que afecta
a la gent
i per tant
no abordem
l'estatut
com un element
abstracte
inventat
que no té
cap tipus
de connexió
amb la realitat
sinó tot el contrari
és la llei
és la nostra llei
com a país
és la llei
que ens permet
desenvolupar
totes aquelles
polítiques
que realment
tenen
un dia a dia
i tenen
una realitat
al darrere
moltes gràcies
senyor president
moltes gràcies
senyor Sergi Dó
Rios
té la paraula
del senyor Alejandro Fernández
en nom del grup
del Partit Popular
només una pregunta
és per presentar
l'esmena a la totalitat
o?
és la intervenció
amb la que hem quedat
prèviament
que vostè també presentava
a part de fer
la pròpia intervenció
ho dic més tard
per una qüestió de temps
no pateixi
perfecte
tampoc no en passaré
però moltíssimes gràcies
bé
efectivament
avui
estem fent un debat
absolutament democràtic
i estic totalment d'acord
amb el que s'ha dit aquí
és perfectament legítim
i és perfectament democràtic
doncs
amb llibertat
donar l'opinió
sobre una sentència
criticar
si es considera oportú
una sentència
i de la mateixa manera
és absolutament democràtic
que nosaltres presentem
una esmena
que és el que hem fet
demanant
essencialment
que aquest ajuntament
doncs
acati la sentència
i que insti al govern
de la Generalitat
a desenvolupar
un estatut
que ja és plenament
constitucional
i per tant
continua endavant
aquesta és la nostra posició
i la posició
de l'esmena
que tenen tots vostès
a la seva disposició
ara bé
això
que és el que surt
al paper
jo crec que
abans
de plantejar-ho
paga la pena
fer un parell
de reflexions genèriques
la primera
sobre una retrospectiva
de tot el procés
d'elaboració estatutària
i la segona
parla
de Tarragona
ciutat
i el que
aquesta sentència
comporta també
per la nostra ciutat
i la seva capitalitat
i és important
també
això
recordar-ho
quan parlem
d'una retrospectiva
efectivament
ho ha dit
el senyor
Sergi de los Rios
els inicis
del debat
estatutari
a Catalunya
neixen
en el context
del pacte
del Tinell
que efectivament
és el pacte
primer
des de la recuperació
de les llibertats
democràtiques
en el qual
s'exclou
expressament
una formació
política
democràtica
de qualsevol
acord
negociació
o pacte
aquest és el context
en el qual
neix
el debat
estatutari
un estatut
que per exemple
el mateix
Jordi Pujol
deia en el seu moment
que no es necessitava
que el que es necessitava
era un bon acord
de finançament
que és cert
Catalunya paga més
però no només
Catalunya
senyor Aregio
sis comunitats espanyoles
paguen més
del que reben
i això és veritat
que algun dia
s'ha de replantejar
i s'ha d'apostar
per l'Espanya productiva
i aquest és un discurs
que a mi
també m'agradaria
que tothom
el meu partit
i el PSOE
ho subscrivís
però no només
Catalunya
no només
Catalunya
té aquest problema
són sis comunitats
espanyoles
que estan pagant
més del que reben
per tant
era necessari
segons el senyor
Jordi Pujol
i ho va dir
amb molt sentit
un acord de finançament
però en canvi
el debat estatutari
no tocava
perquè un debat estatutari
que neix
en el context
del pacte del Tinell
un pacte del Tinell
que després va tenir
continuïtat
en la seva filosofia
amb el notari
de Convergència i Unió
per tant
l'aïllament
ja era total
doncs
només podia tenir
un objectiu polític
que era l'aïllament
i l'estigmatització
del Partit Popular
Josep Piqué
en aquell moment
president
del Partit Popular
de Catalunya
va prendre una decisió
totalment encertada
i que
no tothom
la va compartir
en el conjunt
del Partit Popular
d'Espanya
que era participar
a la ponència
de l'estatut
no tothom
ho compartia
però va ser
una decisió encertada
entre d'altres coses
perquè el mateix
Josep Piqué
va poder comprovar
i així ho va denunciar
que no el van convidar
mai
mai
a les reunions
privades
importants
amb les quals
es definia l'estatut
tot i que ho va demanar
mai
perquè estàvem
en el pacte del Tinell
i per tant
la decisió
ja estava presa
la decisió
era que
fos el pacte
que fos
el Partit Popular
no hi podia entrar
perquè ho deia
l'acord de govern
no hi ha acords
amb el Partit Popular
no hi ha acords
amb el Partit Popular
de què s'estranyen
aleshores
si el propi pacte del Tinell
ja deia que no es podia
arribar amb un acord
al Partit Popular
un pacte del Tinell
que va refrendar
després el notari
de Convergència i Unió
fins i tot
i ja és la darrera trampa
més important
es va canviar
una cosa decisiva
abans
el recurs
de constitucionalitat
es feia
abans dels referèndums
i es va decidir
per part del govern
del senyor Zapatero
canviar-ho
i que el recurs
només es pogués presentar
després del referèndum
perquè després el senyor
de los rios
pogués dir el que acaba de dir
a ningú no li agrada
presentar un recurs
després d'un referèndum
però és que se'ns va prohibir
presentar-ho abans
allà era una trampa
per evitar
per evitar
pressionar
aïllar
i evitar que es pogués presentar
un dret democràtic
com és presentar un recurs
de constitucionalitat
era una manera
d'intentar evitar-ho
per tant
el que teníem
era un escenari
d'aïllament
i un escenari
de gran irresponsabilitat
política
que culmina
el gran arquitecte
de tota aquesta obra
que és el senyor
Rodríguez Zapatero
quan diu
apoyaré
l'estatuto
que salga
del Parlament
de Catalunya
una frase
irresponsable
feta en context
preelectoral
per guanyar
les eleccions
a Catalunya
com de fet
les va guanyar
i em refereixo
a les generals
que les va guanyar
a Catalunya
que és on va
aconseguir
el millor resultat
de tots
i finalment
generar
un problema
d'on no hi havia
i jugar
amb les coses
serioses
i com s'acostuma
a dir en castellà
el que mal
empieza
mal acaba
i efectivament
el Tribunal Constitucional
doncs
no ha jugat
la seva
millor pàgina
les coses
per dir-ho
suament
efectivament
ha trigat
moltíssim
ha quedat
en una situació
doncs
podríem dir
també
que no
la millor
de la seva
història
però a més
una sentència
i en democràcia
el Tribunal Constitucional
està per ametre
sentències
i en democràcia
s'acaten
les sentències
poden agradar
es poden criticar
o no
però s'acaten
aquesta és la democràcia
i aquest és el resultat
democràtic
i què és el que passa
després de quatre anys
de debat
esgotador
doncs que
ara toca
representar
de nou
aquesta mena
de comèdia
d'aïllament
del Partit Popular
el problema
és que
ara
han arribat
vostès
sense força
han arribat
vostès
una mica
tocats
d'aquest procés
tothom ha arribat
una mica
tocat
en aquest procés
però vostès
també
i es va demostrar
en el debat
de portaveus
del Parlament
de Catalunya
a TV3
que es va fer
immediatament
després de la sentència
que aquesta nova
escenificació
per allar
el Partit Popular
ja no té la força
que es tenia abans
només van trigar
cinc minuts
a començar
els retrets
el representant
el portaveu de
Convergència i Unió
fent retrets
el representant
del Partit
dels Socialistes
perquè la senyora
Carmen Chacón
ha dit
que la sentència
li sembla
com deia aquell
acudit
meravillosa
està totalment
i fins i tot
ara diu
que no anirà
a la manifestació
perquè té una boda
que li va sortir
amb els darrers dies
Convergència i Unió
també
fent retrets
al mateix
president
Montilla
perquè va ser
el primer
que es va dedicar
a esmenar
quan era
ministre d'Indústria
l'Estatut
són retrets
que es feien
aquesta suposada
unitat
va durar
cinc minuts
Esquerra Republicana
de Catalunya
dient
que ara toca
estat propi
després de set anys
al govern
de la Generalitat
ara se'n recorden
vostès
que volen
estat propi
jo sempre els dic
als meus companys
del Partit Popular
de la resta d'Espanya
que no s'esverin
amb les declaracions
d'Esquerra Republicana
que des del punt de vista
de la unitat d'Espanya
són vostès
absolutament inofensius
diuen vostès
que volen
la independència
doncs bé
perdoni que li digui
senyor de los Rius
se'ls dona fatal
se'ls dona fatal
jo no he vist mai
dilapidar
un projecte polític
en tan poc temps
i deixar-lo a la meitat
no ho he vist mai
es poden guanyar eleccions
es poden perdre
tothom aquí ha guanyat
i ha perdut eleccions
però dilapidar
un projecte polític
i ara
recuperen
la idea de l'estat propi
que durant set anys
havien deixat
suposadament el calaix
o no se sap on
per tant
no tenim cap tipus
de resposta unitària
si s'ha vist
amb la negociació
absolutament esperpèntica
del lema
que havia de portar
la manifestació
recomano
la columna
del director
del diari de Tarragona
d'avui
que reflexa perfectament
com ha anat
tot aquest procés
d'això no se'n pot dir
procés unitari
no hi ha cap resposta unitària
el que ens trobem
és una sentència
que pot agradar més
que pot agradar menys
jo he de dir particularment
que és una sentència
que deixa 25 articles
interpretables
i que el Tribunal Constitucional
es converteix
en el camp de joc
de masses
assumptes
però això és el resultat
d'un procés
que va néixer
el pacte del Tinell
i això és el que hem de recordar
mai es va voler
el Partit Popular
en aquell procés
se'l va aïllar
posat per escrit
no només en declaracions
per tant
és normal que el Partit Popular
prengués
les seves decisions
però ara anem a parlar
de Tarragona
perquè la sentència
del Tribunal Constitucional
té un avançant
que hauríem d'interpretar
tots
com d'extraordinàriament positiva
tots aquells
que ens importa
Tarragona
es veu
per les intervencions inicials
que a alguns
la capitalitat de Tarragona
els hi resbala
doncs no
a nosaltres
des del Partit Popular
no
per nosaltres
és el tema
fonamental
el qual
s'ha enfrontat
la ciutat
amb els darrers anys
era un desafiament
de primer ordre
i afortunadament
podem dir
clar i català
que la sentència
del Tribunal Constitucional
garanteix
la capitalitat
provincial
de Tarragona
el malson
s'ha acabat
Tarragona
continuarà sent
capital
què és el que diu
la sentència?
el que diu
la sentència
és que si es volen
fer vegueries
s'ha de mirar
la Constitució
i què diu
la Constitució?
la Constitució
diu que les comunitats
autònomes
respectant els límits
provincials
poden tenir
organització pròpia
com Catalunya
va fer a través
de l'Estatut de Sau
amb les comarques
per tant
si les vegueries
s'haguessin plantejat
com a substitució
dels consells comarcals
dos vegueries
en lloc de
deu consells comarcals
nosaltres mateixos
les hauríem
recolzat
com en algun moment
ho hem fet
abans que se sapigués
el contingut
de la llei de vegueries
perquè es podia fer
sempre quan
es racionalitzés
la despesa
i semblava
que substituir
deu consells comarcals
per dos vegueries
podien anar
amb aquesta línia
però no, no, no
no es va voler fer això
es va voler carregar
les províncies
i això anava
en contra de Tarragona
doncs bé
això s'ha acabat
les províncies
l'àmbit d'influència
de la nostra capital
queda absolutament íntegre
ningú ens podrà
trossejar
la província
ni seu institucional
ni històries
Tarragona és la capital
provincial
i és la millor notícia
que podem tenir
i compartir tots plegats
d'aquesta sentència
només ho parlem nosaltres
les altres formacions polítiques
sembla que aquesta qüestió
els hi resbali
i sobre això
m'agradaria fer
algunes referències
específiques
algunes referències específiques
miri
senyor
de los rios
quan el
la plataforma
Mouta
el va qualificar
vostè d'antitarragoní
malgrat que vostè
a mi m'ha dit
de català
moltes vegades
jo el vaig defensar
a vostè
i li vaig dir
que
la discrepància
no significa
anar en contra de
vostè no és
antitarragoní
i ho torno a repetir
però sí que vostè
ha estat
el millor
aliat passiu
en tota aquesta història
del senyor Ernest Benach
i això sí que s'ha de dir
aliat passiu
del senyor
Ernest Benach
vostè no és antitarragoní
però vostè li ha fet la feina
al senyor Benach
senyor Ballesteros
fins ara
no he parlat
amb els termes
que parlaré ara
per què?
perquè
encara teníem en risc
la capitalitat provincial
i s'havia de tenir
una certa prudència
vostè
va posar el llistó
molt alt
del pla de la seu
i tots el van recursar
ens vam sentir orgullosos
aquell dia
del nostre alcalde
vostè va ser incapaç
de mantenir
el to
d'aquell dia
i sento dir-li
l'alcalde de Reus
li va donar
una lliçó
d'astúcia
i d'estratègia
en tota aquesta operació
l'alcalde de Reus
li va donar
una lliçó
d'astúcia
i d'estratègia
afortunadament
el malson
ja s'ha acabat
perquè se'l va veure
a partir d'aquell moment
dubitatiu
desconcertant
uns dies deia
que això de seu institucional
estava molt bé
després es veia pressionat
i deia que no
que no es podia tolerar
dubitatiu
i desconcertant
no era l'alcalde
que van veure
el pla de la seu
ja pot estar vostè tranquil
ja no haurà de fer
rondes de visites
que no serveixen per res
ja pot donar les gràcies
al Partit Popular
gràcies al nostre recurs
ja no passarà la història
com l'alcalde
que va perdre la capitalitat
i que es va convertir
Tarragona
amb seu institucional
de no sé què
tampoc el paper
de Convergència i Unió
en aquesta història
ha estat especialment brillant
tampoc
tampoc perquè
independentment
de les postures
diferents
que puguin tenir
els diferents territoris
als partits
la posició comuna
de Convergència i Unió
la comuna
la de tot el país
la de tot Catalunya
quina va ser?
no trossejar
la província
de Tarragona
en dos
en tres
Convergència i Unió
al Parlament de Catalunya
va defensar
la vegueria del Penedès
deixant Tarragona
en un petit territori
molt petitó
i en una era d'influència
inexistent
i això
fins i tot
va sortir
un tarragoní
el senyor Carles Sala
a defensar-ho
a mitjans de comunicació
davant de la passivitat
dels meus companys
de Convergència i Unió
a la ciutat de Tarragona
tampoc no va ser
massa lluit
el paper de Convergència i Unió
amb la qüestió
de la capitalitat
per tant
el malson s'ha acabat
el Tribunal Constitucional
ha dictat sentència
Tarragona
continuarà sent
la capital provincial
els prejudicis
ideològics
medievals
d'algunes
formacions polítiques
que gairebé ens deixen
sense capitalitat
i que gairebé ens deixen
sense província
en un petit territori
ser capital provincial
és molt important
perquè la gent ve aquí
a fer gestions
no és el mateix
competir amb altres
capitals provincials
espanyoles
si vols rebre inversions
dient que ets
capital d'una petita
vegueria
que ha trossejat
la província
en tres
no és el mateix
Tarragona
ha sortit guanyant
amb aquesta sentència
ha sortit guanyant
la capitalitat provincial
és molt important
en definitiva
i amb això acabo
Tarragona
la nostra ciutat
la nostra capital
ha guanyat
la batalla
al tripartit
i ha guanyat
la batalla
a la passivitat
de Convergència i Unió
Tarragona
seguirà sent
capital provincial
moltíssimes gràcies
Té la paraula
a continuació
el senyor
Joan Aregio
en nom del grup
de Convergència i Unió
Moltes gràcies
senyor alcalde
Bé
la veritat és que
em hauria agradat
sentir l'opinió
del senyor Alejandro Fernández
sobre el que estàvem parlant
perquè més enllà
que ens ha explicat
l'opinió
de no sé quants
portaveus
del Parlament de Catalunya
i de fins i tot
d'algun diari
algun director de diari
la veritat és que
la seva opinió
del que estem parlant
jo no l'he sentida
suposo que
no és de les seves intervencions
més brillants
en aquesta casa
perquè es deu trobar
profundament incòmode
el que està fent
això sí
he descobert una gran cosa
que el senyor Rajoy
abans de presentar
el recurs
d'anticonstitucionalitat
el va trucar a vostè
i li va dir
escolta'm
el presentaré
perquè això de les vagaries
no m'agrada gens
i vull que Tarragona
sigui capital
home
la veritat
el feia més brillant
que tot això
senyor Fernández
de veritat
em sembla
que
com que
no té gaire cosa
que dir
sobre el que estem parlant
ha salient patat aquí
pagant-nos un rotllo
de 20 minuts
sobre les províncies
sobre les vagaries
sobre les seves teories
polítiques
de la divisió territorial
de l'estat espanyol
cosa que em sembla fantàstica
però aquí no estem parlant
d'això
senyor Fernández
aquí estem parlant
d'això
i de moltes coses més
si vostè vol reduir
la sentència
del Tribunal Constitucional
les vagaries
fantàstic
però això
és una
petitíssima part
petitíssima part
del que ha passat
petitíssima part
no no
per vostè no
és que per vostè
és l'única sortida
que té
m'entén
vostè la fa grossa
aquesta cosa
grossa
grossa
grossa
per què?
perquè és l'únic que pot dir
no pot dir que vostè
que se n'alegra
que els catalans
paguem més diners
no ho pot dir-ho
perquè us cadi
per exemple
on vostè està el govern
allí no piulen
i a Navarra no piulen
no piulen al lloc
deixi-me acabar
deixi-me acabar
deixi-me acabar
no es posin neguitors
deixi-me acabar
per tant
jo ja sé que és incòmode
pel Partit Popular
tot això
molt incòmode
perquè
utilitza dues coses
que jo no dic
que no les utilitzi malament
una el victimisme
estem sols
no ens estima ningú
no ens estima ningú
i estem sols
bueno diríem
sols
ho deuen estar una mica
perquè pels resultats electorals
que treuen a Catalunya
una mica sols hi deuen estar
però
en tot cas això
els hi diu la població
no els hi diuen els altres
a mi em sembla molt bé
que vostè
consideri
que aquesta sentència
és magnífica
i és fantàstica
jo no li discutiré
ara
no em parli només
d'una mínima part
de la sentència
home
siguem honestos
aquesta sentència
ens diu
a vostè i a mi
que els ciutadans
que vostè i jo representem
perquè jo
amb els ciutadans
ni de València
ni de Madrid
ni de no sé on
no els represento
perquè no m'han votat
que aquests
estem molt contents
que paguin més impostos
i que contribueixin més
a la causa pública
que els altres
digui'ls
i que estem molt contents
gràcies al seu recurs
digui'ls que estem molt contents
que de la nit a la mananya
han deixat de ser una nació
ja no ho som
i és que no és que no ho siguem
és que no ens ho podem dir
nosaltres mateixos
ni en el preàmbul
podem dir
escolti
nosaltres pensem
que som una nació
ni això
ni això podem dir
li preocupa molt
he vist
la seva emoció
el tema dels llocs de treball
de la crisi
un dels efectes
de la sentència
s'ha encarregat
la potestat
de la Generalitat
damunt de les caixes
estrictament
d'obediència
en el territori català
ja està
això que li preocupa molt
l'economia
moltíssim
però clar
l'economia centralitzada
centralitzada on?
a l'Estat
jo crec
que
jo podria estar d'acord
amb moltes de les coses
que dic
si no li dic que no
però hi ha un fons
un fons
en el que vostè
no vol entrar
i jo ho entenc
que no hi vulgui entrar-hi
però és el fons
el que estem dirimint
aquí en aquests moments
aquí no estem dirimint
si ens en sortirem o no
amb la capitalitat
o no
en funció d'aquesta sentència
per què d'entrada
no
per què d'entrada
hi haurà una llei
que el Parlament de Catalunya
em sembla que encara
té que votar
i que acabarà votant
després
aquesta llei
tindrà més efectes
o en tindrà menys
i cadascú votarà
el seu partit polític
allò que cregui convenient
i llavors
vostè
jo
el senyor Ballesteros
el senyor De Los Rios
la senyor Floría
qui sigui
podrà fer totes les seves teories
però la sentència
afecta això
com afecta 30.000 coses més
i no em vingui vostè
aquí explicant
aquest recurs fàcil
de convertir
aquest tema
allò
aprovechando que el Pissona
passa por Valladolid
doncs au
anem
anem a parlar
només d'això
perquè és de l'únic
que es pot parlar
miri
vaig acabant
jo crec
que això
ha desbordat
totalment
aquesta sentència
per tres motius
ha desbordat
totalment
els que la van presentar
que són vostès
un
les persones
que ho han fet
absolutament
deslegitimades
dos
el temps
que han trigat
sortint al diari
avui sí
avui no
ara sortirà
ara no sortirà
tres
el tipus de sentència
del que encara estem esperant
el raonament jurídic
és a dir
ens han dit
que ens afaitaran
però encara no ens han dit
en quina eina
ens afaitaran
això és
perdoni
espectacular
des de tots els punts de vista
i tercer
segueixo pensant
que haver presentat
el recurs
en el moment
en què es va presentar
és utilitzar la justícia
quan es perden
les batalles polítiques
i això
no està bé
ei
serà legal
jo no m'hi entro
però aquí
aquí
aquí
estem
no per anar
contra la llei
evidentment
perquè aquest ajuntament
quan vostè presenta aquí
o qui sigui
eh
Partit Popular
o qui fos
però escolti
s'ha de catar aquesta sentència
home és clar
que altra cosa m'explica
que es pensa
que podrem fer alguna altra cosa
que no catar la sentència
és del punt de vista legal
això és com descobrir
la sopa d'all
senyor Fernández
home és clar
que la catarem
però aquí no estem parlant d'això
aquí fem política
i política vol dir
defensar els interessos
dels ciutadans
que ens han votat
i això a vegades
quadra
o interpretativament
no té per què quadrar del tot
ja està
per tant tot això
que m'explica vostè
m'assembla molt bé
però al final
el fons de la qüestió és aquesta
i políticament
vostès volien carregar-se
l'Estatut d'Autonomia
políticament parlant
no per si les vagaries
per si això
per si l'altre
per si puja
per si baixa
perquè políticament
vostès tenen un concepte
de l'Estat
que és el que és
i que em sembla molt bé
més a més
i això li reconec
que vostè no se n'amagui
em sembla molt bé
li reconec
amb això
sí que té
tota la meva admiració
però
és el seu concepte d'Estat
i el seu concepte d'Estat
vol dir
que hem de fer
un procés d'involució
d'involució
a la recuperació
de competències
per part de l'Estat
de moltes i moltes i moltes coses
i això fa una sèrie d'anys
que s'està portant a terme
segurament
des que va haver-hi
un govern del Partit Popular
que després
li ha envailat a l'aigua
més partits
que han governat Espanya
no m'hi poso
jo com que no hi he governat mai
no ho sé
el meu partit
vull dir jo
evidentment no he governat mai
ni Espanya ni d'allò
llavors
escolti
estem on estem
senyor Fernández
estem on estem
llavors
jo crec
que el seu recurs dialèctic
està molt bé
però els ciutadans de Tarragona
no s'empassaran
que tota la sentència
només gira al voltant
de les vagaries
no s'ho empassaran això
que és un efecte
positiu
i que tot ajuda
tot ajuda
però home
sigui honest
dediqui-li el temps
que toca
en això
i entri en els altres temes
perquè en els altres temes
segons vostès
veu que aquesta sentència
només parla de les vagaries
i això
senyor Fernández
sap vostè
que no és cert
moltes gràcies
té la paraula
la senyora Beguanya Flòria
en nom del grup
del partit dels socialistes
de Catalunya
moltes gràcies
senyor alcalde
el senyor Eixi
m'ha pres un dels refranys
que anava a fer servir
que és això del pissuer
que passa por Valladolid
també ho anava a dir jo
això
també ho anava a dir jo
i li agraeixo
és un refrany blanc
totalment
no home no
jo coincideixo amb vostè
que en aquest sentit
aprovechando que el pissuer
que passa por Valladolid
i que a més a més
com que aquest és el meu tema
que és el tema
del senyor Fernández
el tema
de la
província
i amb el qual
jo entenc que ha dedicat
molts esforços
i molts diners
en tanques publicitàries
en promoció personal
i per tant
l'ha de treure
ni que sigui
amb la sentència
de l'Estatut
per tant
jo ja ho entenc
això
tot i això
el que també penso
és que hi ha moments
a la vida
tant que la responsabilitat política
fa
o en moments
en l'àmbit
de la responsabilitat
institucional
que s'hagi d'aixecar
el nivell del discurs
en el sentit
de pensar en tots
i no només
en els interessos electoralistes
o personals
personals de promoció política
vull dir
no personals
privats
i per tant
i en moments
com en el de la capitalitat
en el seu moment
que finalment
l'alcalde va haver d'anar
sola a Barcelona
a defensar aquesta qüestió
però no parlaré d'això
perquè no toca
amb això estic d'acord
vull dir avui això
no és el tema
sinó
en el tema
de l'Estatut
en què una cosa
és el que un
pot fer
i una altra cosa
és el que un
ha de fer
un el que pot fer
és presentar un recurs
al Tribunal Constitucional
perquè la llei
l'empara
i per tant
ho pot fer
legalment
ho pot fer
ara bé
haver de presentar
un recurs
davant del Tribunal Constitucional
per resoldre allò
que s'ha perdut
a les urnes
això
això és el que jo em pregunto
jo em pregunto
si els senyors del Partit Popular
això
ho han de fer
perquè clar
quan tu
perds
quan el poble es pronuncia
quan hi ha un acord
entre càmeres
quan es decideix un text
per majoria
quan el poble de Catalunya
vota
un desenvolupament
d'autogovernat
a partir de la seva norma fonamental
si un
democràticament
aquesta qüestió
veu que no coincideix
amb la seva línia
que és el que li ha passat
al Partit Popular
tot i que pot anar
al Tribunal Constitucional
evidentment
jo crec que no
ho hauria d'haver fet
perquè el que ha fet
és la conseqüència
del que tenim avui
que és en un tribunal
evidentment
deslegitimat
per la seva situació
actual
com he dit abans
i que per tant
en aquest sentit
la seva sentència
no és
moralment
acceptable
tot i que s'ha d'acatar
evidentment
s'ha d'acatar
doncs
ens trobem
en una situació
en què ens trobem
avui en dia
i això té
un nom
i un cognom
d'un partit
molt concret
que és el que va presentar
el recurs
que es diu
Partit Popular
dit això
ara el que tocaria
jo crec
és
plantejar la qüestió
des de
respectar la voluntat
del poble de Catalunya
que és el que no està fent
en el meu entorn
el Partit Popular
i el que tocaria
com a mínim
és no posar
pels a les rodes
que se resolgui
una qüestió
que ha vingut donada
per una situació
anòmala
d'aquest tribunal
com estàvem dient
i per tant
el que tocaria
seria
respectar
allò que la gent
va votar
ajudar
a defensar-ho
a partir d'ara
i que a través
de la política
i amb la major unitat
possible
puguem desenvolupar
l'Estatut
en tota la seva amplitud
i és amb això
amb el que seguirem
treballant
moltes gràcies
Gràcies
senyora Florian
Donem una altra
ronda de paraules
comença el senyor
de los Rios
Sí
moltes gràcies
Evidentment
ara toca pronunciar-nos
en aquest
segon torn
pel que fa referència
a l'esmena
aquesta esmena
a la totalitat
que ha presentat
el Partit Popular
que m'agradaria
doncs
començar
pel fet
que
és sorprenent
que vostès
entressin
a registre
d'aquest Ajuntament
una esmena
quan el text
encara
de la moció
no s'havia presentat
per tant
per tant
per tant
des d'aquest punt
de vista
des d'aquest punt
de vista
si més no
la nostra sorpresa
tal i com coneixem
tant i com coneixem
els fets
Miri
aquí hi ha
que em deixa continuar
governador civil
ai no
el senyor Alejandro
Fernández
és que
el que he dit abans
m'he confós
aquí hi ha tres grups
que hem demostrat
que són capaços
de parlar
entre nosaltres
en termes de democràcia
i de país
en termes de democràcia
i de país
i que hi ha un grup
que
senzillament
s'ha quedat despenjat
s'ha quedat despenjat
i no es faci la víctima
i no es faci la víctima
i no es faci la víctima
s'ho han fet
vostès solets
s'ho han fet
vostès solets
per tant
no es faci la víctima
jo crec que
després del que hem acabat
avui de sentir aquí
realment
si algú té temptacions
de pactar amb vostès
que s'ho pensi dos i tres vegades
que s'ho pensi dos i tres vegades
perquè realment
en la seva emoció
quan diuen
no hi ha legitimitat democràtica
al marge de la Constitució
això és greu
posen una llei
per davant de la democràcia
això és gravíssim
això és gravíssim
això és gravíssim
posen una llei
pel davant de la democràcia
primer la llei
i hem acabat la democràcia
al darrere la democràcia
diuen
no hi ha legitimitat democràtica
al marge de la Constitució
posen una llei
pel davant de la democràcia
això és gravíssim
això és
realment
gravíssim
perquè en definitiva la democràcia és la que estableix les lleis
i aquesta és la que està per sobre de tot.
I aquesta és la que està per sobre de tot, són les urnes, és la democràcia.
Efectivament, vostè avui ho ha intentat, ho ha intentat,
hem portat aquí el debat de la llei de vagaries,
però i a més a més s'ho escric al 100%
quan el senyor Joan Areggio li ha explicat o li ha fet la reflexió
que realment vostè té un pes al carrer Genova
que realment ens havia passat desapercebuts, per tots ens havia passat absolutament desapercebuts.
Però escolti'm, abans de preocupar-se pels altres, miri a casa seva,
la portaveu del Partit Popular al Parlament de Catalunya,
senyora Dolors Montserrat, és una senyora, és una diputada,
d'aquestes que vostè diu que li intenta trossejar la seva província.
Que li intenta trossejar.
El Partit Popular ha presentat al Parlament de Catalunya
propostes de resolució per la creació de la vagaries del Penedès.
Baix, Penedès, inclòs.
Baix, Penedès, inclòs.
Això és cert perquè jo he estat present i he votat a la Comissió de Política Territorial
del Parlament de Catalunya, proposta presentada pel Partit Popular de Catalunya,
defensada per la senyora Dolors Montserrat, diputada de l'Alp Penedès,
en concret, en concret, veïna de Sant Sadurní de Noia,
i a més a més, portaveu del seu grup al Parlament de Catalunya.
Portaveu del seu grup al Parlament de Catalunya.
Senyora Dolors Montserrat reclama la constitució de la vagaria del Penedès.
Per tant, escolti'm, vostè que s'ha constituït avui com ha recuperat la figura dels governadors civils,
vagi a defensar la província, però, en primer lloc, vagi a la seu del seu partit.
Vagi a la seu del seu partit.
No sé si a Barcelona, al carrer Génova, perquè crec que manen més des d'un lloc que des de l'altre,
i parli amb la senyora Dolors Montserrat, primer.
S'aclareixen entre vostès, si hi ha d'haver-hi vagaria del Penedès,
o li trossegen la seva província, i després ens ve a donar lliçons als demés.
Moltes gràcies, senyor president.
Moltes gràcies. Té la paraula el senyor Alejandro Fernández.
Sí, en fi, és l'absolut tema al·lucinant que digui la posició conjunta del Partit Popular,
i no les declaracions que el seu municipi faci cadascú,
la postura global del Partit Popular ja se sap.
Es va enviar al Consell de Garanties Estatutàries, vostès pot agarrar el que vulgui,
que és una argumentació absolutament ridícula.
Miri, jo ja sé que vostès no volen parlar de Tarragona.
És evident que no volen parlar de Tarragona.
I el PSUERG passa per Valladolid i el Francolí per Tarragona.
I precisament per això s'ha de parlar avui també de Tarragona
i de les repercussions que això té.
I també s'ha de parlar del Constitucional i de Tarragona,
perquè el mateix senyor Ballesteros va sortir en una entrevista amb un mitjà de comunicació
dient que portaria la qüestió al Tribunal Constitucional si era necessari.
Per cert, que ell no ho pot fer, perquè només ho poden fer un grup determinat de diputats,
50 o més, senadors, o bé el defensor del poble.
Doncs bé, li hem estalviat la feina, senyor Ballesteros.
No perdrà la capitalitat, ja pot estar tranquil, ja no cal fer més gires.
Miri, el que no se'n passarà a la gent, al Tarragona i senyor Arejo,
és que la qüestió del finançament es resolia exclusivament a través d'un estatut.
Perquè no és veritat.
Perquè no és veritat.
Perquè es podia arribar perfectament.
I això el Partit Popular ho portava al seu programa
amb un millor acord de finançament per Catalunya,
sense necessitat de fer un estatut.
i també ho ha defensat Jordi Pujol en el seu moment.
Ara té la postura de la seva formació política,
però en el seu moment ho va defensar.
Per tant, l'acord de finançament que Catalunya necessita,
que el necessita,
es podia haver aconseguit fa molt de temps,
molt millor del que tenim,
amb un sistema de negociació absolutament diferent.
I que, probablement, insisteixo,
no només, i ho he dit,
vostè diu que m'he oblidat,
he parlat del tema,
no només afecta Catalunya.
És veritat que Catalunya té dèficit fiscal
i també el tenen d'altres comunitats espanyoles.
Per tant, és una qüestió de la qual s'ha de parlar,
però que no s'havia de fer exclusivament
a través d'un estatut.
El que no han sigut vostès capaços de contradir
és que el Partit Popular
no va poder participar en l'estatut,
per tant, ja se'l va i ja.
El pacte del Tinello portada per escrit
no és fer-se la víctima,
és constatar una realitat de víctimes res,
simplement és constatar una realitat
posada per escrit.
No han pogut contradir en cap moment
que el Partit Popular
va voler presentar el recurs de constitucionalitat
abans del referèndum
i no se'ns va deixar.
No se'ns va deixar.
Per tant, això és evident.
Es va canviar la llei
perquè el Partit Popular es veiés obligat
a presentar-lo després del referèndum
que no és un plat de bon gust per ningú.
Això és veritat.
No és un plat de bon gust,
però si el Partit Popular,
que tenia dret a presentar-lo,
l'obligaven a presentar-lo després del referèndum,
no li va quedar més remei
que fer-ho en aquell moment.
i finalment s'ha fet referència
a l'aïllament del Partit Popular
i als seus resultats electorals
com a símptoma d'aquest aïllament.
Jo, senyor Arejo,
mai li retreuré ni al seu partit
ni a vostè els seus resultats electorals.
Gràcies.
Té la paraula a continuació el senyor Joan Arejo
en nom del grup de Convergència i Unió.
Moltes gràcies, senyor Alcalde.
Mira, jo el que volia el Partit Popular o no volia,
no ho sé.
El que sí que sé és que és el que ha aconseguit,
que és anar contra l'opinió majoritària del poble de Catalunya.
Així de senzill.
I li dic una altra cosa,
una altra cosa que també ha aconseguit el Partit Popular.
Aquesta no l'ha aconseguida en tres anys.
Aquesta ja porta temps aconseguir-la al Partit Popular.
Que és que quan facin la propera enquesta
de qui és independentista a Catalunya,
cada vegada n'hi hagi més.
Això també l'ha aconseguit el Partit Popular.
Per tant, jo crec que s'ho poden apuntar
en l'índex de guanys.
Miri, és tan demagògic,
tan, tan, tan demagògic
que vostè digui que a nosaltres no ens preocupa Tarragona,
perquè avui no n'estem parlant,
perquè estem parlant d'una moció sobre això.
És tan demagògic
com que jo digui públicament
que vostè està molt content
perquè els ciutadans de Tarragona
seguiran pagant més impostos que els altres.
És tan demagògic una cosa o l'altra.
Jo no hi cauré.
Jo no hi cauré.
L'únic que li he dit abans
és que la sentència parla de moltes més coses
tan importants
com la que vostè ha posat damunt de la taula.
I vostè, com que l'única que té
que aferrar-se,
no el Partit Popular,
que el Partit Popular o de les Begueries,
com vostè comprendrà,
em sembla que li importa tant
com el que jo m'he trobat avui
que no m'he trobat res.
Sinó que vostè és l'única cosa
a la que té que aferrar-se.
Les Begueries i Tarragona.
Tarragona i les Begueries.
L'única que té que aferrar-se.
I això, des del punt de vista polític,
és molt poc.
És molt pobre.
A partir d'aquí,
jo insisteixo,
m'hi dir,
pensava honestament,
pensava que el debat
introduiria vostè algun matís més,
insisteixo,
que parlar de l'opinió dels altres
i que parlar de les Begueries.
Però ja que no ho ha fet,
jo sí que li posaré un parell de coses més
perquè reflexioni.
Com que sé que a vostè li agraden aquests temes
i els ha estudiat,
doncs jo n'hi he portat un parell.
Segur que vostè coneix un senyor
que es diu Ferdinand LaSalt.
Segur que el coneix
per la seva formació i pels seus estudis.
Doncs aquest senyor
ja va dir fa molts anys
el següent.
Si la Constitució és la llei fonamental,
ens hem de preguntar
què la fa fonamental
o què la diferència d'altres coses.
Per això,
és necessari
que la llei fonamental
a on diuen les lleis corrents.
I això,
solament ho fa possible
la voluntat popular.
Voluntat
que, evidentment,
amb el seu recurs,
el Partit Popular
s'ha carregat.
I la següent cosa
que també s'ha carregat
és la següent.
molt lligat
al concepte
de població
i de poble
apareix el de nació,
que es refere
a una societat
natural
de homes
amb unitat
de costumbres,
territori,
llenguatge
i tradicions
unides
per una idea
i per una consciència
comunes.
Això ho va dir un senyor
que segur que també
vostè coneix,
que és Paolo Vizcareti
de Rufia.
Doncs bé,
això,
també amb la sentència
que vostès han presentat,
s'ho han aconseguit carregar.
doncs jo li dic que no,
li dic que Catalunya
segueix sent una nació
amb sentència
o sense sentència.
Prenc la paraula
en nom del meu grup.
Ara estàvem comentant
amb el senyor
Sergi del Riós
una de les frases
que estan contingudes
en la seva emoció.
No hi ha legitimitat
democràtica
al marge de la Constitució.
El que no es pot fer
és utilitzar
utilitzar
la Constitució
per vulnerar
i alterar
la voluntat popular.
No es pot
utilitzar
la Constitució
contra els ciutadans.
No es pot
utilitzar
la Constitució
contra aquells
que ens van voler
amb penes,
amb empentes
i rodolons,
dotat d'un marc
de convivència
democràtic,
estable
i durader.
Dit això,
segur que
l'acatarem
la sentència.
Òbviament,
segur
que l'acatarem
perquè creiem
en l'estat de dret
i l'acatem
com no fan altres,
com el president
de la regió de Múrcia,
per exemple.
L'acatem
perquè creiem
en aquest estat de dret
del que ens hem dotat,
perquè creiem
i defensem
la legalitat
com a normes,
com a compendi
de convivència.
Ara bé,
tinc,
tenim el dret
i l'exercirem
a rebel·lar-nos.
Tinc
i tenim
el dret
i l'exercirem
a discrepar
profundament.
Tinc,
tenim
el dret
i l'exercirem
a no estar d'acord
amb aquest
Tribunal Constitucional
deslegitimat.
I l'exercirem.
Segur, per tant,
que traiem la sentència
i la criticarem,
com acabo de dir,
perquè la sentència
no pot tenir
més valor
que la sentència
del poble català.
I el poble català
va dictar sentència.
El poble català
directament
i el poble català
a través dels seus
respectius
parlaments
que el representen.
I defensarem
el que el poble català
i els parlaments
respectius
han dictat
i han dit
fins a les darreres
conseqüències.
Per tant,
defensarem l'Estatut
i ja l'hi dic també
i ho he dit
moltes vegades.
Jo no sóc
independentista.
Crec en l'Estat
federal.
Crec en un estat
federal
i crec en la
lleialtat
entre les diferents
parts d'aquest
estat federal.
I seguiré
treballant
i lluitant.
Digui'm
optimista
o idealista
és igual.
Seguiré treballant
i lluitant
perquè hi crec
perquè els països
més avançats del món
són estats
profundament
federals.
perquè Tarragona
sigui la capital
que ho és
no cal
anorrear
la voluntat
del poble català.
No cal
anorrear
la voluntat
de tot un poble
i l'Estatut.
La capital
que és Tarragona
és
i ho serà
perquè Catalunya
ho vol.
No perquè el Tribunal
Constitucional
ho digui.
No perquè ho digui
el Tribunal Constitucional.
jo li he dit
més d'una vegada
que vostè era
com un bomber
piròmen
i avui està
exercint de tal.
Ara resulta
ara resulta
mira
li posaré un exemple
vostè veu
un prat ple de flors
i de diversitat
i no sé què
no m'agrada
li tiro una palm
tot cremat
resulta
que se salva
una flor
per punyetera
casualitat
ara com ho explico
això
que amb tants mitjans
no hagi pogut
cremar ni
aquesta flor
aquesta flor
és Tarragona
ah no no
és que ho hem cremat tot
per salvar Tarragona
per salvar la flor
per salvar la flor
però resulta
que miri
aquesta flor sola
no pot viure
sense les altres
per tant
aquest tipus de salvació
no la volem
aquest tipus de salvació
salvadors d'aquest tipus
no els volem
perquè no són salvadors
aprofiten
que els hi ve ve
que els hi ve ve
per dir
ho hem fet
per Tarragona
això és mentida
el partit popular
des de Gènova
no va pensar
en Tarragona
va pensar
amb els seus vots
a Castellalamança
amb els seus vots
a Andalucía
a l'Espanya
se rompe
en el que vulguin
no va pensar
en Tarragona
per tant
no ens enganyi
no ens enganyi
perquè tontos
no ho som
tontos
no ho som
i vostè ens pren
per tontos
com a ciutadans
de Tarragona
ens pren
per tontos
i ja li he dit
més d'una vegada
la coherència
d'aquest alcalde
defensant el que va
defensar el dia 30 de desembre
les escales
a la catedral
i la seva
que s'ho escriu
unes al·legacions
i després diu
que no
que el que s'ha de fer
és carregar-se la llei
escolti'm
si vostè es volia carregar
la llei
se la carregui
des d'un principi
no s'ho escriui
al·legacions
no s'ho escriui
al·legacions
sigui coherent
amb el que pensa
amb el que fa
i sobretot
amb el que diu
ara això sí
això li serveix
per fer una magnífica
campanya de cartelleria
tot i colori
amb molts calés
en temps de crisi
en temps de crisi
molts calés
a més a més
ara ens dona consells
i diu que hem de posar
una pantalla gegant
gastant també
no sé quants milers d'euros
per veure la roja
en tip
bueno
escolti'm
quan vostè em vulgui
donar lliçons d'estalvi
ja li recordaré això
ja li recordaré
una i altra cosa
una i altra cosa
per tant
no ens prengui
per tontos
defensi el que ha de defensar
defensi-ho amb contundència
però no utilitzi arguments
per emmascarar
la punyetera realitat
que és que vostès
no defensen
l'autogovern de Catalunya
és que vostès
utilitzen
la llei
per guanyar
amb un tribunal
allò que han perdut
en el Parlament
i en el carrer
i aquesta és
la pura
i única
realitat
miri
aniré
a la manifestació
de dissabte
i animo a tots
i a totes
a anar-hi
amb el mateix ànim
i convicció
que vaig anar
a les manifestacions
de la transició
quan dèiem
volem l'Estatut
llibertat
amnistia
Estatut d'Autonomia
aleshores
hi vaig anar
com a jove
com un jove
que encara era menor d'edat
però compromès
amb Catalunya
ara aniré
com a adult
òbviament
molt més gran
com a alcalde
com a major d'edat
però també
igualment
com a persona
compromesa
amb Catalunya
com Catalunya
que és la nostra nació
ho digui un preàmbul
o no ho digui
ho digui el TC
o no ho digui
és la nostra nació
i ho serà
digui qui digui
qualsevol cosa
per finalitzar
li recomano
la lectura
d'una persona
que va estar aquí
fa molts anys
en aquesta mateixa tribuna
i va fer un discurs
extraordinari
amb Vicent Andrés Estellers
que té un poema magnífic
que es diu
La veu del poble
Miri sol
jo tenia un pòster
molt bonic
que tenia de fons
la bandera catalana
Miri sol
probablement
descobrirà coses
de les que
ara mateix
ni se'n pot
avenir
ni sap
passem a votació
sí
passem primer
a votació
a l'esmena
presentada
pel Partit Popular
com a esmena
a la totalitat
Grup Municipal
d'Esquerra Republicana
de Catalunya
no
Grup Municipal
del Partit Popular
sí
Grup Municipal
de Convergència
i Unió
no
Grup Municipal
del Partit
dels Socialistes
de Catalunya
no
per tant
queda rebutjada
l'esmena
per 22 vots
en contra
4 vots
a favor
passem
a votació
per tant
la votació
conjunta
dels grups
d'Esquerra Republicana
de Catalunya
Convergència
i Unió
i el Partit
dels Socialistes
de Catalunya
Grup Municipal
d'Esquerra Republicana
de Catalunya
sí
Grup Municipal
del Partit Popular
no
Grup Municipal
de Convergència
i Unió
sí
Grup Municipal
del Partit
dels Socialistes
de Catalunya
sí
per tant
s'aprova
per 22 vots
a favor
i 4 vots
en contra
moltes gràcies
s'aixeca la sessió
Acaba d'aquesta manera
aquesta sessió
extraordinària
del ple
en que s'ha aprovat
com acabem de sentir
una moció
presentada
pel PSC
Esquerra Republicana
i Convergència
i Unió
en què s'ha
una defensa clara
de l'Estatut
si reafirma
la voluntat
del poble
que Catalunya
sigui reconeguda
com una nació
i s'insta
a tothom
a donar suport
a les accions
de la Generalitat
i al Parlament
per tal
de desenvolupar
en plenes garanties
aquest estatut
també es fa una crida
a la participació
de la manifestació
unitària
convocada
demà
a Barcelona
en contra
de la retallada
a l'Estatut
i la sentència
dictada
pel Tribunal
Constitucional
en aquesta sessió
també s'ha presentat
una esmena
per part
del Partit Popular
que bàsicament
el que feia
era demanar
que s'acatés
la sentència
dictada
pel Tribunal
Constitucional
per tal
de complir
amb la llei
i en resposta
dels partits
que havien presentat
la moció
PSC
Esquerra
Republicana
i també
Convergència
i Unió
que evidentment
la sentència
s'haurà de catar
perquè és una qüestió
legal
però que això
no treu
la il·legitimitat
de la sentència
dictada
pel Tribunal
Constitucional
en contra
la voluntat
del poble
de Catalunya
una voluntat
que havia estat
expressada
a través
del referèndum
i prèviament
en el Parlament
de Catalunya
i també
amb el text
que va sortir
aprovat
del Congrés
dels Diputats
una sessió
extraordinària
del ple
que s'ha iniciat
a l'Ajuntament
de Tarragona
a dos quarts
de dues
de la tarda
i que ara
tot just
ha finalitzat
adeu-siau
bona tarda