Jo crec que tots coincidim avui amb que és un gran dia per Tarragona,
un gran dia per estar tots aquí amb aquest edifici que ara ja feia uns anys que el teníem tancat,
perquè la ciutat, l'Ajuntament, podrà comptar com un dels béns municipals
amb un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, el Banc d'Espanya,
que ja era un edifici de Tarragona,
però ara serà un edifici gestionat per l'Ajuntament cara al municipi,
cara a la gent i amb serveis municipals.
Destaca sobretot aquest edifici per la seva ubicació,
jo crec que a ningú se li escapa que té un lloc privilegiat a Tarragona
amb unes magnífiques possibilitats per ser un punt de referència clau
dintre del creixement de la planificació dels serveis municipals
que aquest Ajuntament està duent a terme.
Com bé sabeu, nosaltres, l'Administració General de l'Estat,
també el servei dels ciutadans i el servei dels tarragonins,
teníem previst destinar-lo a tasques administratives
pròpies de les funcions que nosaltres desenvolupem aquí a Tarragona
i a la província.
Però l'empenta de l'Ajuntament, la constància d'aquest Ajuntament
també actual, ha estat el fet que ens ha fet plantejar
d'arribar a un acord amb l'objectiu de cedir aquest espai
per ús municipal, un ús més directe, diguem, per la ciutadania
i introduir així una nova ubicació pels serveis
de l'Administració General de l'Estat.
Permeteu-me que ràpidament us expliqui, en resum,
d'una forma de com va aquest procés,
entenent que això suposa també per nosaltres
una racionalització dels espais
de l'Administració General de l'Estat
per tal de poder oferir amb molta més qualitat
i dignitat els serveis als ciutadans.
En primer lloc, això passa per permutar
l'edifici del Banc d'Espanya, propietat de Segipse en aquest moment,
per un solar, propietat de l'Ajuntament de Tarragona,
ubicat a una nova àrea de serveis,
jo crec que una àrea de creixement de la ciutat,
cap a, molt a prop, de l'Hospital Joan XXIII
i de la nostra comandància de la Guàrdia Civil.
Traslladarem, doncs, el nou edifici
que construirà Segipse en aquest solar,
la dependència de l'àrea de treball i assumptes socials
que inclou, com ja sabeu i hem dit en diferents ocasions,
l'oficina d'estrangeria que en aquest moment també tenim en tràmit.
Mentrestant, aquest edifici no estigui construït
durant aquests dos o tres anys,
que després això ja ho discutirem amb el senyor Blanco Magadant,
traslladarem les nostres dependències d'estrangeria
que en aquest moment ocupen la planta baixa de la subdelegació
de forma provisional a la biblioteca de la Facultat de Lletres,
propietat de l'Ajuntament i que està ubicada, com sabeu,
a la plaça Imperial Tàrraco.
En el seu dia, doncs, les àrees integrades de la subdelegació,
la Direcció Provincial de Tràfic,
el Servei Provincial de Telecomunicacions
i la Direcció Provincial de Comerç Exterior,
ubicats a l'edifici de serveis múltiples de l'administració,
que és just l'edifici que tenim al costat,
en el seu dia i quan això estigui replantejat,
aniran aquest servei al nou edifici.
Per tant, com us dic, avui culminem un procés
que d'alguna manera no es culmina,
sinó que comença una nova reubicació
per totes les dependències que tenim
a l'Administració General de l'Estat.
Per tant, hem arribat a aquest acord d'associació
i penso que avui cristalitzem tot aquest procés
en el qual ja va iniciar de forma també molt activa
el meu predecessió en el càrrec,
el senyor Joan Maria Balló,
que avui ens ha volgut acompanyar
i estic molt contenta que estigui avui també aquí entre nosaltres
i que tots plegats hem tirat endavant aquest projecte
de la ciutat de Tarragona
pels ciutadans de Tarragona
i que l'Ajuntament es mereixia poder gaudir
d'un edifici com aquest per gestionar-lo
des de les dependències municipals.
Per tant, ens heu tingut al costat,
ens continueu tenint al costat
i, alcalde, ens tindreu al costat.
Moltíssimes gràcies.
Molt bé. Passo la paraula al senyor Pablo Larrea,
que és el nostre director general.
Senyor alcalde de Tarragona,
senyora subdelegada del Govern,
president de Segipsa,
diputats, regidors, autoritats, senyores i senyors,
molt bon dia.
Acudint a les fontes,
ens trobem les delegacions del Govern
en la Constitució Espanyola
amb dos perfils diferents.
El primer, en la direcció i supervisió
de tots els serveis que l'administració general
del Estat dispensa en el territori
als ciutadans.
I el segon, en la coordinació
de les relacions amb altres administracions
com l'autonòmica i l'local,
el que en un model on confluyen
diverses administracions,
cobra la coordinació
una especial relevancia.
Així,
por un lado,
els ciutadans
troen en les delegacions del Govern
un catàleg de serveis
que van des de ámbits
com la sanitat exterior,
els drets ciutadans
o les oficines de l'exèixer.
I també,
encara que pugui aparèixer abstracte,
la coordinació amb altres administracions
pot rendir igualment
un servei a la ciutadania.
I aquest és precisament
el escenari que ens reúne
hoi aquí.
El acte de cesió
del Banco de España
al Ayuntament de Tarragona
no és altre resultat
que el de la coordinació
i el treball en comú
de la subdelegació
del Govern en Tarragona,
el Ayuntament de la Ciutat,
Seyipsa,
la Direcció General
del Patrimonio del Estado,
mi Direcció General
así como las que han precedido
esta última.
Per això,
vull transmitir-vos
mi satisfacció
per participar en aquest acte
per tant que represento
al Ministeri de la Presidencia
que,
des de hace prácticamente un any,
assume i acoge
la dependència orgànica
de totes les delegacions
i subdelegacions
del Govern en el territori.
Colma día a día
el treball de mi Direcció General
que radica
en un Ministeri,
com vosaltres sabéis,
de vocación coordinadora.
I la coordinación
no solo se hace allí,
también se predica
con el lenguaje de aquí.
Tots sabem
que l'edifici del Banc d'Espanya
representa pels tarragonins
un espai emblemàtic
dins de l'impressionant
conjunt arquitectónic
d'aquesta meravellosa ciutat.
Aquest espai ha estat,
per tant,
larriament reivindicat
per la societat civil
i els grups polítics
de la ciutat,
per tal que el seu futur
passés per jugar
a un paper social
en l'àmbit local.
Davant d'aquest clar
posicionament,
el Ministeri,
a través de la subdelegació
de govern a Tarragona,
va reprendre
amb les actuals
autoritats municipals
un procés
de negociació
per traspassar
la seva competència
a l'àmbit municipal.
Un procés
que, com he sabut,
s'inicia ja
fa uns dos anys.
Permeteu-me,
però,
que us expliqui
per moment
que aquest acord
s'inscriu
en una operació
més àmplia
de racionalització
i millora
dels espais
de l'Administració
General de l'Estat
a Tarragona.
Aquest edifici
d'estil neoclàssic
data de l'any
1929
i, com sabeu,
va ser l'antigua
sucursal del
Banc d'Espanya
a Tarragona
fins l'any
2003.
Va ser adquirit
pel Ministeri
d'Economia
i Zenda
a través
de la Sociedat Estatal
de Gestió
Inmobiliaria
de Patrimonios
Egipsa
per a ser rehabilitat
i destinat
com a futura
seu de dependències
de la subdelegació
del Govern
a aquesta província.
Sin embargo,
gràcies a esta operació
s'ha cedit
aquest imeuble
tan representatiu
i important
al Ayuntament
de la Ciutat
per a usos
institucionales
i ciutadans.
A canvi,
l'Ajuntament
de Tarragona
posa a disposició
de l'Administració
General
del Estado
un solar
ubicada
en la nova área
de servicios
que se está construyendo
cerca del Hospital
Joan XXIII
y que permitirá
a ese Egipsa
construir
un novo edificio
en el que se ubicará
entre otras unidades
la dependència
de la área de trabajo
o asuntos sociales
incluida tamén
la oficina de extranjería.
Entre tanto,
como recordaba
la subdelegada,
la unidad de extranjería
de la subdelegación
se ubicará
en la Aztece Poco
biblioteca
de la Facultad de Letras
propiedad del Ayuntamiento
situada
en la misma
plaza imperial
Tarraco.
El pueblo
de esta ciudad
de Tarragona
está llamado a ser
por tanto,
el gran beneficiario
último
de esta reordenación
de inmuebles.
Las meves paraules
es dirigeis
de mar
als mitjans
de comunicación
aquí presentes
que son
els que permiten
que avui arribi
la meva salutació
més cordial
als habitants
d'aquesta ciutat.
Així que avui
aquest edifici
esdevé finalment
un espai
per l'Ajuntament
de la ciutat
de Tarragona.
Felicitats
alcalde,
felicitats
subdelegada,
felicitats
presidentes de Egipsa,
és un placer
treballar contigo,
felicitats
d'Aragona.
Moltes gràcies.
Molt bé,
ara té la paraula
el senyor
Juan Antonio Blanco Magadán
que és el president
de Segipsa,
diguem-ne,
la societat estatal
que és,
fins a aquest moment,
propietària
d'aquest espai.
Gràcies,
subdelegada,
subdelegada,
director,
alcalde,
senyores y señores,
unas breves palabras
solo para
unirme
a los anteriores
interminentes
para mostrar
mi satisfacción
porque finalmente
hayamos encontrado
una solución
entre todos
que equilibra
los deseos
y las expectativas
de todas las partes
implicadas,
el Ayuntamiento,
el Ministerio
de la Presidencia
y la Sutilización
de Gobierno
y Segipsa.
Solución que,
como toda negociación,
ha supuesto
cesiones
por todas las partes
con el objetivo
de finalmente
encontrar algo
que nos satisfaga
a todos.
Por una parte,
al Ayuntamiento,
en primer lugar,
que adquiere
el edificio
antiguo
a sede del Banco
de España
para destinarlo
a usos institucionales
de su competencia.
Por otra parte,
satisface
a la subdelegación
de Gobierno,
el Ministerio
de la Presidencia,
que va a poder instalar
parte de los servicios
que ahora están,
francamente,
mal instalados
en la subdelegación,
va a poder instalarlo
en unas instalaciones
que le cede
del Ayuntamiento
y estos eran
los que iban
a venir
a este edificio
en el que estamos
ahora.
Y,
en tercer lugar,
a Segipsa,
que finalmente
va a poder
hacer lo que
desde el principio
le habían encargado,
que era construir
un edificio,
en este caso,
un edificio nuevo
para ubicar servicios
de la Administración General
del Estado,
que estaba previsto
ubicarlos aquí
y lo puede hacer
en el solar
que,
a cambio de este edificio,
le cede el Ayuntamiento.
Aunque podríamos
preguntarnos
cómo puede ser
que un proceso
que empezó
con la adquisición
de este edificio
en el año 2004
ha tardado tanto
en llegar aquí,
las razones
son muy diversas,
de tipo administrativo,
de tipo político,
de todo orden,
pero finalmente
hay que felicitarse
porque hayamos llegado
a una solución
como esta.
Pero no puedo dejar
de señalar
que,
desde lo que yo represento,
es decir,
el Gobierno
de la Nación
y en concreto
del Ministerio
de Economía y Hacienda,
siempre se ha sido sensible
y comprensivo
hacia la demanda
del Ayuntamiento
de poder disponer
de un edificio
como este
tan singular,
con una ubicación
tan privilegiada
en la ciudad de Tarragona.
Y, por tanto,
tengo que recordarles
que ya en el año 2006
y luego en el 2007,
el entonces
vicepresidente Solves
ya en el Senado
planteó
que estábamos abiertos
a la demanda
del Ayuntamiento,
pero que la solución
debía tener,
digámoslo así,
dos ingredientes
que ahora los tiene.
Por una parte,
dar solución
a la ubicación
de los servicios
que se iban a ubicar,
valga la redundancia,
en este edificio
y, por otra parte,
había que dar
una solución empresarial
a una sociedad
como es Egipsa
que, por tratarse
de una sociedad mercantil,
no puede regalar
ni ceder
gratuitamente
activos
porque el dinero
que gestiona
es un dinero público
y, por tanto,
tendría que haber
una contrapartida.
Hemos llegado
a una solución,
como he dicho antes,
que satisface
todos estos ingredientes
que pueden hacerse
cargo de su complejidad.
En todo caso,
creo que,
finalmente,
la solución
no solo satisface
a todos,
sino que satisface
o debe satisface
también
a la ciudad de Tarragona
porque no solo
va a recuperar
para la ciudad
como se pretendió
desde el principio
un edificio como este,
sino que, además,
va a poder disponer
en un plazo,
esperemos que no muy dilatado,
de otro edificio nuevo
donde ubicar
a los servicios
de la Administración del Estado.
Por tanto,
felicitar claramente
al alcalde
cuyo,
como diría yo,
cuyo desvelo político
por llegar a encontrar
esta solución,
pues no puedo dejar
de señalar
y a la comprensión
de la subdelegada
del gobierno
y de todos aquellos
que han intervenido
en este complejo proceso
que, finalmente,
creo que
todos nos podemos felicitar
de su resultado.
Nada más
y muchas gracias.
Molt bé,
ara per tancar
aquesta part
de parlaments
té la paraula
l'alcalde
de Tarragona.
Molt bon dia,
senyor director general.
Por cierto,
gracias por las palabras
en catalán
he hecho con una magnífica
dicción
y con una fonética
muy escayente,
como diríamos
en catalán.
Senyor Blanco Magadán,
presidente de Segipse,
senyora subdelegada
Teresa Pallarés,
compañes y compañeros
de consistori,
president de la Cámara
de Comerç,
representants
del sector turístic,
representants
dels dos sindicats
majoritaris,
senadors
tarragonins,
representants
del comerç
de la ciudad.
Si saludo tanta gente
es porque
avui somos mucha gente
los que estamos aquí.
i si saludo tanta gente
es porque somos mucha gente
que estamos aquí
porque es un acte
important.
La simple
assistencia
y representatividad
de la gente
que estamos aquí
indica que
aquest es un acte
muy importante
para la ciudad
y yo diría
que para el conjunto
de la ciudad,
no solo para un sector
de la ciudad.
Mirin,
a mí
ya saben
que m'agrada
hablar
desde el cor
y els he de dir
que avui
me siento
como un niño
el Día de Reyes
y es así.
Es decir,
un juguete
de comillas,
un equipamiento
como este
ampliamente
anhelado
y deseado
por la ciudad
y por tanto
por su alcalde
y yo diría
que por sus alcaldes
por fin
lo tenemos
a disposición,
por fin
lo tenemos
disponible
para usos
institucionales
como se ha hecho
Ciudadanos.
Yo quiero
empezar
por agradecer
muy sinceramente
la primera
intervención
del subdelegado
del gobierno
Joan María
Belló,
que por cert,
no sé por qué
estás allá,
hauries de venir
cap aquí,
sisplau.
Vine,
vine,
sisplau.
Vine,
vine,
vine.
Ya sé que
potser protocolariamente
no et toca,
però
i que ets
molt discret,
però
vull que vegin
el context
de com vam
començar
tot plegat.
Jo arribo
a l'alcaldia
i em trobo
un edifici
que té un cartell
posat allà al costat,
en el racó
que es veu
en aquesta fotografia
que diu
dependències
de l'administració,
en fi,
amb un projecte
en marxa
i algunes cartes
enviades
a la subdelegació
i a la presidència
i això.
I
em vaig a veure
al Joan María
i li dic
escolta,
Joan María,
això no m'ho podeu fer,
això no m'ho podeu fer,
això com sigui
ha de ser per la ciutat,
per tant,
el Joan María
fa una cosa
molt difícil
a l'administració,
l'administració
és una maquinària lenta,
som una maquinària
molt lenta,
però quan es posa
en marxa
és,
no diria
que imparable,
però quasi.
I
aconseguim
que
sin parar-se
ralentisse
el moviment
i
finalment
tinguem
l'oportunitat
de parlar-ne.
I això
de veritat
que ho he d'agrair
al Joan María,
al Joan María
Belló,
tarragoní,
a més de subdelegat,
evidentment,
perquè jo sé
que va ser difícil
fer-ho,
no només
per les reticències
o no
de l'administració
a nivell central,
perquè també
hi havia unes expectatives
legítimes,
laborals,
de molta gent
que volia treballar
en millors condicions
de les que
ho estava fent
fins ara.
I això
ho va saber fer
amb discreció,
amb paciència,
amb tacte,
amb perseverància
i amb una lleialtat
institucional
digna
de tot elogi.
I ho vull destacar
avui aquí
perquè recordo
perfectament
la primera vegada
que al teu despatx
em van parlar
d'aquest tema,
no?
I que també
t'ho vas posar
a cara de
ostres,
i ara
com ho farem?
Però ens en sortirem.
i efectivament
ens n'hem en sortit.
I després
a la subdelegada
la Teresa Pallarès
també,
no?
Que quan es produeix
el relleu
dic,
escolta,
en fi,
ets de Reus,
t'estimo molt,
t'estimo molt,
ens coneixem
de fa molts anys,
ens has d'ajudar.
I sense dubtar
ni clucar els ulls
va dir,
escolta,
em tens
tu
i la ciutat
de Tarragona
al teu costat.
I em consta
que ha estat així,
perquè jo no sé
sumar les hores
i els viatges
que ha hagut de fer
per gestionar això,
però agraeixo
molt a ella personalment
i a tot el seu equip
que està aquí,
els molts viatges,
les moltes hores,
algun insomni,
fins i tot,
perquè ha estat
un procés lent,
més lent
del que tots voldríem
i difícil.
vull agrair més a més
el senyor Blanco Magadán
que la primera vegada
que vino aquí,
en fin,
lo llevamos a comer,
aquello que dices,
bueno,
vamos a impresionarlo,
jo crec que ja s'havia
impresionat bastant,
però bueno,
en fin,
i ell vino aquí
a defender els interesses
de ese gipsa,
que és el que li toca,
que és el que li toca
i he de dir
que ens ho ha posat complicat,
però al mateix temps
fàcil,
perquè tenia molt clar
l'objectiu,
que l'objectiu és
que aquest gran equipament
fos per a la ciutat.
jo de veritat
que li agraïzco
moltíssim a ell
i a tot el seu equipament
la predisposició
de objectiu,
després el camí no és complicat,
perquè tenim que defender
i hem estat defendent
en tot moment
els interesses
de l'administració central,
uns des de l'Egipxa
i Patrimonio,
altres
i de la ciutat de Tarragona,
però tots
defendent
els interesses
dels ciutadans,
que això és el que interessa,
defensant els interesses
dels ciutadans,
perquè sobre els interessos
dels ciutadans
plana
totes les nostres accions
de l'administració central,
de l'Egipxa i Patrimoni
i de l'Ajuntament de Tarragona.
I he de dir
que avui és una feliç
realitat.
I agraeixo també
molt sincera
i profundament
i espero que així
se la transmeta
a la senyora vicepresidenta
la comprensió
que abans
des del Ministeri
d'Administracions Públicas
i ara des de la vicepresidencia
del Govern d'Espanya
han tingut també
per a tot aquest procés
complicat.
Insisteixo,
ens vam trobar
unes cartes,
ens vam trobar
moltes declaracions,
però la feina
la vam haver de començar
seriosament
en el seu moment,
l'any 2007 no,
però 2008.
Han estat dos anys
de negociacions complexes,
de negociacions
en què cadascú
defensava els legítims
interessos
de les institucions.
Finalment,
hem arribat
a un molt bon acord
que equilibra
les compensacions,
que equilibra
el que donem
i rebem
i que fa
que aquest equipament
que ara veiem aquí,
que necessita
òbviament
una restauració,
sigui ja
una realitat
per a la ciutat
de Tarragona.
Aquest equipament
ja té un projecte,
és a dir,
hem aprovitzat
el projecte
que ja tenia
i l'arquitecte
que ho fa
forma parte,
además,
d'aquestes
valoraciones
de cesión
i amb algunes
que s'han fet
des de l'àrea
de turisme
i economia
de l'Ajuntament,
serà un projecte
perfectament adaptable
i útil
pel futur
d'aquest equipament.
Un equipament
que s'ha de dedicar
i per això
agraeixo molt
la presència aquí
de representants
institucionals
i de la societat civil
i econòmica
de la nostra ciutat,
que serà clau,
absolutament clau
per fer un punt
d'inflexió
en l'oferta turística
de la nostra ciutat.
I qui pensi
que això només
és pels turistes
s'equivoca.
S'equivoca radicalment.
I per tant,
ho dic claríssimament ara,
això no és
perquè els turistes
se sentin millor o pitjor,
millor que se sentin bé
que no que se sentin incòmodes
a la nostra ciutat.
Això és perquè la nostra ciutat
tingui una porta d'entrada
moderna
absolutament
posada al dia
amb tots els serveis
i que la gent
quan vingui aquí,
els que són de fora,
vegin que aquesta
és una ciutat moderna
que té clar
que ha de viure
del turisme
en bona part
i que aposta
estratègicament
pel turisme,
un turisme de qualitat,
un turisme urbà,
un turisme
que volem
que tingui
com a objectiu
veure,
visitar i gaudir
de la nostra gastronomia,
dels nostres monomers,
del nostre patrimoni,
del nostre clima,
del nostre entorn,
del nostre territori,
del nostre territori,
perquè aquesta
probablement serà
l'espai
de recepció,
l'espai
d'informació,
l'espai
d'interpretació
més gran
que tenim
en aquest territori
i per tant
l'hem de posar
de la millor manera
possible
pels visitants
però també
pels ciutadans
de Tarragona.
Aquí també
els ciutadans
de Tarragona
es podran informar
de la Setmana Santa
ara que arriba
i dels actes
de la Setmana Santa.
Podran reservar
entrades
o es podran informar
de reserves
pels amics
que venen.
Podran venir
a informar-se
de quines són
les entitats
que fan activitats
o no.
És a dir,
serà un centre
també d'informació
ciutadana
pels ciutadans
de Tarragona
i un centre
d'interpretació
de la terra corromana
un gran centre
d'interpretació
de la terra corromana
a l'entorn
d'aquest pla
de competitivitat
turística
que ja es va presentar
en un moment
i que estem fent
de la mà
també
de l'administració
de l'Estat
i de la Generalitat
que estem fent
en municipis
veïns,
propers i germans
com Constantí,
com Altafulla
i com Roda de Barà.
Això suposarà
un canvi
de paradigma
en l'oferta
i en el model turístic
de la nostra ciutat.
Passarà
de ser
un destí passiu
esperem rebre
visitants
a ser un destí
actiu.
Anem a buscar
visitants,
anem a buscar
turisme,
anem a excel·lir
en l'oferta turística,
anem a posar-nos
de la millor manera
amb el millor
dels vestits possibles
per lluir
davant
de tothom.
Això és el que
a més a més
ens van demanar,
ja ho deia
quan vam presentar
el logo,
el sector turístic
de la nostra ciutat.
Ens van demanar
un canvi
de paradigma,
un punt d'inflexió,
una aposta real
i estratègica
pel turisme,
per l'hostaleria,
per la gastronomia.
Per cert,
estem dient
que la gastronomia,
el patrimoni
i el comerç
i l'art
ha de ser
un dels motors
de la part alta
de la nostra ciutat
per revitalitzar-la,
però també
del Serrallo,
la gastronomia,
la visita,
l'hostaleria,
ha de ser
un dels punts forts,
un dels motors
del barri del Serrallo,
els dos barris
que van veure néixer
i que donen sentit
i que identifiquen
la nostra ciutat.
Això m'ho va dir
el sector turístic
en una reunió
que vam tenir
amb el senyor Sergi
del Rios i jo
al despatx
de la Rambla.
Ens van dir
que hem de canviar
el model de gestió,
hem d'anar
del braç
de la iniciativa privada,
hem de modernitzar
i adaptar
el logo
que és el que hem fet
i finalment
això
que ens permetrà
és tancar
tota una acció
clarament decidida
que la nostra ciutat
sigui una ciutat
potent
des del punt de vista turístic.
Amb això també ajudarà
evidentment
la terminal de Creuers
i tota la dinàmica
que engegarà
no només
la nostra ciutat
sinó
el conjunt
del territori
el císter
el modernisme
el priorat
la cultura del vi
Portaventura
etc.
el patrimoni romà
de Tarraco
el patrimoni medieval
el patrimoni modern
el patrimoni natural
aquest serà
el gran equipament
que ens farà
donar aquest salt
en endavant.
Per tant
el segle XXI
del turisme
a Tarragona
comença ara.
Comença ara.
Té uns prolegòmens
que és la presentació
del logo
la modificació
de la forma
de funcionar
del patronat
de turisme
però comença ara
amb aquest equipament
del que tenim projecte
pel qual tenim pressupost
i que veureu
en obres
que és obvi
que fa falta
d'aquí a poc.
Heu de tenir en compte
una cosa
que l'edifici
ara m'ho deia
el senyor
Sergi Dó Riós
no només està catalogat
per fora
està catalogat
també per dins
per tant
amb aquestes estructures
haurem de jugar
respectant-les.
Per tant
probablement
aquesta tipologia
de guixetes
aquesta tipologia
de banc
dels anys
40
50
60
probablement
no serien
els més adequats
per un centre
d'interpretació
turística
i d'acollida
però els haurem
de respectar
els respectarem
estrictament
i permetrà
donar els serveis
que volem
insisteixo
un centre
d'informació
i acollida turística
un centre
d'informació
i vida
ciutadana
i un centre
d'interpretació
per tots els ciutadans
de fora
i especialment
de dins
i especialment
els nens i nenes
d'aquesta ciutat
de la terra corromana
i la potencialitat
d'aquesta terra corromana.
Moltíssimes gràcies
doncs
senyor Joan Maria
Avelló
senyora Teresa Pallarès
senyor Blanco Magadant
senyor Larrea
i a tots
els que han fet possible
que avui estem aquí
posats a llarg
que aquest alcalde
pugui lluir
com el dia de Reis
al matí
després de tenir la bicicleta
llargament anelada.
Moltes gràcies.