This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Ara, a l'altre costat del fil telefònic,
el president de l'Associació Cultural Sant Fructuós
pràcticament ha finalitzat ara una roda de premsa
que l'Associació Cultural Sant Fructuós havia convocat
i ha convocat, de fet, a les 11 del matí.
El motiu és que demà s'escau justament Sant Fructuós,
també auguri i elogi, es commemora aquesta festivitat
i es commemoren els 20 anys de les representacions.
En principi, davant d'aquesta convocatòria,
on pensava, doncs, s'explicaran els horaris de les representacions,
però em penso que, entre altres, el motiu no ha estat aquest.
Saludem, com dèiem, el president de l'entitat, Joaquim Galià.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Tinc entès, si no vaig errada,
que el que heu anunciat és que no es fa enguany la representació.
Exactament.
La premsa era per anunciar que enguany la representació
no es podria fer.
Hauríem arribat a la data que som, el 20 de gener,
i no teníem, per part de les administracions,
que normalment ens ajudàvem,
una concreció exacta del que podíem disposar,
i com que l'associació no s'ho pot fer càrrec per ella mateixa,
ja que durant els 20 anys que s'ha fet aquesta representació
sempre han tingut les ajudes de les administracions,
enguany, jo diria que potser per la crisi o pel que sigui,
doncs no arribem al que necessitem i ens hem vist obligats molt,
amb un sabor molt agridors, de haver de suspendre la representació per enguany.
Home, de fet, sorprendrà molt perquè, a banda del sentit,
en religiós que té, diguem que les representacions de la passió de Sant Fructuós
formava part, si m'ho permet que li digui així,
del calendari, de l'agenda d'accions culturals de la ciutat.
Exactament.
No solament de l'associació cultural, sinó que la representació
formava part d'un patrimoni històric, cultural, com molt bé he dit,
i arqueològic, que nosaltres, com a associació cultural, potenciàvem.
Perquè, clar, això, hi haurà molta gent que ho trobarà a faltar,
ja ho sabem, som conscients, però davant d'una diferència, diguéssim,
gran, de no poder assumir els costos de la representació,
doncs ens hem deigui obligats a fer això.
Penseu que no és que...
Quan una cosa es fa en un teatre, portes el decorat, es munta i ja està, no?
Però fer l'amfiteatre representa unes estructures d'amis, llums,
que això ens marxa una mica, és el pressupost bàsic de tot això, no?
Allí, clar, que a l'altre cantó és el lloc on ho hem de fer,
perquè és el lloc on van passar els fets, no?
Penseu que la passió fructuosa que es representa allí
són uns documents, els primers documents de la Hispània,
en temps dels romans, que coneixem,
i per tant és un patrimoni que té 17 segles, no?
I clar, això a nosaltres, vull dir, ens ha sigut molt de greu,
molt de greu, però la realitat és la que hem hagut d'acceptar.
20 anys després, potser val la pena recordar,
quan vostè parla d'un patrimoni importantíssim a la ciutat de Tarragona,
estem parlant d'un treball de recerca previ
que es va fer molt acurat per poder dur a terme aquesta representació
que, a més, mobilitza moltíssimes persones.
Sí, aquesta representació, els textos aquests s'han adaptat
teatralment pel senyor Andreu Muñoz
i són textos que figuren en diferents còdecs
que estan estesos per tot Europa,
al Vaticà, a Milán, a París,
i els textos s'han tret d'allí.
Estan escrits per un soldat
que va presenciar el judici i execució
de Sant Fructuós, Augur i Eulogi,
i llavors es van transmetre en aquests còdecs.
I d'allí s'ha fet l'adaptació teatral.
La gent que intervé amb això, clar, és molta
perquè també hi participa a l'escola Cantorum
de la catedral amb l'orquestra
i llavors penseu que entre actors, cantants i músics
són unes 300 persones
i llavors hi ha la gent que ens ajuda
amb l'atretzo, amb el vestuari,
amb la perruqueria, amb totes aquestes coses així.
Tota aquesta cosa que he dit d'actors,
de cors i orquestra i gent que ens ajuda,
aquest ús no ho omplen el pressupost
perquè no ens costa ni cinc cèntims.
Tothom ho fa, vull dir, desinteressadament.
La part principal del pressupost
són precisament les infraestructures
que necessitem per poder fer la representació.
Li puc preguntar, senyor Galià,
quan és aquest pressupost,
a quan puja el pressupost
per fer aquesta representació?
Nosaltres, si havíem tingut contactes
amb els professionals que ho fan,
el pressupost pujava a 69.500 euros,
o sigui, vora 70.000 euros.
I fins ara es nodria, diguem-ne,
de l'aportació que feien les diferents administracions.
Exacte.
O l'assumia una sola, com era això?
No, no, bàsicament l'ajuda venia
per part de tres administracions,
que són l'Ajuntament de Tarragona,
la Diputació de Tarragona
i la Generalitat de Catalunya.
Qui ens ajudava més, com és normal,
és l'Ajuntament de Tarragona,
perquè no deixa d'analtir
el patrimoni de la ciutat
i d'aquesta manera, doncs, entre els tres,
a vegades no hi arribaven
i algunes vegades havíem de posar direc
a la, per dir-ho d'una manera clara,
de la nostra butxaca, no?
Però, bé, era una part que podíem assumir,
però amb la quantitat d'enguany
ningú pot assumir aquesta quantitat així particularment, no?
M'imagino que ha costat prendre aquesta decisió
per part de l'entitat, no?
I el desencís que hi ha entre els integrants en aquest moment.
Sí, doncs, molt a costat, entenc.
Molt a costat, perquè pensi que des que vam acabar l'última,
doncs vam començar a treballar ja per aquesta,
això fa dos anys, no?
I llavors, quan bàsicament tornem a treballar-hi més,
és a partir de Sant Frutlós de l'any passat,
o sigui, ara fa un any, no?
I mantenint contactes,
buscant els professionals que ens han d'ajudar
a mantenir els preus de les últimes representacions
perquè no ens apugessin el preu
per poder anar reduint el pressupost.
I això, clar, arriba un moment
que quan ja veus que els diners no ens arriben,
doncs llavors hem de decidir,
dir, bueno, a nivell de Junta,
diem-ho, i entre tots vam decidir,
doncs en guany, doncs no la fem.
El que sí que puc dir és que treballarem
amb tot l'ànimo que tenim
perquè l'any que ve la puguem fer
a veure si d'una manera o d'altra
es pot arribar a aconseguir, no?
És el que anava a dir que tant de bo que sigui,
que segurament serà així,
un parèntesi d'un any però que tingui continuïtat
després de 20 anys
i, a més, amb la representació
del Sant Frutlós petit,
que també va incorporar l'entitat fa un quant temps?
Sí, exactament.
La petita passió es va representar molt
durant l'any jubilar
i ells també estan en ganes
de poder continuar, no?
Aquesta no necessita tant de pressupost
perquè això ens ho muntem tots nosaltres, no?
Però, doncs, ja ho podem.
Ells la volen continuar fent,
tota la jovenalla que tenim allí,
i no tant jovenalla perquè n'hi ha molts
que en guany ja havien de passar la passió gran
i anar a captar gent més jove
per poder fer la petita passió.
Però no descartem cap representació d'aquestes,
vull dir, no és que això sigui un punt i final,
de cap manera.
Nosaltres continuarem treballant
perquè les dues, la gran i la petita,
tirin endavant.
Doncs deixem-ho així com un parèntesi
en la història d'aquesta entitat
que no només centra els seus esforços
en el que són aquestes representacions
que el que fan és culminar una tasca
que fan al llarg de tot l'any.
Moltíssimes gràcies, senyor Galià,
per atendre la trucada del matí de Tarragona Ràdio.
Recordem que és el president
de l'Associació Cultural Sant Fructuós de Tarragona.
Moltes gràcies, fins la propera.
Molt bé, moltes gràcies a vostès.
Adéu-siau.
Adéu, adéu.