Ara són les 12 del migdia, en 10 minuts.
Aquesta setmana s'ha presentat la reedició de Defensa de la Democràcia,
una obra clàssica del periodista advocat polític en república,
Antoni Rovira i Virgili.
El director del Departament de Filologia Catalana
de la Universitat Rovira i Virgili
va ser un dels encarregats d'assistir,
de presentar amb aquesta obra, però des de la vessant més filològica.
Avui l'hem convidat perquè ens ajudi a entendre justament
aquesta vessant d'aquesta obra de Rovira i Virgili
i algunes que, més enllà d'aquesta,
segur que també estan plenament d'actualitat.
Jordi Ginebra, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut. És el que dèiem, és un llibre polític,
diguem-ne, va haver-hi una de les persones que presentaven,
que era a Nassallers, va fer la glosa biogràfica,
diguem-ne, de Rovira i Virgili.
Tu vas anar cap a presentar la part més des del punt de vista lingüístic,
perquè, de fet, ja fa molt de temps vas tenir contacte
des d'aquest punt de vista amb Antoni Rovira i Virgili, no?
Sí.
Bé, jo una mica, per l'actor que no...
i l'oient que no ho conegui,
em referiré una mica al marc de l'acte.
És a dir, la iniciativa d'aquesta reedició
és del Memorial Democràtic,
que inicia una col·lecció
que pretén recuperar clàssics sobre el pensament democràtic.
Avui dia això es pot semblar una cosa una mica sabuda,
o excessivament sabuda, i en realitat, d'una banda,
hi ha, en el món, dels 200 estats que hi ha,
només 100 viuen amb règims democràtics,
és a dir, que la democràcia encara és una conquesta.
I després, molts estats formalment democràtics
tenen dèficits democràtics, no?, com ara l'estat espanyol.
Jo crec que ho dic perquè aquest és el plat fort, jo diria,
del llibre i de la presentació.
Un cop dit això, doncs, efectivament,
jo no soc experta en matèria política ni en història del periodisme,
però sí que conec Ruber i Virgili molt de prop,
perquè vaig treballar sobre aquest autor fa uns anys,
amb un llibre sobre el seu pensament lingüístic,
i una cosa que lligaria l'aspecte polític
amb l'aspecte literari seria dir el següent,
que el que caracteritza Ruber i Virgili com a escriptor
és que, d'una banda, és un pensador polític,
és un periodista, és un historiador,
però, d'altra banda, els seus textos són textos
que, des del punt de vista literari, estan molt ben escrits.
Ho dic perquè, moltes vegades, en alguns manuals,
quan es parla de Ruber i Virgili,
de l'abassant literària de Ruber i Virgili,
se sol fer referència a unes obres
a la seva dedicació a la creació literària.
És a dir, ell, durant uns anys,
al començament de la seva vida periodística,
va publicar un drama modernista,
que es deia Nova Vida,
després va publicar unes proses modernistes,
estem parlant de l'any 1905 i 1909,
que es deien Episodis,
i al final de la seva vida, i a l'exili,
va publicar un llibre de poemes
que es deia La Collita Tardana.
Aquesta seria, més o menys, diguéssim,
les obres estrictament literària.
Però, em sembla que,
quan parlem de Ruber i Virgili literat,
no ens hem de fixar en aquests treballs,
que són treballs de creació literària,
sinó en els seus treballs aixecístics, periodístics,
que encara que no són,
no estan catalogats,
o no estarien catalogats com a literatura de creació,
en un sentit, diguem-ne, acadèmic,
són obres que literàriament són molt bones.
És a dir...
Jo, perdona, Jordi,
ara el Jordi ha portat un exemple.
L'he fet un cop d'ull allò que passes
als fulls del llibre,
i la narració en primera persona que fa,
perquè el llibre m'ha donat l'empresa,
que és com una declaració,
és el to de declaració de principis,
a cadascun dels capítols,
hi ha una exquisitesa literària,
no és allò de teoria política dura,
com podem entendre un assaig polític,
sinó que hi ha molt d'intimisme,
molt de pensament personal,
que això es trasllada en aquest llenguatge
més poètic, fins i tot en alguns casos.
Sí, i molt fàcil de llegir,
i això ho dic perquè hi pot haver algun oient
que pensi, esclar,
quan parlem de teoria política,
de història,
ens espantem, no?
I pensem,
els savis en aquestes matèries
deuen escriure llibres molt gruixuts,
molt densos,
molt espessos,
que no els entén ningú.
En canvi,
Rubí i Virgili,
que és tracteïsta,
i té el mateix rigor
que molts d'aquests tracteïstes
que escriuen llibres espessos i àrids,
té una prosa molt fàcil d'entendre,
molt...
És rigorosa,
però molt planera.
A vegades alguns han parlat
de la seva prosa romana,
amb el sentit que és una prosa ordenada,
molt clara,
molt rectilínia,
és a dir,
no tracta cinc temes a la vegada,
tracta un tema,
quan acaba aquest tema
en reprèn un altre,
i això fa que realment sigui un llibre...
Tots els seus textos
són molt fàcils de llegir.
Uneix a unir d'una manera
de mestre, en realitat,
aquestes dues vessants,
la de tractadista,
la de polemista,
és a dir,
l'home que parla d'idees,
però també aquest aspecte de...
Escriptor,
jo no en el sentit
que faci figures literàries,
que també en fa,
però en aquest sentit
d'escriptor que arriba al lector.
El que ara diríem,
perdona, Jordi,
un bon comunicador, segurament.
Efectivament,
és un bon comunicador.
Era un bon comunicador.
També això s'explica
perquè molts dels seus textos
abans havien passat per la premsa.
Rubí Virgili és autor
de molts llibres,
però jo diria que la majoria,
no tot,
no sé si tots,
però la majoria són llibres
que abans havien passat
pels diaris.
És a dir,
ell és,
fonamentalment,
jo diria...
És articulista.
És periodista,
diguéssim,
és periodista d'opinió.
Ho va ser,
i va ser,
jo crec,
el creador a Catalunya
d'aquest article d'opinió
amb una certa voluntat literària,
estem parlant del primer terç
del segle XIX,
un moment en el qual
escriure en català
era complicat,
el model de prosa
referencial
començava a funcionar,
el febrisme
s'acabava d'implantar,
per tant,
hi havia com
molta desorientació
entre periodistes
i en aquest magma
una mica desordenat
Rovira
surt
com el primer periodista
que escriu uns articles
que són d'idees
i tenen una gran elegància.
Llavors,
jo crec que això
a ell li interessava molt
arribar al lector.
Ell té una vocació,
sempre va tenir una vocació
d'arribar a la gent,
no de ser sàvi
de gabinet,
de despatx,
sinó d'arribar a la gent.
De fet,
també va ser un polític
i va participar
en moltes empreses polítiques.
Ell està compromès
amb el país,
però compromès...
Va ser diputat,
també,
va fer una vida política
activa.
Exactament,
però compromès,
això no en el sentit
de persona d'idees
aquesta que s'amaga,
és persona d'idees
però compromesa
que té voluntat
d'aparèixer
en primera línia
i per tant
a ell li interessava molt
que la gent
l'entengués,
que la gent l'escoltés
i per això
la seva prosa
és una prosa directa,
és una prosa clara
i una prosa pensada
per ser publicada
en un diari,
per ser llegida
per molta gent,
per ser entesa
per molta gent.
Llavors,
quan això després
ell ho recull
en llibres,
a vegades fent els retocs
diguéssim que corresponents,
el resultat
és un llibre
diguem-ne molt
mangívol,
vull dir que qualsevol persona
sigui experta en la matèria
o no
el pot llegir
i són coses
que insisteixo
que es llegeixen
amb molta...
Clar,
en el cas
de defensa
de la democràcia
he llegit,
va ser publicat
l'any 1930,
per tant
amb 80 anys
fa que es va publicar
i he llegit
per algun lloc
abans i després
de la presentació
que vau fer dilluns
que és absolutament
vigent
el context històric
de Rovira i Virgili
lògicament
no és el nostre
però els entesos
en la vessant
més política
insistim que amb el Jordi
parlem de la vessant
més lingüística
i literària
diuen que encara
té vigència
és a dir
que recuperar
ara que diuen
que hi ha falta
de lideratge
d'opinió
de tot plegat
haurem de recuperar
Rovira i Virgili
mirant cap al passat
jo com t'he dit
com has dit
no soc experta
en matèria
ni política
ni històrica
però
això ho va explicar
l'Anna Salleix
que és una
historiadora
molt reconeguda
i que ha dedicat
una part de la seva
recerca
a Rovira i Virgili
que efectivament
té un contingut
del llibre
que avui té vigència
no del tot
també em va explicar
per exemple
que
les referències
al món de la dona
són
fets
des d'un punt
de vista
paternalista
hi ha un aspecte
de misogínia
també de l'època
característica
de l'època
sí
o si no volem dir
misogínia
un paternalisme
és a dir
un concepte
que no és el que tenim
avui
acceptem avui
generalment
en una part del món
també tot s'ha de dir
perquè
no tot el món
és igual
alguns altres aspectes
per exemple
ell defensa molt
el vot individual
contra el vot
que en dèiem
vot corporatiu
és a dir
el fet de dir
que els col·legis
professionals
els gremis
tinguin vots institucionals
etcètera
doncs
aquesta és una batalla
que avui segurament
ja s'ha guanyat
i per tant
no és que
llegir-ho és igualment agradable
però
és una mena de debat
que avui ja el tenim
i el considerem superat
però
deixant-ne
davant d'aquestes
petites qüestions
el contingut general
del llibre
efectivament
és vigent
i avui dia
ja hem dit
no solament
en els estats
no democràtics
en els estats
democràtics
moltes vegades
hi ha un gran dèficit
d'esprit democràtic
autèntic
hi ha un aforisme
que diu per aquí
que la democràcia
és una democràcia
escura
alguna cosa
llegit
en algun lloc
jo també ho diré
Rovira i Virgili
sense adonar-se
o potser adonant-se
moltes vegades
fa frases
d'aquesta mena
que són lapidàries
que després
el dèficit
escura
més democràcia
no amb la dictadura
diguem-ne
ell tenia una gran traça
a fer afirmacions
d'aquestes
jo sempre dic
que Rovira i Virgili
hauria de ser
un autor
de capçalera
pels nostres polítics
pels polítics catalans
tots haurien d'haver llegit
Rovira i Virgili
això els hauria servit
primer per aclarir-se
que ningú s'enfadi
per entrar
alguns haurien de llegir
simplement
i d'altres haurien de llegir
Rovira i Virgili
però llegir Rovira i Virgili
sense por
perquè és un autor
que es pot llegir
còmodament
hi ha altres autors
que a vegades
s'ha de tenir
una mica més de preparació
o d'humor
i Rovira i Virgili
no
i el serviria
en dos sentits
primer
per fonamentar-los
les idees
per clarificar-los
les idees
i després també
com a escola
de comunicació
un bon discurs
al Parlament
amb algunes frases
de Rovira i Virgili
allà quedes com un senyor
quedes molt bé
és un bon consell
els seus assessors
d'imatge
i la gent
que els prepara
les campanyes
un exemplar
d'aquesta defensa
de la democràcia
més enllà de ser
una tesi
o un manual
o un estudi
sobre un sistema
polític determinat
també em dóna la sensació
que el que també
pot ajudar molt
en aquests moments
la lectura
d'aquest llibre
és convidar
una mica
la ciutadania
a sortir d'aquest
cert desencís
que tenim cap a la política
és a dir
convidar la participació
l'activisme polític ciutadà
però això també
pot ser una eina interessant
sí
perquè Rovira creia molt
en la llibertat personal
en el raonament
en el convenciment
de les persones
en les idees
en la participació
i efectivament
ell escriu
no tenint en compte
ell escriu aquest llibre
en un moment
d'una certa
la democràcia
podem dir que en part
havia triomfat
en una part del món
però
que hi havia
una certa crisi
de la democràcia
és a dir
comencem
per començar
l'estat espanyol
acaben de sortir
de 7 anys de dictadura
de la dictadura
de Primo de Rivera
però
Hitler ja era
a l'horitzó
encara no governava
per l'horitzó
Mussolini
sí que governava
el gir
més dictatorial
de Rússia
ja s'havia produït
per tant
ell
escriu
en un moment
en el qual
sembla
que unes determinades
conquestes
entren
en perill
i ell per tant
fa aquest al·legat
a favor de la democràcia
quin paral·lelisme té
amb avui
jo crec que té un cert paral·lelisme
perquè
tot i que
jo l'altre dia
i potser que explico una anècdota
quan
tinc una filla de 14 anys
que
li vaig dir que
anava a participar
en aquesta presentació
i em va dir
li vaig dir el títol de llibre
i em va fer una cara
com dient
bueno
dient
home per això de la democràcia
com ho dient això
ara ja
no té xista
ja està
perquè tot arreu
és democràtic
jo jo li vaig explicar això
que
primer no tots els estats
del món
són democràtics
i després que
hi ha estats
que són democràtics
i tenen déficits
com deia Rovira i Virgili
però hi ha una altra cosa
que crec que és el que
es podria
conduir aquest paral·lelisme
amb el món
de Rovira i Virgili
a l'època de Rovira i Virgili
i avui
que amb una part del món
efectivament
la democràcia
és una conquesta
és cert que també
hi ha uns corrents
de vegades
basats en idees
diguéssim
identitàries
en idees
de fonamentalisme religiós
que també posen una mica
en perill
tot aquest
això que sentim
de la batalla del mal
l'eix del mal
tot això
és una mena d'escenari
en el qual sembla
que els elements
que es posen en joc
no són elements
de raonament
d'una persona
a un vot
de dures eleccions
sinó
d'una visceralitat
que s'aparta
de la democràcia
i això
i aquest ambient
aquest cert ambient
de
de
de
de
de
masianisme
de fonamentalisme
el trobem
en països
fins i tot
que tenen una llarga tradició democràtica
és a dir
que per tant
jo crec que sí que
tenir cura de la democràcia
és a dir
la democràcia
no és una conquesta
que una vegada
aconseguida
feta
ja
no ens n'hem de preocupar mai més
sinó que
és una
una
una actitud
diguem-ne
que
i un
un
un
un
un
un
que hem d'anar
reforçant cada dia
i hem d'anar
i sovint hem d'acudir
els clàssics
els més clàssics
a vegades
a vegades no
d'anar als clàssics
perquè a vegades
quan hi ha aquesta desorientació
des del punt de vista
col·lectiu i social
si anem als orígens
potser
es pot retrobar el camí
des de la vessant
més lingüística
Jordi
sortint una miqueta
d'aquest exemplar
en concret
interessant
també
tenint en compte
l'actualitat
justament
amb la sentència
del Tribunal
Constitucional
sobre l'Estatut
pel que fa a la llengua
Rovira i Virgili
també tenien les coses
bastant clares
del que era
la nostra llengua
no només com un signe
identitari
sinó moltes coses més
sí
jo crec que
justament una
una de les aportacions
interessants
de Rovira i Virgili
és que
quan ell defensa
la llengua catalana
d'alguna manera
trenca
la tradició
més
viva
que hi havia a Catalunya
que era la de
relacionar
la llengua
amb la història
amb la
ell també ho fa
d'alguna manera
però fonamentar
diguéssim
els drets
a usar la llengua
en un cert
romanticisme
una certa història
uns costums
una cosa més
una mica determinista
ell trenca
aquesta idea
diguéssim
de dir
tu ets català
perquè
diguéssim
des de l'aneternitat
o des de la naturalesa
trenca això
i ho passa
al terreny
justament polític
de dir
no no
és que
defensar la pròpia llengua
tenir la llibertat
d'expressar-te
en la teva llengua
és una conquesta
de la democràcia
és un dret
que tu tens
i aquest dret
individual
i també
el fa passar
el dret col·lectiu
significa
que perquè hi hagi
realment democràcia
a cada comunitat
la llengua pròpia
ha de ser la llengua
que té primacia
i això ho diu ell
és a dir
per tant
no seria ell
sempre va defensar
que
a Catalunya
la llengua
oficial
única o primera
havia de ser el català
i això
ara efectivament
els senyors de la Constitucional
no només ens diuen això
sinó
no sempre diuen
el contrari d'això
sinó que ens diuen
una cosa molt curiós
ens diuen que
no es pot demanar
com a exigència
el deure
de conèixer el català
de la mateixa manera
que sí que es pot demanar
de conèixer el castellà
el Tribunal Constitucional
estableix una asimetria
clara
i per tant
estableix
una divisió de classes
hi ha ciutadans
de primera categoria
a l'estat espanyol
hi ha ciutadans
de primera categoria
que poden
tenen
poden fer servir
el seu idioma
a tot l'estat
i tenen aquest
i el poden demanar
a tothom
i hi ha ciutadans
de segona categoria
això ho acaba de dir
ara mateix
fa tres dies
aquí a Catalunya
no pots exigir
que s'utilitzi
la teva llengua
exactament
aquesta seria
una situació jurídica
que és la que
ha provocat
la demanda
i la resolució
del Constitucional
que segurament
encendria
a veure
ja sé que és molt difícil
fer una mica
dir què pensaria ara
Rovira i Vigil
però vaja
em sembla que és molt clar
en aquest cas
que es pot fer
aquesta aventura
aquesta afirmació
i dir que
l'encendria això
perquè
justament
el que trobaria
no tant que els drets
històrics de Catalunya
no tant en un sentit
d'aixís més romà
sinó que
els drets democràtics
individuals
de les persones
no són respectats
fixa't
és curiós
i ara
veníem
de la selectivitat
veníem
dels finals
dels alumnes
de batxillerat
que surten
les notes de tall
les noves carreres
les tendències
que tenen els estudiants
i
no sé on
vaig llegir
que les filologies
en general
en general
però també la catalana
que tot i que
continuaven
sent
uns estudis
molt atractius
pels alumnes
diguem-ne que hi havia
hagut una davallada
una mica
pel plantejament
de dir
per què m'he de posar
a estudiar una llengua
que no té futur
tu
com a filòleg
quan sents això
que m'imagino
que no és la primera vegada
que ho has sentit
no sé com
no sé que et deu córrer
pel cos
i pel cap
en determinats moments
qualsevol cosa
tots hem pensat
qualsevol cosa
però jo diria
aquí faria dues reflexions
una que
d'una banda
tot el que són
jo no diria filologia catalana
en general
les lletres
moltes vegades
i les filologies
la hispànica
l'anglesa
des dels sectors
més ben pensants
de la societat
des de les famílies
a vegades
es menyspiren una mica
perquè no es conceben
com a lligades
a un rendiment econòmic
clar
ara
jo diria una altra cosa
que
nosaltres hem tingut
més problemes
d'alumnes
d'alumnes
aquests últims anys
que no diguéssim
els més recents
nosaltres ara
el curs
2009-2010
vam començar
el grau
com sabeu
doncs
s'han substituït
les llicenciatures
pels graus
ara s'han deuen graus
i hem tingut
hem triplicat
els alumnes
que teníem
els últims anys
és a dir
per tant
ara
sembla que la cosa
justament està girant
en sentit contrari
i sabeu per què
que ho veix
aquest càl·lo
no ho sabem
no ho sabem
d'una banda
és cert que
durant uns quants anys
això pot ser una mica paradoxal
però és així
durant uns quants anys
hi havia poca feina
i ara n'hi torna a haver
de les filologies
en general
i de la filologia
catalana en particular
per exemple
el món de l'ensenyament mitjà
es va
esclar
per les circumstàncies històriques
es va omplir
en un determinat moment
de gent molt jove
que va fer les oposicions
i amb 25 anys
o amb 30 anys
eren professors d'institut
i la mitjana d'edat
es va omplir molt de pressa
la mitjana d'edat
dels professors de català
de l'institut
era molt baixa
esclar
això
ara han passat 30 anys
i ja
ja comença a tenir una edat
per tant
tota aquesta línia
comença a tenir una edat
i a més a més
s'obriran tots de cop
perquè com que
més o menys
eren de la mateixa edat
estic a simplificar
una mica
però és un dels factors
es preveu
que en molt pocs anys
hi hagi molta demanda
de professors
de català
dels instituts
i això és una cosa
i per tant
que lligaran
amb els que ara comencen
la carrera
parlo també
de centres
de normalització lingüística
també
la demanda
de la immigració
ha estat espectacular
d'una banda
perquè hi ha gent
que ja comença
a tenir una edat
que fins ara
no passava
és que fins ara
és una cosa blindada
perquè un professor
d'institut
tenia 40 anys
i deies bé
aquest senyor
i el seu veí
que també era professor
de català
i deies
bé
tu en tenies 20
i deies
aquest senyor
quan ha jubilitat
ja em jubilaré jo
i ara això
comença a canviar
i després hi ha tot aquest aspecte
de la nova immigració
de l'acollida
que també genera
ha començat a generar
i generarà
i esperem que
llocs de treball
per tant
la perspectiva laboral
en el món concret
de la filologia catalana
dels pròxims anys
és més bona
bastant que no ha estat
en aquests últims 10 anys
jo diria
clar hi ha aquesta perspectiva laboral
però després hi ha
una altra perspectiva
en general
de la importància
de les llengües
en general
i la llengua
en la nostra societat
sobretot quan deies
no hi ha aquest pensament
que bé
que no es farà milionari
un filòleg
donant classes
o fent treballs de recerca
però clar
és fonamental
estem parlant
d'aquesta eina
amb la qual ens comuniquem
totes les persones
sí
perquè a més jo diria
una altra cosa
que això va lligat una mica
primer que
una cosa
és que no es faci milionari
però és que potser
tampoc
l'objectiu de la seva vida
no es faci milionari
jo diria que això
lliga amb una certa
no sóc sociòleg
ni antropòleg
i per tant
potser que diré
és una mica arriscat
però
amb una certa
presència
entre jo diria
entre joves
d'una voluntat
una mica diferent
de la que els pares
els hem ensenyat
o d'aquesta mentalitat
una mica
petit burgesa
de tu busques una feina
assegura-te el futur
potser també en part
amb la crisi
la crisi també
desencanta
és fàcil
el que faci
l'incertesa
exacte
fàcil
jo potser faré
he fet enginyeria
de mines
i
8 anys
i després he fet no sé què
i al final acabo
no sé què passarà
i ara que és un dels factors
per tant
que
una mica una altra vegada
tornem a dir
no no tu fes el que vulguis
o sigui no et preocupis
no renunciis al que tu vols
pensant
que amb aquesta renúncia
aconseguiràs una feina més bona
perquè potser tampoc serà així
val més que facis el que vulguis
i
i si tu treballes honestament
segurament et guanyaràs la vida
no seràs ric
però et guanyaràs la vida
i avui dia
jo crec que la majoria de joves
el que aspiren al futur
és a guanyar-se la vida
i això ja en tenen prou
fer-se rics
ja no ho pensen
potser fa deu anys
que ho pensàvem
perquè en aquesta societat
el discurs era diferent
era vinga aquí
tots serem rics
en quatre dies
alguns s'hi van fer
i d'altres no
però ara això ha canviat
i jo crec que
hi ha molts joves
també compromisos
amb valors de solidaritat
d'anticonsumisme
que crec que dona
fa pensar que
aquesta gent
doncs
alguna cosa es mou
cap a un canvi de mentalitat
contemplen diguéssim
les carreres de lletres
d'una manera diferent
que el pare d'abans
diguéssim típica
i fill meu
no estudies lletres
perquè et moriràs de gana
avui dia jo diria
que això no serveix per a mi
si això no serveix
et moriràs de gana
i ara que vull dir
això ja no
ja no és una afirmació
que els fills escoltin
diguéssim
i ja els pares
i moltes vegades
ja no les fan
ens has de haver donat
una alegria
dient que s'havien triplicat
els alumnes
a filologia
mireu si és útil
la lectura
d'Antoni Rovira i Virgili
que hem començat a parlar
de la democràcia
d'aquest llibre
que s'ha presentat
i hem anat
tocant altres qüestions
que estan
absolutament d'actualitat
i que segurament
podríem formar perfectament
part d'un debat
que tingués Rovira i Virgili
amb els seus col·legues
en un altre moment
segurament
Jordi i Ginebra
de veritat
que ha estat
un plaer
recordem
que és
director del Departament
de Filologia Catalana
de la Universitat
Rovira i Virgili
i a veure si alguns
ja acabem de saber
exactament
per què li van posar
a la nostra universitat
aquest nom
Jordi moltíssimes gràcies
i bon estiu
a vosaltres
a veure si ja bon dia
a vezi
a vezi