Somieu? És clar que sí.
Somiem constantment, sempre.
Espereu massa? És clar que sí.
Hem après a esperar i ho esperem tot.
Voleu massa? És clar que sí.
Volem massa, més, tot.
Teniu massa pressa? És clar que sí.
Caminar, arribar, recomençar.
Somieu? Sí.
Inevitablement, el somni d'avui com possibilitat pel demà.
Espereu massa? És clar que sí.
I no ens fa cap vergonya ser esclaus de l'esperança.
Aquesta és la veu de Lluís Iac i aquesta cançó, Somniem,
ha servit la lletra de bassa per fer l'espot,
l'anunci de cara a la manifestació de demà a Barcelona
contra la retallada de l'estatut.
Somniem en un espot que escoltàvem fa uns minuts
que ha realitzat el director Lluís Danés.
Una de les persones, una de les moltes persones,
els personatges populars que apareix en aquest anunci,
que es pot veure a través d'internet i també a través de la televisió
i escoltant emissores de ràdio,
és el periodista Javier Graset,
el company de Catalunya Ràdio,
periodista de Vilaseca, Javier Graset.
Javier, molt bon dia.
Bon dia, què tal? Com estem?
Molt bé, esperant la manifestació de demà,
a la qual tu des del primer moment
hi has mostrat un suport explícit i públic.
Per quina raó?
Doncs primer perquè m'ho va demanar Òmnium Cultural,
que és una de les entitats que organitza,
si volia col·laborar i donar la meva imatge.
I la veritat és que no ho vaig reunir gaire.
Vull dir que la meva raó principal és, en fi,
que jo penso que serà aquesta manifestació
per dignitat personal, no?
Per respecte, per autoestima,
per fer-nos respectar, per fer-nos sentir,
perquè, en certa manera, he d'estar agraït al Constitucional
que m'hagi permès viatjar al passat,
ho dic en vironia, evidentment,
però no vaig poder anar en el seu moment
a la manifestació de l'any 77,
que va ser una d'aquestes manifestacions històriques del nostre país,
i ara podré anar demà a una manifestació
que també volem que sigui històrica,
que entenc que ha de ser una manifestació que es recordi, no?
Per això, la meva aportació serà, no només anar-hi jo,
sinó duri els meus fills, que tenen 15 mesos,
el Bernat i l'Anna, a la seva primera manifestació,
però després, quan siguin grans,
podran recordar que ells van sortir també al carrer
per fer-se respectar i per fer-se sentir.
Perquè la manifestació de demà potser es podrà comparar a la del 1977?
Bé, és evident que la situació ha canviat, no?
Que el temps ha evolucionat,
perquè en aquella època, quan es va sortir al carrer,
doncs es demanava llibertat d'amnistia i estatut d'autonomia,
i es demanava que ens retornessin unes institucions
que ara tenim i que llavors no.
Per tant, en principi no haurien de resistir la comparació, no?
Però, clar, han passat 30 anys i què ens diu el Constitucional
i què ens dirà avui, no?
Que sembla que pot acabar publicant-se la sentència sencera,
que es veu que són mil pàgines.
Doncs imagina't què revisen en aquestes mil pàgines
aquests magistrats que tenen el càrrec caducat ja en molts casos
i que es passen per...
No tenen en compte que aquest és un text votat pel Parlament,
votat pel Congrés dels Diputats,
que és una llei que, a més a més, després hem votat els catalans, no?
Llavors, escolti, és que això ja ha passat per les urnes, no?
Nosaltres ho hem votat.
I ara vostès ens diuen que això no és de llei?
Què vol dir que tots els experts constitucionalistes,
lletrats que treballen al Congrés dels Diputats,
que treballen al Parlament de Catalunya,
que han participat en la redacció de l'Estatut,
no en saben, no saben de Constitució,
fins on arriba la interpretació més restrictiva
o més flexible que hauria de tenir la Constitució.
Aquí patim un problema, no?
Que és que la vida continua, diríem,
les necessitats de la gent són unes altres que no les del 77
i, en canvi, el constitucional ens diu que no,
que no ens podem moure,
no hi ha del 77 o del 78,
sinó que, a més a més, gairebé en molts casos
ens fan anar més enrere, no?
Avui, en qualsevol cas,
deixem enrere una setmana plena de picabaralles
entre els partits polítics i també les entitats,
però especialment entre els partits polítics
sobre la capçalera de la manifestació.
En fi, tu que com a periodista
tens això, una posició privilegiada,
conduint un programa a Catalunya Ràdio de debats, opinions...
Quina sensació et fa tot plegat?
Com valores tot el que ha passat aquests dies
al voltant de la capçalera de la marxa?
Home, doncs, lamentable, no?
I els propis polítics han dit que feien el ridícul.
És molt trist, generalment és penós.
Jo penso que justament s'ha d'anar a la manifestació
malgrat els polítics,
malgrat aquestes picabaralles
que realment són penoses que hagin existit.
Perquè en moments així,
tothom ha de ser generós,
tothom ha de ser capaç de caminar
al costat d'una altra persona
que tingui una altra idea diferent a la teva,
que pot ser la independència, pot ser el federalisme,
pot ser l'autonomia com a tal,
o pot ser que no sigui cap d'aquestes vies.
Pot ser xamplar més el frustre de l'autogovern,
o pot ser encara fins i tot més restrictiu.
Però és que ja no és això.
Moments com aquests són moments
en què s'ha de sortir de casa,
s'ha de saber respondre,
s'ha de ser...
Has de pensar,
no, ja hi haurà prou gent,
és igual si n'hi ha 20.000 més que 20.000 anys.
No, no, no, no.
Perquè l'únic que comptarà l'endemà
és justament això,
quanta gent hi havia.
L'únic missatge que pot arribar a Madrid,
m'ha dit entès com els òrgans de poder del govern,
és justament quina reacció
provoca en la ciutadania catalana.
Perquè si després resulta que,
en fi, que, bueno, ja...
No, és que jo no hi vaig poder anar
perquè aquell dia, doncs,
no havia quedat que tenia una festa amb un amic,
doncs agafa els amics i fes la festa
com a mínim durant dues hores a Barcelona
i després reincorpora-te a la teva festa.
No, és que no hi vaig poder anar
perquè els nens, no sé què,
doncs agafa els nens i ves a la manifestació, no?
Perquè l'endemà l'únic que comptarà és això,
quina quantitat de gent
ha sortit al carrer mobilitzada.
I seria molt trist que,
per aquestes baralles,
per aquest ambient tan tèrbol,
doncs al final la gent,
ell saps què, que s'ho facin ells.
Doncs no, jo penso que
els ciutadans, com ha passat moltes vegades,
hem de donar la cara
i hem de ser més intel·ligents.
Hem de passar de tacticismes dels partits
que només pensen en les eleccions pròximes
i hem d'anar més enllà.
Hem de sortir al carrer i superar tot això, no?
I l'endemà de la manifestació, Xavier,
segons el teu punt de vista,
què cal fer com a poble, com a país?
Doncs llavors, home, com a poble i com a país
el que toca fer és el de sempre.
El que hem fet sempre els catalans
que és treballar i mirar endavant
i treballar bé i no ser rancuniosos,
ser civilitzats i tirar endavant
i deixar que siguin els polítics,
llavors sí, que es barallin tot el que vulguin
i que tinguin una actitud ferma,
que els mateixos polítics rebin aquest missatge
del poble català, no?
que quedi ells que els hi transferim
aquesta responsabilitat de resposta i d'actuació
amb el suport que es pugui fer en aquesta manifestació, no?
L'endemà és l'hora de la política,
l'endemà és la feina dels polítics, no?
Quin missatge, en Xavier, llançaries a les persones
que ens estan escoltant i que potser dubten,
o en fi, o tampoc no tenen intenció a priori
de participar en aquesta marxa?
Doncs això, que siguin generosos,
que siguin més intel·ligents
que aquesta política de curta volada
i que superin l'anècdota
i que passem a la categoria,
que surtin al carrer i que pensin
que demà ha de ser una jurrada
de resposta històrica
i que ens afecta,
que no es pensin que això només afecta
els polítics i les seves baralles
i el seu món, no, no, això ens afecta a tots
perquè de l'Estatut depèn el finançament,
per tant, depèn l'educació,
depèn la sanitat,
depèn tots els serveis que puguem tenir,
depèn les infraestructures,
depèn la nostra llengua,
depèn les nostres lleis,
és que es diu moltes vegades,
no, és que només han retallat un 5%,
no, no, però si a una persona
li arrenquen els ulls,
no sé proporcionalment quina part del cos és,
no hi podrà veure,
si li arrenquen el cor,
no podrà bategar,
si li arrenquen els ronyons,
no podrà funcionar,
doncs una part d'aquestes les nostres coses
és el que ens han arrencat
i per tant l'atac és mortal.
Xavier, una última qüestió
i gairebé de detall,
però per conèixer la teva opinió,
què et sembla l'espot
que ha dirigit Lluís Danés
a partir de recuperar aquesta cançó,
aquesta lletra de la cançó de Lluís ja,
que el somniem?
Home, la veritat és que jo trobo
que hi ha una elegància,
hi ha un toc,
una mica diríem,
uvamià, no?
S'ha una mica inspirat en algun espot de l'Obama,
però la veritat és que en Lluís Danés
treballa molt bé
i el trobo molt sobri,
molt elegant i molt,
en fi,
no sé exactament quina hauria de ser la paraula,
anava a dir bonic,
però potser és una mica quec,
jo diria elegant,
molt,
és magnètic realment,
jo trobo una peça d'art,
una petita joia.
Doncs aquesta petita joia
en la que ha intervingut en Xavier Grasset
és la que explica segurament
millor que de cap altra manera
la campanya
perquè la ciutadania es mobilitzi
davant de la manifestació de demà dissabte.
Xavier Grasset,
company periodista de Catalunya Ràdio,
gràcies per atendre la trucada
de Tarragona Ràdio
en aquest matí de divendres.
Que vagi molt bé.
A vosaltres
i fins demà, eh?
Adeu, fins demà.
Adeu.
Somieu.
Esclar que sí.
Somiem constantment.
Sempre.
El somni d'avui
com a possibilitat del demà.
Espereu massa.
Esclar que sí.
Hem après a esperar
i ho esperem tot.
I no ens fa cap vergonya
ser esclaus de l'esperança.
Voleu massa.
Esclar que sí.
És el nostre dret rabiós.
I encara més
el nostre deure.
Volem massa.
Més.
Tot.
Abre de nit.
Volem l'impossible
per arribar al possible.
Volem el possible
per arribar a l'impossible.
Teniu massa pressa.
esclar que sí.
caminar.

maria havia fet una cançó
que es deia
que no és això companys.
i en aquella època.
recordo que recordo que en aquella època
se'n va dir l'època del desencanto
una mica.
havia començat a la transició.
començat a la transició
i després de la transició.
i després dels anells
els del poble català
tindrà a tindre un estatut com Déu
i després de la transició.
a l'estatut del 79
que començava a obrir les portes
que començava a obrir les portes
a la llibertat de la nostra nació
però hi havia ja molta gent
que entre ells Lluís Llach
evidentment
que ja el veia una mica curt
curt de mides
per això va fer aquesta cançó
perquè calia
en aquella època del desencant
calia anar més enllà.
gairebé 30 anys després
ens trobem en la mateixa situació
i hem de tornar a somiar
i hem de tornar a dir
som una nació
com si no estés prou clar.
Això és molt significatiu
de la manera que té
l'estat espanyol
d'entendre
la democràcia
i de la manera com es va fer
aquesta transició.
Ara estem en una altra transició
que des del meu humil punt de vista
jo crec que ens hauria de portar
cap a l'estat propi
que és l'única manera
de solucionar els problemes
dels ciutadans d'aquest país
i ho deia molt bé en Javi
l'estatut no és només una cosa
de símbols i de patriotismes
és una cosa que afecta directament
la vida quotidiana de la gent
afecta una cosa tan senzilla
com poden ser les llistes d'espera
de la sanitat pública catalana
que està saturada
perquè per moltes raons
una de les quals
doncs que ha vingut
un milió i mig de persones
en els últims 10 anys
i tenim els mateixos recursos
de fa 10 anys
i evidentment
doncs així no
no es pot anar
la immigració ha vingut
en aquest país
més que altres països
de l'estat espanyol
i per això necessitem
més recursos
aquest és un exemple
dels molts
que hi ha per anar
demà
a la manifestació
a part del que deia en Javi
la llengua
etcètera
i una mica la dignitat
del país
un país que sempre ha d'estar
plorant
que sempre ha d'estar
demanant
que no té
que una eina
que necessita
l'ha d'implorar
quan és una cosa
de sentit comú
que cadascú ha de tindre
les eines
per poder treballar
doncs home
ja n'estem una mica
una mica farts
li preguntàvem
al Javi Graset
per l'estètica
de l'anunci
en el que ell
hi col·labora
i clar
i arran del que comentaves
tu també Joan
recuperar una cançó
de Lluís Ià
que ha escrit
fa tants anys
recuperar el seu contingut
la seva lletra
i que serveixi
això de base
d'anunci
d'espota
per anar a una manifestació
en el 2010
quina significació
política hi veus
que encara s'hagi
de recuperar
una lletra
de fa tants anys
doncs que les coses
no han canviat tant
i que han canviat
evidentment
sí que han canviat
i afortunadament
millor
però que el país
creix
i que el país
té unes necessitats
diferents
de fa
de fa
de fa 30 anys
necessitem
eines noves
i no
no se'ns volen donar
aleshores
és trist
que hàgim
vull dir
significatiu
més que trist
una cançó
de fa 30 anys
encara ens serveixi
jo crec que
l'encaix
de Catalunya
a Espanya
no s'ha resolt
i per anys que passin
si no assolim
les quotes
de llibertat
que necessitem
doncs
poder d'aquí 30 anys
haurem de tornar
a recuperar
aquesta cançó
jo espero que no
jo espero que algun dia
la majoria
de la població
de la població
se'n dongui
i opti
pel dret
a decidir
i les pròximes
eleccions
recolzi
formacions
que es comprometin
amb aquest
dret
perquè la manifestació
no serviria de res
si no es trasladés
després
en
en
en
bueno
en una majoria
el Parlament de Catalunya
que pogués
convocar un dia
un referèndum
vinculant
pel dret
a decidir
que el dret
a decidir
vol dir
decidir
el que vulguis
vull dir
cadascú pot decidir
quina manera
ens hem d'organitzar
per
per donar-nos
les eines
que necessitem
per tirar endavant
com a país
com a nació
com a nació
infraestructura
etcètera
etcètera
Parles de les eleccions
més enllà
precisament
doncs
de la manifestació
de demà dissabte
l'endemà
diumenge
o el dilluns
quan tornem a la feina
què creus
que hem de fer
com a poble
jo crec que
serà una
una injecció
d'autoestima
i de moral
per continuar
endavant
no
penso que
aquesta sentència
ha sortit
ara
no d'una manera
innocent
coincideix
abans de l'estiu
coincideix
amb un mundial
de futbol
en el qual
per qüestions esportives
però que van molt lligades
a vegades
sense volguer
amb la política
hi ha un reforçament
del nacionalisme espanyol
perquè
la selecció
cohesiona
fa allò que diem
els catalans
fa país
de fet
si no es deixen tindre
una selecció catalana
és precisament
perquè saben
que això cohesiona
i això fa nació
aleshores
ells sí que la fan
i això
fer coincidir
jo crec que no és innocent
que està tot
molt molt molt
molt calculat
el mundial de futbol
sentència
i estiu
que la gent
em sembla que era l'Alfonso Guerra
que ja ho deia
ho he dit
en unes declaracions
m'ha semblat
aquesta setmana
que diu
bueno
ara tot això
serà foc d'encenall
serà com el sidral
que pujarà
després vindrà
l'estiu
la gent
la gent
se'n cansarà
i no passarà
res
i tu creus que això pot passar?
jo espero que no
jo espero que
que passi
que tot el relaxament
de l'estiu
hi ha totes les onades
de les consultes populars
que estan treballant
jo crec que el moviment
aquesta taca d'oli
que s'està escampant
jo crec que
que no es cansarà
si es pensen
que se'n cansarem
i s'adormirem
pel fet que vingui l'estiu
ho tenen
ho tenen clar
doncs jo crec que s'equivoquen
que el poble català
és més madur
i que no
que no oblida
i confio en que
tot aquest moviment
sobiranista
anirà creixent
perquè
jo crec que Espanya
fa molt
o sigui
jo que m'he dedicat
a anar
pels pobles
a fer xerrades
amb les diferents
consultes populars
que s'han fet
doncs recordo
que Serral
deia una cosa
que fins ara
el camí feia pujada
i ara ja comença
a fer una mica
de baixada
i que només cal
espitjar
lleugerament
el carro
i que la inèrcia
ens portarà
cap a la sobiranista
perquè Espanya
està fent
diguéssim
que és un gran aliat
perquè ho estan fent
molt bé
des del meu punt de vista
en el sentit
que cada vegada
que sents alguna declaració
de la caverna mediàtica
o que veus
les reaccions
que tenen
els polítics espanyols
doncs jo crec
que estan fabricant
independentistes
fins i tot
gent
que sentim
mentalment
es pot sentir
unida
a Espanya
per raons familiars
o per raons
de...
bé
doncs
cada vegada
hi ha més independentistes
que parlen castellà
per dir-ho d'una manera
vull dir
perquè hi ha un independentisme social
també
que se'n dóna compte
que el país on viuen
doncs necessita
té unes necessitats
i no
se'ls hi doni
i això va més enllà
de les banderes
i fins i tot
a vegades
de la llengua
tot i que la llengua
és una part
molt
molt important
vull dir
si aquí
si pringuem
si em deixes utilitzar
aquesta paraula
pringuem tots
parlem la llengua
que parlem
i vinguem
d'on hagin vingut
des dels immigrants
que van vindre
als anys 60
que hi ha al fons
que són tant catalans
com nosaltres
fins que els que fa
un quart d'hora
que acaben
d'arribar
quan un país
demana eines
no és pels
pels que fa 50 anys
que vivim aquí
no no
és per tothom
i això
hi ha gent
que se n'està
donant compte
i si el catalanisme
des del segle XIX
s'ha basat molt
en el fet
cultural
i de la llengua
jo crec
que hi ha un nou
patriotisme
que és el patriotisme
social
que podria ser
el patriotisme
de les infraestructures
de la gent
que està descontenta
perquè les coses
no acaben de rotllar
o que podrien
rotllar
molt millor
De la polèmica
entre els polítics
aquesta setmana
per la capçalera
de la manifestació
algun comentari?
Sí
crec que venen eleccions
i han de marcar
paquet tots
ha sigut una mica
patètic
però afortunadament
s'ha arreglat
jo crec que
els polítics
volen protagonisme
i tots volen
marcar
paquet
aquesta expressió
que ho defineix
molt bé
marcar distàncies
perquè venen
unes eleccions
si faltessin
dos anys
per les eleccions
crec que la unitat
hauria sigut
més ràpid
d'aconseguir
però
també
que hi hagi debat
a mi
tampoc em fa por
vull dir
perquè
jo si estic
pel dret
a decidir
és perquè la democràcia
no m'ha fet mai
mai por
i quan aposto
per la democràcia
vol dir que a vegades
m'ha tocat guanyar
i a vegades m'ha tocat perdre
perquè són les majories
les que guanyen
i per tant
aquest debat
també el relativitzo
m'entens?
ho trobo
hi ha hagut moments
d'un patatisme
però
de cert patatisme
però també
entra
en el joc
democràtic
i les societats
vives
ja ho tenen
això
discuteixen
debaten
i decideixen
i el dia que no sigui així
voldrà dir que estem
en una dictadura
per tant
bueno
doncs mira
ja està fet
i podria fer la manera
que tenim els catalans
a vegades
de solucionar les coses
el Joan Reixa
a nivell individual
i els pets
com a banda
han donat ple suport
a Omnium Cultural
i als organitzadors
de la manifestació
per curiositat
ja anireu junts
a la manifestació
o cadascú a la seva?
no
en Lluís crec que hi va
amb la família
passar el dia
i jo vaig amb els autocars
que hem organitzat
des d'aquí
Constantí
que per cert
ara acabem de fer el recompte
i està ple
i s'ha quedat gent fora
i estem trucant
empreses
i
i
bueno
tots els autocars
de les empreses de Tarragona
estan
estan ocupats
o sigui
ens trobem
amb la paradoxa
que no trobem autocars
per fent un segon
o sigui que
Déu-n'hi-do
sí
la qual vol dir
que l'èxit
almenys a nivell de Camp de Tarragona
si hem de fer cas
de la poca disponibilitat
d'autocars
vol dir que tots estan ocupats
i que
i em consta que estan ocupats
per la manifestació
perquè m'ho han dit les empreses
no?
Quina sensació tens per demà?
Què és el que et diu el teu nas?
Jo
que això serà
jo crec que serà
important
no sé si comparar-la
amb la de la guerra
d'Iraq
no sé si comparar-la amb la del 11 de setembre
de l'any 1977
que tothom
ho està comparant
no ho sé
però crec que la resposta
serà
serà
molt grossa
i
perquè poder per primera vegada
a la història
ens trobarem gent
que optem
desacomplexadament
per la independència
federalistes
si és que en queda algun
i gent que potser
anirà a defensar
aquest estatut
jo crec que
que la majoria
una mica
el debat
i la polèmica
que abans
m'ha deies
ha vingut per aquest tema
no?
perquè el Partit Socialista
de Catalunya
temia una foto
i la foto era
que hi hagués un mar
d'estelades
i montilla
al davant
i això
l'espanyolisme
ho està esperant
ho va dir
amb una tertúlia televisiva
un representant de Ciutadans
ho deia
nosaltres
vam a passear
aquesta foto
per als barris obrers
de Barcelona
que vegin
clar
per tant
jo crec que
el 90%
de la gent
ha vist clar
que l'estatut
que no hi cabem
vull dir
amb aquest estatut
tot Espanya ja ha parlat
ha dit que no hi cabem
per tant
dret a decidir
i diguéssim
si faig l'equiparació
amb un joc
d'aquests electrònics
diguéssim
que han passat la pantalla
la pantalla
de l'estatut
ja és una pantalla
que ens passa al darrere
que ja ens han dit
que no val
que no hi cabem
per tant
han d'anar
per la següent pantalla
que des del meu punt de vista
insisteixo
és la independència
doncs amb aquest missatge
ens quedem
i com dèiem
amb el Xavier Graset
Joan Reix
moltes gràcies
i fins demà
molt agraït
i fins demà
ens veiem
gràcies
adeu bon dia
Somiem fins l'inimaginable
Somiem sempre
i ho esperem tot
Hem après l'art d'esperar
Aquest art d'esperar
Nits interminables
d'impotència
Sabem esperar
i ho esperem tot
Tots
i ho volem tot
Volem l'impossible
per arribar al possible
Volem el possible
per arribar al impossible
Millor així
Tots ja sabeu
Millor així
Encara que a vegades precipitants
Encara que a vegades bruts
Baixos
Tots ja s'estres
Millor així
En tota la nostra
Aquesta veu
De Lluís Ja
Quin confusible
Amb aquesta cançó
Que segur que més d'una
Recuperat
Somiem
Una cançó de fa molts anys
Escrita pel cantautor de Bèrges
I la base del qual
El text ha servit
Pels organitzadors
De la manifestació de demà
La manifestació contra la retallada
A l'Estatut
La manifestació que els partits polítics
I les entitats cíviques de Catalunya
Convoquen a Barcelona
Demà dissabte a les 6 de la tarda
Somniem
Una cançó de Lluís Ja
Que ens ha servit també
Per conversar
Amb Joan Reig
El bateria dels pecs
I també amb Xavier Grasset
El periodista de Catalunya Ràdio
Dos dels personatges populars
Dos dels personatges
Coneguts
De les nostres comarques
Que han expressat explícitament
Que han expressat públicament
El seu suport
A la convocatòria de demà
Joan Reig i Xavier Grasset
També convidats d'aquest matí
De Tarragona Ràdio
Arribar a començar
Si tenim presa