Passant 7 minuts de dos quarts de 12 del migdia,
canviem de registre, hem parlat de música,
hem conversat amb Maria Pàrrega, com dèiem, hi haurà aquest concert
diumenge a l'Auditori de Caixa a Tarragona,
i ja fa uns dies que parlem del Festival de Teatre Màgic.
Vam parlar amb el Marc Gerard, que ell és el màxim responsable,
vam parlar amb la gent de la Canonja,
amb el seu regidor de cultura, el Francesc Roca,
per parlar d'això, dels espectacles que hi hauria aquest cap de setmana
a la Canonja, i és que són potents.
Avui hi ha aquí Sabaleta, i demà dissabte hi haurà el Marc Hausson,
que ho tenim a l'altra banda del fiu telefònic.
Què tal? Molt bé, a vosaltres? Tot bé?
Tot bé, tot preparant.
Escolta'm, llegint i buscant una miqueta la teva vida,
he vist que als 9 anys ja vas iniciant l'art de l'evulsionisme.
Et puc fer una pregunta indiscreta?
Home, sí. Quants anys tens, tu, ara?
Ui, això ja està, 57.
57. Per tant, fa molts anys que t'hi dediques, eh?
Tota la vida, com es diu allò.
Tota la vida. Tota la vida.
Ets un mag de cap a peus, eh?
Sí, i de peus a cap.
I de peus a cap.
Què ens has preparat per aquest cap de setmana a la Canonja?
Mira, a la Canonja el que farem
serà un espectacle,
que ja el vam estrenar a Barcelona fa 3 anys,
que es diu Prellúdium de màgia en si major.
Llavors, és un espectacle que,
en certa manera, vol reta un homenatge
a dos vessants.
Una, que és el cabaret,
no el cabaret com a estil,
sinó el cabaret com lloc, eh?
Com lloc de trobada,
aquest cabaret dels anys 60 i dels anys 70,
on la gent anava a veure i, bueno,
hi veia inclús diferents mags actuant
en el mateix espectacle.
I, per altra part, també,
en relació, doncs,
al Robert Oden,
com un homenatge a les seves sueres fantàstics, no?
El Robert Oden,
com pare de la màgia moderna,
és la persona que, un bon dia,
doncs, va pensar que estaria bé,
doncs, anar molt ben vestit,
amb uns estris molt nets i molt polits,
fer sessions de màgia
en un saló
i que la gent pagués
una entrada per veure'l, no?
I això, en certa manera,
doncs, bueno,
per això es diu
que és el pare de la màgia moderna,
perquè és com ens han arribat fins ara,
als nostres dies,
els espectacles de màgia, no?
O sigui, aquestes dues vessants.
A més, això que de què es digui en Cí Major,
ja fa intuir una miqueta
que també hi haurà
alguna cosa relacionada
amb la música en aquest espectacle.
No, bueno,
la música té una part important,
ja que l'espectacle està composat
per diferents,
diferents disciplines
de la màgia escènica,
doncs, des de la manipulació,
les grans il·lusions,
la màgia en participació públic,
màgia general,
o sigui, és un compendi,
però jo deien com el cabaret, no?,
perquè, vull dir,
abans la gent anava i veia un mag
i el mag aquest,
doncs, en números curts
d'uns 10 minuts
i que, doncs,
se centraven molt
en una d'aquestes disciplines, no?
Llavors, bueno,
doncs, en aquest cas
és moltes disciplines
de la mà d'un sol mag, no?
Aquest espectacle
veig que hi ha des d'avany 2006
que ronda.
content de l'exit que ha tingut
o de la repercussió que ha tingut?
Sí, molt, molt.
Sí, sí, és un espectacle,
bueno,
que el vam fer aquí a Barcelona,
vam estrenar a Barcelona,
va estar en cartell
durant un mes i alguna cosa,
vull dir,
amb molt bona assistència de públic,
amb molt bones crítiques,
i des de llavors,
doncs, bueno,
l'anem voltant
per d'on ens el contracten,
que és especialment, bueno,
per tot el territori nacional.
i aquest festival
del Teatre Màgica de Tarragona,
que ja fa uns anys
que porta persones reconegudes,
molt reconegudes
del món de la màgia,
creus que és important això,
precisament,
això que es creien
aquests cicles
de festivals,
de festivals
dedicats,
precisament,
a això,
a la màgia?
Home,
sí,
jo crec que és una fita important,
el que està portant a terme
el mag Gerard,
no?
i ho dic una mica
en el pròleg
de la pàgina web,
en el pròleg
de la web
que aquest any
me l'han demanat
que el fes jo,
no?
I una mica
recollint
una frase
de l'Alson Wells,
que per l'altra part
ja sabem tots
que era un gran aficionat
a la màgia,
no?
Que deia
que la màgia d'escena
és un art teatral,
no?
I, efectivament,
això té tota la raó,
llavors,
és trobar-se
un esdeveniment
com és el teatre màgic
on anem a dir
que tots els esforços
se centren precisament
en aquesta disciplina
de la màgia,
que és la màgia
teatral,
la màgia escènica,
doncs,
realment crec
que és una llavor
important
i que permet
al públic
veure coses
que habitualment,
al millor en locals
petits o així,
es fa més
un altre estil de màgia
o màgia de prop
o màgia de saló
i aquí permet
que artistes
d'aquesta disciplina
puguin ensenyar
el seu treball.
D'aquesta manera,
jo torno a repetir
que el Marc Gerard
està portant a terme
una tasca
molt i molt important
i divulgativa.
A més,
el nom del festival
ja ho diu
Teatre Màgica,
combina precisament això,
la màgia i el teatre,
que és el que ara comentaves.
Exacte,
sí, sí.
Hausen,
dèiem que fa molts anys
que ja estàs amb tot això,
com deies,
des dels nou anys,
és complicat
tot aquest món
de la màgia?
També és difícil
fer-se un nom,
arribar a ser algú
en el món de la màgia?
jo crec que és com
com qualsevol altra
com qualsevol cosa.
Com qualsevol disciplina
o altra professió
que s'escolleix,
vull dir,
cada activitat artística
té el seu llenguatge
i en aquest cas
la màgia
o l'il·lusionisme
té el seu
i llavors,
és una mica
ni complicat
ni difícil,
vull dir,
tot sorgeix una mica
del teu treball
i anem a dir,
d'una certa manera,
de la teva manera
d'innovar
o de presentar les coses,
no?
No diria que és
ni més fàcil
ni més difícil
que qualsevol art,
alta disciplina escènica
o artística.
Hi ha hagut, però,
moments difícils,
per exemple,
a la teva carrera?
No,
difícils no,
vull dir,
sempre quan hi ha
moments difícils
en els artistes
és quan,
o bé,
hi ha davallades
amb el número
d'actuacions
o bé,
que és difícil
portar a terme
un espectacle,
però en aquest cas,
en el meu cas,
doncs,
no,
no tinc males experiències,
vull dir,
sí que hi ha moments
millors
i moments pitjors
que això,
com a tot arreu,
però anem a dir
que a nivell
de poder produir espectacles,
portar-los
i ensenyar-los,
n'estic molt de satisfet.
A Catalunya
es fa molta màgia
o és un país
amb molts màgics potencials?
O no,
a Catalunya
es fa molta màgia,
o sigui,
precisament,
i en aquest cas,
Catalunya té una tradició
de màgia teatral
molt important
que possiblement
no la tinguin
altres províncies
o altres autonomies
de l'Estat,
no?
El per què,
no ho sé,
però sempre des de,
no ara,
sinó des de,
jo diria,
des de principis
del segle XX,
i sobretot la primera meitat
del segle XX,
per Barcelona,
que és la capital,
han anat passant
tots els grans espectacles
internacionals
que en aquell moment
estaven donant la volta,
fent tornés
a reure el món,
no?
Doncs, bueno,
pels teatres de Barcelona
han passat,
doncs,
des de,
evidentment,
el Lee Chang,
que és el mag
més representatiu
aquí de la nostra Badalona,
doncs,
han passat el Chang,
el Richard Ipar,
el Richard Ifill,
el Calanac,
el Fumanxo,
dues vegades.
Llavors,
m'imagino que
aquesta presència
d'aquests artistes
amb els seus espectacles,
una mica ha anat
conreant tot aquest,
hem de dir,
sentiment
o admiració
cap a aquest àllit
i aquesta admiració
fa que els artistes
sorgeixin, no?
Jo diria que Catalunya
és capdavantera
amb el que és
la màgia d'escena
en comparació
amb altres llocs.
I la vida del McHawson
també,
o la carrera professional
del McHawson
ha anat lligada
també,
en algun moment
de la seva vida,
al poeta i dramaturg
Joan Brossa.
Correcte.
Això ha estat
un punt d'inflexió,
la teva carrera?
Bueno,
de certa manera,
quan tens
l'oportunitat
de tindre amistat
amb un artista,
amb un personatge
de la talla
d'en Joan Brossa,
a nivell de
quan parles,
canvies impressions i tal,
vull dir,
se't van obrint
diferents mons,
diferents maneres
de poder
concebre,
en aquest cas,
un número de màgia,
ell per altra part
era també
un gran aficionat,
i amb les nostres
tatules,
amb les nostres xerrades
i amb les nostres
al·lucubracions
que en fèiem molt sovint,
tot això,
quan surt
d'un personatge
tan enorme,
amb aquesta capacitat creativa
tan gran
que era Joan Brossa,
evidentment que sí
que t'influència
i et fa obrir els ulls
i poder caminar
cap a altres llocs.
I val col·laborar això,
que ell va escriure
en un dels teus espectacles.
Bueno,
n'he escrit bastants,
el primer espectacle
era el més gran,
que era l'espectacle
House on Brossa,
Gran Sessió de Magi
amb dues parts,
però després
n'he anat escrivint
el Poemànsia,
vull dir que també
l'hem voltat
i que inclús
l'hem estat fent
a París
l'any passat
i després
petites seccions,
etcètera,
o sigui,
que la col·laboració
va ser,
vull dir,
molt extensa
i sobretot jo diria
que molt franca
i molt amicable,
no?
Brossa era bon amic
dels seus amics,
o sigui que en aquest cas
per mi va ser
un punt molt enriquidor
i que et dic
que et fa que
tinguis una altra visió
de les coses
que creies
que eren d'una manera
però veus
que també en poden ser
d'una altra.
I ara més ets
el codirector
del Teatre Brossa
a l'Espai Scènic
de Barcelona.
Correcte,
és el petit teatre
que en el seu dia
vam obrir
i que li vam dedicar
en el Joan Brossa
i, bueno,
jo formo part
de l'equip directiu
junt amb l'Esman Bonnin
i, bueno,
això portem a terme
aviam
de tirar endavant
aquest teatre.
Mac Housson,
la gent que t'està escoltant ara
per què t'ha d'anar a veure
aquest dissabte?
Bueno,
jo diria que ha d'anar a veure
perquè, de fet,
si li agrada la màgia
veurà un seguit
d'efectes
alguns molts nous
i també presentats
d'una forma
també molt peculiar,
no?
Per tant,
valdrà la pena
aquest cap de setmana,
aquest dissabte,
el Mac Housson
a la Canonja,
l'Orfeu Canengí
serà a les 9 del vespre
a la Canonja,
aquí a prop de Tarragona.
Moltíssimes gràcies,
que vagin molt bé.
Gràcies a vosaltres
per la vostra promoció.
Adeu-sia,
una abraçada.
Bon dia.