Les 10 del matí i 11 minuts.
En aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
s'acabàvem d'anunciar fa un moment que el nostre primer convidat
és el rector de la Universitat Rovira i Bergili, Francesc Javier Grau.
L'hem convidat perquè a la universitat aquest dia s'ha estat notícia.
Ho recordareu perfectament perquè dijous a la tarda es feia públic
que la Rovira i Bergili havia rebut el distintiu de campus excel·lència
en l'àmbit regional.
Ara fa poques setmanes amb el propi rector en aquests estudis de Tarragona Ràdio
parlàvem de la proposta que portava la Universitat Rovira i Bergili
que havia de competir amb altres 21 universitats de l'estat espanyol.
La presentació, la proposta del Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud
es feia dimarts de la setmana passada i dijous coneixíem
que la Rovira i Bergili ha rebut aquest distintiu.
Rector Francesc Javier Grau, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I felicitats.
Moltes gràcies.
Suposo que content.
De fet, molt content, sí.
Molt content perquè ha estat un projecte que hem desenvolupat,
com sempre hem dit, de fa molts anys,
però molt intensament aquests dos darrers anys.
I ha implicat molt intensament tot un gran equip de gent
i aquest reconeixement vol dir haver fet bé la feina.
Què vol dir un reconeixement d'aquest tipus en l'àmbit regional?
Perquè alguns han pogut entendre o entenen que, en fi,
és un guardó o una distinció que rep la Universitat Rovira i Bergili,
però de segona categoria, de segona divisió, podríem dir.
Bé, cal llegir la convocatòria i també potser escoltar la resolució.
Quan el secretari general d'universitat ho va explicar,
jo ho he sentit, ho va explicar ben bé.
És un...
El que passa és que quan parlem, a vegades, escurcem els termes.
És campus d'excel·lència internacional,
que és així la convocatòria, i aquest és el guardó,
i d'àmbit regional europeu,
que també a vegades aquest component europeu es perd.
I quan s'explica, diu que,
igual que els que són d'àmbit global,
que és la globalitat del món,
és...
L'objectiu és que en el 2015, quan s'acaba el programa,
la proposta sigui un referent en l'àmbit en què es manté com objectiu.
Per tant, la proposta és que el campus d'excel·lència internacional de la URB,
el campus d'excel·lència internacional del Catalunya Sud,
sigui un referent en l'àmbit europeu.
I això és el que...
I se'n diu regional perquè és, en el mapa del món, la regió europea.
L'objectiu, per tant, i parlant de coses concretes
i perquè, en fi, els soients entenguin el que suposa aquesta distinció,
l'objectiu, doncs, és arribar al 2015,
amb tota una sèrie de projectes i d'iniciatives en marxa
que són les que s'especificen en la proposta de l'universitat?
Exactament.
El guardó, un pot considerar que és un guardó, no ho és.
Un segell.
Podem identificar-ho d'aquesta manera.
Tenim el segell de campus d'excel·lència.
La veritat és que el que tenim és un projecte aprovat.
I que...
Ara estem al 2010,
doncs s'ha de desenvolupar del 2011 al 2015
en les línies que han proposat
i són aquestes línies les que han estat aprovades.
I de manera que, quan s'acabi aquest període,
amb el procés d'avaluació i seguiment
que se'n farà a través de la Comissió Internacional,
que també seguirà els projectes,
quan s'acabi el 2015,
llavors sí,
hi haurà universitats que tindran el segell
i d'altres que potser pel camí l'hauran perdut.
Espero que cap.
Però això és un procés.
El que tenim tècnicament ara és un projecte aprovat
que, per tant,
entra en unes línies estratègiques de finançament
en els propers anys,
en els propers anys,
i que al llarg d'aquests quatre anys
se desenvoluparà,
s'avaluarà contínuament
i al final,
quan es comprovi que efectivament
es té aquesta referència internacional
que es volia tenir,
en el nostre cas,
en l'àmbit d'Europa,
llavors tindrem el segell
de Campos d'Excel·lència Internacional.
De les coses que s'han dit aquests dies,
per anar concretant i especificant
i aclarir al màxim possible alguns conceptes,
s'ha parlat de 3 milions d'euros.
La universitat rebrà 3 milions d'euros
per aquest projecte?
La universitat rebrà un préstec
de 3 milions d'euros.
La convocatòria jo especificava
que el mecanisme de finançament
per enguany
seria exclusivament la via del préstec.
Això depèn del programa econòmic
amb el que treballa el ministeri.
L'any passat,
a la mateixa convocatòria,
vam rebre també un finançament
de 4 milions d'euros,
també via préstec.
És un préstec
que es fa
a la comunitat autònoma.
Que el govern fa
a la comunitat autònoma,
que per tant serà
la responsable de tornar
perquè se concentri
en inversions
d'acord amb aquest projecte.
Per tant,
el procés
ara implica
un acord
a 3 bandes,
universitat,
govern de Catalunya
i govern de Madrid,
per concretar
el destí
d'aquests 3 milions d'euros,
que seran
en les línies
que hem previst
en aquest programa.
Des del punt de vista
de la universitat,
perquè m'imagino
que tindrà alguna cosa a dir
i molt important
en aquest acord
a 3 bandes,
on creu el rector
Francesc Javier Grau
que haurien d'anar
destinats
a aquest
finançament,
a aquests 3 milions d'euros?
Es tracta
d'un finançament
en préstex
que el seu destí
normal
ha de ser
infraestructures.
Si fos
i parléssim
de subvenció,
podríem parlar
d'algun capítol
també
de despeses
de personal
o de despeses
d'equipament.
Però
ja tenim
l'experiència
l'any passat.
La millor manera
d'acordar
l'ús
d'aquestes
quantitats econòmiques
que són un préstex
és incorporar-lo
en el capítol
d'inversions
previstes
a la universitat.
Aquí
hem de buscar
d'aquestes
inversions previstes
quines
s'adequen més
a la finalitat
que nosaltres
havíem plantejat.
Estem parlant
de 3 milions d'euros
quan el total
de projectes
que nosaltres
proposem de desenvolupar
necessitarien
d'un finançament
de 65.
per tant
estem lluny
d'en aquesta quantitat
abordar
el nucli
i la part
més important
de tots els projectes
que ens havíem proposat
de tirar endavant.
També hem de tenir en compte
que les circumstàncies
econòmiques
són les que són.
Ho entenem
com que
comencem
aquest camí
que havíem proposat
i que
amb aquests
3 milions d'euros
alguna
de les obres
que teníem previstes
podrà avançar-se
i al mateix temps
incorporar-se
en les obres
que la Generalitat
tenia previst
de finançar
a la URB.
És un dia com avui
però encara és
aviat per concretar
quines infraestructures
es poden avançar
amb aquests diners.
Jo crec que la proposta
més enraonada
pel contingut
per l'utilitat
que per totes les parts té
és
també un altre cop
el Centre de Recursos
per l'Aprenentatge
i la Investigació.
Un any ja s'està desenvolupant
el de Campus Catalunya
finançat
amb el Convocatòria anterior
i que
podem, per exemple,
començar a desenvolupar
el projecte
del de Reus.
Aquí seria...
però és una possibilitat.
És una possibilitat.
ja que estem parlant
de diners
i també
amb aquesta voluntat
d'aclarir-ho
a la gent
que ens està escoltant.
La resta de diners
necessaris
per tirar endavant
els projectes
que contempla
la proposta
de Campus
d'Excel·lència Internacional
Catalunya Sud
per on poden arribar?
En successives convocatòries.
No tan sols
del Ministeri d'Educació,
també del Ministeri
de Ciència i Innovació,
del Ministeri
de la Vivenda,
de la mateixa presidència
que té competències
en esport.
Hi ha algunes
de les inversions
que es proposen
que són instal·lacions esportives.
La Convocatòria
de Campus d'Excel·lència
el que permet,
precisament,
és prioritzar
els esforços
en aquells
que tenen
aquest programa actiu.
Anava a dir
aquest segell.
El segell
tècnicament
se té al final
però, de fet,
ara tenim
aquest identificatiu
de Campus d'Excel·lència.
Per tant,
tots els Campos d'Excel·lència
són
objectiu preferent
en els diferents
convocatoris
dels diferents ministeris
quan es tracta
d'impulsar
programes d'esport,
programes de vivenda,
programes d'innovació.
Un exemple recent
que he conegut,
la Universitat de Cantàbria
va aconseguir
el mateix segell
que nosaltres hem tingut
en guany
l'any passat
i el govern
de Madrid
va acordar
amb el govern
de Cantàbria
una subvenció
de 70 milions d'euros
per programes
d'innovació
lligat
precisament
al desenvolupament
dels projectes
del campus.
Això és un exemple
del que estic dient.
Cal
que el govern
de Catalunya
i el govern
de l'Estat
acordin
polítiques
d'innovació,
de foment
de l'esport,
de tots aquests elements
que estan
en aquests
convocatoris
de campus
de la nostra
universitat
i d'altres
per poder
tirar endavant
els projectes.
Estem parlant
només d'administracions
públiques.
No és viable
aquí
el patrociner
l'esponsorització
de la iniciativa
privada
per donar suport
a projectes
com els que plantegen?
Esclar que sí.
De fet,
hi ha portes
obertes
en aquesta...
He parlat,
sí,
i molt
de la inversió
pública
perquè
l'origen
del projecte
ve de la iniciativa
pública.
És el Ministeri
d'Educació
que tira endavant
el projecte
i descansa
amb els seus
plantejaments
i el plantejament
dels governs.
Per això
és la part principal.
Però en el nostre
projecte
també hi ha
entrada
prevista,
directa,
de la iniciativa
privada
precisament
en aquell espai
en què es comparteix
l'interès privat
i l'interès públic,
que són
els centres
tecnològics.
Els centres
tecnològics
són
centres
on la majoria
de membres,
de patrons
són
empreses,
que la seva
presidència,
que la seva
direcció
recau
en alguna
empresa
i
on les
empreses
tenen
la capacitat,
la possibilitat
de fomentar
la inversió
en les línies
en les que
estratègicament
vulguin
avançar.
Llavors,
això també
ho tenim
previst,
nosaltres avui
tenim dos centres
tecnològics,
el de Nutrició
i Salut
de Reus
i el de la Química
de Catalunya
aquí a Tarragona.
Ens agradaria
que al llarg
d'aquest projecte
tinguessin
el reconeixement
com a centre
tecnològic
també
el que avui
és Vitec
a Falset
i el que avui
és l'Observatori
del Turisme
a Vilaseca
i en tots
ells hi participa
l'iniciativa
privada
i en tots
ells l'iniciativa
privada té
la capacitat
d'orientar
la recerca
que s'hi fa.
Ara que s'ha citat
els centres
tecnològics
recordem
senyor
Grau
que el projecte
de la proposta
de Campus
d'Excel·lència
Internacional
Catalunya Sud
el que tira endavant
la Universitat
Rovira i Virgil
va en la línia
precisament
de fomentar
aquestes grans àrees
química i energia
nutrició i salut
el món del turisme
i l'enologia
aquests serien
les quatre potes
sí
són cinc
patrimoni i cultura
també
patrimoni i cultura
aleshores
en aquestes cinc potes
coses concretes
que
volen tirar endavant
a través
d'aquest campus
d'aquest projecte
que ha rebut
el suport
del Ministeri
hi ha un
projecte global
que els lliga a totes
que és
la governança
de la globalitat
vam constituir
l'associació
Pol de Conexió
en Catalunya Sud
on tots aquests elements
els instituts
els centres tecnològics
de cadascuna
d'aquestes potes
en formen part
25
25 membres
i
amb la intenció
que hi hagi una
política científica
conjunta
d'aquesta agregació
i després
dins
de cada
a cada
part
aquí
hi ha desenvolupaments
que poden ser asimètrics
perquè tenen dimensions
diferents
en l'àmbit
de la química
avui
el
el gran
objectiu
diria dos
grans objectius
és
la complació
de tota l'estructura
amb el
la posada en funcionament
del centre tecnològic
en un nou edifici
també
d'IREC
en aquest nou edifici
que estem a punt
d'inaugurar
i tenim
ICIC
IREC
el centre tecnològic
i la universitat
i l'associació
empresarial química
com a
elements
d'un
quatre nivells
universitat
instituts de recerca
centres tecnològics
i el món productiu
en aquesta estructura
la tenim molt completa
i això
el primer objectiu
és completar-la del tot
fer que
del conjunt
tingui una política
d'atracció de talent
d'aquest conjunt
i
el segon
gran objectiu
és que aquest conjunt
edifiqui
una escola
de doctorat de química
que tingui la pretensió
de ser
l'escola de doctorat
de química d'Espanya
o del sud d'Europa
és un projecte
ben definit
per aquest àmbit
en l'àmbit
de l'arqueologia
clàssica
no tenim
una estructura
tan desenvolupada
no hi ha un sector
productiu
que exploti
el coneixement
generat
en l'àmbit
d'arqueologia
esperem que en el futur
se desenvolupi
una indústria cultural
també
però això
no és tan immediat
però en canvi
sí que tenim
mantenim
l'objectiu
de fer una escola
de doctorat
d'arqueologia clàssica
amb la mateixa
amb la mateixa
finalitat
entre
l'Institut de Recerca
la Universitat Autònoma
i la URB
Autònoma de Barcelona
un model
semblant
el tenim
a l'àmbit
de la prehistòria
i la evolució humana
junt
amb
el nucli
que representa
Burgos
i Atapuerca
i l'IPES
al voltant
de l'equip
que va desenvolupat
tot l'equip
que va desenvolupat
de Budal Carbonell
som el punt
de referent mundial
en l'àmbit
de l'evolució humana
la unió
d'aquests esforços
dels centres
del CENIE
a Burgos
de l'IPES
a la URB
de l'Universitat de Burgos
i de la URB
en fer una escola
de doctorat
en evolució humana
també
és factible
i també ens ho proposem
en aquest projecte
i així
cadascun d'ells
té una fita determinada
l'àmbit de la nutrició
i la salut
és un àmbit
on
s'han produït
al llarg del país
diferents iniciatives
hi ha l'anella
de l'agro
de l'anella
de l'agronutrició
a Catalunya
que passa pel centre tecnològic
dels Morells
de Girona
un centre tecnològic
amb l'IRTA a Lleida
i el nostre centre tecnològic
de la nutrició i la salut
nosaltres aquí
tenim una indústria
agroalimentària
molt significativa
a més a més
tenim
el voltant
molt radicat
al voltant
de Reus
però també
un nucli
i una activitat
de transformació agrícola
molt important
a les terres de l'Ebre
i l'objectiu
en aquest àmbit
és cohesionar
i donar-li forma
a projecte conjunt
i així
en cadascun
la veritat
és que potser
sentint ara
el rector
molta gent pot pensar
que són grans projectes
a vegades
fins i tot
molt complexos
molt complexos
de desenvolupar
i d'entendre
però estaríem
davant d'una situació
d'un moment
clau
en la història
una història
relativament recent
la de la universitat
a Rovira i Virgili
que suposi
haver rebut
aquesta distinció
haver rebut
aquest vistiplau
per desenvolupar
el segell
de campus
d'excel·lència internacional
que seria un abans i un després
que és segurament
el més important
que ha tingut
que ha rebut
la universitat
en la seva
curta història
o és exagerat
el que estic dient ara?
No, jo ho vull entendre
sense exageració
vull entendre
que sí que hi ha
un
un turning point
un punt
un punt d'inflexió
un punt d'inflexió
la universitat
ha seguit un camí
molt sostingut
i coherent
en els últims anys
desenvolupant
en aquests àmbits
un matrimoni
molt interessant
el matrimoni
entre el món
de la ciència
i el món
del sector productiu
vam identificar
clarament
la necessitat
de focalitzar
científicament
en aquests àmbits
on la nostra demarcació
té també
significació
socioeconòmica
ningú pot discutir
la potència
de la nostra demarcació
en l'àmbit de l'enologia
en l'àmbit de la química
en l'àmbit de l'energia
en l'àmbit del patrimoni
i al mateix temps
són aquests àmbits
els que estan identificats
aquest és un projecte coherent
que té molts anys de durada
no està fet ara
no l'hem pensat
perquè hi havia una convocatòria
no s'ha improvisat
però en canvi
la convocatòria
ens ha forçat
bé
l'opció era
t'hi presentes o no t'hi presentes
però un cop
t'hi presentes
ens ha forçat
a posar-hi
no puc dir ordre
però sí
encara més cohesió
i coherència
per ser presentat
a l'evolució
per ser presentat
públicament
això ens ha anat molt bé
i
arribat a aquest punt
no podem si no
seguir avançant
en les direccions
que ens han proposat
que són les mateixes
que vèiem
que intuïem fa uns anys
però que ara són molt més concretes
i en aquest compromís
d'avançar en aquestes línies
sí que es produeix
un abans i un després
perquè la visió
és que efectivament
la nostra
és una regió del coneixement
una regió del coneixement
que té uns àmbits
d'especialització
que són aquests
que estem treballant
això no treu
en cap mesura
que es generi coneixement
en tots els àmbits
de coneixement
però sí que ens dona
responsabilitat
de ser reconeguts mundialment
si més no
a nivell europeu
aquest és el nostre compromís
com a referents
en aquests àmbits
que hem dit
i per fer-ho
hem de treballar
per
fer que margeixin
cohesionadament
des del sector empresarial
fins a l'aula
en la universitat
i en aquest sentit
és el que
crec que sí que és veritat
que hi ha un abans
i un després
que aquesta convocatòria
que hem posat excel·lència
ens ha servit
per comprometre'ns
encara més
en aquestes línies
de treball
segurament sobre una nova etapa
que potser amb la perspectiva
dels anys
d'aquí un temps
l'analitzarem
d'una manera millor
que no pas
en l'actualitat
del dia a dia
per acabar doncs
rector
el mes immediat
ara un cop
rebuda aquesta distinció
és posar-se d'acord
govern de la Generalitat
govern espanyol
i universitat
sobre on destinem
els 3 milions d'euros
això és el més immediat
però és parlar només
d'aquest any
d'aquests 3 milions
el projecte
té molta més volada
però seria el mes immediat
això és el més immediat
doncs rector
el felicitem
de nou
a vostè
que representa
tot l'equip
de gent que hi ha estat
treballant
i que continua treballant
en aquest campus
d'excel·lència internacional
Catalunya Sud
que ha rebut aquesta distinció
i que com dèiem
obrirà segurament
una nova etapa
per la Universitat
de les nostres comarques
senyor Francesc de Vigra
moltes gràcies
enhorabona
i bona feina
moltes gràcies
adeu-siau
bon dia