Falta gairebé un quart d'hora perquè siguin les 12 del matí.
Seguim endavant amb el matí de Tarragona Ràdio.
I ara canviem totalment de tema.
Si parlàvem de cuina amb en Francesc El Lledó
i us explicàvem les virtuts i tota la versatilitat
que és moltíssima dels bolets, concretament dels Ceps.
Ara canviem de tema i ens n'anem a un punt de la ciutat
que, com a mínim, si passes per davant, et crida l'atenció.
Al meitat, més o menys de la Rambla,
es troba a l'edifici de l'Escola Oficial d'Idiomes
que aquests dies llueix una enorme pancarta
que cobreix gairebé tota la façana
i que reclama ja d'una vegada unes instal·lacions dignes
i un canvi de seu, de local.
Tenim allà a la nostra unitat mòbil
amb Joan Maria Bertran, amb Josep Ardila,
que el reincorporem avui després d'uns dies de baixa.
Josep, bon dia.
Hola, bon dia.
Trobes bé?
Ja estic recuperat, eh?
Ja t'hem vist, ja t'hem vist.
Ja m'heu vist, no? Ja feia més bona cara.
I tu has arribat a imoldre, eh?
Arribat a imoldre i hem volgut venir avui
a l'Escola Oficial d'Idiomes
perquè, com bé deies ara fa uns dies,
que si passes per la Rambla Nova,
aixeques el cap i mires el façana de l'escola,
veus una gran pancarta on diu
l'escola encara no és nostra.
Més amunt, si tires una mica més amunt
de la Rambla Nova,
veuràs que hi ha una altra pancarta,
en aquest cas, al Banc d'Espanya,
on diu ja és nostra.
Clar.
Jo no sé si hi ha un parablelisme...
Hi ha una lluita de pancartes.
Això és una lluita de pancartes,
almenys en aquest tram de la Rambla Nova.
Ens hem volgut acostar per parlar
d'aquesta reivindicació,
d'aquesta nova reivindicació
d'alumnes i professors
de l'Escola Oficial d'Idiomes
Unes, bon dia.
Hola, bon dia.
Una nova acció reivindicativa
a Búndes i professors ho ha fet.
Com ha anat això?
Sí, això ha estat una iniciativa
del Consell Escolar
on hi ha membres de representants
de l'alumnat i del professorat.
Ja fa un parell d'anys, potser,
van iniciar el bloc aquest
que podeu trobar aquí
per un edifici digne
i llavors ja sabeu que fa com a 23 anys
que existeix l'escola
i que anem darrere d'ell.
Doncs a veure si amb això ho aconseguim.
Això és que és una iniciativa
que va néixer des del Consell Escolar
amb aquest bloc
que serveix una mica per això,
per unificar les vostres queixes
entre alumnes i professors.
Com és una mica el funcionament d'aquest bloc?
Sí, hi ha 3 o 4 persones
representants del Consell Escolar,
alumnes i professors, ja ho he dit,
i llavors han creat aquest bloc
on més que res és una finestra
on volem ensenyar a la ciutat
realment la situació
de l'Escola Oficial d'Idiomes
perquè des de fora el que veiem
és un edifici, bueno, més o menys bonic,
però la gent que passa per aquí
només veu que estem al vell mig de la Rambla,
que estem molt ben situats,
però en realitat no coneix el que hi ha per dintre
i això doncs s'hi ha d'entrar
i s'hi ha de viure per saber el que passa dintre.
I com una bona manera, doncs, visitar aquest bloc
i una de les accions ha estat aquesta.
No em va sorgir la idea això de penjar una pancarta
i no sé si té un cert paral·lelisme o no
amb la que hi ha més amunt,
amb la del Banc d'Espanya.
Home, és evident que sí, és evident que sí.
Però això és una manera de,
justament, que la gent que passa per aquí
ho vegi.
I suposo que, clar, al costat tenim el Banc d'Espanya,
com tu has dit,
i és ben clar que és un paral·lelisme
dient un els han aconseguit
i nosaltres no. I per què?
I per què?
Això ho voldríem saber.
Bé, el fet que no siga amb una edificació obligatòria
potser ens obliga a suportar aquest malestar, no?
Des de fa ja moltíssims anys.
Perquè aquesta pancarta reflexiona una mica
el vostre estat d'ànim,
com a professors, com a alumnes,
reflexiona una mica el vostre estat d'ànim.
Sí, però potser és una mica light, també,
perquè el nostre estat d'ànim és pèssim en aquest moment.
Ens sentim realment oblidats de tothom.
Perquè aquesta és una de les primeres,
una de les accions reivindicatives,
n'heu fet ja moltes,
una d'elles és l'obertura d'aquest bloc.
No sé si heu pensat
fer més coses de cara a la ciutadania,
és a dir, que els ciutadans vegin la vostra situació
i que els quedi clar com esteu aquí.
Bé, sembla ser que aquest any
el professorat està molt animat,
està molt engrescat
a que es vegi la situació real del centre.
Encara no s'han decidit accions,
però sí que és veritat
que ens agradaria fer algunes coses
i coses cap a fora, sobretot,
perquè cap a dins el que fem és treballar
i treballem el millor que podem,
però cap a fora
i que la gent vegi i ho noti.
Igual que s'atura el trànsit a la Rambla
frances companys
perquè han obert el cort anglès,
pensem que l'escola oficial d'idiomes
és molt més important
per la ciutat
i llavors ningú hi pensa,
només els que hi treballem.
A vegades passa això,
només potser els que hi treballeu
o els que hi són alumnes
pensen en quina és aquesta situació, no?
Sí, a més a més,
els alumnes venen dues hores al dia,
dos o tres cops a la setmana,
llavors no hi viuen.
Si fos un institut seria molt diferent
perquè la gent es passa moltes més hores
i realment voldria tenir una cosa més digna.
Tot i això és important
que hi hagi alumnes també
que estiguin al Consell Escolar,
alumnes que vulguin tirar endavant
acció en reivindicació.
Això m'imagino que pels professors
també és un recolzament important.
És molt important, clar.
Ara mateix tenim alumnes
que són gent que ha estudiat ja
a lo millor dos idiomes,
ha passat més de deu anys aquí
i ara ha començat un tercer idioma
per continuar al Consell Escolar
i mantenir i poder reivindicar.
Això és important, doncs, eh?
Sí, però dels quasi 3.000 alumnes
només en tenim cinc, llavors...
Només cinc.
És molt poc.
Així falta encara fer una mica més
de pedagogia entre els alumnes també,
que siguin reivindicatius també.
Hem d'aconseguir que els alumnes
prenguin consciència
de la real situació de l'escola
i del perill que suposa l'edifici.
Com ja sabeu,
això és un altre tema
pot ser on nosaltres
podem fer més pressió
i és la seguretat de l'edifici.
Clar, ara em ve al cap
una altra pancarta
que en aquest cas està
precisament a l'antiga chart 3,
que en aquella pancarta
ja hi diu Escola Oficial d'Idiomes,
però clar,
d'aquí a que l'Escola Oficial d'Idiomes
es traslladi a l'antiga chart 3
pot passar temps també,
tal com està la cosa.
Sí, no tenim res per escrit,
no tenim dades,
no tenim terminis,
tenim només paraules
i això acostumats a passar 23 anys
sentint paraules i frases
i d'aquí dos anys estarem.
Ara l'última és que el 2012
segurament ja inaugurarem,
però aquesta pancarta, per exemple,
es va penjar
quan va venir el senyor Maragany
a posar la primera pedra,
en principi,
es van ensenyar els planos,
es va fer un acte polític,
però això va ser fa potser 3 anys
i és cax.
Quants anys portes tu,
s'ací a l'Escola Oficial d'Idiomes?
Jo vaig començar el 90.
Sí, ja fa uns quants anys també, eh?
Molts.
A tant també ho has patit tot això.
Tot, tot.
i puc dir que el sentiment
del Consell Escolar
com a representant
és de desànim,
molt desànim.
Perquè tu ho veus, això del 2012,
aquesta llum,
tu la veus factible
o ets encara pessimista,
tal com està la cosa?
Com ho veus?
Soc pessimista,
vull dir,
ningú no ens ha fet veure
que això serà una realitat
i les paraules
se les emporta el vent,
vull dir que
són realistes també.
Perquè una mica
quina és la situació?
És a dir,
vosaltres quan treballeu aquí
quines mancances teniu
a l'hora de treballar
en aquest edifici?
Quines són les principals mancances
que us fan de dir,
home,
és que la situació
no pot continuar així?
En principi ja he dit
que és un problema de seguretat.
No sé si sabeu
si mai haguéssim de desallotjar
l'escola
per un incendi real,
no sé com sortiríem.
Tenim una escala d'incendis
que ens dona la part del darrere
en un pati interior.
Llavors, complicats.
I d'altra banda,
tenim un problema d'espai.
Nosaltres ocupem només
tres plantes de l'edifici.
Tenim 20 aules.
Aquest any, per exemple,
hi ha grups d'àrab,
de rus,
que estan plens des de primer.
Tenim aules
que caben 26 cadires
molt apretats
i hi ha 30 persones.
Vull dir que...
Això fa que el volum d'alumnes
que es queden fora
sigui molt gran, també.
Sí,
però això ja és una qüestió
més d'organització
d'ensenyament.
És a dir,
nosaltres tenim els professors
que tenim,
però les aules,
és el que et dic,
són 30 alumnes per aula,
però hi ha que només caben
24 o 25.
I estem allà com a sardines.
És veritat.
Tenim alumnes
amb cadira de rodes,
per exemple,
tenim un alumne
amb cadira de rodes
que no sé si has vist,
per accedir a l'escola
hi ha tres esgraons.
I els cabells que hi ha
per pujar cada planta?
Demanem...
Bé,
això hi ha una ascensor.
Hi ha l'ascensor,
això sí.
Demanem una rampa
per aquest senyor
perquè tenim una rampa
de fusta,
però clar,
necessitem...
El conserge
vaixer ajudar-lo,
però no és suficient.
Necessitem de l'ajuda
de gent que passa per allà
en aquell moment
per poder-lo pujar.
I després,
si l'hem d'evacuar,
què fem amb aquest senyor?
Vull dir que
és un seguit de problemes
que no t'imagines
fins que no estàs dintre
i vius allà.
Per tant,
no només és els problemes
en cada espai
o els problemes d'espai,
sinó els evidents
problemes de seguretat
que té un edifici com aquest
quan a dins
s'hi està practicant
ensenyament,
educació,
en aquest cas idiomes.
Aquesta és una de les accions
que, com dèiem,
ara és molt visible
des d'aquí,
des de la Rambla Nova,
amb aquesta gran pancarta,
deies que
el professor
t'està animat
per fer coses en guany.
Sí, sí.
El que...
Encara no hem determinat
quins tipus d'accions.
Ens agradaria fer coses
perquè la gent
vegés
és el nostre problema.
És a dir,
que passés per la Rambla
i vegiés que hi ha un problema.
Fa molts anys
vam treure les cadires
al mig de la Rambla
i vam fer una classe allà,
però va ser una mica
com un teatrillo, no?
Un mica teatre.
De seguida
ens vam prometre
l'oro i el moro.
Però això, bé,
es va quedar així.
Vull dir que
hem esgotat
la via administrativa
també amb cartes
i tot.
Llavors,
la gent pensa
que hem de lluitar
amb una mica més de força.
Doncs paciència,
ànim
i vaja,
que vagi molt bé
tots aquests actes reivindicatius
i que serveixin d'alguna cosa,
les pancartes,
el blog que teniu obert
i vaja,
tot el que aneu fent.
Cecília,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres,
us invitem a visitar el blog
i gràcies per el vostre interès també.
Recorda'm un moment
l'adreça del blog
perquè la gent el pugui visitar.
Sí,
es diu
per un edifici digne
tot junt
.com,
suposo.
També està posada aquí a la pancarta.
Aquí també la pancarta
també està penjada,
per tant,
la gent el pot llegir
i el pot visitar.
Cecília,
gràcies, doncs.
Gràcies a vosaltres.
La Cecília Martínez,
secretària de l'Escola Oficial
d'Idiomes de Tarragona.
Avui,
amb aquesta nova acció reivindicativa
que ha estat ben visible.
La gent que passeu
per la Rambla Nova
podeu veure
molts cartells
penjats als arbres,
publicitat
del concurs de castells
que encara està penjada,
però un d'ells
està penjat a l'Escola Oficial
d'Idiomes
i és que l'escola
encara no és nostra
en referència
a la situació
que viuen
ja des de fa
moltíssims anys
alumnes i professors
de l'Escola Oficial
d'Idiomes de Tarragona.
Josep,
sí,
estem visitant el blog,
de fet l'hem trobat
via Facebook
perquè també hi ha
una pàgina de Facebook
de la xarxa social.
Això és important,
perquè la xarxa social
sempre crea una mica de debat,
no?
Si poseu
EOI Tarragona
us sortirà de seguida
l'enllaç
EOI Tarragona
Edifici
doncs anireu a petar
al Facebook
i el blog,
mira,
el blog concretament
tenim l'adreça aquí
és
volem
un edifici digne
tot junt
volemunedificidigne.blogspot.com
si veuen
com dèieu vosaltres
doncs fotografies
de l'interior
de l'Escola Oficial
d'Idiomes
doncs amb les mancances
que presenta
amb la precarietat
que presenta
i també
fotografies de la façana
amb la pancarta
i comentaris
que van deixant
doncs bé
que pot
en qui pot participar
doncs tothom
tothom que vulgui
així estan les coses
tal com heu parlat
suposo que ells
tenen una mica
la sensació
que és el que s'ha de fer
enguany
enguany s'ha de fer
acte de presència
s'han de fer sentir
perquè enguany
és una mica
l'any decisiu
s'han de fer sentir
ens han dit que sí
però no hem signat res
i això de ser
ara que està una mica
tot en l'aire
encara no s'ha signat res
i per tant
pot ser una mica
l'any decisiu
per tirar endavant
aquest projecte
i vaja
és important
que això
les accions reivindicatives
i que també els ciutadans
de Tarragona
coneguin tot això
suposo que també
tenen el punt
d'escamats
que clar
ja s'ha anat retressant
tot en més del previst
perquè ara
buscant també per internet
hem trobat una notícia
en què es deia
ja fa un parell d'anys
i em sembla
Ernest Maragall
deia que sí sí
que per el curs 2009-2010
ja es començaria
a la xar 3
doncs ja som
curs 2010-2011
per això
ara ens deia
l'assessió
i això de l'any 2012
ja veurem també
ja veurem
com avança la situació
potser serà una
de les preguntes
que traslladaran
a l'alcalde
Josep Fèlix Ballesteros
en la línia directa
que començarà
a partir de les 12
molt bé
Josep Perdila
i Joan Maria Bertran
fins ara
gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies