Les 10 del matí i 38 minuts, aquesta hora del matí de divendres,
tornem a Londres.
Ahir a aquestes hores contactàvem amb la tarragonina Elisenda Casellas,
resident a la capital britànica,
perquè volíem conèixer una mica l'ambient que es vivia ahir,
jornada electoral a la Gran Bretanya,
amb tota l'expectació que han creat aquestes eleccions
i que segurament ara, 24 hores després, es refermen,
perquè els resultats són realment incerts.
No hi haurà, sembla, majoria,
i hi haurà d'haver o un govern en minoria o un govern de coalició,
perquè les tres grans forces polítiques, conservadors, laboristes
i liberals demòcrates, no han aconseguit, evidentment,
cap dels tres, la majoria suficient per governar en solitari.
Tornem a saludar l'Elisenda Casellas a Londres.
Elisenda, bon dia.
Hola, molt bon dia, Ricard.
Avui el clima meteorològic, igual que ahir, núvol?
Jo crec que més ha núvolat que ahir, podríem dir, en tots els sentits.
I el clima polític, a tal?
Doncs moltíssima incertesa, com deies.
Jo crec que no s'havia viscut una situació en aquest país
des de l'any 74.
Aquí estan acostumats a tenir primer ministre al dia
després de les eleccions
i ara, vaja, no podria estar més obert.
Totes les opcions estan molt obertes.
S'ha donat una situació que aquí es diu el Hang Parliament,
que literalment vol dir un parlament penjat.
Vull dir que cap dels partits ha aconseguit una majoria
i que, com deies, doncs hauran de buscar coalicions
en els propers dies.
Els més votats han estat els conservadors,
que eren el que deien les enquestes.
Però, clar, veient les dades, a aquestes hores del matí,
els laboristes tindrien 40-50 escons menys que els conservadors.
Per tant, els conservadors no aconseguirien ni de lluny
la majoria absoluta.
No, no, no.
I jo crec que, vaja, pel que he sentit, doncs,
a la televisió, a la ràdio, a les últimes hores,
tots els partits han perdut, no?, en un sentit o en un altre.
Els conservadors, doncs, sí han guanyat escons,
però no han aconseguit aquesta majoria que volien
i hauran de negociar, com deien.
Els laboristes, perquè n'han perdut uns 85, de moment.
El recompte encara continua, de fet.
I els liberals demòcrates, doncs, potser encara els que han decebut més,
perquè han perdut escons, de moment.
En el moment estan perdent sis, respecte a les últimes eleccions,
i són els que havien, doncs, buscat més
o tenien més esperança de millorar la situació.
I, de fet, doncs, cap ho ha aconseguit.
Això últim que deies, clar, els liberals demòcrates
és una mica sorprenent, perquè ahir parlem de l'expectació,
de l'expectativa que havia creat el seu líder,
i, en canvi, després, a l'hora de la veritat,
tindrem potser menys escons que fa quatre anys.
Això potser també és pel sistema electoral de la Gran Bretanya, no?
Sí, perquè és un sistema majoritari
i molta gent, doncs, deu haver votat pel...
o deu haver decantat pel vot útil, no?
Perquè saben que encara que votin els liberals demòcrates,
a la seva, doncs, circunscripció sempre guanyaran
o els conservadors o els laboristes.
Llavors, consideren que el seu vot és perdut
i continuen votant els dos partits majoritaris.
Per això el Nick Clex, des d'un bon principi,
ha lluitat tant per aquesta reforma electoral,
perquè aquest sistema els perjudica moltíssim.
Tu què creus que passarà?
La teva intuïció, com a ciutadana d'aquí,
però ja resident des de fa anys a la Gran Bretanya,
tu creus que governaran els conservadors
amb el suport dels liberals demòcrates,
o fins i tot que l'actual primer ministre
podria revalidar un mandat
precisament amb el suport també
d'aquesta tercera força política,
els liberals demòcrates?
Doncs, jo crec que no ho saben ni ells mateixos,
i, de fet, ningú s'ha volgut mullar fins ara.
Però una opció que sembla més clara ara mateix
podria ser que els conservadors governessin
amb els unionistes de l'Ulster, del nord d'Irlanda.
Seria una opció que tothom veuria amb bons ulls.
Però tot depèn de si el Gordon Brown
es manté o no com a primer ministre.
Si ell continua, podria buscar
aquesta coalició amb els liberals demòcrates,
però ells no veuen aquesta opció massa clar
perquè el Gordon Brown és molt impopular
i creuen que aquesta coalició els podria perjudicar.
Una altra cosa que sembla improbable
és que els conservadors s'uneixin
amb els liberals demòcrates,
perquè aquest aspecte de la reforma electoral
que ara mateix dèiem,
doncs, els separa moltíssim
i haurien de cedir molt i no es veu massa clar.
Per això, possiblement, el que passi,
que, vaja, queda tot molt obert, com dèiem,
i no s'aclarirà ni les properes hores
ni els propers dies.
Trigaran encara uns dies a aconseguir-ho,
però sembla que els conservadors,
pel fet de tenir més vots,
podrien intentar buscar coalicions
amb aquests unionistes de l'úlster
que els donarien menys problemes, possiblement.
Ahir, Elisenda, et volíem preguntar coses
relacionades amb les característiques
de la jornada electoral,
perquè hi ha algunes diferències
respecte a les jornades de votacions
que es fan al nostre país.
Ja dèiem que, clar,
és normal que la Gran Bretanya
es voti en un dijous.
Vam parlar dels horaris,
de les 7 del matí fins a les 11 de la nit,
les urnes estaven obertes,
i aquestes hores al matí del divendres
també sorprèn des d'aquí, segurament,
que encara s'estigui fent l'escrutini, no?
Sí, em va lentíssim, la veritat...
I per què?
Hi ha alguna raó que ho expliqui?
No tinc cap raó,
no ho puc explicar.
El que sí que us puc dir
és que ahir va ser,
potser possiblement,
el moment més divertit de la nit,
hi va haver aquesta circunscripció
de Sunderland,
que van intentar fer el rècord
del recompte més ràpid.
I es van veure imatges
amb helicòpter,
transportant les urnes electorals
amb furgonetes
a tota velocitat,
fins a un centre
on es feia tot el recompte,
i havien demanat més funcionaris
del compte
per fer aquest recompte més ràpid
i es veien gent fent cadenes,
transportant les urnes.
Va ser divertidíssim
i van aconseguir
donar el resultat
en 53 minuts,
crec que va ser el rècord
del que s'ha aconseguit fins ara.
Però desconec
per què es triga tant
i de fet encara no s'ha acabat
com dèiem el recompte.
No sé si es compta més ràpid,
de fet van acabar més tard
que el que acabem nosaltres
doncs el recompten normalment.
A Espanya s'acaba a les 8 de la nit
o tanquen els col·legis.
I en dues o tres hores
pràcticament ja es tenen els resultats.
En canvi, a la Gran Bretanya
la curiositat desvistes aquí
és aquesta lentitud.
No sé si es passen més controls,
si els representants de cada partit
revisen i tornen a revisar els números.
De veritat ho desconec,
és un gran interrogant
que comentàvem també aquí
amb les companyes de feina aquest matí
i de veritat no sabem molt per què.
I una altra curiositat, Elisenda.
En una nit com aquesta tan llarga,
què fan les ràdios i les televisions?
Hi ha molta expectativa.
Aquesta nit, per exemple,
potser molta gent no ha dormit
seguint l'escrutini a través de la televisió.
Sí, sí, ha passat així.
De fet, a la BBC,
que va ser el canal que jo mirava ahir la nit
i que, com us podeu imaginar,
fa un desplegament impressionant
des del punt de vista periodístic,
des de tots els angles,
amb milers de connexions gràfics,
de tots els colors,
de totes les maneres.
És realment interessant
des del punt de vista periodístic
també seguir aquestes eleccions.
I us puc dir que me'n vaig anar a dormir
possiblement a la mitja nit ahir
i el pobre periodista,
el David Kimberly,
que és un dels pesos pesants de la BBC,
estava parlant,
continuava parlant.
Aquest matí,
quan he posat la tele a les 7 del matí,
continuava parlant,
gairebé sense veu.
Era ell mateix.
Era ell mateix.
Cansadíssim.
però tots els comentaristes
estaven al seu costat
dels altres dos pesos pesants
del sector polític de la BBC,
estaven amb ella i asseguts,
continuaven entrevistant,
continuava les connexions en directe.
Realment espectacular.
Suposo que deuen estar bevent,
tota la nit,
no ho sé,
desconec com tenen tanta energia,
però sí que és una nit
molt i molt llarga
per tots els periodistes.
I tu tens la sensació,
ahir parlàvem dels debats televisius,
que els havia seguit molta gent,
tu creus que en general
també aquesta jornada electoral,
i fins i tot avui,
que és l'endemà,
que encara estem sense saber
els resultats definitius.
La gent està molt pendent?
Tens aquesta sensació
que la gent viu molt pendent
dels resultats de les eleccions?
Sí, sí.
Aquest matí,
quan venia amb autobús
cap aquí a la feina,
he vist dos o tres persones
que consultaven els resultats,
doncs amb les blackberries,
tots aquests,
els telèfons,
que ara mateix,
doncs esclar,
evidentment es pot connectar
per internet
i veient els resultats.
Encara tothom està pendent
i en parla.
De fet,
tothom,
com us deia,
aquest matí a la feina
no se parlava de res més,
i un parell de companyes
sé que s'han estat
tota la nit
pendent dels resultats.
I el que dèiem
de participació,
no sé l'edat exacte
de participació
que hi ha hagut,
però una dada significativa
és que ahir a la nit
hi havia cues
i hi va haver gent
que no va poder votar
perquè ens va tancar
els col·legis electorals
a les 10 de la nit
i hi havia cues
de gent molt indignada
perquè no s'havien previst
crear més col·legis electorals
i més personal
per fer front
al que ja s'esperava
que sigués
unes eleccions
molt populars.
Sí, sí,
han estat unes,
en fi,
podríem dir unes eleccions
històriques
perquè com comentàvem
al principi de la connexió
feia 34,
36 anys,
no 34,
des de l'any 74
que no es podia viure
una situació
en què al Parlament britànic
no hi hagi
cap majoria absoluta
ni de conservadors
ni de laboristes.
Elisenda Casellas,
ha estat un plaer
saludar-te
dos dies consecutius
i comentar,
encara que sigui
de manera breu,
la teva perspectiva,
comentar amb tu
la teva opinió
sobre aquestes eleccions
que tanta expectació
han creat,
evidentment,
a la Gran Bretanya
però també
en el conjunt d'Europa.
Elisenda,
moltes gràcies,
que vagi molt bé,
bona feina.
Gràcies,
un plaer.
I bona tornada
a la normalitat
en general
per tots els britànics
un cop ja se sàpiguen
els resultats
en definitiu.
Gràcies.
Gràcies,
una versada.
Adéu-siau,
bon dia.
Els comentaris
d'Elisenda Casellas
des de Londres
en aquest matí
de Tarragona Ràdio.
matí de divendres,
passen dos minuts
de tres quarts d'onze,
fem una petita pausa
per la publicitat
i ara mateix
canviem d'escenari
i ens anem al balcó.