Les 10 del matí, pràcticament 12 minuts.
Som a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Com us deia, en fa moment, en el sumari, abans de la publicitat,
el nostre primer convidat a aquesta hora
és el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona,
Albert Abelló.
L'hem convidat per repassar diferents temes d'actualitat.
Senyor Abelló, molt bon dia.
Bon dia.
Ara fa una estoneta, pocs minuts, abans de les notícies de les 10,
en el temps de la tertúlia, acabàvem parlant amb els nostres contretúlis.
Avui, representants polítics, acabàvem parlant de la compareixença
de l'alcalde de Tarragona, del president de la Diputació,
de l'alcalde de Reus i d'altres responsables polítics el passat divendres
en la comissió del Parlament que està debatent la llei de vagaries
o la nova llei d'ordenació territorial de Catalunya
que preveu la divisió del país en vagaries.
La Cambra de Comerç, recordem que és una de les entitats
que més s'ha significat per la defensa del nom de vagaria de Tarragona
i de la capitalitat de Tarragona.
Quina impressió treu vostè, senyor Abelló,
després d'aquest últim pas que s'ha fet a nivell polític
amb les compareixences que va haver-hi el passat divendres al Parlament?
Quina valoració en fa?
Sí, la valoració és una valoració no massa positiva.
De fet, és una continuació de tots aquests aconteixements
que s'han produït des del primer dia.
Una llei que es va presentar en plenes vacances de Nadal,
doncs, evidentment, només podia sorgir la compareixença final
davant de les vacances de Setmana Santa,
per acabar de durar.
La inoportunitat del moment i una mica la mala fe de la seva presentació,
de la manera en què s'ha actuat, doncs, és evident.
Jo no vull reformar la posició de la Cambra de Comerç de Tarragona
davant d'això perquè és sobradament coneguda.
El que sí que voldria afegir és que una llei com aquesta,
en moments actuals, és realment inoportuna i no ens porta a cap banda.
Des de la ciutat s'ha treballat, s'ha insistit.
Jo crec que la societat civil s'ha pronunciat d'una manera molt contundent,
molt clara, però la resposta per part de l'administració,
del govern de la Generalitat, realment ha sigut nefasta.
Per tant, tots els passos, o la mateixa compareixença
de l'alcalde de Terrenó el passat divendres,
els últims gestos de l'Ajuntament d'enviar als grups parlamentaris,
en fi, tota una sèrie d'informes amb elements i justificacions
de tota mena sobre la defensa de la capitalitat
i del nom de Begueria de Tarraona,
creu que no serviran o no serveixen de res?
Haurien de servir, però els indicis estan apuntant
que això no servirà de res i serà lamentable.
Com és possible que no s'escolti el que diu la ciutadania?
Les 5.044 al·legacions encara no s'han contestat ni una.
Ha estat una falta de respecte a la democràcia
molt important el que s'ha produït amb tot això,
amb tot aquest afer de la llei de Begueries.
Molt important.
Pensa fer-ho al Cambra de Comerç.
Vostè, com a president, pensa impulsar algun altre tipus d'iniciativa,
a més de les que ja s'han engegat en els últims mesos?
A banda de reclamar que ens contestin a les al·legacions,
esperarem els aconteixements, a veure com això acaba d'evolucionar.
De fet, el lideratge d'aquest tema estava en mans del nostre alcalde,
amb el que cal recordar que se li ha donat total suport
perquè lideri aquesta problemàtica.
Des de la ciutadania, des de la Cambra,
hem estat plegats lluitant amb aquesta línia.
Bé, esperem a veure què passa i a partir d'aquí ja es prendran les decisions.
També tenim en compte que les eleccions estan acostant
i que això cada vegada serà més incòmode de portar a terme.
Ja veurem què passa.
Per exemple, inevitable que la llei s'aprovarà en els propers mesos,
en aquest últim tram de la legislatura al Parlament.
Bé, llavors caldra veure de quina manera s'aplica,
o sigui, realment les persones que estiguin al mando del nostre govern,
si són aquestes o algunes altres,
tenen el valor d'executar aquesta llei.
Segons com s'aprovi la llei,
seria partidari de noves mobilitzacions ciutadanes?
O de noves mostres de la societat civil
com la que va haver-hi el 30 de desembre a les escales de la catedral?
Jo estic segur que sí.
Perquè, a més a més, el que s'està reclamant des de Tarragona,
nosaltres, en principi,
no estàvem en compte d'aquesta llei de vagaries.
Encara que econòmicament, des de la Cambra,
puguem tenir una postura concreta,
perquè és obvi que no és operativa
una altra administració solapant amb les que actualment disposem.
Però, a banda d'això,
les uniques dues qüestions que s'estaven defensant
era el nom de la vagaria,
molt lògic defensar que nosaltres
hem de tenir el mateix nom que els altres,
i el tema de la capitalitat,
una cosa que és tan evident,
és tan absurdament obvi
que hem de discutir per això.
Per tant, sembla estrany
que això no se'ns hagi respectat.
A partir d'aquí pot passar qualsevol cosa.
Per què, i amb la perspectiva ara que dóna el temps,
per què, d'alguna manera, s'ha implicat tant
i ha liderat tant la Cambra de Comerç
una qüestió com aquesta?
Perquè la capitalitat és important,
és molt important.
A veure, si no fos important,
desapareixen totes les capitals del món,
perquè hem de tenir capitals a Espanya,
a les províncies o a tots els països del món.
La capitalitat suposa una posició ferma,
una posició amb un cert avantatge,
de fet, des de Tarragona fa segles i segles que la tenim,
que comporta també una sèrie d'oportunitats
que podem gaudir.
La Cambra de Comerç de Tarragona
és una de les quatre cambres que hi ha a la província de Tarragona.
Evidentment, és la més gran
i és la que jo crec que té més incidència
amb la societat i amb l'entorn,
sense menyspregar les altres tres cambres.
Nosaltres no podem perdre que Tarragona
deixi de ser la capital d'aquesta futura vegueria.
és que és una qüestió estratègica.
Vull dir que sí de clar, perquè ho podíem dissimular,
però és així.
No podem perdre allò que tenim.
En tot cas, hem d'anar a guanyar coses que no tinguem.
En fi, veurem com evoluciona aquesta qüestió,
aquesta tramitació parlamentària
que continua de la llei de pagaries.
Al marge d'aquesta qüestió,
que com dèiem també ens ha ocupat durant uns minuts avui
en el temps de la tertúlia,
hi ha altres temes i altres qüestions.
L'economia, la situació de la crisi,
continua en el primer pla de l'actualitat.
A nivell general d'Espanya,
els partits polítics estan discutint aquests dies
tota una sèrie de mesures que es poden aprovar o no.
De fet, avui s'havia previst un Consell de Ministres
extraordinari per aprovar tot un paquet de mesures
que s'ha ajornat fins després de les vacances
a Setmana Santa,
precisament perquè no hi ha un acord
del partit del govern amb altres forces polítiques.
Com observa el president de la Cambra de Comerç de Tarragona
en aquests moments aquest panorama polític
en relació a possibles mesures econòmiques
per sortir de la crisi?
Bé, des de la Cambra de Comerç de Tarragona
ho veiem que hi ha un cert desordre,
una clara voluntat d'intentar solucionar les coses,
segurament tard,
segurament s'ha perdut molt de temps pel camí,
s'han perdut moltes oportunitats
de poder rectificar i de poder col·laborar,
ajudar amb aquesta situació econòmica.
Hi ha una bona voluntat,
però evidentment no es veuen
que hi hagi la capacitat política
per, amb un pacte d'Estat,
tirar endavant les mesures polítiques que necessitem.
no per tant de vista que
el que més fa falta en aquests moments
és un pacte d'Estat en totes les diferents formacions polítiques.
Un pacte d'Estat que sigui capaç
de treure d'una vegada per totes
la paraula crisi de damunt de la taula,
inclús seria bo que també els mitjans de comunicació
participessin, que durant un temps estigui prohibit
parlar de crisi,
que només sigui possible parlar de solucions,
no del problema en si.
Tots sabem que tenim un problema important.
El que es tracta és de destinar molt de temps
i molts espais als mitjans de comunicació
per aportar solucions,
i que això estigui refrendat
per un pacte d'Estat entre els diferents polítics.
Des de la Càmbra de Tarragona fa molts i molts mesos
que vam dir això,
i després s'ha anat escoltant per altres bandes.
Si no, doncs serà difícil en sortir-ne.
Mesures, de totes maneres, com les previstes,
anunciades ja perquè formen part
dels pressupostos generals de l'Estat d'aquest 2010,
com l'augment, com la pujada de l'IVA partida l'1 de juliol,
que sembla que finalment s'aplicarà,
com la valoran?
És a dir, quina previsió, quins efectes creuen vostès
que pot tenir mesures com aquesta?
Bé, és una decisió brillant.
És brillant.
Si realment som capaços de sortir de la crisi
pujant els impostos directes i indirectes
i penalitzant el consum,
si la persona que ha decidit això se n'en surt,
passarà als anals a la història.
Serem el primer país del món
que són capaços de sortir d'una situació econòmica
molt complicada,
pujant, penalitzant el consum.
És realment brillant.
Si surt bé, si no, serà un desastre.
Creu que no sortirà bé?
Evidentment que no.
I d'algunes d'aquestes mesures
que s'estan parlant aquests dies,
que volen impulsar el govern central
amb el superdaltes forces polítiques,
en destaquen, les valoren positivament.
Alguns consideren que són de poca entitat encara,
que això evidentment no és un pacte,
un gran pacte d'estat
per sortir de la situació actual econòmica,
però vostès a priori les valoren de manera positiva?
Bé, en general segurament sí,
perquè moltes d'aquestes mesures
són mesures que ja s'han ficat en marxa
en altres països de la nostra comunitat europea.
No estem descobrint res nou.
Però jo insisteixo en que,
a banda que hi pugui haver mesures,
que davant segur que d'aquest plec de mesures
que hi ha, n'hi ha de positives i de bones,
encara que arribin molt tard,
el més important de tot plegat
és que hi hagi un acord polític,
un pacte amb el qual se puguin respectar
aquestes mesures,
que no se'n faci campanya,
no es pot jugar amb les coses de menjar.
I això, en aquest sentit,
nosaltres demanaríem
que més enllà de que siguin encertades o no,
perquè és lògic que dintre
de tot aquest ristre de diferents solucions
n'hi hagi que funcionaran bé,
n'hi ha que no funcionarà,
però això s'ha d'acceptar,
perquè és així, és normal.
Però sí, el que hauríem d'insistir
és que hi ha d'haver un pacte d'Estat
amb que tots els partits polítics
donin suport a aquestes iniciatives
i tots encirquem a treballar
en la mateixa direcció.
Som ja en plena Setmana Santa,
inici, per tant,
de temporada turística
per a molts sectors,
per a, en fi,
moltes empreses també,
hotels, restaurants,
càmpings i altres elements
de les comarques terrenines.
Aquests dies n'hem estat parlant
precisament en aquest programa.
Ara que som en plena Setmana Santa,
ara recordem que fa uns dies
a la Cambra de Comerç es va fer una jornada
de debat sobre turisme,
però no pensant en aquest 2010,
sinó pensant a mig i llarg termini,
parlant del turisme de creuers.
Amb alguns exemples importants
que van venir de fora,
que ens van venir a explicar
com ho havíem fet,
i amb propostes,
com deia,
a mig i llarg termini,
segurament pensant en d'aquí una dècada.
Senyora Bellons,
podem creure realment
que Terraona pugui ser
una destinació de creuers
d'aquí a 10 anys?
És que no té...
És que és inaudit
pensar que a Tarragona
encara no tingui creuers.
És que és increïble.
Dels 27 ports que hi ha a Espanya,
nosaltres me sembla
que som el 24 en menys creuistes.
Hi ha Villargarcia d'Aurosa,
hi ha, no sé si Feuta,
hi ha dos o tres ports,
petitíssims,
que són els que tenen
menys creuers que a Tarragona.
Cartagena,
que com tu dius
va ser una de les ciutats convidades
que van venir aquí a Tarragona
la setmana passada.
Cartagena,
jo vaig fer l'Emili Cartagena.
Jo sé el que hi ha a Cartagena,
és una ciutat molt boniqueta,
però de bon tros
té les possibilitats
que tenen a Tarragona.
Aquest any passat
van arribar 75 creuers
i més de 100.000 creuistes.
Més de 100.000.
A Tarragona vam tindre,
em sembla que van ser
7 creuers
i 2.500 creuistes.
És que no cal ser cap geni
ni cap...
Simplement és una qüestió
de proporció.
Si hi ha ciutats
que s'ho han muntat bé
i que ho han fet bé,
per què no ho va fer a Tarragona?
Tarragona té un indret paradisiac,
té un import
que no se'l pot treure de ningú,
que realment és excepcional
per poder collir creuers
de molta mànega,
de molt gran calat
que són les cases
que estan construint.
Hi ha molts ports d'Espanya
que no es poden fer.
Tenim un indret
que a 100 quilòmetres,
a una hora d'autobús,
no dic a 100 quilòmetres,
a una hora d'autobús,
tenim una grandíssima
gamma d'oportunitats
d'oferta turística
en tots els sentits,
des de l'oci,
el cultural,
l'històric, etcètera.
Per tant,
simplement s'ha d'ordenar
en aquestes coses.
L'únic que s'ha de fer
és ficar-se a treballar
en aquesta línia
i que hi hagi una voluntat
per part del administrador
de l'espai,
que és l'autoritat portuària,
que aquesta és la clau
de l'assumpte.
Avui per avui...
I la veu?
Sí.
L'autoritat portuària,
avui, després de molts i molts anys,
creu que els creuers ja toca.
Que ja toquen els creuers.
De fet,
hi haurà una inversió
per una estació,
una terminal provisional,
que hi haurà una despesa
de 6 milions d'euros,
que l'autoritat portuària
s'ha compromès de fer.
Aquest és el punt de sortida.
Des del moment
que l'administrador
de l'espai
hi creu,
hi aposta,
hi hi fica diners,
l'únic que s'ha de fer
és acabar d'ajudar
amb l'autoritat portuària,
amb la part que cadascú
ens pertoqui,
amb una entitat
que estigui ben coordinada
amb un lideratge clar,
que això és el que
s'ha de acabar de definir.
El retard, doncs,
en aquesta qüestió
és un problema
que potser no ens ho hem cregut.
Com a ciutat en general,
tots els polítics,
els representants
de la societat civil
no ens hem cregut
les possibilitats
perquè hem pensat
que s'aprenen el port
com un port industrial
i ja està.
Sí, perquè li donàvem
la feina al port.
Això ho ha de fer el port.
Això de portar els creuers
ha de fer-ho.
No, escolti'm,
nosaltres tenim aquí
un port industrial
que es basa
tot el seu sostent
amb els granels,
amb una sèrie de càrregues
que moltes vegades
estan directament
oposades
al trànsit de creuers.
Però, clar,
nosaltres deiem
no, ja s'encarregarà
el port
i el port
tenia altres feines.
En el moment
en què el port decideix
i la ciutat hi creu,
doncs s'obre
un mar d'oportunitats.
l'única que cal
és aprofitar-lo.
Fins que el port
no ho ha volgut
era molt difícil
perquè podíem dir
missa des de la cambra
de comerç
fa 25 anys
que estem defensant
els creuers.
Jo em recordo
amb el Bartomeu Ramos,
un dels presidents
de la cambra de comerç.
Ell era un aferrissat
defensor dels creuers.
Però, clar,
si no tenim
la voluntat política
és molt difícil.
Jo crec que ara hi és.
Els creuers,
l'arribada de creuers
tindria molts sectors beneficiats.
Segurament un dels principals
podria ser el propi comerç
de la ciutat de Tarragona.
Aquest és un dels sectors
que millor representa
sens dubte
la cambra de comerç.
Ara, aquests moments,
i tornant
amb aquest marc de crisi
que comentàvem
amb la perspectiva
de l'obertura
del Corte Inglés
d'aquí sis mesos,
veuen amb més preocupació
que mai
la situació actual
del sector.
La percepció
que moltes petites botigues
tanquen,
tenen estadístiques,
tenen dades,
tenen percepcions
a la cambra de comerç
que la situació
és molt delicada
per a aquest sector?
Jo crec que sí.
Més que anar passejant
pel carrer,
veuràs la quantitat
de locals
que es lloga,
es traspassa,
locals tancats
amb ubicacions bones,
perquè, clar,
veure un local
tancat
amb un lloc apartat
té la seva lògica,
però veure bons locals
amb bones ubicacions
que actualment
tenen llatrero
que es traspassa
o es lloga
està demostrant
quina és la situació
del sector,
però que no deixa
també de ser un reflex
de la resta de sectors,
no és que els altres sectors
vagin més bé,
l'únic que passa
és que el crema
del comerç
és com molt aparatós
perquè està a peu de carrer
i es palpa,
no?,
botigues que puguin
estar tancades,
però de totes maneres
des de la cambra
del comerç
entenem
que hi ha una
energia
amb els comerciants
i jo parlo
molt amb els comerciants
i bé,
m'expliquen
que l'any 2009
va ser molt dur,
que van reduir
molts estocs,
van aprofitar
per buidar magatzems
i per buidar
dons immobilitzats,
que ara estan ja
començant a comprar
producte nou
i que ho veuen
amb un cert optimisme.
Ara bé,
això són els comerciants
que n'hi ha molts,
que són comerciants
amb una clarividència,
que tenen
una visió comercial
molt àmplia
i que tenen
una capacitat
de subsistència
i de tirar endavant
i n'hi ha d'altres
que no,
que doncs no
pensen que potser
estan al final
de la seva carrera,
de la seva,
com a empresaris
del comerç,
doncs al final
d'un recorregut
i doncs no tenen
aquest espirit,
no?
Bé,
això és una qüestió
de la naturalesa.
I en aquest context
com analitza la cambra
l'estat del projecte
de les obres
del mercat central?
Bé,
s'han de començar ja,
encara que hi ha
una part important
de les obres
que ja s'han començat,
que és el tema
dels serveis,
que a vegades
són difícils d'explicar
però que sense això
no es podria començar
el mercat central.
És el que fa
que el carrer Coloma
estigui tallat.
Que tot allò
sigui una zona cero,
diguéssim.
Però les obres
del mercat,
ara a mi em sembla
que hi ha una fase
amb la qual s'ha de fer
el projecte executiu,
s'ha de licitar
les obres
i s'han d'adjudicar.
Això és un procés
que està fet
dintre d'aquest any.
L'adjudicació
d'aquesta obra
ha d'estar feta
dins d'aquest any
perquè com a màxim
es puguin començar
el gener de l'any 2011.
Això ha de ser així?
Sí o sí?
No ens podem retressar més.
A més, tenim un problema
evident a la ciutat
amb un centre col·lapsat,
amb tota una àrea degradada
que aquí també
des de l'Ajuntament
ja fa molt de temps
que li estan demanant
que hi ha d'haver
un pla d'usos,
hi ha d'haver
un element que controli
aquella zona,
quins tipus de negocis
s'hi poden ubicar
en aquests anys.
Per què?
Perquè és una zona
i és fàcil que s'hi fiqui
una tipologia de comerç
que després,
quan tinguem el mercat
i tota aquella àrea urbanitzada,
no hi haurà manera
d'atreure-ho.
Serà curiós veure
un mercat
amb una inversió milionària,
amb una àrea
amb una inversió milionària,
amb una tipologia de comerç
que no és la més adequada.
Però les obres
del mercat de Tarragona
han de començar
sí o sí
com a màxim
a principis
d'aquest any 2011.
I pel que fa a aquest entorn,
aleshores,
què reclamen vostès?
Que hi hagi un pla d'usos
diferent?
Que canviï?
Que hi hagi un pla d'usos
que limiti
quina tipologia de comerços
hi poden haver.
No voldria entrar
a detallar
quin tipus de comerços,
però crec que tothom m'entén,
de tal manera
de preservar
aquella zona
i perquè quan això
realment d'aquí un temps
sigui un espai
realment
modèlic,
exemplar,
també els comerços
de l'entorn
tinguin aquesta capacitat
de poder-se regenerar.
Si deixem introduir
una tipologia de comerç
després serà molt difícil
treure
i ens trobem
en una zona
degradada,
un comerç degradat
en una àrea esplèndida.
Parlant de comerç,
parlant de restauració,
avui és notícia
que el president
de la Càmbra
va estar a Torre d'en Barra
presentant la segona edició
del Tarragona de Tapes
i ens havia comentat
el Berta Balló
que en guany
en aquesta segona edició
del certamen
convidaríem
a un municipi
de fora de Tarragona
per participar
en aquesta iniciativa.
És Torre d'en Barra.
El Tarragona de Tapes
està a punt, doncs?
Sí, sí,
està a punt de sortir
i van fer la presentació oficial
que la van fer,
com tu dius,
a Torre d'en Barra.
Una població magnífica
amb una capacitat
es van oferir
per deixar les instal·lacions,
donar totes les facilitats
perquè aquesta ciutat convidada,
que aquest any
és el primer any
que convidem,
també és la segona edició
que fem,
no és que fos Torre d'en Barra.
El tret de sortida
ja està engegat.
Creiem que Tarragona de Tapes
serà, com l'any passat,
un èxit espectacular
amb el que tothom sortirà guanyant.
La ciutadania
s'ho passarà molt bé
perquè podrà degustar
una oferta gastronòmica
en format tapa esplèndida,
amb un preu molt bo
i també els comerços,
la restauració,
on podrà gaudir.
Quants locals
finalment participaran?
Són 30 restaurants
a Tarragona,
amb 3 zones,
Part Alta,
Zona Centre i Serrallo
i l'àrea de Torre d'en Barra
que en són 6.
Són 30 més 6,
són 36.
Les dates
a partir de mitjans d'abril?
Des del 16 d'abril
fins al 2 de maig.
Són 17 dies,
crec que recordarà,
amb la qual
aquesta vegada
hi ha una sèrie
d'aportacions noves,
una d'elles
és l'aparcament,
amb el qual
repartirem
més de 30.000 hores
de pàrquing gratuït
en 3 pàrquings de Tarragona
més el pàrquing
de la zona esportiva
de la Torre d'en Barra.
La gent podrà
aparcar gratuïtament,
simplement ensenyant
el tapòdrom
se li obriran
les barreres
durant aquests 16 dies,
o 17 dies
que dura la promoció.
Després volem primar
al màxim
la qualitat del servei.
Volem que
els mateixos treballadors,
la gent que treballa
a la cunya,
la gent que treballa
de cambrers
amb aquell establiment
que participa
en el Torre d'Etape
s'estiguin motivats,
s'estiguin una actitud positiva
davant del consumidor.
Volem que la gent
se senti
realment ben atesa.
Per aquest sentit
hem fet,
hem dissenyat
el Premi Somriure,
que és un premi metàl·lic
que anirà a parar
directament
amb els treballadors
del local
que la gent decideixi
que és el que els ha sigut
més amable.
I bé,
hi ha una sèrie de coses
que anirem traient
mica en mica
que acabaran de portar
diferència
amb aquesta segona edició
de Tarragona d'Etape.
Ja les podrem anar explicant
al llarg del mes d'abril.
Acabem, si jo veieu
l'entrevista parlant
que mentre es faci
el Tarragona d'Etape
i altres qüestions
hi ha procés electoral
a la cambra,
un procés electoral complex.
És un procés
que afecta
totes les cambres
de comerç catalanes, no?
Totes les cambres d'Espanya.
D'Espanya.
El 4 de maig
se les giran
els 34 membres
del comitè
de la Junta
que formarà
del plenari
de la cambra.
I el procés
com continuarà?
Perquè és complicat.
Bé, jo voldria dir
que dintre de les cambres
que de Catalunya
queden 13 cambres
la cambra de comerç
de Tarragona
és la que hi ha
més participació
amb diferència.
Em pensava que
de les 34 cadires
que configuren el plenari
que són 34 empresaris
o empreses
de diferents sectors
hi han hagut 55 empreses
que hi participen.
Vol dir que això
està molt per sobre
de la mitja
d'altres cambres.
Això vol dir
que la institució
és una institució viva
que hi ha unes ganes
de participar
i de pertànyer
i això crec que és
molt interessant.
Llavors, com tu
estaves apuntant
el dia 4 de maig
són les eleccions.
És el dia
en què els empresaris
aniran a votar la cambra
que decidiran
quin és
el representant
que ells consideren
que ha de defensar
el seu sector
en aquest futur plenari.
A partir d'aquí
el dia 27 de maig
aquests 34 membres
que hagin sortit escollits
triaran
5 membres
que venen d'una llista
de la patronal
seran els 39
i a partir d'aquí
aquests 39
han de decidir
quin ha de ser
el comitè executiu
i la persona
que ha d'abstentar
la presidència
d'aquesta entitat.
Vostè aspira
a la relació, no?
Bé, jo sempre ho he dit
jo formaré part
d'aquest plenari
seré un dels 39
membres d'aquest plenari
si els diferents sectors
econòmics
em donen suport
jo optaré
a continuar
4 anys més
però
evidentment
ha de passar
perquè hi hagi
un clar suport
a la meva persona
i al meu
comitè executiu
si hi hagués
altre candidat
o altra gent
que tinguéssim
més suport
no hi ha cap problema
que diguéssim
no tinc cap especial
tinc ganes
de continuar 4 anys més
però sobretot
amb el vistiplau
dels diferents sectors
econòmics.
De la feina feta
en aquest mandat
de què se sent
més satisfet?
Bé
han treballat molt
s'ha fet moltes
i moltes coses
jo crec que
dos aspectes
un és
un apartat
que no es veu
que és
el funcionament
intern
de la institució
jo crec que
és una cosa
que no és
notable
de cara en fora
perquè és
de règim intern
però hi ha hagut
uns canvis
molt importants
en la manera
de funcionar
internament
de la mateixa institució
a nivell
d'estructura
organitzativa
d'optimizació
de recursos
de petites coses
que han comportat
molts i molts canvis
durant aquests 4 anys
i després
en general
no vull entrar en detalls
perquè se n'han fet
moltes coses
aquest comitè executiu
i tots els membres
d'aquesta institució
gent que treballa
han fet molta feina
en aquests 4 anys
però jo crec que el més important
és que ens han fet
visibles
que des de la cambra
ens han mostrat
útils
de cara en fora
han sigut capaços
a base de fer
moltes coses
i moltes diferents
amb el que
el ciutadà
el nostre empresari
doncs interpreta
que la cambra
pot tindre més o menys
encerts
però ha fet feina
ha estat útil
ha estat evident
ha estat en primera línia
de foc
sempre que ha tocat
no ens hem rejat mai enrere
no ens hem tirat mai enrere
per res
ens podem equivocar
no ens podem equivocar
però hem estat allà al davant
se'ls ha vist
se'ls ha vist
Albert de Balló
president de la cambra
de comerç de Tarragona
així acabem
aquesta entrevista
aquest repàs
a diferents temes
de l'actualitat
que són competència
de la cambra
gràcies
i que vagi molt bé
moltes gràcies a vosaltres
adeu, bon dia
adeu, bon dia