Fins demà!
Tenim un bon grapat de la ciutat de Tarragona per aconseguir aquesta fita, aquesta aspiració, ser capital de la cultura europea l'any 2016.
De moment, serem capital de la cultura catalana l'any 2012 i això ja ho tenim, ja no ens ho pren ningú.
Javier Tudela, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ha estat una mica casual que coincideixi l'exposició amb aquest anomenament?
Doncs sí, ha estat una feliç coincidència.
Joan Cavaller, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Coordinador de la candidatura, no sé si resistiré la temptació de seguir una mica el que vam començar la setmana passada,
de preguntar-te per autors universals que esmenten les seves obres a la ciutat de Tarragona.
Molt temptador, eh? Perquè ens vam quedar amb ganes de més.
La exposició n'hi ha uns quants.
Sí, ah, doncs després la visitarem a la una, no?
Continuarem parlant.
Teresa León, molt bon dia.
Bon dia.
Al capdavant aquí la infanteria amb els voluntaris i voluntàries que teniu un bon grapat ja, eh?
I tant. I a més a més han estat molt predisposats a venir a donar reforç als visitants, vaja,
que vulguin veure l'exposició que fins, molt bé n'has dit, estarà fins al 2 de maig tots els dies oberta.
Hi ha molts voluntaris, moltes voluntàries.
Jo no sé si això, diguem-ne, té un cupo, si em permets l'expressió,
o qualsevol persona que ens escolti ara pot dir, escolta, jo també vull ser voluntària o voluntària, no?
No hi ha cap cupo. I a més a més, com que hem estrenat un nou web, podeu entrar,
hi ha un formulari d'adhesió i també una casella que podeu activar dient que sou voluntari
o passar simplement per Casa Cefos o fer-nos arribar un mail,
el nostre correu taragona2017.cat, que ja ho hem dit moltes vegades,
i no, no hi ha cap cupo, evidentment, són mil docencials que tenim
i estem oberts, això, a que cada vegada hi hagi més gent que sumi a la iniciativa, sí, sí.
Que som unes 140.000 persones a Tarragona, aproximadament, ara?
Jo crec que sí.
1.200, ens caldria uns quants més quan siguem capital de la cultura europea,
perquè se'ns girarà molta feina.
Tot vindrà, no?
Tot arribarà.
En parlarem també de quina és la tasca que desenvolupen els voluntaris i voluntàries
de la candidatura, però és un bon moment,
som al mes d'abril, el projecte Tarragona 2016,
que hem de lliurar el juliol l'informe, com si diguéssim,
en quina fase es trobaran aquests moments?
Marquem una miqueta el calendari del que tenim més immediat, senyor Tudela.
Bé, d'on venim, on estem i on anem?
I aleshores això potser ens pot situar una mica, no?
Jo potser podria xifrar en quatre les etapes, podrien ser més,
però fonamentalment són quatre etapes les que poden portar Tarragona
a assolir la capital europea de la cultura l'any 2016.
La primera, que va ser la més llarga, va ser des del 3 de desembre del 2004,
quan el Consell Plenari de l'Ajuntament de la Ciutat decideix presentar la seva candidatura,
o optar a presentar la seva candidatura quan es convoqui a Capital Europeu de la Cultura el 2016,
per tant, de la primera etapa del 3 de desembre del 2004,
fins la Diada Nacional de Catalunya de l'any passat, de l'any 2009,
que és quan es publica formalment la convocatòria.
És a dir, tot el treball previ dels gairebé cinc anys aquests,
que van del 2004 fins a la Diada Nacional de Catalunya del 2009,
van servir per aconseguir que la Tarragona fos la candidatura de Catalunya,
van servir perquè els tarragonins i les tarragonines
comencessin a donar també el seu suport,
i sobretot van servir per expressar de manera molt evident
que la ciutat volia optar en el seu futur per la cultura
com un element cohesionador, com un element de desenvolupament econòmic,
com un element de projecció internacional.
Aquesta primera etapa, la més llarga, 3 de desembre del 2004,
Diada Nacional de Catalunya del 2009,
casualitats, però es va publicar en el budget oficial de l'Estat en aquell dia,
la convocatòria formal.
I és per això que, com que hi ha 10 mesos per preparar tècnicament la candidatura,
la candidatura com a màxim s'ha de presentar l'11 de juliol d'aquest any 2010.
Posteriorment, al cap d'unes setmanes,
hi haurà l'examen de totes les X candidatures que es presentin,
15 aproximadament ciutats, en aquests moments amb més o menys interès
o amb més o menys desenvolupament,
han manifestat la seva intenció de presentar candidatura,
però les candidates realment ho seran el dia 12 de juliol.
És a dir, les ciutats candidates oficials a Capital Europea de la Cultura,
2016 les coneixerem el 12 de juliol,
que és quan ja s'hagi tancat la data de presentar candidatura.
De fet, hi ha hagut diverses ciutats de l'Estat
que han dit ara presentem, ara no presentem,
per tant, diguem-ne que hi ha una gran varietat
i una gran diferència en la preparació d'aquestes candidatures.
Aquesta etapa, la que ens portarà a examinar-nos
a totes les ciutats que haguem presentat candidatura,
previsiblement, doncs, serà el tall, el passi a la final,
serà en algun moment d'aquest any 2010
i durant l'any 2011 les ciutats finalistes,
que sortiran de totes les ciutats candidates
amb un nombre determinat, 3, 4, 5, no està fixat prèviament,
doncs faran l'últim examen i d'aquestes últimes ciutats,
en aquesta quarta i darrera etapa,
sortirà la ciutat finalista Capital Europea de la Cultura.
Perdoni, qui i on es decidirà això l'11 de juliol?
No, l'11 de juliol és la data màxima...
Màxima per presentar?
...per presentar la candidatura, físicament la candidatura
al Ministeri de Cultura.
On l'han de portar al Ministeri de Cultura?
El Ministeri de Cultura, que és l'encarregat per responsabilitat
o per decisió de la Unió Europea,
qui tècnicament gestiona, tot i que el Ministeri de Cultura
ni cap ministre del govern espanyol decideix res,
simplement el Ministeri de Cultura el que fa és gestionar
per encàrrec de la Unió Europea
el procés de presentació de candidatures.
Per això dic que quan es tanqui el registre l'11 de juliol
d'aquest any, sabrem exactament el nombre de ciutats
de l'Estat espanyol que opten a la Capital Europea de la Cultura
de l'any 2016.
I de totes aquestes ciutats, posem que són 15 al final,
abans de final d'any s'examinaran davant d'un jurat,
un jurat constituït per ciutadans de l'Estat espanyol
i ciutadans europeus, en fi el de l'Estat espanyol també són europeus,
però per entendre'ns, doncs davant d'un jurat
constituït per especialistes independents,
no pertanyent a cap institució pública...
Quins perfils podrien tenir aquestes especialistes?
ha reconegut prestigi en l'àmbit de la cultura europea,
independents de qualsevol institució pública
que pugui tenir alguna competència amb l'elecció.
Per tant, això ens va molt bé, perquè ho hem dit diverses vegades,
però actualment ens trobem, a nivell històric de la Capital Europea
de la Cultura, en la segona gran fase.
La primera fase, que va ser des del seu naixement, el 1985,
fins l'any 2004, era una fase en la qual les eleccions
tenien un component polític significatiu i important.
Això vol dir que Madrid 1992, Santiago de Compostela 2000
i Salamanca 2002 van ser decisions fonamentalment polítiques
les que van fer que fossin Capital Europea de la Cultura.
De l'any 2004 a l'any 2019 ens trobem en la segona etapa històrica
de Capitals Europees de la Cultura,
i hi ha dues grans novetats que afavoreixen clarament
la ciutat de Tarragona.
La primera novetat és que es calendaritza per anys
quin estat o estats tindran la Capital Europea de la Cultura
i quin any.
Per això sabem que en el cas de l'estat espanyol
és igualment com en l'estat polonès,
tindran una Capital Europea de la Cultura
amb tota seguretat l'any 2016.
I la segona gran novetat, a part d'altres aspectes menors,
és que qui elegeix ja no són els estats directament,
sinó que són aquest jurat especialista de ciutadans, diguem-ne, europeus
i de l'estat que presenta la seva candidatura,
de l'estat que li tocarà una Capital Europea de la Cultura,
i per tant això assegura,
de fet no ha passat mai fins ara, des de l'any 2004,
la independència, assegura que el benedicte del jurat
mai cap institució pública l'ha canviat.
Després la Unió Europea simplement el que fa és
beneir o confirmar el que el jurat ha decidit.
Deia que això afavoreix clarament la Tarragona
perquè mentre que, per exemple,
la ciutat de Barcelona va intentar ser Capital Europea de la Cultura
l'any 2002, però per qüestions polítiques finalment
la Capitalitat va anar a reure Salamanca,
una Capitalitat per cert que la van fer doncs prou bé,
jo vaig estar-hi diverses vegades i la van fer molt bé,
però en qualsevol cas l'elecció de la Capital Europea de la Cultura
el 2016, repeteixo, estarà feta per un jurat independent
que avaluarà la qualitat de la candidatura
i avaluarà que la candidatura estigui d'acord
amb els objectius de la Capital Europea de la Cultura
i l'únic que faran després les institucions de la Unió Europea,
que no, de l'estat espanyol, que no té res a veure,
no té ni veu ni vot, simplement gestiona tècnicament
la presentació de candidatures,
el que faran el Parlament i el Consell de Ministres
de Cultura i la Comissió Europea
serà beneir, confirmar el que el jurat haurà decidit.
Home, estem una mica aquesta nova etapa,
aquesta manera de decidir-ho,
en l'esperit que s'està plantejant a la candidatura tarragonina,
tot el que és la gestió, podríem dir,
lògicament, parteix de les institucions,
però el contingut d'aquesta candidatura
l'ha de posar a la ciutadania.
Bé, perquè una candidatura
i perquè una capitalitat sigui exitosa,
sempre ho dic, capital de la cultura catalana,
capital europea de la cultura,
perquè sigui exitosa ha de ser viscuda,
ha de ser treballada,
ha de ser compartida per tothom.
Per tothom vol dir per les institucions públiques
i també, òbviament, pel teixit associatiu
en l'àmbit cultural,
i no únicament cultural, sinó global d'una ciutat.
La història, tant dels capitals europees de la cultura
com les de la capital de la cultura catalana,
ens demostra que una capital cultural té èxit
quan tothom qui vol participar ho pot fer-ho,
quan tothom que vulgui ser actor
sigui actor important i principal.
òbviament els graus de responsabilitat són diferents
en cada àmbit, és a dir,
el grau de responsabilitat de l'alcalde
o de la regidora de cultura
en relació al grau de responsabilitat
d'un ciutadà que s'hagi fet voluntari és diferent,
però tots, tots i cadascun,
tenen importància capdalt
perquè la capitalitat,
la possible capitalitat, sigui un èxit.
Tornem a l'any 2004.
Vostè des del primer moment va tenir claríssim
que Tarragona tenia possibilitats i que podia optar.
Què és el que li va fer veure
que Tarragona podia ser una bona candidata
a ser capital de la cultura europea?
Bé, hi ha diversos factors
que fan que la candidatura a Tarragona
tingui opcions reals.
La primera és que,
en el conjunt d'un estat plurinacional
i pluricultural com és l'estat espanyol,
fins ara les capitals europees de la cultura
no havien pertengut mai
a la comunitat lingüística catalana.
Per tant, diguem-ne que,
tot i no ser determinants,
sí que és un fet significatiu.
És a dir, si volem la integració europea,
ha d'haver-hi representació
en les capitals europees de la cultura
del conjunt de les cultures que hi ha en un estat.
Però aquesta, sent significativa,
no era pas la més important.
Per mi la més important era que la ciutat,
per un costat,
disposa d'un patrimoni cultural molt significatiu,
per un altre costat,
disposa d'una activitat cultural estable,
ja amb independència de capital cultural
o no capital cultural significativa,
que va increixent any rere any.
I per un altre costat,
hi havia el gran repte de,
si realment Tarragona volia,
vol, com així ho he manifestat moltes vegades,
fer de la cultura un motor
del seu desenvolupament econòmic,
de la seva integració social,
de la seva projecció internacional,
una capital europea de la cultura
és una gran oportunitat
per aprovar la signatura pendent
en l'àmbit cultural que la ciutat de Tarragona té,
que són les seves infraestructures culturals.
De fet, si veiem les últimes capitals europees de la cultura,
ens adonem que moltes d'elles
han aprofitat la capital de la cultura
per regenerar el seu teixit urbà,
amb més, diguem-ne, significació,
amb més treball,
com per exemple la Gènova 2004,
que va canviar tot el seu centre històric,
o que el Joan i la Teresa també hi van ser,
i a Liverpool quan va ser capital europeu de la cultura,
que van aprofitar realment aquesta capitalitat cultural
per regenerar tota la zona dels ports,
d'on històricament havien sortit els immigrants
per anar cap a fer les Amèriques.
Tarragona té aquesta signatura pendent,
Salamanca 2002,
l'última capital europea de la cultura de l'estat espanyol,
va aprofitar per remodelar,
per regenerar tot el seu centre històric,
que des d'aleshores realment llueix d'una manera molt palesa,
molt evident,
i per tant Tarragona hauria d'aprofitar
la seva capital europea de la cultura
per tots aquests aspectes previs que heu dit,
però també i sobretot d'una manera molt visible,
molt plàstica,
per acabar de cosir les infraestructures culturals
i per tant fer d'aquesta ciutat una joia
que permeti que en el segle XXI
el distintiu de Tarragona,
un dels emblemes clars de la ciutat,
sigui la cultura i les seves expressions,
diguem-ne, com a motor de desenvolupament econòmic.
És important, lògicament, que el jurat s'ho cregui,
moltes entitats i institucions s'ho creuen,
però hi ha part de la ciutadania que és una mica escèptica,
que pensa que no té prou virtuts la ciutat
per poder optar a aquesta aspiració.
Això és molt freqüent que succeeixi,
no solament a Tarragona,
sinó a qualsevol capital cultural,
no solament europea ni catalana, sinó del món.
Miri, li explicaré una anècdota.
Nosaltres, des del Borel Internacional de Capitals Culturals,
portem també el que és la capital americana de la cultura,
que des de fa 11 anys estem desenvolupant.
Algunes vegades, en rodes de premsa,
de presentacions de capitals americanes de la cultura,
hi ha hagut periodistes que m'han preguntat
una pregunta que a mi, si em permet l'opinió personal,
em trenca el cor, no?
Perquè em pregunten,
escolti, vostè pensa que nosaltres ens mereixem
ser capital americana de la cultura?
Hi ha una falta d'autoestima.
Hi ha una falta d'autoestima absolutament clara,
per un costat, i per un altre costat també,
que en un periodista això ja és més greu,
en un ciutadà no,
una falta de coneixement real del que hi ha en aquest món,
en aquests cinc continents o sis continents
en els que nosaltres habitem.
Me'n recordo, no vull donar noms,
però me'n recordo que m'han fet aquesta pregunta
més d'una ocasió,
i jo els he respost que si tinguessin l'opció
de voltar una mica pel món,
s'adonarien del que tenen a casa.
Doncs això mateix és el que podem aplicar a Tarragona.
Tarragona és una ciutat que crec,
i ho diu un no tarragoní,
ho diu un barceloní, un català,
però no un tarragoní,
per tant, amb possibilitats
que ningú pensi que ho faig
com a persona que viu
o que ha nascut en aquesta ciutat,
jo crec que Tarragona és una de les ciutats,
no solament de Catalunya,
sinó de l'estat espanyol,
que té més possibilitats
de fer de la cultura
el seu motor de desenvolupament econòmic.
Un motor de desenvolupament econòmic
que en el segle XXI,
les ciutats de primer món,
i Catalunya és un país de primer món,
doncs han d'intentar posar-li valor afegit
a la seva economia.
Tarragona l'hi pot posar.
Tarragona, però, alhora,
i és cert això també,
és una gran desconeguda,
o fins i tot una ciutat
de la qual es té una imatge poc real.
Evolucionar aquesta imatge,
canviar aquesta percepció
que tenen els catalans,
els ciutadans de l'Estat
i de més enllà dels nostres veïns europeus,
també, òbviament,
és un repte ja no solament
de la possible capital europea de la cultura,
sinó de la preparació
de la capitalitat cultural.
Des del 3 de desembre del 2004,
el nom de la ciutat de Tarragona
ha sortit associat a la cultura,
a la preparació de la capital europea
de la cultura,
en centenars i centenars
de mitjans de comunicació
diferents,
no solament de l'Estat
o de Catalunya,
sinó també de més enllà.
Per tant,
en el treball de preparació
s'ha aconseguit ja
que la cultura soni
com a sinònim de Tarragona,
que el patrimoni
soni com a sinònim de Tarragona.
I aquest fet,
aquesta circumstància,
és la que en els propers mesos
encara hem de continuar treballant
i hem de continuar potenciant.
que com deia vostè,
els ciutadans encara no s'ho creuen.
A veure,
és moltes vegades freqüent
que fins que no s'inicia
una activitat,
una capital europea de la cultura,
una capital de la cultura catalana,
els ciutadans encara els costi
una mica en general
percebre què és el que això pot significar
en la seva vida col·lectiva,
en el seu esdevenidor.
Però jo estic convençut
que des que vam començar
el 2 de desembre del 2004
fins aquest mes d'abril del 2010,
el coneixement que era zero
a aquella data
de fa poc més de 5 anys,
doncs avui dia
és ja molt més important,
tot i que encara no és total,
però cada dia
és una mica més significatiu.
Per la seva experiència,
el fet de tenir damunt la taula
dues candidatures,
la de Tarragona,
la capital de la cultura
i la dels llocs del Mediterrani
del 2017,
això suma, resta,
ens ajuda en conjunt?
Això el que fa
és als no tarragonins
adonar-se
que alguna cosa
passa a Tarragona,
alguna cosa
passa a Tarragona.
Si bé durant
molts anys
Tarragona
era una ciutat
amb un,
diguem-ne,
des d'un punt de vista mediàtic,
amb una presència
molt limitada,
des de fa un temps,
des que vam començar
amb la capital europea
de la cultura,
des que es va començar
després amb els jocs
del Mediterrani,
la temporada
que el Nàstic
va estar a primera,
és a dir,
el nom de la ciutat
està present
com en els últims
30 anys prèviament
el 2004
no havia estat present
des de la democràcia,
està present
en el conjunt
del panorama
mediàtic del país.
I això fa
que molta gent,
en independència
de que a vegades
2016,
2012,
2017,
etcètera,
etcètera,
en qualsevol cas,
això fa que la gent
s'adoni
que alguna cosa
passa a Tarragona
i és veritat
que alguna cosa
està succeint a Tarragona
perquè aquesta ciutat
està dient sí
al futur,
està dient sí
al segle XXI,
està dient sí
a la cultura
com a element
de desenvolupament
econòmic,
està dient sí
a la possibilitat
de ser referent
esportiu
en el conjunt
del Mediterrani,
una àrea,
diguem-ne,
en la qual Barcelona
i Catalunya
tenen un paper
també significatiu.
Per tant,
Tarragona està dient sí
al progrés,
està dient sí
al futur
i això
la resta de ciutadans
del país
s'estan adonant.
Com tota la vida
que l'entendre
com una suma,
sempre,
aquest tipus
de coses.
Parlarem de Tarragona,
capital de la cultura
catalana,
que és la cita més propera
que tenim en el temps,
però dona la sensació
que des de l'any 2004
que vostè esmentava,
això sembla
com una cursa
de fons.
Els corredors
a vegades
tenen la temptació
de mirar
a veure com van els altres,
de mirar enrere
i aleshores
poden perdre el ritme.
Nosaltres no cal
que mirem
la resta
de les 14
aproximadament
candidatures
que també opten?
Doncs no,
és una de les coses
que a mi
em sap més greu
des d'un punt
de vista mediàtic.
Jo sé que això
és molt agraït
pels mitjans
de comunicació,
la declaració
d'un alcalde
que diu
que la seva ciutat
és la més important,
una votació
sense cap transcendència
a internet,
una aportació
molt important
d'un banc
en una ciutat,
etcètera,
etcètera.
És a dir,
factors
que distorsionen
bastant
la realitat objectiva,
que moltes vegades
els mitjans
de comunicació
per la voluntat
de treure
una primícia
o per la voluntat
de polemitzar
en torn un tema
obliden
el que és
la realitat
i la realitat
és que aquesta
és una cursa
que es corre en solitari
fins a arribar a la meta.
Aquí
no hi ha
guanyadors
ni perdedors
fins que no hi ha
el primer examen
i arribar a la meta
cadascú ho fa
a través del camí
que creu
més adient
Tarragona ho ha fet
a través del seu camí
i la resta
de les 14 altres
candidatures
ho estan fent
a través del seu propi camí
que és únic
i indivisible
perquè moltes vegades
es pensa
i això
jo m'he trobat
amb capital de la cultura catalana
i amb capital americana
de la cultura
alcaldes
mejos
prefeitos
que m'han dit
escolti
m'ensenyi
per exemple
la candidatura
de la ciutat
que va ser capital
de la cultura catalana
o capital americana
de la cultura
jo faig més o menys
el mateix
i segur que surto
i jo sempre dic
que això és un error
un error
molt greu
i si hi ha alguna ciutat
de l'estat espanyol
que es fixa molt
en el que fa
una altra ciutat
candidata
s'equivoca
i s'equivoca
molt
per què?
perquè tot i que hi ha
una base comuna
cada ciutat
que tots som europeus
cada ciutat
té un perfil propi
manifestar
expressar
posar en valor
aquest perfil propi
és el que pot
sens dubte
aconseguir
passar el primer tall
i arribar a la final
i aconseguir
la capital europea
de la cultura
si ens estem fixant
molt en el que fan
la resta de candidatures
estarem perdent el temps
i no podem perdre el temps
perquè tenim massa feina
amb el nostre propi itinerari
com els bons fondistes
aplica la nostra tècnica
personal
particular
i anar fent
mica en mica
i arribarem
sens dubte
2012
no és una prova
ni és un preludi
és un fet diferent
és una possibilitat
també de gaudir
com a ciutat
del fet de ser
la capital de la cultura
catalana
en aquest cas
sí
vostè ho ha dit molt bé
és a dir
el que tenen en comú
la capital de la cultura
catalana 2012
i la candidatura
a la capital europea
de la cultura 2016
és que Tarragona
aposta clarament
per la cultura
a partir d'aquí
tot i ser
dos conceptes similars
els de les capitals
culturals
el de la capital
de la cultura catalana
és una iniciativa
que ha de permetre
a la ciutat de Tarragona
ja el 2012
per tant
diríem-ne
relativament aviat
però amb temps
oficient
per preparar-ho bé
ser referent
per tot el territori
de l'àmbit lingüístic
i cultural català
per un costat
i per un altre costat
ser
per aquest mateix territori
punt de trobada
nacional cultural
una de les sorpreses
positives i agradables
que des de l'organització capital
de la cultura catalana
vam tenir
quan l'any 2004
va començar a nivell pràctic
aquesta capitalitat
de la cultura
va ser
adonar-nos
que
i cada vegada
es va produint
amb més força
hi ha moltes entitats
aquest país nostre
la Catalunya
i l'àmbit lingüístic català
és una de les zones
d'Europa
en les quals
la cultura
i la cultura popular
té una importància
més cap dalt
patrimoni
cultural material
patrimoni cultural
immaterial
desenvolupament
d'activitats culturals
tenim
un país
extraordinàriament
ric
extraordinàriament
dens
en la seva ràtio
de producció cultural
doncs una de les sorpreses
que vam tenir
va ser adonar-nos
que cada vegada
hi ha més entitats
del conjunt del territori
que van
a la ciutat capital
de la cultura catalana
sigui la que sigui
a desenvolupar
la seva activitat principal
per tal de poder
per un costat
veure
el que és aquesta ciutat
i per un altre costat
que aquesta ciutat
que és el punt de trobada
nacional cultural
vegi també
el que fan
a qualsevol punt del territori
per tant
una capital de la cultura catalana
Tarragona 2012
ens ha de servir
per un costat
per adonar-se
la ciutadania
que qualsevol repte col·lectiu
i la capital de la cultura catalana
és un repte col·lectiu
es pot assolir
si tots treballem
en una mateixa direcció
per un altre costat
ha de servir
per donar
una
una
una
una brillantor especial
en aquelles activitats
que ja
la ciutat normalment
desenvolupa
a banda que se facin
algun extraordinari
especial
amb motiu
de la capital cultural
i després
i molt important també
durant l'any 2012
Tarragona serà
la porta d'entrada
internacional
de molta gent
al coneixement
del nostre país
i de la seva cultura
a banda que
la ciutat
tindrà també
i cada vegada
doncs
succeeix més
una projecció internacional
pròpia
a través del
Buró Internacional
de Capitals Culturals
per explicar
com ho estem fent
amb les ciutats
que ja són
capital de la cultura catalana
doncs
aquesta realitat
que ja existeix
li posen un exemple
molt recent
aquest any
la ciutat capital
de la cultura catalana
és la ciutat de Badalona
la ciutat de Badalona
que està al costat
de Barcelona
i per tant
també des d'un punt
de vista mediàtic
potser
poc coneguda
doncs
el mes de febrer
fa un mes i mig
estava jo
a Santo Domingo
a la República Dominicana
que és la capital
americana
de la cultura
d'aquest any
vam fer l'acte
d'obertura
de Santo Domingo
2010
el Palau Presidencial
amb el president
de la República
el Leonel Fernández
el vicepresident
ministres
cos diplomàtic
en fi
realment
representants
del món cultural
realment feia goig
de veure
aquell saló
d'ambaixadors
del Palau Presidencial
ple a vessar
i en el meu discurs
jo vaig dir
és clar
sempre has d'estar
buscant
les opcions
diguem-ne
de més projecció
mediàtica
i en el meu discurs
jo vaig dir
que vostès saben
aquest any
avui inaugurem
la capital americana
de la cultura
Santo Domingo
2010
però Santo Domingo
no és l'única capital
de la cultura
n'hi ha diverses
en el món
i n'hi ha una
que és la capital
de la cultura catalana
que té una cosa
bastant en comú
amb vostès
que és la ciutat
de Badalona
perquè en el seu terme
municipal
hi ha el monestir
de Sant Geroni
de la Murtra
que és on
els reis catòlics
van rebre
l'abril de 1493
a Cristòfor Colón
després de venir
justament d'aquí
on estem nosaltres
avui
per tant
aquesta falca
publicitària
al llarg de l'any
hi ha moltes opcions
de poder parlar
de la capital
de la cultura catalana
fora del nostre àmbit
cultural i lingüístic
i n'hi haurà també
en el cas de Tarragona
tota la seva potència
patrimonial
per tant
la capital
de la cultura catalana
de Tarragona
2012
no serà un preludi
però
de la possible capital
europea
de la cultura
2016
perquè per ella mateixa
té la suficient força
i el suficient èmfasi
per poder marcar
un abans i un després
però sí que serà
un instrument
que permetrà
adonar-se
a les ciutadans
de Tarragona
que qualsevol
repte col·lectiu
que vulguin assolir
ho poden assolir
sigui la capital
de la cultura catalana
2012
sigui la capital
europea de la cultura
2016
els Jocs del Mediterrani
2017
o qualsevol
altre repte col·lectiu
que es vulgui plantejar
ens permetrà
d'alguna manera
visualitzar
o creure'ns-ho
ja materialment
el fet
de tenir aquest anomenament
vostè ha esmentat
que hi ha
un gran arrelament
de la cultura popular
també és cert que Catalunya
tradicionalment
sempre ha tingut
un teixit associatiu
molt fort
i també un cosp
de voluntaris
molt important
parlem dels voluntaris
de la candidatura
però en general
és un país
que afortunadament
el moviment del voluntariat
està molt arrelat
abans ho diem
amb la Teresa
1.200 voluntaris
i voluntàries
finalment
senyor Tudela
el paper dels voluntaris
i voluntàries
és fonamental
en tot aquest moviment
de capitals
europees
americanes
o catalanes
sens dubte
i si em permet
tornar a l'actual capital
de la cultura catalana
Badalona 2010
dir-li que
quan van haver-hi
l'any 1992
el llany
llunyà 1992
els Jocs Olímpics
de Barcelona
a Badalona
també es van celebrar
algunes activitats
d'aquests Jocs Olímpics
i es va fer
a Badalona
un cos
de voluntaris
de Badalona 92
avui dia
l'any 2010
i en la capital
de la cultura catalana
Badalona 2010
aquest cos
de voluntaris
continua actiu
perquè es van adonar
que després dels Jocs Olímpics
l'experiència
els hi havia agradat
les relacions personals
que s'havien
establert
eren positives
i per tant
van decidir
convertir-se
en el cos
de voluntaris
de Badalona
perquè qualsevol
activitat
que requerís
la seva assistència
ells poguessin
donar-hi resposta
jo espero
i aspiro
que en el cas
de Tarragona
2016
2012
2017
és a dir
en el cas
dels reptes col·lectius
de la ciutat
de Badalona
els voluntaris
no solament
desenvolupin activitats
amb motiu
d'aquests reptes
del 12
del 16
del 17
sinó que
no es dissolguin
i continuïn donant servei
a la ciutat
perquè una ciutat
que té disposada
que té gent
que té ciutadans
disposats
a treballar
gratia more
disposats
a posar part
del seu temps
i de les seves il·lusions
en projectes col·lectius
és una ciutat
de futur
doncs ara posarem
anava a dic
ara però en tot cas
posarem veu
a alguns d'aquests
voluntaris i voluntàries
que ja des d'aquí
des d'aquesta exposició
doncs ho estem observant
hi ha moltes persones
que entren
i immediatament
s'acosten
a aquests voluntaris
alguns per preguntar
de l'exposició
per intuïció que alguns
hem vist alguna persona
amb aspecte de turista
per preguntar
coses generals
de la ciutat de Tarragona
Xavier Tudela
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos avui
seguirem en contacte
i tot aquest procés
no sé
haurem de
de fer
prescalfament
per poder continuar
aquesta cursa
en condicions
i en bona forma
i tant que sí
gràcies
molt bon dia
gràcies bon dia
Teresa
els voluntaris i voluntàries
què poden fer aquests dies
qualsevol cosa
bé
en principi
van venint
i estan per aquí
donen suport
a les persones
que ja estan
de cara al públic
de totes les hores
perquè recordem
que estan des de les 9 del dematí
fins a les 9 del vespre
està obert
de dilluns a diumenge
llavors ells estan per aquí
donen suport
expliquen
bé
doncs
expliquen la seva experiència
i estan oberts a això
que qualsevol
que vulgui afegir-se
a la nostra família
com així ho diem
o vulgui informació
doncs
aquí la tenen
de fet han tingut ocasió
d'estrenar-se
perdó
també en actes multitudinaris
anteriorment
des que es va crear
aquest cos de voluntaris
ja comencen a tenir
una certa experiència
en la mobilització
de masses
no?
i tant
de fet han treballat molt
han estat en totes les fires
que s'han organitzat
al festival d'estiu
al metropol
etcètera
etcètera
que ja ho han anat
moltes vegades
i ens han donat
molt de suport
i gràcies a ells
s'han aconseguit
aquestes més de 20.000
adhesions
que ja en tenim
doncs
Josep Ardila
en un moment
ens podrà posar en contacte
amb algun d'aquests voluntaris
també amb alguns
dels visitants
en tot cas
fem una petita pausa
per la publicitat
i seguim en directe
des de l'exposició
que recull
aquesta aspiració
ciutadana
de ser capital
de la cultura europea
l'any 2016
i seguim en directe