Ara és un quart de dotze del migdia i tres minuts.
En deixem l'actualitat més estricta,
que ara us comentàvem a través d'aquesta mobilització
que estan protagonitzant el Sindicat Agrari Unió de Peixesos
aquí a la ciutat de Tarragona.
I parlem de tradicions.
No, no ens hem perdut en el calendari,
no som en plenes festes de Santa Tegla,
tot i que aquells més experts segurament hauran identificat
la tonada del Vall de Valencians.
És un dels moltíssims valls que recull un llibre magnífic
que es presenta demà a Vilaseca,
Valls i danses de les comarques de Tarragona.
És el volum 6 i és obra, com us dèiem ara fa un moment,
de l'expertesa d'una de les persones que han treballat
i cansem més en matèria de cultura popular del nostre país
i també de valls i danses.
Es tracta de Josep en Bargalló i Badia,
ja el tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Josep, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Parlar d'aquest llibre és parlar d'una història
que va començar ja fa gairebé 10 anys
i parlem d'aquesta publicació
de la que té cura la Diputació de Tarragona.
Exacte.
Va ser una col·lecció
de la Diputació de Tarragona
sobre uns treballs.
El llibre aquest pràcticament és un treball de camp,
vol dir que totes les informacions són rebudes de gent,
sobretot les danses més antigues,
que com se ballaven normalment a finals del segle XIX,
o sigui, final del segle XVIII i començaments del segle XIX.
Encara que això es va anar...
Tot això havia estat completament oblidat,
sobretot en les comarques de Tarragona.
Els folcloristes, sobretot de Barcelona, un dia més,
sempre s'havia recollit de Barcelona per amunt.
Els pallars, tot això,
estava molt ben documentat.
En les comarques de Tarragona hi havia res.
Pràcticament, jo, la meva jovenesa,
que vaig començar amb el món de la dança,
de les comarques de Tarragona,
es coneixien els majorals d'Ull de Molins
i la petadur del camp de Tarragona i res més.
Llavors, això va ser que jo vaig estar durant...
És a dir, el folclore és com l'arqueologia,
no acaba mai,
perquè em trobo jo haver anat en pobles
i hem acabat quan ja ho tens,
veient, escolta, mira, hi ha l'àvia que ara viu a Barcelona,
però havia sigut majoral a...
quan som al poble,
i vas rebent alguna publicació,
algun llibre, alguna revista que cau a les mans
i pots anar ampliant tot aquest treball.
Ara, l'important és això,
és que totes aquestes danses
i tots aquests costums tradicionals
dels nostres no avis i no besavis,
això hauria restat completament oblidat.
I és un moment molt oportú
perquè és un món de globalització.
els joves, molts, no l'acaben d'entendre
i només pensen en crear coses noves.
Jo accepto moltíssim, pobres de nosaltres,
que ningú no fes cap creació,
però amb la dansa tradicional
hi ha d'haver un punt, podríem dir, històric,
que són els nostres arrels
de com ballar en els nostres avantpassats.
Això és el que jo vaig fer
anant poble per poble
durant 10 o 12 anys,
els dissabtes i diumenges que tenia festa,
i llavors allà ens posava d'acord amb els pobles.
Segons el poble, la importància,
el conseller de Cultura o el balla
o en un altre poble, doncs, era el rector,
depèn, no?
I llavors allà vaig anar reunint tota la gent
que podia saber coses d'això.
Un autèntic treball de camp,
com vostè diu,
una reconstrucció, clar.
I com que s'ha donat la circumstància
que, sobretot si parlem de valls integrats
en els seguissis i en les festes majors dels pobles,
hi ha hagut incorporacions,
jo m'imagino que també havia de contrastar
informació antiga
amb les noves incorporacions que feien
les entitats, no?
Exacte, exacte.
Clar, si jo feia el llibre,
doncs, bueno, el llibre
no està actualitzat en aquest any,
sinó que està actualitzat en aquest,
el 8, no?
Perquè quan ho vaig acabar abans
no s'ha editat i tot això,
llavors, doncs, jo també vaig creer
oportú que, esclar,
si jo feia un llibre
dels comarques actuals,
doncs, havia d'agafar tot el que,
sobretot, el que estava consolidat,
perquè, doncs,
els valls del Seguisse de Tarragona
o els de Torra de Mar,
doncs, ja fa anys que surten
i, per tant, estan consolidats
i tots estan basats
en una part històrica, també.
Els valls de Tarragona
hem tingut la sort
que els dos grups
que ho han posat,
els dos esbarres que hi ha,
que ho han fet molt bé,
han treballat molt bé
i s'han documentat molt bé
i llavors, aquests valls,
doncs, tenen quasi
un valor tradicional.
El llibre és un volum
que conté moltíssima informació,
com vostè deia,
jo m'atreviria a dir
que és un catàleg complet,
perquè ja a cadascun dels valls
ja una, lògicament,
està acotat geogràficament,
per això estem parlant
justament del Baix Penedes
i el Tarragonès.
Ja, per exemple,
si parlem d'un vall de gitanes,
des de la partitura,
en les passes del vall,
fins i tot els parlaments
que poden fer en un moment determinat,
que va recollint
cadascun dels aspectes,
que després,
a banda de la curiositat,
pot ser com un manual,
fins i tot,
per als esbars.
Sí, sí, sí.
En aquest últim,
doncs,
hi ha hagut,
així com els volums anteriors,
pràcticament,
en fi,
de resultes
de la col·lecció
d'aquest llibre,
hi ha uns 40 pobles,
sobretot de les comarques
de Ribera d'Ebre
i Terra Alta
i tot això,
que han tornat,
el deia aquest material,
s'han interessat
i han tornat a recuperar
la dansa
que havien perdut completament.
Això és una part
molt important.
Amb el llibre actual,
a part dels valls del Seguici
que s'han creat,
també,
doncs,
hi ha una quantitat
de valls de bastons
i tot això,
que també això
és una riquesa
molt important
i que jo també,
doncs,
quan vaig anar allà,
si bé la joventut
només té el cap,
el nou,
el que acaben de fer,
doncs,
jo els deia,
bueno,
jo ho trobo molt bé,
farem una cosa,
posarem en cada població
el ball que vosaltres
hi ha més antic
i el més nou,
el de creació,
i així tenim
els dos vessants
del que és del folclore,
perquè no podem quedar-nos
en revés,
tampoc,
ja molt bé
recollir tot el
dels abans passats,
perquè també és part
de la història,
però, esclar,
l'evolució,
tenim una evolució,
mentre no,
hi ha vegades
que hi ha recuperacions
que més valdria
que no les fessin,
no?,
perquè neguen
completament,
doncs,
el fet català,
no?
En això que vostè...
Cada un,
hi ha persona
que està molt,
que és el cas
que et deia de Tarragona,
que la gent
que han recuperat valls
estaven molt ben preparats
i les recuperacions
han estat molt dignes,
en canvi,
hi ha llocs
que t'has de posar
les mans al cap
i deien
que hem fet aquesta gent.
En el sentit
que són els valls tradicionals,
després hi ha aquesta tendència
de terminats esbarts,
no a partir dels valls tradicionals,
però sí a partir
de 4 ítems
i la dança catalana
ha fet noves coreografies,
no?
Sí.
Aquí a Catalunya
hi ha un cas,
o sigui,
vas en qualsevol poble
d'Espanya,
no?,
en qualsevol poble,
o te'n vas
en qualsevol nació del món,
a tot arreu
tenen els seus
grups tradicionals
que van vestits
de pageses
de quan aquests valls
tenien l'importància
que és
d'això,
finals
de segle XVIII
i començament
del segle XIX,
no?,
els vestits de català
que diem aquí.
Llavors,
a tot arreu
es continua fent això.
Aquí,
sortosament,
som una colla
d'esbars
que conservem això,
però la majoria
d'esbars
només volen
ballar amb escenari,
només túniques,
tees enceses,
etcètera.
O sigui,
passen del ballet
tradicional
al ballet
quasi,
podríem dir,
entre clàssic
i contemporàni,
no?,
que jo trobo molt bé
que ho facin,
però no ha d'anar
dintre de la cosa
del cas del folklore.
Un cas molt important
és els bascs,
quan un orandetari
en posició
li ballen
l'espeta de dansa davant.
Aquí,
si nosaltres
anés un,
vam pel carrer
amb barretina
i dic,
aquí a Catalunya
s'apert molt
la cosa aquesta
de la dansa tradicional.
En aquest sentit,
hem deixat enrere
l'any Amades.
Vostè creu que,
en quant a no
en el món
de l'expertesa
de la cultura popular,
però que ha transcendit
a la població en general
la importància
de Joan Amades,
tot i que hi ha
perquè hi ha hagut
un any de conmemoració.
Jo em penso
que sí,
encara que
és un senyor
que,
si no fos ell,
ell ha salvat
tot el patrimoni
de Catalunya.
ell hauria de tindre
un monument,
no sé si en té
en algun lloc,
però aquest senyor
va ser,
precisament va tindre
el goig
de poder-lo conèixer.
Aquest senyor
ha salvat
tot el patrimoni
cultural.
Jo em penso
dintre del món
que ens movem
nosaltres del folclore,
esclar que el coneixem.
Ara,
no sé,
potser la gent
sempre donant
més importància
als cantants
estrangers,
sobretot si són
negres i blancs
i tot això,
però que no pas
amb les coses
de casa nostra.
Això ja és norma
de Catalunya,
que sempre és l'últim
i el que és de fora
i el nostre
sempre ho bandegem.
Així doncs,
Josep,
vostè va conèixer
Joana Mades?
Sí.
Com era en el tracte?
Perquè clar,
la seva obra
la coneixem,
però com era
el seu perfil personal?
Jo el vaig conèixer
ja bastant,
ja era bastant gran,
precisament ara
vaig fent treball
de l'Esbarca
de l'Ansaides
que ha fet
els 100 anys
i va fent
els convocatòris
de treball
i vaig fent treball
explicant
que jo,
el meu mestre
que era en Joan Comas
i Vicenç de Barcelona
em va portar un dia
allà
que ell estava
allí
en un...
bueno,
estava en un despatx
allà,
però ara no recordo
exacte
com se'n diu,
però bueno,
estava al seu lloc
que estava allà
a prop de la catedral,
allí em va portar
allà amb ell
i em va presentar
i ell va tindre molta il·lusió
perquè veure
una persona jove
que s'interessava
per les coses
així tradicionals.
Ell era fill
també de la Terra Alta,
era...
no sé si els pares,
per exemple
a Bot
té un carrer
dedicat
a ell,
és a dir,
que ell ve
de les arrels
venen
de la Terra Alta
o sigui
de les comarques
de la Rona
i se la li va fer
molta il·lusió
que jo li preguntés
coses
a dir-te'n'hi
que si es ballava
en Jot
tot això
que havia
restat aquí
completament
oblidat.
Quan l'hi veria jo
pràcticament
estava sec,
tenia la seva
cunyada,
la senyora Consol,
que l'ajudava allà
i va ser
l'experiència
que vaig tindre
amb ell.
Estava molt content
de poder
veure
que una persona jove
ja tenia 17 o 18 anys,
18 anys ja tenia,
doncs li va fer
molta il·lusió
que m'interessés
ja per les coses
tradicionals.
La veritat és
que aquesta carrera
realment impressionant
que va emprendre
Joan Amades
i com vostè diu
que va salvar
aquest patrimoni
té aquest seguiment
amb les publicacions
que es continuen fent
des de l'expertesa
i l'experiència
de molts autors
i amb aquest llibre
que justament vostè
demà presenta
a Vilaseca,
jo no us hi té
un sentit especial
perquè si no va xerrar
de vostè
va ser director
i fundador
de l'esbar Ramon Dulzina
d'aquesta localitat.
Sóc director.
És encara?
Ah, jo pensava
que va ser cap al 70
però que ja no.
Bueno,
el 76
es va fundar
l'esbar
bueno,
jo no em dic esbar
perquè com que els esbars
són de tantes tendències
jo em dic
grup de dansa tradicional
grup de dansa tradicional
catalana Ramon Dulzina
aquest és el nom
podríem dir
que diem oficialment
tothom li diu l'esbar
perquè és molt típic
però vull dir
els esbars
han passat tant
a la dansa de creació
i amb altres tipus
de dansa
que jo no m'hi sentia
identificat
amb el nom
d'esbar
i vam fer
aquesta miqueta
és grup
de dansa tradicional
catalana Ramon Dulzina.
Per tant,
imagino que
molta, molta casualitat
no és que es presenti
a Vilaseca
on encara
milita en el bon sentit
de la paraula
en el que és la dansa catalana
i continua fent-ho
amb treballs de recerca
com aquest.
Josep Bargalló i Badia
li agraïm molt
que hagi ets la nostra trucada
i enhorabona de veritat
per la feina feta.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.
Vinga, gràcies.
Adéu, molt bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.