El matí de Tarragona Ràdio.
Les 10 del matí i 11 minuts.
Estem en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Com us dèiem, durant els propers minuts volem parlar del futur de l'edifici de l'autoritat portuària,
que ja fa un temps ha provocat un cert debat i un ampli debat ciutadà,
perquè recordareu els oients que el president del port, Josep Anton Burgassella,
va anunciar fa uns mesos que la intenció de l'autoritat portuària era enterrocar aquest edifici.
Bàsicament, per dues raons.
Una, perquè la seu de l'autoritat portuària, les seves instal·lacions,
s'han traslladat amb un altre edifici al costat.
I segona raó, perquè no hi ha una utilitat, ni el port de Tarragona ni l'Ajuntament de Tarragona
sembla que tinguin clara una utilitat per aquell edifici.
Per tant, en l'última entrevista que li vam fer fa un parell de mesos al president del port,
Josep Anton Burgassella, ens anunciava que s'estava redactant el projecte per enterrocar aquest edifici.
Al voltant, però, d'aquesta decisió ha sorgit un moviment de diferents persones,
de diferents col·lectius, de diferents professionals d'aquest àmbit que reclamen
que no s'enterroqui aquest edifici tan singular que pertany al front marítim de la ciutat de Tarragona.
Avui ens acompanya al matí de Tarragona Ràdio l'arquitecte que va dissenyar l'edifici l'any 1975,
l'arquitecte Josep Maria Garreta.
Senyor Garreta, molt bon dia.
Molt bon dia.
I també ens acompanya el seu fill, Saúl Garreta, que d'alguna manera també és un dels professionals
que impulsa una certa reivindicació perquè no s'enterroqui l'edifici.
Saúl Garreta, també bon dia.
Bon dia.
Senyor Garreta, comencem fent una mica d'història.
Podem parlar, en fi, tenint en compte que és un edifici de l'any 1975,
dissenyat al 75 i inaugurat a principis dels 80,
un edifici realment singular i únic per una ciutat com Tarragona,
amb la perspectiva que donen aquests 30 anys?
Bé, singular.
Aquests dies ha corregut molt per la premsa
i els qualificatius que han donat a l'edifici
han anat des d'artefacte, que seria el més negatiu,
i el més usat ha sigut l'emblemàtic.
I jo crec que ho és, un edifici emblemàtic.
No podia creure d'altra manera, si soc l'autor, no?
I emblemàtic en el sentit que és un objecte,
d'objecte que representa un col·lectiu,
que representa una idea, que representa una entitat.
Com, per exemple, la balança, que és un objecte,
representa la justícia,
o com la Torre Fiel, salvant les distàncies,
representa París.
Per tant, jo crec que jo, i ho tinc escrit,
doncs que aquest edifici es va fer amb la intenció,
que de fet va ser l'encàrrec que vaig rebre de la Junta del Port,
que llavors s'ha de dir Junta del Port,
de fer un edifici que representés el Port.
I quan vaig plantejar aquest problema,
doncs jo vaig veure que el Port
era una sèrie d'elements formals
que entre si poques coincidències tenien.
Llavors vaig optar per donar una expressió
d'una cosa que unia el Port,
que és aquest sentiment d'activitat,
de dinamisme, de confiança en el futur,
d'un grup de tarragonins,
i que el Port era com una gràfica
a dintre del mar del creixement de la ciutat.
I això em va portar a un edifici
que en lloc d'adaptar,
volguer mimititzar,
que ha sigut molt difícil,
les formes aquelles,
doncs fer una cosa potent,
que centralitzés
i que a la llarga es convertés
en una referència ciutadana
d'una part de la pròpia ciutat.
I així va ser l'edifici.
I què li sembla que 30 anys després
hagi arribat aquest debat
sobre el seu enderrocament,
tenint en compte que això que el Port al·lega,
que en fi, ho ha deixat d'utilitzar
perquè s'han anat amb unes noves instal·lacions
allà al costat,
i perquè sembla que ningú li vulgui donar
un ús a aquell edifici.
Troba raonable que es vulgui
enderrocar aquest edifici?
A veure, raonable.
Això hauríem de fer dos...
separar el tema de dues maneres.
Una és el valor que pugui tindre
històric-artístic,
diguéssim,
el valor cultural que pugui tenir.
i amb això el valor patrimonial.
I això precisament no sóc el més adequat per dir-ho
perquè no puc ser objectiu.
Un altre és el tema econòmic.
El tema econòmic s'ha dit
que l'edifici estava estructuralment malmès
perquè hi havia robells,
inclús s'havia anomenat l'aluminósis,
que no sé d'on va sortir, coses d'aquestes.
Llavors, l'edifici,
des d'un punt de vista econòmic,
deixant el patrimonial aquest,
l'artística, el que vulguis.
És lògic tirar la terra?
Tot depèn del que s'hi pugui fer.
Si aquest edifici
vol tirar terra tal com s'ha manifestat
l'autoritat portuària
per fer un hotel de somni
a l'estil dels Emirats,
evidentment que sí,
perquè aquest edifici no reuneix
el mínim de superfície,
de 4.000, que sàpiga jo,
4.350 metres,
i, per tant, això no dona
per un hotel mínimament rentable.
S'ha de tirar terra
i pujar el cúbic.
Si això, aquest s'ha de reutilitzar
per la pròpia autoritat,
que podria ser, com han fet
la majoria de pols,
si s'ha d'oferir a la ciutat
com un equipament
o a les empreses,
tot això,
no val, és llençar els cèntims,
tirar terra a l'edifici,
perquè l'edifici,
el que és evident,
i això em sembla que no cal ser gaire esper,
no té problemes
de patologies greus
com per que vulgui motivar la terra,
que sigui un error per tirar a la terra.
Jo crec que és més aviat
que ha sigut una referència
per justificar una mica aquesta actitud.
Però, bueno,
però, últimament,
em sembla que amb l'article aquest
que va sortir al diari de Tarragona,
ja la pròpia autoritat
o fons directament de l'autoritat
diuen que, bueno,
que l'edifici no té més patologies
que les d'un edifici normal de 30 anys.
Però en aquest aspecte, diguéssim,
no és lògic que el tiren a terra.
Aleshores, clar,
des del seu punt de vista
només es justificaria
enderrocar l'edifici
si s'anés a construir
un altre edifici singular
o posar-hi l'objectiu que vulgui,
per exemple,
per un establiment hoteler.
I amb més aprofitament.
I clar,
que es pogués aprofitar més.
És a dir,
que en el fons
el que hi ha és un tema
de requalificació armonística,
que jo no la critico,
per molt que ha sortit
d'algun lloc,
que jo dic
que hi ha coses ocultes.
Precisament,
jo sóc una persona
que penso
que aquesta malfiança
que tenim amb les autoritats
ens fa mal,
tant a les autoritats
com a nosaltres.
Hem de començar
a dir les coses clares,
les hem de dir clares
a les autoritats
i nosaltres no podem dir res
que no estigui fundat, no?
I el comentari
que, per exemple,
hem sentit
a responsables
de l'autoritat portòria
i també a responsables polítics
de l'Ajuntament
dient que és difícil
que a l'edifici,
tal com està concebut,
se li pugui donar
una utilitat,
una altra utilitat,
precisament per les formes
tan poc convencionals.
Què li sembla
aquesta justificació?
Sí, a veure,
no ho sé per què.
Per fora ho sembla,
però per dintre
les plantes
tenen
una distribució
ortogonal,
el que passa
que pivoten
o que giren
al redor d'uneix
que és l'escala,
però per fora
són totalment quadrades
i a més a més
vas concebir
amb una entrada
de formigobista,
amb unes grans columnes,
amb una escala
fora de dimensions,
que entenem
que estava
en aquell moment,
era un repte
que vam afrontar
i el rest
de plantes
es pot distribuir tot
com se fa avui en dia
amb les oficines,
amb ampares
o traient-les totes
i fent només
un nucli
de serveis,
que és el que fan
amb les oficines
modernes.
Quan me diuen que aquest edifici
és difícilment remodelable,
jo m'hi nego amb això.
M'hi nego totalment
i no es cal
que mirin les plantes
perquè la majoria
en què diu això
no l'ha vist
per dintre aquest edifici,
jo tampoc últimament,
perquè no sé
si l'han remodelat,
l'han refet i tot això,
però per treure
els mans de dalt
no costa res.
Jo em sembla
que no caldria
ni canviar el paviment.
És perfectament
reaprofitable.
Perfectament.
Reaprofitable
que no sigui una cosa
que necessiti més
metres quadrats.
Queda clar.
Josep Maria Garreta,
com dèiem, clar,
és l'arquitecte
que va dissenyar
en el seu moment
l'any 75
l'edifici,
per tant,
fins i tot
podríem dir
aquesta perspectiva
personal
i molt sentimental
de l'immoble.
Saul Garret,
el seu fill,
d'alguna manera
també impulsa
una mena de manifest,
no sé si dir-ne
manifest,
plataforma,
ara ens ho explicaràs,
i el salvem
l'edifici
de l'autoritat portuària.
Per quines raons, Saul?
Bàsicament,
les raons d'aquest manifest
és perquè,
tot i que pensava
que Puigillo
no era la persona
més apropiada
perquè també es pot entendre
que tinc interessos
per reivindicar
la figura del meu pare,
etcètera,
tampoc és el cas,
o sigui,
no és tant això,
sinó que dic,
escolta'm,
si no ho fa ningú,
doncs algú haurà de fer,
doncs vaig tenir
l'iniciativa
de reunir
una sèrie de companys
de més confiança
i plantejar-los el tema,
llavors amb diferents idees
que em van donar,
que em van donar,
inclús també la part
més que parlava
més de l'edifici,
se la van preguntar
a l'autor,
que és el meu pare,
allà ens vam fer un manifest
on feia una relació
del degoteig de notícies
que hi va haver
des de l'anunci
que va ser la primera notícia
que va sortir
d'aquí farien un hotel
dels Emirats Àrabs
i després d'aquest anunci
doncs vam començar a sortir
un degoteig de notícies
que començaven a explicar
el rovell de les armadures,
començaven a parlar
de patologies estructurals,
començaven a dir
doncs que
aquest edifici,
hi havia uns informes
que ningú mai ha vist,
que deien que costava
gairebé 10 milions d'euros
arreglar-lo
però no s'explicava molt bé
arreglar exactament
què i per quin ús,
perquè clar,
si és per un hotel
que ho has de canviar
absolutament tot,
doncs bueno,
potser en gatil
ha tingut una justificació
però no explicava
per quin tipus d'ús,
no?
Després doncs deien
que l'adequació
de les instal·lacions,
que si la climatització,
que la carpinteria,
la fusteria exterior,
aquí hi ha exposat al mar,
tots sabem doncs
que la fusteria exterior
que es va fer fa 30 anys
doncs no és la que té
avui en dia
amb les noves carpinteries
que es fan,
o sigui,
hi ha una sèrie de dades
que es veien molt poc objectives
i que clarament
anaven conduïdes
a crear una opinió pública
de la gent
de dir,
escolta,
aquest edifici
ministra molt bé
pot ser molta gent
i molta gent que no,
també això és tothom
respectable,
però la gent que considera
que això és un símbol,
doncs fer-los entendre
que és un símbol
que als ciutadans
costaria 10 milions d'euros
arreglar-ho
i que per tant
ha d'anar a terra
i damunt diuen
que ha d'anar a terra
per no fer-hi res,
per deixar-hi un espai lliure.
Hi ha una sèrie
d'informacions contradictoris
que a mi sincerament
jo amb tota la humildad
però és una persona
que el que sí que crec molt
és amb la participació ciutadana
en què les coses
s'han d'explicar
i que els models
de governança
han de canviar,
ens han d'explicar
les coses clares,
doncs, bueno,
em vaig indignar,
sincerament.
Em vaig indignar.
I a partir d'aquí
es crea una mena de grup,
no?
Us reuniu,
parleu un grup
d'arquitectes
i d'alguna manera
llanceu a l'opinió pública
tota una sèrie
de reivindicacions,
o s'ha de dir-ne
de reivindicacions,
un manifest
en el que dieu què?
Que se salvi l'edifici.
En el que diem,
sobretot,
més que se salvi l'edifici,
és que hi hagi aquest procés
de participació ciutadana,
que els informes
escriuen que hi ha
amb el cost avaluat
de 9 milions i mig d'euros
de 10 milions,
que s'expliqui d'on venen,
que hi hagi uns informes
que estiguin degudament contrastats,
que les ofertes públiques
que diuen que han tingut
d'entitats
que han manifestat
que no són viables,
diuen que han tingut
ofertes d'entitats
que s'han interessat
per posar-hi alguna cosa,
però no eren viables.
Escoltem,
estem parlant
d'un edifici públic,
amb un polític
que ha de parlar
en veu del poble.
Escolta'm,
si això és així,
quines són aquestes ofertes
i on està el plec
de condicions
de l'oferta pública
que s'ha fet d'aquest edifici?
Amb quines condicions?
Perquè és que hi ha una sèrie de...
Escolta'm,
és que si van amb l'edifici,
haurà de ser preu de mercat.
A veure,
quin és el preu de mercat?
Si l'enderroqueu,
per no fer-hi res,
el preu de mercat
és molt barat.
O sigui,
hi ha una sèrie d'informacions
que, sincerament,
jo el que reivindico
és el dret
a la informació transparent,
pública
i objectiva.
Des del vostre punt de vista,
també creieu que aquest edifici
es podria reutilitzar
per moltes altres coses?
Perquè, tenint en compte
que aquests 30 anys
s'han servit d'oficines
per a l'autoritat portuària,
creieu que poden tenir
moltes altres utilitats?
Home,
jo ho veig claríssim.
Però, vamos,
sens dubte.
O sigui,
és més,
a l'edifici
on ara mateix
s'ha instal·lat l'autoritat portuària
havia de ser un viver d'empreses.
Aquest viver d'empreses,
quan s'havia de fer,
resulta que,
en lloc de ser viver d'empreses,
es van llogar
les instal·lacions
a la Seguretat Social
durant 3 anys.
Com sabeu,
les obres de la Rambla Nova
van durar 3 anys,
que allí sí que van mantindre
l'edifici,
la façana,
però bueno.
Després,
quan van acabar
aquests 3 anys,
ho van vendre
per una quantitat molt alta,
no són els 10 milions,
però quasi-casi
l'autoritat portuària.
I allí,
aquest viver d'empreses,
que era un ús
que quan es va donar
la concessió
perquè es fes aquest edifici
es va trobar
un ús correcte,
doncs ara aquest viver d'empreses
no hi és a cap lloc.
A la plaça de mitja lluna
n'hi ha una,
però un viver d'empreses
a habilitar aquest edifici
per un despatx
on les sobrecàrregues d'usos
i les exigències d'instal·lacions
són mínimes,
però uns despatxos
és molt diferent
que reconvertir això
en un hotel,
seria perfectament factible
i jo estic convençut
que això no costaria més
d'una tercera part
de la quantitat
que ells diuen,
però segur.
I que moltes empreses
per dinamitzar econòmicament
la ciutat,
crear aquests clusters
de coneixement
que tothom parla ara
per enfrontar-nos a la crisi,
doncs jo crec que seria molt bo
que aquests 4.000 i pico metres
es poguessin posar
a serveis d'entitats
professionals liberals,
empreses i tal,
que tinguessin
un despatxet llogat allà
i amb aquest mateix lloguer
es podria pagar
la inversió
de reconvertir aquest edifici.
Això es donaria
un servei real
a la ciutadania
en uns moments
que necessitem.
Saul,
amb aquest manifest
què penseu fer?
És a dir,
el llengeu a l'opinió pública,
però penseu anar
més enllà
amb alguna cosa?
Home,
amb aquest manifest
és bàsicament
el que reivindica
és transparència,
això és una cosa,
el que es vol
és contrarrestar
aquesta, per mi,
manipulació de l'opinió pública
que hi ha hagut
amb un degoteig
de notícies contradictòries.
Però buscareu
adhesions?
Adhesions?
En tenim més de 150,
molts professionals,
la majoria arquitectes,
però a mi m'ha sobtat
i m'ha agradat
que hi ha hagut
molts advocats,
el col·legi d'arquitectes
tècnics s'hi ha adherit,
el col·legi d'arquitectes
de man junta
decidim si ens hi aderim,
jo espero que sí,
molts advocats,
professionals,
o sigui,
després,
doncs,
recepcionistes,
persones que treballen
a l'autoritat portuària,
o sigui,
hi ha hagut,
realment,
un recolzament molt gran,
si per una banda,
el que es fa és això,
reivindica aquesta experiència,
però per l'altra
s'ha demanat
que es catalogui l'edifici
a l'Ajuntament,
o sigui,
amb una instància,
amb el seu registre d'entrada
i, bueno,
el que esperem,
o sigui,
oficialment,
és que ens responguin
amb aquesta,
donem una sèrie d'arguments
perquè es catalogui l'edifici,
doncs,
que es diguin
si s'ha de fer o no s'ha de fer.
Si són dues línies.
Què significaria catalogar?
Perquè la gent ens entengui catalogar.
Catalogar vol dir
que no el podrien enderrogar.
I quines argumentacions
feu servir per demanar
que es catalogui l'edifici?
Suposo que ha d'haver-hi unes bases,
unes argumentacions
per demanar-ho.
Sí, exacte.
Aquest edifici,
en el moment que es va fer,
això us ho explicaria molt millor
a l'autor que el teniu aquí,
que és l'aparícia tècnica
en el moment que es va fer,
és un edifici singular
que representa inclús
un moviment
que el nom no l'acompanya massa,
això us ho explicarà millor ell.
Doncs quines argumentacions,
senyor Garreta,
es podrien utilitzar
per catalogar l'edifici?
Perquè fins i tot
pot semblar curiós
els terrenins
que ens estiguin escoltant ara
que pensin que després de 30 anys
aquest edifici no s'hagués catalogat,
quan en canvi
potser hi ha altres coses,
teòricament,
de menys valor
per la gent del carrer
i estan catalogades.
Està molt bé la pregunta
perquè resulta que
jo, clar,
vam mirar
el catàleg
de Vents de Protegir
que porta el pont d'aquí.
I, curiosament,
no n'hi ha
fins als 60 anys.
Màxim,
o sigui,
un edifici més jove
que 60 anys
doncs no els cataloguen,
han arribat amb això.
Que no té res a veure
perquè la catalogació
es fa en funció
de tres valors
d'acord amb l'ordenament urbanístic
que són els peixagístics,
els ambientals
i els culturals.
El tema ambiental
amb un edifici,
amb un paisatge
com és el del port
que tots són elements humans
doncs difícilment n'hi és
però
jo crec que el peixagístic
n'hi és
perquè
per aquest valor d'icona
que tothom coincideix
amb això
i el cultural
perquè forma part
d'un corrent
d'aquell moment
i que crec
és que aquestes coses
del cultural
és molt difícil.
L'únic que pots dir
és en quin moviment
està enquadrat l'edifici
i el que tu
quan el vas fer
et presentaves
jo diria que és un edifici
que es va concebir
amb molt pocs materials
en aquell temps
i que es pot involucrar
en un corrent
que hi havia llavors
quan un edifici
no penses mai
en quin corrent
ni quin estil té
és després
quan la gent
et fa reflexionar
i tot això
que es deia brutalisme
brutalisme és una etiqueta
que es va
manllevar
per la crítica
anglopax
acciona del francès
Beton Brut
que és
Materials Vistos
i aquell edifici
té i forma part
d'aquest moviment
però aquest moviment
a més a més
té com a característica
l'expressivitat formal
és un edifici
que es contraposava
estilísticament
al racionalisme
que eren tot línies fines
i tal
i aquest
doncs
es manifestava
l'estructura
les formes
eren complexes
repetitives
i aquest edifici
doncs va
com que tenia
aquest encàrrec
de fer un edifici
molt expressiu
que dongués una idea
que dongués la imatge
d'un col·lectiu
em va vindre molt bé
aquest tipus d'estil
que jo tampoc ho sabia
quin estil estava fent
llavors
i vaig inventar
vaig crear
aquesta rotació
creant com una espècie
de llei cristal·logràfica
que dalt
quan arribava
a l'última planta
que es destinava
a habitatges
doncs allí
creava unes macles
i que seguia
la mateixa llei
i això
després trencava
amb una escala
etcètera
i tot això
buscant sempre
un dramatisme
una tensió
una dialèctica
que expressés
l'idea
de l'univers portuari
i a tot això
Josep Maria Garreta
o Salgar
Garreta
han parlat
amb els responsables
de l'autoritat portuària
en aquests mesos
han tingut algun contacte
han volgut parlar amb ells
els han demanat explicacions
sobre això
o no n'hi ha hagut res
no n'hi ha hagut res
sabem que
el president
del col·legi d'arquitectes
va tindre una entrevista
amb el senyor
però no sabem exactament
com ha anat
i per part dels promotors
d'aquest manifest
segur
tampoc no n'hi ha la intenció
de parlar directament
amb el port
us ho heu plantejat?
bueno
no ho descartem
el que no voldríem fer
és amb petites capelletes
o sigui
jo si
si volen que enfoquem
obertament el tema
jo estaria totalment
vamos
disposadíssim
doncs
a
que ens convidessis un dia aquí
i poguessin parlar
realment
perquè també
tampoc voldria
que de les coses
que
que diuen al manifest
doncs
pugui haver alguna mala interpretació
i que les coses
s'hagin fet amb més bona fe
de la que nosaltres pensem
i
escolta
no voldríem ofendre a ningú
i donar en qualsevol cas
l'oportunitat
que diguin les seves versions
jo m'he basat
senzillament
en el que m'ha dit la premsa
i això
doncs
té la voluntat expressa
de
de basar-me
en les declaracions
formals
que s'han dit
perquè si després
escolta
allò que diu la premsa
no és el que
no em serveix
o sigui
jo el que vull
és que es digui obertament
el que es vol fer
i que entre tots decidim
quin ha de ser el futur
si entre tots decidim
que el futur
l'interès públic
de la nostra ciutat
com a tal patrimoni
que s'ha fet
amb diner públic
és enderrocar l'edifici
perquè hi ha una cosa
que ens va millor a tots
i
ho entenc
ho entenem perfectament
i estic convençut
que l'autor del projecte
també ho veu així
perquè doncs
l'arquitectura
no és
no és
no és perdurable
per sempre
i doncs
doncs ja sabem
que tot té una evolució
ara
si la majoria
de la ciutadania
creu
que el que s'ha de fer
és reaprofitar
dins del concepte
de sostenibilitat
perquè doncs
això té un valor
i a nivell
doncs de skyline
ara que està de moda
aquesta paraula
doncs a nivell
de simbologia
de referències formals
de la ciutat
és un edifici
que val la pena conservar
doncs llavors
que es conservi
o sigui
nosaltres no
no venim
amb la veritat absoluta
de res
molt bé
doncs demà
a aquesta hora
li preguntarem
al president del port
Josep Anton Burgessé
que vindrà en direct
a aquests estudis
i si calgués fer
doncs una mena de debat
o de cara a cara
i de confrontar
les opinions
d'uns i altres
doncs ho faríem
des dels micròfons
de Tarragona Ràdio
però avui ens interessava
especialment
tenir l'opinió
de l'autor
de l'edifici
que de fet
ja l'havíem recollit
fa setmanes
a través dels espais informatius
però volíem
conversar amb ell
ampliament
per conèixer
les seves argumentacions
i també volíem parlar
amb l'arquitecte
Saul Garret
el seu fill
que promou
aquest manifest
en defensa
de l'edifici
que ha estat
la seu
de l'autoritat portuària
durant tants anys
així que els agraeixo
especialment
que hagin vingut
en directe
a aquests estudis
demà li preguntarem
al president del port
potser hi ha hagut
fins i tot
un canvi
de postura
de l'autoritat portuària
i en qualsevol cas
aquests micròfons
s'estan oberts
per continuar
confrontant les idees
al voltant
del futur
d'aquest edifici
senyor Josep Maria Garreta
senyor Saul Garreta
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
als estudis
de Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
gràcies
moltes gràcies
Bon dia