S'acumulen, com podeu veure, les notícies d'última hora.
N'estarem pendents d'aquestes incidències.
Ara, però, el que volem fer és canviar una mica el to,
el registre del matí de Tarragona Ràdio,
perquè volem anar durant uns minuts a Fitur, a Madrid,
al recinte final de Madrid,
on s'està celebrant la segona jornada
de la Fira Internacional de Turisme.
Recordeu que Fitur és una fira que es perllongarà
fins al proper diumenge, però que només dissabte i diumenge
és per al públic en general, aquests dies és per als professionals del sector.
I allà, a Fitur, a l'estat de ràdio,
o als estudis de ràdio de l'estat de Catalunya,
es troba el nostre company Josep Ardila.
Josep, molt bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Què tal l'ambient a Fitur en aquesta segona jornada?
Bé, com que fa una estona que han obert portes,
només es comença a omplir ja de gent.
De fet, ara començava, per exemple, just aquí al costat dels estudis,
la primera de les presentacions previstes per avui,
que cada mitja hora n'hi ha una, ara, per exemple,
presentaven una sobre les Vies Verdes de Girona,
per tant, ara ja comença l'activitat a Fitur en aquesta segona jornada.
Ahir va ser la primera, va ser la inauguració,
va ser el dia on Tarragona, a més a més,
va presentar el pla de competitivitat turística de la Tarracó Romana
i, per tant, vaja, acaben d'obrir fa una estoneta
i el ritme, doncs, ara està començant ja...
està començant la jornada, ara fa una estoneta encara.
Ahir deies que s'havia presentat el pla de competitivitat
de la Tarracó Romana, ja en vam parlar els informatius i també els ja tardes.
Alguna cosa més a comentar del que va passar ahir,
en aquest cas, o en altres presentacions relacionades amb la Costa Daurada
o amb el conjunt de Catalunya?
Ahir, com dèiem, es va fer aquesta presentació i d'altres relacionades també
amb la província de Tarragona, per exemple.
també es va fer una presentació de la ruta als castells del Gaià.
Avui, per exemple, també hi ha prevista, en aquest cas en referència a les Terres de l'Ebre,
una presentació sobre un col·lectiu culinari de Sant Carles de la Ràpita
i ahir també es va fer una presentació conjunta de la Costa Daurada
i és que, a més a més, es compleixen en guany 15 anys de Port Aventura
i, per tant, també era un bon moment de comentar aquesta efemèride.
A més a més, en guany, aquest 2010, està previst que Port Aventura obri el centre de convencions
i, per tant, serà un any important per aquest parc temàtic
que molts deien ahir, coincidien tots en dir, que era el més important d'Europa.
Només el podíem relacionar o comparar amb el Gold Disney a París.
Per tant, un any important pel parc temàtic de Port Aventura.
Però, com dèiem, el que ens centrava ahir l'agenda informativa,
sobretot dels mitjans de Tarragona, era aquest pla de competitivitat turística.
A la tarda ja en vam poder parlar amb el tinent d'alcalde de promoció econòmica,
president del Consorci, Sergi de Borriós,
però avui tenim el gerent d'aquest pla de competitivitat turística.
Ja en parlàvem la setmana passada amb ell.
Vaja, ara fa quatre dies, encara no, quasi, que està al càrrec,
però avui ja parlem amb ell des de Madrid.
Quim Carau, bon dia.
Hola, bon dia.
Com estem?
Doncs bé.
Com va anar la jornada ahir?
Intensa?
Sí, sí, força intensa, força contactes,
i, a més a més, havent presentat el pla en societat, diguem-ne.
Com va anar la presentació?
Molt bé, molt bé.
Va intervenir el president del Consorci, el Sergi de los Ríos,
i també les altres dues branques que aporten el finançament en el pla,
que, en aquest cas, era un subdirector de la Secretaria d'Estat de Turisme
i un dels subdirectors de Turisme de Catalunya, el Jamafon.
I ells van, doncs, una mica justificar el per què d'aquest pla,
amb tota la tasca que hi ha hagut prèvia a la concessió d'aquest finançament
de 4,2 milions d'euros per quatre anys,
i a mi em va tocar fer la presentació més tècnica,
el que es farà a partir d'ara.
No sé si quan feu presentacions d'aquest tipus,
a l'acabar, hi ha trobades per comentar-ho,
un cop acabada la presentació, quin és el després d'això,
en una fira com Futur?
Doncs, sobretot, anar fent molts contactes,
perquè cal obrir un ventall molt ampli
de possibles vies de realització de les accions
que han estat fixades prèviament en el pla.
I, clar, tenim l'opció d'anar coneixent possibles proveïdors
o possibles ents o organismes
amb els quals caldrà relacionar-nos durant aquests quatre anys.
Clar, perquè ara hi ha molta feina a fer.
Ara comença tot just aquest període d'execució d'aquest pla,
que, com dèiem, s'allargarà durant quatre anys,
ahir va ser dia de contactes,
perquè quina serà la feina més immediata
que tindrà el gerent del pla de competitivitat?
Doncs una mica fixar els criteris per prioritzar les accions a fer.
Hi ha accions que són molt costoses,
com més costoses són, més difícils són de realitzar,
perquè potser són accions que, quan es vegin,
seran molt espectaculars, però prèviament tenen un procés llarg.
N'hi ha d'altres que són molt més ràpides.
Llavors és una mica prioritzar de dir
disposem d'un milió d'euros per invertir durant aquest any,
com es distribueix de forma que hi hagi accions
que es puguin començar aviat
i que es vegi el seu resultat també aviat,
i a la vegada aquelles que són a més llarg termini,
com ja s'inicia ara el procés,
perquè potser es comenci a veure d'aquí un any i mig.
I n'hi ha d'altres,
és a dir, ja entraran en el quart any d'aquest pla,
i potser no caldrà que ens hi posem fins a la meitat del segon.
Doncs tota aquesta prioritat de les accions és de les primeres coses que cal fer.
Ens acompanya un altre gerent,
en aquest cas el gerent del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona,
el Carles Sanz.
Bon dia, Carles.
Hola, molt bon dia.
Això va de gerents avui, eh, quasi?
Sí, van de dos en dos.
Ahir, com dèiem, es va presentar aquest pla.
Quin és el paper que té el Patronat de Turisme de Tarragona en tot això?
Home, d'entrada, el que està molt clar
és que aquest pla s'ha treballat molt directament des de Tarragona.
Va, anem en la mateixa línia,
parlem de treballar el producte de Tarracorromana
per passar de les pedres a donar que sigui una vivència,
que sigui una experiència turística,
i el que fa, en definitiva, és treballar dia a dia,
fins i tot físicament estem gairebé en el mateix espai
i el que fem és coordinar-nos i anar absolutament tots dos a una
perquè és en la mateixa direcció,
vull dir, és el pla de Tarragona Romana,
sabem que agafa els altres municipis,
Deltafulla, Roda de Barà i Constantí,
però Tarragona té dins del pla el pes d'un 80%,
per tant, hem d'entendre que treballem absolutament lligats,
dia a dia, compartim moltes reunions i compartim objectius.
Ahir comentava el Sergi de los Rios
que les principals línies de treball per l'any 2010
serien la senyalització i també prioritzar el Bany d'Espanya
com aquest gran centre d'interpretació turística,
però més enllà d'això, que ara també tenim temps de parlar-ne,
al llarg d'aquests quatre anys no sé si hi ha unes línies marcades,
unes línies bàsiques en aquest projecte,
que es puguin comentar, és a dir, el 2010 tenim això,
però què hi haurà el 2011 o el 2012,
o això ja es va definint en cada anualitat?
Això en principi està recollit en el document Marc
que va elaborar la Universitat Rovira i Virgili
a través de l'Escola de Turisme de Vilaseca
i per cada any hi ha fixades unes determinades accions.
Per exemple, en aquest cas de la senyalització que has comentat,
abans que res cal fer amb un plantejament,
és a dir, com homogenitzem el que hi ha actualment
i com tot el que s'ha d'incorporar no xoca amb el que hi ha
i com tot té un sentit.
Clar, prèviament, això té un marc teòric,
s'ha de fer una feina que no és tan visible.
Llavors, això comportarà posteriorment haver d'encarregar les senyals
i col·locar-les.
No tot es farà de cop.
Doncs probablement en el segon any es farà una part de la senyalització
i tal vegada en el tercer una altra.
El comentar del tema del Banc d'Espanya...
S'allargarà durant els quatre anys, també, potser.
Però no, no, en principi hauria d'estar ja l'any vinent
pel que es diu una part base, no?
Però la senyalització d'aquell espai
no té sentit fer-la ara el 2010.
Caldrà fer-la l'any que ve.
Doncs això ens hi podrem trobar amb més coses.
Després, probablement el tema central de tot aquest pla
és interpretar millor el patrimoni existent.
Hi ha accions que són més senzilles de fer.
Potser de vegades amb un plafó podem arribar a interpretar
bastant bé un determinat monument.
Però potser un altre ens exigeix més tecnologia.
Treballar en 3D, amb audiovisuals,
incentivant les sensacions a través dels sentits.
Doncs no és tan ràpid de realitzar.
En quatre dies no ho fem, això.
Exacte. Això ja està contemplat a més llarg termini.
Llarg termini sempre parlant en quatre anys, no?
En quatre anys, eh?
Doncs probablement a partir del segon o el tercer.
Perquè, clar, jo m'imagino que això, com que són inversions molt grans,
són 4,2 milions d'euros en quatre anys,
potser ens imaginem tots que són grans projectes, grans coses.
No sé si al llarg d'aquests quatre anys també hi haurà coses
potser concretes, petites, que també tindran els seus efectes
en el turisme a Tarragona.
Sí.
El volum global és gran.
Per tant, el pla ja defineix les diferents accions.
N'hi ha més d'una cinquantena.
A l'hora d'anar a la base hi ha accions que potser no tenen un cost molt elevat,
però que es busqueix que siguin efectives.
De vegades perquè una cosa sigui efectiva no té per què ser cara.
A nivell turístic, digues, Carles.
També hi ha coses que ja estan engegades des de Tarragona,
com és el Tarracoviva, per exemple,
i el pla vindrà a reforçar una activitat d'aquest tipus,
que és d'interpretació històrica, de vivència històrica.
L'altra setmana vam firmar també el conveni de Creuers
i en aquest conveni de Creuers també aquest pla hi entra.
A nivell de Tarragona, el pla ara comença a engegar coses,
però nosaltres també aquest any passat potser hem estat posant fil a l'agulla
i aquest any 2010 comencem a cosir.
Comencem a cosir en el sentit que les obres del Banc d'Espanya comencen,
presentem la nova imatge turística,
presentarem el projecte gastronòmic de la ciutat,
canviem els punts d'informació...
Hem fet també tot un treball previ aquest any passat,
que crec que aquest 2010 sí que ja l'habitant i el propi visitant
veurà des de l'escala purament de Tarragona Ciutat.
L'altra cosa és el pla, que és molt ambiciós
i que ara comença a engegar-se i és com un gran gegant
que potser li costarà fer la primera passa,
però que després serà difícil que algú ens agafi.
A més a més tot això anirà lligat,
per a les del Tarracoviva, del conveni amb Tarragona,
que sigui un punt de Creuers,
tot això també anirà lligat tot amb el pla,
diverses accions que es facin des de turisme.
Sí, són accions que estan contemplades també dins del pla,
que clar, evidentment,
donen coherència a la destinació,
i la destinació potser en aquest cas és Tarragona
i té tots aquests aspectes
que el pla d'una manera o una altra
també hi intervé,
la qual cosa ens satisfà
perquè ens ajuda tant a nivell econòmic
com logístic a poder desenvolupar aquests elements.
Ja per acabar, ahir quan feien les presentacions
i parlàveu d'aquest pla,
tots vau coincidir en parlar
de conjugar els dos conceptes d'oci i cultura
atraient d'aquests turistes que venen al nostre territori
atrets pel sol i la platja.
Una miqueta és això, no?,
conjugar tots aquests conceptes.
Sí, apostem.
Aviam, el concepte bàsic és apostar per un model
en el que es basa en la descoberta,
en l'emoció partint de l'escoberta històrica,
de l'emoció de viure el passat,
de trepitjar-lo,
això, evidentment,
si mires el nostre territori,
la diferent oferta que hi ha,
hi ha molta oferta de sol i platja,
hi ha una oferta de por aventura,
hi ha una oferta del priorat,
un interior molt maca,
i, bueno, hi ha arreu,
us oferim més modernisme,
llavors jo penso que Tarragona
es posiciona com un element clau
en el producte turístic de tot el territori.
Evidentment, jo dic,
home, és més fàcil que anem a caçar i tirem la canya
als que tenim 10 minuts,
i no ens hem d'oblidar d'ells,
perquè penso que és un mercat interessant,
i, bueno,
i per altra part hem de treballar altres mercats
una mica més llunyats i molt sectoritzats
i amb ganes de venir a descobrir una ciutat
i un model turístic diferent, no?,
no basat en el model de sol i platja,
sinó en la seva oferta d'interpretació històrica i cultural.
I en direm parlant al llarg d'aquests quatre anys,
que, com deia, fins al 2013 tenim temps
d'anar repassant i anar parlant d'aquest pla.
Quim Caral, nou gerent d'aquest pla de competitivitat turística,
moltes gràcies,
que acabi d'anar bé a la jornada FITUR,
que avui te'n vau tenir reunions també.
Sí, sí, també anar seguint aquesta feina.
Aquest ritme.
Carles Sanz, gerent també del Patronat de Turisme de Tarragona,
moltes gràcies i bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Ells dos, que hi van ser els protagonistes en bona mesura
d'aquest pla de competitivitat que es va presentar aquí a FITUR, a Madrid.
Molt bé, tornem després, no?, Josep, amb noves connexions?
A les 12.
Perfecte, doncs, que vagi bé aquesta segona jornada a FITUR.
Adeu, fins ara.
Gràcies.
Josep Ardila, amb convidats com els gerents del Patronat Municipal de Turisme
i el gerent del Pla de Competitivitat Turística de la Tarracó Romana.
Hem estat a FITUR, hem estat a Madrid durant uns minuts
i tornarem després, després de les notícies de les 12.